Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

2113-2136 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Eivissa: Patrimoni de la Humanitat i Destinació Turística
Eivissa com a Ciutat Patrimoni L'episodi se centra en el descobriment d'Eivissa com a part del cicle sobre les Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat a Tarragona Ràdio. Es destaca que és l'única ciutat de les Illes Balears amb aquesta distinció de la UNESCO, obtinguda l'any 1999. Característiques de la Declaració • Es tracta d'una declaració mixta, ja que inclou tant valors culturals com naturals. • Els elements protegits comprenen: - La ciutat emmurallada (Dalt Vila). - Les praderies de Posidònia oceànica. - La necròpolis i el poblat fenici. El Desafiament del Turisme L'entrevista amb Lourdes Costa, tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Eivissa, aborda la gestió de l'èxit turístic: "Assumim la responsabilitat de conservar els béns no només per als nostres ciutadans, sinó per a tota la humanitat." • L'objectiu és desestacionalitzar el turisme i oferir una alternativa de qualitat al model de sol i platja. • S'ha creat un consorci entre diferents administracions per finançar la rehabilitació d'edificis històrics i ajudar els propietaris privats de la zona protegida. Recomanacions i Curiositats • Dalt Vila: La part antiga de la ciutat és una visita indispensable, especialment el Passeig de Murada. • Pitiüses: Es recorda que aquest és el nom que agrupa Eivissa i Formentera (del grec pitys, pi), a diferència de les Gimnèsies (Mallorca i Menorca).
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Discurs de l'Alcalde de Tarragona per l'11 de Setembre
Reflexions sobre la Diada i la Construcció de País En aquest discurs commemoratiu de l'11 de setembre, l'alcalde de Tarragona s'adreça a la ciutadania i a les institucions per reflexionar sobre el significat profund de la Diada Nacional de Catalunya. L'alocució se centra en la idea que Catalunya no és només una estructura legal, sinó un projecte en constant construcció basat en la voluntat col·lectiva. Idees principals del discurs La resiliència davant la desfeta: Es recorda que l'11 de setembre commemora una desfeta històrica, però subratlla que qualsevol poble té el dret i el deure de refer-se i construir un futur millor a partir de les crisis. Nació versus Marc Legal: L'alcalde distingeix entre les eines administratives (Estatut o Constitució) i l'essència del país: > "De res serveix una norma si darrere no hi ha un poble disposat a complir-la i disposat a treballar-la." Els valors de la construcció: El procés cap a la sobirania o el progrés nacional s'ha de fer sempre sota els principis de la tolerància, la cordialitat i el diàleg, rebutjant explícitament la violència o la imposició. El paper de Tarragona: Es reivindica el sentiment tarragoní com una part fonamental i activa en la construcció de Catalunya, aportant un model de convivència exemplar. Comiat i horitzó polític L'alcalde suggereix que aquest podria ser el seu últim discurs com a batlle en una Diada, agraint la paciència de la ciutat i demanant que, malgrat els canvis polítics futurs, la concòrdia continuï sent l'eina bàsica de treball a Tarragona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
Prèvia del debut del Nàstic a Primera contra el Celta
Preparatius per al debut històric al Nou Estadi El Gimnàstic de Tarragona ha completat la seva penúltima sessió d'entrenament abans d'estrenar-se a casa a la Primera Divisió després de 56 anys. L'equip de Lluís César s'ha exercitat durant dues hores, centrant-se especialment en l'estratègia i la recuperació de jugadors clau. L'onze titular i les baixes El tècnic grana ha confirmat pràcticament tota l'alineació, mantenint el bloc que va jugar a Montjuïc, amb una única incertesa al centre del camp: Antoni Pinilla ja està recuperat i serà titular. Baixes confirmades: David Generelo i Carlos Merino continuen lesionats. El dubte: Qui acompanyarà Abel Buades al doble pivot? Les opcions són Manolo, Morales o Juan. Declaracions dels protagonistes L'entrenador ha destacat l'alt nivell de motivació de la plantilla davant un rival de nivell UEFA com el Celta de Vigo: "Es reuneixen tots els condicionants perquè l'equip estigui ansiós per començar: la valia del rival, el debut a casa i el camp ple." Per la seva banda, Abel Buades ha fet una crida a l'afició, referint-se a ells com el jugador número 12, destacant el suport increïble que reben pels carrers de Tarragona. Detalls del partit i logística Àrbitre: Ramírez Domínguez (col·legi andalús). Estat del camp: Uns 50 operaris treballen a contrarellotge per enllestir el Nou Estadi. Entrades: Encara queden unes 500 localitats disponibles. Mosaic: La Federació de Penyes demana puntualitat als aficionats per lluir el mosaic abans del xiulet inicial.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Inici del curs escolar i nova Escola d'Idiomes a Tarragona
Repàs de l'actualitat educativa a Tarragona El director territorial d'Educació, Zacarias Enar, analitza els reptes i novetats de l'inici del curs escolar 2006-2007. L'entrevista posa èmfasi en l'augment de la població escolar, la gestió de les infraestructures i els projectes futurs a la ciutat. Novetats del curs i la sisena hora Una de les grans novetats d'aquest curs és la implementació de la sisena hora lectiva, una mesura que busca la igualtat entre l'escola pública i la concertada. Abast: S'aplica al 54% dels centres de la província, arribant al 75% de l'alumnat (principalment en municipis de més de 10.000 habitants). Continguts: Es focalitza en les àrees instrumentals (llengua i matemàtiques) i l'aprenentatge del anglès. Recursos: Ha suposat la contractació de 257 nous professors a la demarcació de Tarragona per cobrir l'increment horari. Creixement demogràfic i integració El sistema educatiu a Tarragona acull uns 91.000 alumnes, reflectint un constant creixement degut principalment a la immigració i la mobilitat demogràfica. Per gestionar aquesta diversitat, es potencien: Aules d'acollida: Un instrument per a l'aprenentatge ràpid del català i la integració sociocultural. Creativitat en la planificació: Ús de mòduls prefabricats com a solució transitòria davant la necessitat urgent de noves places. El projecte de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) Es confirma el trasllat de l'EOI a l'edifici de la Chartreuse (Xar 3), posant fi a una reivindicació històrica de la ciutat. Inversió: El pressupost és de més de 4 milions d'euros per a la rehabilitació arquitectònica. Espais: Ocuparà les dues primeres plantes, els edificis annexos i el jardí, mantenint la tercera planta per a altres usos culturals. Terminis: Es preveu que les obres comencin en un termini de 2 o 3 mesos i finalitzin en aproximadament un any i mig. "L'aula prefabricada és un instrument de transició; el que ens ha de preocupar és que el desenvolupament educatiu sigui correcte i digne." Altres infraestructures Consolidació de l'IES Collblanc a la Canonja. Creació del nou CEIP Tarragona (zona Joan XXIII) mitjançant mòduls prefabricats per respondre a l'escolarització immediata. Desbloqueig del projecte de l'Institut de Sant Salvador.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
L'11 de setembre a Tarragona: El llegat de Salvador Allende
Recordant l'11 de setembre: Una data compartida L'entrevista realitzada a Sergio Guzmán, president de l'Associació Cultural Salvador Allende, destaca la dualitat de l'11 de setembre a Catalunya. Mentre que per als catalans és la Diada Nacional, per a la comunitat xilena marca l'aniversari del cop d'estat de 1973 i la mort del president Salvador Allende. Actes commemoratius a Tarragona Aquest any, la celebració a Tarragona inclou una novetat logística important: * El bust de Salvador Allende ha estat traslladat de la seva antiga ubicació en una rotonda de l'avinguda Vidal i Barraquer cap al Camp de Mart. * Aquest nou emplaçament es considera un espai més digne i accessible per a la ciutadania. * L'ofrena floral tindrà lloc el mateix dilluns a la una del migdia en aquesta nova ubicació. Memòria històrica i exili Guzmán rememora l'experiència personal i col·lectiva de l'exili xilè a Catalunya: * Molts xilens, fugint de la repressió del règim de Pinochet, van ser acollits pel poble català, establint-hi les seves famílies. * L'entrevistat subratlla que Salvador Allende roman com un símbol de la democràcia i la llibertat arreu del món. "Salvador Allende és el símbol del que significa la democràcia i lluitar per ella." Situació política a Xile Respecte a l'actualitat del seu país d'origen, Guzmán expressa una visió crítica però esperançada: * La transició democràtica ha estat lenta i difícil, mantenint encara vestigis de l'època dictatorial, com la constitució de 1980. * Sobre la figura d'Augusto Pinochet, assenyala que, tot i els obstacles judicials, el dictador es troba cada cop més aïllat socialment i política. * L'objectiu de l'associació és mantenir viva la memòria històrica per evitar que els errors del passat es repeteixin.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Concurs i Gastronomia de Sant Cristóbal de la Laguna
Concurs de Ciutats Patrimoni de la Humanitat L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio se centra en la ciutat de Sant Cristóbal de la Laguna (Tenerife). El programa combina un concurs de preguntes i respostes amb una interessant entrevista sobre la riquesa culinària de les Illes Canàries. Dinàmica del Concurs i Guanyador El programa ha realitzat un sorteig d'un viatge de cap de setmana a Tenerife entre els oients que han respost correctament diverses preguntes sobre la cultura canària: Primera pregunta: S'ha identificat el nedador de Sabadell, David Meca, com a promotor del plàtan de les Canàries. Segona pregunta: El poble guanxe ha estat reconegut com l'antic poble que habitava les illes abans de la conquesta. Tercera pregunta: S'ha confirmat que la sal és l'ingredient indispensable per a les papes arrugades. Finalment, el guanyador ha estat el Daniel Escobar, un nen de 12 anys que ha obtingut el premi amb el número 15. Entrevista amb Benito Álvarez: Secrets del Timple El xef i propietari del restaurant El Timple de la Laguna ha compartit la seva visió sobre la gastronomia local, definint-la com una fusió entre el producte de mercat insular i la cuina internacional. Entre els punts destacats trobem: Productes estrella: La papa negra (exclusiva de Tenerife), el cherne (un peix blanc de fons similar al mero) i el gofio. Reposteria tradicional: S’han destacat els rosquetes laguneros de pasta de full farcits de cabell d'àngel i els dolços d'elaboració limitada fets per les monges del convent. Versatilitat del Plàtan: El xef subratlla que el plàtan de les Canàries és el producte més exportat i un ingredient molt flexible a la cuina. "El plàtan és el nostre producte estrella i ens dóna moltíssima facilitat per crear plats amb ell."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
2006-09-08 CONCERT COBLA TARAGONA.DIADA
Celebració de la Diada a la Torre Minerva En el context dels actes per la Diada Nacional de Catalunya, el president del Casal Tarragoní, Jordi Grau, presenta el concert que oferirà la Cobla La Principal de Tarragona. L'esdeveniment tindrà lloc a la Torre Minerva, un espai emblemàtic dins del conjunt arqueològic de les muralles de la ciutat. Homenatge i Estrena de Tomàs Gil i Membrado El programa destaca per la seva primera part dedicada exclusivament a la sardana, on destaca: L'estrena d'una nova sardana del prolífic compositor de 91 anys, Tomàs Gil i Membrado. El reconeixement a la seva capacitat creativa, ja que compon i escriu les partitures completament de memòria. La forta vinculació del mestre amb Tarragona, sent l'autor de peces emblemàtiques com Tarragona Ciutat Pubilla. La Cobla: Més que Sardanes La segona part del concert vol trencar el tòpic que la cobla només serveix per a les sardanes. El repertori inclourà: Balsos, pas dobles, jotes i rigodons. Una mostra de la versatilitat dels instruments autòctons (tenora, tible, flabiol). "La cobla culturalment és una força que és molt difícil que es pugui apagar, està més viva que mai." Reivindicació de la Cultura Popular Jordi Grau aprofita l'entrevista per fer una crítica als mitjans de comunicació públics (TV3 i Catalunya Ràdio) per la falta de visibilitat i els horaris marginals que es donen a la sardana en comparació amb altres tradicions com els castells. També agraeix el suport de la Regidoria de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona per mantenir aquest cicle a les muralles.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Nou curs 2006-07 al CNL de Tarragona: Augment rècord d'alumnes
El Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona presenta el nou curs En una entrevista a Tarragona Ràdio, el president del CNL, Santi Pallàs, i la directora, Rosa Maria Ibars, han analitzat l'èxit del curs anterior i les perspectives per al període 2006-2007, marcat per un creixement sense precedents en la demanda. Balanç d'un curs de rècord Durant el període 2005-2006, el centre ha experimentat un increment significatiu en les seves dades: * Un augment global d'inscripcions proper al 26-27%. * Els cursos a distància han crescut un 33%. * El curs ha tancat amb una cifra total d'uns 3.700 alumnes, amb la previsió de superar els 4.000 enguany. Canvi en el perfil de l'estudiantat L'evolució demogràfica de Catalunya es reflecteix clarament a les aules del centre: * Més del 50% dels alumnes són estrangers, mentre que un 25% prové de la resta de l'Estat espanyol. * Només un 25% dels inscrits són nascuts a Catalunya, el que reforça el paper del CNL com a eina d'acollida. * > "El Consorci no solament ensenya català, és que és un lloc d'acollida també... els nostres professors ensenyen la realitat del país i la idiosincràsia pròpia." Modalitats i nous formats d'aprenentatge Per adaptar-se a les necessitats de la població adulta, el CNL aposta per la flexibilidad: * Cursos presencials: Segueixen sent els més demandats (75%), especialment els formats intensius d'un sol dia a la setmana (divendres a la tarda). * Semipresencialitat: Combina 45 hores d'aula amb el programa informàtic Diàleg. * Gratuïtat: Es recorda que els nivells inicials i bàsics són totalment gratuïts, finançats per la Generalitat i les administracions locals. El repte de l'ús social Santi Pallàs ha fet una crida a la ciutadania perquè mantingui el català en les relacions quotidianes. Tot i que el 93% de la població l'entén, l'ús parlat és menor. L'objectiu és que els alumnes trobin un entorn on puguin practicar allò que aprenen a l'aula.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
27a Peonada Popular de Santa Tecla: Esport i Festa
L'Esdeveniment Esportiu més Popular de Tarragona El programa d'avui se centra en la celebració de la 27a edició de la Peonada Popular, un dels actes més emblemàtics de les festes de Santa Tecla. Roser Barberà, cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, detalla l'organització d'aquesta cursa que espera reunir entre 1.000 i 1.500 participants. Detalls del Recorregut i la Jornada Data i hora: El diumenge 17 de setembre, a les 10 del matí. Circuit: Un trajecte d'aproximadament 8 quilòmetres, redissenyat lleugerament per les obres a la Via Augusta, que aposta per la façana marítima i el Moll de Costa com a escenaris principals per la seva bellesa i fluïdesa. Caràcter no competitiu: Tot i que hi ha cronometratge, l'objectiu és la convivència. La cursa finalitza amb un refrigeri, sortejos de material i la presentació de la Mitja Marató de la ciutat. Una Cursa per a Tothom L'organització fa èmfasi en la inclusivitat de l'acte: 1. Perfil de participant: Des de corredors de fons fins a famílies amb nanos i cotxets. 2. L'Autobús Escombra: Un recurs vital per a aquells que no puguin completar el recorregut, permetent-los arribar a la meta i gaudir de la festa final. 3. Filosofia: > "El que es premia és a tothom per haver participat, que és l'important." Inscripcions i Preparació Les inscripcions són gratuïtes i es poden realitzar del dissabte 9 al dissabte 16 de setembre a la carpa de les festes (Rambla Nova) i al centre comercial Carrefour. Es recomana portar calçat esportiu amb amortiment i roba transpirable per gaudir de l'experiència sense riscos.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Roger Mas presenta 'Mística Domèstica' al Teatre Metropol
En aquesta entrevista, el cantautor solsoní Roger Mas parla sobre el seu concert a Tarragona i el procés creatiu darrere del seu disc Mística Domèstica. L'artista reflexiona sobre la seva evolució, la recepció de la crítica i l'estat actual de la música en català. Els punts clau de l'entrevista: Retorn al Metropol: Roger Mas expressa la seva comoditat en actuar novament al Teatre Metropol de Tarragona, un espai que ja coneix de gires anteriors, coincidint amb els actes de la Diada Nacional de Catalunya. L'essència de 'Mística Domèstica': L'autor defineix aquest treball com un intent de retrobar el cànon de la cançó clàssica. Després d'anys de paràmetres oberts, s'ha imposat una "petita gàbia" creativa amb estructures de mètrica, rima i durada més tradicionals. Ús del català i independència: Mas defensa que cantar en català és la seva forma natural d'expressar-se i que, en el context de la indústria, això implica sovint anar per lliure. El Consell Assessor: Un detall singular del disc és la menció d'un grup de confiança (amb noms com Jaume Sisa o Oriol Prat) que l'ajuden a prendre decisions quan té dubtes artístics. Projectes de futur: Revela que està treballant en les Cançons Telúriques, un projecte paral·lel centrat en la música espiritual que presentarà a la Fira d'Espectacles d'Arrel. "Fer servir el català com a eix bàsic de les teves cançons... el sol fet de fer servir la pròpia llengua en aquest país és anar per lliure."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Festa Major i tradicions de la Bisbal de Falset
L'episodi d'avui ens submergeix en la celebració de la Festa Major de la Bisbal de Falset, un petit poble del Priorat que combina les seves festes patronals amb la Diada Nacional de Catalunya. A través de la veu d'Enric Massip, membre de l'Ateneu Bisbalenc, es detalla un programa ric en cultura, gastronomia i història. Activitats i Tradicions La festa destaca per la seva gran implicació veïnal i una agenda plena d'actes per a totes les edats: - Gastronomia local: Destaca la paella popular, l'esmorzar de caçadors i productes autòctons com l'oli d'oliva, els embotits i la sopa de brosses. - Cultura i Oci: Representacions teatrals com l'obra de Dario Fo, sessions de cinema, balls amb orquestres com la Banda del Drac i discomòbils fins a la matinada. - Entitats: La col·laboració entre l'ajuntament i entitats com l'Associació de Dones Boixerola o la Societat de Caçadors és clau per a l'èxit dels esdeveniments. Patrimoni Històric: La Cova de Santa Llúcia Un dels punts més emblemàtics del municipi és la Cova de Santa Llúcia, una balma de grans dimensions amb un doble valor: 1. Espiritual i llegendari: Es diu que l'aigua que brolla de la seva font té propietats curatives per als mals de vista. 2. Històric: Va servir com a hospital militar amb 80 llits durant la Batalla de l'Ebre en la Guerra Civil Espanyola. "A la Cova de Santa Llúcia, la gent es renta els ulls demanant la guarició dels mals de vista."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
3'
Estat de Pinilla i moviments tàctics al Nàstic
Actualitat del Gimnàstic de Tarragona L'actualitat del club grana se centra en la recuperació de jugadors clau i les proves tàctiques de Lluís César per al proper partit. L'estat físic d'Antoni Pinilla Toni Pinilla ha reprès els entrenaments amb el grup malgrat no estar al 100%. El doctor Gerard Fernández ha confirmat una lesió a la planta del peu esquerre. Tot i les molèsties, el jugador té la voluntat de participar en la sessió preparatòria al Nou Estadi. Proves en el doble pivot De cara al partit de diumenge, el cos tècnic busca un acompanyant per a Abel Boades: * Juan Díaz s'ha perfilat com l'opció principal durant l'última setmana, malgrat que habitualment ocupa la banda esquerra. * Aquesta decisió podria facilitar el debut del brasiler Gilinho a la banda esquerra. * S'han valorat altres alternatives com Àngel Morales o Manolo Martínez, considerats canvis naturals "home per home". Expansió de la marca: les motos del Nàstic S'han presentat oficialment els nous vehicles personalitzats amb la imatge del club: * Tres models disponibles: una elèctrica (autonomia de 50 km), una de 50 cc i una de 125 cc. * Disseny: colors vermells i granats amb l'escut, la "N" característica i l'any de fundació (1886). "Pinilla vol entrenar amb la resta de companys... esperem que comparegui a la sala de premsa per donar explicacions de la lesió."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Concurs Via T: Rambert Mobles al carrer Ramon i Cajal
Resum de l'episodi Aquest segment del programa se centra en el popular concurs de la Via T, on la unitat mòbil es desplaça a un comerç de la ciutat de Tarragona i els oients han d'endevinar-ne la ubicació exacta trucant al programa. Pistes i context de la ubicació Els locutors, en Josep Sunyer i en Jordi, ofereixen diverses pistes per ajudar l'audiència mentre la unitat mòbil espera a la destinació: * L'establiment es troba en una de les principals artèries viàries i comercials de la ciutat. * En aquest mateix carrer hi havia un cinema històric fins fa uns 5 o 6 anys. * El comerç té les seves grans instal·lacions al Polígon Industrial Francolí. * S'ubica davant de la botiga Coses de Casa. La resolució del concurs Després de diverses trucades que han identificat correctament el carrer Ramon i Cajal però no el nom comercial, la participant Margarita ha aconseguit el premi en identificar l'establiment: "Es tracta de Rambert Mobles, una empresa familiar especialitzada en mobiliari d'oficina i disseny d'interiors." Detalls del negoci visitat L'Assunci, responsable de la botiga, explica que ofereixen un servei integral de decoració i reforma d'oficines (claus en mà), treballant tant per a multinacionals com per a petites empreses amb un enfocament en la imatge innovadora i l'avantguarda.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Ruta per Sant Cristóbal de la Laguna: Patrimoni i Concurs
El Concurs de Ciutats Patrimoni a Tarragona Ràdio L'episodi d'avui se centra en la celebració i promoció del grup de les Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat, coincidint amb la incorporació de Tarragona a aquest prestigiós grup. El programa realitza un concurs setmanal que, en aquesta edició, viatja fins a Sant Cristóbal de la Laguna, a l'illa de Tenerife. Dinàmica del Concurs i Temes clau Els oients participen per guanyar un viatge i estada de cap de setmana a Tenerife. Les preguntes d'avui han girat al voltant de tres eixos principals: Política: S'ha destacat el paper de Coalició Canària, el partit nacionalista de centredreta que governa a la regió. Geografia: S'ha parlat del Teide, el pic més alt de l'estat espanyol amb 3.718 metres, comparant-lo amb la Pica d'Estats. Esports: S'ha esmentat el Club Deportivo Tenerife, actualment a la Segona Divisió A. Entrevista amb Rafael Ángel Becerra El tinent d'alcalde de Turisme de Sant Cristóbal de la Laguna ha detallat l'impacte de la declaració de la UNESCO (1999): Model Urbanístic: La Laguna va ser la primera ciutat no fortificada (sense muralles) i el seu traçat en quadrícula va servir de model per a les ciutats colonials a Amèrica. Turisme Cultural: S'està produint un canvi en el model turístic, passant del tradicional "sol i platja" cap a un turisme cultural de qualitat que atrau visitants de llocs tan llunyans com Toronto. Reptes de futur: > "Estem treballant en l'adequació de la ciutat i en l'ampliació de la planta allotjativa per retenir els visitants al casc històric." L'entrevista conclou subratllant la importància de la marca Ciutat Patrimoni com un segell de qualitat que fomenta la projecció exterior mancomunada de totes les ciutats del grup.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Preparatius pel nou curs escolar a Tarragona
Inversions i millores en centres educatius El curs escolar a Tarragona s'inicia amb un balanç positiu de les actuacions de manteniment i millora realitzades durant l'estiu. L'Ajuntament ha destinat prop de 2 milions d'euros a diverses obres en centres de la ciutat, assumint competències que en ocasions correspondrien a la Generalitat de Catalunya per tal de garantir la celeritat dels treballs. Principals actuacions en escoles: CEIP Pau del Clos: S'ha realitzat una intervenció integral de pintura i la instal·lació d'un arremblador (enrajolat a les parets) a les quatre plantes de l'edifici, amb un cost superior als 256.000 euros. Millores energètiques: Renovació de les calderes de gasoil per gas natural als CEIP Bonavista, Sant Salvador i La Floresta. Altres centres: Remodelació de lavabos al CEIP Pràctiques, coberta al CEIP Serrallo i pintura als centres Marcel·lí Domingo i Sant Pere i Sant Pau. "L'Ajuntament ha fet un esforç molt important per assumir tasques de remodelació i ampliació per tal que tot funcioni i no s'enredereixi el curs." Expansió de les llars d'infants municipals La regidora destaca la forta demanda de places de P0 a P2, motivada per un creixement de la natalitat a la ciutat. Llar d'infants de Bonavista: S'inaugurarà durant el mes de setembre. Tot i un lleuger retard per la licitació de la gestió, l'edifici ja està rehabilitat i moblat. Projectes futurs: Ja estan en marxa els tràmits per a dues noves llars d'infants per al curs vinent a la zona del César August i al barri de la Verge del Carme. Escola Oficial d'Idiomes (EOI) Respecte a la nova ubicació de l'EOI a l'edifici de la Chartreuse, la regidora confirma que el procés avança positivament: * La Generalitat ja té la titularitat de l'edifici per a ús educatiu. * A l'agost s'ha presentat el projecte bàsic a l'Ajuntament per a la concessió de la llicència d'obres. * Es preveu una tramitació ràpida per part dels tècnics municipals per desencallar aquesta reclamació històrica de la ciutat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Camerata XXI i el Concert de la Diada a Tarragona
Concert Romàntic al Palau Firal i de Congressos L'Orquestra Camerata XXI torna a Tarragona per celebrar el concert de l'11 de setembre. L'actuació tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos a partir de les 21:30 hores, amb una proposta centrada plenament en el Romanticisme musical. Repertori i reptes artístics L'orquestra ha seleccionat dues obres de gran complexitat per elevar el seu nivell artístic: * Concert per a violoncel de Schumann: Una peça exigent que demostra la maduresa de la formació. * Simfonia Italiana de Mendelssohn: Considerada per Xavier Blanc com una obra imprescindible en el repertori de qualsevol orquestra de prestigi. "És una de les simfonies que s'ha de saber tocar... ens estem posant fites cada vegada més superiors." Col·laboració internacional L'episodi destaca la presència del prestigiós violoncel·lista alemany Wenshin Yang, situat actualment en el top 10 d'Europa. La seva participació no només aporta qualitat al concert, sinó que consolida la capacitat de l'orquestra per professionalitzar-se i atreure figures de l'escena internacional. El futur de Camerata XXI a Tarragona La formació, vinculada a la Fundació Camerata XXI, té com a objectiu establir-se definitivament a la ciutat de Tarragona. Després de 15 anys de tasca pedagògica als conservatoris, busquen consolidar un cicle professional estable que permeti treballar amb més previsió i enfortir el vincle amb el públic local. Detalls del concert de la Diada Data i format: El concert s'emmarca en la Diada Nacional de Catalunya i inclourà la interpretació d'Els Segadors com a final de festa. Entrades: L'esdeveniment és gratuït, però cal recollir invitació prèvia al Teatre Metropol o a les taquilles del Palau una hora abans de l'inici.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
III Setmana de la Tècnica al Complex Educatiu de Tarragona
Innovació i Formació Professional a Tarragona El Complex Educatiu de Tarragona acull la tercera edició de la Setmana de la Tècnica, unes jornades formatives que apleguen 23 estudiants de cicles formatius de grau superior d'arreu de Catalunya. L'objectiu principal és dotar els joves de competències transversals que sovint no es poden aprofundir en el currículum reglat. Pilars Fonamentals del Curs La formació, impulsada pel Departament d'Educació i la fundació britànica Smallpeice Trust, se centra en quatre eixos clau: * Creativitat professional: Tècniques per fomentar el pensament lateral i la innovació. * Treball en equip: Gestió de rols i optimització del temps en grup. * Disseny i execució de projectes: Des de la idea inicial fins a la construcció física. * Comunicació i vendes: Presentació i defensa del projecte en anglès davant d'un client potencial. El Repte del Pont d'Espagueti El projecte pràctic estrella consisteix en la construcció d'un pont utilitzant únicament espaguetis i cola. Els equips han de competir per un disseny que compleixi tres requisits: 1. Resistència: Aguantar el màxim pes possible en les proves de càrrega. 2. Eficiència econòmica: Mantenir un cost de fabricació baix. 3. Estètica i comunicació: Presentar un producte visualment atractiu i saber-lo vendre. "L'objectiu és que els joves aprenguin a treballar en equip i a ser creatius, temes primordials que són útils per a totes les famílies professionals." Perfil dels Participants Els alumnes provenen de centres certificats amb la ISO 9001 d'especialitzacions diverses com l'electrònica, la construcció civil, les telecomunicacions i el manteniment industrial. Destaca l'elevada inserció laboral d'alguns perfils, que ja compaginen els estudis amb feines tècniques en les seves demarcacions d'origen.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Entrevista a Joan Aregio sobre l'actualitat de Tarragona
Balanç de l'Inici del Curs Polític a Tarragona El portaveu de Convergència i Unió (CiU) i de l'equip de govern, Joan Aregio, repassa els grans projectes de la ciutat i respon a les crítiques de l'oposició en un context de final de legislatura. El Pàrquing de Jaume I i Urbanisme Aregio defensa la gestió del polèmic pàrquing de Jaume I, admetent que ha estat una obra complexa amb retards i dificultats financeres per part de l'empresa constructora. No obstant això, nega que hi hagi hagut desviaments injustificats: Aclareix que molts costos eren assumits per l'Ajuntament des de l'inici per obres auxiliars (centre cívic i urbanització de la plaça). Preveu que l'obra exterior s'inauguri per Santa Tecla i el pàrquing estigui operatiu en pocs mesos. Respon a Josep Fèlix Ballesteros (PSC) qualificant les seves crítiques de "demagògia" i el convida a anar al jutjat si realment creu que hi ha irregularitats. Relacions amb altres Administracions Pel que fa a la façana marítima, Aregio coincideix parcialment amb Josep Bargalló (ERC) en el fet que el projecte s'ha estancat des que el PSC lidera la Generalitat. També expressa la seva frustració per la paràlisi de les obres estatals: Crítica a la subdelegació del govern pel bloqueig de la variant de la N-340 i les rotondes de Bonavista i Camp Clar. Acusa el PSC de "posar pals a les rodes" per pur interès electoral. Finances Municipals i Projectes de Futur Com a tinent d'alcalde d'Hisenda, Aregio defensa la solvència de l'Ajuntament davant les acusacions d'endeutament límit: "Convido els proveïdors a dir en quants dies paguem; estem pagant a 40 o 50 dies, una xifra molt positiva." Finalment, destaca la futura Ciutat Esportiva vinculada al Nàstic com una aposta estratègica de CiU per la projecció exterior de Tarragona i preveu l'inici de les obres per a finals d'any o principis de 2007.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
La Festa Major de les Borges del Camp: Tradició i Fanalets
La Festa Major de les Borges del Camp Les Borges del Camp celebra la seva Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Riera, una festivitat amb arrels que es remunten al segle XIX i que combina la devoció religiosa amb elements populars molt arrelats. La celebració té el seu punt àlgid entre la vigília i l'11 de setembre. Actes Tradicionals i Simbolisme La festa destaca per seguir un protocol estricte que defineix la identitat del poble: La Tronada i el Repic de Campanes: L'inici oficial el marquen l'home i la dona més grans de la vila, encarregats d'encendre la tronada. Tot seguit, les campanes Maria Riera (la grossa) i Trinitat (la petita) anuncien la festa als pobles veïns. La Processó de Fanalets: És l'acte més emotiu i participatiu. Consisteix a anar a buscar la imatge de la Verge a la seva ermita a la nit. El camí s'il·lumina exclusivament amb la llum dels fanalets, creant un "cub multicolor" enmig de la foscor. El Ball de Diables: Un element imprescindible que acompanya la processó de tornada. Aquest grup ha mantingut la seva activitat de forma ininterrompuda des de 1916, resistint fins i tot durant la dictadura. L'Alcaldessa d'Honor: Un dels moments més solemnes és quan l'alcalde de la vila proclama la Mare de Déu com a alcaldessa d'honor del municipi, enguany amb una fórmula de proclamació renovada. Cultura, Oci i Gastronomia El programa d'actes és extens i divers: Cultura popular: Gegants (Sarei i Marinada), puntaires i corals. Espectacles: Actuacions teatrals de gran nivell amb Paco Morán i Joan Pera, així com balls amb les millors orquestres (Costa Brava, Cimarrón). Gastronomia: Les Borges és reconeguda pel seu pa i coques artesanals, una parada obligatòria per a qualsevol visitant. "És un acte que ens identifica com a burgencs, és un acte on participem tots."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
5'
Actualitat del Nàstic i el debut al Nou Estadi
Estat del camp i preparació tècnica La situació de la gespa del Nou Estadi genera preocupació de cara al pròxim partit contra el Celta de Vigo. Tot i els treballs de ressembra, el terreny presenta un aspecte deficitari amb un excés de sorra, especialment a la zona de tribuna on l'ombra és persistent. Novetats de la plantilla Baixes confirmades: Carlos Merino està pràcticament descartat per una microruptura a l'adductor. Possibles substituts: L'entrenador Luis César ha assenyalat tres noms per ocupar el doble pivot al costat d'Abel Boades: Ángel Morales, Manolo Martínez o el jove Juan Díaz. L'onze titular: Es preveu que l'alineació sigui gairebé idèntica a la de la jornada anterior, amb l'únic canvi obligat per la lesió de Merino. "Juan podria ser un dels escollits per substituir a Charlie Merino al costat d'Abel Boades." Marxandatge i novetats comercials S'ha anunciat la presentació de les noves motos de la marca Nàstic, desenvolupades amb una empresa de Reus. Els aficionats podran adquirir tres models diferents (elèctrica, 50cc i 125cc) personalitzables en color, però amb la identitat visual del club: Logotip amb la N de la marca. Escut del gimnàstic de Tarragona. L'any de fundació: 1886. El rival: Celta de Vigo El conjunt gallec arriba a Tarragona amb bones notícies per a Fernando Vázquez, ja que podrà comptar finalment amb Pablo García i Guaire, configurant un equip molt competitiu per al debut a domicili.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Ruta i concurs: Sant Cristóbal de la Laguna
Sant Cristóbal de la Laguna: Patrimoni de la Humanitat L'episodi d'avui de Ruta per les ciutats espanyoles ens trasllada a l'illa de Tenerife per explorar la història i l'arquitectura de Sant Cristóbal de la Laguna, declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 1999. A través d'un concurs radiofònic i una entrevista amb una experta, es descobreixen els vincles de la ciutat amb la fundació d'Amèrica i el seu llegat monumental. El Concurs de Cultura i Literatura S'han plantejat tres preguntes clau als oients per participar en el sorteig d'un cap de setmana a la localitat: Literatura: S'ha recordat la figura de Benito Pérez Galdós, qui va estudiar a la ciutat. La pregunta demanava identificar quina novel·la no era seva (La Regenta, d'Leopoldo Alas Clarín). Geografia Urbana: S'ha centrat en la plaça principal, la Plaça del Adelantado, anomenada així en honor al primer governador polític i militar de l'illa. Història: S'ha confirmat l'any de fundació oficial de la ciutat, el 1496. Ruta Turística Monumental La informadora turística Beatriz Sánchez ens guia pels punts més emblemàtics de la ciutat: Arquitectura Civil: Destaquen el Palacio de Nava, fet de pedra volcànica, i les cases amb balcons de pinotea (fusta de pino canari), especialment els balcons graners de la tercera planta. Arquitectura Religiosa: La ciutat conserva convents de clausura com el de Santa Catalina de Siena i el de Santa Clara, a més de l'Església de la Concepción. Influència Americana: "El traçat original de la ciutat va ser exportat a moltes ciutats de Sud-amèrica, com Cartagena de Indias o l'Havana Vella." Entorn Natural Finalment, s'esmenta el privilegiat entorn natural de la ciutat, destacant el Monte de las Mercedes i el seu bosc de laurisilva, un dels més antics del món.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Agermanament entre Tarragona i Pompeia: detalls del viatge
Detalls de l'Agermanament i el Viatge Institucional L'Ajuntament de Tarragona ha organitzat un viatge oficial per als ciutadans amb motiu de la signatura de l'acte d'agermanament amb la ciutat italiana de Pompeia, que tindrà lloc el pròxim 7 d'octubre. Aquesta unió es basa en el passat romà comú i el reconeixement de totes dues com a ciutats Patrimoni Mundial. Gestió i Logística del Viatge Miquel Berga, de l'agència de viatges encarregada, detalla els aspectes clau de l'expedició: * Dates i Transport: Sortida el 4 d'octubre i tornada el 9 d'octubre del 2000, amb un vol xàrter des de l'Aeroport de Reus. * Ocupació: En pocs dies s'ha cobert el 50% de les 180 places disponibles. * Preus i Allotjament: Oscil·len entre els 1.140 € (3 estrelles) i els 1.265 € (4 estrelles), amb alta demanda en la categoria superior. Un Programa Cultural d'Alt Nivell La tinent d'alcalde de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, destaca que no és una visita turística convencional: * Classes magistrals: Les explicacions a les ruïnes aniran a càrrec d'arqueòlegs de primera línia, oferint un rigor superior al d'un guia estàndard. * Actes oficials: Coincidint amb la Madonna di Pompei (festa major local), els tarragonins participaran en la signatura del protocol, sopars populars amb música italiana i espectacles pirotècnics. * Visites incloses: A més de Pompeia, es visitaran Nàpols, Herculà, Oplontis i la Costa Amalfitana. Futur de la Relació L'objectiu és que l'agermanament sigui actiu i permanent, incloent: * La participació de Pompeia com a ciutat convidada a Tarracoviva. * Intercanvis escolars a través del projecte Adoptem un Monument. * Col·laboracions entre entitats de Setmana Santa, Rotary Clubs i grups de reconstrucció històrica. "Volem trencar l'estereotip de la visita d'un dia; volem que Tarragona i Pompeia siguin destinacions reals de pernoctació l'una per a l'altra."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Una parella de Reus guanya un casament de 15.000 € al Palau de Congressos
Guanyadors del sorteig de la Fira del Teu Dia L'Eva Serra, de 26 anys i natural de Reus, i en Roberto de la Penya, de 31 anys i originari de Bilbao, han estat els afortunats entre més de 1.000 parelles participants. Gràcies a aquest premi, podran celebrar el seu enllaç amb gairebé totes les despeses cobertes, valorades en uns 15.000 euros. Detalls de l'organització i l'enllaç Data i lloc: El casament se celebrarà el 27 de gener al Palau de Fires i Congressos de Tarragona. Logística: El premi inclou un paquet que cobreix el 80% dels preparatius, incloent-hi els vestits, l'hotel i l'àpat. El banquet: La parella ha escollit el restaurant El Fortí de la Reina per a la celebració posterior. L'oficiant: Francesc Ricomà, responsable de promoció de la ciutat, serà l'encarregat d'oficiar la cerimònia civil, que coincidirà amb el seu aniversari. Una història d'amor de nova generació La parella va explicar que es van conèixer a través d'Internet. Malgrat l'origen basc d'en Roberto, que fa sis anys que viu a Reus per amor, van decidir casar-se a la capital del Baix Camp seguint la tradició, tot i que finalment la cerimònia civil tindrà lloc a Tarragona a causa del premi. "És una notícia alegre, i l'entorn del Palau és molt bonic, no és una cosa normal com podria ser un jutjat." Impacte promocional per a la ciutat Francesc Ricomà ha destacat que aquest acte és emblemàtic i serveix com a element publicitari per a la fira La Fira del Teu Dia. L'objectiu és oferir fires obertes i participatives on, a més de l'exposició comercial, es generin activitats que beneficiïn directament la ciutadania.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
5'
Festa Major de la Morera del Montsant al Priorat
La tradició inamovible de la Morera del Montsant La Morera del Montsant, al cor del Priorat, celebra la seva Festa Major del 8 a l'11 de setembre. A diferència d'altres municipis, el poble manté la celebració el dia 8 de setembre fix en el calendari per commemorar la Nativitat de la Mare de Déu, la seva patrona, independentment del dia de la setmana en què caigui. Programació i actes destacats L'agenda festiva combina religiositat, música i activitats populars: Divendres 8: Inici amb matinades, cercavila, missa i processó. Destaca el ball de vermut i les sessions de tarda i nit amb l'Orquestra Marinada. Dissabte 9: Jornada centrada en el ball de tarda i vespre amb l'orquestra Doble R. Diumenge 10: Tarda dedicada als més petits amb espectacles infantils, jocs de cucanya i xocolatada, tancant la nit amb una festa de disfresses. Dilluns 11: Celebració de la Diada Nacional de Catalunya amb el Cant dels Segadors i la 22a edició de la ballada de sardanes amb la Cobla Pare Manyanet. Ritus singulars: El Ball del Ram i del Fanalet Un dels elements més característics i amb més personalitat de la festa són els balls tradicionals: "Es tracta de veure qui aconsegueix que el fanalet duri més estona encès mentre s'està ballant i l'orquestra no acaba el ball fins que no s'han acabat tots els fanalets." Ball del Ram: Els homes compren un ram i conviden a ballar a les dones. Ball del Fanalet: Com a contrapartida, les parelles ballen amb un fanalet encès; la parella que el manté encès més temps rep un obsequi. Patrimoni i natura al Priorat Històric La Morera és la vila més alta del Priorat històric i ofereix vestigis medievals i punts d'interès cultural imprescindibles: Cartoixa d'Escaladei: La primera cartoixa de la península Ibèrica. Parc Natural de la Serra de Montsant: On es troba la seu del parc i nombroses rutes excursionistes.