Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

2137-2160 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
5'
La passió de Luis César i el caos horari del Nàstic
El mètode de treball de Luis César L'entrenador del Nàstic, Luis César, ha generat cert debat amb la planificació dels entrenaments d'aquesta setmana. Malgrat la sorpresa inicial per la successió de dies de festa i treball, el tècnic gallec ha defensat la seva lògica per arribar amb set sessions de preparació abans del duel contra el Celta. Un tècnic d'alta intensitat Durant la seva intervenció al programa Sempre Nàstic, s'ha destacat la personalitat volcànica de l'entrenador, no només a la banqueta sinó també en la seva vida privada: Viu els partits amb una passió desbordant, fins al punt de posar-se dret a casa seva mentre mira partits repetits. Admet sentir certa vergonya en veure les seves reaccions posteriors per televisió. S'està convertint en una figura emergent en l'àmbit mediàtic estatal, amb entrevistes pendents en programes de gran audiència. "Jo no puc viure el partit assegut. És més, alguna vegada a casa meva, quan veig el partit repetit, em poso de peu." Caos en els horaris de la Lliga El resum de la jornada també posa el focus en la confusió generada pels drets televisius i els horaris establerts per la Lliga de Futbol Professional i Audiovisual Sport: El partit del Nàstic contra el Celta finalment serà diumenge a les 19:00 hores al Nou Estadi. Hi ha una forta polèmica amb el president del Sevilla, Del Nido, qui s'oposa a la retransmissió de certs partits. Els horaris habituals de dissabte estan patint canvis, passant en alguns casos de les 22:00 a les 21:30 hores.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Sant Cristóbal de la Laguna: Patrimoni i Cultura Canària
Descobrint Sant Cristóbal de la Laguna En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, s'aprofundeix en la riquesa cultural, històrica i social de Sant Cristóbal de la Laguna, a Tenerife. L'episodi combina la participació dels oients mitjançant un concurs amb una entrevista en profunditat a una de les figures més rellevants de la ciutat. Concurs i participació ciutadana El programa dinamitza l'audiència amb preguntes sobre la identitat canària, destacant aspectes com: La Issa, definida com la cançó típica canària de tres lletres. La demografia de la ciutat, que compta amb aproximadament 140.000 habitants. La importància de la Universitat de la Laguna, una institució clau que acull uns 25.000 alumnes i que té els seus orígens el 1701. Entrevista amb Elfidio Alonso El plat fort de l'episodi és la conversa amb Elfidio Alonso, exalcalde de la ciutat i líder de la mítica formació musical Los Sabandeños. Durant l'entrevista es tracten temes fonamentals: Trajectòria de Los Sabandeños: Amb 40 anys d'història i 57 discos, Alonso destaca que el grup es manté per idealisme i no per afany mercantil. Identitat urbana: La Laguna es defineix com una ciutat Patrimoni de la Humanitat que va servir de model per a moltes ciutats americanes gràcies a la seva estructura no emmurallada. Equilibri turístic: A diferència del sud de l'illa, la ciutat ha evitat la massificació turística, mantenint un caràcter més autèntic vinculat a l'agricultura, el comerç i la vida universitària. Festivitats: Es mencionen les Fiestas del Cristo i la gran oferta cultural gratuïta que ofereix la ciutat. "Mereix la pena fer un saltet per aquí i xerrar amb els laguneros, que es desviuen per atendre la gent."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros sobre l'actualitat de Tarragona
Resum de l'entrevista política L'entrevista al portaveu del grup municipal socialista, Josep Fèlix Ballesteros, se centra en la crítica a la gestió de l'equip de govern de Tarragona (PP i CiU) a l'inici del curs polític. Ballesteros qualifica la situació actual de l'ajuntament d'un escàndol polític i posa el focus en diversos eixos deficitaris. El cas del pàrquing Jaume I Un dels punts més crítics de la conversa és la gestió del pàrquing de la catedral (Jaume I). Els punts clau destacats per l'oposició són: El projecte acumula més de sis anys de retard i s'ha demanat un crèdit de 6 milions d'euros per poder-lo acabar. El cost final podria ser entre dos i cinc vegades superior al pressupost inicial. Ballesteros denuncia opacitat i falta de respostes clares per part de l'alcalde davant les preguntes del Consell d'Administració. "Aquest afer és un escàndol polític de primera magnitud... en qualsevol ciutat normal hauria costat ja el càrrec a més d'una persona." Crítica a l'urbanisme i les finances El portaveu socialista descriu la política urbanística com a caòtica i sospitosa, citant retards en el Pla General (POUM) i en obres com el Teatre de Tarragona. Així mateix, alerta sobre l'elevat nivell d'endeutament de l'Ajuntament, que supera el 110% legal, la qual cosa hipoteca les finances municipals fins al 2023 i dificulta la baixada d'impostos. Projectes de futur i infraestructures De cara al tram final del mandat, Ballesteros proposa un model de ciutat basat en el tarragonisme obert: Infraestructures: Defensa la gestió del Govern Central en la variant de la 340 i les rotondes de Bonavista. Prioritats: Millora del manteniment quotidià, seguretat ciutadana (més agents de la Guàrdia Urbana) i serveis socials (llars d'infants). Grans esdeveniments: Impuls a la Capitalitat Cultural Europea 2016 i als Jocs del Mediterrani. Esport: Suport total al Nàstic en el seu projecte de ciutat esportiva ara que l'equip és a primera divisió.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Com gestionar i superar la síndrome postvacacional
Entendre la Síndrome Postvacacional L'anomenada síndrome o estrès postvacacional es defineix com la incapacitat d'adaptació a la rutina laboral després d'un període de descans. Segons les expertes Ágata Girbés i Núria Boldó, aquest fenomen sorgeix del contrast entre la llibertat total d'horaris i l'exigència de tornada al treball. Símptomes i abast Els símptomes més habituals inclouen: * Irritabilitat i desmotivació. * Sensació d'esgotament físic i intel·lectual. * Insomni, palpitacions o angoixa. Tot i que es calcula que afecta un 35% dels treballadors, la majoria ho supera en un període de 2 a 3 dies. Si els símptomes persisteixen més de 15 dies, cal analitzar si el problema real és una inestabilitat emocional prèvia o una profunda insatisfacció laboral. "No hauria de ser motiu de baixa laboral; la gent ens adaptem i al cap d'una setmana ja estem al cent per cent." Consells per a una tornada saludable Per mitigar aquest xoc, es recomanen diverses estratègies: 1. Retorn progressiu: No tornar del viatge l'últim dia a última hora; és millor arribar un parell de dies abans per ajustar horaris i alimentació. 2. Planificació intel·ligent: Si és possible, no començar a treballar un dilluns (fer-ho en dijous o divendres escurça la primera setmana). 3. Hàbits positius: Mantenir activitats de lleure, fer esport per eliminar l'estrès i potenciar la vida familiar. 4. Revisions de projectes: Aprofitar el retorn per plantejar-se nous reptes o millorar la relació amb els companys.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
Inici de les PAU de setembre a Tarragona
Detalls de la convocatòria extraordinària de setembre L'entrevista amb Glòria Barberà, directora de l'escola de pregrau de la URV, analitza l'inici de les proves d'accés a la universitat (PAU) per a més de 2.000 estudiants a Catalunya. A les comarques de Tarragona, uns 250 alumnes s'examinen repartits en dos tribunals: * La Facultat de Ciències Jurídiques de Tarragona. * La Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Reus. Perfil de l'estudiant i taxa d'èxit La majoria dels aspirants són alumnes que no van superar les proves al juny. Tot i que la taxa d'aprovats a l'estiu sol ser lleugerament inferior a la de la primera convocatòria (entre un 85% i un 90%), gairebé la totalitat acaba accedint a la universitat. També es destaca que: * El format, horaris i dificultat dels exàmens són idèntics als del juny. * Els exàmens s'escullen mitjançant un sorteig previ per garantir l'equitat. * L'ambient de setembre és molt més tranquil a causa de la menor afluència d'estudiants i l'experiència prèvia dels mateixos. "El nivell ha de ser idèntic perquè els exàmens es distribueixen entre una o una altra convocatòria per sorteig." Calendari i resultats Les proves duren tres dies, finalitzant aquest dijous. Pel que fa a les qualificacions, els estudiants podran consultar les seves notes a través del web a partir del dia 29 de setembre, mantenint els mateixos terminis de correcció que en la convocatòria ordinària.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Entrevista a Rosa Rossell: Balanç polític a Tarragona
Balanç del mandat i actualitat política a Tarragona La portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona, Rosa Rossell, analitza l'inici del darrer curs polític de la legislatura. Rossell expressa una profunda sensació de paràlisi municipal, afirmant que la ciutat es troba en un punt similar al del començament del mandat, amb els mateixos problemes estructurals sense resoldre. El conflicte del pàrquing de Jaume I Un dels temes centrals de l'entrevista és la controvèrsia al voltant del pàrquing de Jaume I. Rossell recorda que el seu grup s'hi va oposar des de l'inici per considerar-lo un projecte erroni en un espai educatiu i per l'impacte en el trànsit de la Part Alta: Critica la proposta de l'equip de govern de demanar un crèdit de 6 milions d'euros per finalitzar l'obra en solitari. Denuncia la manca d'informació clara cap als grups de l'oposició sobre l'estat real del projecte i la relació amb l'empresa sòcia. Assenyala el sobrecost desmesurat, ja que el projecte ha gairebé triplicat el seu preu original. Crítiques a la gestió urbanística i la neteja Rossell qualifica la política urbanística de l'equip de govern com a "obscura" i poc transparent, posant exemples com el cas de Terrescavades o les deficiències en l'asfaltatge del carreguesòmetre. Respecte a la neteja, la portaveu es mostra molt crítica: "Jo veig Tarragona tan bruta com sempre... On han anat a parar els diners de l'augment de la partida de neteja?" Perspectives per al darrer curs i el Pla General De cara al curs que comença i a les eleccions del 2007, Rossell destaca: Pressupostos 2007: Augura que seran propis d'una campanya electoral i adverteix sobre el perill d'un endeutament excessiu que pot deixar el consistori "amb l'aigua al coll". Pla General (POUM): Lamenta que no hi hagi hagut cap avanç ni contacte oficial des de finals de 2005. Proposa que, davant la manca de consens, el projecte es deixi per al proper equip de govern que surti de les urnes. Actitud de l'equip de govern: Denuncia certs detalls de "mala educació" institucional, com la manca de convocatòria de l'oposició per a la presentació de les festes de Santa Tecla o el buit institucional al President del Parlament de Catalunya durant la seva visita.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Consells de prevenció i seguretat a la muntanya
Prevenció de riscos en l'entorn natural En aquesta sessió dedicada a la prevenció de riscos, el bomber i expert en rescats Carmel Expósito detalla les precaucions fonamentals per a qualsevol persona que vulgui gaudir de la muntanya de forma segura. El focus es posa en la planificació prèvia com la millor eina per evitar incidents. La preparació abans de sortir Abans de començar qualsevol excursió, cal tenir en compte: - Informar tercers: Sempre s'ha de comunicar l'itinerari previst i l'hora de tornada a familiars o amics. - Condició física: Escollir activitats que s'adeqüin a les nostres capacitats reals; evitar fer-se el "superheroi". - Meteorologia: Consultar fonts oficials com el Meteocat per preveure canvis sobtats de temps. - No anar mai sol: La companyia és vital en cas que algú pateixi un accident i necessiti ajuda. L'equipament bàsic: La motxilla Tot i ser una sortida esporàdica, la motxilla ha de contenir elements indispensables per a la seguretat: - Roba d'abric i impermeable: Seguir el sistema de "la ceba" (diverses capes) per adaptar-se a les variacions tèrmiques. - Alimentació i hidratació: Aigua suficient, barretes energètiques, fruits secs o xocolata. - Tecnologia i orientació: Telèfon mòbil amb la bateria carregada, mapa de la zona, brúixola i, si és possible, GPS. - Llum i farmaciola: Un frontal o llanterna (per si se'ns fa de nit) i material bàsic de cures. Gestió d'emergències i el 112 En cas de pèrdua o accident, el protocol recomanat és: 1. Mantenir la calma i no intentar seguir caminant si s'ha perdut l'orientació. 2. Trucar al 112: Recordar que funciona fins i tot sense saldo o sense cobertura de la pròpia operadora. 3. Facilitar dades precises: Localització exacta, nombre de persones afectades i tipus de lesions. 4. Visibilitat: Si ve l'helicòpter, situar-se en zones clares i aixecar els dos braços en forma de 'Y' (senyal internacional d'auxili). "El telèfon mòbil és un element d'actualitat i de seguretat imprescindible, però no ens ha de fer confiar excessivament ni estirar més el braç que la màniga."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Festa Major i atractius turístics de Benifellet
Benifellet: Tradició i Natura a la vora de l'Ebre El municipi de Benifellet, situat a la comarca del Baix Ebre, es prepara per celebrar la seva Festa Major del 7 a l'11 de setembre. Aquesta celebració destaca per la seva capacitat de combinar les tradicions més arrelades amb elements contemporanis, convertint-se en un pol d'atracció per a visitants d'arreu. Actes Principals de la Festa Major Tradicions religioses i populars: La festa s'inicia amb la baixada de la Mare de Déu de Dalt. Un dels actes més emblemàtics és la ballada del cap de dansa, on les pubilles i la gent gran ballen jotes amb els mantons de Manila. Concerts i música: Enguany destaquen les actuacions de grups referents del rock català com Els Pets (mencionats com Axe en Bustó) i Whiskyn's. Activitats comunitàries: Sopars de germanor, castells de focs, homenatges a la gent gran i el tradicional dinar popular a la vora del riu amb paelles i sardinada. Esports i jocs: Concursos de pesca, tir al plat, triatló local i competicions de futbol. Atractius Turístics del Municipi Benifellet no és només festa; l'alcalde Jordi Monclús destaca diversos elements que fan del poble una destinació turística de primer ordre: Coves Meravelles: Un conjunt subterrani que rep unes a prop de 30.000 visites anuals. El Llagut: Una embarcació tradicional recuperada per fer passejades pel riu Ebre, permetent observar la flora i la fauna des d'una perspectiva única. Via Verda de la Vall de Zafán: Ideal per a excursions a peu, en bicicleta o a cavall seguint l'antic traçat del ferrocarril. Gastronomia: El poble compta amb una oferta culinària notable repartida en els seus sis restaurants. "Veiem el riu mirat des de fora i canvia totalment en veure la vista de dins de l'aigua mirant cap a fora."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
San Cristóbal de la Laguna: Patrimoni de la Humanitat
Descobriment de la Ciutat Protagonista En aquesta edició del concurs radiofònic, els oients han hagut d'endevinar la ciutat de la setmana. Després d'un primer intent fallit per part d'una oient que va suggerir Santa Cruz de Tenerife, la Raquel Masset ha encertat la resposta correcta: San Cristóbal de la Laguna, a l'illa de Tenerife. Punts Clau de la Ciutat Població: Aproximadament 140.000 habitants. Estatus: Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Infraestructures: Acull l'aeroport de Los Rodeos (Tenerife Nord), conegut tant pel seu gran volum de passatgers com pel tràgic accident de l'any 1977. Detalls del Premi i Concurs L'emissora ha anunciat que el premi d'aquesta setmana és excepcional, ja que inclou no només l'estada de cap de setmana, sinó també el desplaçament amb avió fins a les Illes Canàries. Altres dades històriques confirmades durant el programa inclouen: L'any de la declaració de la UNESCO va ser el 1999. L'any del sinistre aeri a Los Rodeos va ser el 1977. Particularitats Urbanístiques L'entrevista amb José Torres, gestor de turisme de la ciutat, ha destacat l'arquitectura i el disseny únic de la Laguna: "Es tracta de la primera ciutat construïda en la seva època que no va ser amurallada." Absència de muralles: Està situada en una depressió a 600 metres d'altitud, protegida per muntanyes que la feien invisible des del mar, evitant així els atacs pirates. Mapa Estelar: El seu traçat urbà es basa en la rosa dels vents i va servir de model per a la construcció de ciutats a Amèrica, com La Havana. Conservació: El plànol actual coincideix exactament amb l'històric de fa 500 anys.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Actualitat castellera: post Sant Fèlix i rumb a Santa Tecla
Balanç d'un cap de setmana de transició Després de l'excepcionalitat de la diada de Sant Fèlix, on es va assolir un 95% d'efectivitat amb 16 castells intentats i 14 de descarregats, el món casteller ha viscut un cap de setmana de certa calma o ressaca. Els Castellers de Vilafranca i la Colla Joves Xiquets de Valls han fet un parèntesi en les seves actuacions, deixant el protagonisme a altres colles punteres. Actuacions destacades a Torredembarra i Sabadell Colla Vella dels Xiquets de Valls: En l'actuació de Santa Rosalia, van descarregar castells de la gamma alta de vuit com el 4 de 8 amb el pilar, el 5 de 8 i el 2 de 8 amb folre. La gran fita va ser el vano de 6 (un pilar de 6 i dos de 5 simultanis), una estructura poc habitual que només havien completat prèviament Vilafranca i Vilanova. Minyons de Terrassa: A Sabadell, la colla vallesana va descarregar el 5 de 8, el 2 de 8 amb folre i el 3 de 8, tot i que només van poder carregar el pilar de 7 amb folre. Es va descartar el castell de nou per falta de camises suficients. Capgrossos de Mataró: Cal destacar la seva actuació a Londres (Regent Street Festival), on van completar el 3 de 8, el seu primer castell de vuit pisos des del tràgic accident de la Mariona Galindo. Properes cites al calendari "Les dues colles forànies per a Santa Tecla han anunciat la intenció de portar castells de gamma extra a la Plaça de la Font." Es preparen esdeveniments clau per a les setmanes vinents: 1. Diada de Santa Tecla (17 de setembre): Participaran la Jove de Tarragona, Xiquets de Tarragona, la Colla Vella de Valls i els Minyons de Terrassa. Ja s'ha realitzat el sorteig de l'ordre d'actuació. 2. Concurs de Castells: El proper 9 de setembre es durà a terme el sorteig de l'ordre d'actuació per al concurs de l'1 d'octubre al Teatre Metropol.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Operació retorn: Previsions i seguretat viària
L'Operació Retorn del mes d'agost L'entrevista amb Jan Penya, responsable de gestió del Servei Català de Trànsit (SCT), analitza la situació de les carreteres catalanes davant la culminació de l'operació retorn de les vacances d'estiu. S'espera que aquest cap de setmana sigui especialment intens, concentrant el retorn dels qui finalitzen el seu període de descans amb els desplaçaments habituals de cap de setmana. Punts crítics i mesures especials Diumenge a la tarda: Es preveu que sigui el moment de màxima complicació viària, especialment cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Vies afectades: L'autopista AP-7 continua sent el focus principal de congestió, tant en el tram sud (Vilafranca-Martorell) com en el tram nord (Massanet-La Roca). Altres vies com la C-35 també podrien patir col·lapses. Dispositius de trànsit: Per pal·liar les retencions, el SCT activarà carrils addicionals en sentit contrari el diumenge a la tarda, concretament en el tram entre Vilafranca del Penedès i Martorell. Millora en la sinistralitat S'ha destacat una tendència positiva en la reducció d'accidents i víctimes mortals a Catalunya. A Tarragona, les xifres de mortalitat són les més baixes de la darrera dècada. Aquesta millora s'atribueix a: L'aplicació del carnet per punts. El control més estricte de la velocitat per part de Mossos d'Esquadra. Una major conscienciació i responsabilitat dels conductors. "La conducció és un fet racional i conscient; són els propis conductors els que fan que la tendència sigui millorable." Recomanacions per al conductor Distància de seguretat: Fonamental per evitar xocs per encalç en moments de frenada brusca. Prudència extrema: Especialment davant la previsió de possibles tempestes locals que poden deixar el paviment relliscós. Adequació de la velocitat: No només respectar els límits legals, sinó adaptar-se a les condicions del trànsit i el temps.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Festes del Centenari de la Mare de Déu de la Serra
Celebració històrica a Montblanc Montblanc es prepara per viure unes festes excepcionals: el centenari de la coronació de la Mare de Déu de la Serra, patrona de la vila. Aquestes festes tenen la particularitat de celebrar-se només cada 25 anys, cosa que les converteix en un esdeveniment generacional únic. Eixos principals del programa La Comissió Organitzadora ha dissenyat un calendari d'actes pensat per a totes les edats, amb un èmfasi especial en dos col·lectius: La joventut: Amb concerts de rock català i actuacions gratuïtes com la Festa del Foradot. La gent gran: Recuperant espais tradicionals com l'embalat de festa major, que no es muntava des de feia dècades. Actes destacats i tradició El programa combina la solemnitat religiosa amb la gresca popular: El Pregó: A càrrec del doctor Andreu Mayayo, historiador i exalcalde, qui explicarà detalls inèdits sobre la tradició. La Processó de baixada (8 de setembre): Un acte de gran solemnitat on la imatge de la Verge recorre els barris de la vila, presidit per l'arquebisbe de Tarragona. Cultura popular: Destaca la diada castellera de l'11 de setembre amb colles de primer nivell (Vella de Valls, Jove de Tarragona i Vilafranca) i el concert de Lluís Llach. Una festa inclusiva i moderna El president de la comissió, Pere Domènech, subratlla que Montblanc ha crescut i s'ha diversificat. Per aquest motiu, la comunicació de les festes s'ha traduït a idiomes com l'àrab, el xinès o el rus, amb l'objectiu d'integrar els nouvinguts en la riquesa cultural del municipi. "Aquestes festes no es poden viure massa vegades; qui les viu tres vegades amb condicions plenes ja pot estar molt content."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Entrevista a Lluís Balart: L'arrencada del curs polític a Tarragona
Anàlisi de l'actualitat política a Tarragona L'entrevista amb Lluís Balart, portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), marca l'inici del nou curs polític a Tarragona. Balart expressa una visió crítica sobre la gestió de l'equip de govern actual, centrant-se especialment en les deficiències urbanístiques i financeres. El polèmic Pàrquing Jaume I Un dels punts més conflictius és el projecte del pàrquing Jaume I. Balart denuncia una gestió difícilment defensable basant-se en: Emplaçament equivocat: Considera un error situar un aparcament de gran volum al bell mig del casc antic. Manca de garanties: Critica l'adjudicació a empreses que no han ofert solvència tècnica ni financera. Exigència de dimissions: ICV demana la dimissió del president de l'empresa d'aparcaments per la manca de transparència i el fracàs en la implementació dels sistemes de gestió. "No podem donar als actuals gestors que han fet aquesta mala actuació un crèdit de 6 milions d'euros." Urbanisme i Transparència Balart sosté que a Tarragona no hi ha una autèntica política urbanística, sinó una simple promoció immobiliària. Denuncia l'opacitat de l'equip de govern i la manca de facilitació d'informació sobre la revisió del Pla General. Els principals problemes detectats són: * Densificació excessiva i manca d'equipaments públics. * Dificultat per a la mobilitat a peu cap a serveis bàsics com la universitat o el tanatori. * Falta de diàleg amb altres administracions per accelerar infraestructures clau com la variant de la N-340. Situació Financera i Horitzó Electoral La formació expressa una gran preocupació per les finances municipals: Endeutament elevat: Es preveu un deute de prop de 30 milions d'euros, que podria hipotecar la gestió del proper consistori. Precampanya: Balart interpreta l'increment d'obres superficials com una estratègia electoralista. Coalició ICV-EUiA: Es confirma la confluència amb Esquerra Unida i Alternativa per a les eleccions de maig de 2007, buscant un govern plural d'esquerres que prioritzi les persones i la cohesió social.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Toledo: Ruta pel Patrimoni i Cloenda del Concurs
Tancament de la Ruta per Toledo L'episodi d'avui marca la cloenda de la setmana dedicada a Toledo, la capital de Castella-la Manxa. S'han realitzat les darreres preguntes del concurs per guanyar una estada de cap de setmana a la ciutat, destacant la col·laboració de la cadena Sercotel. Concurs i Cultura General El programa ha plantejat tres qüestions clau per als oients: • La relació arquitectònica entre la Catedral de Toledo i la de Notre-Dame de París. • Una pregunta sobre cinema espanyol centrada en l'actor Guillermo Toledo. • La definició dels sefardites com els descendents dels jueus que van viure a la península Ibèrica. Promoció Turística i Patrimoni En una entrevista amb Paloma Gutiérrez, responsable de promoció del Patronat Municipal de Turisme de Toledo, s'han analitzat els següents punts: • Estratègia de promoció: La ciutat rep més de 2 milions de visitants anuals, consolidant-se com un referent del turisme cultural i de congressos. • Infraestructures: L'arribada de l'AVE ha estat un punt d'inflexió, connectant la ciutat amb Madrid en només 25 minuts. • Ruta Recomanada: Per visitar Toledo de forma completa es necessiten almenys tres dies, visitant punts com la Mesquita del Crist de la Llum, el call jueu i el Monestir de San Juan de los Reyes. "Toledo és una ciutat que ja és molt coneguda tant a nivell nacional com internacional, però la millora en la restauració i els allotjaments de luxe l'estan fent encara més atractiva." Novetats de la Programació S'ha anunciat que a partir de la setmana vinent el concurs canvia d'horari a les 10:30h, deixant l'espai de les 09:30h per a les tertúlies d'actualitat habituals de la temporada.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Balanç rècord de la temporada turística 2006 a la Costa Daurada
Anàlisi del sector hoteler a Tarragona El vicepresident de l'Associació Hotelera de Salou, Cambrils i la Pineda, Joan Anton Pedró, realitza un primer balanç d'una temporada que qualifica d'excel·lent. Segons Pedró, el 2006 s'està perfilant com un any rècord en nombre d'estades i visitants, aconseguint absorbir l'augment de places hoteleres dels darrers anys. Xifres d'ocupació i previsions Agost: S'ha assolit un ple tècnic amb una ocupació d'entre el 95-96%. Juliol: Un mes especialment fort aquest any, arribant al 92%. Setembre: Es preveu una ocupació bona (75-80%), tot i que l'avançament del calendari escolar al dia 12 podria escurçar la setmana de màxima afluència. Octubre: Els hotelers confien a allargar la temporada fins a finals de mes gràcies a la reducció de preus i els ponts festius. Perfil del turista i nous mercats L'especialització en el turisme familiar és una realitat consolidada a la zona. Pel que fa a les procedències: 1. Regne Unit: Continua sent el mercat principal (gairebé el 50% fins al juliol). 2. Mercat Espanyol: Creix especialment en l'elecció d'hotels per davant d'apartaments a causa d'estades més curtes. 3. Rússia: Es manté amb xifres molt importants en tercera posició. 4. Països Nòrdics: És la gran sorpresa, doblat el nombre de vols i visitants respecte a l'any anterior. "Aquest és el primer any que podem dir que l'augment de places s'ha absorbit totalment i s'han aconseguit plens importants." Canvis en els hàbits de consum Tot i l'alta ocupació, s'ha detectat que el despesa per client ha disminuït. Pedró ho atribueix a diversos factors: * La fragmentació de les vacances: la gent viatja més vegades però períodes més curts, fet que obliga a controlar el pressupost. * La fortalesa de l'euro, que afecta el poder adquisitiu de britànics i russos. * L'impacte de PortAventura com a pol d'atracció d'estades curtes i caps de setmana.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Agenda de les festes majors del primer cap de setmana de setembre
Agenda d'activitats i festes majors de setembre Malgrat que el mes d'agost és el període festiu per excel·lència, el primer cap de setmana de setembre arriba carregat de celebracions a la província de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Destaca la coincidència de festes majors en sis zones i barris de la ciutat de Tarragona, a més de grans esdeveniments a localitats com Cambrils, Torredembarra i Tortosa. Actes a la ciutat de Tarragona Diversos barris celebren la seva festa grossa amb activitats populars i tradicionals: La Pobla de Mafumet: Destaca la 15a edició de la paella popular amb la col·laboració de 1.500 persones i l'elaboració de 48 paelles. Avinguda Roma / Avinguda Andorra: Actes al carrer amb talls de trànsit, jocs infantils i homenatges a la gent gran. Sant Pere i Sant Pau: Celebració de la Unió de Sant Pere i Sant Pau amb actuacions musicals, castells i la 1a Fira del Comerç a la rambla del barri. Barris del Miracle, Torres Jordi i Llevant: Sopars de germanor, fideuades populars (amb 20 anys de tradició a Torres Jordi) i la típica clotxada a la platja de la Rabassada. La Mora i Tamarit: Activitats esportives com la bicicletada popular i sopars amb orquestra. Celebracions al territori i grans concerts L'activitat es desplaça també a altres municipis amb una oferta musical i cultural molt potent: Cambrils (Festes de la Mare de Déu del Camí): Presentació de la nova bèstia de foc de l'Agrupació de Geganters i concert del 20è aniversari de Lax'n'Busto. Torredembarra (Santa Rosalia): Programació intensa amb concerts de Melendi, Lluís Llach i Mesclat, a més de la desvetlla dels gegants. Tortosa (Festes de la Cinta): Celebració de la 5a edició de l'Ebre Músic, que enguany estrena ubicació a la plaça de l'Ajuntament i compta amb 12 grups seleccionats de les comarques veïnes. "Sembla que no estem acostumats a anar pel mig del carrer, però la gent surt amb la canalla, es pren l'aperitiu mentre els nens fan activitats."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Entrevista a Francesc Ricomà: Inici del curs polític a Tarragona
Balanç polític i gestió municipal a Tarragona L'entrevista amb Francesc Ricomà, primer tinent d'alcalde i president del grup municipal del Partit Popular, serveix per analitzar l'estat de la ciutat a l'inici de l'últim curs del mandat. Ricomà defensa la gestió de l'equip de govern (CiU i PP) i critica amb duresa l'oposició socialista. La polèmica del Pàrquing Jaume I Ricomà defensa l'execució del projecte malgrat les dificultats econòmiques i constructives, considerant-lo una peça clau per a la Part Alta i el turisme: Necessitat estratègica: El pàrquing és vital per a la mobilitat al nucli antic i per la dimensió turística de la ciutat. Gestió del conflicte: L'Ajuntament prioritza que les empreses constructores compleixin el pacte inicial, tot i que no descarta assumir l'obra en solitari com a recurs final per evitar que s'eternitzi. Crítica al PSC: Acusa els socialistes de fer "política de partit" i d'aprofitar les complicacions tècniques per desgastar el govern en un context preelectoral. Infraestructures i bloqueig de Foment Un dels punts més tensos de l'entrevista és la valoració de les inversions estatals: Retards a la variant de la N-340: Ricomà afirma rotundament que l'obra està aturada per culpa de la ineficàcia del Ministeri de Foment i de les propostes de canvi de traçat del PSC local. Subdelegació del Govern: Qualifica el subdelegat Joan Maria Abelló de "virtual" i "polifònic", criticant la seva falta de diàleg real amb l'administració local. Projectes de futur i horitzó electoral De cara als mesos vinents, el PP se centrarà en consolidar el seu model de ciutat: Turisme i Patrimoni: Impuls del Pla Estratègic de Turisme, la TarracoCard i millores al Palau de Congressos. Candidatura 2007: Ricomà encara no ha decidit si encapçalarà novament la llista del PP. Tot i tenir el suport del partit, postposa la decisió final al mes de setembre per valorar aspectes personals i polítics. "L'objectiu primari és forçar que les empreses compleixin la seva part i que el pàrquing vagi endavant segons es va pactar."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Entrevista a Joan Menchon, arqueòleg municipal de Tarragona
Restauració de la figura de l'arqueòleg municipal L'Ajuntament de Tarragona ha recuperat, després de 13 anys, la figura de l'arqueòleg municipal, nomenant en Joan Menchon per ocupar aquest càrrec. Aquesta decisió respon a la necessitat de gestionar de manera directa un volum ingent de patrimoni històric en una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat. Funcions i objectius estratègics Les tasques principals d'aquesta figura inclouen: * Control i seguiment de les obres públiques i privades que afectin el subsol per evitar danys al patrimoni. * Assessorament tècnic als ciutadans sobre possibles troballes abans d'iniciar obres, estalviant temps i costos burocràtics. * Col·laboració institucional amb la Generalitat de Catalunya, que manté la competència legislativa en arqueologia. Estat dels principals monuments Durant l'entrevista es repassen diverses intervencions clau per a la ciutat: * Amfiteatre: S'estan realitzant obres d'emergència per garantir l'estabilitat i recuperar el perfil romà original i l'accés a l'arena. * Muralla: Es treballa en la restauració del tram afectat per l'esllavissada al Palau Arquebisbal i es projecta un pla director a llarg termini per a la conservació d'aquest monument mil·lenari. * Aqüeducte del Pont del Diable: Es preveu una inversió de 3 milions d'euros per fer una "radiografia" completa de l'estat de conservació de la pedra i millorar l'entorn com a parc forestal. * Capçalera del Circ i Ca l'Agapito: Projectes destinats a l'excavació i recuperació d'espais emblemàtics de la Part Alta. Finançament i el paper del sector privat Menchon destaca que el futur del patrimoni passa per una col·laboració mixta: "Tenir patrimoni realment ha de ser un actiu i un dels elements distintius de la ciutat de Tarragona." Es proposa potenciar l'esponsorització privada (citant exemples com Repsol o Abertis) i la dinamització econòmica dels espais, entenent que el patrimoni no ha de ser només un objecte de contemplació, sinó un valor afegit per a l'ús ciutadà i el comerç local.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
2006-08-31 ENVELAT MIRACLE TOORES JORDI
Celebració i Germandat als Barris de Tarragona El programa radiofònic repassa els actes principals de la Festa Major del Miracle i de Torres Jordi, posant èmfasi en la participació ciutadana i la unió veïnal. Les representants Maria Dolores Navas i Rosalia Juanco detallen unes jornades plenes de tradició i oci. Divendres: Inici i Convivència Al Barri del Miracle, la festa comença amb el sopar de germanor, on cada veí aporta menjar per compartir, seguit d'una actuació musical. A Torres Jordi, destaca el tradicional playback obert a totes les edats (d'1 a 91 anys), l'orquestra WR i una discoteca mòbil. Dissabte: Activitats Populars El matí s'enceta amb un vermut popular i concursos de degustació de truites. La tarda inclou animació infantil i partits de futbol sala. La nit es tanca amb un sopar popular de gala i ball amb orquestra de ritmes cubans. Diumenge: Tradició i Cloenda L'últim dia de festes està marcat per actes emblemàtics: * Fideuà Popular: Un dels esdeveniments més massius a Torres Jordi, amb més de 600 persones. * Cercavila i Capgrossos: El Miracle presenta nous capgrossos elaborats durant tot l'any. * Actes Emotius: El berenar per als avis amb l'elecció de l'Avi i l'Àvia de l'any. * Final de Festa: Havaneres al Miracle i correfocs amb els Diables Guadamà a Torres Jordi. "Aquest dia és un dia de germandat... són els dies en què ens retrobem tots els veïns." Finalment, es destaca el valor afegit del barri pel que fa al seu patrimoni, com el teatre romà i la proximitat a la platja, factors que fan d'aquestes festes una experiència única per als tarragonins.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
La nova llei del tabac a l'oci nocturn de Tarragona
Impacte de la nova normativa del tabac a les discoteques L'entrevista a Maria León, presidenta del Gremi Provincial de Discoteques de Tarragona, analitza les dificultats del sector davant l'entrada en vigor de la prohibició de fumar en espais tancats de l'oci nocturn a partir de l'1 de setembre. Punts clau de la problemàtica: Inviabilitat de les obres: Molts locals no han pogut adaptar-se a temps a causa de la incertesa normativa sobre les cortines d'aire. León destaca que gairebé cap local a Barcelona o Tarragona arriba a la data límit amb les reformes finalitzades. Contradicció de normatives: Se senyala que instal·lar mampares o parets per separar el 30% del local destinat a fumadors podria entrar en conflicte amb el codi d'accessibilitat i les mesures d'evacuació en cas d'emergència. La realitat del públic: S'estima que entre el 70% i el 80% dels clients nocturns són fumadors, la qual cosa fa que el petit espai reservat quedi saturat mentre la resta del local roman buit. Convivència amb el veïnat: El sector rebutja demanar als clients que surtin al carrer a fumar per evitar problemes d'incivisme i soroll a la via pública. Compromís del sector: "Hem decidit, per iniciativa pròpia, suprimir totalment les màquines de venda de tabac a les discoteques per contribuir a la salut pública, malgrat perdre aquest benefici econòmic." Es preveu una reunió clau de tot el sector català el proper 7 de setembre per fixar una postura comuna davant l'administració.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Gastronomia de Toledo: Maçapà, Formatge i Tradició
La Gastronomia com a Eix del Concurs En aquesta edició de la Ruta per les Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat, el programa se centra en la riquesa culinària de Toledo a través d'un concurs radiofònic i una entrevista en profunditat. S'han repartit tres números per al sorteig d'una estada de cap de setmana a la capital manxega. Concurs de Gastronomia Toledana S'han plantejat tres preguntes clau sobre els productes més emblemàtics de la regió: Formatge Manxec: Es recorda que el producte genuí s'elabora fonamentalment amb llet d'ovella. Maçapà: Un dolç d'origen àrab del qual la ciutat de Venècia també es disputa la paternitat etimològica. La Caça: La perdiu es consolida com l'estrella de la cuina local, especialment preparada estofada o amb poxes. Entrevista amb Adolfo Muñoz El prestigiós restaurador Adolfo Muñoz ha compartit els secrets de la cuina tradicional i la seva fusió cultural: Influència Jueva: Ha destacat l'adafina, l'antecessor del bullit, que requereix 24 hores de cocció lenta. També el cordero (xai) rostit amb mel a baixa temperatura. Secrets de la Perdiu: La clau és realitzar coccions separades per als cuixes i els pits per mantenir la textura òptima, usant vins de qualitat en la salsa. L'Excel·lència del Maçapà: Elaborat amb un 50% d'ametlla Marcona i Llargueta i un 50% de sucre, sovint presentat en forma d'anguila. Maridatge del Formatge: Muñoz recomana degustar el formatge manxec (curat de 9 a 15 mesos) amb vi blanc, tot i que el negre és l'opció més estesa. "La cuina és molt senzilla, l'únic que cal fer és fer-la bé i amb calma. La paciència és el secret."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Inici del curs i matriculació a l'escola de dansa d'Artemis Plaja
Inici del curs a l'escola d'Artemis Plaja L'entrevista a Tarragona Ràdio detalla l'obertura del període de matriculació per al curs acadèmic de dansa a Tarragona. La ballarina i professora Artemis Plaja explica l'oferta formativa i la realitat del sector actualment. Disciplines i certificacions L'escola manté la seva línia educativa tradicional, centrada en tres pilars fonamentals: * Dansa clàssica: La base tradicional necessària per a qualsevol ballarí. * Dansa contemporània: Modalitat que gaudeix de gran popularitat actualment. * Dansa espanyola: Inclou estils com el flamenco, apte per a totes les edats. L'escola ofereix la possibilitat d'obtenir una titulació oficial en aquestes tres especialitats, tot i que també permet l'assistència com a activitat lúdica o hobby. L'efecte de la televisió en la dansa Plaja analitza com les sèries i pel·lícules han generat un auge de popularitat, especialment en la dansa moderna. No obstant això, adverteix sobre els perills d'aquesta imatge: "El problema de la tele és que tot va molt ràpid... realment no és així, s'ha de dedicar moltes hores." Distorsió de la realitat: Les produccions audiovisuals fan semblar que s'aprèn a ballar en pocs dies. Esforç real: La dansa professional requereix sacrifici i molta constància, allunyada de la immediatesa televisiva. Perfil de l'alumnat i inscripcions L'escola accepta alumnes de totes les edats, començant des dels 3 anys i sense límit d'edat superior. Les inscripcions es poden realitzar presencialment: * Lloc: Passatge Cobos, número 5 (Tarragona). * Horari: De 17:00h a 21:00h.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
2006-08-30 UM FAMILIES CONGO
Crònica d'un periple de 24 dies d'incertesa Entrevista a la Yolanda Llorn i en Ramon Piera des de Sant Pere i Sant Pau (Tarragona), després del seu retorn de la República del Congo amb els seus dos fills adoptius. L'experiència, que inicialment havia de durar una setmana, es va allargar gairebé un mes per traves burocràtiques i conflictes electorals. Dificultats a l'Ambaixada i condicions de vida Obstacles burocràtics: L'Ambaixada espanyola a Kinshasa va sol·licitar documentació inexistent o repetida, com registres de naixement de nens abandonats, sense donar respostes per escrit. Condicions precàries: Les famílies van viure en una "Casa Cuna" amb infraestructures deficients (un sol bany per a 13 persones) i alimentació limitada, patint talls d'aigua i llum. Entorn hostil: El grup es va trobar al mig d'un procés electoral convuls a la República Democràtica del Congo, sentint trets i enfrontaments propers. La solució diplomàtica "Vam anar bastant acollonits... els nens al mig de l'autobús i els pares als extrems." Finalment, l'arribada d'un diplomàtic d'Assumptes Exteriors va ser clau per tramitar els visats de reagrupació familiar a través de l'ambaixada belga i permetre la sortida del país en un vol des de Kinshasa. Properes passes: Burocràcia a Catalunya La família té pendent una reunió amb responsables de la Generalitat de Catalunya i l'ICAA per: 1. Esbrinar les causes de la desprotecció patida. 2. Gestionar la inscripció dels nens al Registre Civil. 3. Regularitzar tota la documentació al llibre de família tarragoní.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Festes Majors a l'Avinguda Andorra i Sant Pere i Sant Pau
Celebracions veïnals a Tarragona Aquest cap de setmana, dos punts clau de la ciutat de Tarragona, l'Avinguda Andorra i el barri de Sant Pere i Sant Pau, celebren les seves respectives festes majors amb un ampli ventall d'activitats per a totes les edats. L'Avinguda Andorra: Història i Tradició La festa en aquest centre neuràlgic té un origen curiós: * Va néixer per celebrar el desviament de la carretera nacional. * Es realitza al voltant de la Mare de Déu de Meritxell. * L'objectiu principal és que la canalla ocupi el carrer, un espai habitualment reservat als cotxes. Actes destacats: * Ball de Disfresses: Una passarel·la on els nens llueixen vestits fets a mà per les mares. * Activitats populars: Berenar de pa amb tomàquet, concursos de truites, curses de sacs i ball de bastons. La Gresca a Sant Pere i Sant Pau Sota l'organització de l'Associació de Veïns, el barri ofereix una programació plena de col·laboracions: * Cercavila d'intercanvi: Participació de colles de barris veïns com el Serrallo, el Port i Torreforta. * Sopar de Germanor: Una tradició amb 13 anys d'història on els veïns porten el seu propi menjar a les taules parades a la plaça Cuba. * Comerç i Cultura: Coincidint amb la fira de comerciants, es realitza una desfilada de moda i exhibicions de dansa. "Sembla que no estem acostumats a anar pel mig del carrer... la gent surt amb la canalla, es pren l'aperitiu mentre la canalla està fent activitats."