Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

841-864 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Remodelació i asfaltatge temporal de la Rambla Nova
L'asfaltatge de la Rambla Nova de Tarragona El tinent d'alcalde d'Espais Públics, Javier Terres, explica els detalls de la recent intervenció a les dues coques centrals de la Rambla Nova, un dels punts més emblemàtics de la ciutat. Aquesta mesura ha generat un intens debat entre els veïns per l'ús de l'asfalt en una zona tradicionalment enrajolada. Motius i justificació de la mesura L'Ajuntament defensa que la intervenció és una solució temporal motivada per diversos factors: * Seguretat viària: Les rajoles antigues estaven molt malmeses, suposant un risc de caigudes per als vianants. * Desgast pel mercadet: El trànsit pesant de camions i furgonetes durant els mercats dels dimarts i dijous provocava una trencadissa constant difícil de mantenir. * Eficiència de recursos: El manteniment peça a peça de les rajoles era ja insostenible i ineficaç. Incidències tècniques i futur del paviment Durant les obres s'ha detectat un punt crític davant del Motoclub, on antigament hi havia uns urinaris públics soterrats. Per evitar el risc de col·lapse per la maquinària pesant, aquest tram s'ha pavimentat a mà amb ciment. "La Rambla no es quedarà així, és una decisió temporal per garantir la seguretat i aguantar el pes del trànsit quotidià." Nou cartipàs i Urbanisme En l'entrevista, Terres aborda els rumors sobre el seu futur polític, confirmant que l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros li ha fet una proposta en ferm per assumir la regidoria d'Urbanisme. Aquest canvi implicaria: * Centrar-se en el nou Pla d'Ordenació Urbana (POUM). * Deixar les responsabilitats actuals de Serveis Centrals (Personal i Organització) i Espais Públics per donar prioritat exclusiva al desenvolupament urbanístic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Activitats i caminada de tardor del Patronat d'Esports
Inici del curs esportiu a Tarragona Entrevista a Roser Barberà, cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports, sobre la represa de l'activitat esportiva a la ciutat després de l'estiu. El nou curs inclou propostes clàssiques i consolidades: Escoles municipals d'iniciació: Adreçades a infants de primer i segon de primària per tastar diversos esports. Revisions mèdiques: Essencials per als esportistes que comencen la temporada amb els seus clubs. Activitats aquàtiques: Cursos de natació, aigua gym i circuits de gimnàstica a l'aigua en les diverses instal·lacions municipals. Tornejos de futbol sala: Amb una alta demanda i llistes d'espera. La Caminada Popular de Tardor L'activitat estrella del mes d'octubre és la Caminada Popular que tindrà lloc el proper diumenge 7 d'octubre. Aquests són els detalls clau: Recorregut: Aproximadament 12,5 quilòmetres amb una durada estimada de 3 a 4 hores. Sortirà de la Passejada de la Font i, com a novetat, finalitzarà al Parc de la Ciutat. Itinerari: Passarà pel Pont del Diable, els boscos de Sant Pere i Sant Pau i la nova zona de la Ciutat Judicial prop del riu. Inscripcions: Són gratuïtes però obligatòries, limitades a 1.000 persones. Es poden realitzar al mòdul de la Rambla Nova o al centre comercial Carrefour. Recomanacions: Ús de calçat esportiu amb bona sola, roba còmoda i prevenció per si canvia el temps. Properes cites: La Mitja Marató Es recorda que la Mitja Marató Ciutat de Tarragona se celebrarà el 25 de novembre. Barberà destaca el creixement de la prova, que ha passat de 50 a més de 500 participants locals en 16 anys, tot i que encara es busca fomentar una major participació femenina.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Polítiques de Joventut i Reptes al Camp de Tarragona
Balanç i Reptes de la Coordinació de Joventut El coordinador territorial de Joventut a Tarragona, Jean-Marc Cegarra, fa balanç dels seus primers sis mesos en el càrrec. L'entrevista se centra en les iniciatives per combatre la violència de gènere, les dificultats d'emancipació dels joves i els nous projectes d'infraestructures juvenils a la demarcació. Projectes en Marxa i Conscienciació Social Talla amb els arrollos: Una iniciativa conjunta entre Joventut, l'Institut Català de les Dones i Educació. L'objectiu és formar agents educatius (joves de 21 a 30 anys) per prevenir relacions abusives als centres escolars. Conscienciació juvenil: S'ha detectat que els joves actuals són molt més conscients de la violència verbal i latent que generacions anteriors, encara que persisteix un cert escepticisme en alguns sectors. L'Emancipació: Habitatge i Treball Cegarra trenca el tòpic del jove "mandrós" i afirma que la participació juvenil existeix, però per canals diferents als convencionals. Els problemes principals són: Dificultat d'accés a l'habitatge: L'especulació i la falta de sòl públic compliquen el lloguer i la compra. Precarietat laboral: Fins i tot amb una alta formació (currículums impressionants), els joves s'enfronten a contractes temporals i inestables. Llei de Polítiques de Joventut: Es preveu l'aprovació d'una nova llei després de Nadal que ha de dotar de pressupost i transversalitat les accions del Govern. Infraestructures a Tarragona "Hem d'evitar les duplicitats i aprofitar el que ja tenim; construir 'xiringuitos' paral·lels seria malbaratar els pocs diners que tenim." Respecte a la ciutat de Tarragona, s'està treballant en: Alberg de Joventut: Es busca integrar la residència de la Laboral (Complex Educatiu) a la xarxa d'albergs de la Generalitat per optimitzar recursos. Oficines d'Emancipació: Espais de "finestra única" on els joves puguin resoldre dubtes de salut, formació i treball. Espais culturals: Converses avançades amb l'Ajuntament per crear macroespais amb bucs d'assaig i sales de reunió.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Inici de la campanya de vacunació de la grip a Tarragona
Detalls de la Campanya 2024 Avui, 1 d'octubre, s'ha posat en marxa la campanya de vacunació contra la grip, que s'allargarà fins al 30 de novembre. La Conselleria de Salut ha previst la distribució de més de 100.000 dosis al Camp de Tarragona, formant part d'un total d'un milió i mig a tot Catalunya. Com i on vacunar-se? El punt de referència principal és el Centre d'Atenció Primària (CAP) més proper. Els ciutadans han de demanar cita prèvia a través del seu professional d'infermeria de referència. Es garanteix l'accessibilitat mitjançant l'atenció domiciliària per a persones amb mobilitat reduïda i desplaçaments a empreses de serveis essencials (com policia o bombers). Grups de risc i recomanacions La vacuna és voluntària i gratuïta, però es recomana especialment als següents col·lectius per evitar complicacions greus com la pneumònia: Persones majors de 60 anys. Projectes amb patologies cròniques (cardiovasculars, pulmonars, asma, diabetis). Dones gestants i infants amb malalties metabòliques. Personal sanitari i cuidadors de persones fràgils. Residents en centres geriàtrics. "Es fa la campanya de vacunació per baixar les complicacions i evitar la mortalitat i les pneumònies." Característiques del virus i la vacuna La vacuna és de disseny anual, ja que el virus de la grip té una gran capacitat per mutar. Segons la tècnica Núria Vell, les previsions per a aquest any indiquen que podria tractar-se d'una grip suau, tot i que la vacunació és l'única via eficaç per evitar la saturació hospitalària i protegir la comunitat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Humor i anècdotes del Nàstic a Las Palmas
Retorn del Futbolí a Tarragona Ràdio L'espai d'anàlisi esportiva i extraesportiva torna amb la seva dosi habitual d'ironia i bon humor. En aquesta secció, els interlocutors repassen l'últim desplaçament a les Canàries per cobrir el partit del Gimnàstic de Tarragona. Crònica del partit i anècdotes del viatge El partit: Tot i que el Nàstic va dominar la possessió (fins a un 80%), la derrota per 1-0 a Las Palmas va deixar un gust agredolç i un partit marcat pel poc perill a porteria. Jordi Blanc: Es comenta amb humor l'estat de salut del periodista durant el viatge, descrivint-lo com una farmàcia amb potes per la quantitat d'analgèsics que portava. El petit Òscar: Una de les sorpreses positives va ser l'Òscar, un nen d'11 anys nascut a Las Palmas que parla un català perfecte gràcies al seu pare tarragoní i que és un gran seguidor grana. Personatges i curiositats El Pitonisso: Presenten un aficionat local que, amb la seva "bola de cristall" (en sentit figurat), va encertar el resultat de 1-0 abans de començar el partit. Paillo i el concurs: Es recupera la figura de Paillo, un personatge peculiar de Còrdova. Llancen un concurs per als oients per desxifrar què diu en els seus talls de veu gairebé ininteligibles. > "Yo soy el protagonista, el diseñador y el diseñador todo." Souvenirs i premis El Quim porta regals del viatge amb un pressupost molt ajustat: 1. Pedres de les Canàries: Una caixa de dolços de xocolata que arriba pràcticament buida a l'estudi. 2. La cullera de l'avió: Una cullera de plàstic "robada" del servei d'àpats de la companyia aèria. Finalment, es recorda als oients que poden votar pel millor jugador del Nàstic enviant un missatge al 5588 per guanyar la samarreta oficial.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Prevenció i seguretat en la recollida de bolets
Guia de seguretat per a la temporada de bolets L'increment de persones que surten al bosc a buscar bolets ha anat acompanyat d'un augment preocupant de les intoxicacions. Anna Ossam, responsable de Salut Alimentària, ofereix pautes clau per evitar riscos per a la salut que poden arribar a ser mortals. Riscos i espècies perilloses Hi ha al voltant d'un centenar d'espècies tòxiques a Catalunya, moltes d'elles amb conseqüències fatals. S'alerta especialment sobre el Groguet (Tricholoma equestre): tot i que tradicionalment es considerava comestible, actualment la seva comercialització i consum estan suspesos cautelarment degut a casos de toxicitat per consum freqüent. Falsos mites i mètodes perillosos Cal desmentir totalment els mètodes tradicionals per identificar bolets, ja que no tenen cap base científica: * No serveix mirar si s'enfosqueix una cullera de plata. * No és cert que si un caragol se'l menja, el bolet sigui segur per als humans. "Davant del dubte, millor no agafar el bolet. S'ha de conèixer l'espècie amb total seguretat." Consells de conservació i consum Identificació visual: L'estat climatològic pot canviar l'aspecte del bolet (descolorit, inflat), induint a errors. Estat del bolet: Evitar exemplars descomposats, florits o amb cucs. Transport: Usar sempre cistells airejats en lloc de bosses de plàstic. Moderació: El bolet ha de ser un acompanyament o ornament, ja que pot ser indigest en grans quantitats. Com actuar en cas d'intoxicació Si apareixen símptomes gastrointestinals (vòmits, nàusees o diarrees) o marejos, cal anar immediatament a l'hospital portant les restes dels bolets consumits. Aquesta mesura és vital per a una identificació ràpida del verí i han de fer la consulta totes les persones que hagin participat en el mateix àpat, encara que no presentin símptomes.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Inici de l'asfaltat de la Rambla Nova de Tarragona
Obres de reforma a la Rambla Nova S'han iniciat els treballs de millora a la Rambla Nova de Tarragona, concretament en els trams compresos entre els carrers Canyelles i Adrià. Aquesta intervenció consisteix principalment en l'aplicació d'una capa d' asfalt en calent d'uns 5 centímetres de gruix sobre el paviment actual. Motius i abast de la intervenció Protecció del paviment: L'objectiu és reforçar la zona central per resistir el pes i el tràfec constant de les furgonetes i camions dels marxants del mercadet setmanal (dimarts i dijous). Seguretat viària: S'estan repicant i substituint les rajoles malmesses o movibles dels laterals per evitar caigudes dels vianants. Caràcter provisional: Aquesta mesura es planteja com una solució temporal mentre durin les obres del Mercat Central, que han obligat a traslladar les parades a la Rambla per un període previst d'almenys dos anys. Dificultats d'accessibilitat Durant la crònica, s'entrevista en Carles Balanyà, usuari de cadira de rodes, qui destaca les deficiències del projecte: "Falta continuïtat. Per anar de la Rambla a la vorera encara hi ha molts passos de vianants que no estan adequats. Ara que fan obres, haurien d'aprofitar per fer les rampes d'accés." Calendari dels treballs Es preveu que les obres avancin a ritme accelerat per estar enllestides el proper dilluns, permetent que el mercat es pugui instal·lar amb normalitat el dimarts següent. Tot i ser una solució funcional, es reconeix un cert sentiment de pèrdua en tarragonins i tarragonines pel fet que desapareix la rajola tradicional característica d'aquest tram emblemàtic de la ciutat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Entrevista a Sebastià Cabré sobre l'economia de Tarragona
Anàlisi del Context Econòmic i Industrial El president de la CEPTA, Sebastià Cabré, analitza la situació econòmica actual i les perspectives de futur per a la província de Tarragona. Malgrat la percepció social d'una crisi imminent, Cabré manté un missatge de confiança, destacant que l'economia encara creix per sobre del 3% del PIB. Sectors Clau i l'Impacte de la Crisi Construcció: Es reconeix com el sector més vulnerable a causa de la seva forta dependència del finançament bancari. Es preveu una aturada que podria afectar fins al 50% de la seva activitat, cosa que repercutirà en l'ocupació activa de la zona. Turisme i Indústria: Es postulen com els pilars que mantindran la fortalesa econòmica. L'estratègia turística s'orienta cap a un model menys massificat i amb un valor de despesa més alt per visitant. Infraestructures i Planificació Territorial L'entrevista aborda també el nou Pla Territorial del Camp de Tarragona i els Pressupostos Generals de l'Estat: Valoració Positiva: Hi ha satisfacció pel fet de tenir finalment un document de planificació sobre la taula. Infraestructures Crítiques: Es destaca la importància de l'A7 i l'A27, així com la necessitat de millorar la sortida de mercaderies per ferrocarril des del Port. L'efecte AVE: Tot i que encara s'ha d'explotar el seu potencial turístic, ja ha millorat dràsticament la connectivitat empresarial amb Madrid i el sud de l'estat. Reivindicacions Locals a Tarragona "Els polígons industrials són la cara d'entrada de la ciutat i el seu estat actual és deplorable." Cabré exigeix a l'Ajuntament de Tarragona una actuació urgent als polígons de Riu Clar i Francolí, denunciant deficiències en la pavimentació, senyalització i la gestió de residus.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Presentació de Nació.cat i l'èxit del domini català
Presentació del llibre Nació.cat a Tarragona L'escriptor i periodista Saúl Gordillo presenta a la llibreria La Capona de Tarragona el seu darrer llibre, Nació.cat. L'obra, que ja ha exhaurit la seva primera edició en només tres mesos, detalla el complex procés per aconseguir el domini propi per a la llengua i cultura catalanes. El procés de consecució del domini .cat Gordillo explica que l'obtenció del domini va ser una fita històrica plena de traves polítiques, especialment durant la transició entre els governs d'Aznar i Zapatero al Ministeri d'Indústria. Segons l'autor: "Pots navegar per tot el món amb el .cat, mentre que encara es multa qui porta el distintiu CAT a la matrícula del cotxe." Alguns punts clau de la negociació van ser: - La neutralitat oficial del govern de José Montilla (Ministeri d'Indústria), que no es va oposar a la petició. - El suport estratègic del govern d'Andorra per evitar el bloqueig de França o Itàlia. - La influència de figures catalanes a la cúpula de la Internet Society i l'ICANN, com Manel Sanromà i Amadeu Abril. La potència del català a la xarxa El llibre destaca la vitalitat de la llengua catalana a internet, on ocupa una posició privilegiada malgrat no tenir un estat al darrere: - El català és una de les 40 llengües preferents de Google. - Malgrat ser la llengua número 88 en parlants, se situa en el lloc 23 en presència a la xarxa. - Catalunya va ser pionera en la creació de pàgines web i comunitats virtuals (com Tinet a Tarragona). Democratització i futur tecnològic L'entrevista també reflexiona sobre el fenomen dels blocs i com les noves tecnologies han convertit el ciutadà en un agent actiu que pot esquivar la censura, posant com a exemple les recents protestes a Birmània. Per al futur, Gordillo demana: 1. Millorar l'equilibri territorial en l'accés a la banda ampla. 2. L'aparició d'un operador de telefonia propi que prioritzi el mercat català. 3. Més pedagogia perquè les grans multinacionals (Apple, etc.) incloguin el català en tots els seus dispositius.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Activitats de Mutuam Vila-seca pel Dia de la Gent Gran
Tarragona Ràdio entrevista Toni Guerra, director de la residència Mutuam Vila-seca, per presentar la programació especial de commemoració del Dia Internacional de la Gent Gran (1 d'octubre). Sobre la Residència Mutuam Vila-seca Trajectòria: El centre funciona des de finals de l'any 2003 i forma part de la institució Mutuam. Capacitat: Compta amb 100 residents fixes i 25 places de centre de dia, atesos per un equip d'uns 50 professionals d'atenció directa més personal de serveis. Filosofia: L'objectiu és obrir la residència a la comunitat de Vila-seca i Tarragona, integrant els residents amb el seu entorn social. Programació d'Activitats La residència ha organitzat una setmana plena d'actes per a diversos públics: 1. Activitat per a residents: Festes internes, exposicions i conferències de sensibilització sobre la memòria i capacitats cognitives. 2. Acte Central (Dissabte 6 d'octubre): Celebració institucional i festiva a l'Auditori Josep Carreras. Comptarà amb la participació de l'alcalde Josep Poblet, actuacions de corals i entitats locals, i la presència del mític presentador José Luis Barcelona. 3. Paella Popular (Diumenge 7 d'octubre): Acte solidari als voltants de la residència. Solidaritat i Benestar L'organització destaca que els fons recaptats amb la paella popular es destinaran a La Marató de TV3, especialment per la seva relació amb malalties cròniques i patologies que afecten la gent gran. Guerra subratlla que aquestes activitats no només són entreteniment, sinó que són essencials per a la salut emocional i física dels usuaris. "L'activitat festiva on s'ajuda a sociabilitzar ajuda a oblidar els problemes del dia a dia i fa que la persona es trobi molt més saludable."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Programació de tardor de la Fundació Caixa Tarragona
Presentació de la nova temporada cultural Nando Terinó, tècnic de la Fundació Caixa Tarragona, presenta a Tarragona Ràdio la variada oferta d'activitats per a la tardor de 2007. La programació combina cicles consolidats amb noves propostes que abasten el cinema d'autor, la música local, propostes familiars i divulgació científica. Propostes Cinematogràfiques Cicle "La mirada de l'autor": Estrena un monogràfic dedicat a Woody Allen, projectant clàssics com Manhattan, Annie Hall i Match Point. Totes les sessions es fan en versió original subtitulada. Cinema per a la gent gran: Enguany se centra en el cinema espanyol de la democràcia, amb directors com Almodóvar, Saura o Zambrano, reivindicant la qualitat de la producció nacional. Música i Cultura Local Tarragona Estrena: Un nou cicle que aposta per formacions del territori amb contingut inèdit. Destaca la presentació del disc del grup Small River Dixie i un recital de poesia amb el Cor Tempus i Fina Anglès. Públic Familiar i Conferències Matins en Família i Desconcertat: Espectacles infantils que inclouen màgia, circ i concerts pedagògics (xalaparta). Les entrades tenen un cost simbòlic d'1,50 € destinat a finalitats benèfiques. Flashs de Natura: Cicle de conferències sobre el canvi climàtic amb experts com Martí Boada, Luis Miguel Domínguez i José Luis Gallego. "Si fem la invitació és per evitar-nos problemes d'aforament, ja que l'auditori té 300 places."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Vaga a Lustran Polymers: reivindicacions i futur laboral
Conflicte laboral a la planta de Vila-seca Els treballadors de l'empresa Lustran Polymers han iniciat una vaga de 48 hores per exigir el retorn de les concessions econòmiques i laborals realitzades fa dos anys. Rafael García Barrio, vicepresident del comitè d'empresa per l'UGT, detalla que la plantilla va acceptar una reducció salarial i un augment de jornada per evitar el tancament de la planta, uns compromisos que ara l'empresa es nega a compensar. Punts Clau de la Reivindicació Deute econòmic: Es reclama un 2,2% del salari pendent d'una retallada anterior. Jornada laboral: La devolució de 48 hores addicionals treballades durant aquest període. Compensació econòmica: El sindicat estima que el deute mitjà puja a 1.448 euros per treballador. Ruptura del diàleg: Tot i que el Tribunal Laboral va proposar una mediació de 750 euros, l'empresa es va desdir de l'acord l'endemà de signar l'acta. El context de la venda a INEOS La situació és d'especial incertesa ja que l'empresa canviarà de mans de forma imminent: "A partir de dilluns ja no som Lanxess ni Lustra, sinó que passem a una companyia anglesa anomenada INEOS." Els treballadors expressen el seu temor davant el nou propietari, INEOS, la tercera química més gran del món, per la seva política de no cotitzar a borsa i la manca de transparència que això implica. Seguiment i activitat La vaga ha tingut un seguiment del 100%, aturant totalment la producció de matèries primeres plàstiques basades en estirè i butadiè. El comitè es mostra disposat a aturar les mobilitzacions en qualsevol moment si l'empresa obre una negociació real sobre el retorn del seu esforç econòmic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
30'
L'impacte de la mort de Josep Lluís Navarro a l'Ajuntament de Tarragona
Balanç del buit polític i humà a Tarragona La tertúlia se centra principalment en les conseqüències de la sobtada mort de Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde d'Urbanisme de Tarragona. Els tertulians coincideixen que la seva figura era clau no només pel càrrec, sinó pel seu tarannà mediador en un moment crític per a la ciutat. La gestió de l'urbanisme i el POUM El tema central és el futur del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM), un projecte complex que Navarro havia començat a desbloquejar mitjançant el diàleg directe amb els veïns afectats. • L'herència del diàleg: Navarro va aconseguir obrir les portes de l'Ajuntament a les associacions de veïns, rebaixant la tensió política. • El relleu: Es debat sobre qui podrà assumir una regidoria tan exigent. El perfil ha de ser el d'una persona amb gran capacitat de treball i proximitat ciutadana, més que un simple gestor tècnic. • Interinitat: L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros assumeix provisionalment les funcions, però la incorporació d'Antonio Rodríguez planteja incertesa sobre la continuïtat del model de gestió. Balanç dels primers 100 dies de govern L'episodi coincideix amb el compliment dels primers 100 dies del mandat del PSC i ERC. Els periodistes fan un balanç agredolç: • Transparència i comunicació: Es destaca l'eslògan "parlem" com la principal acció del nou govern, en contrast amb el mandat anterior de Joan Miquel Nadal. • Crítica a la inacció: Alguns tertulians critiquen que, més enllà del diàleg i de temes anecdòtics com el logotip nou o incidents puntuals (com el Tauró), no s'han vist grans canvis estructurals. Projectes de futur i infraestructures Es discuteixen temes pendents que marquen el futur de Tarragona a llarg termini: • El desviament del tren per l'interior per alliberar la costa. • La reforma de la façana marítima i el futur de projectes encallats com el de Jaume I. "Josep Lluís Navarro va ser un polític que va parlar amb els ciutadans després de molts anys d'escoltar només constructors."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
23'
Memòria històrica i líders republicans a Tarragona
El debat sobre la Memòria Històrica L'entrevista amb la historiadora Montserrat Duch s'inicia analitzant l'estat de les lleis de memòria tant a nivell espanyol com català (Memorial Democràtic). Duch subratlla que la dificultat per arribar a acords polítics demostra que la Guerra Civil espanyola continua sent una memòria traumàtica no resolta. La Transició i l'herència del silenci Segons l'experta, la Transició es va basar en una "lògica de consens" que va imposar l'amnèsia sobre les memòries incòmodes. Altres punts clau inclouen: • La feblesa mútua entre el règim franquista i l'oposició democràtica. • L'ús polític de la història com a cortina de fum per a problemes actuals. • El paper de les noves generacions (els nets) en la petició d'exhumacions i reparació. Pedagogia democràtica i figures tarragonines Duch presenta el llibre Quatre líders tarragonins de la República i de l'exili, que pretén socialitzar la biografia de personatges que sovint són només noms de carrers: • Antoni Rovira i Virgili: Historiador i president del Parlament a l'exili. • Marcel·lí Domingo: Ministre d'Instrucció Pública i figura clau de l'educació. • Pere Lloret: L'alcalde de Tarragona, representant d'un catalanisme moderat i víctima d'injustícies polítiques. • Macià Mallol: Empresari filantrop i signant del Pacte de Sant Sebastià. "Cada generació té dret a repensar la història i a fer preguntes noves als documents." La República més enllà de la Guerra Finalment, es reivindica l'etapa 1931-1936 com un període de reformes profundes (agrària, educativa, militar) que sovint ha quedat eclipsat pel conflicte bèl·lic posterior.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Evolució i capacitats de la mà als jaciments d'Atapuerca
La mà com a eix de la humanitat L'entrevista se centra en una tesi doctoral presentada a la Universitat Complutense de Madrid que analitza les restes fòssils trobades a la Serra d'Atapuerca. La conclusió principal és que les mans dels nostres avantpassats de fa mig milió d'anys ja tenien les mateixes capacitats de manipulació que les nostres, podent realitzar la pinça del polze i agafar objectes amb precisió. Troballes clau i jaciments L'estudi s'ha basat en l'anàlisi de 500 ossos de mans que corresponen a uns 30 individus. Aquestes restes provenen de dos llocs emblemàtics: * Gran Dolina: Amb una antiguitat de prop de 800.000 anys. * Sima de los Huesos: Amb restes de fa 500.000 anys. Vida quotidiana i salut en la prehistòria A través de l'estudi forense (similar a les tècniques de CSI), s'ha determinat que: - L'esperança de vida era baixa, al voltant dels 40 anys, a causa del fort desgast físic. - No s'han trobat gairebé lesions ni fractures en les mans, la qual cosa indica una gran resistència òssia. - No hi havia un impediment físic per escriure o dibuixar; la falta d'art en aquella època era una qüestió de nivell cultural i tecnològic, no de capacitat anatòmica. "Les mans dels homínids d'Atapuerca tenien les mateixes capacitats que les nostres... no hi havia un impediment físic pel qual no poguessin agafar un bolígraf." Conceptes sobre l'evolució L'experta aclareix que l'evolució no funciona per l'ús o desús dels òrgans (com la idea errònia que el dit petit del peu desapareixerà), sinó per la selecció natural i les mutacions genètiques favorables que es transmeten entre generacions.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya
Celebració de les Jornades Europees del Patrimoni L'episodi se centra en la presentació de les Jornades Europees del Patrimoni, un esdeveniment que busca apropar el patrimoni monumental i cultural a la ciutadania. Aquestes jornades, coordinades per Esteve Mac, destaquen per la seva gran magnitud i la capacitat de mobilització del teixit social del país. Punts clau de les jornades Participació massiva: Catalunya organitza unes 450 activitats gratuïtes, xifra que duplica l'oferta de tota la resta de l'estat espanyol o de països com Suïssa. Protagonisme local: Tot i la coordinació de la Generalitat, l'èxit recau en la gestió de petites associacions, museus, arxius i ajuntaments que fan possible la descoberta de llocs sovint desconeguts. Visió integral del patrimoni: No es limita exclusivament al vessant històric, sinó que abraça el patrimoni monumental, arquitectònic i cultural en un sentit ampli. "Un castell o un monestir és patrimoni arquitectònic, però també és històric. És incomprensible la funció del castell sense la referència històrica." Exemplificació al Tarragonès Es destaquen propostes concretes al municipi del Catllà, on els visitants poden gaudir de visites guiades a l'Església de Sant Joan Baptista, la pujada al seu campanar de 40 metres, o la descoberta del castell de la Vila i el seu singular Pou de Glàs. Aquestes activitats són una oportunitat per posar en valor elements restaurats i d'alt interès històric del segle XI al XVI.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
1h 16min
Resum Esportiu de Tarragona 2007: Nàstic i referents
Balanç de l'Any Esportiu 2007 a Tarragona L'any 2007 ha estat un període de grans contrastos per a l'esport tarragoní, marcat per descensos dolorosos però també per èxits històrics en diverses disciplines. El programa repassa cronològicament i per blocs els esdeveniments més rellevants de l'esport local. El Gimnàstic de Tarragona: Del somni de Primera a la crisi El primer semestre del Nàstic va estar marcat per la lluita infructuosa per mantenir la categoria a la Lliga de les Estrelles. Inestabilitat Institucional • La dimissió del president Josep Maria Andreu a principis d'any va desencadenar una crisi directiva. • Raül Font va assumir la presidència de manera interina amb l'objectiu de convocar eleccions. • Finalment, Xavier Salvador va ser escollit per liderar el nou projecte a Segona Divisió. Moment Esportiu i Cas Macucula • Malgrat victòries èpiques a estadis com Sant Mamés o contra el Sevilla, el descens es va consumar el maig de 2007. • L'entorn grana va viure moments surrealistes amb el cas Macucula, on la condició física del jugador va ser comparada pel cap mèdic amb un "cotxe de segona mà". • La nota positiva va arribar amb la consecució de la primera Copa Catalunya de la història del club davant el FC Barcelona. El Bàsquet: Una de Freda i una de Calenta El bàsquet de la ciutat va viure realitats oposades durant el 2007: • Club Bàsquet Tarragona (CBT): Va patir el descens de la Lliga LEB, fet que va provocar la dimissió de Rafa Pintado després de 10 anys com a president i 29 a la directiva. • ADT (Associació Deportiva Torreforta): Va celebrar el seu 25è aniversari amb l'ascens històric a categories professionals (LEB Bronze). Voleibol i Futbol Modest: Els Grans Èxits El Retorn del Sant Pere i Sant Pau L'equip de vòlei va completar una temporada gairebé perfecta: "Vam sumar 26 victòries seguides entre Lliga, Copa i Play-off." • Es van proclamar campions de la Copa FEB i van aconseguir l'ascens a la Superlliga Masculina. La Pobla de Mafumet a Tercera Divisió • Per primer cop en 54 anys d'història, el filial grana va assolir l'ascens a la Tercera Divisió, gràcies a una combinació de resultats favorables (carambola) dels equips catalans en les promocions a Segona B. Motor i Altres Continguts • Joan Olivé: Va tancar el seu millor any al Mundial de 125cc, finalitzant vuitè a la general. • Albert Cabestany: Va destacar amb el triomf al Trial de les Nacions. • Artur Aragonès: Va completar amb èxit la seva participació al Ral·li Dakar. • Dani Morros: El tarragoní va debutar amb la selecció espanyola de futbol platja durant l'Europeu celebrat a la platja de la Rebassada.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Els pessebres de la Brigada Municipal a Riuclar i plaça del Rei
Tradició i artesania en els pessebres de Tarragona Des de fa 30 anys, la Brigada Municipal de Tarragona té la tradició de muntar dos pessebres monumentals per a la ciutat: un al centre històric i un altre que recorre els diferents barris. Aquest any, l'exposició arriba per primera vegada a la plaça del Progrés de Riuclar. Característiques dels muntatges Els pessebres destaquen per la seva elaboració artesanal i l'ús de materials reciclats: Figures a mida real: Adquirides originalment a l'empresa Arte Cristiano d'Olot, són restaurades anualment pels propis membres de la brigada. Animals vius: És l'atractiu principal per a les famílies. A Riuclar es poden veure rucs, polls i cabrits, mentre que a la plaça del Rei hi ha aus, oques, conills i galls indis. Escenografia detallada: S'inclouen elements com salts d'aigua amb bomba de recirculació, horts reals, garrofers i oliveres per recrear el paisatge típic del Camp de Tarragona. Compromís de la Brigada El regidor Antonio Rodríguez i el responsable de tallers Enric Roque subratllen que aquests pessebres són una "obra mestra" que tota la brigada realitza amb una implicació personal absoluta. "És una exposició davant de la gent d'una feina que fan amb un valor afegit, perquè està fet de veritat amb molt carinyo." Els pessebres es podran visitar fins al dia de Reis, moment en què es desmuntaran per començar a planificar les novetats de l'any vinent.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
29'
Tarragona 2007: El POUM, expropiacions i transformació urbana
Gestió del Nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) L'any 2007 a Tarragona ha estat marcat per la polèmica aprovació del nou POUM, que preveu l'enderrocament de més d'un miler d'habitatges. Aquesta mesura ha generat una forta oposició veïnal i un intens debat polític. Conflicte i Negociació Veïnal • Més de 1.500 habitatges s'han vist afectats en set zones diferents de la ciutat. • Els veïns, liderats per portaveus com Santiago Blanco, s'han organitzat en coordinadores per negociar amb l'Ajuntament. • L'actual equip de govern ha aconseguit reconduir la situació amb el 70% dels afectats, acceptant moltes de les al·legacions presentades. Projectes Urbanístics en Crisi i Polèmica L'episodi repassa diversos punts crítics de la infraestructura i el patrimoni tarragoní: El Fortí de la Reina i el Pàrquing Jaume I • La sentència d'enderroc del restaurant Fortí de la Reina ha creat incertesa en desenes de parelles que hi tenien previstos els seus banquets. • El projecte del Pàrquing Jaume I presenta un sobrecost alarmant: s'estima que acabarà costant 24 milions d'euros, sis vegades més del pressupost inicial. El Cas Terres Cavades • S'ha reobert la investigació judicial per indicis de tràfic d'influències i negociacions prohibides amb funcionaris, implicant exregidors i constructors. Grans Infraestructures i Millores Tot i les polèmiques, s'han impulsat projectes clau per al futur de la ciutat: • El Corte Inglés: L'enderroc de les 'cases dels mestres' ha permès l'inici d'aquest gran centre comercial, previst per al 2009. • Justícia i Seguretat: S'han concretat els projectes de la nova presó de Mas Enric i la Ciutat Judicial, que agruparà serveis ara dispersos. • Esports: S'ha definit el disseny del nou estadi del Nàstic a Campclar, inspirat en el model anglès (com Anfield o Stamford Bridge) per potenciar la pressió ambiental. Transformació del Centre i la Part Alta "El pla de barris ha de fer de locomotora que dinamitzi el conjunt del barri." • Mercat Central: Trasllat provisional a la carpa de la Plaça Corsini per iniciar una reforma integral de quatre anys. • Llei de Barris: La Part Alta ha rebut una injecció econòmica vital per a la rehabilitació d'edificis i la dinamització comercial, tot i la pugna inicial amb el barri de Sant Salvador.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani 2017
Entrevista amb Mario Rigau: El projecte Tarragona 2017 El president executiu de la candidatura, Mario Rigau, detalla l'estat actual i els objectius del projecte per convertir Tarragona en la seu dels Jocs del Mediterrani de l'any 2017. La iniciativa es troba en una fase intensa de reunions amb entitats, clubs i institucions per garantir la implicació de tota la societat. Què són els Jocs del Mediterrani? L'entrevistat defineix la competició no només com uns "Jocs Olímpics en petit", sinó com un esdeveniment multiesportiu de gran rellevància internacional: * Participen països de la conca mediterrània. * Se celebren cada quatre anys, just un any després dels Jocs Olímpics. * Es preveu la participació d'uns 4.000 esportistes i milers de tècnics i delegats. Impacte i Transformació Urbana Rigau subratlla que l'objectiu principal és que els Jocs deixin un llegat permanent a la ciutat, similar al que va suposar Barcelona 92 o, més recentment, Almeria 2005. "Per una ciutat de les dimensions de Tarragona, organitzar uns Jocs representa el mateix que va significar per Barcelona els Jocs Olímpics." Infraestructures: Es reconeix que els equipaments actuals són precaris, però es treballa en un pla per construir installacions d'alt nivell que siguin útils l'endemà dels Jocs. Subseus: Es preveu la implicació de municipis propers com Reus, Salou, Cambrils, Valls o El Vendrell per repartir les competicions i els entrenaments. Calendari i Propers Passos El camí cap a la designació oficial (que es decidirà el 2011) té dates clau en l'horitzó immediat: 1. Gener de 2008: Visita oficial a Almeria i reunió amb el Comitè Olímpic Espanyol. 2. Febrer de 2008: Inauguració de l'oficina de la candidatura i presentació del primer informe d'equipaments. 3. Primer trimestre de 2010: Decisió del tall a nivell de l'Estat espanyol per triar la ciutat candidata única.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Cicle de cinema documental sobre les músiques de l'Islam
Explorant les dimensions musicals de l'Islam En un context marcat per les festes nadalenques i l'eurocentrisme cultural, l'obra social de la Caixa a Tarragona proposa un cicle de cinc documentals dedicats a la música sacra i mística de l'Islam. L'objectiu és trencar els estereotips negatius i mostrar la riquesa i heterogeneïtat d'una cultura sovint percebuda com un bloc unitari i violent. Punts clau de la proposta cultural Diversitat i riquesa: El cicle demostra que no existeix un únic Islam, sinó múltiples manifestacions espirituals i culturals repartides per l'Afganistan, el Marroc, Turquia i el Paquistan. L'herència compartida: Es destaca com certes tradicions cristianes, com les processons de Setmana Santa, tenen les seves arrels en pràctiques islàmiques orientals. La mística sufí: La major part de la música religiosa musulmana està vinculada al sofisme (la branca mística), que utilitza el so per buscar l'èxtasi i el trasbals emocional. Impacte en la cultura contemporània "Hi ha un interès merament musical indiscutible... músiques que han estat concebudes per provocar l'èxtasi de les persones que les escolten." El coordinador Miquel Cuenca ressalta com la potència d'aquestes músiques ha traspassat el mur de la religió, influenciant artistes d'èxit mundial com Youssou N'Dour o el músic tecno Mercan Dede, demostrant que l'atractiu estètic és universal i capaç d'unir cultures a través de l'empatia i el coneixement.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
La IV Cursa de Sant Silvestre de Tarragona es consolida
Consolidació de la cursa L'entrevista a Rafael Casellas, responsable del Club Fundistes Tarragona, destaca l'èxit de la quarta edició de la Sant Silvestre, que ja ha esgotat els 1.100 dorsals disponibles. Aquesta xifra posiciona Tarragona com la segona cursa més important de Catalunya en nombre de participants, només superada per Barcelona. Caràcter i objectius La cursa es defineix pel seu esperit festiu i popular, tot i que atrau corredors de gran nivell: Ambient: Un mix entre l'esport i la celebració de Cap d'Any. Qualitat del servei: L'organització limita la participació per garantir una bona atenció, regals i assistència al corredor. Futur: L'objectiu és créixer gradualment fins als 1.500 o 2.000 participants un cop consolidada la base de voluntaris. Recorregut marítim El circuit de 9 quilòmetres té la sortida a la Llotja de Pescadors (davant l'església de Sant Pere) i destaca per: Passar pel Moll de Costa, l'escollera i el Passeig Marítim de la platja del Miracle. Incloure la zona del Moll de Llevant, on es poden veure els iots de luxe. "L'esperit principal és que la cursa és oberta, popular i té aquest to festiu per acabar l'any." Consells per als corredors Degut a les baixes temperatures del 31 de desembre, es recomana: 1. Fer un escalfament previ per evitar lesions. 2. Haver fet un dinar lleuger. 3. L'organització oferirà una tassa de caldo a l'arribada per recuperar la temperatura corporal.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
El Poema de Nadal a Tarragona amb Esteve Polls
La tradició de Sagarra a la Catedral de Tarragona El programa rep l'actriu Alexandra Palomo per parlar de la representació del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra a la Catedral de Tarragona. L'entrevista destaca la vigència d'aquest text clàssic sota la direcció del reconegut Esteve Polls, que manté un vincle personal i històric amb l'obra original de l'autor. Aspectes destacats de la representació Modernització i actualitat: L'obra ha perdut les connotacions "rònegues" per convertir-se en un missatge universal de pau i concòrdia, comparat pels protagonistes amb la profunditat de les obres de Shakespeare. Innovació musical: Enguany l'espectacle compta amb la col·laboració del músic Raül Fernández (Refree), aportant un toc contemporani i respectuós a les nadales tradicionals. Relleu generacional: La companyia actual està formada per una generació d'actors joves que busquen fer seua la paraula de Sagarra mitjançant una interpretació coral a sis veus. La figura d'Esteve Polls L'espai destaca la trajectòria de Polls, qui recentment ha aconseguit l'èxit d'omplir la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). La seva presència escènica, simbolitzada per la seva característica bufanda blanca, és l'element que tanca i dona sentit a l'espectacle cada any. "El Poema de Nadal és molt més que una cosa religiosa; simbolitza l'actualitat i reflecteix el camí per arribar a ser bona persona."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Segona edició del programa Tu Ajudes de Caixa Tarragona
El programa Tu Ajudes de Caixa Tarragona L'entrevistat, Xavier Bas, cap d'obra social de Caixa Tarragona, presenta la segona edició de la iniciativa pionera Tu Ajudes, després de l'èxit de la seva estrena el 2007. Aquesta proposta permet que els clients de l'entitat decideixin directament la destinació de part dels fons de l'obra social. Fases de la convocatòria 2008 El procés s'estructura en dues etapes clarament diferenciades: Presentació de projectes (fins al 20 de gener de 2008): Les entitats socials poden registrar les seves propostes a través del web oficial www.tuajudes.com. Actualment, el ritme de recepció de projectes duplica el de l'any anterior. Període de votació (març i abril de 2008): Els clients poden distribuir els seus vots entre un màxim de tres projectes. Com a millora, enguany el termini de votació s'ha ampliat a dos mesos per facilitar la participació. Funcionament dels punts Tu Ajudes El sistema de votació es basa en la generació de punts de forma paral·lela a l'operativa bancària habitual: Es generen tants punts Tu Ajudes com punts preferents hagi acumulat el client durant l'any 2007 (per nòmines, rebuts o ús de targetes). L'ús d'aquests punts no consumeix ni afecta el saldo dels punts preferents; funcionen exclusivament com a drets de vot. El projecte és una forma innovadora de distribuir el que s'anomena dividend social. "La propietat de les caixes és la mateixa societat, i l'obra social és la manera de retornar part dels beneficis en forma d'ajuts i projectes socials." Impacte i xifres L'edició del 2007 va comptar amb la participació de 261 entitats i més de 10.000 clients, distribuint un total d'1,1 milions d'euros. Per a l'exercici 2008, tot i que la xifra definitiva depèn del tancament comptable, es preveu un pressupost significativament superior.