Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

865-888 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Activitats al Parc Infantil de Nadal de Tarragona
Explorant el Parc Infantil de Nadal de Tarragona El periodista Jordi Sorinyac ens apropa a les installacions del Parc Infantil de Nadal, un espai farcit d'activitats que va obrir les portes el passat 24 de desembre. Durant la connexió, es repassen els espais més emblemàtics de l'exterior del recinte, destacant una proposta que combina l'art, la tradició i la imaginació. La Joia de la Corona: La Plaça Major Aquest espai, de factura catalana i italiana, és l'eix central de les activitats d'exterior. Hi destaquen: - El Carrusel del Temps: Uns cavallets fets amb materials senzills i decoració artística que uneixen música, pintura i escultura. - La Giostra dei Folli (Carrusel dels Bojos): Una estructura circular creada amb bales de palla i carrets on els nens poden voltar. - Carros artístics: Inspirats en l'obra de El Bosco, inclouen elements com el Ganivet gegant, el Tró del Poder o el Carro Confessionari. "L'idea és posar en comú la pintura, l'escultura i la música per, simplement, jugar i crear relacions." Ciència i Experimentació: Laboratori Tiziano Espai gestionat pel collectiu Arnolfini on s'investiga amb la imatge en moviment. Els nens participen en la creació de pel·lícules a través de: - Zoòtrops: On figures d'estil gòtic projecten ombres sobre teles negres. - Dibuix i animació: Els infants dibuixen conceptes abstractes com l'"essència de la vida" o l'univers en pissarres que després s'animen digitalment en directe. Esport i Adrenalina El parc també ofereix propostes més dinàmiques: - Exhibició de Trial: A càrrec de l'Albert Cabestany i el Tarragona Team, amb acrobàcies en bicicleta i motocicleta sobre obstacles. - Atraccions de fira: Des de la tirolina gegant fins als tradicionals autos de xoc i llits elàstics d'última generació.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
El Teatret d'en Bernat: Espectacle Familiar de Titelles
El Teatret d'en Bernat: Poesia visual i musical L'entrevista presenta El Teatret d'en Bernat, una proposta escènica de la companyia Titelles en Granadina en col·laboració amb l'obra social La Caixa. Es tracta d'un espectacle que combina el teatre de titelles amb la música en directe, creat com un homenatge al músic Bernat Bufarull. Característiques de l'espectacle Format íntim: A diferència de produccions anteriors més grans, aquesta obra busca la proximitat i l'essència dels intèrprets. Música en directe: Bernat Bufarull interpreta peces amb el piano i la viola, incloent un repertori eclèctic: Children's Corner de Debussy. Ragtime d'Scott Joplin. Peces de Mozart i Mendelssohn. Música suggeridora de Yann Tiersen (autor de la BSO d'Amélie). Varietat escènica: L'obra inclou des de números de circ fins a la narració de contes on es busca la participació del públic. Públic objectiu i detalls pràctics L'espectacle està dissenyat per a un públic familiar, recomanat especialment a partir dels 3 anys. Segons Bufarull, la durada i la dinàmica estan pensades per mantenir l'atenció dels més petits: "Es queden fascinats, en silenci, ensimismats amb la música i amb tot el que fem." L'obra té una durada inferior a una hora i s'ofereix en dues sessions (17:00h i 19:00h) a la sala de La Caixa.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
28'
Tarragona 2007: El terratrèmol electoral i el canvi d'era
Crònica d'un canvi històric a l'Ajuntament de Tarragona L'any 2007 va marcar un punt d'inflexió definitiu en la política tarragonina amb el comiat de Joan Miquel Nadal i l'ascens de Josep Fèlix Ballesteros. L'episodi repassa els esdeveniments clau, des de les crisis internes de govern fins a la nit electoral que va acabar amb 18 anys d'hegemonia de Convergència i Unió. La tempesta política i el comiat de Nadal El procés de canvi va començar mesos abans de les urnes amb una crisi inesperada: • La baixa de CDC d'Agustí Mallol des de l'estranger, un fet que l'alcalde Nadal va descriure com una traïció personal. • El comiat de Joan Miquel Nadal després de gairebé dues dècades al poder, destacant fites com la Vall de l'Arrabassada i el Palau de Congressos, però també ombres com el projecte de Terres Cavades. Una campanya electoral atípica La cursa cap a l'alcaldia va estar plena de propostes i polèmiques: • La proposta de Lluís Balart (ICV) d'ubicar una mesquita al Banc d'Espanya. • El debat sobre el presumpte plagi del logotip municipal. • La fragmentació del vot amb un nombre rècord de 14 candidatures. El "Terratrèmol" del 27 de Maig La nit electoral va confirmar el canvi de cicle amb resultats que els analistes van batejar com a terratrèmol electoral: • El PSC de Ballesteros va fregar la majoria absoluta, obtenint finalment 13 regidors. • Convergència i Unió va patir una davallada significativa, assumida personalment pel candidat Joan Aregio. • Es va formalitzar un pacte de govern entre el PSC i Esquerra Republicana (ERC) per garantir l'estabilitat del nou consistori. La tragèdia de Josep Lluís Navarro El nou govern es va veure colpit per la mort sobtada de Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde d'Urbanisme, el dia de la Mercè. Aquest fet va obligar a una reorganització prematura del cartipàs municipal en una de les àrees més sensibles per a la ciutat, el POUM. "Hem vingut a la vida per estar treballant. Tot arribarà, deixeu-me en pau, que ja arribarà tot." — Joan Miquel Nadal, en referència al seu estil de gestió.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Mudan: Suport a l'adopció i ajuda a orfenats xinesos
Suport i solidaritat amb la infància a la Xina L'entrevista a Lídia Cintes, responsable de l'associació Mudan (Associació d'Amics de la Xina de Tarragona), se centra en la tasca social i humanitària que realitza l'entitat a la ciutat de Tarragona. L'objectiu principal de l'associació és doble: d'una banda, oferir un punt de trobada per a famílies adoptants i, de l'altra, sensibilitzar sobre la realitat de la Xina profunda. Campanya de recollida de roba i joguines L'entitat ha posat en marxa una iniciativa solidària en col·laboració amb la FAQ (Federació de Famílies Adoptants a la Xina). Els punts clau de la campanya són: Recaptació de material: Es demana roba de nadó (pijames, mitjons, mantes, pitets) i joguines petites, lleugeres i no voluminoses. Logística directa: Per evitar costos de transport elevats, el material el transporten les mateixes famílies que viatgen a la Xina per recollir els seus fills. Destinataris: Els productes es lliuren directament als directors dels orfenats xinesos on encara hi ha moltes mancances. Realitat de l'adopció i l'espera L'associació destaca que el procés d'adopció s'ha complicat significativament en els darrers anys: Les esperes poden arribar als 24 mesos des que l'expedient entra al país. L'entitat serveix com a canal de respir i suport psicològic per a les famílies que viuen aquest procés tan llarg. L'abandonament infantil, tot i que disminueix, continua afectant principalment les nenes a causa de tradicions molt arrelades. Preservació cultural i aprenentatge L'associació no és exclusiva per a pares adoptants, sinó que està oberta a qualsevol persona interessada en la cultura asiàtica. Entre les seves activitats destaquen: Tallers de cuina xinesa i classes de xinès mandarí per a adults. Integració cultural: El desig que els nens adoptats creixin integrats a la cultura catalana però sense perdre les seves arrels xineses. "Suma sempre és bo en tots els àmbits. Ella és ben catalana però té una petita història que no volem que sigui un tabú."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
Gestió i Futur de l'Esport a Tarragona amb José Cosano
Balanç de Gestió i Actuacions d'Urgència El regidor d'Esports, José Cosano, repassa els primers mesos del seu mandat destacant les intervencions immediates que es van haver de realitzar per resoldre problemàtiques heretades: • Vòlei Sant Pere i Sant Pau: Es va haver de traslladar l'activitat al pavelló del Nàstic per la manca d'alçada i espai de la instal·lació original. • Pavelló del Riu Clar (ADT): Millores en cistelles i marcadors mitjançant subvencions i acords, tot i que el terra de parquet encara està pendent per manca de pressupost. • Piscina del Serrallo: Gestió d'una instal·lació que va ser inaugurada oficialment però que encara no estava operativa ni transferida a l'Ajuntament. Creació de la Conselleria d'Esports Una de les fites més importants ha estat la creació d'una conselleria específica per a l'esport, separant-la de les àrees de cultura i joventut. Aquesta nova estructura permet: • Donar un servei més clar i directe a la ciutadania. • Preparar la ciutat per a esdeveniments futurs com els Jocs del Mediterrani 2017. El Nou Model de Gestió Pública L'Ajuntament vol trencar amb el model d'empreses privades individuals gestionant cada instal·lació. El projecte principal és la creació d'una empresa pública de gestió esportiva (prevista per a principis de 2008) que permeti: Unificació de serveis: Que un ciutadà pugui usar el seu carnet en qualsevol centre municipal. Ingressos atípics: Generar beneficis mitjançant la gestió per a tercers, olimpiades empresarials i activitats de lleure. "Hem recuperat la filosofia de gestió pública per unificar serveis i garantir la qualitat del servei al ciutadà." Infraestructures i Projectes de Futur Nous Pavellons i Piscines • Nou pavelló per al Vòlei: S'estan avaluant tres empreses per construir una estructura modular en menys d'un any a la zona de Sescelades. • Pla de Piscines: Projecte per a dues noves piscines (Riu Clar/Torreforta i zona de Llevant) i la cobertura de la de Sant Salvador per a l'abril de 2008. • Pavelló Sant Jordi: Negociacions amb la Generalitat perquè l'Ajuntament assumeixi la gestió de la instal·lació. La Ciutat Esportiva de Camp Clar Es detalla el futur del Nou Estadi del Nàstic, descrit com un projecte d'inspiració anglesa i moderna amb coberta. Aquesta zona es convertirà en un gran bloc esportiu centralitzant el velòdrom (que es vol cobrir), el nou camp i, possiblement, un futur Palau d'Esports per equilibrar el territori.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
27'
Les dones i la màfia: Rols, valors i resistència
El paper de la dona a l'estructura mafiosa En aquesta conversa s'explora la complexa relació de les dones amb organitzacions com Cosa Nostra, on tradicionalment han estat excloses de l'estructura formal però han exercit rols fonamentals per a la seva supervivència. Rituals d'iniciació i exclusió formal • La màfia es defineix com una estructura jeràrquica i masculina. • L'accés dels homes es realitza mitjançant un ritual de sang amb la imatge de Santa Rosalia. • Les dones no poden ser "homes d'honor" ni formar part oficial del grup. • Els mafiosos sovint consideren que les dones només tenen valor com a mares (de l'iniciat o dels seus fills). Valors transmesos per les dones Malgrat la seva exclusió operativa, les dones són les principals transmissores de la cultura mafiosa a través de l'educació dels fills. Els eixos d'aquesta cultura són: L'honor: Mantenir el prestigi i la puresa de la família. La venjança: Induir els descendents a resoldre els conflictes mitjançant el càstig personal en lloc d'anar a la justícia. L'omertà: La llei del silenci, un valor de discreció absoluta. "La màfia és coneguda com una 'mama santíssima', una gran mare que acoloreix i protegeix tots els seus fills." Evolució i dones antimàfia Gestionadores i enllaços Quan els marits són a la presó, les dones actuen com a enllaços i gestores del negoci, tot i que poques vegades prenen decisions estratègiques de manera autònoma dins de Cosa Nostra. El moviment de resistència A partir dels anys 90, apareixen figures de dones que trenquen amb l'entorn: • Dones Penedides: Moltes decideixen col·laborar amb la justícia després de perdre un fill o el marit. • Dones Antimàfia: Figures com Felicia Bartolotta o Miquela Buscemi que han dedicat la vida a reclamar justícia i denunciar la veritat sobre els mètodes criminals. Diferències territorials L'entrevistada destaca que el rol de la dona varia segons l'organització: • Cosa Nostra (Sicília): Més tancada i tradicional. • Camorra (Nàpols): Les dones poden arribar a ser actives en el crim i fins i tot matar. • 'Ndrangheta (Calàbria): Estructura totalment familiar on les dones tenen un paper actiu en la gestió del tràfic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
Consells per triar els millors formatges de Nadal
La importància de la Denominació d'Origen (D.O.) En aquesta conversa a la formatgeria Magda, el Francesc destaca la rellevància de les etiquetes de qualitat. Ens explica que fixar-nos en la D.O. és fonamental per garantir l'origen de la llet i el tipus d'animal (cabra, vaca o ovella): El cas de l'Íborés: Un formatge extremeny que, si té el segell de la D.O., ens assegura que està fet amb llet de cabra latxa (especialment apreciada per la seva llet). La seguretat del consumidor: Sense aquests segells, no podem estar segurs de la varietat de llet utilitzada. Varietats i textures de formatges S'expliquen les diferències entre diversos tipus de formatges segons la seva elaboració: Formatges de pell rentada: Són aquells que tenen una olor exterior forta, però un gust interior molt més suau del que sembla. Llet crua vs. Pasteuritzada: Els formatges de llet crua ofereixen matisos més complexos, mentre que els pasteuritzats (com els de la zona del Vendrell) també ofereixen resultats molt interessants. Formatges especiats: Especialitats franceses amb pebre vermell, fines herbes o formes decoratives de Nadal. Proposta de taula de formatges per festes L'expert recomana una selecció equilibrada de 3 o 4 varietats que combinin diferents tipus de llet: Ovella: Un Manxego o un Idiazábal fumat del País Basc. Vaca: Un formatge de Maó (Illes Balears) o algun del Pirineu com l'Armesenda. Cabra: El formatge de la Garrotxa o algun artesà de les muntanyes de Tarragona. "Amb 3 o 4 varietats, buscant cabra, vaca i ovella, ja tindríem una taula ben equilibrada." L'artesania del Pirineu Es fa una menció especial a les petites formatgeries com Mas d'Aroles (Adrall), on es produeixen peces numerades de gran qualitat que han guanyat premis a fires reconegudes com la de Sant Ermengol.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Varietats i preparació del capó i aus per Nadal
El capó i les aus de corral: protagonistes del Nadal En aquesta conversa en una parada de mercat, s'expliquen les diferències clau entre les diverses aus que es consumeixen durant les festes. Es posa èmfasi en la qualitat i en com el mètode de cria influeix directament en el gust i la textura de la carn. Diferències entre aus Semicapó: Au que no ha estat castrada físicament, sinó mitjançant mètodes que inhibeixen el desenvolupament sexual per accelerar l'engreix. Capó autèntic: Mascle castrat físicament. Aquesta pràctica permet un desenvolupament especial de l'animal, ideal per a les celebracions nadalenques. Pollastre de pota negra o blava: Races autòctones com el Pota Blava del Prat o el de Reus. Són animals criats a l'aire lliure que triguen més a créixer, resultant en una carn molt més gustosa i amb menys greix. Capó francès (Chapon): Destaca per la seva presentació visual i el seu plomatge característic. Recepta tradicional del capó rostit El xef proposa una preparació clàssica per quedar bé amb els convidats: 1. Farciment: Omplir l'interior amb poma (preferiblement àcida), prunes seques, panses, pinyons i orellanes. 2. Preparació externa: Untar generosament amb llard de porc i salpebrar. 3. Cocció: Aproximadament una hora per quilo a 160 graus. Es recomana coure-ho tapat i, durant l'última mitja hora, destapar-lo i regar-lo amb el seu propi suc per obtenir una crostra daurada. 4. Acompanyaments: Herbes com el llorer, canyella en branca i un toc discret de romaní, farigola i nou moscada. Altres complements per a l'àpat Ous de guatlla: Una opció econòmica i vistosa. Es poden fer potxé (escalfats) amb aigua, sal, vinagre i estragó per servir damunt del caldo o el peix. Taula de formatges: Es recomana com un descans per a l'estómac entre el plat principal i les postres, acompanyat d'una bona ampolla de vi. "Ara la gent ja comença a sàpiguer el que volen... el dia de Nadal volen tindre a taula un pollastre de qualitat."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Mercat de Nadal a Tarragona: Productes, preus i consells
Visita al Mercat Provisional de Tarragona L'episodi ens trasllada a un ambient festiu i vibrant al mercat provisional, on malgrat la pluja, es viu una activitat intensa de compres nadalenques. El mercat es descriu com un espai funció, còmode i decorat amb motius festius, incloent-hi paradistes amb barrets de Pare Noel i el tradicional sorteig d'un cotxe i lots de productes. Productes Estela i Preus del Peix S'analitza detalladament l'estat de la peixateria, destacant que, tot i ser dates clau, els preus no es consideren completament desorbitats però sí que han patit increments respecte a la setmana anterior: Escamarlans de platja: Molt assequibles, al voltant de 10 €/kg. Rap fresc: Aproximadament a 28 €/kg. Llagostins: Rodant els 36 €/kg. Mero: Un dels més cars, a 48 €/kg. Llamàntol i Bou de mar: Han doblat el seu preu en una setmana (de 12 € a 24 € aproximadament). Consells de Cuina i Protocal a la Taula En Francesc Lledó ofereix recomanacions per ser un bon amfitrió durant el Nadal: Parar la taula: Cal treure les millors estovalles (les brodades per les mares o àvies) i la vaixella especial. Se recomana fer-ho el mateix matí per rebre els convidats amb tot a punt. Elaboració del peix: Proposa fer el peix d'escata obrint-lo i farcint-lo amb una olivada casolana (olives negres, oli d'oliva i alfàbrega), acompanyat d'unes patates amb un all i oli suau amb julivert. Temps de cocció: 20 minuts pel primer quilo de peix i 10 minuts addicionals per cada quilo extra. "És el dia de treure aquelles coses especials que guardem... si es tenen, s'han de fer servir." Gestió de Begudes i Postres El col·laborador ressalta la importància de destinar fins al 50% del pressupost al vi i el cava. Argumenta que un bon àpat llueix molt més si s'acompanya d'un vi de qualitat, encara que se'n begui menys quantitat. Pel que fa a les postres, es fa un recorregut per la fruita exòtica i de temporada: * Pinya: És l'opció més versàtil i econòmica. * Fruita exòtica: S'esmenten el carambolo (pels seus talls en forma d'estrella), litchis, rambutans i tamarindes. * Garotes (erissons de mar): Es recomanen per fer salses potents per acompanyar el lluç pel seu intens gust de mar.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Activitats de Nadal a Tarragona i reobertura del Metropol
La Fàbrica de Rialles: El Parc de Nadal de Tarragona L'edició d'enguany del Parc de Nadal s'instal·la al recinte firal del Palau de Congressos de Tarragona. Estarà obert durant 12 dies, del 24 de desembre al 4 de gener, oferint una programació constant i pedagògica per a petits i grans. Eix temàtic: Aquest any el motiu central és la rialla, concebent el parc com una "fàbrica de somriures". Activitats destacades: Espectacles de circ, malabars i propostes de petit format a la Plaça Major del recinte. Col·laboració local: Participació d'entitats com el CBT i diversos departaments de l'Ajuntament en una tasca transversal. Accessibilitat: L'espai està adaptat per a persones amb discapacitat i compta amb guies per facilitar la mobilitat. Reobertura del Teatre Metropol Després de dos mesos tancat per obre de rehabilitació, el Teatre Metropol torna a obrir les seves portes el dia de Sant Esteve (26 de desembre). Les millores s'han centrat en la seguretat i la conservació de l'edifici modernista. "Hem complert la nostra promesa: la seguretat era el que més preocupava, amb noves línies de vida i millores al sostre per evitar la degradació del teatre." Temporada 2008 i Centenari Pastorets: El teatre es reestrena amb les representacions tradicionals de les companyies La Golfa i La Saia. Temporada d'Hivern: Començarà formalment el 24 de gener amb l'actriu Emma Vilarasau. 100 anys de Jujol: Al llarg de l'any se celebrarà el centenari de l'edifici (1908-2008) amb una festa i un gran espectacle a finals d'any. Una Nova Etapa Cultural La regidora de Cultura, Sandra Coloma, subratlla que el 2008 marcarà un canvi en la gestió cultural de la ciutat, buscant nous llenguatges escènics i una programació més eclèctica que s'obri a tots els públics.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Camerata XXI i Bach a la Catedral de Tarragona
L'Oratori de Nadal de Bach a Tarragona Entrevista a Xavier Blanc, director de Camerata XXI, sobre el concert de l'Oratori de Nadal de Johann Sebastian Bach que tindrà lloc a la Catedral de Tarragona. Aquest espectacle representa una col·laboració de gran format entre l'orquestra i el Cor Ciutat de Tarragona. Detalls del Concert i l’Obra Formació: Prop de 90 persones a l'escenari entre músics i cantaires. Repertori: S'interpretaran les tres primeres cantates de l'obra, aquelles que Bach va escriure per als dies 24, 25 i 26 de desembre. Escenari: La Catedral de Tarragona, un marc que Blanc defineix com a "incomparable" malgrat les obres de restauració. Els Dos Objectius de Camerata XXI Consolidació artística: Completar el repertori de Bach després d'haver interpretat la segona part l'any anterior amb l'OBC. Cultura de proximitat: Reivindicar la qualitat dels artistes locals i la unió d'entitats de la ciutat. "No cal comprar la cultura fora, també la tenim aquí; és el gran repte que proposem a la ciutat." Nadales del món: Cultura per a tothom Paral·lelament a l'oratori, la formació realitza el cicle Nadales del món en col·laboració amb la Fundació Caixa Tarragona. Es tracta de concerts de petit format en pobles de les comarques de Tarragona (com la Riba, el Catllar o Miami) per apropar la música de qualitat a localitats que no tenen grans infraestructures culturals.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
2007-12-20 UM CÀRITAS 07
Presentació de l'obra "Pastorets i Uts" L'equip artístic visita l'estudi per anunciar les funcions de l'espectacle tràgic-còmic Pastorets i Uts, que tindran lloc els dies 22 i 28 de desembre, i el 2 de gener a les 19:00 h al Teatre El Magatzem de Tarragona. L'obra és fruit d'una col·laboració entre el teatre, Xarima i l'estudi de música. Els Personatges i l'Equip L'entrevista es desenvolupa amb la presència de personatges caracteritzats més que no pas els actors mateixos: Josep Maria Folch i Torres: Un jove autor que afirma ser el rebesnet del mític escriptor, aportant un toc d'humor sobre el seu procés creatiu i l'ús de la puntuació. Marc Xornet: El director de l'obra, que descriu la seva tasca com la d'un "monitor d'esplai" per gestionar la desbordant imaginació de l'autor. La Becària: Una estudiant de l'Institut del Teatre que fa les seves pràctiques en aquesta producció. L'Àngel: Un personatge que es defineix com un "pack d'àngels" i aporta la nota mística i còmica a la conversa. Actuacions Musicals en Directe Durant el programa, els intèrprets ofereixen una mostra del repertori musical de l'obra, interpretant versions de nadales tradicionals catalanes amb veu i guitarra: "El desembre congelat" i altres peces clàssiques. "El noi de la mare". "El rabadà" o fragments de "Fum, fum, fum". "És la música més bonica que vaig escriure mai; més que el text, gairebé." L'autor subratlla que, tot i basar-se en cançons populars, la selecció i adaptació confereixen una atmosfera única i "excelsa" a l'espectacle. L'entrevista clou amb una reflexió sobre la solidaritat i la importància de donar suport a la cultura local durant les festes de Nadal.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
Càritas Tarragona: Crida solidària i nous projectes
Solidaritat en Acció: Necessitats i Agraïments de Càritas En aquesta conversa s'exposen les necessitats urgents de l'entitat a Tarragona, destacant una demanda concreta per a la Casa del Transeünt i el reconeixement a la tasca col·lectiva de voluntaris i empreses. Crida Urgent: Un Rentavaixelles Industrial La Mercè detalla una necessitat immediata per a les festes de Nadal: * Es requereix un rentavaixelles industrial per a la casa d'acollida, ja que l'actual s'ha espatllat. * El pressupost estimat és d'uns 2.000 euros. * Es demanen aportacions econòmiques directes a la seu de Càritas (Carrer de l'Assalt) per cobrir aquesta despesa. Reconeixements i Col·laboracions La Teresa i la Isabel ressalten el suport fonamental que rep l'entitat: * Empreses i particulars: Es fa un agraïment especial a les famílies i a empreses com PortAventura, que actuen com a trampolí per a la inserció laboral. * El valor del voluntariat: Es destaca que la tasca dels professionals no seria possible sense els voluntaris, que dediquen el seu temps lliure de manera compromesa i desinteressada. Projectes de Futur: Filigrana i el Barri de Camp Clar La Pilar explica l'expansió del projecte Filigrana: * Actualment compten amb uns 30 voluntaris, però en necessiten més. * Es preveu l'obertura d'un nou rober social a Camp Clar (en conveni amb Medixa) per substituir el que es va haver de tancar a Torreforta. * L'objectiu és dinamitzar els barris més desfavorits i oferir roba en bon estat a qui més ho necessita. "Esmerçar el teu temps de lleure, el teu temps de la teva família... per donar un cop de mà a algú que ho necessita és dignet de lloança."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
2007-12-20 UM CÀRITAS 05
Solidaritat nadalenca a Càritas: dignificació i inserció En un context de celebració, el programa connecta amb la realitat social a través de la veu de les treballadores i voluntàries de Càritas. La conversa transita des de l'emoció de la música fins a la cruesa de la solitud i la precarietat econòmica que pateixen moltes persones durant les festes. Música i emocions L'episodi comença amb una actuació musical en directe a càrrec de membres de Xarima i l'estudi de música de l'entitat. Interpreten la cançó de Nadal "Quan somrius" de Josep Thió, un moment que serveix per reivindicar el vessant humà i artístic dels usuaris i col·laboradors. El contrast del Nadal La Teresa i la Pilar posen de manifest el fort contrast entre el consumisme d'aquestes dates i la situació de vulnerabilitat de molts ciutadans a Tarragona: Es relata el cas de dones immigrants en risc d'exclusió que afronten el Nadal amb solitud i sense recursos. Es critica l'enlluernament que genera la publicitat, que sovint ven realitats falses tant per als autòctons com per als nouvinguts. Es destaca la importància de l'acollida personalitzada: reconèixer l'altre pel seu nom per retornar-li l'autoestima i la identitat. Projectes de reciclatge i dignificació El projecte Filigrana destaca com un model d'economia circular i social: Robers Socials: Es dignifica la donació de roba oferint-la en establiments tipus botiga on els usuaris fan un donatiu simbòlic. Així, es trenca amb el model de "fer cua" i es preserva la dignitat de la persona. Tallers de formació: Els beneficis obtinguts es reinverteixen en pretallers de formació laboral per a dones joves, on se les ensenya a cosir i a crear productes a partir de material reciclat. "No envies a Càritas allò que tu no voldries; demanem roba i estris en bon ús per poder-los oferir amb dignitat." Finalment, es fa una crida a la responsabilitat en les donacions, recordant que el sentit de comunitat i petits gestos (com crear ornaments nadalencs amb roba vella) poden compensar la falta de recursos econòmics.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
2007-12-20 UM CÀRITAS 04
Suport integral i inserció laboral a Càritas Tarragona Aquest episodi de Tarragona Ràdio posa el focus en la tasca humanitària i social que realitza Càritas, especialment en l'àmbit de l'orientació laboral i l'acollida de persones en situació d'exclusió. Música en directe amb Josep Romeu L'espai comença amb una actuació musical de Josep Romeu, alumne de l'Estudi de Música de la ciutat. L'artista presenta el seu projecte discogràfic i interpreta la cançó "Llengua meva", un tema propi que reflexiona sobre la identitat. El Programa ORLA i l'orientació laboral La conversa principal gira entorn del projecte ORLA (Servei d'Orientació i Informació Laboral). Els punts clau discutits inclouen: • Perfil dels usuaris: S'ha produït un canvi significatiu en els darrers set anys; actualment, el 80% dels usuaris són immigrants, mentre que anteriorment el perfil era majoritàriament autòcton. • Gestió de les expectatives: Teresa Sardà destaca la importància de fer que els usuaris "tocassin de peus a terra". Moltes vegades cal baixar les expectatives laborals per evitar la frustració, especialment quan hi ha traves burocràtiques. • Transversalitat: La feina no és aïllada; hi ha una col·laboració constant entre les parròquies, la comissió d'immigració i els centres d'acollida. Problemàtiques específiques • Joves i adolescents: Es detecta un augment de nois d'entre 14 i 18 anys del Magrib que arriben amb l'objectiu de treballar però sense alfabetització ni coneixement de la llengua. • Servei domèstic: Moltes dones de Bolívia o zones rurals d'Amèrica Llatina s'insereixen a través del servei domèstic, on Càritas fa un seguiment posterior per garantir el benestar i la regularització. "No som una empresa de treball temporal, som un referent on l'usuari busca suport i un espai d'escolta." Situació de la Casa del Transeünt Es detalla la situació crítica durant l'hivern, amb les 24 places ocupades i l'ús complementari del programa Bona Nit. La cronificació de la pobresa continua afectant especialment homes, tot i que el percentatge de dones i joves està en clar augment.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
La realitat de la immigració i el paper de Càritas a Tarragona
La realitat de la immigració i el paper de Càritas a Tarragona En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'analitza l'evolució del fenomen migratori i l'atenció que es dona des de Càritas. Les convidades, la treballadora social Isabel Iturrieta i Mercè Navarro, expliquen com ha canviat el perfil de les persones que busquen ajuda a la ciutat. Els punts clau de la tertúlia: Canvi de perfil: S'ha passat d'una atenció majoritàriament a col·lectius d'ètnia gitana a una presència quasi total de persones immigrants. Actualment, es detecta un augment significatiu de dones amb càrregues familiars. El procés d'arribada: Molts nouvinguts arriben en una situació de gran vulnerabilitat emocional i física, sovint sense contactes previs i amb la dificultat d'enfrontar-se a una ciutat desconeguda. Capital humà i formació: Es destaca que molts immigrants són persones molt preparades professionalment que han d'acceptar feines precàries per sobreviure a causa de la burocràcia. Barreres administratives: La Llei d'Estrangeria i la manca de documentació generen un limbe administratiu que pot derivar en la cronificació de la pobresa i problemes de salut mental, com la síndrome d'Ulisses. "Són persones molt valentes, perquè jo com a dona i mare no sé si tindria la força per fer-ho. Creuen que els que marxen dels països d'origen són els millors, perquè són els més valents." Reflexió sobre l'entorn Finalment, es qüestiona la hipocresia de la societat receptora, que sovint és políticament correcta però manté prejudicis i actituds que afavoreixen l'emarginació del col·lectiu migrant.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
El paper de Càritas en l'acció parroquial
L'Acció Social des de la Proximitat Parroquial Representants de diverses Càritas Parroquials de Tarragona (Sant Fructuós, Santa Tecla de Camp Clar i Sant Pau) expliquen la seva tasca quotidiana i la importància de la seva estructura de base. La missió de Càritas no es limita a la recollida de roba, sinó que és un pilar fonamental de l'Església juntament amb la litúrgia i la catequesi. Objectius i Campanyes Actuals Sensibilització: L'objectiu principal de la campanya de Nadal és fer conscient la comunitat cristiana de la realitat de la pobresa i la marginació en el seu entorn immediat. Autonomia i coordinació: Tot i que cada parròquia actua de forma autònoma segons la realitat del seu barri, existeix una coordinació vital a través de la Càritas Interparroquial. Diversitat de realitats: Es destaca la diferència entre zones com Camp Clar, receptora d'immigració i amb necessitats precàries, i altres zones més benestants que també comencen a patir els efectes de la crisi de l'habitatge. Atenció Integral i Promoció de la Persona Càritas no funciona com una ONG tradicional, sinó com una institució que veu en qui demana ajuda la figura de Crist, actuant sense fer distincions de religió o procedència: "Ateneu tot aquell que truqui a la porta com si fos el mateix Crist qui truca." L'ajuda no es vol cronificar; s'utilitza la distribució d'aliments com un primer pas per a la promoció de la persona, oferint escolta, empatia i orientació cap a recursos de formació o laborals. Es destaca la feina en xarxa amb els serveis socials i els projectes integrals dels barris per verificar les necessitats reals i garantir que l'ajuda arribi on és més necessària. Situacions de Precarietat Extrema Es posen de relleu dificultats quotidianes que per a moltes famílies són insalvables, com el cost d'una reparació domèstica o viure en habitacions llogades on conviuen famílies senceres. Els voluntaris reconeixen la impotència que senten de vegades, però subratllen que reben més del que donen gràcies a la resistència i agraïment dels usuaris.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Especial de Nadal amb Càritas a Tarragona Ràdio
Solidaritat i nova seu de Càritas El programa d'avui de Tarragona Ràdio es realitza de manera especial des de la nova seu central de Càritas a Tarragona, situada al carrer Assal. Aquestes instal·lacions, inaugurades el passat 15 d'octubre, han permès centralitzar els serveis d'acollida, la comissió de migració i la coordinació interparroquial per oferir una atenció més efectiva als usuaris. La Campanya de Nadal i el dret a la salut L'Ester Escorza, responsable de comunicació de l'entitat, explica els eixos de la campanya institucional d'enguany, que porta per lema: "Els drets humans són universals, les oportunitats ho haurien de ser." Aquesta iniciativa se centra especialment en el dret a la salut, analitzant com la malaltia pot ser tant causa com conseqüència de la pobresa. Es destaca la importància de treballar amb col·lectius vulnerables com: Persones amb problemes de salut mental. Col·lectius amb dependències. Gent gran i infància en risc. Cultura i música en directe L'emissió no només se centrarà en la tasca social, sinó que també comptarà amb: Actuacions musicals del cantautor Josep Romeu. La visita de la companyia Xerima, que presentarà la seva versió dels Pastorets en col·laboració amb l'Estudi de Música i el Teatre el Magatzem.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Seguretat viària i dispositius dels Mossos per Nadal
Dispositiu especial dels Mossos d'Esquadra per les festes Els responsables de Trànsit dels Mossos al Camp de Tarragona, l'inspector Agustí Amigo i el sotsinspector Josep Cuevas, expliquen el pla preventiu que s'aplica des del mes de novembre per fer front a l'augment de la mobilitat durant les festes de Nadal. Factors de risc i controls principals L'increment d'activitats de lleure, compres i celebracions fa que la xarxa viària estigui més ocupada i hi hagi més nervis. Els Mossos incideixen especialment en: * Consum d'alcohol i drogues: Es realitzen controls conjunts on les proves de drogues donen un positiu d'entre el 50% i el 60% en conductors amb simptomatologia. * Velocitat excessiva: Es manté una vigilància estricta amb radars i vehicles camuflats. * Seguretat passiva: S'ha detectat un elevat nombre d'infraccions per no utilitzar el cinturó de seguretat (especialment acompanyants), el casc o les cadiretes infantils. Reforma del Codi Penal i reincidència Els inspectors valoren positivament la recent reforma del Codi Penal per castigar penalment conductes que abans eren només administratives. Destaquen que, tot i que la majoria de la població condueix correctament, existeix un petit grup d'infractors reincidents que generen un gran perill. "Moltes vegades hi ha una enorme desproporció entre les conseqüències dels mal anomenats accidents de trànsit i les responsabilitats que se'n deriven." Punts crítics a Tarragona Es demana màxima prudència en el tram d'obres de l'AP-7 entre Tarragona i el Vendrell, limitat a 80 km/h. Un accident en aquesta zona podria col·lapsar la mobilitat de tot l'entorn. També es manté la vigilància a l'A-2, la N-340 i les carreteres de les Terres de l'Ebre.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Balanç de Josep Poblet: 6 mesos a la Diputació
Balanç del primer semestre de mandat Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, analitza els seus primers sis mesos en el càrrec destacant la millora de la comunicació amb el món local. Segons Poblet, s'ha assolit l'objectiu d'estrènyer relacions amb el territori mitjançant un tomb institucional que li ha permès escoltar alcaldes i consells comarcals per ajustar els pressupostos a les necessitats reals. Projectes Estratègics i Territori Col·laboració amb la URV: Es defineix la Universitat Rovira i Virgili com un soci estratègic per a la transferència de coneixement i el foment de parcs científics. Plaça de Toros: Poblet assegura que la primera fase de les obres estarà enllestida durant el primer semestre de 2008, garantint la seva operativitat total abans del concurs de castells. Finca de la Sabinosa: La Diputació es manté com a aliada, però deixa en mans de l'Ajuntament de Tarragona el lideratge i el calendari del projecte. Mobilitat i Infraestructures Aeroport de Reus: Es valora molt positivament l'acord amb Ryanair per establir una base operativa, considerant-ho un èxit tant per al turisme com per a l'economia regional. Primer aniversari de l'AVE: Tot i reconèixer que l'alta velocitat ha arribat "tard", Poblet destaca les noves oportunitats de negoci que obre amb Madrid i Andalusia. "Les infraestructures no canvien les coses en una setmana o un any, sinó en el curs de molts anys d'aprofitament comercial i social."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Nadal escolar i l'Institut Municipal d'Educació a Tarragona
Cantada de Nadales a la Rambla Nova L'emissora connecta amb la unitat mòbil per viure la setena edició de la tradicional cantada de Nadal escolar. L'esdeveniment, organitzat per l'Ajuntament de Tarragona i l'empresa municipal Espimsa, aplega prop de 600 nens i nenes de diversos col·legis de la ciutat. Detalls de la jornada Ubicació: Enguany l'acte s'ha traslladat al tram davant l'antic Banc d'Espanya a la Rambla Nova, ja que la ubicació habitual (Plaça Corsini) està ocupada per la carpa del mercat a causa de les obres. Participants: Han intervingut escoles com el Sant Pau Apòstol, Sagrat Cor de Jesús, Joan Roig i el CEIP Saavedra. Entrevistes als infants: Els alumnes del Saavedra han compartit els seus nervis i la il·lusió per cantar temes com "Allà sota una penya". Destaca el testimoni d'en Luciano, un nen d'origen argentí que explica les diferències de les festes al seu país. "Intentaré cantar el millor possible... no em fa vergonya perquè no és la primera vegada." El futur de l'educació municipal Josep Sunyer entrevista Carles Cepero, qui serà el director del nou Institut Municipal d'Educació de Tarragona (IMET). Objectius de l'IMET: Gestionar les llars d'infants, la formació d'adults, els ensenyaments musicals i el manteniment dels centres. Ús social de les escoles: Es pretén potenciar l'ús dels centres educatius fora de l'horari escolar, incloent-hi els caps de setmana. Calendari: La constitució definitiva de l'organisme es preveu per al febrer o març de 2008, un cop finalitzat el període d'al·legacions.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Expectatives de la Loteria de Nadal a Tarragona
Situació actual de les vendes de loteria El responsable de l'administració de loteria número 1 de Tarragona, Pere Sants, explica que enguany les vendes han estat una mica més fluixes en comparació amb l'any passat. Aquesta baixada es deu principalment a una reducció de la demanda de clients de fora de la ciutat durant el període de juliol a novembre. Perfil del comprador i tendències Venda local: A partir del novembre, les empreses i els ciutadans de Tarragona prenen el relleu. Els 'despistats': Els últims dies del sorteig són protagonitzats per persones individuals i petits grups d'oficina que compren a última hora. Supersticions i catàstrofes: Es confirma la tendència de demanar números relacionats amb dates de catàstrofes naturals (com les inundacions a València o Sevilla). Números esgotats: La terminació en 7 ja s'ha esgotat, en part per la influència de diversos il·luminats que prediuen aquest resultat, tot i que històricament no acostumen a encertar. La Grossa: El gran repte de Tarragona L'administrador destaca que, tot i que a Tarragona ha caigut el segon premi i la Loteria del Nen en dues ocasions, la Grossa de Nadal mai ha tocat a la ciutat. "És com allò de les copes del Barça, ens en falta una i és aquesta." Detalls del premi Un dècim de 20 euros premiat amb la Grossa equival a 300.000 euros (uns 50 milions de les antigues pessetes). El bitllet sencer (la fulla) té un premi de 3 milions d'euros. Tot i que no permet la jubilació immediata pel preu actual de l'habitatge, es considera una "gran ajuda". Rànquings i costums Tarragona es troba a la cua de les vendes a Catalunya en proporció d'habitants, lluny de Lleida (impulsada per la Bruixa d'Or). Sants ho atribueix al costum dels tarragonins de comprar loteria fora de la seva província.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Els Pastorets de la Golfa a Tarragona
Els Pastorets de la Golfa: Tradició i Sàtira Local En aquesta conversa s'expliquen les particularitats dels Pastorets de la Golfa, una adaptació singular de l'obra clàssica de Folch i Torres realitzada per Josep Bargalló. L'obra, que ja fa set anys que es representa a Tarragona, destaca per la seva capacitat de connectar amb el públic actual a través de l'humor i la realitat local. Principals novetats i canvis de personatges Rovelló i Lluquet: En Jordi Gómez explica el seu canvi de paper, passant de ser el Lluquet durant molts anys a interpretar el Rovelló. L'Antònia: La Pepa Ferrer interpreta un nou personatge, l'Antònia, que substitueix l'antic personatge de l'Anton. Aquesta decisió s'ha pres com a homenatge al company Sebastià Puig, que va morir recentment. Referents tarragonins: L'Antònia és la viuda d'un pescador que ven l'ànima al diable, un personatge amb moltes arrels a la zona marítima de la ciutat. Una obra actualitzada i mordaç L'espectacle no és una simple repetició del clàssic, sinó que inclou una crítica constructiva i irònica sobre l'actualitat de Tarragona: Es fan referències a fets recents com els taurons a la platja, els canvis de govern, els problemes de Renfe i l'AVE, i la situació del Teatre Metropol. L'estructura s'ha agilitzat per durar unes dues hores, adaptant-se al ritme escènic modern i fent-ho ideal per a un públic familiar. Posada en escena i producció "Els nostres pastorets estan actualitzats, però són la base de Folch i Torres arreglada pel Pep Bargalló cada any amb els tòpics de la ciutat." Escenografia moderna: S'abandonen els decorats de cartró-pedra per utilitzar materials com la roba de sac i elements corporis, amb un gran protagonisme de la il·luminació. Equip humà: L'espectacle mou unes 50 persones en total, amb una trentena d'actors i actrius a l'escenari. Públic: Tot i que tenen un toc mordaç, s'emfatitza que és un espectacle per a tota la família, especialment recomanat per a nens a partir de 6 anys.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
La història i l'emoció de la joguina antiga
L'entrevista amb Paco Baena, comissari de l'exposició El llegat dels Reis Mags, ofereix un viatge nostàlgic i cultural a través de la joguina des d'inicis del segle XX fins als anys 60. La mostra no és només una col·lecció d'objectes curiosity, sinó un mirall de la societat de l'època. La joguina com a reflex social Les peces exposades mostren com el món infantil mimetitzava la realitat dels adults. Les peces de l'exposició destaquen per: * Simulació de la vida adulta: Cuinetes, farmàcies de mida real i personatges com executius que reflectien l'emergència de noves professions. * Influència de l'actualitat: L'èxit de vendes del cotxe Bugatti de joguina arran de la notícia de l'accident d'Isadora Duncan. * Publicitat històrica: Referències a marques emblemàtiques com Payá i el seu famós lema radiofònic sobre els trens. Peces destacades i valor patrimonial L'exposició prové de col·leccions particulars i inclou objectes d'un alt valor artesanal: * Joguines de llauna: Peces amb mecanismes de corda enginyosos. * Jocs de taula: Des dels orígens de Joguines Borràs amb la seva màgia fins als Juegos Reunidos Geyper. * Icones culturals: La nina Shirley Temple i conjunts de menatge que inclouen capelles i escoles en miniatura. Valor emocional i pedagògic Baena subratlla que la mostra té un fort component emocional, especialment per als majors de 40 anys, però també per als nens actuals, ja que la joguina antiga tenia un fort component pedagògic que ensenyava a viure. "El que hem pretès és mostrar no només les joguines, sinó tot allò que ha rodejat la màgica nit de Reis: contes, tebeos i fotografies que són un testimoni social i costumista."