Operació retorn i balanç de sinistralitat a Tarragona

Perspectives de l'Operació Retorn d'Agost L'entrevista amb Eusebi de l'Olmo, responsable del Servei Català de Trànsit (SCT) a Tarragona, analitza la situació viària en el tancament de les vacances d'estiu. Es preveu un flux important de vehicles, tot i que el retorn s'està produint de manera esglaonada des de mitjans d'agost. Diumenge a la tarda serà el moment més crític, especialment entre les 18:00h i les 22:00h. Es preveu la instal·lació d'un carril addicional a l'AP-7 des del Vendrell cap a Barcelona per augmentar la capacitat de la via. Les vies amb més risc de retencions són l'AP-7, l'N-340, la C-32 i la C-14. Respecte al col·lapse històric del 4 d'agost, De l'Olmo defensa la gestió realitzada: "Va ser una situació marcadament excepcional... només quedava com a alternativa aixecar els peatges troncals de Martorell, Vendrell i Tarragona." Balanç de Sinistralitat i Seguretat Viària Les dades d'accidents a la demarcació de Tarragona mostren una tendència positiva: Reducció de víctimes mortals: S'ha passat de 57 l'any anterior a 47 víctimes en el que portem d'any (una reducció del 17,5%). Visió a llarg termini: Respecte a la mitjana des de 1998, la mortalitat ha baixat un 50%. Factors clau: La millora dels vehicles, la conscienciació, el permís per punts i l'increment de controls policials. Principals Causes d'Accidents L'expert assenyala que sovint els sinistres són fruit d'un còctel de factors: Distraccions: El factor més difícil d'atacar des de l'administració. Alcoholèmia: Les dades són alarmants en cas d'infracció, on els positius pugen fins al 50%. Velocitat: Tot i una lleugera reducció (5-6 km/h) per l'efecte del carnet per punts, se segueixen superant els límits. Seguretat Passiva: Preocupa que encara hi hagi conductors i passatgers que no utilitzin el cinturó de seguretat, un acte que hauria de ser "mecànic". Finalment, es destaca el desplaçament de l'accidentalitat cap a la xarxa secundària i la futura reforma del Codi Penal per tipificar millor els excessos de velocitat i alcohòlemies com a delictes.

La Restauració de la Catedral de Santa Maria de Vitòria

En aquesta edició de Tarragona Ràdio, es tanca el concurs dedicat a Vitòria amb una entrevista a Gonzalo Arroita, gerent de la Fundació Catedral Santa Maria. El diàleg se centra en el projecte innovador "Obert per obres", que ha transformat la restauració d'aquest monument històric en un reclam turístic mundial. El concepte "Obert per obres" La Catedral de Santa Maria va haver de tancar als anys 90 pel risc imminent de col·lapse. En lloc de fer una obra a porta tancada, es va optar per fer partícip la ciutadania: * Visites aèries: Els visitants recorren el temple per unes passarel·les elevades mentre els arqueòlegs i restauradors treballen a sota. * Recuperació històrica: Les excavacions han tret a la llum la muralla del segle XI i la necròpolis original de la ciutat. * Funció social: El projecte aprofita el monument com a centre de formació, amb tallers per a infants i convenis amb universitats internacionals. Impacte Cultural i Personalitats La singularitat de la restauració ha atret figures de renom internacional que han actuat com a ambaixadors: "No crec que cap ciutat tingui un llibre d'història millor que aquest." — José Saramago Ken Follett: Es va inspirar en la catedral per escriure la segona part d'Els pilars de la Terra. Paulo Coelho: Dedica un capítol complet a la catedral en el seu llibre El Zahir. Altres visitants il·lustres inclouen Eduardo Mendoza, Carlos Ruiz Zafón i Arturo Pérez-Reverte. Futur i Compatibilitat d'Usos El futur de la catedral passa per combinar el culte religiós amb l'ús museístic. Entre els nous projectes destaca l'obertura de la torre amb un ascensor panoràmic i la creació d'un espai criptat per observar les restes arqueològiques sota la nau central.

Recorregut turístic per Vitòria-Gasteiz

Descobrint Vitòria-Gasteiz: Un viatge pel patrimoni i la natura Aquesta sessió ofereix una guia detallada per la ciutat de Vitòria-Gasteiz, destacant el seu equilibri entre zones verdes, història medieval i cultura gastronòmica. A través d'una experta local, s'explora des del pulmó verd de la ciutat fins als secrets més ben guardats de la seva arquitectura. Els punts emblemàtics del recorregut Parc de la Florida: El punt d'inici ideal. Es tracta d'un jardí romàntic i botànic amb gairebé 400 espècies d'arbres, famós pel seu pessebre a mida real i la seva proximitat al centre. Platja de la Verge Blanca: El cor social de la ciutat, conegut per la baixada de Celedón durant les festes i per ser el lloc de trobada preferit dels vitorians. Platja d'Espanya: Un espai neoclàssic porticat on es troba l'Ajuntament, ideal per relaxar-se a les seves terrasses. Nucli Històric (L'Ametlla): La zona medieval construïda sobre un desnivell que se supera mitjançant els Arquillos. Destaca la Catedral de Santa Maria, coneguda pel seu projecte de restauració obert al públic. Cultura, museus i oci Carrer Cuchillería: Conegut popularment com la Senda dels Elefants, és famós per la seva alta densitat de bars, la Casa del Cordó i el prestigiós Museu Fournier de Naips. L'Anella Verda: Un conjunt de parcs periurbans que envolten la ciutat, accessibles mitjançant un sistema gratuït de lloguer de bicicletes. Gastronomia: L'hora del poteo i els pinchos és sagrada, especialment a partir de migdia, amb restaurants històrics situats en edificis del segle XV. "En altres llocs tots els camins porten a Roma, però a Vitòria tots porten a la plaça de la Verge Blanca." Recomanacions pràctiques Visitar el Palau d'Escoriaza Esquivel per admirar la seva façana plateresca. Passejar per la muralla medieval i el barri d'Armentia fins a la basílica de Sant Prudenci. Gaudir de la gratuïtat de molts museus, com el d'Arqueologia o el d'Art Sacre. Moure's a peu o en bicicleta, ja que la ciutat és compacta i plena de racons amb encant.

La Diada de Sant Fèlix 2007: El gran repte de Vilafranca

Previ de la Gran Diada de Sant Fèlix a Vilafranca Tarragona Ràdio connecta amb la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès en els moments previs a la Diada de Sant Fèlix, considerada la cita més important de la temporada castellera. L'ambient és de màxima expectació amb una plaça plena de gent i el seguici popular en marxa. Els Castellers de Vilafranca i el 3 de 10 L'objectiu principal de la jornada és el repte històric dels Castellers de Vilafranca: descarregar per primera vegada el 3 de 10 amb folre i manilles. La colla local ja l'ha carregat en sis ocasions anteriorment, però mai l'ha completat fins a la descarregada. Fins al moment, només els Minyons de Terrassa han aconseguit aquesta fita. El programa previst de Vilafranca inclou fins a quatre castells de gama extra, com el 4 de 9 amb folre i l'agulla i el pilar de 8 amb folre i manilles. Previsions de les altres colles Minyons de Terrassa: Aposten per una actuació de gran nivell amb la torre de 9 amb folre i manilles i castells de nou. Colla Vella dels Xiquets de Valls: Malgrat un inici de temporada excel·lent, les caigudes recents a Gràcia i el Catllar han rebaixat les seves pretensions inicials, centrant-se en la tripleta màgica. Colla Joves Xiquets de Valls: Arriben amb ganes de recuperar terreny i intentaran també castells de nou per consolidar la seva temporada. Context Polític i Meteorològic "Podríem parlar d'una diada de Sant Fèlix gairebé canònica, amb tots els elements meteorològics tradicionals: calor i sol esclatant." L'arribada del president de la Generalitat, José Montilla, al balcó de l'ajuntament ha estat rebuda amb xiulets per part d'alguns sectors que reclamen la creació de la Vegueria del Penedès.

Prèvia de Sant Fèlix i records històrics castellers

Prèvia de la Diada de Sant Fèlix L'emissió de Tarragona Ràdio se centra en l'espera de la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, una de les cites més importants del calendari casteller. El programa compta amb la participació de les quatre colles capdavanteres del moment: Castellers de Vilafranca Minyons de Terrassa Colla Vella dels Xiquets de Valls Colla Joves Xiquets de Valls Participació de l'audiència i pronòstics S'obre un concurs telefònic on es demana als oients si creuen que els Castellers de Vilafranca aconseguiran descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles. Les opinions estan dividides, amb una lleugera tendència a l'escepticisme a causa de la dificultat extrema de la construcció. Memòria històrica: Grans fites a Vilafranca El programa recupera àudios de moments històrics per amenitzar l'espera: L'any 2004: La càrrega de la torre de vuit neta (2 de 8 sense folre), una estructura d'execució impecable i velocitat envejable. L'any 2005: Considerada la millor diada de la història, on es recorda especialment la càrrega de la primera torre de nou sense manilles. L'any 2006: L'intent de 3 de 10 que va quedar en carregat i la gran actuació dels Minyons de Terrassa amb el 5 de 9 amb folre. "No ho ha fet mai ningú en la història del món. L'emoció es pot palpar entre tots els castellers."

Programació i Novetats de Santa Tecla 2007

Presentació de les Festes de Santa Tecla 2007 L'episodi d'avui se centra en la presentació oficial del programa de les Festes de Santa Tecla 2007 a Tarragona. Es destaca la participació de figures clau i s'analitzen les novetats més rellevants d'una edició que compta amb més de 500 actes programats. Entrevista amb Alfred Fort, Pregoner de les Festes Alfred Fort, administrador general del Teatre Nacional de Catalunya i figura històrica en el disseny de l'estructura festiva tarragonina des de la Transició, ha estat triat com a pregoner. Durant la conversa destaca: • L'evolució de la festa des dels anys 70: > "Si algú hagués marxat a mitjans dels 70 i tornés ara, es pensaria que està en dos llocs totalment diferents". • La consolidació del Seguici Popular i el paper fonamental de la participació ciutadana. • El seu moment preferit: el matí del dia de la Mercè a la Plaça de la Font, destacant com la ciutat s'atura malgrat ser un dia laborable. Eixos Principals del Programa: Entrevista amb Sandra Coloma La regidora de festes, Sandra Coloma, detalla els pilars de la programació d'enguany: • Descentralització: S'aposta per portar la festa als barris, destacant el concert de Serrat i Sabina a Bonavista. • Nous Espais: S'estrenen escenaris com l'avinguda Vidal i Barraquer i el moll de pescadors del Serrallo. • Mobilitat i Seguretat: S'amplia el recorregut de la processó en 320 metres per evitar col·lapses i s'implanten busos nocturns per facilitar el transport. • Cerca Vila Petita: Es continua potenciant el Seguici Petit amb la incorporació de nous elements com el Bou Petit per garantir el relleu generacional. Destacats Musicals i Culturals L'edició d'aquest any destaca pels seus macroconcerts gratuïts a la Plaça de la Font: • El Sueño de Morfeo: Dijous 20 de setembre. • Els Pets i Gertrudis: Dilluns 17 de setembre. També s'inaugurarà oficialment la Casa de la Festa el dia 18, un espai destinat a allotjar i dignificar els elements del seguici durant tot l'any.

Diada de Sant Fèlix 2007: Triomf i Decepció a la Plaça

Crònica Completa de la Diada de Sant Fèlix 2007 Retransmissió en directe de la jornada castellera més emblemàtica des de la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès, amb la participació dels Castellers de Vilafranca, la Colla Joves Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Els Castellers de Vilafranca: L'Obsessió del 3 de 10 La colla local ha viscut una jornada de contrastos extrems. Tot i mantenir-se en un graó superior a la resta en quant a dificultat tècnica, l'objectiu principal s'ha escapat: • L'ensopegada del 3 de 10: Dos intents desmuntats amb folre i manilles que han evidenciat problemes de compactació i estabilitat estructural. • Remuntada amb èxit: Han aconseguit descarregar la Torre de 9 i un espectacular Pilar de 8 amb folre i manilles que ha servit de cirereta per tancar la diada. • Autoexigència: En l'entrevista final, el cap de colla Lluís Esclassans ha parlat de "decepció" però no de fracàs, tot recordant que el seu castell mínim era el màxim de les altres colles. El Ressorgir de les Colles de Valls Les dues formacions vallenques han signat una actuació sòlida per recuperar la confiança perduda en jornades anteriors: • Colla Vella: Ha estat la colla més regular, completant la tripleta màgica (3 de 9, 4 de 9 i 5 de 8) amb una execució impecable, destacant la solidesa del seu folre. • Colla Joves: Després d'un mes i mig sense cassells de nou, han aconseguit carregar el 3 de 9 i descarregar un lluitat 4 de 9, a més d'una "catedral" (5 de 8) de postal. Minyons de Terrassa: Gama Extra Recuperada Els de la camisa malva han complert els seus objectius principals, tot aportant el primer gama extra de la seva temporada: • Han carregat la Torre de 9 amb folre i manilles. • Han demostrat un gran nivell tècnic amb el 3 i el 4 de 9 amb folre. "Hem fet una actuació extraordinària; el castell mínim nostre ha sigut el màxim d'ells, però ens hem d'exigir a nosaltres mateixos perquè anem un graó per sobre." — Lluís Esclassans, Cap de Colla de Vilafranca.

Projectes i infraestructures pel curs polític al Camp de Tarragona

Balanç d'estiu i prevenció d'incendis L'entrevista comença amb una valoració positiva de la campanya d'incendis, destacant que ha estat un dels millors estius dels darrers 20 anys gràcies a una meteorologia favorable i la millora dels efectius de bombers. Infraestructures viàries i ferroviàries Es discuteix el mapa d'infraestructures presentat pel president Montilla i la necessitat de revertir el dèficit acumulat. • Autopista AP-7: Es preveu l'inici del tercer carril al setembre i es debat sobre el protocol d'aixecament de barreres en casos de col·lapse excepcional. • L'alta velocitat (AVE): Valoració de l'estació del Camp de Tarragona vuit mesos després de la seva obertura, amb èmfasi en l'augment de freqüències i la millora d'accessos. Grans projectes urbans a Tarragona El delegat repassa els projectes clau que s'han de reactivar amb el nou govern municipal: La Façana Marítima i la Ciutat Judicial • Façana marítima: Es designa Joan Llort com a impulsor tècnic per presentar un projecte creïble a Madrid en un termini de sis mesos. • Ciutat Judicial: Es preveu que les obres avancin en paral·lel a la construcció del centre comercial El Corte Inglés. Seguretat i equipaments • Nova presó al Catllà: L'objectiu és tenir-la enllestida a finals de 2008 per pal·liar el dèficit de places penitenciàries. • Mossos d'Esquadra: Es busca conjugar la presència permanent a Camp Clar amb una comissaria central ben comunicada (zona dels Quatre Garrofers). • Equipaments educatius i esportius: Previsió d'inici d'obres a l'Escola Oficial d'Idiomes i la reobertura del Complex Sant Jordi per a l'estiu vinent. "Volem un país absolutament de primera i per això estem invertint com mai a Catalunya."

II Fira de Comerç de Sant Pere i Sant Pau

Consolidació comercial d'un barri viu L'Antonio Rodríguez, portaveu de la Unió de Botigues de Sant Pere i Sant Pau, presenta la segona edició de la Fira de Comerç, un esdeveniment que busca consolidar el barri com el segon nucli comercial més important de Tarragona, seguint el model d'èxit de la Via T. Objectius i estratègia L'objectiu principal és doble: * Fidelitzar el veïnat: Que els residents comprin al barri sense haver de desplaçar-se al centre. * Captar nous clients: Atraure visitants de les urbanitzacions i poblacions veïnes (com els Pallaresos o la Secuita) aprofitant la facilitat d'aparcament i la proximitat. Novetats i programació A diferència de l'any passat, on es van superar els 12.000 visitants, en aquesta edició s'ha millorat l'organització de l'espai: * Els estands s'ubicaran als laterals de la Rambla per deixar el passeig central lliure i evitar col·lapses. * S'han programat activitats per a totes les edats: tallers creatius, un toro mecànic, inflables i berenars populars. * La fira comptarà amb el padrí de luxe Josep Maria Andreu, president del Club Gimnàstic. Diversitat de l'oferta La fira no és només alimentació o roba; hi ha una representació de tots els sectors del barri, incloent gimnasos i escoles de dansa que ofereixen promocions especials com matrícules gratuïtes. "Volem demostrar a la gent que a Sant Pere i Sant Pau tenim de tot i a bon preu."

Presentació de les festes de Santa Tecla a Tarragona

Presentació Oficial de Santa Tecla S'ha presentat el programa d'actes de les festes de Santa Tecla, la festa gran de Tarragona, que tindrà lloc del 15 al 24 de setembre. Amb un total de 530 actes programats (40 més que l'any anterior), l'edició d'enguany destaca per la seva aposta per la música i la descentralització territorial. Cartell Musical de Primera Línia La música serà l'eix vertebrador de les festes amb actuacions destacades: Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina: El concert estrella de la gira conjunta, amb més de 7.000 entrades venudes i un aforament ampliat a 10.000 persones al barri de Bona Vista. El Sueño de Morfeo, Fangoria i Els Pets: Actuacions que se sumen a la programació de la Plaça de la Font. Pastora Soler: Una altra de les veus confirmades per a aquestes festes musicals. Infraestructures i Espais Les festes busquen arribar a tots els racons de la ciutat: Nous escenaris: S'estrenen espais a l'Avinguda Vidal i Barraquer i al Moll de Pescadors, una zona inèdita fins ara. Descentralització: Es preveuen activitats a diversos barris perifèrics per apropar la festa a tota la ciutadania. Espectacles de pagament: Només el concert de Sabina i Serrat i l'obra teatral "5 hombres y 5 mujeres.com" requeriran entrada. Novetats en la Processó Ritual "L'itinerari d'enguany s'amplia per evitar col·lapses i garantir un ritual molt més fluid." La processó de Santa Tecla veurà incrementat el seu recorregut, passant de 920 metres a 1.240 metres. Aquest canvi de més de 300 metres té com a objectiu millorar la seguretat i evitar les pauses excessives que es produïen en edicions anteriors.

La importància històrica de la Vila Romana dels Munts

Descobriment de la Vila Romana dels Munts En aquesta conversa amb l'Esther Ramon, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, s'explora la riquesa patrimonial de la Vila Romana dels Munts, situada a Altafulla. Es tracta d'un dels jaciments millor conservats de la Península Ibèrica, destacant no només pel seu valor històric, sinó per la seva excel·lent preservació arqueològica. Un xalet de luxe de l'època romana A diferència dels edificis administratius de Tàrraco, la vila era una residència senyorial d'alt nivell. Durant el segle II d.C., va ser la llar del Duumvir de Tàrraco, una figura equivalent a l'alcalde actual. Els aspectes més destacats de la seva arquitectura inclouen: L'Hortus: Un jardí espectacular que formava part del paisatge residencial. Conjunts Termals: La vila disposa de dos grups de banys: uns de privats dins la residència i uns altres a peu de platja on la piscina d'aigua freda era el mateix mar. Distribució social: El complex diferencia clarament la zona senyorial de les àrees de servei, que incloïen estables, cellers i magatzems. Experiències i visites El museu ofereix diverses formes d'apropar-se a aquest llegat: Visites teatralitzades: Durant l'estiu, els personatges de Caius i Faustina (els antics amos) fan de guies, acabant amb un refrigeri al jardí. Centre d'Interpretació: Un espai clau per entendre el funcionament de les viles romanes. "És un dels jaciments millor conservats de la península... era la residència del Duumvir de Tàrraco, una mena d'alcalde de l'època."

El Gaià: Descobrint el riu emmurallat i el seu entorn

Presentació del llibre "El Gaià, el riu emmurallat" En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el geògraf Jordi Blay i el fotògraf Ferran Aguilar presenten la seva nova obra publicada per l'editorial Arola Editors (mencionada com a Marc). El llibre és una aproximació divulgativa i visual a la conca del riu Gaià, un territori sovint desconegut malgrat la seva proximitat a grans nuclis urbans. Per què un "riu emmurallat"? L'expressió que dóna títol al llibre respon a diversos factors que defineixen la personalitat del Gaià: Geogràfics i territorials: El riu actua com una frontera o eix divisor entre el Camp de Tarragona i l'àrea d'influència de Barcelona (Penedès). Físics: En molts trams, el riu circula per valls encaixades amb forts pendents que formen parets naturals. Vegetals: El dens bosc de ribera crea una tanca visual que ressegueix tot el seu traçat. Arquitectònics: La presència històrica de castells i la barrera artificial de la presa del Catllà. El valor ecològic i la problemàtica de l'aigua Els autors destaquen que el Gaià posseeix una riquesa natural excepcional, amb fauna i flora que no es troben en altres llocs de Catalunya: Es menciona que fins als anys 60 encara hi havia presència de linx ibèric. Cabal ecològic: Es denuncia la manca d'aigua en el tram baix a causa de l'embassament propietat de Repsol, situació que entitats com l'Hort de la Sínia o el GEPEC miren de revertir. "Un riu és un riu en tant que porta aigua; si l'assequem completament, desapareix." Recomanacions dels autors Per conèixer l'essència del riu, els convidats suggereixen: L'ús humà de l'aigua: Visitar els antics molins, especialment el de la fàbrica del Catllà (segle XII). Patrimoni natural: L'indret de Santa Perpètua de Gaià, per la seva força geològica, els cingles i la presència d'aus rapinyaires com l'àliga cuabarrada.

Balanç de la llei antitabac i d'horaris en l'oci nocturn

Balanç d'un any de la llei antitabac En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Joaquim Boades, secretari general de la FECASARM, analitza el primer any d'aplicació de la normativa contra el tabaquisme als locals d'oci nocturn. Segons Boades, tot i que el compliment és alt, la llei encara presenta punts de fricció: Incompliment justificat: Els locals de menys de 100 metres quadrats se senten discriminats respecte a la restauració en no poder triar si volen ser espais amb fum. Èxit a les grans sales: Les discoteques amb espais compartimentats compleixen gairebé al 100%, i s'observa que les sales de no fumadors estan sovint més plenes que les de fumadors. Rol de l'administració: El sector agraeix que la pressió inicial hagi baixat, permetent una adaptació més progressiva. "Nosaltres no som policies ni podem fer de policies; era una llei molt difícil de fer complir per la càrrega que ens traslladava." La problemàtica dels horaris i els municipis turístics L'altre gran tema de debat és l'ampliació horària aprovada per la Generalitat, que la FECASARM considera insuficient en certs àmbits: Bars musicals: Han estat els grans oblidats, ja que el seu horari no s'ha ampliat malgrat el canvi d'hàbits socials (la gent surt cada vegada més tard). Municipis turístics: Localitats com Salou, Cambrils o Tarragona no han obtingut l'ampliació automàtica que sol·licitaven per a la temporada alta. Reivindicacions: La federació demanarà que l'ampliació de 30 a 45 minuts sigui automàtica per a localitats considerades turístiques segons la Llei de Turisme de Catalunya.

2007-08-29 ENVELAT TORRES JORDI + LA UNI

Vitoria-Gasteiz: Patrimoni, Natura i Cultura a l'Estiu

Descobrint Vitoria-Gasteiz amb Isabel Martínez En aquesta edició del concurs de turisme de Tarragona Ràdio, s'inicia una setmana dedicada a explorar Vitoria-Gasteiz, la capital política i administrativa d'Euskadi. L'entrevista amb Isabel Martínez, regidora de turisme de l'Ajuntament, ens apropa als encants d'una ciutat que combina història medieval, espais verds excepcionals i una rica oferta cultural. Atractius Turístics Principals La regidora destaca que Vitoria-Gasteiz és una ciutat polifacètica on destaquen diversos elements: Patrimoni Històric: El seu casc medieval, conegut com l'Ametlla per la seva forma característica, va ser declarat monument històric el 1997. Destaquen edificis com la Casa del Cordón, el Portalón (antiga hostatgeria convertida en restaurant) i els palaus del Renaixement (Villasuso, Escoriaza Esquível o Montehermoso). Catedral de Santa Maria: Coneguda com la "Catedral Vella", és famosa pel seu lema "Obert per obres", que permet als visitants veure el procés de rehabilitació en directe. Segons Martínez, fins i tot l'escriptor Ken Follett es va inspirar aquí per a la seva obra. Natura i l'Anell Verd: La ciutat disposa de 40 metres quadrats de zona verda per habitant. L'anomenat Anell Verd és un perímetre natural que envolta la ciutat, ideal per recórrer en bicicleta mitjançant el servei gratuït de préstec del municipi. Cultura, Museus i Gastronomia L'oferta museística és un altre dels pilars de la ciutat: Museu de Naips Heraclio Fournier: Un espai únic dedicat a la fabricació de cartes, indústria històrica de la ciutat. Artium: El museu d'art contemporani. Altres espais: El Museu de Belles Arts, el d'Arqueologia i el de l'Armeria. "Vitoria és una ciutat medieval i gòtica, però també compta amb una xarxa de parcs i jardins impressionants que fan de la visita una cosa inoblidable." Festes i Esdeveniments La ciutat viu el seu moment àlgid a l'agost amb les Festes de la Verge Blanca i la tradicional Baixada del Celedón el dia 4. A més, s'han mencionat esdeveniments de renom internacional com el Festival de Jazz de Vitoria i l'Azkena Rock Festival. Finalment, la regidora ha convidat els tarragonins a visitar el País Basc, tot destacant que és una destinació ideal per caminants, amants de la gastronomia i persones que busquen un tracte personalitzat i instal·lacions de qualitat.

L'atenció turística a Tarragona: Experiències i Serveis

Gestió de la Informació Turística a la Rambla Nova L'episodi analitza el funcionament del punt d'informació turística més visitat de Tarragona, situat a la Rambla Nova (antic quiosc de premsa). A través de l'experiència directa d'en Joan López, s'explora com es gestiona l'allau de visitants, especialment durant els dies grisos de l'estiu, quan la platja no és una opció. Eines i Recursos per al Turista La interacció amb el personal d'atenció, com el Jose, és fonamental per orientar un públic que sovint arriba completament desorientat. Els recursos principals són: • El Planell de la Ciutat: L'eina bàsica que divideix els monuments per colors segons l'època (vermell per a la romana, verd per a la medieval i blau per a la moderna). • Fulletons Específics: Rutes detallades per als qui volen aprofundir en la història. • Tarragona Card: Una targeta multifuncional que inclou l'entrada als recintes museístics, descomptes en comerços i bitllets d'autobús urbà per a períodes de 24, 48 o 72 hores. Perfils de Visitants i Demandes El programa destaca que no només els estrangers (francesos, anglesos o italians) fan ús del servei, sinó també gent de l'Estat i els propis tarragonins: • Turisme Familiar: Requereix recomanacions específiques com el trenet turístic o el Pretori per evitar l'avorriment dels infants. • Públic Local: Interessat principalment en la Ruta Medieval (menys coneguda) i en els programes de festes com Santa Tecla. • Errors Comuns: Molts turistes encara confonen el llegat romà amb el romànic. "La persona que està al punt d'informació és, d'alguna manera, la carta de presentació de la ciutat." Conclusions de l'Experiència La conclusió principal és que, independentment de la procedència o el clima, el turista necessita una orientació directa i amable per no perdre's i per descobrir els "racons bonics" que ofereix Tarragona més enllà dels centres comercials.

Joan Aregio analitza la política i l'urbanisme a Tarragona

Resum de l'entrevista política L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Joan Aregio, portaveu de Convergència i Unió (CiU), marca l'inici del curs polític a la ciutat després de les vacances d'estiu. El líder de l'oposició aborda la seva recent autocrítica i els reptes del nou mandat municipal sota el govern de PSC i ERC. El Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) Aregio justifica la seva decisió de demanar disculpes públicament mitjançant una carta als ciutadans afectats per les expropiacions i reformes urbanes: Autocrítica i rectificació: Reconeix que el seu grup va cometre un error de maneres i de falta de comunicació amb els veïns. Suport a les al·legacions: Es compromet a donar suport a les reclamacions veïnals en els punts on no hi hagi consens, especialment en projectes de substitució d'habitatges. Defensa del Pla General: Tot i l'autocrítica en punts concrets (un 5% del total), manté que la resta del POUM és un bon projecte per a la ciutat, citant tancaments com el de la Budallera o la Mora. L'estratègia de l'oposició El portaveu defineix com serà el seu paper a l'Ajuntament davant el nou equip de govern de Josep Fèlix Ballesteros: Oposició constructiva: Aregio afirma que no bloquejarà projectes beneficiosos per a la ciutat, distanciant-se del manual d'oposició que, segons ell, va exercir el PSC anteriorment. Regidor de Barri: Destaca que algunes de les seves propostes electorals ja estan sent adoptades o considerades pel govern actual. Projectes en marxa: Vaticina que el govern s'atribuirà èxits de projectes que ja estaven "madurs" del mandat anterior, com la façana marítima, la Tabacalera o el Banc d'Espanya. Gestió de projectes polèmics Pàrquing Jaume I: Respon a les crítiques del govern sobre el sobrecost de l'obra, argumentant que s'hi han barrejat partides que no corresponien exclusivament al pàrquing (com el centre cívic o la urbanització de la plaça). Banc d'Espanya: Es mostra contrari a la proposta del PSC de cedir part de l'edifici de Lletres a l'administració central a canvi del Banc d'Espanya, recordant que ja havia ofert magatzems de la Tabacalera per a aquest fi. "Hi ha dues coses: mantenir la posició o rectificar si creus que t'has equivocat. Jo faig una cosa tan senzilla com rectificar."

Festa Major de Sant Agustí a Vilanova d'Escornalbou

Vilanova d'Escornalbou celebra el seu dia gran L'emissora Tarragona Ràdio ha visitat Vilanova d'Escornalbou, un municipi del Baix Camp situat al peu de la serra de l'Argentera, per conèixer els detalls de la seva Festa Major en honor a Sant Agustí. Amb poc més de 500 habitants, la vila destaca per la seva tradició agrícola i minera, així com per l'impuls del seu teixit associatiu durant aquestes dates. La jornada de Sant Agustí (28 d'agost) El dimarts 28 d'agost marca el punt central de les celebracions. L'alcalde, Sergi Ciurana, destaca els actes més tradicionals de la jornada: Repicada de campanes a primera hora del matí per anunciar la diada. La Missa de les cuineres, una tradició històrica que permetia a les persones encarregades del dinar complir amb el precepte religiós d'hora. Ofici solemne i processó al migdia. El Ball de Vermut amb l'orquestra La Geronina, una activitat singular que manté la música en directe durant tot el dia (vermut, concert de tarda i ball de nit). Activitats de cloenda i cultura Les festes finalitzen el dimecres amb una combinació d'actes lúdics i tradicionals: Animació infantil, jocs i titelles per a la mainada. Xocolatada popular i fi de festa amb una tronada. Exposicions culturals de fotografia, pintura i flors seques organitzades per l'Ajuntament i l'associació de dones. "Hem d'anar innovant perquè les festes no siguin repetitives, però respectant sempre les tradicions que ens identifiquen." Teixit associatiu i la Baronia d'Escornalbou L'èxit de la programació recau en la comissió de festes, formada per representants de diverses entitats com la secció recreativa, l'AMPA, els jubilats, la cooperativa agrícola i la colla gegantera. A més, el diumenge 2 de setembre se celebra la Rosada Popular al Castell d'Escornalbou, un aplec que agermana els pobles de la baronia: l'Argentera, Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d'Escornalbou.

EMATSA: Nova seu a Sant Pere i Sant Pau

EMATSA inaugura la seva nova seu central a Tarragona L'empresa municipal mixta d'aigües de Tarragona, EMATSA, ha centralitzat els seus serveis en una nova seu situada a la muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau. Aquest canvi respon a la necessitat d'agrupar departaments que anteriorment es trobaven dispersos pel territori, millorant així l'eficiència operativa i l'atenció al client. Característiques de la nova instal·lació Arquitectura d'avantguarda: L'edifici ha estat dissenyat per l'arquitecte municipal Rogelio, oferint un espai singular i modern. Centre de Control Integrat: Permet la gestió del 100% de la xarxa d'aigües de la ciutat, incloent pous i clavegueram. Accessibilitat i Comoditat: Disposa d'amplis aparcaments i millor accessibilitat per als usuaris que es desplacen en cotxe o autobús, evitant les cues i els problemes de trànsit del centre. Espai Cultural: La planta baixa disposarà d'una sala de gran format oberta a col·lectius artístics i culturals de la ciutat. Gestió i Model de l'Empresa "EMATSA és una empresa mixta plenament consolidada, amb un 51% de capital públic i un 49% de part privada (Sorea). Aquest model funciona amb un 98% d'eficàcia garantida." L'entrevista també destaca: 1. Trajectòria: L'empresa està a punt de celebrar el seu 25è aniversari (l'any 2008), consolidant-se com un referent en la gestió del cicle de l'aigua. 2. Qualitat del servei: Es manté un seguiment rigorós de la cloració i els paràmetres de qualitat, amb sistemes de detecció automàtica de disfuncions. 3. Expansió territorial: Més enllà de Tarragona ciutat, l'empresa ja dona servei als Pallaresos i té previst col·laborar estretament amb el Catllar.

Com gestionar la síndrome postvacacional al setembre

La síndrome postvacacional: Realitat o mite? L'entrevista amb Eugeni Salazar, president del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya a Tarragona, defineix aquest fenomen no com una malaltia, sinó com un conjunt de símptomes d'adaptació fisiològica i psicològica quan es torna a la rutina laboral. Característiques i símptomes principals La transició del descans a les exigències laborals pot provocar diversos trastorns temporals: Fisiològics: Cansament, mal d'estómac i problemes per agafar el son. Psicològics: Falta de concentració, ansietat, certa angoixa i irritabilitat. Durada: Sol durar entre dos dies i dues setmanes. Si els símptomes persisteixen més d'un mes, podríem estar davant d'altres patologies com el burnout (estar cremat). Estratègies de prevenció i combat Per minimitzar l'impacte d'aquesta inadaptació, l'expert recomana: Adaptació progressiva: No tornar del viatge el diumenge per començar a treballar el dilluns; calen 3 o 4 dies de marge a casa per recuperar els ritmes de son i menjar. Fraccionar les vacances: És més saludable repartir els dies lliures durant l'any en lloc de fer un bloc sencer de 30 dies. Positivització: Intentar veure la feina com una eina de desenvolupament personal i no com un càstig. "El que necessita el nostre cervell és una sèrie de rutines i una planificació per funcionar correctament i evitar l'estrès." El paper de les empreses S'estima que entre un 35% i un 40% de la societat espanyola pateix aquesta síndrome. Les empreses comencen a ser conscients que no els interessa tenir treballadors desmotivats i, per tant, algunes apliquen polítiques de flexibilitat i adaptació en la reincorporació.

El Monument al Pilar de 8 a la Plaça del Pou d'Altafulla

En aquesta edició de la Ruta Amagada, el programa es trasllada a Altafulla per descobrir la història i les anècdotes que envolten el monument dedicat al Pilar de 8 amb folre i manilles, situat a la cèlebre Plaça del Pou. Context Històric i Creació El monument, inaugurat l'any 1989, commemora una de les grans gestes de l'edat d'or dels castells. Segons explica Fonxo Blanc, regidor de Cultura d'Altafulla: L'obra recorda el pilar de vuit que els germans Geonillo de Valls van realitzar per Sant Martí de 1878. L'escultura és obra de l'artista Martí Royo, feta amb dues tones de ceràmica refractària. Presenta una fisonomia singular, ja que es troba pràcticament encaixonada en una cantonada de la plaça, adossada a una edificació que imita l'arquitectura tradicional local. Moments Èpics i Anècdotes La secció destaca la forta connexió entre el monument i els Castellers de Vilafranca, especialment per l'efemèride del 14 de novembre de 1999: Aquell dia, la colla vilafranquina va descarregar el Pilar de 8 davant de l'estàtua, un moment descrit com un dels més emotius per a la població. Es destaca la curiositat de Fèlix Miret (quart del pilar), qui va arribar a viure a la casa adossada al monument. La presència d'aquesta l'escultura ha servit d'impuls per a la colla local, els Castellers d'Altafulla. "El 14 de novembre del 99 segueix sent el dia més feliç de ma vida... la plaça també va fer renèixer la colla amfitriona." Actualitat i Projecció L'episodi clou amb el reconeixement a Fonxo Blanc, qui ha estat nomenat pregoner de la Festa Major de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, destacant la importància cultural i de fraternitat que representen els castells en l'actualitat.

La campanya de la verema i la gestió de temporers

Gestió de la campanya agrícola al Camp de Tarragona Josep Maria Coll, coordinador territorial de la Unió de Pagesos, detalla l'inici del punt àlgid de la verema a la regió. Aquesta temporada mobilitza uns 1.100 treballadors, la gran majoria procedents de països com Romania, Colòmbia i el Marroc. Logística i contractació L'organització destaca pel seu model de contractació en origen (85% del total), que garanteix la seguretat social i el compliment del conveni. Per optimitzar els costos del viatge, s'aplica un sistema de rotació territorial: * Els treballadors comencen al Penedès. * Es desplacen progressivament cap a la Conca de Barberà i el Priorat. * En acabar, poden reubicar-se en altres campanyes estatals (Huelva o Sòria). Allotjament i integració El sindicat gestiona un sistema d'allotjament que és referent a Europa per les seves bones pràctiques: * Albergs municipals o cooperatius: Gestionats per la Unió de Pagesos amb encarregats que vetllen per la convivència. * Cases rurals de pagès: Habitatges supervisats per tècnics per assegurar condicions dignes. "Volem que quan siguin aquí es trobin el més còmodes possible, perquè ja són lluny de casa seva." Reptes del sector i futur de la pagesia Coll expressa la seva preocupació per la manca d'un relleu generacional i la incertesa política. Denuncia l'intrusisme financer que devalua els preus i reivindica la importància de consumir producte català autòcton per mantenir el territori endreçat i prevenir incendis.

Festa Major de Santa Rosalia a Torredembarra

Celebració de la Festa Major de Santa Rosalia Torredembarra dona el tret de sortida a la seva Festa Major, una festivitat que s'allarga del 28 d'agost al 4 de setembre. Aquesta celebració destaca per ser la més participativa de la vila, combinant elements de cultura popular, tradició i música en un calendari que es manté fix cada any. Novetats i Seguici Popular Aquesta edició presenta dues novetats principals que reforcen el teixit associatiu: El Ball del Patatúf: Un nou ball que s'integra al Seguici Petit, pensat per a infants de 4 i 5 anys. Els nens vesteixen de blanc amb barretina i les nenes porten cintes. El Pregó: Enguany anirà a càrrec del Grup de Dones de Torredembarra. "Aquestes entitats són molt integradores i ajuden a mantenir les nostres arrels, especialment per a les noves famílies que arriben a la vila." Estructura de la Festa La regidora de festes, Susana Navarro, divideix la celebració en dues grans vessants: Vessant Cultural: Centrada en les entitats, els balls parlats, les cercaviles de diables i el seguici popular. A diferència de la Festa del Quadre, aquesta és menys votiva i més participativa al carrer. Vessant Festiva: Inclou concerts de grups com Rauxa, Hotel Cochambre, La Carrau i El Belda i el Conjunt Badabadoc. Actes Destacats del Cap de Setmana Dissabte 1 de setembre: Ball de Serranes amb la cobla local i concerts nocturns. Diumenge 2 de setembre: Jornada castellera a la Plaça de la Vila al migdia i Cercavila del Seguici Infantil a la tarda.

Balanç de la Creu Roja a les platges de Tarragona

Balanç de la temporada d'estiu 2007 L'entrevista amb Anna Sabater, coordinadora provincial de la Creu Roja, ofereix una visió detallada de la campanya de vigilància a les platges de la demarcació de Tarragona. Malgrat un estiu meteorològicament atípic i inestable, el balanç és considerat molt satisfactori per la institució. Meteorologia i Banderes Aquest estiu s'ha caracteritzat per una gran inestabilitat, cosa que ha alterat significativament l'estat de la mar: Reducció de banderes verdes: Han disminuït un 15% respecte a l'any anterior. Increment de banderes vermelles: S'han gairebé triplicat, passant de 50 l'any passat a 130 aquest 2007. Banderes grogues: Han augmentat un 11%, principalment per l'estat de la mar i no tant per la presència de meduses. L'Èxit de la Prevenció El pilar fonamental del servei ha estat la prevenció. Les mesures preventives s'han duplicat, fet que ha permès reduir les incidències greus: Menys assistències: S'ha registrat una disminució del 7% en les intervencions directes. Reducció de rescats: Els rescats aquàtics han baixat un 32% i les evacuacions en ambulància un 20%. Zero ofegats: A la data de l'entrevista, no s'ha hagut de lamentar cap mort per ofegament a les platges cobertes per la Creu Roja. Incidències i Serveis Socials Meduses: Han estat les protagonistes en l'àmbit de les cures, representant el 41% de les assistències total. Accessibilitat: S'ha destacat la presència de cadires amfíbies en 10 municipis, facilitant el bany a persones amb mobilitat reduïda. L'estrella mediàtica: L'aparició d'un tauró a la platja del Miracle de Tarragona va generar un increment de la vigilància i patrullatges preventius per evitar riscos entre els banyistes curiosos. "El pilar del nostre projecte és la prevenció; si fem prevenció, disminueixen les incidències que puguem tenir a les platges."