Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

1177-1200 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
La Gastronomia de Navarra amb el xef Koldo Rodero
Explorant els Tresors Gastronòmics de Navarra En aquesta conversa, el reconegut xef Koldo Rodero, guardonat amb una estrella Michelin i prestigiós gastrònom de Pamplona, ens endinsa en els pilars fonamentals de la cuina navarresa, basada principalment en l'excel·lència del seu producte natural i l'artesania del cultiu. Els Emblemes de la Terra Rodero destaca diversos productes amb denominació d'origen que defineixen la identitat de la regió: L'Espàrrec de Navarra: Anomenat l'"or blanc", es diferencia pel seu microclima i la recol·lecció totalment manual i artesana. Es reivindica el seu consum en fresc durant els mesos d'abril, maig i juny. L'Alvocat de Tudela: Considerada pel xef com la millor del món gràcies a la influència del riu Ebre. El Formatge del Roncal: Definit com el "Ferrari dels formatges", elaborat amb llet crua d'ovella. Verdures úniques: Es posa en valor el card vermell, la borratja (la reina de les verdures) i les potxes, un entremig entre llegum i verdura. Productes Substituts i Enganys "En nom del pebrot del piquillo, s'han venut molts que no ho són... per això hi ha un consell regulador que fa de filtre." Begudes i Postals de Navarra El xef comenta l'evolució dels vins de Navarra, que han passat de la producció exclusivament de garnatxa a introduir varietats com cabernet o merlot, competint en qualitat amb els Rioja. També destaca el patxaran, un licor macerat amb aranyons que, malgrat les modes, continua sent un referent autòcton. Gastronomia, Salut i Futur Finalment, es parla del Congrés de Cuina de Navarra, que en la seva nova edició es focalitza en la relació entre gastronomia i salut. Rodero reflexiona sobre la importància de comptar amb científics i biòlegs per abordar temes com: La diabetis i el colesterol. L'impacte dels aliments transgènics. La influència de figures com Ferran Adrià com a catalitzadors de la cuina moderna.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Explorant el Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca
Un recorregut per la història a Reus El Museu Salvador Vilaseca de Reus es presenta com una institució clau per entendre el passat arqueològic de les terres de Tarragona. En una entrevista amb el seu director, Jaume Massó, es desgrana el valor d'aquest espai que forma part de la xarxa museística de la ciutat. L'herència del Dr. Salvador Vilaseca El museu porta el nom del Doctor Salvador Vilaseca, un metge de professió però apassionat de les ciències naturals i l'arqueologia. La seva tasca durant més de 40 anys va permetre: Realitzar excavacions sistemàtiques a diverses comarques catalanes. Recollir una col·lecció que abasta des del paleolític inferior fins a l'època romana. Consolidar-se com una de les figures més rellevants de la prehistòria peninsular. Peces úniques i col·leccions destacades El fons del museu és d'una riquesa excepcional, destacant objectes que són referents a nivell estatal: Fòssils de la Boella: Restes amb una antiguitat de gairebé un milió d'anys. La plaqueta de Sant Gregori: Una peça amb una cérvola gravada de gran valor artístic i històric. Estàtua de la deessa Cibeles: Una de les poques figures d'aquesta tipologia trobades a la península. Ceràmica i fons romà: Peces que complementen el discurs històric del Museu de Tarragona. Educació i servei al visitant El museu no només es dedica a la conservació, sinó també a la difusió pedagògica mitjançant tallers participatius gestionats per l'empresa Còdul, que apropen la història als més joves a través del joc. "És un museu de referència en l'àmbit estatal i molts investigadors venen a veure aquests materials perquè són molt complets."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
El debut del Nàstic a Segona contra l'Alavés
Preparatius per al debut a la Lliga de Segona Divisió El Nàstic de Tarragona encara la recta final per al seu debut a la Lliga BBVA (Segona Divisió) aquest proper diumenge contra l'Alavés. En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Antoni Vallverdú, expresident i actual conseller de l'àrea social de la SAE, analitza l'estat del club i l'optimisme que envolta l'entorn grana. Xifres de socis i massa social L'expectació és màxima i les dades confirmen el suport incondicional de l'afició: * El club frega els 10.000 socis, una xifra superior a les expectatives inicials de la directiva després del descens. * Vallverdú destaca que, tot i algunes baixes d'abonats "conjunturals" de l'etapa a Primera, la massa social fidel s'ha mantingut. * Es preveu un ambient de gala al Nou Estadi amb l'arribada d'uns 10.000 espectadors i una petita representació de l'afició vitoriana. Logística i detalls del partit Horari: El partit es jugarà a les 20:00 h, una hora escollida per evitar la calor i facilitar l'assistència dels aficionats que van a la platja. Dispositiu de seguretat: Es manté un desplegament similar al de la temporada passada a Primera, amb 90 vigilants jurats, policia local, Mossos d'Esquadra i protecció civil. Obertura de portes: L'estadi obrirà a les 18:30 h i les oficines estaran operatives per recollir carnets. Preus de les entrades: Per als no socis, els preus seran de 20 € (Gols), 30 € (Preferent/Lateral) i 50 € (Tribuna). Visió esportiva i social Vallverdú es mostra satisfet amb la confecció de la plantilla i la unió del vestuari: "L'important és que hi hagi un bon equip dintre el vestuari... si hi ha unió, la unió fa la força i traurem bons resultats." Finalment, es destaca el gran activisme de la Federació de Penyes, que aquest diumenge presentarà la nova mascota a l'estadi, consolidant una vida social molt activa al voltant del club.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Operació Retorn: Mossos analitzen el trànsit a Tarragona
Operació Retorn i Mobilitat a l'AP-7 Els responsables de trànsit dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona, l'inspector Agustí Migó i el sotsinspector Josep Cuevas, analitzen la situació viària a les portes del tancament de l'agost. Destaquen que la mobilitat d’aquest estiu ha estat molt esglaonada, trencant amb el patró tradicional de caps de setmana fixos per a la sortida i tornada. Punts Crítics i Seguretat Viària L'autopista AP-7 continua sent la via prioritària i la més complexa per la seva limitada capacitat i l'alt volum de vehicles. Es descarta, per probabilitat, que es repeteixin embussos històrics de 70 km, tot i que qualsevol avaria menor pot generar retencions importants. S'observa una contenció en el nombre d'accidents, però un augment preocupant de les víctimes mortals en sinistres puntuals. Factors de Risc i Conscienciació Els inspectors remarquen que no s'ha de baixar la guàrdia en les vies secundàries, on la relaxació del conductor sol provocar l'oblit de mesures bàsiques. Els principals factors de sinistralitat detectats són: Sistemes de seguretat passiva: Entre un 30% i un 35% d'usuaris encara no utilitza correctament el cinturó o els sistemes de retenció infantil. Alcohol i drogues: S'han detectat xifres significatives de positius en els controls realitzats. Velocitat i distracció: L'ús del mòbil i el cansament són causes crítiques en els accidents greus. "Una simple frenada brusca pot ser la diferència entre que un nen quedi il·lès o la mort si no va ben lligat." Finalment, es valora positivament l'impacte del permís per punts a llarg termini i el futur debat sobre l'enduriment del Codi Penal per millorar la coherència en les sancions.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
Pamplona: Patrimoni, Muralles i Turisme Urbà
Exploració del Patrimoni Històric de Pamplona En aquesta edició dedicada al turisme urbà, s'entrevista la senyora Paz Prieto, regidora de Cultura i Turisme de l'Ajuntament de Pamplona. L'eix central de la conversa és la importància de les fortificacions i la Ciutadella com a motor turístic i urbanístic de la ciutat. Les Muralles i la Ciutadella Les estructures defensives són el principal referent visual de la ciutat. Durant l'entrevista es destaquen diversos punts clau: Restauració imminent: S'està duent a terme un ambiciós pla de restauració de les fortificacions, incloent-hi la rehabilitació de diversos baluards (com el de Gonzaga) per preservar el llegat històric. Usos actuals: La Ciutadella ha passat de ser una instal·lació militar (abandonada per l'exèrcit l'any 1964) a un espai cultural i de lleure. Els antics edificis militars allotgen ara sales d'exposicions, mentre que els fossats formen la coneguda Vuelta del Castillo. Evolució històrica: Es repassa la unificació dels tres burgs medievals l'any 1423 i les posteriors millores ordenades per Carles V al segle XVI. Altres Atractius turístics Més enllà de les muralles, la regidora recomana la visita a altres punts emblemàtics: L'Ajuntament: Destaca la seva façana barroca i la fama mundial pel llançament del chupinazo. La Catedral: Especialment el seu claustre gòtic i la barreja d'estils (romànic, gòtic i neoclàssic). El Barri Antic: Carrers històrics com la calle Estafeta, famosa pels encierros. Modernitat: El contrast entre la tradició i la modernitat es visualitza amb l'edifici Baluarte (Palau de Congressos), situat just davant de la fortalesa antiga. "El paisatge urbà de Pamplona no s'entén sense visitar la seva ciutadella i les seves muralles." Turisme i el Camí de Sant Jaume Malgrat la meteorologia inestable pròpia de finals d'agost, la temporada turística es valora molt positivament. La ciutat rep un flux constant de visitants, molts d'ells provinents del Camí de Sant Jaume, fet que consolida Pamplona com una destinació cultural de primer ordre.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
4'
La Moleta del Remei i la Ruta dels Ibers a l'Ebre
El jaciment com a centre neuràlgic La Moleta del Remei, situada a Alcanar, no era només un refugi, sinó un enclavament principal d'un territori del qual depenien tres poblats més. Gràcies a la seva ubicació estratègica en un turó, dominava la costa i controlava les relacions comercials entre el món ibèric interior (zones del Montsià i l'Ebre) i el mercat mediterrani. La Ruta dels Ibers Aquest jaciment s'integra dins la Ruta dels Ibers, un projecte del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) iniciat als anys 90. Aquesta iniciativa divideix el territori segons les tribus de l'època; en aquest cas, la Moleta representa la tribu dels Ilercavons. L'objectiu és oferir un producte turístic i cultural complet que inclou altres punts com el Castellet de Banyoles a Tivissa. Calendari d'activitats i visites Encara que el jaciment es visita de forma puntual, s'estan potenciant jornades especials per apropar el patrimoni a la ciutadania: * Jornades Europees del Patrimoni (29-30 de setembre): Coincidint amb el mercat íber d'Alcanar, s'ofereixen visites guiades i tallers infantils. * Cap de Setmana Ibèric (6-7 d'octubre): Una celebració anual monogràfica que enguany se centra en el paisatge i l'explotació dels recursos naturals. Per a més informació o per concertar visites, els interessats poden recórrer a: "Una manera ràpida és a la pàgina web del Museu d'Arqueologia de Catalunya o a l'Oficina de Turisme d'Alcanar."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Entrevista a Roberto Jiménez: El seu debut amb el Nàstic
Roberto Jiménez i el camí cap al debut en lliga El porter del Gimnàstic de Tarragona, Roberto Jiménez, analitza la seva arribada al club i les seves expectatives davant l'inici imminent de la competició oficial contra l'Alabès. Cedid per l'Atlètic de Madrid, el jove porter destaca la importància de la seva formació i la meta d'ajudar l'equip a retornar a la Primera Divisió. Competència i evolució del grup Roberto subratlla que la pretemporada ha servit per consolidar un model de joc atractiu sota les ordres del tècnic. Tot i la forta competència a la porteria amb Rubén Pérez i Juanmi, Roberto ho veu com una oportunitat per aprendre: Adaptació ràpida: Enfatitza la bona acollida del vestidor i la humilitat dels veterans. Estil de joc: L'equip busca un futbol d'iniciativa que sorprèn positivament els mateixos jugadors. Pressió positiva: La plantilla accepta el repte de ser un dels "galls" de la categoria amb l'objectiu clar de l'ascens. Selecció Espanyola i futur professional L'entrevista també repassa la seva recent convocatòria amb la selecció espanyola sub-21. El porter reconeix que, tot i l'orgull de representar el seu país, li sap greu perdre's partits clau de lliga per les concentracions internacionals. "Jo ara mateix no penso en l'Atlètic de Madrid... només penso en el Nàstic, em sento molt futbolista del Nàstic i intentaré que aquest equip aconsegueixi el millor aquest any." Finalment, Roberto es mostra encantat amb la ciutat de Tarragona, descrivint-la com el lloc idoni per concentrar-se plenament en el futbol i créixer professionalment en una lliga tan exigent com la Segona Divisió A.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Evolució i perspectives del mercat hipotecari
Anàlisi del Mercat Hipotecari i Noves Solucions Financeres En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Ramon Puig, director de màrqueting de Caixa Tarragona, analitza la situació actual del sector de l'habitatge davant la desacceleració econòmica i la pujada dels tipus d'interès. L'expert destaca que, tot i el clima de recessió, el sistema financer espanyol es manté sòlid gràcies a unes polítiques de risc molt rigoroses. Principals canvis en el sector Desacceleració del creixement: S'ha confirmat una reducció de la demanda respecte a l'any anterior, cosa que obliga les entitats a "espavilar-se" i crear productes més competitius. Adaptació als tipus d'interès: L'increment de l'Euríbor ha encarit les quotes mensuals, forçant la recerca de mecanismes per evitar que el mercat s'aturi. Baixa morositat: Tot i la pujada de preus, la morositat és molt reduïda i es limita a col·lectius molt concrets que ja anaven al límit de la seva capacitat de pagament. Solucions per a clients amb dificultats Per a aquells que ja tenen una hipoteca i pateixen les revisions, les entitats ofereixen diverses alternatives: 1. Allargament de terminis: S'estan estandarditzant les hipoteques a 50 anys, permetent que la quota sigui assumible per al client tot i que el període de pagament s'estengui. 2. Productes de protecció: Introducció de mecanismes com els swaps (canvi de tipus variable a fix) i els caps (assegurances que posen un sostre o topall a la pujada del tipus d'interès). 3. Períodes de carència: Possibilitat de pagar només interessos durant els primers anys per reduir la càrrega financera inicial. Perspectives de futur i l'Euríbor Segons Puig, ens trobem en una zona d'estabilitat. L'Euríbor històricament se situa entre el 4% i el 5%, que és la situació "raonable" a la qual els usuaris s'hauran d'acostumar. "El sistema financer espanyol és dels més avançats del món; som referents i estem molt més preparats que altres mercats davant situacions d'incertesa."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Renovació del conveni entre la Confraria de Tarragona i Pesca Fresca
Acord estratègic per a la comercialització del peix El president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, el senyor Ortiz, analitza la renovació per tres anys del conveni amb la multinacional Pesca Fresca. Després d'un any de prova satisfactori, l'acord es consolida com una via per garantir la viabilitat econòmica del sector pesquer local. Punts clau del nou conveni Especialització en peix blau: A diferència del primer acord, el nou contracte se centra quasi exclusivament en la comercialització del peix blau (sardina i seitó), on la multinacional actua com a principal comprador. Continuïtat de la subhasta per al peix blanc: S'ha decidit que el peix blanc continuï venent-se per subhasta a la llotja, ja que és un producte de consum més local i amb menor volum de captures. Estabilitat financera: Un dels majors beneficis és la garantia del pagament setmanal, evitant els greus problemes d'impagaments que havien generat dèficits a la confraria anteriorment. Fixació de preus: Els preus es determinen segons la referència del mercat i d'altres confraries properes com les de l'Ametlla de Mar o Vilanova. Superació de conflictes i perspectives de futur L'inici de la relació va ser rebut amb escepticisme i fins i tot boicots per part d'altres majoristes que es veien amenaçats. No obstant això, Ortiz afirma que la situació s'ha normalitzat: "Hem de conviure entre tots i realment ens hem d'entendre; no es tracta d'enfonsar ningú." Els projectes de futur inclouen la creació d'una Organització de Productors més àmplia a nivell estatal i la possible millora de les instal·lacions per oferir productes amb major valor afegit, com els envasats al buit. Preocupació per la manca de captures Actualment, el sector s'enfronta a una baixada en picat de les captures de sardina i seitó a tota la costa mediterrània nord, un fenomen que no té una explicació clara per part dels biòlegs i que afecta directament el rendiment de l'acord.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
La Festa Major de l'Arbós: tradició i cultura popular
Celebració de la Festa Major de l'Arbós L'Arbós del Penedès es prepara per celebrar la seva Festa Major del 24 al 29 d'agost, una de les festivitats més arrelades i tradicionals de Catalunya. L’entrevista amb Joan Serres, regidor de festes de l'Ajuntament, detalla la gran riquesa d'actes programats i l'organització darrere de l'esdeveniment. Inici de la festa i cultura La celebració arrenca el divendres 24 amb una forta aposta per la cultura local: * Exposicions col·lectives: Pintura, fotografia i artesania realitzada pels veïns del poble. * Noves infraestructures: Jornada de portes obertes a la nova biblioteca i presentació de projectes municipals com la piscina oberta i el futur auditori. * Dansa i folklore: Actuacions a la plaça de la Vila amb colles convidades de Mollet del Vallès i trobades de puntaires. Organització i logística El regidor destaca un canvi en la gestió del programa: * No existeix una comissió de festes formal des de l'any 2002; la gestió recau directament en la regidoria amb el suport de persones de confiança i líders de col·lectius joves. * La contractació de grans grups musicals com Els Pets es realitza amb molts mesos d'antelació (gener o febrer) per garantir la seva presència. L'Arbós: bressol de tradicions La vila destaca pel seu impressionant teixit associatiu, amb elements que són patrimoni viu: * Diables i Gegants: Colles centenàries que són el pilar de la festa. * Món casteller: Una diada històrica que atrau les millors colles de Catalunya (Vilafranca, Colla Jove de Tarragona, etc.). * El Foc: Els actes més emblemàtics són el Castell de Foc de dissabte i la Carretillada dels Diables de l'Arbós el diumenge a la nit, esdeveniment conegut com l'espectacle de la Plaça del Foc. "El poble de l'Arbós sempre ha sigut benvingut per tothom... estem oberts a tothom que vingui i participi i pugui lluir de la festa major."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Pamplona: La ciutat jardí i el seu patrimoni verd
Pamplona: Un referent en biodiversitat urbana En aquesta conversa al Matí de Tarragona Ràdio, s'explora com la ciutat de Pamplona s'ha convertit en un model de sostenibilitat i conservació urbana. José Reyes, director de l'àrea de conservació de l'Ajuntament de Pamplona, detalla la gran riquesa natural de la capital navarresa. Les dades de la ciutat verda Pamplona compta amb més de 4 milions de metres quadrats de zones enjardinades. La ràtio de zona verda per habitant triplica el mínim de 10 m² recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Disposa de més de 200.000 arbres i una biodiversitat arbòria que supera les 500 espècies diferents. "Pamplona es pot considerar com un jardí botànic integrat dins de la mateixa ciutat." Projectes clau i espais destacats Parc Fluvial de l'Arga: Un pulmó de més de 12 quilòmetres de longitud que connecta la ciutat mitjançant ponts romànics, molins recuperats i zones de passeig. Actualment, s'està treballant en l'ampliació cap als rius Elorz i Sadar. Barri de Mendillorri: Destaca pel seu gran llac central i un disseny de parc anglès amb àmplies masses arbustives. Fauna urbana: La ciutat acull espècies curioses com el ratpenat gegant (noctàbul), a més de diverses varietats d'ànecs i fauna fluvial. Finalment, es destaca que aquest èxit no seria possible sense la coordinació municipal i, sobretot, la gran conscienciació ciutadana envers el respecte pel medi ambient.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
El Museu de la Mel del Perelló: 200 anys de tradició
Descobrint el món de les abelles al Perelló En aquesta entrevista, Rafel Múria, responsable del Museu de la Mel i representant de la cinquena generació d'una família d'apicultors, ens submergeix en la història i el funcionament d'aquest espai cultural i empresarial situat al Perelló (Baix Ebre). Amb gairebé 200 anys d'història, l'empresa familiar ha sabut transformar un ofici tradicional en una experiència didàctica i turística única. Una experiència immersiva i educativa El museu no és només una exposició, sinó un centre d'aprenentatge actiu on es pot conèixer a fons el món de l'apicultura: Tallers didàctics: Activitats per a escoles i famílies, com la creació d'espelmes de seda o pastissos de mel. Contacte directe: El museu compta amb dos aixams vius (uns 60.000 exemplars) que permeten observar el comportament de les abelles. L'ofici d'apicultor: Els visitants es poden vestir amb el vestit blanc de protecció i visitar les arnes amb l'equip humà del museu. Patrimoni i innovació L'entrevista destaca el valor històric del museu, preservant documents com el Libro de diseños del Ligajo de Colmenas, un registre antic de les marques amb què els apicultors identificaven les seves caixes. "Aquesta marca encara avui en dia va dins de les nostres arres, perquè és la marca que diu d'on venim i qui som." Paral·lelament, l'empresa continua innovant amb productes derivats com: 1. Mel artesanal: Recollida directament de flors de la zona, principalment de romer. 2. Productes dietètics: Complements a base de gelea reial i pol·len per reforçar el sistema immunològic i aportar energia. Informació de visita El museu està obert durant tot l'any amb horaris comercials, inclosos els dissabtes i diumenges (excepte les tardes de juliol i agost). És un equipament clau per a les comarques tarragonines que fomenta la conservació d'un ofici en perill de retrocés.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
1h 2min
El Mercat Central de Tarragona: Vida, Professions i Futur
Una Mirada Integral al Cor Comercial de Tarragona Aquest episodi especial de Matí de Tarragona Ràdio es submergeix en la realitat quotidiana del Mercat Central, explorant des de la duresa dels horaris dels paradistes fins als reptes que suposa la futura remodelació de l'edifici. La Realitat dels Paradistes i el Producte • L'ofici i la vocació: Professionals com la Claustra i el Jaume Pedascol expliquen el seu dia a dia, que comença sovint a la una de la matinada per anar a triar el millor producte a Barcelona. • Especialització i qualitat: Es destaca el valor diferencial del producte fresc davant les grans superfícies. El pollastre, el peix blau de Tarragona i els plats preparats de qualitat centren la demanda actual de la gent jove. • La falta de relleu professional: Un dels punts més crítics discutits és la manca de centres de formació per a carnissers o peixaters. "Si perdem la professió de saber tallar bé un filet o netejar un peix, hi perdem tots." El Funcionament Intern i la Logística • Seguretat i infraestructura: El Jaume Garravé, agutzil del mercat, detalla la complexitat de mantenir un edifici vell de 18 anys i la gestió d'incidències com les goteres, els coloms o la seguretat dels clients. • El Bar com a punt de trobada: El Josep, responsable del bar del mercat, actua com a "confessionari" i punt d'intendència per als paradistes que comencen la jornada de matinada. Reptes de Futur i Model de Ciutat • El Mercat Provisional: Davant les obres de remodelació, es discuteix l'ús de la carpa de la Plaça Corsini. Tot i les reticències inicials, els venedors esperen que serveixi per modernitzar horaris i climatització. • Turisme de ciutat: El tinent d'alcalde Sergi de los Rios i representants comercials debaten sobre la necessitat de portar un turisme que pernocti a la ciutat, anant més enllà de l'excursió de mig dia des de Salou o Cambrils. • Campanyes promocionals: Es presenta la iniciativa "L'ànima del mercat", un concurs de fotografia per documentar l'essència humana del mercat abans de la seva transformació.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Reforma del Mercat Central de Tarragona i els reptes del comerç
Futur del Mercat i Impacte de les Obres L'episodi aborda la situació crítica i esperançadora del Mercat Central de Tarragona davant la seva imminent remodelació. Els representants del comerç i l'Ajuntament coincideixen que l'obra era indispensable per evitar la degradació definitiva de la zona cèntrica. Punts Clau de la Intervenció: Trasllat a la Carpa Provisional: Després de l'estiu, els paradistes es traslladaran a una estructura a la plaça Corsini. No és un simple envelat, sinó una infraestructura climatitzada i sòlida per garantir la qualitat del producte fresc. Fidelització del Client: Es destaca que, tot i les molèsties (pols, soroll i falta d'aparcament), la clientela tarragonina és molt fidel, però el repte és no perdre el client esporàdic. Visió de Futur: El termini previst de les obres és d'entre 3 i 4 anys. Sergi de los Rios emfatitza que cal girar el discurs negatiu i convidar la gent a visitar el mercat provisional com una novetat positiva. "Sense aquest pas, al mercat li quedava poc temps de vida... volem que en tingui molta més i amb més qualitat." Turisme i Dinamització Ciutadana El debat s'amplia cap al model de ciutat, on els botiguers reclamen més "vidilla" i activitats lúdiques que retinguin el visitant al centre. Canvi de Perfil Turístic: Es proposa passar del turisme de sol i platja (excursió d'un matí des de Salou) a un turisme de ciutat que pernocti a Tarragona, a l'estil de Barcelona. Promoció Cultural: S'insisteix que el títol de Patrimoni de la Humanitat no és suficient per si sol si no va acompanyat d'una millor promoció i oferta comercial. Concurs de Fotografia: Es presenta la campanya "L'ànima del mercat", un concurs fotogràfic amb premis rellevants (viatges a Quènia o Mèxic) per documentar l'essència del mercat durant aquest període de transició.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
La vida quotidiana al bar del mercat: servei i tradició
El dia a dia al bar del mercat En Josep, responsable d'un dels bars del mercat, descriu una jornada que comença amb l'activitat frenètica de bon matí. La seva funció va més enllà de servir cafès; és una figura clau en la intendència per als transportistes i paradistes que inicien la càrrega i descàrrega. Evolució del consum i horaris El ritme de consum a la barra canvia segons l'hora del dia: * Primera hora: Domini absolut del cafè amb llet, tallats i pastes. * Mig matí: Pas cap als entrepans i els primers refrescos o cerveses. * Consum responsable: S'ha notat una davallada significativa en el consum de licors i carajillos a causa de les taxes d'alcoholèmia i el canvi de perfil del client, amb moltes dones que fan la compra. La diferència entre el bar de carrer i el de mercat Treballar dins del mercat implica unes condicions particulars. En Josep destaca que el client de mercat té pressa, ja que combina la consumició amb les compres o altres gestions. "Aquí la gent es pren la consumició rapidet perquè tothom perd l'autobús o ha d'anar al metge; combinen el tallat amb l'encàrrec de la compra." Un dels problemes principals és la manca de mobiliari (taules i tamborets), la qual cosa fa que alguns clients prefereixin anar a bars de l'exterior per poder seure amb més comoditat. El valor humà i el futur El mercat es defineix com una petita ciutat on el tracte és familiar i directe, lluny de la fredor dels grans supermercats. En Josep subratlla punts clau de la seva professió: * Fidelització: Cal guanyar-se el client cada dia amb qualitat i bon servei. * Confidencialitat: Es defineix com un "mossèn" que escolta els problemes i confidències dels clients sense revelar-los mai. * Esperança en el futur: Hi ha una gran il·lusió per la nova carpa provisional, que oferirà millors condicions de climatització i comoditat tant per a venedors com per a compradors.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
L'ofici de mercat: Tradició, qualitat i nous reptes
La transformació del sector de l'aviram i el peix En Jaume Pedascol i la Claustre exploren com ha evolucionat el consum a les parades del mercat. Actualment, el pollastre s'ha convertit en l'alma mater per a més de 70 referències de derivats, ja que el consumidor modern busca productes preparats i de fàcil cocció. Canvis en els hàbits i horaris de compra Horaris obsolets: El model tradicional d'obrir a les 5 o 6 del matí ja no és funcional. La venda real comença a partir de les 9 o 10 del matí. Adaptació al client: La conciliació laboral obliga els paradistes a ser-hi quan la gent pot comprar: migdies i divendres a la tarda. Producte preparat: Especialment per Nadal, la demanda ha passat de la peça sencera a plats ja desossats, farcits i quasi cuinats. El valor de la professionalització Un dels punts més crítics de la conversa és la falta de relleu generacional preparat. Els venedors reclamen: "Si perdem aquesta professió de saber tallar bé un filet o netejar un peix, perdem tots. Cal formació professional impulsada per l'administració." El futur: El nou mercat central Els paradistes viuen amb il·lusió el trasllat a la nova carpa provisional i el projecte del nou mercat. Tot i que suposa un esforç logístic, ho veuen com la culminació d'una espera de molts anys per tenir instal·lacions modernes amb millors càmeres i serveis. Connexió emocional i empatia El mercat es diferencia de les grans superfícies pel tracte personalitzat. La confiança és la clau: el client es deixa aconsellar sobre quin peix és més fresc o quina peça de carn és millor per a cada recepta, creant un vincle social que va més enllà de la simple transacció comercial.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Entrevista a Antoni Pinilla: Reptes del Nàstic a Segona A
Pinilla analitza l'inici de la temporada a Segona A El capità del Gimnàstic de Tarragona, Antoni Pinilla, comparteix les seves impressions a pocs dies de començar la competició oficial. Després d'una pretemporada intensa, l'equip arriba amb ganes de tancar l'etapa de preparació i centrar-se en la competició real, especialment després de recuperar la confiança amb la victòria davant l'Espanyol. La configuració de la plantilla i el mètode Javi López Respecte a la confecció de l'equip, Pinilla destaca els següents punts: * Plantilla competitiva: Tot i que encara s'esperen reforços (dos davanters), el grup actual és sòlid i de qualitat. * Identitat de joc: El capità subratlla que amb el nou entrenador, Javi López, l'equip té un patró de joc definit, basat en la valentia i en anar cap endavant. * Evolució del club: Pinilla remarca el gran creixement estructural, organitzatiu i social que ha experimentat el Nàstic des de la seva arribada fa set temporades. Objectius i prudència institucional Sobre les aspiracions de l'equip, el capità manté un discurs realista fugint de promeses buides: "No pots prometre coses que no estan a la teva mà, però sí que està a la teva mà donar el 100% i tenir la il·lusió per aconseguir que el Nàstic estigui a dalt el més aviat possible." L'objectiu principal és consolidar el projecte i el creixement del club, sabent que la Segona Divisió A és una categoria extremadament igualada amb més de deu equips aspirant a l'ascens. El primer test serà diumenge al Nou Estadi contra el Deportivo Alavés.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Actualitat a Tarragona: El tauró del Miracle i balanç polític de Francesc Ricomà
Crònica de l'actualitat i entrevista política L'episodi comença amb una notícia d'última hora: la confirmació de la mort del tauró que havia estat alubat a la platja del Miracle. L'animal, que es trobava en un estat molt feble i desorientat, no ha pogut sobreviure malgrat haver estat traslladat a l'Aquàrium de Barcelona. Posteriorment, l'espai se centra en una entrevista profunda amb Francesc Ricomà, diputat del Partit Popular al Congrés i ex-primer tinent d'alcalde de Tarragona, per repassar el panorama polític actual: Futur Polític: Ricomà confirma oficialment que es posa a disposició del seu partit per a repetir com a cap de llista per Tarragona a les eleccions generals del març. Situació del PP a Catalunya: Analitza la renúncia de Josep Piqué, lamentant la pèrdua d'un actiu intel·lectual però defensant la solidesa i moderació del projecte del partit. Crisi d'Infraestructures: Crítica severa a la gestió del govern socialista pel "caos" a la xarxa de Rodalies, l'aeroport i els col·lapses a l'AP-7. Acusa el PSOE de manca d'idees i de limitar-se a executar projectes dissenyats prèviament pel PP. Reivindica la necessitat urgent de lligar la xarxa viària amb l'estació de l'AVE i desdoblar la N-340. "El treballar per la ciutat és, sense cap mena de dubte, una de les millors experiències que es poden tenir en l'àmbit personal." Finalment, el diputat carrega contra l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, per la seva gestió de la façana marítima, acusant-lo d'actuar amb "hipocresia" i visió partidista en descartar projectes ja encarrilats.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
La Sènia celebra la Festa Major de Sant Bartomeu
La Festa Major de la Sènia: Tradició i Germanament La població de la Sènia, al Montsià, celebra les seves festes majors en honor a Sant Bartomeu (24 d'agost) i Sant Roc. Durant deu dies, del 18 al 26 d'agost, la vila s'omple d'activitats que combinen la tradició més arrelada amb propostes lúdiques per a totes les edats. Actes Centrals i Tradicions La programació destaca per la seva gran varietat d'esdeveniments: Els Bous: Com és habitual a les Terres de l'Ebre, els actes amb bous tenen un paper protagonista, incloent-hi modalitats com el bou embolat o el bou capllaçat. El Pregó i les Pubilles: Un dels moments més emotius és la proclamació de les pubilles i el pregó, sovint a càrrec de saniencs absents (gent que va haver de marxar del poble per treballar). Curiositats amb animals: Destaquen les particulars curses de burros, on es presenten els animals a la plaça i se'ls atorga títols honorífics. Participació i Innovació La regidora de festes, Amparo Sabater, subratlla la importància de la col·laboració ciutadana i la introducció de novetats: Iniciatives de germanament: Es realitza un homenatge a veïns nascuts en altres pobles, com el cas d'Ulldecona, que ara resideixen a la Sènia. Espai per a la joventut: Amb activitats com el concert del grup Antònia Font i gincanes organitzades pels joves. Entitats locals: La participació és massiva gràcies a entitats com l'agrupació musical, la coral, els clubs esportius i l'associació de dones. "A la festa d'aquí al poble hi participa tothom... les fàbriques i tot està parat. Ens volquem en la festa." Altres Activitats El programa també inclou correfocs, concerts de la banda de música, concursos de pintura ràpida patrocinats per comerços locals, havaneres amb repartiment de coquetes i cremat, i balls nocturns al parc de la vila.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Concurs fotogràfic del Mercat Central i balanç de l'AVE
El Mercat Central i el concurs 'L'ànima del mercat' L'entrevista amb Albert Avelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, comença celebrant l'èxit del veredicte del concurs fotogràfic dedicat al Mercat Central. Aquest certamen ha servit com a homenatge abans de la imminent reforma de l'edifici. Participació massiva: S'han presentat més de 131 participants i unes 400 imatges, xifres molt superiors a les habituals. Guanyadors: Xavier Odena, Tano Antúnez i Cristina Ibarth han obtingut els primers premis (viatges a Kènia, Mèxic i un circuit europeu). Temàtica: Les fotografies capturen la dualitat entre el comerç industrial i el tradicional, posant èmfasi en la proximitat i el factor humà. El trasllat i la festa de comiat El proper 8 de setembre s'organitzarà una festa per agrair la fidelitat dels clients i lliurar els premis. Pel que fa al trasllat a l'envelat provisional: La data exacta no està confirmada, però es preveu cap a mitjans de setembre (dia 14 o 15). Avelló destaca que la instal·lació provisional serà de gran qualitat i oferirà un servei impecable. Balanç del Tren d'Alta Velocitat (AVE) Es comenten les dades recents de Renfe sobre el primer semestre del 2007, que mostren un increment del 223% en el nombre de viatgers a Tarragona. Ocupació: La mitjana d'ocupació dels trens arriba al 95%. Infraestructures: Tot i l'èxit del servei, Avelló reclama millores urgents en els accessos a l'estació, ja que actualment el trajecte des de poblacions properes com el Vendrell o Reus és massa feixuc. "No serveix de res arribar en dues hores i mitja a Madrid si després per arribar a l'estació del tren d'alta velocitat s'estan tres quarts d'hora."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
4'
2007-08-21 UM TAURÓ
Normalitat a Tarragona després de l'alerta marina La platja del Miracle de Tarragona ha tornat a la normalitat aquest matí després d'haver estat tancada durant cinc dies. L'ordre de reobertura s'ha donat oficialment per part de l'alcalde, permetent als banyistes gaudir novament de l'aigua un cop confirmada la seguretat de la zona. Cronologia i detalls de la reobertura L'ordre oficial: Al voltant de les 10:00 del matí, la Guàrdia Urbana ha rebut l'ordre via walkie-talkie per reobrir l'accés al bany. Els primers banyistes: Una família francesa amb nens ha estat la primera a entrar a l'aigua, desconeixent totalment l'episodi de la captura del tauró ocorregut el dia anterior. Vigilància preventiva: Tot i que ja s'hi banyen prop d'un centenar de persones, la Creu Roja del Mar ha realitzat tasques de vigilància intensiva a primera hora per descartar la presència de nous exemplars. Reaccions dels banyistes i turistes L'episodi ha generat una barreja de por inicial i una posterior atracció turística. Diversos testimonis han compartit la seva experiència: Banyistes habituals afirmen que el tauró ja s'havia vist fa un mes, però que no es va actuar fins que es va fer evident prop de la sorra. Turistes d'Aragó han descrit l'avistament de les aletes com un espectacle bonic i singular. "El fet que hagin pescat el tauró és quasi pitjor, perquè era una atracció més singular." Situació actual Actualment, no s'han detectat nous taurons i la situació es considera totalment controlada. Els serveis de seguretat no preveuen que apareguin més exemplars a curt termini, consolidant la tornada a la tranquil·litat absoluta a la costa tarragonina.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
El Camí de Sant Jaume a Navarra: Història i Actualitat
El Camí de Sant Jaume com a motor turístic de Navarra En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, s'analitza l'impacte i la rellevància del Camí de Sant Jaume al seu pas per la comunitat foral de Navarra. La presidenta de l'Associació del Camí de Sant Jaume a Pamplona, Maria Victoria Raiza, destaca com aquesta ruta s'ha convertit en un actiu fonamental que fusiona paisatge, cultura i seguretat. Vies principals i afluència de pelegrins Navarra és una cruïlla de camins amb diverses rutes d'entrada: * Roncesvalls/Valcarlos: La via més coneguda i transitada. * Camí de l'Ebre: L'entrada des de Tarragona pel sud. * Vies de Somport i el Bastan: Altres accessos rellevants des d'Aragó i el nord. L'any anterior es van registrar unes 42.000 persones només a Roncesvalls, calculant un total d'uns 50.000 pelegrins anuals que recorren Navarra a peu o en bicicleta. L'experiència del pelegrí al segle XXI Un dels aspectes més ressenyats és la transformació del camí en un espai de seguretat absoluta. Raiza reflexiona sobre el contrast històric: "Em sembla impressionant que al segle XXI hi hagi gent que vingui des del Japó o Austràlia amb una motxilla i tingui la seguretat absoluta que pot caminar hores sense sensació de perill." Cultura i serveis a la ruta Llegendes: Es destaca la història de la batalla entre Roldán i Ferragut a Estella, com una metàfora de la intel·ligència vencent la força. Infraestructura: L'evolució dels antics "hospitals" medievals cap a la xarxa moderna d'albergs públics i privats, necessària per gestionar l'actual afluència massiva. Informació: L'associació ofereix suport mitjançant el correu [email protected] i punts d'informació a Pamplona.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Museu d'Armes Antigues de Tarragona: Història i Evolució
La Ruta Amagada: Descobrint el Museu d'Armes Antigues En aquesta edició del concurs de Tarragona Ràdio, conduït per Jordi Sorinyac, s'ha proposat com a misteri un espai singular de la ciutat: el Museu d'Armes Antigues. L'oient Andreu Bori ha estat el guanyador en identificar ràpidament aquest indret situat al carrer de la Nau. Una col·lecció didàctica i històrica El responsable del museu, Martí Vergés, ofereix una visió profunda sobre el significat d'aquest equipament, destacant que no és un espai bel·licista, sinó un lloc de preservació històrica: "Les armes han d'estar en vitrines i no a les mans de la gent... m'agradaria que això quedés clar: estan en vitrines per explicar com estan fetes i per allò que han servit." Els punts clau de la col·lecció inclouen: * Origen familiar: La col·lecció va ser iniciada pel pare de Martí Vergés fa més de 60 anys. * Amplitud temporal: El museu exposa l'evolució de l'armament des de la prehistòria fins a la Guerra Civil Espanyola. * Peces destacades: Compta amb més de 600 peces, incloent-hi exemplars d'armeries mítiques de Ripoll i Eibar, així com peces procedents del Japó (katanes) i el Nord d'Àfrica. * Valor històric: Vergés subratlla que les armes han estat instruments que han marcat el signe de la història i l'evolució tecnològica. Informació pràctica per als visitants L'espai, situat a la Part Alta de Tarragona, es troba en un procés de modernització per millorar la seva didàctica mitjançant nova senyalització. Ubicació: Carrer de la Nau, número 12. Horaris: Obert de dilluns a dissabte (matí i tarda) i diumenges al matí. Preu: L'entrada general és de 3 euros i s'ofereixen visites acompanyades per facilitar la comprensió de la mostra.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Javi López analitza l'inici del Nàstic a Segona
El Nàstic de Tarragona enllesteix la pretemporada L'entrenador del Gimnàstic de Tarragona, Javi López, analitza l'estat de l'equip a pocs dies del debut a la lliga contra l'Alavés. Després d'una pretemporada marcada per la carrega de treball i la intensitat física, l'equip entra ara en una setmana de competició més convencional, amb l'objectiu de mantenir la il·lusió i la frescor física. Expectatives i pressió del projecte El tècnic reconeix que el Nàstic parteix amb el cartell d'aspirant al retorn a Primera, però matisa que hi ha una gran competència a la categoria: Hi ha entre vuit i deu equips amb el mateix objectiu d'ascens. L'inici de lliga és important, però no determinant per a l'èxit final, citant exemples d'equips que van començar malament i van acabar pujant. La pressió s'assumeix com un repte bonic i necessari en un club ambiciós. Configuració de la plantilla i possibles fitxatges López aborda les mancances actuals en la confecció del grup, destacant dos punts clau: Necessitat de reforços: El cos tècnic ha sol·licitat un central (esmentant el nom de Pedro Mairata) i més efectius en la punta d'atac. Plantilla curta: Defensa una planificació de 22 o 23 jugadors per mantenir la competitivitat i la salut econòmica del club, ja que només es disputen la Lliga i la Copa. Situació de jugadors: El futur de jugadors com David Medina o Nano segueix obert, tot i que el tècnic es mostra satisfet amb el seu rendiment actual. Primer rival: Alavés Respecte al partit de diumenge al Nou Estadi, l'entrenador avisa de la perillositat de l'Alavés. Malgrat les turbulències institucionals i les baixes d'estiu, manté una plantilla amb jugadors d'experiència i qualitat contrastada que els converteixen en un dels favorits. "L'important és treballar bé i estar en el paquet dels 7 o 8 equips que lluiten a la part alta fins al final."