Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1129-1152 de 2716
  • Reflexió sobre la salut i la hipermedicalització social - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    13'

    Reflexió sobre la salut i la hipermedicalització social

    La salut com a responsabilitat compartida En aquesta conversa, s'analitza com la societat actual ha desenvolupat una actitud hipocondríaca i una dependència excessiva del sistema sanitari. El senyor Segura destaca que la salut no és només absència de malaltia, sinó un afer col·lectiu que depèn de factors socials, econòmics i familiars. Els límits del sistema sanitari Es discuteix la tendència a voler solucionar problemes quotidians —com el desànim laboral o els conflictes personals— mitjançant la medicina. Això comporta riscos significatius: Medicalització de la vida: L'ús de medicaments com a "anestèsics" que oculten els senyals d'alerta dels problemes reals. Pèrdua de resistència: Una menor capacitat de la societat per afrontar processos banals o trivials (com un refredat). Iatrogènia i errors mèdics: S'estima que l'ús agressiu de la medicina és una de les principals causes de mortalitat en països desenvolupats. Ús banal del medicament: L'exemple de la Viagra "Tirar a mà d'aquesta mena de sortida fàcil pot ser, en casos en què no és necessari, dependre excessivament d'aquesta ajuda i exposar-se als efectes adversos." L'entrevista utilitza el cas de la Viagra per il·lustrar la dualitat de la farmacologia: d'una banda, és un gran avenç per a qui té un problema fisiològic real; de l'altra, esdevé una solució banal per a aquells que busquen una drecera sense necessitat mèdica. Sessions de reflexió a Tarragona Finalment, es fa una crida a la participació ciutadana en el cicle de xerrades a la Fundació La Caixa, destacant la ponència de Juan Gervás titulada "Malalties Reals o Inventades", per tal de fomentar un esperit crític sobre l'ús dels recursos públics i la pròpia salut.

  • Futbol, el Rei Mediàtic: Audiències i Tertúlies - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    3h 40min

    Futbol, el Rei Mediàtic: Audiències i Tertúlies

    Les Jornades 'Comunica 2007' a Tarragona L'episodi recull diverses taules rodones de la Setmana de la Comunicació 2007, centrades en la transcendència del futbol com a motor dels mitjans de comunicació i l'espectacle televisiu. Impacte del Futbol en la Televisió Es debat com el futbol s'ha convertit en l'eix de les graelles televisives. Tot i que les audiències han experimentat una fragmentació en els darrers deu anys, segueix sent l'únic producte pel qual el públic està disposat a pagar directament (Pay Per View). • Evolució de les audiències: De quotes del 50% fa una dècada a un 28% actual. • Drets televisius: Paradoxalment, a mesura que baixa l'audiència en obert, augmenta el preu dels drets de transmissió per la competència entre cadenes. El Rol dels Professionals a la Transmissió Es discuteix la funció de les tres figures clau d'un partit radiat o televisat: • El Narrador: El "director d'orquestra" que marca el ritme. • L'Analista Tècnic: Aporta una lectura profunda del joc que l'aficionat corrent no veu. • El Comentarista Arbitral: Una figura sovint polèmica que analitza les decisions des de la normativa, enfrontant-se al corporativisme del col·lectiu. El Fenomen de les Tertúlies Esportives La tertúlia s'analitza com un format que barreja informació, opinió i espectacle. Es defineix com la "representació tabernària" del que pensa l'aficionat. "La tertúlia és teatre, però també és taverna. La gent vol que la seva ràbia traspassi la pantalla." Polèmica i "Tomateig" Es critica la tendència del periodisme esportiu cap al safareig o la vida privada dels jugadors per cercar pics d'audiència, citant el cas de Ronaldinho. Tecnologia i Futur S'albira un futur on el futbol es consumirà en format multi-pantalla i on l'alta definició i estadístiques integrades (estil videojoc) seran la norma.

  • 2007-10-12 UM ADEU MERCAT - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    12'

    2007-10-12 UM ADEU MERCAT

    Inauguració del Mercat Provisional de Tarragona Tarragona Ràdio ha visitat les instal·lacions del nou mercat provisional, conegut com la CARP, per conèixer l'estat de les obres i els detalls abans de l'obertura oficial. El gerent de l'empresa constructora Golimbes, Ferran Figueres, ha confirmat que el recinte està pràcticament enllestit i que només s'estan ultimant els darrers serrells i les adaptacions personalitzades de cada parada. Característiques i Modernitat El mercat destaca per ser un dels més moderns de l'Estat espanyol, convertint-se en un referent de disseny i tecnologia: Sectorització visual: Cada sector comercial està identificat amb un color específic (blau per al peix, taronja per a la xarcuteria, etc.) per facilitar la guia dels clients. Equipament nou: A diferència d'altres mercats provisionals, tota la maquinària, vitrines i instal·lacions són totalment noves i fetes a mida. Innovació tecnològica: Les parades disposen de sistemes de telecomunicacions per a comandaments a distància, seguretat centralitzada i connexió de dades individualitzada. Climatització: S'ha instal·lat un sistema de calor i fred d'última tecnologia per garantir el confort durant tot l'any. Calendari i Reutilització "És un mercat provisional de referència a l'estat espanyol en aquest moment." L'obertura oficial està prevista per al proper dimarts, dia 16, seguint el següent calendari: Fins al 15 de maig: Trànsit i trasllat de les parades del mercat antic. 15 de maig: Últim dia d'obertura del mercat vell. 16 de maig: Obertura al públic de la carpa nova. 18 de maig: Acte d'inauguració oficial. Un dels punts clau és que la infraestructura de la carpa és reutilitzable i sostenible, cosa que permetrà a l'Ajuntament de Tarragona donar-li un nou ús quan finalitzin les obres de rehabilitació del mercat modernista original.

  • Nou cicle de màgia i concerts al Magatzem de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    12'

    Nou cicle de màgia i concerts al Magatzem de Tarragona

    Presentació del cicle Teatre Màgic Teresa Valls, presidenta del magatzem de la Cooperativa Obrera, presenta una proposta cultural inèdita a Tarragona: un cicle dedicat exclusivament al món de l'il·lusionisme. Aquesta iniciativa sorgeix de l'entusiasme del Mag Gerard, qui ha coordinat una programació que ja ha generat una gran expectació, amb llargues cues per adquirir les entrades. Detalls del cicle de màgia L'esdeveniment consta de quatre sessions principals: * Mag Gerard i Paula Fernández Pacheco: Estrena del cicle amb talent local. * Inès: Especialista en malabarismes i ombres xinesques. * Hausson: Presentant l'espectacle Poemància, basat en textos de Joan Brossa. * Màgic Andreu: L'emblemàtica figura del país tancarà el cicle. "És un cicle de màgia que agrada moltíssim i, segons els mateixos professionals, és una proposta gairebé única a Catalunya." Intercanvi musical internacional Paral·lelament a la màgia, Teresa Valls destaca la seva faceta com a presidenta de l'Estudi de Música. El proper dia 18, el Magatzem acollirà un concert d'una orquestra simfònica provinent de Weimar (Alemanya). Participants: 30 joves d'entre 13 i 17 anys. Repertori: Obres de Mendelssohn, Bach i Bizet. Context: Forma part d'un intercanvi amb l'escola de música L'Intèrpret de Lleida. El Magatzem com a motor cultural L'espai es referma com un punt neuràlgic per a la producció pròpia i local. Tot i ser un recinte de dimensions reduïdes, destaca per la seva excel·lent acústica gràcies a l'arquitectura de volta catalana. Valls ha ofert l'espai a l'Ajuntament de Tarragona per suplir les mancances escèniques durant les obres del Teatre Metropol.

  • Primera edició de la fira Descobre Llatinoamèrica a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    9'

    Primera edició de la fira Descobre Llatinoamèrica a Tarragona

    Presentació de la fira "Descobre Llatinoamèrica" Aquest cap de setmana, el Palau de Congressos de Tarragona acull la primera edició de la fira Descobre Llatinoamèrica, una iniciativa organitzada per la revista Mundo Latino. L'esdeveniment neix amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa cultural del col·lectiu llatinoamericà a tota la societat tarragonina i catalana. Objectius i participació El certamen destaca pel seu gran poder de convocatòria i la seva voluntat d'integració: Més de 60 expositors: Una fira que ha hagut d'ampliar el seu espai a última hora per l'alta demanda d'estands. Integració cultural: L'objectiu principal és que els ciutadans locals descobreixin la realitat llatinoamericana més enllà dels tòpics. Caràcter emprenedor: Es vol posar en valor la capacitat de treball i l'esperit emprenedor dels immigrants llatins. "El que vull és que vingui el català, el que viu a Tarragona, per conèixer la cultura i els menjars." Activitats i oferta gastronòmica La fira ofereix una experiència immersiva a través de diversos sentits: Gastronomia: Degustacions de plats típics de països com Bolívia, Colòmbia o l'Argentina. Espectacles: Programació constant cada hora amb mariachis, bachata, merengue, salsa i reggaetón. Serveis: Presència d'empreses de sectors diversos com l'automoció, assegurances, immobiliàries i agències de viatges especialitzades. Informació pràctica Dates: Divendres, dissabte i diumenge. Horari: De 10:00 h a 21:00 h. Preu: Entrada simbòlica d'1 euro. Ubicació: Recinte exterior del Palau de Congressos, a tocar de l'estació de la Renfe.

  • VI Jornada Gresol: Excel·lència Empresarial a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    18'

    VI Jornada Gresol: Excel·lència Empresarial a Tarragona

    Presentació de la VI Jornada Econòmica Gresol L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Lluís de Grandes, president del comitè organitzador, detalla la propera trobada de la Fundació Gresol que se celebrarà el 26 d'octubre al Palau de Congressos de Tarragona. Aquesta és la primera vegada que la jornada, de caràcter itinerant, arriba a la capital tarragonina. Origen i Missió de la Fundació Gresol Nascuda el 1994 al barri del Serrallo, la Fundació té com a objectiu principal: Reforçar els vincles entre els empresaris de la Catalunya Nova. Crear un fòrum de debat sobre temes d'actualitat econòmica. Generar valor social i econòmic al territori. "Gresol és avui un prestigiós fòrum de trobada i de debat dels temes d'actualitat que tenen major incidència en el món econòmic." Trajectòria i Prestigi La fundació destaca internacionalment per haver guardonat personalitats com Nelson Mandela, Mikhail Gorbatxov o Adolfo Suárez. La jornada ha passat anteriorment per indrets emblemàtics com el Monestir de Poblet, Montblanc, Reus, Salou i Valls, consolidant-se com un referent del sector. Programa de l'Edició a Tarragona Sota el lema de l'excel·lència empresarial, la sisena edició comptarà amb tres taules rodones principals: Perspectives econòmiques: Amb la participació de Miquel Roca i el director de La Vanguardia, José Antich. Salut i benestar: Amb la consellera Marina Geli i experts en la dieta mediterrània. Energia i canvi climàtic: Amb representants de la Comissió Nacional de l'Energia i el projecte ITER. També s'inclourà un col·loqui polític amb Josep Antoni Duran i Lleida per analitzar l'estabilitat del marc jurídic i polític, essencial per a la inversió empresarial.

  • Tarragona a la Fira de Frankfurt: Promoció i Capitalitat 2016 - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    17'

    Tarragona a la Fira de Frankfurt: Promoció i Capitalitat 2016

    Presència Estratègica de Tarragona a Frankfurt La delegació de Tarragona, encapçalada per l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, participa activament en la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt amb l'objectiu de situar la ciutat com un referent cultural internacional. Aquesta presència se centra en dos eixos: la promoció del sector literari local i el rellançament de la candidatura per ser Capital Cultural Europea l'any 2016. El Dinar Literari a la Literature House L'acte central d'aquest dijous és un dinar literari a la Literature House de Frankfurt, una activitat exclusiva que diferencia Tarragona d'altres ciutats catalanes. Els punts clau de l'esdeveniment són: Presentació d'un vídeo promocional: Un audiovisual que destaca el patrimoni romà, la Catedral, els Castells i el Seguici Popular. Internacionalització: Presència de touroperadors europeus especialitzats en turisme cultural. Figures literàries: Intervencions dels escriptors Olga Xirinacs i Josep Anton Baixeres, que aporten el calat intel·lectual de la ciutat. Impuls a la Candidatura de Capital Cultural 2016 L'alcalde subratlla que la fira està servint per presentar una candidatura "sèria i sòlida". Malgrat que Tarragona era poc coneguda inicialment, l'interès de periodistes i institucions europees ha crescut exponencialment. "Volem que la candidatura sigui un objectiu estratègic de ciutat, assumit per l'Ajuntament i la societat civil per guanyar riquesa i presència externa." Balanç del Sector Editorial Adam Mañé, director dels serveis territorials de Cultura, destaca el paper de les editorials tarragonines com Cossetània, Arola o Edicions del Mèdol. S'han confirmat èxits en la negociació de traduccions i coedicions amb segells alemanys i anglesos, demostrant la viabilitat internacional de la producció literària del Camp de Tarragona.

  • La Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    11'

    La Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte

    La Festa de l'Aiguardent: Tradició i Identitat Marc Vinyas, regidor de la Festa de l'Aiguardent i de Turisme de Prat de Comte, explica la rellevància d'aquesta celebració per al poble més petit de les Terres de l'Ebre. Amb només 200 habitants, el municipi es transforma durant un cap de setmana per rebre entre 5.000 i 6.000 visitants, una fita que requereix una organització minuciosa durant tot l'any. Origen i Recuperació Patrimonial La festa va néixer fa sis anys arran de la restauració de l'antiga destil·leria, un espai històric on els veïns elaboraven l'aiguardent de forma quotidiana. Aquesta iniciativa forma part d'un projecte més ampli de recuperació del patrimoni local que inclou: El molí d'oli ja restaurat. L'antic forn de pa, on actualment es couen les pastes tradicionals. Un futur molí fariner en procés de recuperació. "L'aiguardent forma part d'una cultura molt antiga i, si no es mantenen esdeveniments com aquests, la perdrem." Una Fira a les Cases del Poble A diferència de les fires convencionals, a Prat de Comte les cases particulars es converteixen en estands. Els visitants poden passejar amb un got de degustació i veure en directe el procés de destil·lació en alambins. Entre les varietats que es poden tastar hi ha: Els clàssics: blanc, torrat i d'herbes. Innovacions locals: aiguardent amb mel, flor d'ametller o la novetat de xocolata. Gastronomia i Cultura Convidada L'oferta es complementa amb més de 12.000 peces de rebosteria artesana (coquetes, redots, bufats) fetes per les dones del poble. A més, enguany destaca la col·laboració amb la cultura gallega a través del municipi de Valga, que aporta el seu folclore i la seva experiència històrica en la destil·lació de la canya.

  • Tarragona promociona la Capitalitat Cultural 2016 a Frankfurt - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    9'

    Tarragona promociona la Capitalitat Cultural 2016 a Frankfurt

    Presència de Tarragona a la Fira del Llibre de Frankfurt L'actualitat cultural de Tarragona s'ha desplaçat a la Fira del Llibre de Frankfurt, on una delegació encapçalada per la tinent d'alcalde Rosa Rossell treballa per promocionar la candidatura de la ciutat a Capital Europea de la Cultura 2016. Actes i protagonisme cultural Durant la inauguració de la fira, la cultura tarragonina va tenir un paper destacat: Imatges de Santa Tecla: En l'espectacle inaugural dirigit per Joan Ollé, aproximadament un 70% de les referències a la cultura popular (castellers, diables, l'Àliga) corresponien a les festes de Tarragona. Taula Rodona: Avui es presenta oficialment la candidatura en la sessió "Les ciutats generadores de cultura" a l'estand de la Generalitat. Dinar Literari: Demà tindrà lloc un acte exclusiu amb escriptors com Olga Xirinacs i Baixeres i la projecció d'un DVD promocional. L'impuls a la candidatura 2016 Rosa Rossell subratlla que Tarragona és l'única ciutat catalana amb aquest nivell de presència individualitzada a la fira. Malgrat l'èxit promocional, la regidora fa una crida a l'acció: "Ens hem de remangar i ens hi hem de posar seriosament, perquè si no ho fem, perdrem el tren. Som la ciutat de Tarragona qui ha de liderar aquest projecte." Es destaca la importància de moure la societat civil, els artistes i els literats per acompanyar l'Ajuntament en aquest procés que tindrà un punt clau l'any 2010, quan el govern estatal decidirà les ciutats candidates.

  • Programació Cultural de la Fundació La Caixa Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    18'

    Programació Cultural de la Fundació La Caixa Tarragona

    Presentació de la variada agenda d'activitats del Centre Cultural i Social de la Caixa a Tarragona per al mes d'octubre. El nou director del centre, Carles Marquès, detalla les propostes que inclouen exposicions, cicles de conferències i cinema documental. Mongòlia: Història, Cultura i Tradició L'eix principal d'aquest mes és la magnífica exposició sobre la vida a Mongòlia. Es destaca: * La recreació d'una tenda nòmada (ger), amb una estructura interior altament codificada i preparada per a canvis tèrmics extrems. * La importància dels cinc animals clau per a la seva cultura, especialment el camell com a transport de càrrega i el cavall com a símbol estètic. * El cicle de conferències amb periodistes com Toni Arbonès, que aporta la visió del "poble del cel blau", i experts que analitzen el contrapunt entre el passat imperial de Ching-Kish Khan i la democràcia parlamentària actual. Cinema i Documentals Es complementa l'exposició amb projeccions rellevants: * El documental elaborat per Toni Arbonès i Josep Lluís Alai. * La pel·lícula "La història del camell que plora", que retrata rituals ancestrals de la cultura mongola i la seva relació amb la natura. Reflexions sobre Salut i Globalització L'agenda també inclou espais de pensament contemporani: * Salut, Sanitat i Societat: Un cicle coordinat pel Dr. Andreu Segura que convida a reflexionar sobre la responsabilitat de l'usuari, la medicalització de situacions quotidianes i la paciència davant la malaltia. * Reptes de la Globalització Econòmica: Conferències amb ponents d'alt nivell com Luis Servén (Banc Mundial) i Sanjay Peters, per analitzar la pobresa, el creixement i com l'economia global afecta el nostre dia a dia. "No tota la responsabilitat l'hem de posar en el metge; hem de ser responsables i utilitzar els serveis d'urgències quan realment ho siguin."

  • La Nova Llei de Serveis Socials i Drets a Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    19'

    La Nova Llei de Serveis Socials i Drets a Catalunya

    Cap a un Sistema Garantista de Serveis Socials L'entrevista amb el Senyor Tous destaca l'aprovació de la Llei de Serveis Socials, que entrarà en vigor l'1 de gener del 2008. Aquest marc legal suposa un canvi de paradigma: es passa d'un model assistencialista (basat en la caritat o la disponibilitat pressupostària) a un model garantista, on els ciutadans passen a tenir drets subjectius. Punts Clau del Nou Model La Cartera de Serveis: De manera similar al sistema de salut, es crea una cartera que recull anualment les prestacions i serveis als quals el ciutadà té dret. Universalització: La llei amplia l'accés a les classes mitjanes, col·lectiu que sovint quedava exclòs per no ser prou pobre per a les ajudes però massa pobre per al sector privat. Professional de Referència: Cada usuari tindrà assignat un treballador social de referència, equiparant la figura a la del metge de capçalera. El Quart Pilar: Es defineixen els serveis socials com el quart pilar de l'estat del benestar, integrant-se en el club dels "mestres, mossos i metges". Llei de la Dependència i Valoracions A Catalunya, la gestió de la dependència queda integrada dins d'aquest sistema únic. Al Camp de Tarragona es registren unes 4.000 sol·licituds, amb un 70% ja en procés de valoració. L'aplicació del Grau 3 durant el 2007 ha permès una transició ordenada gràcies a la coordinació amb l'atenció primària. Infraestructures i Equipaments a Tarragona L'administració manté diversos compromisos d'obra pública: 1. Residència de la Mercè: Remodelació total per al 2009 per convertir-la en un centre modern amb habitacions individuals. 2. Centre d'Acollida de Menors: Recepció d'obres per a noves unitats de nadons i d'urgències. 3. Centre d'Intervenció Especialitzada (CIE): Nou equipament per a dones maltractades al carrer Colom, previst per al 2008. "Passem del 'vostè què guanya?' al 'vostè què necessita?'. Aquest és el gran canvi de la llei."

  • Cicle de contes del món i novetats a l'hemeroteca - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    16'

    Cicle de contes del món i novetats a l'hemeroteca

    Exploració cultural a través de la tradició oral L'episodi d'avui se centra en la presentació de la iniciativa "La Caixa", un cicle de contes del món organitzat per l'associació cultural Punta en Bonda. Aquest projecte, que s'allargarà durant cinc setmanes, busca apropar les narracions de diferents països i cultures a la ciutat de Tarragona. La importància de la rondellística Els convidats, Alberto Cueri i Domingo Mevota, membres de l'associació, expliquen que la idea neix de la necessitat de compartir la diversitat cultural i la riquesa de la tradició oral. Entre els punts clau destaquen: Universalitat dels contes: Es planteja la hipòtesi que totes les narracions provenen d'una font única original que cada poble ha adaptat al seu entorn. Representació geogràfica: El cicle inclou narracions del Japó, el Marroc, Mèxic, Camerun i Catalunya. Objectius de l'associació: A més dels contes, treballen en projectes de desenvolupament a Guinea Equatorial i el primer diccionari hindú-català. "La nostra cultura ha sigut transmesa temps enrere sempre per contes, de boca en boca." L'Hemeroteca Caixa Tarragona: Tradició i modernitat Anna Bladés, directora de l'hemeroteca, presenta les darreres novetats del fons i els seus nous serveis tecnològics. L'espai, que compta amb més de 30 anys de servei, s'ha modernitzat per oferir: Noves Tecnologies: Una nova sala d'informàtica amb accés gratuït a Internet i consulta de premsa online. Pàgina Web: Estrena d'una interfície més dinàmica per consultar els fons des de casa. Fons de valor històric: L'hemeroteca guarda joies com els Diaries de Barcelona de 1800, la revista La Llumenera de Nova York o col·leccions de cartells de la democràcia. Internacionalització: Accés a 180 diaris de més de 60 països, facilitant que els residents estrangers puguin llegir les notícies del seu país el mateix dia.

  • Col·laboració en Dret Ambiental: URV i Ajuntament de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    12'

    Col·laboració en Dret Ambiental: URV i Ajuntament de Tarragona

    La col·laboració institucional entre la URV i el món local La Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha consolidat la seva relació amb l'Ajuntament de Tarragona per mitjà de la creació del nou Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret. Aquesta iniciativa busca oficialitzar i potenciar una col·laboració que ja existia en àmbits com el dret local i el medi ambient. Els tres eixos del nou Centre d'Estudis El centre es fonamenta en les missions principals d'una institució acadèmica superior: Recerca: Convertir-se en un referent estatal i europeu en l'estudi jurídic del medi ambient. Formació: Complementar l'oferta actual, com el Màster de Dret Ambiental, un dels pocs que s'imparteixen a l'Estat. Transferència i difusió social: Proporcionar valor afegit a la societat i exercir com a servei públic de coneixement. El Dret Ambiental en la realitat quotidiana Durant la conversa, es subratlla que el dret ambiental no és una disciplina abstracta, sinó que incideix directament en els grans debats socials i en problemes territorials concrets com: La gestió dels recursos en conflictes internacionals (Iraq, Israel-Palestina). El POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) i l'urbanisme sostenible a Tarragona. La regulació de la contaminació acústica, lumínica i la gestió de residus. "La universitat no pot quedar-se tancada en la seva torre de marfil; ha de proporcionar eines perquè la societat prengui decisions ben informada." Projectes immediats: L'Ordenança de Medi Ambient Un dels primers encàrrecs concrets per al centre és l'actualització de l'ordenança de medi ambient local de Tarragona, que data del 1994. L'objectiu és adaptar-la a la normativa europea, estatal i autonòmica actual per regular aspectes que afecten directament la ciutadania, com el soroll o la neteja de brosses.

  • Setmana Medieval de Tarragona: Programa i Novetats - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    17'

    Setmana Medieval de Tarragona: Programa i Novetats

    Detalls de la Setmana Medieval de Tarragona Josep Maria Marauri, organitzador de la Setmana Medieval, presenta una edició que, malgrat les importants retallades pressupostàries (passant de 145.000 a 45.000 euros), s'estén durant 10 dies plens d'activitats gratuïtes a la ciutat. Programació i Espais L'esdeveniment es divideix en dues etapes principals segons la seva ubicació: Del 12 al 14 d'octubre: El centre neuràlgic serà el Pla de la Seu i la Catedral, amb el mercat medieval i el grup de música i dansa Alcaravan. Del 15 al 21 d'octubre: L'activitat es trasllada al Camp de Mart, on el mercat creix fins a batre rècords amb 153 parades. Espectacles Destacats Música Medieval: Concerts de grups internacionals com Amanaman, Ensemble At-Belcarim (músics de Síria, Egipte i el Marroc) i l'Orquestra Andalusí de Tetuan. Les Reverdies: Considerat un dels millors grups del món, oferiran un concert de peces dels segles XIII i XIV a l'Antiga Audiència el dia 20. Reconstrucció Històrica: Grups provinents d'Itàlia, València i Alacant realitzaran cercaviles amb torxes i espases pel nucli antic. Falconeria: Espectacles amb aus rapinyaires, incloent-hi un voltor de més de 3 metres d'envergadura que volarà des de les muralles. Projectes de Futur "L'any que ve volem començar a preparar un grup de reconstrucció històrica medieval aquí a Tarragona." L'organització fa una crida a la participació ciutadana per crear aquest grup local una vegada finalitzi l'edició actual, amb la possibilitat d'agermanaments amb entitats italianes.

  • Dia Mundial de les Malalties Reumàtiques a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    13'

    Dia Mundial de les Malalties Reumàtiques a Tarragona

    Les Malalties Reumàtiques i el seu Impacte L'entrevista se centra en la visibilització de les malalties reumàtiques, un conjunt de més de 200 afeccions que afecten el sistema locomotor. S'emfatitza que aquestes malalties no són exclusives de la gent gran, sinó que afecten a infants i joves, transformant radicalment la seva vida quotidiana a causa del dolor crònic i la pèrdua d'autonomia. Aspectes Clau de la Lluita Contra el Dolor: Invisibilitat: Molts pacients presenten un bon aspecte exterior, fet que genera incomprensió social i laboral davant un patiment intern constant. Activitat Mental i Física: Es destaca la importància de no deixar-se vèncer; mantenir el moviment és vital per evitar que les articulacions es "rovellin". Suport Psicològic: Viure amb dolor les 24 hores del dia requereix un acompanyament emocional que sovint els hospitals no poden cobrir totalment. "Has de tirar-te al carrer, tirar-te endavant i continuar... Si aquests ferros cada dia no els fas bellugar, arriba un moment que es rovellen." La Tasca de la Lliga Reumatològica a Tarragona Maria Lluïsa Rovira i Salvador Torres expliquen les iniciatives de la Lliga Reumatològica, que ofereix un sentiment de comunitat a través de: Grups d'ajuda mútua: Trobades periòdiques per compartir experiències i activitats de lleure. Serveis especialitzats: Accés a fisioteràpia a preus econòmics, psicologia i assistència social per als 1.800 socis de la lliga catalana. Jornada de Portes Obertes: Actes programats a l'Hotel d'Entitats i la Casa del Mar de Tarragona amb tallers de tai-txi i xerrades mèdiques sobre l'autocontrol del dolor.

  • Entrevista a Joan Cavaller: Literatua i Terrorisme - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    27'

    Entrevista a Joan Cavaller: Literatua i Terrorisme

    Introducció a la nova novel·la de Joan Cavaller L'escriptor Joan Cavaller presenta la seva darrera obra, "Contemplant el monstre", una novel·la que, tot i semblar un canvi de registre, manté les preocupacions constants de l'autor sobre la condició humana, l'atzar i el destí. El paper de l'atzar i la realitat L'autor reflexiona sobre com la sort i les coincidències articulen les trobades humanes i els grans esdeveniments de la vida. Cavaller destaca que, tot i que els gèneres canviïn (de la comèdia al drama), el rerefons intel·lectual és el mateix. La premonició literària davant el terrorisme Un dels punts més inquietants de l'entrevista és el caràcter quasi visionari de l'obra: • Va ser escrita a mitjans dels anys 90, abans dels atemptats de l'11-S i l'11-M. • L'autor imaginava un atemptat d'unes 50 víctimes, xifra que en aquell moment semblava una ficció apocalíptica per al nostre entorn. • Cavaller confessa que va patir un bloqueig creatiu quan la realitat de Madrid (2004) va superar la seva pròpia ficció mentre revisava el manuscrit. Simbolisme del títol: "Contemplant el monstre" L'autor utilitza la paraula contemplar amb un doble sentit: 1. Com a espectadors: L'acte de mirar la monstruositat des de la distància. 2. Com a cuidadors: La idea que, en observar o no actuar, estem alimentant o permetent que el monstre creixi. "Sempre parles d'allò que portes dins... sempre parles de tu mateix, en el fons." Estructura i perfil del lector A diferència d'una novel·la detectivesca clàssica, l'obra funciona com un puzle on el lector és qui ha de reconstruir la veritat a través de diversos fils conductors: • El poder estatal i la policia. • Els mitjans de comunicació i la seva influència. • Les històries personals de les víctimes i els afectats.

  • Antonio Rodríguez, nou regidor d'Espais Públics - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    10'

    Antonio Rodríguez, nou regidor d'Espais Públics

    Introducció i Context Municipal L'entrevista presenta Antonio Rodríguez, qui s'incorporarà properament com a regidor a l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona. La seva arribada es produeix per cobrir la vacant deixada per la mort sobtada de Josep Lluís Navarro. Rodríguez, de 40 anys, té una llarga trajectòria vinculada al moviment veïnal de Sant Pere i Sant Pau, a la Unió de Botiguers i milita al PSC des de fa dues dècades. Reptes en la Regidoria d'Espais Públics Rodríguez assumeix la cartera d'Espais Públics i la responsabilitat de la Brigada Municipal. El futur regidor destaca la seva il·lusió per una àrea que considera clau per la seva proximitat extrema a la ciutadania. Els seus objectius principals se centren en: Implementar la Brigada d'Intervenció Ràpida: un compromís electoral per resoldre incidències en un termini de 72 hores. Fomentar la proximitat i l'agilitat en les reparacions del dia a dia. Establir un contacte directe amb les associacions de veïns i comerciants per detectar deficiències. "És una regidoria molt propera al ciutadà i des de la que es poden fer les coses del dia a dia, les que s'han d'arreglar a la ciutat." Tràmits Administratius i Compatibilitat Actualment, s'està a l'espera de rebre les credencials de la Junta Electoral Central de Madrid. Es preveu que la presa de possessió oficial es realitzi entre finals d'octubre i principis de novembre. Rodríguez ha manifestat la seva intenció de compatibilitzar el càrrec amb la seva feina professional en una gestoria, tot i que donarà prioritat absoluta a les tasques municipals.

  • Entrevista a Albert Abelló: El futur de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    20'

    Entrevista a Albert Abelló: El futur de Tarragona

    Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, analitza els reptes d'infraestructures i urbanisme que afronta el territori. L'entrevista se centra en la necessitat de prendre decisions valentes per garantir el creixement econòmic i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Urbanisme i el nou POUM La ciutat necessita un Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) amb urgència per resoldre problemes d'habitatge i equipaments. Abelló demana determinació a l'equip de govern davant les pressions veïnals i destaca la importància del diàleg en processos complexos com les expropiacions. Infraestructures Ferroviàries La Cambra aposta decididament per desviar el traçat ferroviari per l'interior, alliberant així la façana marítima de Tarragona. Es proposa la creació d'una nova estació a la zona del riu (Dicomar) que funcioni com un node connectat amb l'alta velocitat i l'aeroport. "L'estació situada on està actualment no té sentit en un futur. Alliberar la façana marítima és estratègic per a la ciutat." Mobilitat al Camp de Tarragona Eix Reus-Tarragona: Es reclama un carril de transport multimodal a la T-11 per connectar de forma eficient les dues ciutats, que mouen diàriament 60.000 vehicles. Aeroport de Reus: Es proposa un nou model de gestió territorial, integrat per la Generalitat, la Diputació i les Cambres, per captar companyies de forma autònoma i potenciar el turisme que es queda al territori. Organismes Territorials Abelló és crític amb el Consorci del Camp, titllant-lo d'inoperant. Defensa que, si una institució no compleix la seva missió ni dóna resultats, el més assenyat és tancar-la per evitar despeses inútils.

  • Ple de l'Ajuntament de Tarragona: Polèmica pel LOGO i seguretat - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    2h 4min

    Ple de l'Ajuntament de Tarragona: Polèmica pel LOGO i seguretat

    Debat i polèmica al Consell Plenari de Tarragona El ple ordinari del mes d'octubre a l'Ajuntament de Tarragona ha estat marcat per una forta tensió política, centrada especialment en la proposta d'un nou emblema municipal i els incidents de seguretat ocorreguts el passat dissabte al restaurant Fortí de la Reina. La polèmica de la Identitat Corporativa L'equip de govern ha presentat una proposta per iniciar l'expedient d'adopció d'un nou emblema municipal. La regidora Begoña Floría ha justificat aquesta decisió per la necessitat d'una imatge "unificada i clara", després que el logotip anterior (adjudicat per l'antic govern) generés dubtes legals i socials per un suposat plagi. • L'oposició (CiU i PP) ha criticat durament la mesura, titllant-la de "jugada política bruta". • Han retret que el nou disseny és gairebé idèntic al de l'any 1987 i han demanat que es reclamin els 53.000 euros pagats a l'empresa anterior si realment hi va haver plagi. • El govern defensa que el nou emblema ha estat realitzat per tècnics municipals sense cost addicional. Seguretat i incidents al Fortí de la Reina Un dels moments més tensos ha estat el prec del grup de CiU demanant la dimissió del regidor de Seguretat Mobilitat, Carles Castillo. L'oposició l'acusa de no haver garantit la seguretat en una concentració de veïns afectats pel POUM que va acabar amb insults i danys a vehicles de polítics. "Demanar la dimissió de l'oposició és cosa més d'en Chaves que de qualsevol estat democràtic." L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha rebutjat la dimissió, defensant la tasca de la Guàrdia Urbana i reiterant la seva condemna a qualsevol forma de violència, tot i que ha recordat que molts veïns estan en una situació de "ràbia continguda" per la gestió anterior del pla urbanístic. Altres acords municipals • Acomiadament de l'Agenda 21: Pregunta de l'oposició sobre la continuïtat del projecte després del cessament del seu responsable. • Modificacions de crèdit: Debat sobre el traspàs de partides de serveis socials cap a altres finalitats. • Tarifes d'aigua: S'aprova un increment del 3,95%, que el govern considera ajustat però l'oposició veu com un incompliment de les promeses electorals de no apujar impostos.

  • Francesc Morgades: cuina emocional i de tardor - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    23'

    Francesc Morgades: cuina emocional i de tardor

    Tancament del cicle estacional Francesc Morgades presenta el seu darrer llibre de la col·lecció El Cullerot, dedicat a les receptes de tardor. Amb aquest volum, tanca un cicle de quatre estacions que ha explorat diferents vessants de la gastronomia: des d'aprendre a cuinar i a comprar, fins a la conservació d'aliments. La cuina com a generadora d'emocions L'autor emfatitza que l'objectiu actual és disfrutar de la taula i generar emocions i records memorables. Proposa crear un dietari personal dels àpats que ens marquen, recordant no només el plat, sinó la companyia i el context. Organització i mètode a la llar Morgades defensa una estructura setmanal per facilitar la gestió del temps sense perdre la qualitat: • Planificació de matèries primeres: Anar a comprar un cop a la setmana amb una llista tancada de súper i mercat. • Estructura temàtica: El llibre proposa dies específics com el dia dels aprenents (per implicar els nens), el dia de la solidaritat (col·laboració familiar) i el dia del reciclatge (cuina d'aprofitament). • Optimització: L'ús del sofregit base o brous fets el diumenge per estalviar temps durant la setmana laboral. "Una cosa és alimentar-se i l'altre és menjar; cal recuperar el plaer i evitar la monotonia dels precuinats." Ciència, tecnologia i consells pràctics Com a llicenciat en ciències biològiques, Morgades aporta una visió científica a la cuina casolana: Tecnologia al servei del gust • Ús de la sonda tèrmica per aconseguir el punt exacte de cocció de la carn (entre 65 i 75 graus). • Cuinar els pits de pollastre al vapor amb aromes de cítrics per mantenir la sucositat de les fibres musculars. Salut a la taula • Reducció de sal: L'autor recomana salar els plats directament a la taula amb sal gruixuda per consumir-ne fins a un 10% de l’habitual. • Productes de temporada: Reivindica el xampinyó (cru en carpatxo) i les gírgoles com a alternatives econòmiques als bolets de preus excessius.

  • Entrevista a Carles Castillo sobre Mobilitat i Seguretat - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    19'

    Entrevista a Carles Castillo sobre Mobilitat i Seguretat

    Context i homenatge a Josep Lluís Navarro L'entrevista comença amb un reconeixement a la figura de Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde d'Urbanisme traspassat recentment. El regidor Carles Castillo expressa el dol de l'equip de govern i la voluntat de continuar treballant en la seva memòria. Setmana de la Mobilitat i l'EMT Es discuteix el nou enfocament de la Setmana de la Mobilitat: Canvi de model: S'abandona el tancament de carrers per centrar-se en campanyes de conscienciació participatives, especialment dirigides als joves. Crisis a l'EMT: Castillo denuncia una situació financera "molt fotuda" a l'Empresa Municipal de Transports, qualificant-la d'herència d'una gestió anterior basada en criteris polítics i no tècnics. Prioritats: L'objectiu immediat és un pla de sanejament econòmic abans de plantejar grans millores en freqüències o ampliacions de flota. Seguretat Ciutadana i Infraestructures El regidor analitza diversos punts crítics de la ciutat: Estació d'autobusos: Tot i l'ampliació de la seguretat privada, es demana una major implicació de la Policia Nacional per combatre els robatoris. Comissaries de Mossos: Es confirma que la seu central anirà a Camp Clar, però l'Ajuntament busca terrenys per a una comissaria de proximitat al centre. Nova Caserna de la Guàrdia Urbana: S'anuncia una execució en dues fases per adaptar el projecte (que havia quedat petit) a les necessitats futures i a la realitat econòmica actual. "No podrem millorar el servei a mig termini si no millorem les finances d'aquesta empresa que ens hem trobat."

  • Les Muralles de Tarragona i la gestió del patrimoni viu - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    8'

    Les Muralles de Tarragona i la gestió del patrimoni viu

    La importància de les Muralles de Tarragona En aquesta conversa amb la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, es destaca que les Muralles de Tarragona són el monument més emblemàtic i la principal carta de presentació de la ciutat. No es tracta només d'una estructura defensiva antiga, sinó d'un espai totalment integrat en la vida actual que acull: Visites guiades per a ciutadans i turistes. Activitats educatives per a escoles que han adoptat el monument. Cicles de concerts nocturns i passejos arqueològics. Un model de patrimoni viu contra la "ciutat morta" La visió de la gestió municipal rebutja convertir Tarragona en un museu estàtic o una "ciutat morta" com Pompeia. L'objectiu és la convivència entre la història i la modernitat: Evolució històrica: Es reconeix les muralles com un testimoni que ha incorporat elements medievals i fins i tot britànics. Aprofitament de l'espai: Exemples com la plaça de la Font (antic circ romà) o la Catedral (sobre l'antic temple de culte) demostren com la ciutat ha crescut sobre el seu propi llegat. Respecte i imaginació: Rossell advoca per ser respectuosos amb el passat però tenir la imaginació necessària per permetre el desenvolupament de la vida moderna sense bloquejar-la per cada troballa. "El que no podem fer és convertir Tarragona en les excavacions de Pompeia, en el sentit de convertir Tarragona en una ciutat morta." Noves troballes a la Casa Castellarnau Es fa referència a la recent descoberta d'un mur tardoromà al subsol de la Casa Castellarnau. Aquest descobriment és clau per entendre: L'evolució de les terrasses de la ciutat romana. La transició entre l'època romana floreixent i l'evolució posterior, un període encara poc estudiat. L'ús continuat de les estructures, ja que a l'Edat Mitjana ja es reutilitzaven aquests murs per a noves construccions.

  • Paquita i el repte dels fascicles de setembre - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    9'

    Paquita i el repte dels fascicles de setembre

    La feina feixuga dels quioscos a la tornada de les vacances L'entrevista a la senyora Paquita, una de les quiosqueres més emblemàtiques de la Rambla, posa de manifest les dificultats logístiques que pateixen aquests establiments durant el mes de setembre. Amb l'arribada dels nous llançaments de fascicles i col·leccions, el volum de feina i la gestió de l'espai es tornen gairebé inabastables. Els principals obstacles logístics Excedents de material: Les distribuïdores sovint envien més unitats de les sol·licitades (fins a 50 exemplars d'un sol llançament), col·lapsant el petit espai disponible. El pes i el transport: La Paquita ha de carregar i transportar les caixes des d'un magatzem extern fins al quiosc cada matí, fet que li provoca problemes físics, especialment a l'esquena. Gestió de residus: Un dels grans problemes és el volum de cartró d'exposició que acompanya cada peça. Ella mateixa s'ha d'encarregar de reciclar aquests materials un cop venut el producte. Varietat de productes i comportament del client Segons l'experiència de la Paquita, el públic respon de manera variada: Inici de col·lecció: Molta gent s'anima amb el primer o segon fascicle (sovint pel preu més reduït), però molts abandonen a mesura que passen les setmanes. Temàtiques diverses: Des de clàssics com Disney o el Barón Rojo fins a novetats com llibres d'autoajuda o els Power Rangers. Els regals de les revistes: Les publicacions femenines ara inclouen bosses o estris de cuina que ocupen tant espai com un colmado. "M'agradaria que les editorials fessin els cartrons més petits; ens porten una peça petita amb un cartró de grans dimensions que ens dificulta molt la vida." Un futur estètic però poc funcional La Paquita critica que els nous dissenys de quioscos impulsats per l'Ajuntament prioritzen l'estètica exterior per sobre de la funcionalitat i l'espai de treball del quiosquer, fent que la gestió diària del gènere sigui "insuportable".

  • La problemàtica del preu dels llibres de text - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    17'

    La problemàtica del preu dels llibres de text

    Crisi en la venda de llibres de text a les llibreries El president del Gremi de Llibreters de Tarragona, Pitu Rovira, analitza la situació crítica que viu la petita llibreria durant el retorn a l'escola. El sector ha patit una forta regressió a causa de la competència de les grans superfícies, que utilitzen el llibre de text com a reclam venent-lo a preu de cost. Factors clau del conflicte Liberalització de preus: Des de lleis estatals anteriors, s'ha permès un descompte que anul·la el marge de benefici de les llibreries tradicionals. Costos elevats: Els llibres de text tenen preus desorbitats (entre 28€ i 33€) en comparació amb les novel·les, tot i tenir tirades de desenes de milers d'exemplars. Manca de reutilització: A diferència del model francès, a Catalunya no s'ha consolidat el sistema on els llibres són propietat de l'escola i passen d'alumne a alumne. Denúncia de pràctiques irregulars L'aspecte més polèmic de l'entrevista és la denúncia de Rovira sobre el trànsit de diner irregular entre algunes editorials i centres educatius: "Aquest llibre hauria de valdre 8 o 10 euros i en val 32 perquè s'han de pagar els regals... Des d'una pantalla tàctil fins a un cotxe per al director." Segons el llibreter, els pares acaben pagant un sobrecost indirecte per subvencionar regals o millores a les escoles (com pintar l'edifici) que les editorials ofereixen per assegurar-se que el centre triï els seus textos.