Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

1225-1248 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
La Cindriada de Tarragona: Música i tradició per Sant Magí
Detalls de la Cindriada a les Festes de Sant Magí L'emissora Tarragona Ràdio connecta amb els preparatius de la Festa Major petita de la ciutat per parlar d'una activitat plenament consolidada: la Cindriada. Jordi Serret, cap de colla del Ball de Serrallonga, detalla l'organització d'aquesta nit que barreja música, cultura i el repartiment de síndria. Logística i participació L'esdeveniment és fruit de la col·laboració entre entitats locals, comerços i l'Ajuntament. Els punts clau de la logística d'enguany inclouen: - Repartiment massiu: Es preveuen repartir unes 1.600 racions a partir de 790 quilos de síndria. - Preu simbòlic: Es manté el lema tradicional i el cost de 10 cèntims per tallada per tal de "refrescar i rentar la cara". - Ubicació: L'acte central tindrà lloc al carrer Merceria i la Plaça de les Cols. Proposta musical internacional L'edició d'aquest any compta amb la presència del grup La Belle Image. Tot i que inicialment es va anunciar com una banda occitana, el seu clarinetista, Dominic Boison, aclareix l'origen de la formació: - Ciutat agermanada: Provenen d'Orleans, ciutat agermanada amb Tarragona. - Espectacle "Diablada a tot vent": Una proposta d'una hora amb coreografia i músiques populars d'Amèrica Llatina (Bolívia, Colòmbia, Perú i l'Equador). - Doble actuació: A les 23:00 h oferiran l'espectacle principal a la Plaça de les Cols i, a la 01:00 h, faran un concert més lliure a la Plaça de la Font. "És una música que fa trepitjar i que fa moure els peus. És una música de festa." Compromís del Ball de Serrallonga L'entitat no només col·labora en el repartiment de la fruita, sinó que es manté activa durant tot el cicle festiu. Tot i que aquesta nit actuen com a suport logístic (identificats amb les seves samarretes grogues), ja estan treballant en els parlaments i actes propis per a les properes festes de Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
La Revetlla Remullada de Sant Magí a Tarragona
Preparatius per a la Revetlla Remullada L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Jordi Cartanya, de la companyia d'espectacles Pa Socat, detalla els preparatius de la Revetlla Remullada, un dels actes més multitudinaris de la vigília de Sant Magí. L'espectacle tindrà lloc a la Plaça del Rei i comptarà amb la música de la banda Francolí Sons durant dues hores i mitja. Detalls Tècnics i d'Aigua Consum d'aigua: Es preveu l'ús d'uns 35 metres cúbics d'aigua. Tipologia: L'aigua és tractada i apta per mullar-se, tot i que no és potable per al consum de boca. Millores tècniques: Tot i que el muntatge es manté fidel a la tradició, s'han introduït millores en l'eficiència per mullar tota la plaça amb menys quantitat de recursos i optimitzar la il·luminació. Elements Simbòlics de la Festa L'aigua brollarà de diversos elements decoratius vinculats a la tradició tarragonina: El carro amb la bota, en representació dels portants d'aigua. La síndria, element icònic de la festivitat. El cantir, utilitzat per recollir l'aigua. La petxina, que simbolitza la tradició marinera del Serrallo i el camí dels pelegrins. Recomanacions per als Assistents "Porteu el que són diners i claus en alguna bosseta impermeable i roba que mullada no tingui un excés de pes." Es recomana especialment: 1. Evitar la roba texana, ja que és molt pesant quan es mulla. 2. Tenir preparada roba eixuta i una tovallola al cotxe o a casa d'un conegut per canviar-se en finalitzar l'acte.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
El Ball de la Rosaura de Calafell a Sant Magí
El Ball de la Rosaura arriba a les festes de Sant Magí El magazín matinal de Tarragona Ràdio ha entrevistat la Carme Olivella, representant del Ball de la Rosaura de Calafell. Aquest grup participarà en la processó del proper diumenge i oferirà una representació a la plaça de les Cols de Tarragona. Origen i Recuperació del Ball Història: El ball es va recuperar ara fa tot just un any, gràcies a la descoberta d'unes referències al Diari del Baix Penedès que situaven la darrera representació el 1889. Grup impulsor: Un conjunt de persones vinculades a diverses entitats de Calafell es van unir per representar-lo en el marc del 200 aniversari de l'església vella del poble. Crida sorpresa: Després de la seva estrena el 14 de maig de l'any passat, han estat convidats a Tarragona per la seva singularitat. Característiques de la Representació El Ball de la Rosaura és un ball parlat basat en un romanço d'origen popular del segle XIX, que narra fets suposadament reals: "Explica i narra la història d'una noia de casa bona que és seduïda, violada i abandonada al bosc; finalment, un caçador la salva i es fa justícia." Llengua i Estil: La representació es fa en vers i en castellà, fidel a la tradició de l'època. El Diable Burlès: Com a element distintiu català, s'inclou la figura d'un diable que fa crítica i sàtira de l'actualitat local en català. Acompanyament: L'espectacle compta amb acompanyament musical i la presència dels Miquelets de Calafell, un grup de trabucs que intervenen en el desenllaç de la trama. Presència a les Festes de Sant Magí El grup valora molt positivament la invitació de la ciutat de Tarragona, considerant-la un honor i un impuls per donar continuïtat a la seva activitat. Els tarragonins els podran gaudir diumenge a les 11:00h a la plaça de les Cols i durant la processó de la tarda.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Entrevista a Santi Rodríguez: Estrena de 'The Wanted' a Tarragona
Estrena de 'The Wanted' a les festes de Sant Magí L'actor i còmic Santi Rodríguez presenta a Tarragona Ràdio el nou espectacle The Wanted, que s'estrenarà mundialment al Teatre Auditori del Camp de Mart en el marc de les festes de Sant Magí. L'obra, dirigida per Santi Millán, promet ser una experiència trencadora que va més enllà dels monòlegs convencionals. Un espectacle interactiu i innovador L'espectacle destaca per la seva aposta per la participació activa del públic: - Trencament de la quarta paret: Els espectadors no només miren, sinó que s'involucren en l'acció. - Ús del telèfon mòbil: A diferència d'altres teatres, es demana al públic que mantingui el mòbil encès per enviar SMS en directe als actors. - Material inèdit: Tot el contingut és estrictament nou, allunyant-se del que els actors han fet anteriorment al Club de la Comedia. El retorn al contacte directe amb el públic Després de llargues temporades a la televisió (com a la sèrie 7 Vidas), els actors senten la necessitat de tornar a l'escenari per experimentar el feedback immediat. "Fer riure crec que és la cosa més bonica que hi ha." Rodríguez descriu la sensació de fer comèdia com una comunicació cíclica, similar a les ones del mar, on l'energia que llança l'actor torna rebotada per la reacció de l'audiència. L'equip i la direcció de Santi Millán L'elenc compta amb figures de renom com Paco León i Tony Moog. Sobre la faceta de director de Santi Millán, Rodríguez destaca: - La seva capacitat per tenir les idees clares. - Una relació de treball basada en l'amistat i el professionalisme. - Un procés creatiu on el director no està "enfront" sinó "al costat" dels actors.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Les Falles de València: Història, Tradició i Sàtira
En aquesta entrevista de Tarragona Ràdio, s'explora a fons la festa de les Falles de València amb Jorge Guarro, vicepresident de la Junta Central Fallera. L'episodi analitza l'evolució d'una festivitat que atrau prop d'un milió de visitants i que és el motor social dels barris durant tot l'any. L'Origen i l'Essència de la Festa La celebració té les seves arrels en el gremi de fusters, que cremaven les restes de fusta acumulades abans de l'estiu en honor a Sant Josep. Avui dia, la festa es vertebra al voltant de: La Sàtira: L'element fonamental de les falles, que utilitzen l'humor per criticar l'actualitat i temes generals. Els Monuments: Estructures complexes de cartró i fusta que poden costar fins a 120 milions de pessetes en la secció especial. Les Comissions Falleres: Centres d'activitat social que funcionen tot l'any organitzant rifes, loteries i esdeveniments culturals per finançar els monuments. Art i Pirotècnia L'entrevista destaca el paper dels artistes fallers, que sovint treballen amb un any i mig d'antelació, i la complexitat de les mascletaes: "Una mascleta no és soroll per soroll, és un concert de soroll, una simfonia amb ritme i un 'in crescendo' final." Turisme i Cultura Per a aquells que no poden viatjar a València durant la setmana de Sant Josep, es recomana la visita al Museu Faller. Aquest espai conserva els ninots indultats des de 1934, oferint una perspectiva única de l'evolució social i històrica de la societat a través de l'estètica de cada època.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
La Tecleta: La nova companya del Maginet a Tarragona
Presentació de la Tecleta, el nou Capgròs de Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta la figura de la Tecleta, un nou capgròs que es convertirà en la companya inseparable del mític Maginet. Anna Molar, responsable del Club Maginet, i Roser Marquès, dissenyadora del personatge, expliquen el procés de creació d'aquesta figura que s'incorporarà oficialment al seguici popular. Origen i Disseny El personatge va néixer l'any 1996 per a una campanya de medi ambient anomenada Tarragona Neta. Es tracta d'una nena dibuixada amb un estil dolç i coquet, amb un vestit a ratlles i un llacet al cabell, dissenyada per ser el contrapunt femení del Maginet. L'escultora Àngels Cantos és l'encarregada de transformar el disseny 2D i la petita maqueta de 26 cm en un capgròs real, adaptant elements com la boca (que ha d'estar oberta per facilitar la visió del portant). Finançament i Actes La creació de la Tecleta ha estat possible gràcies a l'esforç col·lectiu i la participació ciutadana: * Venda de samarretes: S'han comercialitzat diversos models durant els darrers dos anys. * Iniciatives populars: Gestió d'una barra de begudes durant el concurs de focs artificials i venda de nines de roba fetes a mà. * Calendari de presentació: > "Demà es farà una prepresentació per mostrar el fruit del treball als qui han col·laborat, però la posada en escena real serà per Santa Tecla." El futur del Maginet S'ha destacat que, tot i ser un personatge històric de la ràdio, els nens d'avui dia encara s'identifiquen amb el Maginet perquè el veuen com un igual que porta bata i motxilla. La incorporació de la Tecleta busca reforçar aquesta proximitat i no es descarta que, en un futur a llarg termini, la colla pugui créixer amb nous amics.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Sandra Coloma presenta la Festa Major de Sant Magí
Entrevista a Sandra Coloma per les festes de Sant Magí L'entrevista se centra en la presentació del programa de les festes de Sant Magí, la festa major petita de Tarragona. La nova regidora de festes, Sandra Coloma, comparteix les seves impressions després de l'èxit del concert inaugural de Miguel Bosé i detalla les línies mestres de la seva gestió. La descentralització com a eix principal L'aposta tecnopolítica més rellevant d'aquest nou consistori és la voluntat de portar els actes festius més enllà del centre històric. Segons la regidora: * S'han programat macroconcerts gratuïts en barris com Torreforta (amb l'actuació de Peret). * S'ha millorat la coordinació del transport públic i els autobusos per facilitar l'accessibilitat de tota la ciutadania. * L'objectiu és que tots els tarragonins sentin la festa com a pròpia, independentment d'on visquin. Actes destacats i tradició Tot i les novetats, el programa manté un equilibri entre la modernitat i el llegat històric: * Música i espectacles: Destaca la presència de Violadores del Verso a la plaça de la Font, l'associació de músics locals i l'actuació de Santi Millán. * Tradicions: Es mantenen intactes els actes emblemàtics com l'arribada de l'aigua, la diada castellera i la processó. * Aniversaris: Es fan reconeixements especials a entitats com la Guàrdia Urbana (150 anys), la Societat d'Exploracions Submarines (50 anys) o els Portadors del Bou. Visió de la Regidora Sandra Coloma destaca que, tot i els nervis pel seu debut en el càrrec, la prioritat és el gaudi i la participació ciutadana. "Els protagonistes de la festa són la ciutadania i les entitats que la fan possible; sense ells no hi hauria festa."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
El Castell de Santa Coloma de Queralt i la Festa de la Minerva
Història i Evolució del Castell El Castell de Santa Coloma de Queralt té els seus orígens documentats l'any 1018. L'edifici ha viscut una transformació arquitectònica constant al llarg de gairebé un mil·lenni: Torre de l'Homenatge: L'eix central dels segles XI i XII. Estils arquitectònics: Compta amb una planta baixa i soterranis de gòtic, mentre que la façana principal és una barreja de renaixement i barroc. Propietat: Va ser la residència dels barons de Queralt fins a l'abolició dels senyorius el 1811. L'any 1987 va ser donat al municipi per Joan Elió i Ferrer i actualment acull l'oficina de turisme, l'escola de música i la biblioteca. "L'eix principal va ser la Torre de l'Homenatge del segle XI i del segle XII i a partir d'aquí es va construir tot l'edifici." Identitat Geogràfica i Atractius Turístics L'alcalde Ramon Borràs destaca la singularitat de la població, situada a la Conca de Barberà però amb una forta identitat de la Baixa Segarra pel seu paisatge cerealista. Recomana visitar: El Call Jueu i la Plaça Major. Les Fonts de les Canelles. L'ermita de Santa Maria de Bell-lloc. Els quatre portals del recinte amurellat del segle XIV. La Festa Major de la Minerva Tot i que la festivitat de Santa Coloma és al desembre, la festa major se celebra a l'agost sota l'advocació de la Minerva. El programa d'actes inclou: Cultura popular: Gegants, sardanes i teatre. Música en directe: Actuacions de l'Elèctrica Dharma, l'Orquestra Meravella i l'Hotel Cochambre. Religió: La missa de l'Eucaristia com a acte central del diumenge.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Sant Magí: El Passacarrers del Convit i el paper de les entitats
Actualitat de la Festa Major Petita de Tarragona L'edició d'enguany de Sant Magí destaca per la participació activa de diverses entitats locals i protagonistes de l'escena musical i tradicional catalana. El punt central de la jornada és el Passacarrers del Convit, un itinerari pels carrers de la ciutat que serveix per convidar la ciutadania a la celebració. Titot i la Banda de l'Eix del Mal El cantant i activista cultural Francesc Rivera (Titot) és l'encarregat de l'acte central d'aquest any. En l'entrevista destaca: L'ús de gloses renovades fetes expressament per a l'ocasió. La sonoritat única de la Banda de l'Eix del Mal, que combina gralles amb instruments de metall. La voluntat de recuperar l'arrel de la festa i els honors tradicionals als patrons locals. "Participar aquí suposa anar a l'últim nucli de la festa major, a la seva essència tradicional." Reconeixement a les Entitats Històriques Durant el passacarrers es lliuraran els pomells de flors, un reconeixement simbòlic a col·lectius que celebren aniversaris destacats: Esbart Dansaire de Tarragona: Celebra el seu 25è aniversari. El seu director, Salvador Fà, anuncia el festival "Un tomb pel temps" amb la Cobla Principal del Llobregat i un projecte d'estrena per al desembre. Portadors del Bou: Commemoren el 15è aniversari de la recuperació de la bèstia. Júlia Moncada presenta el nou projecte del Bou Petit, que debutarà a la Santa Tecla Petita. Altres homenatges: També es reconeixerà la tasca de la Guàrdia Urbana i la Societat d'Exploracions Submarines pel seu 50è aniversari. La jornada clourà amb un macroconcert de hip-hop a la plaça de la Font amb el grup Violadores del Verso.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Programació de la Festa Major de Roda de Barà
Presentació de la Festa Major de Roda de Barà Aquest episodi de Tarragona Ràdio destaca la programació de les festes de Roda de Barà, que se celebren des del 16 d'agost fins al 2 de setembre. La regidora de festes, Rossi Izquierdo, posa l'accent en l'esperit de convivència del poble, on malgrat l'augment de turistes, es manté una essència comunitària i tradicional. Actes Multitudinaris i Originals El programa inclou activitats molt diverses que busquen la participació massiva: Disco Beach Party: Una festa nocturna que inclou una batucada pels carrers, la festa de l'escuma i una xocolatada final. Cursa de Rucs: Una tradició amb set anys d'història amb animals entrenats de Girona, on la interacció varia segons si l'adult o el nen puja al ruc. Concurs de Pesca: Una activitat consolidada que ja ha esgotat les places de participació. Festa del Quinto: Un joc similar al bingo amb regals cedits pels comerciants locals, que serveix com a cloenda de les festes. Tradició i Protocols Locals El dia central és el 24 d'agost, festivitat de Sant Bartomeu, patró del municipi. Els actes tradicionals inclouen: El repic de campanes matinal. El passacarrer i la missa solemne amb el repartiment de coques beneïdes. L'acompanyament musical de la Principal de Tarragona. Esdeveniments esportius com el Trofeu Lluís Marco de futbol. Organització i Col·laboració Social La regidora subratlla que l'èxit de les festes depèn del treball conjunt de la comissió de festes, els tècnics municipals i el teixit associatiu: "Jo com a regidora de festes no podria fer possible totes aquestes festes... sense la comissió de festes que treballa durant tot l'any i tots els tècnics de l'Ajuntament." L'esforç organitzatiu és constant, ja que la contractació d'orquestres i grans esdeveniments es realitza amb un any d'antelació per garantir la qualitat del programa.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
2007-08-14 UM MERCAT CENTRAL
Futur i modernització del Mercat Central de Tarragona El gerent del mercat, Rafael Martínez, detalla el procés de transformació imminent de l'emblemàtic edifici modernista. Els venedors es traslladaran a una carpa provisional totalment equipada durant el mes de setembre per permetre l'inici de les obres de remodelació profunda. Punts clau de la reforma: Trasllat imminent: La carpa exterior estarà enllestida a finals d'agost i el trasllat es farà durant el setembre. Millora de serveis: Les noves instal·lacions comptaran amb aire condicionat, calefacció i parades més àmplies. Sinergies comercials: El nou mercat inclourà un supermercat, sota el model d'èxit de Barcelona, per evitar que el client hagi de marxar a fer la "segona compra" fora del recinte. Accessibilitat: Se solucionaran els problemes històrics d'accés per a persones amb mobilitat reduïda. "El supermercat no treu clients al mercat, sinó que els aporta... si el client ve, ja ens encarregarem nosaltres de treure el cap a les nostres parades." Concurs fotogràfic: L'ànima del Mercat Com a eina de dinamització durant les obres, s'ha impulsat el concurs L'ànima del Mercat, on s'exposen 24 fotografies seleccionades d'un total de 350 participacions. Els clients poden votar les seves tres imatges preferides fins al dia 18 d'agost. Temàtica: Majoritàriament el peix com a motor del mercat, tot i que apareixen elements com el rellotge o parades de verdura. Premis pels participants: El sorteig inclou càmeres digitals, estades a Port Aventura i kits de Santa Tecla. Premis pels guanyadors: El primer premi consisteix en un safari a Kènia.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
La transformació urbanística de València amb José María Tomás
L'evolució urbana de València: del riu al mar En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'arquitecte José María Tomás analitza la metamorfosi de la ciutat de València durant els darrers 25 anys. Segons l'expert, la clau de l'èxit ha estat una continuïtat en els projectes estratègics, independentment del color polític de l'ajuntament. Punts clau de la transformació El Jardí del Túria: El punt d'inflexió va ser la conversió de l'antic llit del riu en un parc lineal de 8 quilòmetres. Aquest projecte de 1983, signat per Ricardo Bofill, ha dotat la ciutat d'un espai verd central que connecta el port amb el parc de capçalera. La Ciutat de les Arts i les Ciències: Concebuda inicialment com un espai lúdic i cultural, ha acabat esdevenint el principal símbol internacional de la ciutat. Tomás destaca la participació de Santiago Calatrava i l'obra pòstuma de Fèlix Candela a l'Oceanogràfic. La façana marítima: El repte actual és l'obertura definitiva de la ciutat al mar, un procés impulsat per la Copa Amèrica i el nou circuit de Fórmula 1. El projecte preveu crear un "delta verd" amb un milió de metres quadrats d'espais oberts. Projectes de futur i impacte ciutadà L'arquitecte subratlla que tota la inversió realitzada per a grans esdeveniments acabarà revertint en la ciutadania a través de noves dotacions públiques. També s'esmenten altres intervencions rellevants: "El repte de València és la seva inserció en el segle XXI... la transformació del litoral li donarà un caràcter diferent i d'avantguarda." El Parc Central, que permetrà el soterrament de les vies del tren amb l'arribada de l'AVE. El nou estadi del València CF, seguint la tendència dels grans clubs europeus per millorar la seva imatge urbana. L'ampliació i modernització de la Fira de València com a motor econòmic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
La Ruta Amagada: Descobrint el Museu Deu del Vendrell
La Ruta Amagada a Tarragona Ràdio En aquesta edició del concurs La ruta amagada, els oients han de descobrir un indret d'interès cultural de les comarques de Tarragona a partir d'un seguit de pistes. Després d'alguns intents, la concursant Paquita Lleixà ha aconseguit identificar el lloc proposat: el Museu Deu del Vendrell. Pistes Clau de l'Episodi Ubicació Geogràfica: La població natal d'Andreu Nin, Apel·les Fenosa i Pau Casals (El Vendrell). Elements del Museu: La presència de la Sala de les Catifes, on es poden contemplar peces orientals sota un terra de vidre. Origen del Nom: Prové d'un famós notari, Antoni Deu, el cognom de l'un al deu. Entrevista amb Núria Pallan La responsable del museu, Núria Pallan, destaca la magnitud de la col·lecció privada que el notari va donar a l'Ajuntament el 1995: "Va arribar a reunir més de 2.800 peces molt variades: pintura, escultura religiosa, catifes perses i catifes de vidre." Activitats i Visites L'espai més icònic: El museu permet caminar sobre un terra de vidre transparent situat a mig metre de les catifes, oferint una sensació de volar sobre les obres. Agenda d'estiu: El jardí del museu es converteix en un centre cultural actiu amb concerts, titelles i cinema a la fresca. Recomanació especial: Projecció gratuïta de la pel·lícula Los fantasmas de Goya aquest divendres a les 22:00 h.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Presentació del segon trencaclosques de les festes de Tarragona
El trencaclosques de les festes: Una aposta per la canalla L'entitat Grallers Els Quatre Garrofers presenta el número dos de la seva col·lecció de puzzles dedicats al seguici popular de Tarragona. Després de l'èxit de la primera edició, enguany l'element protagonista és l'Àliga, un dels símbols més estimats del bestiari tarragoní tant a Sant Magí com a Santa Tecla. Objectius i filosofia de la iniciativa L'activitat neix de la voluntat d'apropar la cultura tradicional als més petits a través del joc. Els punts clau d'aquesta iniciativa són: * Vantatge didàctic: La capsa inclou una part educativa on s'explica la història i els orígens de l'element representat. * Interacció familiar: Es busca que pares i avis comparteixin el moment del muntatge amb els infants. * Col·leccionisme: La idea és que cada any surti un nou element fins a completar tot el seguici popular. Detalls tècnics i producció El producte ha estat produït per l'empresa líder Educa, garantint-ne la qualitat: * Format: El puzzle consta de 25 peces, ideal per a infants de 3 a 5 anys (o més grans). * Tiratge: S'ha fet una edició limitada de 900 unitats. * Preu: Es manté el preu popular de 8 euros gràcies al patrocini d'entitats com Repsol i el Port de Tarragona. "Vam dir: la canalla té la samarreta, però li falta alguna cosa per poder fruir de les festes... un puzzle es pot manipular, es pot fer i desfer." Presentació i punts de venda L'acte oficial de presentació tindrà lloc aquest dijous a les 19:30 h al Pati del Rei Jaume I. A partir d'aleshores, es podrà adquirir en diversos establiments com les llibreries La Capona, Cal Maties, les papereries Travé i Trama, al Mercat Central i a l'estand de les festes.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
25'
Sant Magí: La tradició de l'aigua i l'ermita de la Brufeganya
Sant Magí i la Baixada de l'Aigua L'episodi se centra en la preparació de la Festa Major Petita de Tarragona, amb un focus especial en la tradicional portada de l'aigua des de l'ermita de la Brufeganya. Vicenç Gabriel, president de l'Associació de Portants de l'Aigua, i mossèn Francesc Gallar detallen els preparatius i el significat profund d'aquesta celebració per als tarragonins. La Situació Crítica de la Brufeganya Mossèn Gallar fa una crida urgent sobre l'estat de conservació de l'ermita de Sant Magí de la Brufeganya (Sant Magí lluny). Tot i que s'han invertit 11 milions de pessetes en reparacions, encara en calen 16 milions més per: • Reparar les teulades podrides que corren perill d'enfonsament. • Restaurar el segon campanar i el cimbori. • Solucionar greus problemes de filtracions i humitats a les parets i al terra. "Sant Magí lluny necessita protecció, sinó d'aquí a quatre dies veurem com la teulada s'enfonsa completament." El Recorregut i la Tradició La logística de la baixada d'enguany manté l'essència històrica amb alguns ajustos: • Participació: Hi participen unes 50 persones i nou carruatges, assegurant el relleu generacional amb la incorporació de joves que baixen amb les seves famílies. • Canvi en la ruta: Aquest any el comboi passarà pel centre de la Secuita, completant així el pas per tots els municipis del recorregut oficial. • Moments clau: Es destaquen dues escenes de gran càrrega emocional: la missa a les fonts de la Brufeganya (un moment d'íntima pau) i l'arribada multitudinària al Portal del Carro a Tarragona. Restauració i Solidaritat S'informa de la restauració de la figura de mossèn Tomàs, que havia patit actes de vandalisme. Així mateix, s'agraeix la solidaritat de la comunitat de Mallorca, que ha enviat un donatiu de 3.000 euros per a les obres de l'ermita, reforçant el vincle històric entre ambdues localitats entorn de la figura del sant.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Les Contalles de Sant Magí: Tradició i Dansa a Tarragona
Entrevista a l'Esbart Santa Tecla Rosa Llurac i Mariona Prunera, representants de l'Esbart Santa Tecla, expliquen els detalls de la representació de les Contalles de Sant Magí, un espectacle que combina dansa, narració i tradició. L'esdeveniment, que celebra la seva cinquena edició, tindrà lloc el proper dijous a les 22.00 h a la plaça de les Cols. Canvi d'Ubicació: De l'Amfiteatre a la Plaça de les Cols L'espectacle s'ha hagut de traslladar de l'Amfiteatre Romà a la plaça de les Cols per segon any consecutiu a causa de les obres. Aquest canvi suposa: Pèrdua de perspectiva: L'espectacle es va dissenyar originàriament per a la visió des de les grades de l'amfiteatre. Proximitat emocional: A la plaça, els dansaires senten la respiració del públic, creant una experiència més íntima però tècnicament complexa. Adaptació tècnica: S'ha hagut de redissenyar la il·luminació i les entrades i sortides dels ballarins. Història i Estructura de l'Obra Les Contalles van néixer el 2003 amb la voluntat de donar un acte de pes a la Festa Major petita de Tarragona. L'estructura de l'obra es divideix en: Cinc quadres escènics: Representen els moments vitals i els miracles principals de Sant Magí. El Cor Grec: Un grup de narradors que fan de fil conductor i introdueixen cada escena. "Les Contalles de Sant Magí són molt més que dansa... és una representació documentada amb un treball de recerca previ." Diferències amb el Retaule de Santa Tecla Tot i que ambdues són produccions de l'esbart, les convidades remarquen que són incomparables: El Retaule és descrit com una peça mística, emocional i més introspectiva per al ballarí. Les Contalles tenen un caràcter més popular, directe i proper. L'entitat segueix un calendari cíclic on la preparació de les Contalles marca l'inici del camí cap a les festes de setembre.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Festa Major de Falset 2007: Tradició i Modernitat
La Festa Major de Falset: Un equilibri entre història i innovació L'espai de Tarragona Ràdio es trasllada a Falset, capital del Priorat, per conèixer els detalls de la seva festa major d'estiu. El regidor de festes, Jordi Puigreu, destaca que la programació està dissenyada per a totes les edats, combinant actes multitudinaris de nova creació amb les tradicions més arrelades de la vila. Actes destacats i programació musical La celebració compta amb una gran varietat d'esdeveniments per fomentar la participació ciutadana: * Actes d'obertura: El tret de sortida oficial es dona amb el pregó de festes, tot i que hi ha activitats prèvies com la Cursa Popular (29a edició) i concerts especials per celebrar el 20è aniversari de Ràdio Falset (com el del grup Els Pets). * Grans orquestres: Actuacions del Grup Tràfic, la tribu de Santi Arisa i l'orquestra Musical Dia. * Oci juvenil: Una macro-discoteca a la pista poliesportiva en col·laboració amb la sala Bahaus. La tradició de l'Espígol Un dels moments més singulars i identitaris de Falset és la Cercavila de l'Espígol. "L'Espígol era una cercavila que es feia quan encara als pobles es treballava amb animals... per començar la festa major i que el poble fes olor de net, s'agafava tota la canalla i anaven tirant espígol pels carrers." Aquesta tradició, que manté la seva essència tot i el pas del temps, simbolitza la neteja i purificació de la vila abans de l'inici oficial de la festivitat. Participació i teixit associatiu L'èxit de la festa recau en la implicació de les entitats locals i el voluntariat: * Entitats clau: La Banda de Música de Falset, la colla de diables Pere Botero, la colla gegantera i l'escola de ball La Corranda. * Organització: Una comissió de festes transversal que aplega persones de diferents sensibilitats polítiques i ciutadans a títol individual. * El paper dels voluntaris: Un grup de joves que realitzen la feina invisible per garantir que tots els actes funcionin correctament.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Descobrint València: De les Arts a la Història
València: Una Transformació Urbana i Turística En aquesta conversa amb José Ferri, cap de màrqueting de València Guies, s'explora la profunda metamorfosi que ha viscut la ciutat de València en els últims 15 anys. El que abans era una ciutat de pas s'ha convertit en un destí turístic de primer ordre, equiparable al model de transformació que va viure Barcelona amb els Jocs Olímpics. La Ciutat de les Arts i les Ciències L'aparador principal de la ciutat és aquest complex dissenyat per l'arquitecte Santiago Calatrava, situat a l'antic llit del riu Túria: * Espais clau: L'Hemisfèric, el Museu de les Ciències i l'Oceanogràfic (el més gran d'Europa). * L'Oceanogràfic: Destaca per les seves instal·lacions de l'Àrtic i l'Antàrtic, sent l'únic a Europa amb balenes beluga. * L'Umbracle: Un projecte espectacular que converteix la part superior d'un aparcament en un mirador amb un jardí de palmeres. L'Esplendor del Centre Històric La ruta telefònica s'endinsa en el patrimoni arquitectònic de la ciutat, destacant el llegat modernista i gòtic: * Arquitectura Modernista: L'Estació del Nord (encara totalment funcional amb les seves taquilles originals) i el Mercat Central, una joia que reflecteix el dinamisme mediterrani. * La Llotja de la Seda: L'únic edifici a la ciutat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, símbol del poder comercial valencià en els segles XIV-XVI. * Rehabilitació: Es destaca el mercat de Colom, reconvertit en un centre d'oci cultural seguint el model del Covent Garden de Londres. Cultura i Grans Esdeveniments "L'America's Cup va ser la catapulta que va llançar València a nivell turístic mundial." Finalment, l'entrevistat recomana un racó personal de pau: el Convent del Carme. Un espai amb claustres gòtics i renaixentistes que ofereix un refugi de tranquil·litat dins l'animat barri del Carme.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
La Torre Vella de Salou i l'actualitat turística
Patrimoni Històric: La Torre Vella L'entrevista amb Marc Montegut, regidor de turisme de Salou, destaca la Torre Vella com l'edifici històric per excel·lència de la localitat. Aquest equipament ha tingut diversos usos al llarg dels anys, des de seu dels plenaris municipals fins a esdevenir un centre cultural actiu: Museu Municipal d'Esmalt Contemporani: Ubicat a la torre, acull una col·lecció única i atractiva. Sales d'exposicions: Situades a la planta baixa i el primer pis per a mostres temporals. Jardins i l'escultura de la sardana: L'exterior acull un monument de l'escultor Artur Aldomà Puig, que commemora Salou com a Ciutat Pubilla de la Sardana (1910). Festes i Esdeveniments: Les Nits Daurades El regidor repassa l'activitat frenètica del mes d'agost, marcat per les Nits Daurades. Tot i l'èxit de convocatòria en actes com el concert de David Bisbal, Montegut lamenta la suspensió del concert de Gertrudis a causa de la pluja, tot i que es va poder fer un petit recital improvisat. "El moment més culminant d'aquestes festes serà el Castell de Focs d'aquest dimecres." Balanç de la Temporada Turística Quant a les dades d'ocupació, Salou manté xifres similars a les de l'any passat, considerat un exercici molt positiu. Es detecten canvis en el perfil dels visitants: Turisme Britànic: Ha patit un petit descens, tot i continuar sent el mercat principal. Turisme Rus: S'ha registrat un increment notable, compensant la davallada d'altres mercats. Perspectives: Caldrà esperar a finals d'octubre per fer un tancament definitiu i reequilibrar les estratègies de promoció des del Patronat de Turisme.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Hàbits de consum fora de la llar a Catalunya
Punts clau de l'estudi de consum a Catalunya L'entrevista amb Joan Gené, director general del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, analitza els resultats d'un estudi recent sobre com i què mengen els catalans fora de casa. Les dades revelen una tendència consolidada per motius laborals i una clara preferència per la qualitat. Principals conclusions de l'informe Freqüència elevada: El 80% dels catalans menja fora de casa com a mínim tres cops per setmana. Causes laborals: El motiu principal és la manca de temps i la dificultat per tornar al domicili durant la jornada de treball, un fet estès tant a l'àrea metropolitana com a ciutats mitjanes (Tarragona, Reus) i polígons industrials. Preferència per la tradició: Els consumidors busquen, majoritàriament, la cuina tradicional i el menú del dia. L'objectiu és menjar "com a casa" durant la setmana. Menjar ràpid en segon pla: Tot i l'oferta existent, el fast food se situa en una posició secundària, escollit principalment per preu i no per gust. Valor d'allò que és nostre L'estudi destaca un creixement en l'apreciació dels productes catalans de proximitat: Durant el cap de setmana (vessant d'oci), hi ha una demanda creixent de vins amb denominació d'origen, olis de qualitat i formatges artesans. Es fomenta el consum de productes de temporada, ja que són més sostenibles i segurs. "Si la nostra agricultura és consumida més a prop, és més sostenible i més segura." Cap a on va el sector? El departament utilitza aquestes dades per millorar la comercialització i distribució de l'agroindústria catalana, prioritzant aquells projectes que s'ajusten a les demandes reals d'un consumidor que vol menjar sa, a prop de la feina i a un preu assequible.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Entrevista a Eudald Roca, nou president del Consell Comarcal
Inici d'una nova etapa al Tarragonès L'alcalde de la Secuita, Eudald Roca (ERC), ha assumit recentment la presidència del Consell Comarcal del Tarragonès. En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Roca desgrana la seva visió de la institució i els reptes que l'esperen durant el seu mandat. Prioritats i línies d'actuació El nou president ha definit tres eixos estratègics per dinamitzar la comarca: Serveis Socials: Atenció prioritària a col·lectius vulnerables, polítiques d'igualtat i suport a la gent gran. Medi Ambient: Millora de la gestió de residus, assessorament ambiental als municipis i manteniment de camins. Turisme d'Interior: Potenciació del Tarragonès interior (rural i modernista) com a complement al motor de la costa. El paper del Consell i el suport als municipis Roca destaca que el Consell Comarcal és, sovint, el "gran desconegut", però la seva funció és vital per als petits municipis. L'objectiu és aplicar economies d'escala per oferir serveis que els ajuntaments no podrien gestionar sols, com el suport informàtic o tècnic. Infraestructures i l'impacte de l'AVE Un dels punts crítics és la situació de l'AP-7 i l'estació de l'alta velocitat Camp de Tarragona. Roca defensa que el Consell ha de ser la veu que canalitzi les demandes dels alcaldes davant la Generalitat i l'Estat: "El Consell Comarcal ha de servir de politja de transmissió de la veu dels alcaldes a institucions superiors." Respecte a l'arribada de l'AVE a Barcelona, preveu un impacte poblacional i econòmic immediat, tot advertint que cal una planificació rigorosa per evitar un creixement desordenat o la creació de "ciutats gueto". Un govern d'unitat La nova etapa manté un govern d'unitat on participen totes les forces polítiques, una decisió estratègica per evitar bloquejos i prioritzar el territori per sobre dels enfrontaments partidistes.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
La Festa Major de Ferran: Tradició i Organització Veïnal
La Festa Major de Ferran: Un Èxit de Col·laboració Veïnal El nucli de Ferran es prepara per celebrar la seva Festa Major, una festivitat que destaca per estar organitzada íntegrament pels seus veïns. Del 14 al 16 d'agost, el poble es transforma per acollir una programació que combina la cultura popular amb actes massius. Una Organització de Base i Jove L'estructura organitzativa recau en l'Associació de Veïns de Ferran, però enguany destaca la incorporació d'un grup de joves del poble a la comissió de festes. Aquest relleu generacional aporta idees noves i energia a la planificació, que comença mesos abans per gestionar permisos, contractacions i logística. L'Acte Estrella: La Sardinada L'esdeveniment més multitudinari és, sense dubte, la sardinada. Malgrat que Ferran té una població que no arriba als 80 habitants, aquest acte és capaç d'atraure: Més de 1.000 visitants que omplen els carrers. Acompanyament musical amb xaranga i havaneres. Un gran esperit de cooperació i treball en equip entre el veïnat per absorbir tal volum de gent. Novetats i Cultura Popular Una de les innovacions més curioses d'aquesta edició és el "sangriacant", un sistema tubular que subministra sangria per precipitació durant la xaranga, amb mides L i XL per als més atrevits. D'altra banda, la cultura popular té un paper central amb la participació de: * Els Castellers d'Altafulla. * Els Manotes i Gegants de la Riera de Gaià. * Les Òlives d'Ardenya (una incorporació nova). * Balls de bastons i orquestres per a les nits. "Tots estem allà fent pinya i tots estem a una. L'organització és la clau perquè no falti mai res."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
El Misteri de la Selva: de la Selva del Camp a Jerusalem
El Misteri de la Selva arriba a Jerusalem L'entrevista a Núria Caballés, membre del patronat del Misteri de la Selva, destaca la fita històrica que suposa portar aquesta representació medieval a l'església de l'Adormició de la Mare de Déu, a la muntanya de Sió (Jerusalem). Aquesta aventura corona un recorregut internacional que prèviament va passar per Montserrat i Roma. Representacions tradicionals i logística Dates locals: Les representacions a la Selva del Camp tindran lloc el 14 d'agost (22:30 h) i el 15 d'agost (20:00 h). Preparatius: Un equip de prop de 70 persones es mobilitza per al viatge a Jerusalem. Els assajos i la gestió del patronat es mantenen durant tot l'any per garantir la qualitat de l'obra. Riquesa lingüística i teatral L'obra conserva el text original en català de la segona meitat del segle XIV. Segons Caballés, no té sentit actualitzar-lo perquè es perdria la rima i l'essència d'una peça que és, sobretot, plàstica i sensorial. "És el moment on es veu la frescura del català del segle XIV... les paraules tenen força." Adaptació per a Jerusalem Per a la representació a Terra Santa, s'han aplicat alguns canvis per adaptar-se a la solemnitat de l'indret: 1. S'han suprimit les escenes dels dimonis i dels jueus. 2. L'espectacle tindrà un ritme més pausat i solemne. 3. S'ha editat un fulletó explicatiu traduït a l'anglès per al públic internacional. Un tresor del teatre popular El Misteri de la Selva es considera la representació assumpcionista més antiga d'Europa conservada íntegrament en llengua romànica. Malgrat ser un text religiós amb voluntat adoctrinadora original, avui dia destaca pel seu valor cultural i la seva pervivència des de la Transició.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
La cuina basca: Tradició, modernitat i producte
El secret de la gastronomia basca En aquesta conversa s'explora per què el País Basc és un referent gastronòmic mundial. Daniel García destaca que l'èxit radica en una combinació de factors: La tradició familiar i el paper fonamental de les societats gastronòmiques. L'ús de productes d'un entorn privilegiat: el mar Cantàbric, una horta exquisida i els recursos dels boscos (caça i bolets). Una climatologia que afavoreix la qualitat extrema de la matèria primera. Restaurat Zorcico: Entre la tradició i l'autor Al restaurant Zorcico, l'enfocament principal és unir els pilars històrics de la cuina amb la innovació. Daniel defineix la seva proposta com una cuina d'autor que busca actualitzar plats clàssics per adaptar-los als temps moderns. "L'important és que el plat sigui bo i que a la gent li agradi." Un exemple clar és la seva versió del marmitaco de bonic, on transformen un plat tradicionalment calòric i pesat en una versió més lleugera, jugant amb textures líquides i cremoses sense perdre l'essència del sabor original. L'Aula de Cuina i la passió pel producte L'entrevistat posa èmfasi en el concepte de sabors, eix central del seu menú degustació. La regla d'or és que el comensal pugui identificar el producte pel seu gust autèntic, sense que la tècnica emmascari la matèria primera. A més, destaca la iniciativa de l'Aula de Cuina, un espai per a: Desmitificar la dificultat de la cuina professional. Apropar la gastronomia als aficionats (metges, arquitectes, lampistes) que formen part del teixit social basc. Gaudir de la cuina com un element divertit i participatiu. Finalment, es fa referència a la gran fira de Sant Tomàs (21 de desembre), el moment àlgid on el producte del camp i dels caseríos arriba a la ciutat per preparar les festes de Nadal.