Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

1273-1296 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
El Pla Integral de Camp Clar i els reptes de convivència
Situació Actual del Pla Integral de Camp Clar L'entrevista amb Juan Antonio Martínez, president de l'associació de veïns de Camp Clar, posa de manifest la frustració del barri davant la lentitud de les actuacions. Tot i que el pla es va aprovar el 2005 sota la Llei de Barris, els veïns denuncien que, dos anys després, els resultats encara no són visibles. "Hem tingut i tenim posades moltes esperances en que aquest pla fos una solució global als múltiples problemes que tenim al barri." Principals Eixos d'Actuació El pla no només se centra en l'urbanisme, sinó que prioritza la intervenció social i la convivència: Mediació d'Escales: Un projecte clau inspirat en el barri de la Mina. Preveu un equip de cinc persones (mediadors) per treballar directament a les comunitats de veïns, fomentant el respecte per les zones comunes i resolent conflictes familiars o d'incivisme. Serveis a la Persona: Programes per a la primera infància, prevenció d'embarassos de risc, suport escolar i dinamització de l'associacionisme. Dinamització Econòmica: Martínez alerta sobre les altes taxes d'atur (prop del 40%) i reclama la creació d'escoles d'oficis (fusteria, jardineria) per integrar els joves al mercat laboral. Compromís de l'Administració Després d'una reunió amb l'alcalde Ballesteros, s'ha promès que a partir de setembre i octubre s'acceleraran els projectes i es nomenarà un coordinador directe (Joan Sanahujes) per garantir que els 170.000 euros destinats a la mediació i altres partides s'executin amb celeritat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Bilbao: De ciutat industrial a referent turístic
En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, Jordi entrevista Ester Virtó, responsable de les oficines d'informació de Bilbao. L'episodi explora la profunda transformació de la ciutat i ofereix una guia bàsica per als oients. Els Orígens i el Nucli Antic La ruta comença al Casco Viejo, un centre comercial obert de gran rellevància a Europa. Alguns punts destacats són: * El Passeig de l'Arenal i l'Església de Sant Nicolau. * La Plaza Nueva, punt de trobada per gaudir dels pinchos i els chiquitos (petits gots de vi) mentre s'escolten les quadrilles cantant. * La Basílica de Begoña, coneguda amb el nom afectuós de la Amatxu (mareeta). Modernitat i Urbanisme Bilbao ha viscut un "renaixement" des de 1995, marcat per grans intervencions arquitectòniques: * Museu Guggenheim Bilbao: Obra de Frank Gehry i símbol de la nova ciutat, acompanyat de les escultures Mamma (l'aranya) i Puppy (el gos floral). * Abandoibarra: Una zona regenerada que uneix modernitat, el tramvia ecològic i espais per passejar vora la riera. * Palau Euskalduna: Reconegut com un dels millors centres de congressos del món. Cultura i Futbol: El Sentiment de Ciutat La passió bilbaïna es reflecteix en dos àmbits clau: 1. Sant Mamés: Anomenat "La Catedral", disposa d'un museu i ofereix visites guiades que inclouen els vestidors i la banqueta. El ritual de la prèvia al carrer Licenciado Poza és sagrat per a l'afició. 2. Cultura Viva: Reconvertir espais com l'església de Bilborock en sales de concerts demostra la capacitat d'adaptació de la vila. "Bilbao ha estat capaç de revitalitzar-se, treure profit de la seva història i convertir-se en una ciutat de referència a nivell europeu."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
La vila romana dels Hospitals: arqueologia i indústria al Morell
Descobriment i context de la vila dels Hospitals L'episodi se centra en la publicació del llibre La vila romana dels Hospitals, una obra que recull la memòria científica d'una troballa arqueològica realitzada entre els anys 1995 i 1996 al Morell. El descobriment es va produir de manera fortuïta durant les obres de construcció d'una planta de polipropilè de l'empresa Repsol. Els arqueòlegs Joan Manchón i Josep Maria Macías expliquen com es va trobar el jaciment: * Una excavadora va fer sortir a la llum un crani de fa 1.600 anys. * Aquest incident va aturar les obres i va activar els protocols de patrimoni de la Generalitat. * Es va establir un pacte pioner per fer compatible el progrés industrial amb la recerca històrica, finançat per la pròpia empresa privada. Característiques del jaciment i hipòtesis històriques L'excavació va permetre documentar aproximadament 650 metres quadrats d'una estructura que va estar activa des del segle II a.C. fins al segle V d.C. Entre les troballes destaquen: Estructures domèstiques: Cuines, latrines i zones de vida quotidiana. Zones de bany: Es van identificar dues termes diferents, construïdes en fases cronològiques distintes. Elements decoratius: Restes de mosaics i ceràmiques que ajuden a datar l'evolució de la vila. "No deixa de ser una mena d'àrea de serveis precisament en terrenys d'una important indústria petroquímica." La hipòtesi principal és que la vila podria haver funcionat com una mutatio o statio, és a dir, un allotjament o hostal a peu de via (la via Tàrraco-Ilerda) on els viatgers paraven a descansar, banyar-se i alimentar els cavalls. La importància de la divulgació científica El llibre inaugura una col·lecció de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) que busca transformar les memòries administratives, sovint àrides i tècniques, en documents accessibles per al públic interessat. El text combina una part acadèmica i tècnica (necessària com a prova científica) amb conclusions i imatges més divulgatives. Es destaca la necessitat de publicar monografies sobre el territori de Tàrraco per poder crear síntesis històriques rigoroses del Camp de Tarragona.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
La Festa Major de Poboleda: Tradició i Convivència
La Festa Major de Poboleda: Un referent al Priorat Aquest episodi explora la riquesa cultural i social de la Festa Major de Poboleda, destacant com el poble es transforma durant el mes d'agost per acollir visitants i veïns en una celebració col·lectiva. Tradicions Úniques Una de les imatges més potents de la festa és la cercavila amb un canó històric de fa 200 anys, vinculat a la Guerra del Francès. Aquest canó es passeja pels carrers principals mentre: * Es realitzen descarregues i trets per despertar la població. * Els veïns saluden des dels balcons. * S'ofereixen productes típics com la virància, el coc ràpid i els orellons. Organització i Cohesió Social L'èxit de les festes rau en la col·laboració desinteressada de tot el municipi. Josep Ferran, regidor de festes, destaca la personalitat de Poboleda: * Implicació total: L'Ajuntament, l'Associació de Joves, l'Associació de Dones i els establiments locals treballen plegats. * Diversitat i integració: El poble acull col·lectius de Sud-amèrica, el Magreb i l'Europa de l'Est (Bulgària, Romania), que participen activament o amb curiositat en les tradicions locals. "Socialment la Poboleda està bastant conjuntada i normalment és un poble bastant tranquil." L'Efecte de l'Estiu i el Retorn El motiu pel qual la festa s'allarga durant tot l'agost és demogràfic. Arran de la crisi de la Fil·loxera, molta gent va emigrar, però les cases es mantenen. A l'estiu, els descendents i turistes tornen al poble, fent créixer la població significativament i justificant una programació extensa i variada.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Projecte de Reserva Marina a la Punta de la Mora con Depana
Gestió Sostenible i Conservació del Litoral Tarragoní L'entitat ecologista Depana, representada per Maripau Moli, ha rebut una subvenció de 40.000 euros per impulsar la creació d'una reserva marina a la zona de la Punta de la Mora. Aquest projecte busca revertir la degradació dels ecosistemes i integrar la protecció tant de la part terrestre com de la marina. Punts Clau del Projecte: Integració d'ecosistemes: A diferència de la protecció tradicional centrada en la terra, es pretén protegir el continuum entre mar i terra. Estudis de biodiversitat: Es realitzaran investigacions sobre la dinàmica litoral i la possible instal·lació de biòtops per regenerar la flora i fauna. Educació i voluntariat: La base del projecte és la cogestió amb la ciutadania mitjançant programes d'educació ambiental i jornades de neteja. La Singularitat de la Punta de la Mora "Els fons són sorrencs i la fauna que hi creix és molt més fràgil que la rocosa. S'ha de protegir perquè en queda molt poca a la costa de l'estat." Maripau Moli destaca que el fons marí de Tarragona posseeix unes característiques úniques que sovint passen desapercebudes perquè, a diferència d'un bosc cremat, la degradació sota l'aigua no és visible a simple vista. Horitzons de Futur L'objectiu final, fixat a uns cinc anys vista, és assolir la declaració oficial de Reserva Marina. Això no només facilitaria recursos i vigilància, sinó que atrauria un turisme sostenible de qualitat (submarinisme i recerca científica) i permetria crear un centre d'interpretació al Fortí de Sant Jordi.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
CEPTA denuncia el dèficit d'infraestructures a Tarragona
Dèficit Crònic d'Infraestructures a Tarragona Jordi Just, president de la Comissió d'Infraestructures de la CEPTA, analitza la problemàtica de les greus retencions ocorregudes el passat cap de setmana a l'autopista. Just afirma que aquests fets no són un cas aïllat, sinó el resultat d'un dèficit d'infraestructures històric a la demarcació que la patronal fa anys que reclama. Els punts clau del conflicte: Manca de previsió i infraestructures: Tot i que s'atribueix part del problema a l'augment inesperat del trànsit, el moll de l'os és la inexistència d'una xarxa viària adequada. Centralisme barceloní: Es critica que les inversions i solucions semblen prioritzar sempre l'entorn de Barcelona, deixant Tarragona en un segon pla si no hi ha crisis extremes. Incompliments i nyaps: S'esmenten exemples com l'estació de l'AVE (allunyada i poc funcional comparada amb l'antic Talgo) o el desdoblament deficient de la Nacional 340. Propostes i reclamacions de la CEPTA: "L'única forma que ens en sortirem no és encrispant-nos, sinó treballant junts; territori, agents econòmics i polítics hem de ser escoltats." Consorci del Camp: Es reclama el desplegament real d'aquest organisme per gestionar temes estratègics com l'aeroport, l'energia i les carreteres. Gratuïtat de peatges: La patronal dona suport a l'exempció de pagament a l'àrea metropolitana de Tarragona (Salou, Reus, Tarragona) com a possible solució temporal fins que acabin les obres del tercer carril. Unitat territorial: Es fa una crida a la unitat d'acció per evitar que Tarragona continuï sent l'última en rebre inversions, comparant negativament l'evolució de l'aeroport de Reus respecte al de Girona. Finalment, sobre qui ha de pagar el cost d'aixecar barreres, Just ho considera un conflicte entre govern i concessionària en el qual la societat civil no hauria de pagar els plats trencats d'un servei deficient.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Dèficit d'infraestructures i crisi de l'AP-7 a Tarragona
L'impacte de les retencions a l'AP-7 i la gestió dels peatges L'entrevista amb Albert Avelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, aborda la problemàtica de les infraestructures a la demarcació arran de les cues històriques a l'autopista AP-7. La situació viscuda aquest cap de setmana, amb retencions de fins a 70 quilòmetres, ha reobert el debat sobre el dèficit d'inversió i la gestió de les barreres de peatge. Punts clau de la conversa: Necessitat d'un protocol d'actuació: La Cambra exigeix la creació d'un protocol clar entre la concessionària ACESA i el Servei Català de Trànsit per fixar quan s'han d'aixecar les barreres automàticament davant col·lapses excepcionals. Impacte econòmic i d'imatge: Avelló estima que el cost d'una retenció de només dues o tres hores pot superar el milió d'euros, a banda del greu deteriorament de la imatge del Camp de Tarragona. Inversions endarrerides: Es denuncia que el tercer carril de l'AP-7 arriba amb més de 10 anys de retard, fet que posa en dubte si l'obra, quan finalitzi el 2009, serà suficient per absorbir l'actual volum de trànsit. Seguretat camuflada de negoci: Es critica que una via que funciona com a negoci privat generi situacions de risc per a la seguretat ciutadana quan desenes de milers de cotxes queden bloquejats. "No es poden tenir 60.000 o 70.000 cotxes embotellats en una carretera perquè això genera unes situacions de risc altíssim." Propostes de futur Des de la Cambra s'aposta per l'eliminació provisional dels peatges troncals com a mesura immediata per alleugerir el trànsit mentre no finalitzin les obres definitives, a més d'una millora urgent en la mobilitat ferroviària interna.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Descobrint Sevilla: Festes, Turisme i Tradicions
Sevilla a fons: Tradició, Cultura i Futur Turístic En aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio, s'explora la riquesa cultural de la capital andalusa amb la participació de Manuel Rey, gerent del Consorci de Turisme de Sevilla. L'entrevista posa el focus en com la ciutat gestiona els seus grans esdeveniments i quin és el perfil dels visitants que reben. Les Grans Cites de la Primavera Sevilla experimenta una autèntica metamorfosi amb l'arribada de les seves festes més emblemàtiques: Setmana Santa: Un esdeveniment que es supera cada any i que ara compta amb innovacions tecnològiques, com la retransmissió en directe a través de la Televisió Turística d'internet. Fira d'Abril: Una explosió social que atrau prop d'un milió de visitants diaris, provocant que l'ajuntament treballi en l'ampliació de l'espai i el nombre de casetes públiques. Gestió i Logística: El Model SECOP Per gestionar tal volum de persones, la ciutat utilitza el SECOP, un dispositiu organitzatiu complex que compta amb el know-how acumulat durant dècades. "És un organisme on participen totes les àrees municipals amb competències en turisme, festes majors, cultura, policia i bombers, treballant d'un any per l'altre." Més enllà de la Primavera: Estiu i Esdeveniments L'oferta no s'atura amb la primavera. S'han destacat altres atractius com: El Corpus Christi, una tradició molt estimada pels sevillans. Les Nits als Jardins de l'Alcázar, que combinen música i teatre en un entorn Patrimoni de la Humanitat. La celebració de l'Eurobàsquet, que portarà l'elit del bàsquet a la ciutat al setembre. Perfil del Turista i Dades Estadístiques Sevilla ha batut rècords amb prop de 2 milions de visitants anuals. Les dades revelen que: * El mercat està equilibrat al 50% entre turisme nacional i internacional. * Dins l'àmbit estatal, els catalans són els que més visiten la ciutat, seguits dels madrilenys. * Les motivacions principals són l'enriquiment cultural (19%) i els negocis/congressos, que sumen gairebé un 23%.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
23'
Entrevista a Sergi de los Rios sobre projectes de Tarragona
Resum de l'entrevista a l'alcalde accidental de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Sergi de los Rios, tinent d'alcalde de Promoció i Estratègies de Ciutat i actualment alcalde accidental, desgrana els projectes clau per al futur immediat de la ciutat, centrant-se especialment en el Mercat Central, el Palau de Congressos i la relació amb la universitat. La remodelació del Mercat Central L'eix principal de la conversa ha estat el nou impuls al projecte del Mercat Central. El tinent d'alcalde destaca dos fronts d'actuació urgents: • Intervenció arqueològica: Ja s'ha iniciat la primera fase i s'haurà d'integrar qualsevol troballa rellevant en el projecte final per museïtzar-la. • Finançament: S'ha signat un conveni marc amb l'Estat que preveu una inversió inicial de 5 milions d'euros, amb la voluntat d'arribar a acords més amplis amb la Generalitat i fons propis derivats de l'explotació del futur pàrquing i supermercat. "Volem que el mercat provisional no només mantingui els clients actuals, sinó que n'atraigui de nous gràcies a les seves excel·lents condicions i climatització." El Palau de Congressos i el Recinte Firal De los Rios aposta per una nova filosofia on la ciutat i el Palau de Congressos es mirin de cara. Els objectius principals són: • Definir un nítol de mercat específic per fer front a la futura competència de Port Aventura. • Potenciar congressos de caire científic i internacional vinculats a la recerca local. • Mantenir el recinte firal com un espai multifuncional (concerts, sopars, parcs infantils) sense perdre l'essència de les fires temàtiques. El Parc Tecnològic i la Universitat Rovira i Virgili Es planteja un canvi de relació amb la URV, passant de la distància a una col·laboració estreta. • S'ha establert un calendari per tenir un full de ruta definit el 31 de desembre. • El Parc Tecnològic se situarà a la zona de Sescelades, vinculat al campus universitari. • El focus principal serà la química sostenible i la recerca puntera per situar Tarragona com a referent internacional.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Museu del Vi Els Cups a Montbrió del Camp
La Ruta Amagada a Montbrió del Camp En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, l'espai de La ruta amagada es trasllada a Montbrió del Camp, una localitat del Baix Camp situada a pocs quilòmetres de la costa. El municipi, conegut pel seu entorn termal i la seva tradició agrícola centrada en l'olivera i la vinya, acull un espai cultural singular dedicat a la viticultura. El repte dels oients: el significat de 'Cup' Gran part del programa es dedica a un concurs on els oients han d'esbrinar el nom del museu. La pista clau és la paraula catalana equivalent al terme castellà lagar: El cup és l'espai on es diposita el raïm per ser trepitjat o on s'emmagatzema el most. Molts participants tenen dificultats per trobar el terme exacte, tot i estar familiaritzats amb el món del vi. Finalment, es presenta el Museu del Vi 'Els Cups', situat a la casa pairal de Can Busquets. El llegat de la família Boada Roger Boada, responsable del museu, explica els orígens i continguts d'aquesta col·lecció privada: Origen: Creat pel seu pare als anys 70, qui va recórrer Catalunya amb un Land Rover recollint peces històriques. Patrimoni: El museu compta amb unes 3.000 peces relacionades amb l'elaboració del vi, incloent-hi 11 premses, estris de boter i una col·lecció de porrons. Experiència: La visita permet baixar literalment a l'interior dels cups de la finca. "Al mes de setembre, en plena verema, fem aquí la festa del vi i trepitgem el raïm amb els peus." Valorització dels productes locals L'entrevista serveix també per reivindicar la qualitat dels vins de Tarragona, sovint eclipsats pel prestigi del Priorat o el Montsant. Es destaca la riquesa gastronòmica de la zona: Vins de qualitat de localitats com Bràfim. Oli amb Denominació d'Origen Siurana. Productes tradicionals com el moscatell i el vi ranci. El museu ofereix visites comentades en diversos idiomes que inclouen degustacions de productes de la terra.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Actualitat a Tarragona: Ràdio, Nàstic i un premi milionari
Actualitat i Concursos a Tarragona Ràdio L'episodi comença repassant les dinàmiques del programa, destacant el sorteig de les tacholes, un calçat tradicionalment conegut com les xancletes catalanes. Sorteig setmanal: Es regalaran cada divendres dos parells de tacholes entre tots els participants del concurs de la ruta amagada. Identitat del producte: Són xancletes amb els colors blanc i negre que incorporen la senyera a les cintes, essent un producte amb denominació d'origen. Estat del Trànsit i Successos a Altafulla S'informa d'una jornada marcada per la mobilitat i la sort a la comarca: Operació sortida: Es registren retencions importants a l'AP-7 a l'altura de Tarragona en sentit sud pel gran volum de vehicles. Premi milionari a Altafulla: Es destaca la notícia d'una butlleta premiada amb més de 3 milions d'euros venduda en un estanc de la localitat. Els locutors comenten l'enrenou que ha generat, comparant-ho amb l'efecte de La Bruixa d'Or. Última hora del Gimnàstic de Tarragona En l'àmbit esportiu, Quim Pons avança les novetats més recents del Nàstic: Fitxatge imminent: El porter Juanmi, amb experiència a Primera i Segona Divisió (ex del Saragossa i Múrcia), s'incorporarà al club amb 36 anys per cobrir la baixa de Rubén Pérez. Incidències a l'entrenament: > "Roberto Carrillo ha patit un principi de traumatisme cranial després d'una topada i ha estat traslladat a l'Hospital de Santa Tecla." Altres baixes inclouen Tobias Grahn per una gastroenteritis.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
Un premi de 3 milions de la Bonoloto sacseja Altafulla
L'impacte de la sort a Altafulla La localitat d'Altafulla, al Tarragonès, s'ha convertit en el centre d'atenció després que el sorteig de la Bonoloto de dilluns passat deixés un únic encertant de primera categoria amb un premi superior als 3 milions d'euros (uns 550 milions de les antigues pessetes). L'entrevista amb en Pepe Pijoan, responsable de l'estanc que va segellar la butlleta guanyadora, revela l'ambient d'eufòria i curiositat que es viu al municipi: Expectació i anonimat: Tot i que inicialment es va produir una confusió amb un veí anomenat Joan Benagges, que va ser felicitat per error, la identitat del real guanyador o guanyadora encara es desconeix. Es creu que podria ser algú del poble amb una aposta setmanal o un dels molts estiuejants que passen per la zona. El paper del receptor: En Pepe explica que, tot i no ser una administració de loteria oficial sinó un receptor mixt amb terminal, la satisfacció de "solucionar la vida" a una família és immensa. La mística del Gat d'Altafulla: L'anècdota més curiosa és la suposada ratxa de sort iniciada arran de la creació d'una figura del bestiari popular, el gat dels diables. Des de la seva estrena, s'han repartit diversos premis menors a membres de col·lectius locals com castellers i diables, culminant ara amb aquest gran premi. "No els hi toca ni un duro i estan contents... i ara ho entenc. T'hi has de trobar per saber la satisfacció que dona donar un premi així." Repercussió social L'esdeveniment no només ha generat alegria pel premi monetari, sinó que ha reforçat el sentit de comunitat i identitat a Altafulla, amb veïns fent cua a l'estanc i especulant sobre qui podria ser el nou milionari que, amb una mica de cap, "ja no haurà de treballar mai més".
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
La recepta electrònica i el seu desplegament a Tarragona
Estat actual de la recepta electrònica Andreu Suriol, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, analitza el funcionament d'una prova pilot innovadora en l'àmbit sanitari europeu. Malgrat els avantatges del sistema, s'han detectat múltiples incidències tècniques que han obligat a frenar la incorporació de nous pacients fins que el programa sigui més robust. Funcionament i beneficis del sistema El sistema es basa en la transmissió de dades confidencials entre el metge i un magatzem d'arxius segur. Els punts clau del mecanisme són: El metge realitza la prescripció digital després d'un diagnòstic. El pacient utilitza la seva targeta d'identificació sanitària per recollir el medicament. Permet un control farmacoterapèutic avançat, creuant dades per evitar interaccions perilloses entre medicaments (com el cas de l'aspirina i el Sintrom). Problemes detectats durant la prova pilot El sistema es descriu com a "intermitent" a causa de diverses deficiències: Manca de connectivitat: Problemes de xarxa i comunicacions que impedeixen l'accés a les dades en temps real. Rigiditat administrativa: Dificultats per gestionar canvis per genèrics, preus de referència o la venda de psicòtrops. Càrrega de treball: Les farmàcies dediquen fins al 80% de la seva feina a gestionar incidències de la recepta electrònica. "Quan el sistema funciona bé, és impressionant i sembla gairebé ciència-ficció per la comoditat que ofereix al pacient i al farmacèutic." Perspectives de futur S'espera que cap a l'octubre el sistema funcioni correctament en el 95% dels casos, amb l'objectiu de fer-lo extensiu a tot Catalunya durant l'any 2008. També es discuteix el repte de la interoperabilitat a escala europea i estatal.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Agenda cultural i festiva del cap de setmana a Tarragona
Panorama d'activitats culturals i festes majors L'agenda d'aquest cap de setmana a les comarques de Tarragona es presenta plena de propostes que abasten des de la música clàssica fins a les celebracions més populars i innovadores. Actuacions Musicals Destacades Camerata XXI: Aquesta nit, l'orquestra oferirà un concert de música clàssica popular al Teatre Auditori del Camp de Mart, amb obres de Rossini, Mozart i Beethoven sota la direcció de Tobias Gosman. Immigressons: Una proposta d'intercanvi cultural entre Catalunya i l'Argentina que es podrà veure dissabte al Pla de la Seu. Dirigit per Raül Fernández, l'espectacle explora l'exili i els viatges migratoris a través de cançons. Roger Mas: Dins del cicle de la Ruta del Cister, el cantautor presentarà les seves "cançons telúriques" dissabte al monestir de Santa Maria de Vallbona. La Salseta del Poble Sec: Una fita històrica a Vilabella, on la mítica formació celebrarà el seu concert número 3.000 coincidint amb el seu 30è aniversari. Tradició i Festes Majors Esbart Dansaire de Tarragona: Celebra el seu 25è aniversari amb una actuació a la plaça de la Font que inclou grups de la ciutat agermanada de Klagenfurt (Àustria). Pallaresos i Sant Salvador: Els Pallaresos busquen innovar el format de la festa major per donar veu al talent jove, mentre que el barri de Sant Salvador presenta un programa participatiu amb sopars de carmanyola. Pira i el fenomen Josmar: La localitat de la Conca de Barberà destaca pel seu cartell eclèctic que inclou actuacions de Josmar Geron i Helena Gasol. Altres activitats de lleure Estiu Jove: Tallers de capoeira a Camp Clar com a tancament de les activitats d'estiu. Torredembarra: Celebra el festival Pleniluni amb espectacles de circ i un mercadet d'antiguitats i col·leccionisme. Riudoms: Els amants de l'estratègia tenen una cita amb el 7è Torneig d'Escacs Vila de Riudoms. "Els pobles s'han de despertar i trencar l'estereotip de les festes tradicionals per donar pas al talent creatiu dels joves."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Santa Tecla: gestió a l'Argentina i nous projectes a Tarragona
Internacionalització i model de gestió de la Xarxa Santa Tecla El doctor Joan Maria Adserà, gerent de la xarxa, detalla l'expansió de l'entitat cap a l'Argentina, on han guanyat un concurs per gestionar una xarxa integral que inclou dos hospitals i 23 centres de salut a la província de Salta. Aquest projecte és el resultat de l'evolució d'un model organitzatiu iniciat el 2001, basat en l'excel·lència i la integració de serveis. Punts clau de la intervenció a Salta: Exportació de coneixement: No es busca un benefici econòmic directe, sinó implementar un sistema de qualitat en una de les regions més pobres del país. Fundació Argentina Santa Tecla: S'ha creat una entitat local sense ànim de lucre per gestionar els recursos, on els excedents es reinvesteixen en el propi territori. Equip professional: Tot i que l'objectiu és l'autonomia local, professionals de Tarragona (com el gerent Xavi Singla) s'han desplaçat per liderar la posada en marxa. "Quan la fam apreta, t'atreveixes a fer coses que en altres moments no faries; el govern de Salta ha tingut el coratge de buscar fórmules d'eficiència per necessitat." Projectes destacats a la ciutat de Tarragona L'entrevista també repassa el calendari de dues infraestructures vitals per al territori: Residència de Ponent: Un projecte de 180 places públiques molt esperat a causa del gran dèficit de places residencials a Tarragona. El projecte executiu ja està enllestit i es preveu signar el conveni amb l'Ajuntament i la Generalitat al setembre. Les obres podrien finalitzar el 2010. Nou Tanatori al Cementiri: Ubicat estratègicament per donar equilibri a la ciutat, l'equipament comptarà amb 8 sales de vetlla. Actualment es troba en fase de cates arqueològiques i es preveu que estigui operatiu a finals del 2009. Altres col·laboracions internacionals A banda de l'Argentina, la xarxa actua com a consultora d'integració sanitària en altres països com Panamà (assessorant tres hospitals pel Banc Mundial) i Portugal (Algarve).
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Gastronomia a Sevilla: Tradició i avantguarda culinària
La riquesa de la cuina sevillana L'espai d'avui del Matí de Tarragona Ràdio s'endinsa en el món de la gastronomia de Sevilla, explorant com la ciutat combina els seus tòpics més celebrats amb una cuina innovadora i de qualitat. A través de les entrevistes amb responsables de dos restaurants emblemàtics, es destaca la importància de la matèria prima local provinent del mar, la serra i l'horta. Restaurante Becerrita: Tradició de cinquena generació Jesús Becerra ens explica la filosofia del seu establiment situat al centre de Sevilla: Fussió culinària: Defineixen la seva cuina com sui generis, barrejant receptes tradicionals rescatades dels pobles amb tècniques de nova creació. La tapa com a miniatura: Entenen la tapa com una mostra reduïda dels plats de la carta, permetent al comensal tastar una gran varietat de sabors en un sol àpat. Plat estrella: La cua de bou, que presenten tant en el seu format de guisat tradicional com en una innovadora versió en forma de croqueta. Restaurante El Cabildo: Un viatge per Andalusia Francisco Jesús Azuaga, del grup Abades, ens presenta una proposta centrada en l'experiència sensorial: Menú Degustació: Ofereixen un recorregut per les vuit províncies andaluses, des de l'oli de Jaén fins als mariscos de Huelva i Cadis. Postres i vins: Destaquen dolços com la leche frita o la tarta de piononos. Pel que fa als vins, subratllen la versatilitat dels vins de Jerez, finos i manzanilles per acompanyar cada moment de l'àpat. "Intentem no trencar la il·lusió del visitant que busca el salmorejo, però li oferim una versió sorpresa, com el bacallà confitat sobre crema de salmorejo." El valor de l'evolució Tots dos convidats coincideixen que, tot i que el pescaíto frito i el gaspatxo són fonamentals, la gastronomia actual de Sevilla busca donar una "volta de femella" als clàssics per sorprendre tant el turista com el client local.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Descobrint el Museu del Carro i Eines del Camp de Valls
La Ruta Amagada a l'Alt Camp En aquesta edició de La ruta amagada de Tarragona Ràdio, el programa proposa un joc de pistes per descobrir un espai emblemàtic de la tradició rural situat a la capital de l'Alt Camp, Valls. Després de diverses indicacions geogràfiques i temàtiques, un oient anomenat Andreu aconsegueix identificar el destí: el Museu de Carros i Eines del Camp. Entrevista amb Rogeli Montalà El programa entrevista el creador i responsable del museu, Rogeli Montalà, qui explica l'evolució d'aquest projecte personal que va néixer com un hobby per a la seva jubilació i que avui dia acull més de 7.000 peces. Orígens i expansió: El museu es va inaugurar l'any 2001 coincidint amb les Decennals de Valls. Amb el temps, s'ha ampliat amb seccions dedicades a l'oli, al vi i una col·lecció de 400 peces de Ferrer de Tall. Peces destacades: Entre la col·lecció hi ha més de 120 arades, incloent-ne dues procedents de França de l'any 1850 que pesen 3 tones cada una i funcionaven amb vapor. Conservació de la memòria: Montalà destaca que molts visitants, especialment pagatges veterans, s'emocionen en reviure els seus orígens a través dels objectes exposats. "Molts pagesos surten plorant amb llàgrimes als ulls perquè recorden els seus temps i els seus orígens." Cultura i Tradició per a les noves generacions L'espai no només conserva eines, sinó que també divulga la terminologia agrícola i l'evolució del treball a la terra mitjançant: Dossiers i audiovisuals: Un DVD de 15 minuts que explica la història de Valls i les feines del camp. Llibres especialitzats: L'obra L'evolució de la terra als treballs a Catalunya, editada per Cosetània i la Diputació, que serveix perquè els avis ensenyin als nets com es treballava antigament. Mòduls temàtics: Escenes que reprodueixen la vida quotidiana, com l'habitació dels avis o els oficis de carreter i ferrer.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Reducció de la sinistralitat laboral a Tarragona
Balanç de la Seguretat i Salut Laboral a Tarragona El director dels serveis territorials de Treball a Tarragona, Josep Maria Solanes, analitza l'evolució de la sinistralitat i la tasca inspectora a la demarcació durant el primer semestre de 2007. Les dades mostren una evolució positiva amb una millora general de la consciència empresarial. Dades de Sinistralitat (2006-2007) S'ha registrat una davallada global d'un 11% en els accidents laborals, destacant algunes xifres clau: * Accidents mortals: Reducció dràstica de gairebé el 75%. * Accidents lleus: Disminució de l'11%. * Accidents greus: Lleuger increment, passant de 64 a 69 casos. * Sectors: Millora notable a la construcció (-9,5%), la indústria (-15%) i els serveis (-11%). En contrast, l'agricultura ha empitjorat a causa de les bolcades de tractors. El Paper de la Inspecció de Treball L'organisme compta amb una plantilla d'uns 32 professionals a Tarragona (inspectors, subinspectors i tècnics habilitats). La seva activitat s'ha intensificat en l'àmbit preventiu: "L'ideal és anar prevenint... la prova està que l'any 2006 es van paralitzar 34 obres per risc imminent davant les 7 de l'any anterior." Factors que dificulten la prevenció Solanes identifica tres motius principals pels quals els empresaris i treballadors incompleixen la normativa: 1. Motius econòmics: El cost de contractar serveis de prevenció. 2. Immediatesa i pressa: El treball a destall o a preu fet indueix a ometre mesures per guanyar temps. 3. Subcontractació: La cadena de contractes difumina sovint la responsabilitat i la qualitat de la seguretat. 4. Excés de confiança: Factor crític tant en treballadors veterans com en novells, que sovint no utilitzen els Equips de Protecció Individual (EPI) tot i tenir-los a la seva disposició. Educació i Futur Per combatre la picaresca i el relaxament, el Departament aposta per la formació des de l'escola primària, amb l'objectiu de crear un hàbit natural de seguretat que el futur treballador exigeixi de forma sistemàtica.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Serveis Funeraris i Conscienciació Animal a l'Última Llar
Serveis Funeraris per a Mascotes i Conscienciació El text presenta una conversa detallada amb en Romà, representant de l'empresa i centre d'acollida L'Última Llar, situat entre Reus i Riudoms. Al llarg de l'entrevista, s'aborden dos eixos principals: el comiat digne dels animals de companyia i la tasca social de foment de l'adopció. Un Comiat Digne: Cementiri i Incineració L'empresa va néixer fa deu anys com un cementiri d'animalets pioner i ha evolucionat per oferir un servei integral que inclou: Incineració: Amb opció de recuperar les cendres en una urna o deixar-les en una fossa comuna. Enterraments: Disposen de fosses individuals en un entorn que s'allunya del formigó per esdevenir un jardí de repòs. Diversitat d'espècies: Tot i que els gossos i gats són majoritaris, també han gestionat el comiat d'iguanes, serps i porcs vietnamites. Accessibilitat: A diferència dels serveis per a humans, els costos són més reduïts i no requereixen assegurances complexes, tot i que el manteniment de les fosses individuals funciona mitjançant un lloguer anual. La Fundació i el Benestar Animal Darrere de la vessant mercantil, existeix una forta vocació de servei públic a través de la Fundació pels animals de companyia del Camp de Tarragona. Les principals línies d'actuació són: Foment de l'adopció: Destacant que els gossos adults són sovint els més agraïts i carinyosos quan se'ls dona una segona oportunitat. Projectes socials: Creació d'un banc d'aliments per a mascotes i programes d'educació a les escoles per fomentar la conscienciació des de la infància. Esterilització: Treballant per garantir que tots els animals adoptats surtin del centre amb el control veterinari i reproductiu adequat. "Avui en dia els animals de companyia han deixat de ser-ho per ser un més de la família per a molta gent." El Procés d'Adopció Responsable Adoptar un animal a L'Última Llar no és un tràmit burocràtic, sinó un exercici de responsabilitat. El centre assessora les famílies segons el seu estil de vida (pis o xalet) i ofereix un període de preadopció per assegurar la compatibilitat i detectar possibles problemes com al·lèrgies abans de la implantació definitiva del microxip.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
Denúncia per deficiències greus al CAP Tarracó
Deficiències estructurals i sanitàries al CAP Tarracó Els treballadors del CAP Tarracó, representats per la infermera Gemma Ortega del sindicat Catac, han presentat una denúncia davant la Inspecció de Treball a causa de les greus mancances que arrossega l'edifici des de la seva inauguració l'any 2005. Malgrat les queixes reiterades a la gerència, la situació no s'ha resolt, posant en risc tant els 50 treballadors com els 25.000 usuaris del centre. Principals problemes detectats Els incidents més crítics es resumeixen en els següents punts: Mals sistemes de desaigüe: El clavegueram no està connectat correctament i s'han produït episodis greus d'inundacions amb matèria fecal. Filtracions i humitats: El sistema de reg per aspersió dels jardins de la planta superior no està ben impermeabilitzat, provocant filtracions constants. Deficiències elèctriques: La instal·lació és defectuosa; per exemple, cal mantenir totes les llums del centre enceses per poder obrir o tancar la porta principal. Risc per a la seguretat física: S'han registrat caigudes de plaques del sostre a causa de les humitats. L'impacte sobre la salut laboral L'entrevista destaca un incident especialment greu ocorregut el 27 de març, on el centre es va inundar de residus. La posterior neteja amb lleixius va afectar greument la plantilla, ja que molts treballadors ja patien hipersensibilitat química per una intoxicació prèvia per fumigacions en l'antic edifici. "No crec que cap persona pogués permetre això en un pis nou... no entenem com es pot permetre en un lloc públic habitat per tantíssima gent." Manca de responsabilitat institucional Ortega denuncia un "buit d'autoritat" on les diferents institucions implicades (ICS, Ajuntament de Tarragona i Departament de Salut) es passen la responsabilitat les unes a les altres sense aplicar la Llei de Prevenció de Riscos.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Els Pallaresos modernitza la seva Festa Major
Renovació i Modernització de les Festes L'Ajuntament dels Pallaresos ha dissenyat una Festa Major que s'allarga fins al 6 d'agost amb la clara voluntat de trencar amb els esquemes tradicionals. Segons el regidor de festes, Carles Videller, l'objectiu és oferir un format més actual i dinàmic que vagi més enllà de les típiques orquestres i els tòpics festius de sempre. Eixos Principals de la Programació Aposta pel Públic Infantil: A causa de l'alt creixement demogràfic de nens i nenes al municipi, s'ha programat una activitat diària (fins a les 18:30h) que inclou: Contacontes. Actuacions de circ. Espectacles de titelles i animació. Grans Concerts i Cultura Local: S'introdueix el concepte de concert professional com a eix central. L'actuació destacada de l'Elèctrica Dharma. Participació de grups locals com Els Xicanos actuant com a teloners. Incorporació de performances innovadores a càrrec de la Colla de Gegants. Participació Ciutadana i Talent Local L'Ajuntament ha adoptat un paper de facilitador tècnic, permetent que les entitats i col·lectius organitzin els seus propis actes amb total llibertat creativa. "Volem trencar l'estereotip de les festes tradicionals per donar pas a la gent jove i dinàmica del poble." El regidor destaca que el municipi és un focus de talent creatiu (poetes, escriptors i músics) que ha de ser el protagonista d'aquesta nova etapa festiva.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Balanç Judicial i Memòria de la Fiscalia de Tarragona
Balanç Judicial i Reptes de la Fiscalia a Tarragona El fiscal en cap de Tarragona, Xavier Jou, analitza les dades de la memòria judicial i reflexiona sobre l'augment d'activitat als jutjats de la demarcació. Unitat i Diferències en Violència de Gènere Es destaca un increment notable de les denúncies, en part degut a una major consciència social i a la pèrdua de la por a denunciar. Tanmateix, es puntualitza un matís tècnic important: - Violència de gènere: S'aplica exclusivament a l'àmbit de la parella. - Violència domèstica: S'inclou tota la violència produïda dins l'àmbit de la llar. L'any 2006 no es va registrar cap víctima mortal, però sí un augment de delictes de lesions que anteriorment es consideraven faltes. El pas de falta a delicte en el Codi Penal ha fet que conductes abans invisibles ara apareguin en les estadístiques criminals. Delictes Urbanístics a les Terres de l'Ebre Un altre punt clau és l'augment de construccions il·legals, especialment en zones protegides com el Delta de l'Ebre i els Ports: - S'han detectat casos on simples magatzems d'eines es converteixen en habitatges. - Les conseqüències legals poden arribar a la demolició de l'obra per retornar el terreny al seu estat original. Litigiositat i Recursos de la Justícia El fiscal observa una societat cada vegada més reivindicativa, però adverteix sobre la litigiositat sense fonament. Recomana: "Consultar un advocat abans d'anar al jutjat per articular la denúncia de manera més precisa i evitar saturar el sistema amb fets que no són delictius." Finalment, es destaca que Tarragona gestiona un volum de diligències superior a tot l'Aragó (86.000 vs 76.000), un fet impulsat pel turisme massiu i l'elevat trànsit de les seves infraestructures. Per fer-hi front, la plantilla de la Fiscalia s'ampliarà fins als 39 fiscals a finals de 2007.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Descobrint el Petit Palace Santa Cruz i Sevilla
Entrevista a José Luis Barroso sobre el turisme a Sevilla En el marc del concurs de turisme urbà de Tarragona Ràdio, s'ha realitzat una entrevista a José Luis Barroso, gerent de l'hotel Petit Palace Santa Cruz, per conèixer els detalls dels premis d'aquesta setmana i els atractius de la capital andalusa. Detalls del premi i l'allotjament El concurs ofereix un primer premi excepcional que inclou: * Dues nits d'hotel al Petit Palace Santa Cruz. * Tapes al restaurant Becerrita. * Visita guiada pel centre històric (Catedral, Alcàsser i barri de Santa Cruz). L'hotel destaca per estar ubicat en una mansió del segle XIX rehabilitada, situada al cor del barri de Santa Cruz. Barroso defineix l'establiment com un espai acollidor i tecnològic, ja que pertany a la cadena High Tech, oferint internet gratuït, ordinadors portàtils a les habitacions i serveis d'hidromassatge. Consells per visitar Sevilla a l'estiu Pel que fa al clima, l'entrevistat desmitifica la calor extrema de l'agost, afirmant que les temperatures se suavitzen i que, amb una bona hidratació i seguint el ritme local (siesta a la tarda i activitat a partir de les sis), es gaudeix perfectament. "És una ciutat que es gaudeix durant tot l'any... més que res és un estereotip que s'exagera massa." Recomanacions locals El gerent suggereix als visitants: * Perdre's pels carrerons de l'antiga jueria per trobar racons fora de les guies. * Fixar-se en les plaques històriques dedicades a escriptors com Washington Irving o Miguel de Cervantes. * Visitar els jardins dels Reials Alcàssers, que ell considera el seu racó preferit per la seva tranquil·litat i bellesa.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
El llegat de la Punta de Coixí a l'Arbós
La tradició de la punta a l'Arbós L'entrevista amb Sergi Sedó, gerent de la Fundació Museu Puntes de Coixí, descobreix la riquesa d'una tradició que es remunta al segle XVII. L'Arbós destaca per tenir l'única escola oficial de puntaires de la Generalitat de Catalunya, mantenint viu un ofici que va ser vital per a l'economia local. Història i resiliència L'impuls definitiu de la punta de coixí a la vila va aparèixer després de la Guerra del Francès (1808). Amb el poble devastat, els coixins de fer punta van ser dels pocs béns que van sobreviure als incendis: "L'únic mitjà de vida que va quedar després d'aquesta guerra al poble va ser els coixins que els francesos no havien cremat." Aquesta necessitat va crear una autèntica indústria tèxtil liderada pels renders (empresaris), que exportaven les peces a Europa i Amèrica. El Museu i l'activitat actual Avui dia, la punta ha passat de ser una indústria a un hobby d'alta delicadesa. El museu, situat al carrer Major, recull aquest llegat: Donacions locals: El 99% de les peces han estat cedides desinteressadament pels veïns. Sales temàtiques: El museu disposa de cinc sales dedicades al fil negre, aplicacions religioses, roba de la llar i peces històriques. Relleu generacional: Tot i que és una activitat majoritàriament de dones grans, l'escola promou cursos per a infants i joves per garantir el futur de la tradició. Comunitat activa: Actualment hi ha entre 400 i 500 puntaires en un poble de només 5.000 habitants.