Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

1513-1536 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Saló de la Formació i el Treball: Guia per a joves
El Saló de la Formació i el Treball a Tarragona El Palau de Congressos de Tarragona acull el Saló de la Formació i el Treball, una iniciativa estratègica dissenyada per connectar els joves amb el mercat laboral actual. L'esdeveniment reuneix una gran varietat d'agents, des d'empreses de selecció fins a instituts i organismes oficials, amb l'objectiu de combatre la desorientació juvenil en la cerca de la primera feina. Sectors i perfils demandats Les empreses de treball temporal (ETT), com Adecco, destaquen que l'oferta i la demanda són molt variades a la regió: * Perfils industrials: Operaris de fàbrica i manipuladors. * Perfils tècnics: Administratius, comercials i personal de botigues. * Candidats: Des d'estudiants que busquen feines d'estiu fins a persones que volen estabilitat laboral. L'aposta per la Formació Professional (FP) Francesc Roca, de l'Institut Comte de Rius, subratlla la importància de trencar els vells estereotips sobre l'FP: "Els alumnes bons van a la universitat i la resta a l'FP. Costa una mica anar canviant aquest estereotip." L'FP es presenta com una via d'èxit assegurat, amb una taxa d'inserció laboral molt alta (feina en menys de sis mesos) i mesures flexibilitzadores que permeten compaginar estudis i treball. Recursos i orientació institucional Diversos organismes ofereixen suport gratuït per als cercadors de feina: * SOC i FIFO: El Servei d'Ocupació de Catalunya i el Centre de Formació Ocupacional ofereixen cursos per a aturats i actius, tot i que el FIFO encara és un gran desconegut per al públic. * Servei Municipal de l'Ocupació: Un servei heterogeni on el 60% dels usuaris són dones i on el boca-orella és el principal canal de difusió. * Cat Formació: Defensa la formació contínua i el reciclatge com a valors imprescindibles, fins i tot en sectors com l'hostaleria. * Sindicats (UGT): Ofereixen assessorament i mediació per garantir que els joves trobin feina de qualitat i sàpigen a qui adreçar-se davant de problemes laborals.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
L'obra de Sergi Belbel: 'El mòbil' al Teatre Metropol
Explorant les relacions humanes a l'era digital l'actriu Marife Gil presenta l'obra teatral El mòbil, escrita per Sergi Belbel i dirigida per Lluís Pasqual. Aquesta peça contemporània es converteix en un mirall de la societat actual, on el telèfon mòbil deixa de ser una eina per convertir-se en l'eix central de les nostres interaccions. Els punts clau de la conversa L'anonimat i la desconnexió: L'obra reflexiona sobre com el mòbil permet un cert anonimat o desconnexió emocional. L'actriu explica que sovint fem coses mentre parlem pel mòbil que mai faríem cara a cara, com buscar objectes a la bossa mentre tractem temes vitals. Una escenografia moderna: La posada en escena és descrita com a freda i geomètrica, comparant els actors amb personatges de videojoc (PlayStation), el que reforça la idea de deshumanització. Ritme i vigència: La funció destaca pel seu ritme trepidant, reflectint la immediatesa de la vida moderna. Tanmateix, es reconeix que és una obra amb data de caducitat a causa de la ràpida evolució tecnològica. Reflexió sobre la dependència tecnològica L'obra planteja que avui en dia "no ets ningú si no tens mòbil", evidenciant una pressió social constant per estar connectats. "Tu pots estar fent ganyotes i dient que t'estimo molt i ningú et veu." L'elenc es completa amb noms de prestigi com Rosa Novell, Marta Marco i Carles Francino, que articulen un muntatge que transita entre la comèdia i la reflexió vital sobre els vincles familiars.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Entrevista a Lluís Amiguet: Petxina Daurada i Periodisme
Reconegut el periodista Lluís Amiguet per la seva trajectòria L'entrevista se centra en el lliurament de la Petxina Daurada per part del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona al periodista Lluís Amiguet, coautor de la cèlebre secció La Contra de La Vanguardia. Amiguet reflexiona sobre el seu vincle amb Tarragona, el paper de la ràdio local i la seva visió de la professió. Aspectes clau de la conversa: Periodisme de "fer pinya": Amiguet defensa un periodisme menys centrat en l'espectacularitat de les "estrelles" (que ell anomena el model Ronaldinho) i més basat en el treball col·lectiu i la utilitat pública. El planter tarragoní: Es destaca Tarragona com un gran viver de periodistes d'èxit (Carles Francino, Andreu Buenafuente, Javier Pons, entre d'altres). Premis de la societat civil: L'entrevistat reivindica la importància que els col·legues i la societat civil es premiïn mútuament per reconèixer el talent sense dependre exclusivament de les administracions públiques. Projectes de futur: Anuncia el llançament d'una nova plataforma de creació audiovisual i interactiva amb Víctor Amela, basada en la participació col·lectiva i l'esperit d'Internet. Reflexió sobre l'ofici: "Moltes vegades el periodisme és fer pinya. Quan et sents realment útil, no sempre surt el teu nom." Amiguet també aborda la dificultat de les entrevistes, afirmant que sovint és més complex fer una conversa interessant amb un personatge anònim (com un flequer innovador) que amb grans figures mundials com l'emperador del Japó, a qui va entrevistar al seu palau minimalista.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Anàlisi de Joan Aregio sobre els resultats de CiU a Tarragona
Anàlisi de l'Escenari Post-Electoral a Tarragona El regidor electe i cap de llista de Convergència i Unió (CiU), Joan Aregio, reflexiona sobre els resultats de les eleccions municipals de 2007. Malgrat el cop que ha suposat la derrota davant el PSC, Aregio es mostra decidit a liderar l'oposició i a mirar cap al futur. Factors de la Davallada Electoral Aregio identifica diversos elements que han provocat la pèrdua de vots de la federació nacionalista: L'alta abstenció, que ha afectat especialment el votant tradicional de CiU. La fragmentació del vot conservador cap a la candidatura de Maria Mercè Martorell. La desaparició d'Iniciativa per Catalunya, que ha beneficiat indirectament el creixement del PSC. El desgast natural després de 18 anys de govern sota el lideratge de Joan Miquel Nadal. "Les circumstàncies i el destí no han estat especialment justos amb nosaltres com a col·lectiu, ni amb mi en particular." El Futur com a Cap de l'Oposició Aregio defineix com serà la tasca de CiU a l'Ajuntament a partir d'ara: Oposició exigent però constructiva: Es vol distanciar de l'estil "dur i de bloqueig" que, segons ell, ha exercit el PSC durant el darrer mandat. Temes de ciutat: Està disposat a col·laborar en grans projectes com la façana marítima, sempre que es busqui un consens real. Especialització del grup: Els regidors de CiU es dividiran les àrees per fiscalitzar el govern de manera professional. La Diputació i l'Estratègia Nacional L'entrevistat també aborda la seva continuïtat a la Diputació de Tarragona, deixant clar que ja havia plantejat al seu partit la intenció de no repetir com a president. Defensa que CiU és l'única força que ha pujat en percentatge de vots a nivell territorial i critica els pactes del tripartit, afirmant que l'objectiu d'ERC és "eliminar CiU" sense adonar-se que acaben sent absorbits pel PSC.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Primer Congrés de Biologia Evolutiva a Tarragona
L'esdeveniment i la seva rellevància científica Tarragona es converteix en l'epicentre de la ciència amb la celebració del Primer Congrés de la Societat Espanyola de Biologia Evolutiva, que té lloc al Paraninf de la Universitat Rovira i Virgili. L'esdeveniment, organitzat per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), aplega prop de 180 especialistes d'arreu del món. L'objectiu principal d'aquesta trobada és trencar l'aïllament entre les diferents disciplines científiques: Establir ponts de comunicació entre biòlegs moleculars, paleontòlegs i ecòlegs. Fomentar el diàleg interdisciplinar en l'estudi de l'evolució biològica. Posar en comú les diverses línies de recerca d'alt nivell que es fan al país. Temàtiques clau del congrés El professor Jordi Agustí, president del comitè organitzador, destaca els eixos vertebradors de les ponències: Desenvolupament embrionari: L'evolució de la forma en els infants de les diferents espècies. Coevolució: Com interaccionen les evolucions de diverses espècies entre si. Evolució humana: Sessió especial a càrrec de l'IPHES, vinculat a la figura d'Eudald Carbonell. Poblacions naturals: Relació entre l'evolució i el medi ambient. Història de la ciència: Difusió de les idees evolucionistes a l'Estat. Tarragona com a referent en recerca L'elecció de Tarragona no és casual. Segons Agustí, la qualitat de la recerca a la URV i els seus instituts associats és excepcional, amb publicacions freqüents en revistes de prestigi internacional com > "Science o Nature". Aquesta trobada marca l'inici d'una tradició que tindrà continuïtat cada dos anys, amb la propera cita ja prevista a València.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
El II Congrés Forestal de Catalunya i la gestió dels boscos
Anàlisi del II Congrés Forestal de Catalunya Després de 18 anys des de la seva primera edició, Tarragona es converteix en la seu del II Congrés Forestal de Catalunya, una cita clau per debatre el futur i la gestió dels recursos forestals del país. L'esdeveniment aplega més de 82 entitats i compta amb la presència del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. Reptes i realitat del sector forestal El sector s'enfronta a una realitat complexa on els boscos catalans són considerats la principal infraestructura del país. Segons José Antonio Bonet, coordinador del congrés, els principals punts de debat són: Rendibilitat econòmica i social: Tot i que la producció de fusta pot no ser rendible per a molts propietaris privats, els boscos aporten un valor incalculable en forma de lleure, paisatge i serveis ecosistèmics. Propietat privada: El 80% dels boscos a Catalunya están en mans d'agents privats (un percentatge que s'eleva encara més a Tarragona), amb propietats sovint fragmentades que dificulten la gestió. Prevenció d'incendis: S'alerta de la paradoxa que només es talla un 20% de la fusta que creix, fet que genera acumulació de combustible i augmenta la virulència dels incendis. "Estem gastant més recursos en extinció que els que estem destinant a prevenció." Estratègies de futur L'anunci per part del Govern d'un nou Pla Forestal de Catalunya i la creació d'un fons forestal específic representen un canvi en les polítiques públiques. Les noves perspectives professionals miren cap a: Lluita contra el canvi climàtic: L'optimització dels boscos com a fixadors de carboni. Multifuncionalitat: El pas de la visió productivista a una d'ús més terciari, paisatgístic i de retenció d'aigua. Valorització de productes autòctons: L'ús de la fusta local per a construcció i energia com a alternativa sostenible. Finalment, es destaca la voluntat de dotar el congrés de més periodicitat, idealment cada quatre anys, per mantenir actualitzada la radiografia forestal del territori.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
II Congrés Forestal de Catalunya: Reptes i Futur dels Boscos
Situació Actual dels Boscos a Catalunya El Palau Firal i de Congressos de Tarragona acull la segona edició d'aquest certamen, on s'ha posat de manifest una radiografia preocupant de la superfície forestal catalana. Segons dades del Departament de Medi Ambient, el 61% del terreny català és forestal, sumant uns dos milions d'hectàrees. D'aquestes, el 80% es troba en mans privades, un fet que dificulta la gestió directa de l'administració. Els punts clau de la problemàtica actual són: Baixa rendibilitat econòmica: A diferència del passat, l'explotació de la fusta i el sotabosc ja no genera prou beneficis per al seu manteniment. Abandonament del medi rural: La desruralització provoca que les masses forestals creixin sense control humà. Augment de la densitat: Tot i que la superfície forestal ha crescut només un 4% en els últims 12 anys, la seva densitat ha augmentat dràsticament, augmentant el risc de grans incendis. La Perspectiva dels Professionals En la connexió en directe, s'han recollit testimonis de diversos experts que participen en el congrés: Moïssès Suades (Cap de tasca forestal): Destaca la necessitat d'educar la joventut en la cultura mediambiental per afavorir l'arrelament al camp i revertir la desertització humana. Sònia Llobeta (Enginyera forestal): Alerta sobre la situació crítica del Pi Blanc a la Catalunya central, on la falta d'aprofitament del sotabosc genera una continuïtat de combustible perillosa per als incendis. "Qualsevol actuació que fas avui al bosc no la veus demà; els fruits repercuteixen al cap de 20, 30 o 50 anys." Objectius del Congrés L'esdeveniment busca solucions per trobar una rendibilitat social i econòmica del bosc que permeti la seva preservació davant l'amenaça del canvi climàtic i la pèrdua d'oficis tradicionals, com el pasturatge, que ajudaven a mantenir el bosc net de manera natural.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
2007-09-26 UM BARBI SUAREZ
L'exposició que desafia el mite de la nina Barbie L'exposició "Barbie versus Barbie", comissariada per José Carlos Suárez i amb la participació d'artistes de Tarragona, proposa una relectura profunda i sovint incòmoda d'un dels icones més potents de la cultura contemporània. Lluny de ser una celebració de la marca, la mostra utilitza la nina per abordar temàtiques com l'anorèxia, la hipersexualització infantil, la guerra i les qüestions de gènere. Punts clau de la mostra Crítica a la perfecció: Obres com la de Silvia Iturria mostren cossos reals amb el cap de la nina per reivindicar que la bellesa no segueix un patró únic. Religió i sàtira: L'artista Alvar Calvet integra la imatge de la Barbie en estampes religioses, transformant-la en imatges de la Mare de Déu o santes. Violència i gènere: A través d'instal·lacions sonores i visuals (com la de Lídia Pérez), es denuncia la cosificació de la dona i les actituds masclistes. La Barbie com a robot: Algunes peces exploren la falta d'humanitat de la nina, comparant-la amb autòmats cinematogràfics o robots desprovistos de caràcters sexuals. Reflexions sobre el joguet i la societat L'exposició va patir certs problemes de censura i topades amb la marca oficial (Mattel), ja que el seu objectiu no és la "majoria de glòria" del producte, sinó l'anàlisi de com els joguets eduquen i introdueixen els nens en una societat amb missatges sovint ocults. "Hem estat uns iconoclastes que hem intentat anar a sac contra aquesta imatge."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
29'
Homenatge a Josep Lluís Navarro: Vida i llegat
Un polifacètic referent de la societat tarragonina L'episodi d'avui es configura com una tertúlia d'homenatge a la figura de Josep Lluís Navarro, qui va ser tinent d'alcalde d'Urbanisme de Tarragona durant els seus darrers 100 dies de vida, però que va acumular una trajectòria de 40 anys de servei a l'Autoritat Portuària i una implicació profunda en el teixit associatiu, cultural i esportiu de la ciutat. La gestió de la "patata calenta": L'urbanisme i el POUM Els interlocutors destaquen la seva habilitat innata per al diàleg en un moment crític per a la ciutat: • Va assumir la regidoria d'Urbanisme amb el repte del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). • Els tertulians remarquen el seu talant conciliador: era capaç de rebre veïns amb greus problemes d'expropiació i fer que sortissin del despatx amb tranquil·litat. • El seu valor afegit combinava la preparació professional amb una humanitat que el feia gairebé insubstituïble en l'equip de govern de l'alcalde Ballesteros. L'ànima del Port i el Moll de Costa Navarro no només era un tècnic del Port, sinó el motor de la seva obertura a la ciutat: • Va ser el principal impulsor de la transformació cultural del Moll de Costa i dels magatzems (tinglados). • Actuava com a "veu dels veïns" del Serrallo dins de l'Autoritat Portuària, vetllant sempre per l'impacte de l'activitat industrial al barri. • La seva passió per la gestió cultural el va portar a ser un gran dinamitzador d'exposicions d'art, des del vessant més tradicional al contemporani. Vinculació amb el Nàstic i la Setmana Santa L'esport i la fe també formaven part de la seva identitat: • Com a gran coneixedor del futbol, va ser directiu del Gimnàstic de Tarragona i membre de la comissió esportiva en etapes clau. • En les tertúlies esportives, sempre buscava l'anàlisi tàctica serena i l'equilibri institucional per evitar la divisió del club. • Tenia unes creences religioses profundes que es manifestaven en la seva vinculació històrica amb la Setmana Santa tarragonina i la congregació de la Sang. "Ell no arribava mai a la confrontació; sabia afluixar en el moment determinat per trobar una solució." Un buit difícil de suplir La tertúlia conclou reflexionant sobre l'impacte de la seva pèrdua. El suport massiu en el seu funeral, amb més d'un miler de persones, és el reflex d'una vida dedicada a fer de pont entre institucions i ciutadania. Tots coincideixen que la seva entrada en política va ser la culminació natural d'una trajectòria de servei públic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
3'
Barbie: Més de 50 anys de cultura, moda i col·leccionisme
L'impacte cultural de la Barbie en el seu 50è aniversari L'exposició presentada analitza la trajectòria de la Barbie com un element que va més enllà del simple juguet per esdevenir una autèntica icona cultural. Amb un recorregut que ja arriba als 50 anys, aquesta nina ha presidit el joc de diferents generacions a tot el món, distribuint-se actualment en més de 50 països. El valor del col·leccionisme i el mercat de subhastes Un dels aspectes més rellevants que es tracten és el gran valor que han adquirit els models emblemàtics. Els propietaris d'aquestes peces les conserven amb un zel extrem: Es destaca que en galeries de subhastes de Londres, models de fa 30 o 40 anys han arribat a preus de més de 1.500 euros per unitat. Aquestes xifres demostren l'interès creixent per la cultura Barbie i la seva posició com a objecte de desig per a col·leccionistes. Una mostra de diversitat i detallisme artístic L'exposició compta amb 91 models totalment singulars on cap element és comparable entre ells. El lema de la mostra reflecteix aquesta dualitat: "Barbie, una cultura o simplement una manera de jugar al llarg del temps" Els punts clau de la fabricació i el disseny inclouen: Internacionalització: Models que representen diferents cultures, com la Barbie africana o la oriental de porcellana. Mestratge en el vestuari: Les peces són creades per autèntics mestres de la moda, amb una policromia i unes formes espectaculars. Detalls integrals: El disseny no es limita al vestit, sinó que inclou una cura minuciosa en els pentinats i els complements (joies, bolsos, etc.).
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
L'Esperanto a Tarragona: Una llengua viva i neutral
L'Esperanto: Més que una llengua, un ideal d'entesa En aquesta entrevista, en Joan explora la naturalesa de l'Esperanto, una llengua creada pel polonès L. L. Zamenhof a finals del segle XIX amb l'objectiu de facilitar la comunicació internacional de manera neutral i sense privilegis nacionals. Característiques Lingüístiques L'esperanto destaca per la seva extrema racionalitat i facilitat d'aprenentatge. Alguns punts clau esmentats són: * Absència d'excepcions: A diferència de les llengües naturals, segueix regles estrictes. * Morfologia aglutinant: Utilitza una base d'arrels fixes amb sufixos i prefixos per construir significats. * Terminacions fixes: Les paraules tenen acabaments que indiquen la seva funció gramatical (per exemple, les paraules acabades en -o són substantius, en -a adjectius, en -e adverbis i en -i verbs en infinitiu). Una Comunitat Global Activa Tot i no ser la llengua oficial de cap estat, l'esperanto manté una presència internacional notable: * Emeten programes en esperanto ràdios de llocs tan distants com Pequín, Varsòvia o el Vaticà. * Existeix una producció cultural rica amb revistes com Monato, literatura traduïda (com Astèrix i Tintín) i música. * Passporta Servo: Una xarxa global on els esperantistes s'allotgen mútuament de manera gratuïta per tot el món. El Curs d'Esperanto a Tarragona L'entrevista serveix per anunciar un nou curs que tindrà lloc a Tarragona a la seu d'USTEC-STEs: * Data d'inici: 2 d'octubre. * Nivell: Des de zero, obert a tothom. * Filosofia: L'esperanto és vist sovint com un "euro lingüístic", una eina de comunicació que no pertany a cap imperi cultural. "L'esperanto és una mena de territori amplíssim... com més llengües parlem i més en tenim, millor per tothom."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
25 anys de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI)
La transcendència de la traducció bíblica a Catalunya El diàleg se centra en la commemoració dels 25 anys de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI). S'explora el procés meticulós de traducció des de les llengües originals i la importància de mantenir el text actualitzat tant per a la fe com per a la cultura. Motius per a una nova traducció L'entrevistat, Joan Magí, explica que la necessitat d'una nova versió respon a diversos factors: * L'evolució natural de la llengua catalana. * L'avenç en els estudis de l'ambient històric i de les llengües originals (hebreu, arameu i grec). * La voluntat de fer un text fàcil d'adquirir i entenedor per al poble. * L'impuls del Concili Vaticà II i la constitució Dei Verbum, que recomanen l'accés a les escriptures en llengua vernacla. El valor literari i poètic Es destaca que la Bíblia no és només un text doctrinal, sinó una obra de gran bellesa literària. En la traducció, es cuida especialment: 1. El ritme de les paraules, sobretot en llibres poètics com el de Job. 2. La fidelitat a les figures retòriques originals. 3. L'ús de la tecnologia (com el CD-ROM) per facilitar la recerca de termes i conceptes paral·lels. L'exposició commemorativa Per celebrar aquest aniversari, s'inaugura una exposició al Museu Bíblic Tarraconense que inclou: * Un DVD explicatiu de 18 minuts. * Panells amb la història dels materials antics i el procés de traducció. * Vitrines amb Bíblies de diferents èpoques i llocs. * L'exposició té una voluntat d'itinerància per tot Catalunya. "L'important és que el text de la Bíblia arribi a la persona, i la persona amb allò pugui agafar una orientació tant a nivell de fe com de cultura."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Punt de Trobada: neix una entitat per a singles a Tarragona
L'aparició del fenomen singles al Camp de Tarragona L'entrevista presenta la creació de l'entitat Punt de Trobada, presidida per Albert Bellavista. Aquesta organització neix amb l'objectiu de donar resposta a la creixent demanda de persones solteres, separades o divorciades que busquen socialitzar i trencar amb la soledat, especialment durant els caps de setmana. Objectius i activitats de l'entitat L'entitat no només se centra en l'oci nocturn, sinó que ofereix un ventall ampli de propostes per adaptar-se a diferents perfils: Sopars amb ball: L'activitat estrella per trencar el gel i permetre la comunicació directa. Sortides culturals i natura: Excursions de senderisme (com a la Fageda d'en Jordà) per a aquells que prefereixen activitats diürnes i de grup. Xerrades i col·loquis: Sessions amb professionals de la psicologia per ajudar a superar els traumes derivats d'una ruptura. El perfil del col·lectiu i el suport psicològic Bellavista destaca que l'edat dels usuaris ha canviat significativament. Si bé abans el perfil se situava al voltant dels 40-50 anys, actualment hi ha un fenomen de júniors (menors de 30 anys) que ja han patit una separació. El president subratlla la importància de l'ajuda professional: "Mentre s'arrossega un record o un mal trauma d'aquesta separació, és molt difícil fer amics perquè la gent està a la defensiva." El repte de les noves tecnologies Durant la conversa, es reflexiona sobre l'ús de plataformes digitals (xats i webs de cites) i com aquestes poden ser un arma de doble fil: tot i ser un canal nou, de vegades serveixen per "amagar-se" darrere la pantalla sense arribar mai al contacte real, que és el que realment ajuda a combatre la soledat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Homenatge i últim adeu a Josep Lluís Navarro
Comiat institucional i ciutadà a Josep Lluís Navarro L'emissió recull el testimoni de la capella ardent instal·lada al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona, on una gran multitud de persones, tant personalitats públiques com ciutadans anònims, s'han reunit per retre homenatge a Josep Lluís Navarro. El sentiment generalitzat és de consternació i profunda tristesa per la pèrdua d'una figura clau en l'àmbit social, professional i polític de la ciutat. Perfil d'una persona compromesa Els diversos testimonis recollits coincideixen a destacar les virtuts humanes de Navarro: Tarannà obert i accessible: Es destaca la seva proximitat extrema amb tots els ciutadans, independentment del seu càrrec. Vocació de servei: Al llarg de la seva vida va treballar per a Tarragona des de l'Autoritat Portuària, entitats cíviques i la política. Capacitat de diàleg: Segons l'exregidor Santi Pallàs, Navarro va prioritzar sempre el consens i l'escolta activa. Vinculació amb el teixit socioeconòmic i esportiu Personalitats com Anton Valero (Director de Dow Chemical Ibèrica) han recordat la implicació de Navarro en el desenvolupament econòmic i la seva passió pel Nàstic de Tarragona. "Josep Lluís Navarro ha estat una persona que ha entregat la seva vida a les activitats de la ciutat i a la seva família." L'espai del "Futbolí": Record esportiu El programa dedica un espai especial a la vessant esportiva, recordant la seva defensa aferrissada de la unitat dins del Consell d'Administració del Nàstic i la seva relació amb figures com Josep Maria Andreu. Es subratlla la seva visió que l'esport ha de regir-se per la voluntat de la massa social i el consens, allunyat de les tensions polítiques. Finalment, es recorda que el funeral tindrà lloc a l'Església de Sant Joan per donar l'últim adeu a qui tothom defineix unànimement com una "bellíssima persona".
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Homenatge i Capella Ardent de Josep Lluís Navarro
Comiat institucional i popular a Tarragona El Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona ha acollit la capella ardent de Josep Lluís Navarro, qui va ser tercer tinent d'alcalde. L'acte ha servit per recollir les mostres de condol tant de personalitats rellevants com de la ciutadania anònima. Testimonis destacats Diverses figures de la ciutat han volgut dedicar unes paraules a la seva memòria: Gerard Pantón Murcassé (President del Port de Tarragona): Ha destacat la seva relació personal com a "amic íntim" i l'estima profunda que Navarro tenia per la ciutat. Olga Xirinacs (Escriptora): Ha ressaltat el seu caràcter gentil, diplomàtic i la seva gran eficàcia en la feina, posant èmfasi en el fet que portava "Tarragona a les venes". Carles Castillo (Regidor de Seguretat Ciutadana): Ha subratllat la seva vessant humana i el seu compromís amb la "gent més senzilla". L'impacte en la ciutadania El resum de la jornada és de unanimitat en l'afecte. Les llargues cues a l'exterior del Palau Municipal demostren que Navarro transcendia el càrrec institucional: "Adiós, amico mio. Si tens raó tu, ens veurem aviat; i, si no, fins sempre." L'assistència massiva de persones de totes les edats referma la idea que ha estat una figura clau en la memòria col·lectiva tarragonina.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
3'
Capella ardent de Josep Lluís Navarro a l'Ajuntament
Homenatge institucional i ciutadà El Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona ha reobert la capella ardent per acomiadar Josep Lluís Navarro, qui fou regidor d'Urbanisme de la ciutat. L'acte compta amb la presència de la corporació municipal, encapçalada per l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, i els familiars del traspassat. Desenvolupament de la jornada Assistència massiva: Més d'una cinquantena de persones han passat pel Palau Consistorial en els primers minuts per oferir el seu condol. Personalitats destacades: Entre els assistents s'han vist cares conegudes com els exregidors Santi Pallassa i Agustí Mallol, a més de l'escriptora Olga Xirinacs. Llibre de condolences: Hi ha habilitada una taula amb una fotografia de Navarro i un llibre de registre on els ciutadans poden deixar les seves dedicatòries. Detalls del protocol i actes de comiat L'Ajuntament ha decretat dos dies de dol oficial i ha suspès tota l'activitat municipal institucional. Els horaris previstos per a l'atenció ciutadana i els actes religiosos són: Capella ardent: Oberta fins a les 16:00 h (aprox.) per permetre l'entrada de ciutadans anònims i figures públiques. Funeral: Tindrà lloc avui a les 17:00 h a l'església de Sant Joan. "Molts ciutadans que ho veien com un polític proper han volgut venir avui aquí per donar aquest últim adeu."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
25'
Homenatge a Josep Lluís Navarro a Tarragona Ràdio
Comiat a una figura clau de la societat tarragonina Aquesta edició especial de la tertúlia de Tarragona Ràdio se centra en la figura de Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde d'Urbanisme, que va morir de forma sobtada just l'endemà de les festes de Santa Tecla. El programa, que originalment havia de ser una tertúlia esportiva sobre el Nàstic, es converteix en un memorial de la seva vida i obra. El perfil humà i professional Els contertulis coincideixen a definir Navarro com una persona de gran sentit comú, temperament tranquil i una capacitat innata per a l'escolta activa. • Es destaca la seva vessant com a gran professional a l'Autoritat Portuària durant 35 anys. • La seva habilitat per resoldre conflictes sense alçar mai la veu. • El seu fort compromís amb la ciutat a través de múltiples identitats i entitats. "Era un incansable treballador per Tarragona i pels altres... mai li havia notat ni vist una aixecada de to o de veu." Vinculació amb l'esport i el Gimnàstic El futbol i el Nàstic van ser eixos centrals de la seva vida. Navarro no només va ser aficionat, sinó que va tenir un paper actiu com a: • Jugador en categories inferiors (La Salle) i a l'amateur del club. • Directiu sota les presidències de José Luis García i Josep Maria Andreu. • Un profund entès tècnic que argumentava els fitxatges amb coneixement de causa. El llegat al Port i la cultura Com a cap de departament al Port de Tarragona, va ser el motor de la transformació cultural de la zona marítima: • Impulsor del Museu del Port i les exposicions als tinglados. • Responsable de la col·laboració del port amb les entitats ciutadanes. • Peça clau en el projecte de la façana marítima del Serrallo. Compromís religiós i social La seva mort es produeix en dates de gran simbolisme, tancant el cicle de les festes locals. Es recorda la seva implicació a la Parròquia de Sant Joan, on exercia com a catequista i membre de la pastoral, demostrant una fe viscuda des del servei comunitari. Els participants subratllen que el buit que deixa és immens, no només a l'Ajuntament, sinó en tota l'estructura social de Tarragona.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
26'
Funeral multitudinari de Josep Lluís Navarro a Tarragona
Comiat institucional i civil a Josep Lluís Navarro Tarragona ha acomiadat amb una gran commoció el que va ser tinent d'alcalde d'Urbanisme, Josep Lluís Navarro, en una cerimònia multitudinària celebrada a l'església de Sant Joan. L'acte ha seguit al tancament de la capella ardent, per on van passar unes 3.000 persones. Detalls de la Cerimònia • La missa ha estat oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i el rector de la parròquia, Jordi Figueres. • El fèretre ha estat portat a espatlles per vuit regidors de diferents formacions polítiques, simbolitzant la unitat municipal. • L'Orquestra de Càmera de Vila-seca ha interpretat diverses peces en homenatge a la seva etapa com a gerent de l'Auditori Josep Carreras. Representació de la Societat Civil L'acte ha comptat amb una amplíssima representació de diversos sectors on Navarro estava implicat: • Món casteller i entitats: Xiquets del Serrallo, Setmana Santa i gegants de l'Associació de Veïns del Port. • Esport: Una delegació destacada del Club Gimnàstic de Tarragona. • Seguretat i Justícia: Representants de l'Audiència Provincial i comandaments policials amb uniformes de gala. Moments Més Emotius L'acte ha estat marcat per un silenci absolut a la plaça i l'emoció continguda de la família i companys de protocol. "Josep Lluís Navarro serà enterrat en aquesta església tal com ell havia desitjat i ratificat per la seva família." La cerimònia ha finalitzat amb el cant del Virolai i un llarg aplaudiment mentre el cotxe fúnebre iniciava el camí cap al cementiri, acompanyat de desenes de corones de flors.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Homenatge a Josep Lluís Navarro: El comiat d'un referent
Un sentit homenatge a la figura de Josep Lluís Navarro L'episodi d'avui es converteix en un espai de record i agraïment per la figura de Josep Lluís Navarro, destacant la seva vàlua personal i la seva vinculació absoluta amb la ciutat de Tarragona i el Nàstic. Perfil d'una persona excepcional Tots els testimonis coincideixen en la qualitat humana del difunt, definint-lo com una persona que va assolir el millor dels objectius: esdevenir una bona persona. Caràcter: Se'l descriu com un home mesurat, tranquil, dialogant i amb un sentit comú extraordinari. Educació: Els seus companys destaquen la seva educació exquisita i la seva capacitat de ser sempre constructiu, fins i tot en moments de tensió. El seu llegat al Nàstic i a la Ciutat Navarro no només era un seguidor apassionat, sinó que va tenir un paper actiu en la gestió de l'entitat esportiva: Va ser membre de la Junta Directiva i representant al Consell Esportiu. Es destaca la seva capacitat per buscar sinergies, la seva passió pel club i el seu suport incondicional en l'àmbit esportiu. Segons les cites recollides: "Josep Lluís Navarro no era una bona persona, era una grandíssima persona. Sempre animava la gent i tenia passió en tot el que feia." L'actualitat esportiva i social Tot i el to de condol, es fa un breu repàs a la situació del club, subratllant la necessitat de consens entre els diferents grups per al futur de l'entitat i el paper que hauria de tenir l'Ajuntament, que segons alguns testimonis, hauria de restar al marge de les dinàmiques internes del club. L'espai finalitza amb una selecció musical acurada, incloent peces com "Que tinguem sort" de Lluís Llach, que acompanyen el pols emocional del comiat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
34'
Adéu a Josep Lluís Navarro i Actualitat de Tarragona
L'últim adeu a Josep Lluís Navarro L'actualitat de Tarragona està marcada pel funeral de Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde d'Urbanisme, que va morir sobtadament als 58 anys. La ciutat ha decretat dos dies de dol oficial i la bandera del Palau Municipal oneja a mig pal. Reaccions i llegat personal • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros l'ha definit com una peça clau del govern i una persona amb una gran vocació de servei. • Milers de ciutadans han passat per la capella ardent, destacant la seva proximitat i tarannà dialogant. • Diverses institucions com l'Autoritat Portuària (on va treballar 38 anys), el Nàstic de Tarragona i la Salle han expressat el seu profund condol. "Era una persona que tenia un cor extraordinari i una ànima fantàstica." Altres Notícies de la Crònica Local Successos i Societat • Mort a Reus: Una dona de 57 anys ha mort a l'Hospital Joan XXIII després de quatre mesos en coma per una agressió del seu company sentimental. El cas podria passar d'intent d'homicidi a homicidi o assassinat. • Cultura: La Fundació Caixa Tarragona presenta la seva programació de tardor amb un cicle dedicat al cinema de Woody Allen. • Mobilitat: Inici de la Setmana de la Mobilitat Sostenible amb el trenet turístic gratuït fins divendres. Actualitat Esportiva del Nàstic L'equip ha tornat als entrenaments amb la mirada posada en el partit contra la UD Las Palmas. L'entrenador Javi López espera recuperar a Dani Tortolero i Fede Bessone, tot i que manté les baixes de Mingu i Òscar López per lesió.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
1h
Dol a Tarragona per la mort de Josep Lluís Navarro
Mort sobtada del tinent d'alcalde Josep Lluís Navarro L'actualitat de Tarragona està marcada pel traspàs sobtat de Josep Lluís Navarro, tercer tinent d'alcalde i responsable d'Urbanisme, als 58 anys mentre practicava ciclisme. L'Ajuntament ha decretat dos dies de dol oficial. Perfil i trajectòria • Va ser una figura clau en la gestió del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM), destacant per la seva capacitat de diàleg amb els veïns. • Molt vinculat a la ciutat: cap de relacions externes del Port, membre de la Salle, gerent de la Fundació Auditori Josep Carreras i exdirectiu del Nàstic. • El seu lloc al consistori serà ocupat per Antonio Rodríguez, número 14 de la llista del PSC. "Era una persona amb un cor extraordinari i una vocació de servei absoluta." — Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona. Balanç de les Festes de Santa Tecla Tot i el dol final, les festes han tancat amb una alta participació. • Castells: Els Xiquets de Tarragona van fer història descarregant el 3 de 9 amb folre. • Polèmica: Crítiques per la suspensió inicial del Seguici Popular el dissabte a causa de la pluja, que finalment va acabar sortint de forma improvisada. • Skate Circus: Èxit de la primera edició amb més de 3.500 assistents. Actualitat Esportiva i Altres Notícies • Gimnàstic de Tarragona: Preparació del partit contra Las Palmas. El club ha expressat el seu condol per Navarro, qui va ser jugador i directiu. • Bàsquet: L'ADT i el CBT analitzen els seus complicats inicis de temporada a les lligues LEP. • Mobilitat: Inici de la Setmana de la Mobilitat Sostenible amb activitats que substitueixen el tradicional "dia sense cotxes".
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
58'
Comiat a Josep Lluís Navarro i actualitat a Tarragona
Últim adeu a Josep Lluís Navarro L'emissora realitza un seguiment especial i emotiu dels funerals de Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, que va morir sobtadament als 58 anys d'un atac de cor mentre practicava ciclisme. Capella ardent i afluència massiva • Més de 3.000 persones han passat per la capella ardent instal·lada al Palau Municipal. • La societat civil tarragonina, autoritats polítiques i representants d'entitats com el Nàstic o la Setmana Santa han mostrat el seu condol. Cerimònia a l'Església de Sant Joan • L'ofici ha estat presidit per l'arquebisbe Jaume Pujol i el rector Jordi Figueres. • Moments de gran intensitat emocional amb la interpretació de l'Orquestra de Cambra de Vilaseca i el cant final del Virolai. • El fèretre ha estat cobert amb la bandera de la ciutat pel mateix alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. "Que la vostra misericòrdia i la vostra bondat esborri els pecats que ha comès per feblesa humana." Altres temes de l'actualitat local Successos i emergències • El Centre d'Emergències de Catalunya informa d'un atropellament greu a l'Avinguda Estanislau Figueres, on un autocar ha envestit una noia jove. Cultura i societat al programa 'Ja Tardes' • Balanç de les festes de Santa Tecla i valoració dels actes per part dels oients. • Presentació del llibre Sombras de Otoño de Jorge Larena a Reus, una obra que tracta sobre l'Alzheimer i que va ser finalista del Premi Planeta. • Secció de cinema amb regals d'entrades per als cinemes de Les Gavarres.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Homenatge a Josep Lluís Navarro a l'Ajuntament de Tarragona
Seguiment de la Capella Ardent de Josep Lluís Navarro Tarragona viu una jornada de dol municipal i consternació per la pèrdua sobtada de Josep Lluís Navarro, qui fou tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme. El programa connecta en directe amb l'Ajuntament per copsar l'ambient previ a l'obertura de la capella ardent. Detalls sobre les mostres de dol Ubicació: La capella s'ha habilitat al Saló de Plens (Saló de Plensa) del Palau Municipal. Simbolisme: Les quatre banderes del balcó oficial ondegen a mig pal i llueixen un crespó negre en senyal de respecte. Horari: L'obertura al públic està prevista per a les 12:00 h, amb una afluència esglaonada de ciutadans i autoritats. Un ambient de pausa i consternació L'emissió destaca una atmosfera de velocitat diferent i silenci al consistori. Tant els funcionaris com els ciutadans que esperen a l'exterior mostren un posat de seriositat i incredulitat davant la notícia. "Tots teníem molt present aquest tarannà, aquest caràcter seu, afable sempre... aquest tracte directe, molt humà de Josep Lluís Navarro." El llegat d'un polític estimat Es remarca que la figura de Navarro transcendirà la política institucional a causa de la seva forta implicació en el teixit associatiu de la ciutat. Els periodistes i companys d'ofici recorden especialment la seva humanitat, posant sempre les persones per davant dels interessos polítics.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Àngel òdena: Trajectòria internacional i òpera a Tarragona
La carrera internacional d'Àngel òdena El baríton tarragoní Àngel òdena detalla la seva carregada agenda per als propers mesos, consolidant-se en el que ell anomena la Champions League de l'òpera. Després d'un breu parèntesi personal per la seva recent paternitat, òdena emprèn una gira que el portarà a escenaris de prestigi mundial: Oviedo: Representació de l'òpera Taís de Massenet, un personatge intens i emocionalment exigent. Austràlia: Gira amb l'Arena de Verona per interpretar Carmen a l'òpera de Sidney. Europa: Compromisos a Itàlia (Florència i Bolònia), Amsterdam i el prestigiós festival d'Aurenja a França. Reflexions sobre el món de l'òpera òdena reflexiona sobre la naturalesa de la seva professió, definint-la com una carrera de fons que requereix una disciplina fèrria i una gran constància. Distingeix clarament entre els cantants "mediàtics" que busquen el glamour dels concerts i aquells que treballen dins el circuit estable dels grans teatres d'òpera. "L'important és la constància i el treball... és una carrera de corredor de fons." També aborda l'aspecte econòmic, defensant que, tot i ser un espectacle que mou molts diners per la gran quantitat de professionals que hi participen (orquestra, cor, tècnics), es pot buscar la rendibilitat a través del turisme cultural, com demostra el model d'èxit d'Oviedo. Crítica a la situació cultural de Tarragona L'artista es mostra especialment crític amb la gestió cultural de la seva ciutat natal, Tarragona. Lamenta la manca d'una programació estable de música clàssica i la pèrdua d'oportunitats en infraestructures: Critica que el Palau de Congressos no es plantegés com un auditori amb bona acústica des de l'inici. Destaca el contrast amb poblacions veïnes com Vila-seca, que sí que disposa d'una oferta consolidada i un auditori excel·lent. Expressa el seu desig que el nou consistori tingui la sensibilitat necessària per revertir aquesta situació i apostar per festivals de qualitat, potser aprofitant espais com el Camp de Mart.