L'experiència i els reptes dels grallers a Santa Tecla

La vida quotidiana d'un graller durant les festes L'entrevista a Josep Maria Salvador, membre del grup de grallers Els Bordons, revela la duresa i la passió que s'amaga darrere la música de la Festa Major. El ritme de vida durant aquests dies és frenètic, sovint dormint només 3 o 4 hores per poder complir amb tots els compromisos, des de les cercaviles de nit fins a les matinades. Les Matinades: Tradició i convivència Un dels moments més emotius per als músics són les matinades, especialment en nuclis com Ferran o Monnàs. Tot i l'hora primerenca (les 7 del matí), l'acollida del públic és molt positiva: A Ferran, la mainada espera els músics abans d'anar a l'escola. Tot i tocar repetidament la mateixa melodia, el suport de la gent és el que dóna energia al grup. Cites destacades: > "A vegades hem acabat amb 100 persones darrere nostre a les matinades; això realment anima moltíssim." Adaptació musical i repertori Els Bordons es distingeixen per no limitar-se al repertori antic, sinó per adaptar músiques festives d'orquestra, jazz i swing al so de la gralla. L'objectiu és recuperar la funció històrica dels grallers com a animadors del ball de festa major, fent que el públic reconegui i gaudeixi de les peces. Els reptes de la mobilitat al Seguici Popular Tocar en actes multitudinaris com la Professó o l'entrada de músics comporta dificultats tècniques i logístiques considerables: Concentració: Cal llegir la partitura mentre s'eviten cops del públic o empentes dels elements del seguici (com la Cucafera). Interferències sonores: La proximitat d'altres bandes o grups de percussió pot fer que els músics no se sentin a si mateixos. Protocol: El repertori s'adapta a l'element que s'acompanya (marxes per als gegants, peces alegres per a la Mulassa o balls específics com el del Patatuf).

Pla Sanitari de Tarragona: Infraestructures i Futur

Planificació Estratègica de la Salut a Tarragona El director dels serveis territorials de salut al Camp de Tarragona, Felip Infiesta, detalla el nou full de ruta sanitari per a la ciutat (2007-2015). L'objectiu principal és adaptar els recursos al creixement de la població i millorar l'eficiència del sistema mitjançant la descentralització. Atenció Primària i Nous Equipaments Per descongestionar els centres actuals, es plantegen accions clau en l'atenció primària (CAP): • Desdoblament del CAP Jaume I: Es busca un nou espai a la part baixa (prop del port) per atendre una població que actualment supera els 30.000 habitants, quan el ràtio ideal és de 20.000. • Nou centre a Camp Clar: Un equipament que combinarà les funcions de CAP i de Centre d'Alta Resolució (CAR). • Actuacions a barris: Reformes i millores ja iniciades o previstes a Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, i la segregació assistencial de la Canonja. Gestió de les Urgències i Centres d'Alta Resolució (CAR) Un dels problemes crítics és la saturació de les urgències de l'Hospital Joan XXIII. La solució passa per crear tres nodes de filtratge estratègics: Salou: Per absorbir la població de la costa. Camp Clar: Per a la zona de Ponent. Cap Tarraco (Centre): Aprofitant espais diàfans existents prop de l'hospital. "Un 85% de les urgències que es veuen actualment als hospitals es podrien atendre amb molt bona qualitat en centres de proximitat." Atenció Sociosanitària i Dependència El pla també posa el focus en la post-hospitalització i la llei de la dependència: • Projecte Casablanca: Un centre innovador amb 100 places residencials i 30 de centre de dia per a gran dependència (lesions medulars, malalties degeneratives). • Optimització del Francolí: Trasllat de llits de llarga estada a altres zones per alliberar espai per a malalts subaguts i convalescents que surten de centres d'aguts.

La companyia L'Aigua presenta l'espectacle Disco

Revivint l'esperit dels anys 70 i 80 L'entrevista amb la Maite Ullés, directora de la companyia L'Aigua, detalla l'espectacle itinerant Disco, una proposta que transforma els carrers en una autèntica discoteca mòbil. Amb una posada en escena espectacular, el muntatge destaca per la seva fidelitat a l'estètica retro i la qualitat de la seva música. Elements clau del muntatge Escenografia espectacular: L'espectacle es desplaça en una estructura de les dimensions d'un autobús que inclou una bola de miralls gegant, plataformes per als músics i acabats en escai i vellut. Música 100% en directe: Es reinterpreten grans clàssics de grups i artistes com Abba, Donna Summer o Earth, Wind & Fire. Segons Ullés, la qualitat artística d'aquella època encara no ha estat superada. Interacció i estètica: El públic té un paper fonamental. L'elenc utilitza: Plataformes de fins a 20 centímetres per ballar i tocar instruments. Vestuaris plens de lluentons, pestanyes postisses i maquillatges amb purpurina. Pentinats afro i crepats de grans volums. L'esperit de la festa major L'espectacle no és un concert estàtic, sinó una experiència itinerant on els actors i músics caminen i ballen entre la gent. "Ens agradaria que hi hagués molta gent passant-s'ho molt bé... l'energia i la sinergia és total quan el públic entra en la història." L'obra ja ha triomfat en gires per França i Portugal, i ara arriba a la festa de Santa Tecla amb l'objectiu de fer oblidar la quotidianitat a assistents de totes les edats, des de nens fins a gent gran.

I Trofeu d'Orientació Ciutat de Tarragona

L'esport de l'orientació arriba a Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla, el Club Montsant organitza la primera edició del Trofeu d'Orientació Ciutat de Tarragona. Aquesta activitat s'estrena amb un gran èxit de convocatòria, assolint el límit de 150 inscrits. L'objectiu és apropar aquesta disciplina, sovint vinculada exclusivament a la muntanya, al gran públic mitjançant un format urbà. Modalitats i característiques de la prova L'esdeveniment d'aquesta nit a la Part Alta de Tarragona destaca per diverses particularitats tècniques: Sprint Urbà i Nocturn: Una modalitat explosiva d'entre 10 i 15 minuts de durada. Format Score: A diferència de les curses lineals, els participants poden visitar els controls en l'ordre que prefereixin, posant a prova la seva estratègia. Mapa tècnic: Elaborat pel cartògraf Eduard Ambizcalla, el mapa inclou detalls precisos com bancs, arbres i desnivells (corbes de nivell). Beneficis de l'orientació Els convidats, Gemma Soler i Eduard Ambizcalla, subratllen que l'orientació és un esport que equilibra el físic i l'intel·lecte: "L'orientació és un 50% córrer i un 50% pensar; cal prendre decisions ràpides sota pressió." Desenvolupa la capacitat de concentració. Fomenta la rapidesa en la presa de decisions. És apte per a totes les edats, des de nens de 10 anys fins a veterans de 75. Agenda de les festes i futur del club L'entrevista també repassa altres actes destacats de la jornada com la Cercavila Petita i concerts de Sisa o Poete in Process. De cara al futur, el Club Montsant continuarà impulsant la Copa Tarragona i organitzarà el Campionat de Catalunya de Relleus al desembre.

Roda de premsa humorística: Selecció Catalana vs. Argentina

Trobada d'Artistes i Esportistes a la Plaça Friki En un context festiu a Tarragona Ràdio, s'ha dut a terme una roda de premsa atípica entre els membres de les seleccions catalana i argentina d'artistes de carrer. L'acte, marcat per l'humor, la rivalitat sana i la improvisació, ha servit per escalfar els motors de cara a l'espectacle final. Punts clau de la sessió Resultats i polèmiques: Es comenta el partit de la nit anterior, que va quedar interromput per la pluja amb un marcador de 0-1 a favor d'Argentina. Els catalans defensen que va ser un partit ajornat, mentre que els argentins proclamen la seva victòria. Baixes a l'equip català: S'informa amb ironia que el jugador Sebas és a l'hospital Joan XXIII per una suposada entrada dura, tot i que els argentins ho titllen de "deserció". Demostració de malabars: Durant l'emissió s'ha realitzat un duel de malabars en directe, amb llançament de maces i la participació d'una senyora del públic per augmentar la tensió. Una conclusió conciliadora Malgrat els retrets i les bromes sobre les samarretes i l'estil de joc, els protagonistes han recordat que tot forma part de l'espectacle: "Tot plegat és una farsa. Nosaltres som sis col·legues artistes que ens dediquem a l'espectacle i hem vingut a Tarragona a entregar uns somriures a tothom." L'acte ha finalitzat amb una crida a la convivència i a la tolerància, convidant tothom a la gran final a l'antic escorxador.

Exposició Cultura Cultures al Museu Arqueològic

Una mirada global a la condició humana L'entrevista presenta l'exposició Cultura Cultures, una col·laboració inèdita entre el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i el Museu de Montserrat. L'objectiu és mostrar que, malgrat les diferències temporals i geogràfiques, l'ésser humà manté les mateixes necessitats i essència. Continguts i peces destacades La mostra aplega objectes de civilitzacions molt diverses, oferint una experiència tant estètica com reflexiva: - Antic Egipte: Destaquen dos sarcòfags antropomorfs policromats de dos germans fills d'un terratinent. - Mesopotàmia i Orient: Figures de divinitats, ceràmica de l'Iran i una escultura de Xiva. - Àsia i Amèrica: Un Buda daurat del segle XIX i urnes funeràries xineses del segle IV a.C. - Cultures aborígens: Objectes que connecten l'home contemporani amb el primitiu. El missatge de la mostra Segons el pare Josep Laplana, l'exposició no és només una col·lecció d'objectes, sinó un missatge sobre l'evolució i el refinament de l'espècie: "L'home és l'home en totes les cultures; cadascú ho fa de la seva manera, i això és el que pretén demostrar aquesta exposició." Activitats i col·laboració futura Francesc Terrats subratlla que aquesta és la primera de diverses col·laboracions, com la futura mostra sobre els gravats de Piranesi. Entre les activitats complementàries destaquen: - Conferència: A càrrec de Josep Corredor Mateus el 16 d'octubre. - Concert singular: Els sons del fang per Ernest Martínez (20 d'octubre), una proposta experimental amb percussió etnològica. - Visites guiades: Gratuïtes tots els diumenges a les 12:00h.

2007-09-19 STAND 01 NENS + LA SALLE

Santa Tecla Petita: L'alegria del seguici infantil a Tarragona

Celebració de la Santa Tecla Petita L'episodi es centra en la cobertura en directe de la Santa Tecla Petita a Tarragona, una rèplica de la Festa Major adaptada als nens i nenes de la ciutat. La connexió es realitza des de la plaça de la Font, on el seguici popular infantil es prepara per a la cercavila. Participants i Elements del Seguici El programa destaca la importància del relleu generacional en les tradicions tarragonines: • El Bou Petit: És la gran novetat de l'any i protagonitza el seu bateig oficial al carrer. • La Momeroteta de Mataró: Ha viatjat des de Mataró per exercir de padrina del Bou Petit en el seu 25è aniversari. • La Cucafera Petita: Un dels elements més populars que reparteix caramels per la boca durant tot el recorregut. • Altres elements: També hi participen la vibrieta, el lleonet, la molasseta i els gegants negritos petits. Entrevistes amb els Protagonistes S'entrevisten diversos nens i nenes que porten aquests elements, reflectint el seu esforç i assajos: "No pesa gaire i és molt fàcil de portar, però el de davant ha d'estar molt atent a les escales." També es recullen testimonis de pares i avis, molts dels quals ja formen part del seguici de grans, subratllant la tradició familiar i l'emoció de veure els més petits continuar la festa. Ambient Musical i Itinerari La festa s'omple de música amb bandes com la Xeranga Tal com Sona de les Terres de l'Ebre i els sons tradicionals de les gralles i els timbals. Les seccions musicals acompanyen balls emblemàtics com el de Bastons, Pastorets, Gitanes i el Patatuc. Altres Anècdotes de les Festes Durant la connexió, apareixen personatges com un actor vestit de Charlie Chaplin que reivindica més espai per als artistes de carrer, i es comenten rumors sobre concerts recents, com el de Fangoria i la suspensió del concert de Pastora per la pluja.

Recerca arqueològica a la Catedral de Tarragona

Investigació del subsol de la Catedral: El Temple d’August L'episodi detalla les recents prospeccions geofísiques realitzades a la nau central de la Catedral de Tarragona. L'objectiu principal d'aquesta recerca és localitzar les restes de l'emblemàtic Temple d'August, un referent històric i simbòlic de l'antiga Tarraco. Metodologia i tecnologia puntera Per evitar intervencions agressives inicials, s'ha aplicat una tecnologia innovadora coordinada pel professor Albert Casas, que inclou: GeoRadar de diverses freqüències per assolir fins a 10 metres de profunditat. Tomografia sísmica per a una reconstrucció tridimensional del subsol. Electromagnetisme per identificar estructures arquitectòniques. Calendari i expectatives futures Els experts Josep Maria Macías (ICAC) i Andreu Muñoz (Arquebisbat) estimen que el processament de dades requerirà entre dos i cinc mesos. Primavera de 2008: Es preveu tenir un model teòric consolidat. Intervencions selectives: Si els resultats són positius, es plantejaran sondejos físics (caixes de sorpresa) per confirmar l'estratigrafia. "Fer una radiografia a la catedral per poder veure quins són els indicis de que encara conservem estructures."

Neteja i Sostenibilitat a Tarragona: Gestió de Residus i Agenda 21

Gestió de la Neteja durant les Festes de Santa Tecla L'Ajuntament de Tarragona destaca l'èxit de la coordinació entre el servei de festes i la neteja per mantenir la ciutat en condicions durant les celebracions. La regidora Carme Crespo subratlla que la planificació ha permès actuar immediatament després de cada acte per evitar l'acumulació de brossa. "Com més brutícia veiem, les persones més tendim a embrutar; que estigui net després de l'activitat ha estat primordial." Calendari i Reptes dels Contenidors Soterrats Es preveu que a finals d'octubre estiguin operatives totes les illes de contenidors soterrats restants. Els principals retards s'han degut a: * Troballes arqueològiques i manca de plànols del subsol. * Interferències amb canonades de gas, línies d'alta tensió i electricitat. * Tràmits administratius complexos a Madrid i Brussel·les per canviar ubicacions. L'Ajuntament busca finançament dels Fons FEDER (un 80% de la inversió) per instal·lar 100 noves illes en el futur i cobrir tota la ciutat en un termini de 4 anys. Nova Campanya de Civisme i Reciclatge Durant l'octubre es llançarà la campanya "Tarragona neta, polida i endreçada", que inclourà informadors a peu de carrer per fomentar la recollida selectiva. Els objectius són: 1. Estalvi econòmic: Reduir els costos d'incineració de residus mal separats. 2. Preservació ambiental: Combatre el canvi climàtic mitjançant la reducció de CO2. Futur del Contracte de Neteja i l'Agenda 21 La regidora planteja reformular el contracte amb l'empresa de neteja (Foment) per a l'any 2008, amb la intenció de prioritzar la neteja nocturna i l'adquisició de maquinària específica per a voreres. D'altra banda, s'ha posat en marxa la web de l'Agenda 21, un pla estratègic per al desenvolupament sostenible de la ciutat. Aquest instrument influirà directament en el nou POUM i en la planificació urbanística i econòmica de Tarragona fins al 2018.

Tarracó Patina: L'impuls del patinatge urbà a Tarragona

El moviment urbà de Tarracó Patina En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, s'explora l'activitat de l'entitat Tarracó Patina, una associació que ha transformat la ciutat en un espai apte per al patinatge. Amb més de 50 socis, el grup destaca per la seva organització i la seva voluntat de convertir els patins en un transport alternatiu i sostenible. La Ruta Fosforita i la seguretat L'activitat estrella és la Ruta Fosforita, que té lloc cada dimarts a la nit. Els punts clau d'aquesta activitat són: Nivells adaptats: El primer dimarts de mes es reserva per a novells, mentre que la resta de setmanes el nivell tècnic augmenta per afrontar les pujades i baixades de l'orografia tarragonina. Seguretat estricta: L'ús de l'armilla reflectant és obligatori. A més, s'ha creat la figura dels stoppers, patinadors experts que controlen el trànsit i protegeixen el grup. Ruta tipus: Inclou espais com el Fortí, la Rambla o el Serrallo, finalitzant habitualment amb una activitat social anomenada Roller Birra. Formació i reivindicacions L'entitat no només fa rutes, sinó que se centra en la pedagogia i la millora de la ciutat: Classes d'iniciació: Es realitzen els dissabtes a l'Escollera del Port, un espai ideal pel seu paviment llis i l'absència de cotxes. Carrils Verds: Reivindiquen una xarxa de vies no motoritzades que connecti els barris (Sant Pere i Sant Pau, Bonavista, etc.) amb el centre, evitant les zones de vianants més massificades. Projecció internacional: Membres de l'associació participen en esdeveniments massius com les 24 hores de Le Mans de patinatge o la Marató de Berlín. "Nosaltres pretenem ser un transport alternatiu per les ciutats; que la gent es pugui moure amb civisme i coneixement." Per a més informació, l'entitat remet a la seva pàgina web oficial como a centre neuràlgic de comunicació.

Franca Masu: La veu de l'Alguer a les festes de Santa Tecla

Franca Masu i la màgia de l'Alguer a Tarragona En el marc de les festes de Santa Tecla, la ciutat de Tarragona ofereix espais de recolliment i música singular a la Plaça del Rei. Aquesta entrevista ens presenta Franca Masu, una de les veus més representatives de l'Alguer, que actua a la ciutat per presentar el seu treball Aquamare. L'evolució artística: del Jazz al Català Franca Masu explica com la seva trajectòria va fer un gir decisiu a finals dels anys 90. Tot i provindre del món del jazz en anglès, l'artista va descobrir una nova identitat a través de la seva llengua materna: Descobriment lingüístic: L'any 1996, després d'assistir a un concert de Maria del Mar Bonet l'Alguer, va quedar meravellada amb les possibilitats musicals del català. Recerca del léxic: L'artista ha treballat per refinar la parla algheresa, sovint limitada a l'àmbit quotidià o de mercat, per convertir-la en una eina d'expressió artística refinada. Simbiosi musical: El seu estil és una barreja natural —no forçada— de jazz, fado, sonoritats napolitanes i mediterrànies. Identitat i territori L'entrevista aprofundeix en el significat de ser una artista d'una "illa dins d'una altra illa". L'Alguer representa una singularitat lingüística catalana envoltada de territori sard i domini de l'italià. "He deixat de banda l'anglès per trobar la meva identitat, la meva història i, sobretot, una possibilitat nova d'expressar-me artísticament." El projecte Aquamare i el concert a Tarragona El concert a la Plaça del Rei es basa principalment en el disc Aquamare, però Masu promet sorpreses amb temes inèdits. El seu treball és una celebració de: La Mediterrània com a nexe d'unió entre cultures. La mar com a font d'inspiració constant del seu país. La naturalitat i sinceritat en la interpretació emocional.

La narració oral de la llegenda de Santa Tecla a les escoles

Narració i tradició oral a les festes de Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona, la narradora Jordina Biosca visita diverses escoles de la ciutat per transmetre la llegenda de la patrona a través de la paraula. L'entrevista explora com la tradició oral manté viva la història cultural, adaptant relats antics que originalment tenien una funció edificant i moralitzadora a un públic infantil contemporani. La figura de Santa Tecla: Entre el martiri i la llegenda El relat se centra en la vida de la santa, destacant punts clau de la seva biografia mítica: Origen i influència: Provinent de Pèrsia, Tecla esdevé una figura més mediàtica i popular que el mateix Sant Pau, a qui va seguir als 15 anys. Els martiris: Es narren episodis de gran duresa (com la foguera o les feres), que malgrat el seu contingut original de "sang i fetge", captiven l'atenció dels nens per la seva naturalesa èpica i fictícia. La resolució dels finals: Es discuteixen les diferents versions del final de la santa, especialment la de la balma, on Tecla desapareix dins la roca deixant només el seu braç a l'exterior. Evolució del relat: De la vida de sants a la ficció moderna L'entrevista reflexiona sobre com la societat actual, tot i ser laica, no renuncia a aquestes històries que formen part del seu teixit cultural. Es comenta la tendència moderna a adulcorar els contes clàssics (especialment a través de la influència de Disney), en contrast amb la cruesa de les versions originals dels germans Grimm o les hagiografies medievals. "Les històries hi són i culturalment ens pertanyen; es pot creure o no creure, però la història està aquí i no ha de ser necessàriament dogmàtica." L'impacte en el públic infantil Jordina Biosca destaca la receptivitat dels alumnes, que mostren una gran curiositat per aspectes com la relació de la santa amb la seva mare (qui la va denunciar) o els elements màgics de la cova. L'experiència demostra que la narració oral segueix sent una eina poderosa per connectar generacions i mantenir viva la identitat local.

Duel de Malabars: Catalunya contra Argentina a Tarragona

Tensions i Humor en la Roda de Premsa Post-Partit L'episodi recull una roda de premsa atípica i plena de sarcasme entre els representants de la selecció catalana i la selecció argentina de malabars, després de la victòria per 4-1 a favor dels catalans. La trobada a la Rambla Nova de Tarragona es caracteritza per una forta rivalitat dialèctica i reptes constants. Punts Clau de la Discussió Resultat Contundent: Es recorda la victòria catalana per 4-1, tot i que els argentins ho titllen de tongo i qüestionen decisions com l'últim penal no xutat. L'Aposta de la Zanahoria: S'ha proposat un repte per al proper partit a la Plaza Friki. El perdedor haurà de presentar-se l'endemà en calçotets i amb una pastanaga. Crítiques a l'Estètica: Els representants argentins han atacat durament el disseny de la samarreta catalana, qualificant-la de poc estètica i "cutre". Espectacle de Malabars en Directe Durant l'emissió a Tarragona Ràdio, el malabarista Boni ha realitzat una exhibició mentre rebia les burles i comentaris irònics del bàndol argentí: "A l'Argentina, als semàfors, els xavals ho fan millor que tu i no cobren el que cobres tu." La sessió ha finalitzat amb una invitació al públic per al proper enfrontament i una crida a la participació en la següent roda de premsa de l'entrenament.

La dansa al carrer a les festes de Santa Tecla

La Dansa Contemporània conquereix Tarragona En el marc de les festes de Santa Tecla, Tarragona Ràdio entrevista la Maribel i la Maia, impulsores del Taller de Dansa Màrmara, per parlar sobre la programació de dansa al carrer. Aquesta iniciativa, ja consolidada a la ciutat, busca apropar l'art del moviment a tota la ciutadania, trencant les barreres dels escenaris convencionals. Programació i Estils L'edició d'enguany destaca per l'aposta pels duets, amb tres companyies que exploren el llenguatge corporal des de perspectives molt diverses: Fernando Hurtado i Eva Martoveu: Presenten Un gramo de locura, una peça nascuda de la investigació psicològica i la bogeria compartida. Marion Spalberg i l'Anna (Breaking Glass): Ofereixen Diable, una proposta més fresca i juvenil que barreja jazz i contemporani. Taller de Dansa Màrmara: Les mateixes organitzadores tornen a l'escenari amb No me quité pa, un muntatge íntim sobre l'amor i el pas del temps. L'Art com a expressió personal Les convidades reflexionen sobre la naturalesa de la dansa contemporània: "Es balla el que es respira." Subratllen que la dansa és tan personal com la música o el cinema; no es tracta de si el gènere agrada o no, sinó de connectar amb l'estil o el missatge de cada creador. A més, destaquen l'obertura de la seva escola a la gent gran, defensant que mai és tard per començar a ballar i investigar el propi moviment corporal.

Mirades internacionals de Santa Tecla: Tania i Guadalupe

La fotografia com a eina de descoberta festiva En aquesta conversa, el reconegut fotògraf tarragoní Pep Escoda presenta dues mirades internacionals sobre les festes de Santa Tecla. El projecte consisteix a convidar fotògrafs estrangers perquè capturin l'essència de la festa des d'una perspectiva verge i externa, enriquint així el patrimoni visual de la ciutat. L'exposició de Tania Mercadella La fotògrafa italiana Tania Mercadella presenta la seva col·lecció "Les mans de Santa Tecla" al pati del Rei Jaume I. Els punts clau de la seva obra són: El simbolisme del treball: Se centra en les mans com a motor de l'esforç i l'amor que hi ha darrere de l'organització de la festa. Expressivitat mediterrània: Destaca com les mans transmeten emocions i conceptes sense necessitat de paraules. Detalls desapercebuts: Captura des de mans de castellers fent pinya fins a persones tapant-se les orelles pel soroll dels trons. "Més enllà de la festa, hi ha moltíssima feina i el símbol de la creació són les mans." El repte de Guadalupe de la Riva L'argentina Guadalupe, formada en filosofia, agafa el relleu amb una estratègia que barreja: Documentació teòrica: Ha estudiat la història de Santa Tecla per entendre el que fotografia. Espontaneïtat: Deixa marge a la sorpresa per no caure en estereotips i captar el sentiment real del moment. Impacte emocional: Ha quedat impressionada pel risc dels castells i el treball en equip que representen. L'experiència compartida i el futur del projecte Els tres fotògrafs coincideixen en la dificultat de treballar enmig de les multituds de Tarragona. Pep Escoda agraeix la visió dels convidats, ja que ajuden a veure l'evolució de la festa. De cara al futur, s'anuncia que el proper convidat podria ser un fotògraf llatinoamericà resident a Nova York, mantenint la diversitat de mirades.

Mario Rigau i la Candidatura de Tarragona 2017

Entrevista a Mario Rigau sobre els Jocs del Mediterrani El secretari general de la UGT a Tarragona, Mario Rigau, assumeix el nou repte de ser el comissionat per coordinar la candidatura de la ciutat per als Jocs del Mediterrani de l'any 2017. Motivacions i funcions del càrrec Rigau explica que accepta aquest càrrec per un sentiment de gratitud cap a la ciutat que l'ha acollit durant els darrers 10 anys. La seva funció principal no serà estrictament tècnica, sinó d'harmonització del projecte global i generació de consens entre les institucions, el teixit social i el món esportiu. "És una forma de retornar a aquesta ciutat i a aquest territori tot allò que m'ha donat." El referent d'Almeria 2005 Durant l'entrevista, es destaca l'experiència d'Almeria com el model a seguir. Segons Rigau, els Jocs van suposar per a la ciutat andalusa una transformació equivalent a uns Jocs Olímpics, amb un impacte directe en: * L'increment del PIB provincial per sobre de la mitjana. * La creació d'infraestructures esportives d'alt nivell que encara són útils per a la ciutadania. * Un impuls significatiu al sector turístic. Estratègia i calendari El camí és llarg i la designació final es farà a Atenes l'any 2011. Els punts clau de l'estratègia són: 1. Elaborar un pla director inicial amb un gran consens polític i social. 2. Implicar el territori del Camp de Tarragona mitjançant les subseus, exercint un lideratge integrador. 3. Presentar una candidatura potent per desincentivar la competència d'altres ciutats espanyoles. Mario Rigau mantindrà el seu càrrec a la UGT, ja que ambdues tasques són considerades compatibles.

Santa Tecla a les escoles: la Moxiganga al Col·legi Saavedra

Projecte educatiu sobre la cultura popular de Tarragona L'episodi narra una jornada del programa Santa Tecla a les Escoles, un projecte que acosta els elements del Seguici Popular als centres educatius per fomentar el coneixement de les tradicions locals des de la infància. La Moxiganga i la seva proposta didàctica Els membres de la Moxiganga de Tarragona expliquen als alumnes de primer i segon de primària els fonaments de la seva entitat: * Representació al·legòrica: Es descriu com una posada en escena de la Passió de Crist mitjançant figures estàtiques. * Metodologia: Utilitzen recursos com un conte infantil i vídeos per fer més entenedora la tradició. * Indumentària: Es menciona el color vi característic dels seus vestits, que té vincles històrics amb els antics regidors de l'ajuntament i el camp de Tarragona. "Volem ensenyar que també hi som, que la gent ens conegui més enllà de les feres de foc." Impacte en els centres educatius Leonor Frank, directora del Col·legi Saavedra, destaca la importància d'integrar la festa dins el currículum escolar per crear un sentiment de pertinença a la ciutat. L'objectiu final és que els infants no només coneguin els elements més mediàtics com el Lleó o l'Àliga, sinó que valorin tota la riquesa dels balls i entitats que formen el seguici. Altres elements a les escoles S'esmenta que aquesta iniciativa és global i afecta diversos col·legis de la ciutat amb diferents protagonistes: * Castells al CEIP Mediterrània. * Ball de Serrallonga al Carme. * El Lleó al Domènec de Guzmán. * La Víbria al Sant Pau Apòstol. * El Drac al Sant Rafel.

Gastronomia de Santa Tecla: El Chartreuse i el Braç de la Santa

Tradició i Innovació Gastronòmica a Santa Tecla En aquesta conversa s'exploren les vessants més dolces i creatives de les festes de Tarragona, posant el focus en dos elements centrals: el Chartreuse i el tradicional Braç de Santa Tecla. Creativitat a la Cuina amb Chartreuse Es debat sobre la versatilitat d'aquest licor emblemàtic, anant més enllà de la barreja convencional: * Ús en pastisseria: La possibilitat d'incorporar el Chartreuse en dolços tradicionals com les orelletes o les rosquilles en substitució de l'anís. * L'experimentació salada: Eduard proposa una recepta innovadora de gambes flambeajades amb Chartreuse, saltades amb all i bitxo, destacant que el licor té "cops amagats" quan se sotmet a la calor. * La Mamadeta: Es comenta la curiosa combinació d'àcid (llimona) i dolç (licor) que, tot i no ser ortodoxa en la cocteleria clàssica, ha esdevingut l'èxit de les festes. El Braç de Santa Tecla: Un acte multitudinari El Gremi de Pastissers Artesans de Tarragona organitza un dels esdeveniments més esperats a la Plaça de la Font: * Xifres rècord: Es preparen unes 4.500 racions gràcies a la col·laboració de 10 pastisseries de la ciutat. * Elaboració: Cada obrador elabora uns 50 braços de nata de mig metre de llarg, seguint la recepta tradicional de biscuit amb una gelatina de maduixa en forma de Tau (la creu de Santa Tecla). * Logística i tiquets: Enguany, per millorar l'organització, caldrà recollir un tiquet previ (disponible a l'Ajuntament o al Diari de Tarragona) per poder gaudir de la degustació gratuïta. "Posem una gelatina de maduixa en forma de tau damunt de cada braç... és un postre de festa i de diumenge." La Ruta Gastronòmica Les festes no només són el braç; es recorda que el ritual festiu tarragoní inclou l'espineta amb caragolins, el gelat i la mamadeta, configurant una experiència completa que es pot trobar tant a les pastisseries com als restaurants de la Part Alta i la Part Baixa.

La unió del Chartreuse i Fargi per Santa Tecla

Col·laboració Gastronòmica: El Gelat de les Festes En el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona, s'ha presentat una col·laboració innovadora entre l'empresa de gelats Fargi i el tradicional licor Chartreuse. Aquesta unió ha donat lloc al denominat gelat de les festes, una proposta que busca maridar el paladar tarragoní amb els ingredients més emblemàtics de la ciutat. Característiques del producte Després d'un procés de tastos i proves, la combinació escollida ha estat: * Base: Gelat de mandarina totalment natural. * Complement: Una salseta de caramel elaborada amb una barreja de Chartreuse groc i verd. * Acabat: Regat amb xocolata negra calenta per crear un contrast tèrmic i de sabor. "A Tarragona, no posar Chartreuse dóna la impressió gastronòmicament que falta un element." Tradició i Expansió Mundial Mariana, responsable de Chartreuse Difusió, destaca que el licor està vivint una gran expansió internacional, arribant a més de 100 països com Austràlia o Nova Zelanda. Malgrat aquesta projecció global, el vincle amb Tarragona segueix sent especialment fort, reflectit en: * El llançament d'una edició limitada de 4.000 ampolles de groc i 600 de verd amb el cartell de les festes. * L'ús del licor en altres productes locals com panellets o torrons. Filosofia de Qualitat Trini Ferrer, de Fargi Tarragona, subratlla que la filosofia de la seva empresa es basa en la utilització de productes naturals, sense colorants ni conservants, un valor que comparteixen amb la destil·leria dels pares cartoixans. El local de la Rambla ofereix un ambient de relax per gaudir d'aquesta recepta, que també es pot encarregar per portar a casa en formats separats per garantir la qualitat del postre.

Roda de premsa de la Selecció Argentina i Catalana a la Plaça Friqui

Presentació de l'Esdeveniment a la Plaça Friqui S'ha celebrat a l'estat de les festes de Tarragona Ràdio una roda de premsa inusual que serveix de punt de partida per a la Plaça Friqui. L'acte ha estat marcat per la paròdia i l'humor, simulant una rivalitat esportiva extrema entre les seleccions de Catalunya i Argentina. Intervenció de la Selecció Argentina El combinat argentí, liderat pel carismàtic Chacovaci i acompanyat pel Loco Brusca i Nánico Borno, ha utilitzat una estratègia basada en la provocació verbal i el sarcasme: Han reivindicat les Malvines i han proclamat que la Plaça Friqui serà argentina. Han fet broma sobre el descobriment d'Europa i la seva superioritat en finals mundials. Han respost amb humor a temes polèmics com el cas Maradona i el doping. "Nosaltres juguem quatre finals del món, vell. Catalunya va jugar contra el País Basc una vegada i va perdre." Resposta de la Selecció Catalana Per la seva banda, l'equip català, representat per Boni, Montchupi i Sebas, ha apostat per un missatge basat en la qualitat artística i l'acció per sobre de la paraula: Han agraït la col·laboració de la Federació Espanyola i el president del Nàstic. Han destacat l'avantatge de jugar a casa. En Xupi ha realitzat una demostració tècnica de moviments de risc com a tastet del que es veurà en l'espectacle. Detalls de la Programació L'ambient ha estat descrit pels locutors com un moment de "tensa calma" amb poc aspecte esportiu real però molta càrrega teatral. La cita principal serà a la Plaça Friqui, a partir de les 19:00 h, amb nous encontres i rodes de premsa programats per a l'endemà.

Presentació del llargmetratge 'Sueños para recordar'

Estrena i Producció de 'Sueños para recordar' El director Daniel Pita i l'ajudant de direcció i responsable de so, José Alberto, presenten el seu primer llargmetratge titulat Sueños para recordar. Aquest projecte destaca per ser una producció de baix pressupost (aproximadament 20.000 euros), finançada amb estalvis familiars i realitzada gràcies a la col·laboració altruista de més de 50 persones. Detalls de l'obra i ambientació La pel·lícula es defineix com un conte de fades romàntic que té lloc íntegrament a la ciutat de Tarragona. El director subratlla la importància d'oferir una història sòlida davant la tendència actual del cinema a prioritzar només l'estética visual. Localitzacions: S'han utilitzat espais emblemàtics com el Fortí de la Reina, les platges del Miracle i la Rabassada, el Port Esportiu i els estudis de Tarragona Ràdio. Repartiment: Compta amb actors com Marc Pujol i Maria Ibarz, malgrat ser una producció independent. Estil: S'ha buscat una narrativa fluida, similar a la d'un llibre, i una tècnica de càmera que aporti profunditat de camp. Informació de l'esdeveniment L'estrena oficial s'emmarca dins les festes de Santa Tecla: Data: Demà dimarts. Hora: 19:00 hores. Lloc: L'Antiga Audiència (Plaça del Pallol). Accés: Entrada lliure per a tota la ciutadania. "He volgut mostrar el bonic i el romàntic que pot ser la nostra ciutat."

Presentació del Bou Petit de Santa Tecla i el Projecte T6000

Presentació d'un nou element al Seguici Petit En el marc de les festes de Santa Tecla, s'ha anunciat l'estrena del Bou Petit, una rèplica exacta del Bou gran destinada a la Santa Tecla Petita. Aquest projecte ha estat possible gràcies a la quarta edició del certamen T6000, impulsat per Repsol, que ofereix suport econòmic a les entitats del seguici per materialitzar els seus projectes. Característiques i Procés de Creació Autoria: La peça ha estat realitzada per l'artesà Joan Gallego. Materials: Està fabricat amb una resina ignífuga que garanteix la seguretat durant l'ús de pirotècnia. Dimensions: Tot i ser una rèplica, el seu pes és d'uns 19 quilos, adaptat perquè la canalla el pugui portar. Pirotècnia: El Bou Petit tirarà foc, complint amb les ganes de la canalla de mantenir l'essència del bestiari de foc, tot i que amb brolladors de curta durada i sense explosions per motius de seguretat. El paper de les entitats i el suport extern L'entitat ha destacat l'esforç de les famílies en la confecció de la indumentària i els assajos previs. Per la seva banda, Josep Bertran (Repsol) ha mostrat la seva predisposició a revisar les bases del programa de suport: "El que volem és que les entitats tinguin un cop de mà. Es pot revisar tot, absolutament, per fer les actualitzacions corresponents." Actes de celebració Presentació oficial: Aquesta tarda al jardí del Teatre Metropol. Cercavila Petita: El dimecres serà el moment de veure'l en acció, on serà apadrinat per la Momeroteta de Mataró.

Crisi i futur del sector immobiliari al Tarragonès

Anàlisi del sector immobiliari al Tarragonès L'entrevista realitzada a José Luis García i Rafael Muñoz, membres de la Junta de l'Associació de Promotors Immobiliaris del Tarragonès, descriu una situació de crisi i estancament en el mercat de l'habitatge. Estat actual del mercat Es confirma una davallada significativa de les vendes i, sobretot, de les visites de possibles compradors. La situació és descrita com una crisi psicològica, alimentada per les notícies sobre l'augment del preu del diner i les hipoteques. L'ocupació està en risc, ja que el sector representa prop d'un 20% de la població ocupada a la comarca. Causes i preus de l'habitatge Els promotors subratllen que el preu de l'habitatge no baixarà, principalment perquè: 1. El preu del sòl actua com a base crítica que marca el producte final. 2. Les càrregues hipotecàries dels constructors impedeixen vendre per sota de cost. 3. L'entrada del nou codi tecnològic obligarà a un increment addicional dels preus d'un 5%. "Som una mera corretja de transmissió de la primera especulació, que és la del sòl. El sòl no està en mans del promotor, sinó dels ens públics." Perspectives de futur (2008) Es preveu que el nivell de construcció caigui un 50% durant el 2008, arribant al fons de la crisi cap a finals d'aquell any. Els experts apunten a un període de dos o tres anys de recessió sostinguda. Desplaçament a la perifèria La manca de sòl a Tarragona capital està provocant una deslocalització de la joventut cap al primer cinturó (Vilaseca, el Morell, la Pobla de Mafumet, etc.), generant nous problemes de mobilitat i creixement desequilibrat.