Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

1945-1968 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Joves voluntaris europeus en formació a Tarragona
El Programa de Voluntariat Europeu a Catalunya L'emissora Tarragona Ràdio ha realitzat una connexió des de la seu de la Coordinació Territorial de Joventut, on un grup de joves d'arreu d'Europa ha iniciat una setmana de formació intensiva. Aquest curs és el pas previ a la seva incorporació a diversos projectes socials i mediambientals repartits per tota la geografia catalana. Continguts de la formació Sílvia Iturria, formadora del projecte, explica que durant aquests dies a Tarragona els joves reben: Formació lingüística en català. Coneixement sobre els seus drets i lliures com a voluntaris. Eines per a la resolució de conflictes. Activitats de cohesió de grup i turisme local per conèixer la cultura i gastronomia (com la paella i la fideuà). Testimonis internacionals A l'entrevista hi participen tres joves que expliquen les seves motivacions i destinacions: Inés (Portugal): Estudianta de ciències mediambientals que treballarà a la Paeria de Lleida en el departament de medi ambient. Rebeca (Anglaterra): Situada a Santa Coloma de Gramenet, oferirà informació sobre mobilitat europea a altres joves. Marina (Estònia): Destinada també a tasques d'informació juvenil a Lleida, destaca les diferències climàtiques i socioeconòmiques amb el seu país d'origen. "Molts joves saben que aquí es parla castellà i català, i aquesta és una gran oportunitat per aprendre les llengües i conèixer el país des de dins."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Escoles de Tarragona i el monument de la Falsa Braga
Els infants de Tarragona descobreixen el seu patrimoni La unitat mòbil de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a les muralles de la ciutat per seguir una activitat educativa del Col·legi Pràctiques. L'alumnat de P3 i P4 ha participat en el programa "Adopta un monument", centrat concretament en la Falsa Braga (o contramuralla dels anglesos). Aspectes clau de la jornada: Vincle educatiu: L'escola treballa aquest monument durant tot el curs, integrant-lo en el currículum mitjançant la creació de maquetes amb material reciclat. Personatge històric: Els nens han estat rebuts per un actor que interpreta Lord Stahremberg, comandant de les tropes angleses durant la Guerra de Successió al segle XVIII. Immersió lingüística: L'activitat ha servit per practicar l'anglès, ja que els infants han interactuat amb el personatge en aquesta llengua. Condicions climàtiques: La jornada ha estat marcada per un vent intens i temperatures baixes (9 graus), tot i que el cel estava radiant. Evolució del patrimoni tarragoní: La tinenta d'alcalde de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, ha destacat l'èxit de les recents ampliacions de la Maqueta de Tàrraco, que ara inclou detalls del port romà i noves reproduccions de monuments exteriors com la Torre dels Escipions. "És molt bonic veure com nens de 3 o 4 anys es converteixen en guies de la seva ciutat per als seus pares."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
23'
Entrevista a Marina Geli: Futur de la Sanitat a Tarragona
Balanç i Nous Nomenaments Territorials En l'inici del seu segon mandat, la consellera Marina Geli valora molt positivament la gestió de Josep Maria Sabater, que ha passat a dirigir l'Institut Català de la Salut (ICS). Per substituir-lo a Tarragona, s'ha nomenat el doctor Felip Infiesta, destacant-ne la seva expertesa en gestió i coneixement del territori. Respecte al procés judicial per la intoxicació al CAP Tàrraco, la consellera manté una postura de discreció absoluta fins que hi hagi sentència, tot recordant que el Departament ja va complir amb la seva competència de reformar els espais. Infraestructures Sanitàries al Camp de Tarragona Atenció Primària • CAP de Sant Salvador: Les obres començaran durant el 2007 un cop superats els tràmits urbanístics. • Barris de Ponent: Es planifica un nou model de centre de salut més resolutiu per evitar derivacions innecessàries a l'hospital; actualment es negocia la ubicació amb l'Ajuntament. • La Móra: De moment es descarta un dispensari a curt termini, prioritzant la millora de les comunicacions amb el CAP de Llevant. Hospital Joan XXIII Es confirma la inversió de 40 milions d'euros per a la gran reforma de l'hospital. Les prioritats són: • Nous espais d'Urgències. • Edifici de consultes externes i laboratoris. • Un nou edifici destinat a R+D+I (Recerca, Desenvolupament i Innovació). Salut Pública i Reptes Socials Natalitat i Conciliació La consellera analitza l'estancament de la natalitat i aposta per polítiques de conciliació laboral i familiar. Segons Geli, el retard de la maternitat fins als 30-31 anys és un factor clau que s'ha de contrarestar amb un millor clima social i ajuts directes. Vigilància Epidemiològica i Clima • Grip: Tot i el retard de l'epidèmia pel bon temps, s'ha detectat un augment de l'activitat per altres virus respiratoris en nens i gent gran. • Canvi Climàtic: Catalunya disposa de centres de recerca d'alt nivell que estudien la relació entre el clima, la contaminació atmosfèrica i les afeccions respiratòries. Donacions de Sang S'ha registrat un increment del 17% en les donacions al territori, però es fa una crida a la constància dels donants habituals per mantenir les reserves davant l'augment de l'activitat quirúrgica. Projectes i Debat Econòmic "No ens plantegem posar un euro per recepta o visita en aquesta legislatura a Catalunya, però el debat d'ordenar la demanda ha d'estar present." • Marihuana Terapèutica: S'estan avaluant els resultats d'un assaig clínic sobre l'ús de cànnabis per al dolor crònic, amb resultats previstos per al primer quadrimestre del 2007. • Finançament: Es descarta l'aplicació unilateral d'un eurosanitari (copagament), supeditant-ho al debat estatal i al desplegament de l'Estatut.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
La construcció literària dels mites nacionals catalans
L'origen i la funció dels mites a la literatura catalana En aquesta conversa, l'escriptor i investigador Magí Sunyer analitza com s'ha configurat el corpus mític de Catalunya, especialment durant el segle XIX, i com aquests mites han estat adoptats pel catalanisme polític i cultural fins a arribar als nostres dies. Conceptes clau sobre la mitologia Utilitat i supervivència: Un mite només perdura si té una utilitat per a la societat. Si deixa de ser útil per explicar la realitat o reforçar la identitat, acaba desapareixent. El paper dels escriptors: Els autors literaris són els veritables "fabricants" del cos dels mites, tal com va fer Homer amb la mitologia grega. Adaptació ideològica: Cada generació i cada corrent polític adapta els mites segons els seus interessos. Per exemple, Víctor Balaguer va dotar la història de Catalunya d'un caràcter democràtic i liberal. Exemples de mites emblemàtics Jaume I: Comparat amb figures com Hèrcules o el Rei Artús pel seu naixement irregular i la superació d'obstacles. Tot i ser una figura gairebé sagrada, també va generar paròdies populars. Els Almogàvars: Un dels temes amb més producció literària, que ha viscut un ressorgiment recent en la novel·la històrica. Els Bandolers (Serrallonga): Convertits en herois populars malgrat la seva realitat criminal, gràcies a la idealització romàntica. Pau Claris i la Guerra dels Segadors: Un exemple de com un mite pot ser rebutjat per sectors conservadors si és adoptat prèviament pels republicans. La vitalitat del mite en l'actualitat "Si els mites representen alguna cosa del passat o, sobretot, alguna cosa que tinguis actualitat, doncs ja n'hi ha prou perquè el mite sigui viu." Actualment, la novel·la històrica funciona sovint com una operació comercial que demostra que el públic català encara té una gran set de redescobrir el seu passat mitològic. Mites com la Diada de l'11 de setembre o l'himne d' Els Segadors s'han acabat consagrant com els pilars de la identitat nacional actual.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Beatriz Bissot: L'univers de «La Ciutat Blanca»
La Ciutat Blanca al Museu d'Art Modern de Tarragona L'artista d'origen italià Beatriz Bissot presenta la seva exposició "La Ciutat Blanca" al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. L'obra, que estarà disponible fins al 28 de gener, és un recorregut introspectiu i visual que l'escultora ha creat inspirant-se en la llum i els murs mil·lenaris de la ciutat de Tarragona. Els tres àmbits de l'exposició L'exposició s'estructura en tres eixos conceptuals i materials ben diferenciats: La Ciutat Blanca: Una instal·lació d'arquitectures fetes de fusta i guix on el visitant es converteix en un observador de la intimitat aliena a través de finestres il·luminades. El meu cos és una casa: Una col·lecció d'escultures de bronze que exploren la feminitat, la maternitat i la relació entre el ser interior i el món exterior. La construcció del mur: Un projecte participatiu on els visitants deixen les seves empremtes i objectes personals sobre el fang, creant una obra col·lectiva en constant evolució. Filosofia i Materials Bissot utilitza el bronze per la seva condició de material mil·lenari, però també experimenta amb materials més humils en el seu "laboratori" creatiu. La seva obra convida a la reflexió sobre la solitud i la vida quotidiana: "Cada persona, caminant i mirant, buscarà la seva pròpia veritat." L'absència premeditada de color en algunes peces té com a objectiu permetre que el visitant projecti les seves pròpies emocions i interpretacions sobre l'obra.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
28'
Anàlisi i reptes de la nova Llei de la Dependència
Introducció a la Llei de la Dependència L'episodi aborda la posada en marxa de la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Tot i que la llei ja ha entrat en vigor, el seu desplegament total no s'espera fins a l'any 2015, i actualment es troba en una fase incipient on encara manquen els decrets que la desenvolupin concretament. Aspectes Claus del Marc Legal • La llei busca atendre de forma integral totes les persones dependents, independentment de la seva renda, modificant el criteri anterior on sovint només hi accedien les rendes més baixes. • Es prioritza l'atenció a les persones amb major grau d'afectació i necessitat. • No només inclou prestacions econòmiques, sinó també assistència personal, rehabilitació i, molt especialment, la prevenció. Principals Dubtes i Incògnites Els experts expressen diverses preocupacions sobre l'aplicació real d'aquesta normativa: Valoració i Criteris S'estan elaborant les taules de baremació per definir els graus de dependència. Els interlocutors coincideixen que serà un procés complex: "Sempre que es fa una taula de valoració, hi ha algú que es queda fora." El Repte del Finançament La gran incògnita és d'on sortiran els recursos econòmics per cobrir una llei que ha estat aprovada amb un gran consens polític però que requereix una inversió massiva per part de les administracions. Atenció a Casa vs. Recursos Institucionals Existeix el debat sobre si la voluntat de la llei que l'usuari romangui a casa seva és per benefici del malalt o per la manca real de places en centres de dia i residències. El Paper de les Entitats i les Famílies • Entitats Socials: Han estat fent la feina de xarxa abans de la llei i ara han de col·laborar amb l'administració aportant la seva experiència. • Famílies: Se'ls demana un canvi de mentalitat. Han de permetre que l'administració entri a les seves vides, entenent que la dependència és una realitat present i futura per a tothom. • Voluntariat: Es planteja el límit ètic d'on acaba la tasca del voluntari i on comença la del professional, evitant que el voluntariat substitueixi llocs de treball que haurien de ser coberts per l'Estat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Anàlisi del Nàstic: Derrota al Camp Nou i balanç de la primera volta
Balanç esportiu: La situació crítica del Nàstic L'actualitat del Gimnàstic de Tarragona ve marcada per la derrota per 3-0 contra el Barça al Camp Nou, tancant així una primera volta molt complicada. L'equip es troba a 10 punts de la salvació, una distància considerable que complica la permanència a la categoria. Errors recurrents: Es debat sobre la repetició d'errades defensives independentment de l'adversari. Optimisme i resistència: Malgrat les xifres, es manté un esperit de lluita sota el lema "Impossible is Nothing". La porra: Curiosament, després de 18 jornades, dos participants han encertat el resultat exacte (3-0). Seccions i anècdotes del programa El programa inclou moments distesos i seccions curioses que suavitzen la tensió esportiva: Souvenirs del futbol: S'estrena una secció on es mostren objectes comprats en els desplaçaments, com un llapis de l'Atlético de Madrid i un llibre sobre l'afició blaugrana. Lapsus institucional: Es comenta la relliscada del nou president, Raül Font, qui per error va dir que el Consell d'Administració "s'estima el Barça" en lloc del Nàstic. Curiositats internacionals: Es parla de la creació de la Clerical Cup al Vaticà, una lliga de futbol per a seminaristes. "Els humans som l'únic animal que ensopega dos cops —o dinou— amb la mateixa pedra." Seguiment d'exjugadors: L'Emperador a Mèxic Es fa un repàs a la situació de Julio César Cáceres als Tigres de Monterrey. El seu debut no ha estat l'esperat: 1. Derrota del seu equip contra el Tecos (2-1). 2. Crítiques a la web oficial per la pèrdua de marca de Cáceres en el primer gol rebut. 3. Situació personal peculiar: el seu padrastre segueix en vaga de fam reclamant un deute. Agenda i properes cites El programa Sempre Nàstic d'avui comptarà amb una tertúlia d'experts per analitzar exhaustivament la primera volta i sortejarà entrades per al proper partit contra l'Espanyol.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Intercanvi cultural: Joves de Nicaragua a Tarragona
Cooperació i Solidaritat entre Nicaragua i Tarragona Dos joves de l'entitat El Arenal de Nicaragua, l'Érica García i en Wilman Moya, visiten els estudis de Tarragona Ràdio convidats pel Comitè Òscar Romero. La seva estada té com a missió principal sensibilitzar la joventut local sobre la crua realitat de Centreamèrica i fomentar un intercanvi a través del folklore. Objectius de la Missió Sensibilització: Realitzar xerrades en escoles i instituts per explicar les dificultats de la vida rural a Nicaragua. Intercanvi Cultural: Mostrar la riquesa de les seves danses tradicionals com a eina de cohesió social. La Realitat a Nicaragua Els convidats descriuen un panorama social complex marcat per: * Manca d'oportunitats: Privatització històrica de l'educació i un analfabetisme que arriba al 37%. * Pobresa extrema: Prop del 79% de la població sobreviu amb tan sols 2 dòlars al dia. * Explotació laboral: El fenomen de les maquiles, on es treballen fins a 12 hores diàries per salaris de subsistència. * Dificultats logístiques: Nens que han de caminar grans distàncies (fins a 7 km) per arribar a l'escola a les zones rurals. L'Organització Comunitària com a Resistència L'Érica aprofundeix en la importància de l'autoorganització per no dependre exclusivament del govern. El grup de dansa i els espais de lectura infantil (Rincón de Cuento) són exemples de com combatre la desídia institucional. "Una comunitat que s'organitza i defensa els seus drets, ningú la pot tocar." El Folklorecom a Identitat El grup presenta un repertori variat que inclou: 1. Marimba (zona del Pacífic). 2. Polques i mazurques (zona central). 3. Palo de Mayo (zona de l'Atlàntic). 4. El Güegüense: Peça teatral i dansa que simbolitza la burla de l'indígena cap a l'espanyol, declarada patrimoni de la humanitat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros sobre el futur de Tarragona
L'actualitat política i la crisi del Nàstic L'entrevista comença abordant la crisi institucional que viu el Gimnàstic de Tarragona després de la dimissió de Josep Maria Andreu. • Crítica a la ingerència política: Ballesteros qualifica de "desafortunades i esperpèntiques" les declaracions de l'alcalde Joan Miquel Nadal, acusant-lo d'intentar manipular el club. • Compromís de futur: El candidat del PSC es compromet a no barrejar política i esport quan sigui alcalde, garantint que l'Ajuntament no utilitzarà el seu accionariat per influir en el club. "El nàstic és dels socis, el nàstic és de la ciutat i està per damunt de qualsevol ideologia i de qualsevol partit." Urbanisme i Planificació: El POUM i la Façana Marítima Es discuteixen dos dels eixos estratègics més importants per al desenvolupament de la ciutat, marcats per la falta de consens actual. El Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) • Ballesteros s'oposa a l'aprovació inicial del pla abans de les eleccions per considerar que es fa "de correcuita i pràcticament amb nocturnitat". • Proposa que sigui el nou consistori qui, amb un ampli consens, lideri aquest instrument després de 7 anys de tràmits. La Façana Marítima • Denuncia que, malgrat la propaganda, encara no existeix un projecte real ni definit. • Reivindica el soterrament del tren com a prioritat, però exigeix rigor i diàleg amb la Generalitat i l'Estat per obtenir finançament. Propostes Electorals i Model de Ciutat El candidat desgrana les seves prioritats per a la pròxima campanya electoral: • Seguretat i Civisme: Es compromet a contractar 25 nous guàrdies urbans cada any per recuperar l'ordre i l'autoritat als carrers, combatent l'incivisme quotidià. • Acció Social: Prioritat absoluta en la creació de llars d'infants per a parelles joves i millors equipaments per a la gent gran. • Manteniment de la via pública: Crítica a les "xapusses" constants en l'urbanisme de proximitat (voreres i enllumenat). • Renovació de la llista: Anuncia una candidatura paritària (60-40), representativa de tots els barris i perfils professionals de la ciutat. Panorama Electoral Respecte a l'aparició de noves candidatures com Ciutadans o la plataforma de Maria Mercè Martorell, Ballesteros considera que reflecteixen la decadència de l'etapa Nadal i assegura que afectaran principalment al PP i a CiU, no pas al PSC.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Prevenció del consum de cànnabis en joves a Tarragona
Programa "Per què petes?" per a la prevenció juvenil Josep Solans, director de la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya, presenta el projecte perquepetes.com, una iniciativa estratègica de prevenció del consum de cànnabis que s'està implementant a una seixantena d'instituts de les comarques de Tarragona. El programa se centra en joves d'entre 14 i 16 anys, una etapa crítica de l'adolescència marcada per l'experimentació. Dades alarmants i mètodes de diagnòstic L'entrevista revela dades preocupants sobre el consum de substàncies a l'Estat espanyol i a Catalunya: - L'alcohol continua sent la droga més consumida (70,8%), seguida del cànnabis (21,3%). - En proves pilot realitzades a Barcelona mitjançant tests de saliva el dilluns al matí, es va detectar que un 1,22% dels alumnes acabaven de consumir abans d'entrar a classe. Objectius i metodologia del programa La iniciativa no busca la intervenció directa, sinó la prevenció i neutralització de la desinformació. Els punts clau del programa són: - Combatre la normalització: Evitar que el cànnabis es vegi com una "droga tova" inofensiva. - L'escala del consum: Conscienciar que el cànnabis sol ser un pont cap a drogues més dures (cocaïna, heroïna). - Implicació comunitària: El programa s'articula a través dels ajuntaments i involucra professors, pares i agents de lleure. El paper crucial de la família Solans remarca que molts pares inicialment actuen a la defensiva, negant la possibilitat que els seus fills consumeixin. Tanmateix, el recurs didàctic ofert ha tingut una acceptació superior al 70%, facilitant el diàleg familiar sobre els perills reals de la droga. "Es tracta de facilitar informació i recursos perquè els joves estiguin en les màximes condicions per prendre decisions personals."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Estratègia turística i l'impacte de l'AVE a Tarragona
Balanç del Perfil Turístic i Valor Econòmic El tinent d'alcalde de promoció econòmica, Francesc Ricomà, analitza el canvi en el perfil del visitant de l'any 2006, on destaca l'augment de les parelles d'estrangers per sobre de les famílies. Un punt clau és l'elevada capacitat econòmica dels turistes, fet que genera un impacte directe en els serveis i el comerç de la ciutat. Tipologies de visitant: Visitant: Estada mitjana de 6-7 hores, generalment allotjat a la Costa Daurada. Turista: Pernocta a la ciutat, amb estades de 2,3 dies en hotels i fins a 5,5 dies en càmpings. El Repte del Turisme Urbà i l'Estacionalitat L'Ajuntament aposta per transformar Tarragona en un pol de turisme urbà per trencar l'estacionalitat estival. L'objectiu és atraure visitants durant tot l'any aprofitant: * El Patrimoni Mundial arqueològic. * L'oferta gastronòmica i cultural. * L'ocupació hotelera que ja supera el 60% de mitjana anual. L'AVE com a Motor de Canvi L'arribada del tren d'alta velocitat a l'estació del Camp de Tarragona es considera un instrument històric per connectar amb el mercat del centre d'Espanya i l'Aragó. "L'AVE canvia el criteri i el concepte de distàncies per temps." Tot i l'èxit inicial (1.000 consultes al punt d'informació en 15 dies), Ricomà reconeix que cal millorar la mobilitat i les connexions en autobús entre l'estació i el centre de la ciutat. Promoció a FITUR i la Tàrraco Card Tarragona es presenta a la fira Fitur amb un estand propi modern, centrat en la monumentalitat i la proximitat amb Madrid (2h 45min). S'espera consolidar projectes com la Tàrraco Card, que va tancar el 2006 amb 1.400 unitats venudes i la participació de 150 socis del sector privat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Tarragona 2016: Full de ruta cap a la Capital Cultural
La Candidatura de Tarragona 2016 L'entrevista amb Xavier Tudela, president de l'Organització Capital de la Cultura Catalana, detalla el procés perquè Tarragona esdevingui Capital Europea de la Cultura l'any 2016. Després d'una fase inicial de treball discret iniciada el 2004, la ciutat entra ara en una etapa de proactivitat pública i participació ciutadana. Fases del Full de Ruta Fase de popularització (Gener - Abril 2007): Inici de la promoció a la ciutat i al Camp de Tarragona per buscar l'adhesió de la societat civil. L'objectiu és culminar aquesta fase la Diada de Sant Jordi. Consolidació de suports: Fins ara s'ha aconseguit el suport d'institucions clau com el Barça, el Liceu, Òmnium Cultural i nombrosos ajuntaments catalans. Terminis oficials: El 2010 un jurat estatal seleccionarà dues ciutats finalistes i el 2011 la Unió Europea designarà la guanyadora definitiva. Els Pilars de la Candidatura La proposta de Tarragona es fonamenta en cinc conceptes estratègics: Patrimoni Mundial: El llegat històric de la ciutat. Cruïlla catalana: El seu paper connector dins de Catalunya. Pont de l'Espanya pluricultural: La representació de la diversitat lingüística i cultural. Ciutat oberta a la Mediterrània. Projecció europea. Optimisme i Competència Tot i competir amb ciutats com Còrdova, Màlaga o Saragossa, Tudela es mostra optimista per diversos motius: "Quanta més competència hi hagi, millor, perquè entre tots aconseguirem de fer els millors projectes." La necessitat que una ciutat de l'àmbit de la cultura catalana opti a la capitalitat, atès que fins ara només han estat escollides ciutats de cultura castellana i gallega. El nou perfil de la Unió Europea, que ara valora ciutats de dimensions mitjanes com Tarragona, a diferència de les grans capitals estatals del passat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
35'
Raül Font, nou president interí del Nàstic de Tarragona
Presentació oficial de Raül Font El nou president del Consell d'Administració del Gimnàstic de Tarragona, Raül Font, ha comparegut davant els mitjans de comunicació a la sala de premsa del Nou Estadi per exposar el seu full de ruta després de la dimissió de Josep Maria Andreu. Font ha volgut transmetre un missatge de continuïtat i estabilitat en un moment de transició per a l'entitat grana. Un mandat de caràcter transitori Raül Font ha subratllat repetidament que la seva presidència és interina i instrumental. El seu objectiu principal no és exercir com un president a l'ús a llarg termini, sinó facilitar la transició cap a una nova etapa administrativa: • La intenció és convocar una junta extraordinària d'accionistes el més aviat possible (estimada en uns 45-60 dies). • Font es defineix com un vicepresident en funcions de president o una mena de comissió gestora. • Ha manifestat que, si durant aquest procés algun altre conseller vol assumir la responsabilitat, ell cedirà el lloc gustosament. Homenatge a Josep Maria Andreu El nou president ha dedicat paraules de reconeixement al seu predecessor, destacant la seva gestió durant els darrers cinc anys i mig: "El Club Gimnàstic li deu una part molt important de l'èxit assolit en les últimes campanyes i especialment l'ascens." Incompatibilitat política i institucional Davant les crítiques del seu paper com a tinent d'alcalde d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona i, alhora, president del club, Font ha defensat la seva posició: • Legalment no hi ha cap impediment, ja que és membre del Consell en representació del 40% de les accions que posseeix l'Ajuntament. • Considera que aquesta dualitat és positiva per a la ciutat, permetent una millor coordinació en projectes com la ubicació del futur camp o la gestió del pavelló. • Ha reiterat que la seva tasca és d'enllaç institucional i que no entrarà en la parcel·la esportiva. Estabilitat esportiva i missatge a l'afició Font ha demanat calma i confiança en l'equip i el cos tècnic liderat per Paco Flores: • Ha garantit la continuïtat absoluta de l'estructura professional del club (tècnics, gerència i empleats). • Creu que l'equip encara pot reaccionar en la segona volta i que la situació actual a la Lliga de les Estrelles és històrica. • Respecte als fitxatges d'hivern, ha confirmat que seguirà les directrius del director esportiu, Josep Sicard, per completar la plantilla abans del 31 de gener.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Balanç i reptes de la seguretat viària a Tarragona
Balanç de la Sinistralitat i Reptes de Futur L'entrevista amb Josep de l'Almó, responsable del Servei Català de Trànsit (SCT) a Tarragona, analitza la davallada de les víctimes mortals a la demarcació durant el 2006. Tot i que la xifra de 52 morts és la més baixa dels últims anys, l'objectiu és continuar reduint la sinistralitat fins a arribar a les fites marcades per la Unió Europea per al 2010. Factors de la Reducció de Víctimes Segons de l'Almó, la millora de les dades respon a un conglomerat de múltiples factors: - Un augment de la conscienciació ciutadana i el compliment de la normativa. - La millora de la seguretat activa (velocitat, senyalització) i passiva (ús de cinturó i casc). - L'increment de la vigilància mitjançant radars fixos, patrullatge i controls d'alcoholèmia dels Mossos d'Esquadra. - L'eliminació de punts negres a la xarxa viària. Sinistralitat Urbana i Plans Locals Un aspecte preocupant és l'increment del 20% de la mortalitat en zones urbanes. Per combatre-ho, el SCT promou Plans Locals de Seguretat Viària amb ajuntaments com el de Tarragona per fer una "radiografia" de la ciutat i detectar punts crítics. "L'objectiu és reduir la sinistralitat a la meitat l'any 2010, una fita difícil per l'increment de la mobilitat i la pressió demogràfica, però estem en la bona línia." Estat de les Carreteres i el Carnet per Punts Es destaca la perillositat de la Nacional 340, que concentra el major nombre d'accidents mortals degut a la seva alta intensitat de trànsit i accessos complexos. Respecte al carnet per punts, de l'Almó explica que el procés de retirada és lent pel tràmit administratiu entre la Generalitat i la DGT, però que ja s'estan tramitant milers d'expedients a la demarcació. Finalment, s'anuncia la instal·lació de deu nous radars el 2007 (sis al Camp de Tarragona i quatre a l'Ebre) per crear un "corredor segur" a la N-340 i lluitar contra l'accidentalitat en vies secundàries.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Sastreria Queralt: Tradició i Tendències a Tarragona
Sastreria Queralt: Proximitat i Elegància En aquesta edició del programa, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio es desplaça fins a la Sastreria Queralt, un establiment emblemàtic situat a la Rambla Nova (núm. 93). Amb gairebé un segle d'història celebrant el seu centenari el 2008, aquesta botiga és un referent de la moda masculina i del comerç de proximitat a la ciutat. Les claus de la temporada El Carles, responsable de l'establiment, desgrana les novetats i l'estat actual del sector: Meteorologia i moda: Tot i l'espera de l'arribada del fred, la sastreria ja té a punt abrics, parques i gecs per a la baixada de temperatures. Estils diferenciats: La botiga es divideix en dues plantes: la inferior, dedicada a un estil esportiu formal (casual), i la superior, especialitzada en la moda per a nuvis. Colors i tendències: Malgrat els clàssics grisos i negres, s'observa una aposta per colors més alegres i atrevits (com el taronja o tons vinosos) que s'adapten a totes les edats. Sastreria a mida i Atenció Personalitzada Un dels punts que defineix a la Sastreria Queralt és la seva capacitat d'adaptació: "S'arreglen els baixos, les mànigues, els ombros... s'adapta el vestit a la forma del client." L'atenció directa i el consell expert són fonamentals en el seu servei. Els clients fidels busquen l'orientació dels seus professionals per a combinacions de camises, corbates i complements com cinturons o sabates de marques reconegudes com Lotus o Caramelo. Actualment, l'establiment es troba en període de rebaixes, oferint descomptes d'entre el 15% i el 30%, mentre es prepara per a la nova campanya de cerimònies amb tendències com les levites.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
La banda sonora de la passió de Sant Fructuós
Presentació del CD de la Passió de Sant Fructuós L'Associació Cultural de Sant Fructuós de Tarragona ha presentat en primícia a Tarragona Ràdio el seu nou projecte: un CD que recull la banda sonora original de la representació de la Passió de Sant Fructuós. Amb aquest llançament es completa una trilogia patrimonial que ja incloïa el text (publicat l'any 2000) i les imatges en format DVD (2005). Origen i composició de la música La música d'aquest enregistrament és una obra de gran valor artístic i històric: * Basada en el Pontifical de Flames de mossèn Malendres i mossèn Tàpies. * Adaptada per mossèn Miquel Barberà i el mestre Joan Juncà. * Inclou peces que connecten la passió de Jesucrist amb la del sant, com fragments de Bach i cants de Taizé. El valor de Sant Fructuós per a la ciutat Durant l'entrevista, l'Andreu Muñoz destaca que Sant Fructuós no és només un símbol religiós, sinó un referent històric i humà de la Tàrraco de l'any 259: "Aquesta no és una història inventada, és una història real que es va esdevenir el 21 de gener de l'any 259 a Tàrraco." Es defineix la figura del sant com la d'un ciutadà compromès i la representació com una finestra oberta al segle III, una mena d'"arqueologia de les persones" que humanitza els monuments. Projectes futurs i efemèrides L'associació ja treballa en els pròxims objectius: 1. Participació a Tarraco Viva amb la reconstrucció d'un ritu funerari paleocristià al claustre de la Catedral. 2. Publicació d'un llibre sobre els sants de Tarragona amb il·lustracions de plomilla. 3. Preparació del 1.750è aniversari del martiri (any 2008), que inclourà un gran congrés internacional i una representació monumental a l'amfiteatre.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
40'
Dimissió irrevocable de Josep Maria Andreu al Nàstic
Balanç de la compareixença Josep Maria Andreu ha fet oficial la seva dimissió irrevocable com a president del Consell d'Administració del Gimnàstic de Tarragona en una roda de premsa multitudinària. La decisió ha estat motivada directament per les declaracions de l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, les quals Andreu ha qualificat de desafortunades i injustes. Motius de la renúncia • L'alcalde va qüestionar públicament la gestió del Consell i va utilitzar la paraula fracàs per referir-se a la situació de l'equip a Primera Divisió. • Andreu considera que aquestes declaracions creen una inestabilitat innecessària en un moment crític per a l'entitat. • Existeix una clara discrepància sobre el model de club i les possibles intromissions polítiques en la gestió esportiva. "No puc ni vull continuar com a president per una qüestió de dignitat i principis mentre es qüestioni la nostra feina des de l'Ajuntament." Aspectes Clau del Mandat i Futur • Lideratge continuat: Tot i deixar la presidència del Consell, Andreu seguirà vinculat al club per liderar el projecte del Nou Estadi i la Ciutat Esportiva. • Llegat econòmic i social: El president sortint ha defensat que deixa un club en una situació econòmica envejable i que el Nàstic ha retornat a la ciutat molt més del que ha rebut en inversions. • Relleu a la presidència: Raül Font assumirà el càrrec de manera interina fins a les eleccions previstes per al mes de maig. • Lluita per la permanència: Andreu ha demanat unitat i compromís total als jugadors i al cos tècnic per intentar salvar la categoria, objectiu que encara considera possible.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
Conseqüències de l'incendi en un supermercat a Torreforta
Crònica de la situació actual a Torreforta L'endemà del greu incendi en un supermercat al carrer de Sant Benilda, a Torreforta, la unitat mòbil s'ha desplaçat al lloc dels fets per recollir el testimoni dels veïns afectats. Tot i que no s'han hagut de lamentar ferits, l'impacte material i emocional en els residents de l'immoble situat just a sobre de l'establiment és molt significatiu. Principals afectacions als habitatges Els veïns han relatat els danys severs que han patit els seus pisos, especialment els de la primera planta: Danys estructurals i estètics: S'han produït esquerdes als envans i fins i tot ha rebentat alguna paret a causa de les altes temperatures. Subministraments inutilitzats: Totes les canonades de baixants i desaigües estan cremades, deixant setze famílies sense aigua corrent. Això impossibilita l'ús de lavabos, dutxes i rentadores. Calor i fums: Hores després de l'extinció, el terra d'alguns pisos encara es manté calent i l'olor de fum fa gairebé impossible la pernoctació. Impacte social i emocional La preocupació és màxima, especialment entre aquells que tenen infants petits al seu càrrec, per la falta de condicions higièniques bàsiques. Alguns veïns han hagut de traslladar-se a l'Hotel Canadà o a cases de familiars. "M'interessa que se solucioni la qüestió de l'aigua i dels nens. Em preocupa molt més l'estat psicològic de la meva família que els danys materials." Els afectats resten a l'espera de la resposta de les asseguradores i d'un possible suport continuat per part dels serveis socials de l'Ajuntament per gestionar una situació que podria allargar-se durant mesos.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Dimissió d'Andreu i interinitat de Raül Font al Nàstic
Canvi a la presidència del Gimnàstic de Tarragona El Consell d'Administració del Gimnàstic de Tarragona ha viscut una nit històrica marcada per la dimissió irrevocable de Josep Maria Andreu. Davant d'aquesta situació, el Consell ha decidit que el vicepresident i regidor d'Esports de l'Ajuntament, Raül Font, assumeixi les funcions de president de manera temporal fins a la celebració d'una Junta General d'Accionistes. Punts clau de la transició Relleu Transitori: Raül Font ocuparà el càrrec fins a la primera setmana de maig, un moment estratègic per permetre que el nou Consell d'Administració planifiqui la temporada vinent. Mecanisme d'Elecció: No es tracta d'unes eleccions convencionals per sufragi, sinó d'una decisió dels accionistes on la votació es basa en el nombre d'accions que ostenta cada participant. Continuïtat Institucional: Malgrat la crisi de lideratge, el secretari Jordi Lloret destaca que el club ha de seguir operant amb normalitat en temes econòmics i esportius (pagament de nòmines, fitxatges i logística). Debat sobre la politització del club L'anàlisi periodística de la situació posa el focus en la sorpresa que ha generat el nomenament d'un càrrec públic municipal com a president: "Ara, el regidor d'un partit polític serà president, i això no sé fins a quin punt no és polititzar el Nàstic." Els periodistes Jordi Gil (TV3) i Francesc Joan (Diari de Tarragona) adverteixen que aquesta decisió podria accentuar el conflicte entre el club i l'Ajuntament, especialment amb les eleccions municipals properes al 27 de maig. També s'apunta a una possible fractura interna al Consell, on la figura de Font hauria estat l'única sortida davant la manca de consens per a un candidat privat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
40'
Nadal i la crisi de presidència al Nàstic de Tarragona
Resum de la Compareixença de Joan Miquel Nadal L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha ofert una roda de premsa per aclarir la seva postura davant la dimissió del president del Club Gimnàstic de Tarragona, el senyor Andreu, i la crisi oberta al Consell d'Administració de l'entitat. La Polèmica de les Paraules i la Dimissió Nadal ha començat admetent que potser l'ús de la paraula "fracàs" per descriure la situació actual del club no va ser l'adequada, suggerint que "desil·lusió" hauria estat un terme més precís. Tot i això, es mostra profundament dolgut pel que considera una utilització de la seva figura: • L'alcalde afirma que la seva crítica ha estat usada com una excusa innecessària per a la dimissió del president. • Recorda que al novembre ja va demanar personalment a Andreu que continués en el càrrec. • Denuncia que se l'ha utilitzat per tapar una falta d'unitat interna dins del propi Consell d'Administració. Compromís Institucional i Futur Malgrat la tensió, Nadal ha volgut posar en valor el suport històric de l'Ajuntament al club: • Els pressupostos i subvencions han passat de les antigues 376.000 pessetes a 3 milions d'euros actuals. • El patrimoni del club, abans embargat, s'ha recuperat i ampliat sota el seu mandat. • Es referma el compromís amb la construcció del nou estadi i les instal·lacions esportives. "No es pot defraudar ni a l'afició ni al Gimnàstic. Això és sagrat i no vull que es llenci la tovallola." Properes Passes i Gestió Interina L'alcalde defensa la figura de Raül Font, qui ha hagut d'assumir la responsabilitat del club per evitar un buit de poder, tot i que reconeix que no és la situació ideal. L'objectiu principal ara és: Mantenir l'estabilitat institucional durant la competició. Convocar eleccions el més aviat possible per escollir un nou president i consell. Garantir la permanència a Primera Divisió o, en cas contrari, assegurar un projecte per tornar-hi immediatament.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Joaquim Nin analitza la política i l'actualitat del Nàstic
Anàlisi del panorama polític i esportiu a Tarragona El president de la Intercomarcal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Tarragona, Joaquim Nin, repassa els temes clau de l'actualitat municipal, marcats per la crisi al Gimnàstic de Tarragona i la proximitat de les eleccions municipals de maig. La crisi del Nàstic i la seva politització Joaquim Nin expressa la seva opinió sobre el nomenament de Raül Font com a president de la Societat Anònima Esportiva del Nàstic. Tot i considerar-ho una mesura transitòria i necessària per la renúncia de l'anterior president, Nin és contundent sobre la relació entre ambdós mons: Separació d'àmbits: L'entrevistat afirma que la política no hauria d'entrar mai als clubs de futbol. Impacte de les declaracions: Admet que les paraules de l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre un possible descens han influït en la crisi actual de l'entitat. Compromís de no-interferència: Nin es compromet a no polititzar les eleccions del club, les quals coincidiran en el temps amb els comicis municipals. "No crec que sigui bo per un club de futbol ni pel Nàstic que la política sigui la que mogui el club." Preparatius per a les eleccions municipals Amb la vista posada al 27 de maig, el dirigent de CDC detalla l'estratègia de la seva formació: Candidatura de Joan Aregio: Es confirma com el successor de Nadal per encapçalar la llista de Convergència i Unió (CiU). Nin el descriu com un perfil de gestió i seriositat. Llistes de renovació i continuïtat: La candidatura combinarà cares noves amb regidors actuals per mantenir l'experiència de govern. Unitat de la Federació: Desmenteix rumors de mala relació amb Unió Democràtica i nega haver signat acords davant de notari per imposició, defensant la solidesa del pacte. Noves candidatures i el futur de Tarragona Respecte a l'aparició de llistes independents (com la de Maria Mercè Martorell) o de Ciutadans, Nin es mostra tranquil i confia en el vot útil. Defineix Tarragona com la "joia de la corona" per a CDC i reitera la voluntat del partit de seguir governant mitjançant el diàleg i els acords transversals.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Dimissió d'Andreu i nou relleu al Nàstic de Tarragona
Relleu a la Presidència del Nàstic L'actualitat institucional del Gimnàstic de Tarragona està marcada per la dimissió irrevocable de Josep Maria Andreu com a president del Consell d'Administració. Aquesta decisió ha generat un terrabastall informatiu a la ciutat, amb diverses compareixences previstes per explicar el futur de l'entitat grana. Cronologia de les compareixences Roda de premsa de Josep Maria Andreu: Programada a les 12:00h al Nou Estadi, on s'espera que l'expresident doni les seves explicacions personals i llegeixi un comunicat. Compareixença Municipal: A les 16:30h al Saló d'Actes de l'Ajuntament, l'alcalde Joan Miquel Nadal i el nou president, Raül Font, explicaran el paper del consistori en la transició fins a la junta d'accionistes del mes de maig. Reaccions del món nàstic "Josep Maria Andreu ha estat el meu millor president. Ell és el responsable que jo hagi complert el somni de veure el Nàstic a Primera Divisió." — Quico Ramírez, membre de l'staff tècnic. José Sicart (Director Esportiu): Ha expressat el seu respecte per la decisió d'Andreu, destacant que va agafar un club a Segona B i el va portar a l'elit. Ha manifestat que la seva continuïtat dependrà ara del projecte que plantegi el nou president. Agustí Mallol (Federació de Penyes): Ha mostrat el seu dolor per la fi de l'època daurada del club i ha proposat una gran festa d'homenatge a Andreu per al proper 4 de maig. Actualitat Esportiva Malgrat la crisi institucional, l'equip continua preparant el transcendental partit de diumenge contra el FC Barcelona. L'entrenament a Camp Clar s'ha desenvolupat amb normalitat sota les ordres de Paco Flores, tot i que l'actualitat extraesportiva n'ha centrat tota l'atenció de l'entorn. S'han destacat les baixes per problemes físics de Manolo Martínez i la lesió de llarga durada del porter Rubén Pérez.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
La Baixada del Pajaritu al Carnaval de Tarragona
Recuperació de la tradició a Tarragona L'entrevista amb Jordi Llort, de Dinot Produccions, se centra en la segona edició de la Baixada del Pajaritú, una iniciativa que va néixer l'any 2006 amb l'objectiu de recuperar l'antiga tradició dels carretons amb rodes de coixinet a la ciutat, però adaptada al context satíric del Carnestoltes. Modalitats i normativa de la cursa La competició es divideix en dues categories principals per fomentar la participació i la creativitat: Modalitat Clàssica: Els carretons han d'utilitzar obligatòriament rodes de coixinet (cilindres metàl·lics amb boles). Modalitat Pajaritú: Permet l'ús de qualsevol tipus de roda, prioritzant l'enginy i la disfressa. Requisits de seguretat i construcció Tot i l'esperit festiu, l'organització estableix unes normes mínimes de seguretat per als participants: Tres rodes mínim: Per evitar que semblin bicicletes. Sense motor: Els vehicles han de ser d'erfòrç humà o gravetat. Pes i seguretat: Es recomana no superar els 150 quilos i és obligatori l'ús de casc, guants i proteccions. Sinalització: Cal disposar de frens, direcció i un sistema acústic (claxon o xiulet). Premis i calendari L'esdeveniment tindrà lloc l'última setmana de febrer a la Plaça del Rei: Inscripcions: Es poden fer al Centre Cultural del Pallol, per internet o fins una hora abans de la cursa. Categories de premis: Hi haurà guardons per als tres primers de cada modalitat, a més del premi al millor disseny i a la millor posada en escena. Dinàmica: Inclou una baixada individual, una pujada (sovint més humorística que la baixada) i una baixada popular final d'alluïment. "Volem que la gent s'ajunti amb la colla i facin un Carnaval diferent, més enllà de la desfilada típica de pit i cuixa, apostant per la sàtira i l'originalitat."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Mostra d'artesania i cultura del Marroc a Tarragona
Cultura marroquina a la Rambla Nova El programa visita la mostra d'artesania itinerant del Marroc instal·lada a la Rambla Nova de Tarragona, concretament davant de l'antic Banc d'Espanya. Aquesta fira inclou una vintena d'expositors amb productes fets a mà per artesans procedents de ciutats com Rabat, Casablanca, Fes o Agadir. Productes i artesania tradicional L'exposició destaca per la seva gran varietat visual i material: * Estris de la llar: Teteres de plata, coberts, cassoles i unes curioses premses manuals de pedra per moldre gra. * Decoració: Làmperes tradicionals de celebració, catifes, miralls i mobles. * Materials únics: S'esmenta l'ús d'ostres i ossos de camell per donar resistència i durabilitat a objectes quotidians. * Indumentària: Gèl·labes (blanques i negres), sabates de casament i elements de bijuteria. Gastronomia i essència sensorial L'espai està impregnat d'olors característiques gràcies a l'apartat gastronòmic, on es poden trobar: * Dolços tradicionals: Elaborats amb una base de mel i ametlles. * Productes típics: Espècies, fruits secs i la tradicional sopa harira. * Instruments de lleure: Com la xixa (pipa d'aigua) i la henna per a la decoració de les mans. L'objectiu de la mostra: Pont entre cultures Segons Hassan Shefali, president de l'associació Adip Biladi, la fira no només vol vendre productes, sinó també: "Apropar la cultura marroquina a Tarragona i la catalana als nouvinguts per afavorir la coadaptació." Es busca trencar els prejudicis i les imatges negatives associades a la immigració o al terrorisme, mostrant la riquesa cultural i humana del Marroc real, més enllà de les rutes turístiques convencionals.