Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

1993-2016 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Festa Major de Vilaseca: Pallasòdrom i Curses de Cavalls
Vilaseca celebra la seva Festa Major d'Hivern En aquesta entrevista, en Josep Grasset, regidor de l'Ajuntament de Vilaseca, presenta els detalls de la propera Festa Major de Sant Antoni, que començarà el dimarts 16 de gener. Enguany, les festes destaquen per una gran novetat i l'esperada consolidació de les seves tradicions més arrelades. La gran novetat: El Pallasòdrom Una de les apostes més fortes d'aquesta edició és la creació del Pallasòdrom, un festival de pallassos que comptarà amb: * Una carpa de circ autèntica instal·lada al Parc de la Riera amb capacitat per a 500 persones. * Actuacions de reconeguda qualitat amb artistes com Marcel Gros i Pepa Plana. * Espectacles tant per a públic infantil com sessions golfes per a adults. Tradició i identitat local Malgrat el creixement del municipi, el regidor subratlla la importància de mantenir l'essència de poble: * Cultura popular: Els Tres Toms, els Diables i les trobades geganteres segueixen sent pilars fonamentals. * Integració: La festa esdevé el principal motor d'acollida per als nous veïns de més de 60 nacionalitats diferents. * El Pregó: Anirà a càrrec del Doctor Antoni Jordà, degà de la facultat de Jurídiques. Les emblemàtiques Curses de Cavalls El diumenge 21 tindran lloc les tradicionals curses al circuit de la Torre d'en Dolça, un esdeveniment de referència estatal: * S'incorpora una nova cursa de purassancs àrabs. * Es mantenen les dues curses de trotadors i les dues de purassancs anglesos. * Atrau genets i cavalls d'Andalusia, Sant Sebastià i Madrid gràcies a la importància dels seus premis. "La festa és precisament el lloc on conflueixen la gent diversa per passar una estona bé i compartir."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Anàlisi del sector de l'automòbil a Tarragona (2006-2007)
Balanç del Sector Automobilístic a Tarragona L'entrevista amb Abili Beltrán, secretari d'ESTAVE, analitza detalladament el comportament del mercat de l'automòbil a la província de Tarragona durant l'exercici 2006 i les perspectives, força pessimistes, per al 2007. Dades de Matriculacions el 2006 Malgrat un descens global en el segment principal, el sector qualifica l'any de positiu o "raonable". Les principals xifres són: Turismes: Es van vendre 22.806 unitats, xifra que representa un descens del 2,2% respecte al 2005. Aquest segment suposa el 75% del mercat total. Totterrenys: Han experimentat un creixement molt significatiu del 14,5%, consolidant una tendència iniciada l'any anterior. Vehicles comercials (derivats): Augment del 5,5%, cosa que indica que l'activitat econòmica dels autònoms es manté estable. Canvis en el Consum i Modes El sector detecta un canvi en el perfil del comprador. Hi ha una clara preferència pels SUV, totterrenys i monovolums en detriment de la berlina tradicional o el sedant. Beltrán atribueix l'èxit dels vehicles més grans a dos factors: 1. Una qüestió de moda estètica a escala estatal. 2. La tendència creixent de la població a viure fora dels nuclis urbans, un fenomen molt marcat a Tarragona. Preocupació per al 2007: El nou Pla PREVER L'element més crític per al futur immediat és la modificació del Pla PREVER, publicada a finals de desembre de 2006. El sector ho valora molt negativament per diversos motius: Limitació de cilindrada: S'eliminen els ajuts per a vehicles de més de 2.500 centímetres cúbics, afectant directament el mercat de totterrenys. Vehicle d'ocasió: Ja no es podrà aplicar la deducció a vehicles usats de menys de 5 anys. Fi de l'ajut: El 2007 es preveu que sigui l'últim any d'aplicació del pla. "El Pla PREVER era una de les poques compensacions que tenia la fiscalitat excessiva de l'automòbil; les mesures actuals són un contrasentit mediambiental." Segons Beltrán, aquestes mesures dificultaran la renovació del parc automobilístic, augmentant l'antiguitat dels cotxes i la contaminació atmosfèrica.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Recollida d'arbres de Nadal i gestió de residus a Tarragona
Campanya de recollida d'avets i gestió orgànica L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa la seva desena campanya anual per a la recollida d'arbres de Nadal, habilitant 20 punts de recollida per tota la ciutat. El tinent d'alcalde de Medi Ambient, Gusti Mallol, explica que l'objectiu és donar una segona vida a aquests arbres o gestionar-ne el reciclatge de forma adequada. Procés de tractament dels arbres Replantació: Un biòleg analitza cada exemplar; si les arrels estan en condicions òptimes, es tornen a plantar. Compostatge: Els arbres que no sobreviurien es trituren per convertir-los en adob o boterell, retornant així a la terra. Neteja: El personal municipal s'encarrega d'extreure les torretes i els ornaments que els ciutadans hagin pogut oblidar. "El que no està en òptimes condicions torna una altra vegada d'on ve: es tritura, es fa adob i torna a la terra." Aposta per la matèria orgànica Més enllà dels avets, s'ha anunciat una ambiciosa campanya al barri de Torreforta i la zona de Ponent: * Inici de la implantació de la recollida de matèria orgànica per a 15.000 famílies. * Repartiment de cubells i material informatiu porta a porta i en establiments de restauració. * L'objectiu per al 2007 és que tot Tarragona disposi de contenidors per a totes les fraccions de residus. Projectes de futur en Medi Ambient L'entrevista destaca el compromís de la ciutat amb la sostenibilitat a llarg termini: 1. Instal·lació de contenidors soterrats al centre i a la zona de Llevant abans de les festes de Santa Tecla. 2. Desenvolupament de l'Agenda 21 per planificar el creixement urbanístic i mediambiental. 3. Noves iniciatives per a la recollida d'olis domèstics i l'ús d'energies renovables.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Francesc Gimeno: Retrat d'un artista maleït i singular
Francesc Gimeno: La redescoberta d'un geni marginat L'exposició a la sala de Caixa Tarragona, comissariada pel professor Jordi Carbonell, ofereix una visió profunda de l'obra de Francesc Gimeno, un dels pintors més significatius de l'art català del segle XIX que, malgrat el seu talent, va viure en l'obscuritat i la pobresa. Un realisme sense concessions Gimeno es va mantenir al marge de les modes de l'època, com l'impressionisme francès que triomfava a Barcelona, per centrar-se en un realisme pur i cru. La seva visió es podria definir amb la següent idea: "La pintura, més que invent, era un inventari." Temàtica familiar: Pintava el seu entorn més proper i humil, allunyat de l'optimisme burgès. Tècnica valenta: Utilitzava una pinzellada decidida, influenciada pels grans mestres del Museu del Prado com Velázquez. Ostracisme voluntari: El seu caràcter orgullós i la negativa a adaptar-se al gust del públic el van condemnar a l'automarginació. Etapes i evolució artística L'exposició recorre diverses fases del pintor, incloent-hi els anomenats anys obscurs, un període de gran duresa econòmica i personal a principis del segle XX. No és fins a la seva maduresa que aconsegueix cert suport d'admiradors per dedicar-se plenament al paisatge i a una de les seves facetes més impressionants: els autoretrats. Autoretrats: En va realitzar prop de 200, mostrant una mirada penetrant i una actitud mística que frega l'expressionisme. Visió humana: L'obra de Gimeno es complementa amb textos literaris, com els de Josep Pla, que ajuden a entendre la singularitat del personatge.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Protocol farmacèutic contra els polls i la parasitosi
Estratègies contra els polls: Mesures i protocols farmacèutics En aquesta conversa amb les farmacèutiques Susana Domingo i Cristina Plana, s'analitza l'elaboració d'un nou protocol de treball des del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona per abordar el tema dels polls (pediculosi) i altres parasitosis com la sarna. Objectius del grup de treball Unificar criteris: Establir pautes comunes d'actuació per a totes les oficines de farmàcia per evitar tractaments agressius innecessaris. Campanyes informatives: Crear material per a escoles i associacions de pares per desmitificar la pediculosi. Atenció comunitària: Posar el coneixement farmacèutic al servei de la prevenció i el tractament efectiu. Desmitificant la higiene i el contagi S'emfatitza que la presència de polls no és un signe de falta d'higiene. Els polls prefereixen determinades persones per factors hormonals o d'olor corporal, de manera similar als mosquits. La transmissió es produeix exclusivament per contacte directe, ja que aquests paràsits ni volen ni salten. "Els polls no són signe de falta d'higiene; hem d'eliminar aquest prejudici per millorar la comunicació a les escoles." Tractament correcte i prevenció Les expertes detallen els passos per a un tractament d'èxit: 1. Aplicació en sec: Les locions s'han d'aplicar sobre el cabell sec per evitar que el poll tanqui els seus orificis respiratoris. 2. L'ús de la pinta (llamenadora): És imprescindible per eliminar físicament les llamenes (ous). El vinagre pot ajudar a desenganxar el "ciment" que les uneix al pèl, però mai s'ha de barrejar directament amb el producte farmacèutic. 3. Repetició: Cal repetir el procés als 7 dies per assegurar-se que s'eliminen els exemplars que hagin pogut néixer després de la primera aplicació. 4. No a la prevenció química: No existeixen les locions preventives. L'ús inadequat de productes pediculicides només genera resistències i irritacions al cuir cabellut. Mesures a la llar Per a la roba o objectes que no es poden rentar a alta temperatura, es recomana l'aïllament en bosses de plàstic durant 48-72 hores, ja que el poll no pot sobreviure més de dos dies fora del cos humà.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
El canvi climàtic el 2007: Reptes i accions
El Consens sobre el Canvi Climàtic L'any 2007 es presenta com un moment crucial per a la conscienciació sobre el canvi climàtic. Segons la professora Manola Brunet, ja existeix un consens científic ampli sobre l'existència d'aquest fenomen i la gravetat de les seves conseqüències. Manifestacions i Conseqüències Les evidències del fenomen es fan paleses en diversos àmbits: - Alteració de les precipitacions: La manca de neu als Pirineus o a països com Suècia n'és una prova clara. L'increment de les temperatures fa que plogui on abans nevava. - Impacte econòmic i social: El clima condiciona des de la despesa energètica fins a la salut de col·lectius vulnerables com nens i gent gran. - Riscos catastròfics: L'augment del nivell del mar amenaça zones com Bangladesh i illes del Pacífic, fet que podria provocar migracions massives. Els Gasos d'Efecte Hivernacle S'explica el funcionament de l'atmosfera com un hivernacle: els gasos recullen la radiació terrestre i no la deixen escapar, provocant l'escalfament. "Els gasos d'efecte hivernacle actuen com si fossin la paret d'un hivernacle... el vidre o el plàstic no permet que la radiació surti cap a l'exterior." El Paper dels Governs i la Ciutadania Es critica l'incompliment del Protocol de Kyoto, especialment per part d'Espanya i els Estats Units, sovint per pressions de lobbies petrolífers. Tot i això, hi ha un espai per a l'optimisme racional basat en l'acció ciutadana: 1. Ús del transport públic. 2. Ús eficient de l'energia a la llar. 3. Pressió política als representants a través de la coherència personal.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
M. Mercè Martorell i el futur del Grup Mixt a Tarragona
Situació política a l'Ajuntament de Tarragona L'entrevista se centra en el nou escenari polític sorgit a Tarragona després de la creació del Grup Municipal Mix, format per Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz. Ambdós regidors van ser expulsats del Partit Popular (PP) desembre passat, però mantenen les seves responsabilitats dins de l'equip de govern municipal. Punts clau de l'entrevista: Estabilitat del govern: Martorell assegura que la governabilitat de la ciutat no perilla. Tot i l'expulsió, els dos regidors seguiran treballant en els mateixos projectes i àrees (Patrimoni i Relacions Ciutadanes) fins al final del mandat al maig. Relació amb el Partit Popular: La portaveu respon a les acusacions de deslleialtat fetes per Francesc Ricomà (PP). Martorell defensa que la seva decisió va ser purament interna i que sempre han prioritzat l'interès de la ciutat. Nova candidatura independent: Es confirma que estan treballant en una llista electoral independent per a les pròximes eleccions municipals. Segons Martorell, la llista té un fort component ciutadà i menys partidista. Filosofia de la nova proposta: "Nosaltres seguirem treballant exactament pel mateix projecte... la nostra prioritat és precisament la ciutat davant de les nostres carreres polítiques." Martorell destaca que el votant municipal és intel·ligent i no només vota sigles, sinó també persones i projectes de proximitat. La seva proposta buscarà captar el vot de persones desencantades amb la política tradicional o que busquen una opció centrada exclusivament en Tarragona.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
25'
Entrevista a Xavier Sabaté: Reptes i Futur de Tarragona
Retorn a la Delegació i Nova Etapa Política Xavier Sabaté reprèn el càrrec de delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona després del seu pas per la Conselleria de Governació. Sabaté descriu aquesta etapa com un moment d'eclosió de projectes treballats durant la legislatura anterior. Infraestructures i Equipaments a Tarragona El delegat detalla diversos projectes clau que han de veure la llum durant el 2007: • Seu única de la Generalitat: L'objectiu és unificar serveis en un edifici corporatiu (com l'antiga Audiència) per guanyar eficiència i proximitat, tot i que reconeix que el període preelectoral pot dificultar acords immediats amb l'Ajuntament. • Ciutat Judicial i Presó: Es preveu que les obres comencin aquest mateix any, un cop superats els tràmits administratius i informes preceptius. • Escola Oficial d'Idiomes: L'adjudicació de les obres a l'antiga fàbrica de la Chartreuse està prevista per abans de l'estiu. • Hospital Joan XXIII: Continuïtat de les inversions ja planificades. Mobilitat i Visió Metropolitana Sabaté advoca per superar els localismes i adoptar una visió metropolitana per gestionar el Camp de Tarragona com una unitat de 300.000 habitants. El conflicte del transport • Taxis: Proposa una regulació conjunta per a l'estació de l'AVE (la Secuita-Perafort) que permeti als taxistes de diferents municipis operar amb reciprocitat. • Tarifa única: L'objectiu és implementar un sistema de transport integrat amb un sol bitllet per a tota l'àrea del Camp. "Hem de començar a pensar en una altra dimensió... els localismes s'hauran de superar per donar un millor servei al ciutadà." Medi Ambient i Indústria Arran del recent vessament de cru de Repsol al port, Sabaté és contundent: • Afirma que aquests incidents són intolerables al segle XXI. • El Govern actuarà amb el màxim rigor i investigació per depurar responsabilitats. • Subratlla la necessitat de fer compatible la indústria amb el turisme. Política Municipal i de Partit Com a primer secretari del PSC a la federació, Sabaté confirma la compatibilitat dels seus càrrecs i expressa un total suport a Josep Fèlix Ballesteros com a candidat a l'alcaldia de Tarragona per a les eleccions de maig.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Inici de les rebaixes a Tarragona entre obres i estocs
Les rebaixes comencen amb reptes a Tarragona El reportatge analitza l'inici de la temporada de rebaixes a la ciutat, marcada per una combinació de factors externs que afecten tant a comerciants com a consumidors. La unitat mòbil es desplaça al centre per copsar l'ambient a peu de carrer. Obstacles per al comerç local Obres urbanístiques: La remodelació de l'Illa de Vianants i els treballs al carrer de Sant Agustí generen soroll i dificultats d'accés, una situació que es preveu que duri fins al març. Factors climatològics: El bon temps durant la tardor i el Nadal ha provocat que les botigues tinguin una gran quantitat d'estocs acumulats, especialment en peces d'abric i botes. Crítica al calendari: Alguna comerciant expressa el seu desacord amb les dates oficials de les rebaixes. "Les rebaixes haurien de començar a final de gener... és ara quan començarà a fer fred. Hi ha un desbauxa terrible i s'hauria de regular." Ofertes i comportament del consumidor Descomptes significatius: Les rebaixes han començat amb força, amb descomptes que oscil·len entre el 25% i el 45%. Perfil del comprador: S'observa una major presència de dones a les zones comercials, especialment a les sabateries, que són els establiments amb més afluència. Convivència de models: S'analitza la difícil competència entre el comerç tradicional i les grans superfícies, tot i que s'ha detectat animació en ambdós sectors durant el primer dia.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Experiències a Madrid i actualitat del Nàstic
Retorn de les vacances i anècdotes madrilenyes En Quim Pons i la Iolanda reprenen la secció del dilluns comentant el viatge a Madrid en motiu del partit del Nàstic. Destaquen la comoditat de l'AVE en comparació amb l'antic tren Espresso, i l'ambient viscut a la capital estatal. Gastronomia castissa: Expliquen la seva experiència en un bar típic recomanat per Jordi Blanc, on l'olor de tapes esdevé una "segona pell". La secció del souvenir: En Quim confessa que s'ha oblidat el regal per a la Iolanda, però promet portar "el souvenir més barat de Madrid" la setmana vinent. Futbol i records al Vicente Calderón Es commemora la visita a l'estadi de l'Atlètic de Madrid amb una mirada al passat i al present de l'equip grana: El gol del 2002: Recuperen l'àudio històric del gol d'Albert Tomàs al Vicente Calderón, l'última vegada que el Nàstic va marcar en aquest estadi. Resum del partit: En un tall de 32 segons, s'analitza l'empat 0-0, un resultat agredolç que deixa l'equip a 8 punts de la permanència. Màrqueting curiós: Comenten la campanya de l'Atlètic de Madrid amb un pessebre virtual on Sant Josep i la Mare de Déu conviden a fer-se soci. Actualitat i mercat de fitxatges Es detalla la programació del vespre i les preguntes clau per a l'afició grana: "Us agraden els noms que estan sortint per reforçar l'equip: De Lucas, Galca, Diau?" Convidat especial: El porter Rubén Pérez serà el protagonista del programa Sempre Nàstic. Nova secció: S'estrena l'espai "Què fa El Emperador?" per seguir els passos de Julio César Cáceres al Tigres de Monterrey (Mèxic), on de moment s'està adaptant i no ha debutat oficialment.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Estat i futur del CIM el Camp de Tarragona
Desenvolupament del Centre Integral de Mercaderies (CIM) L'entrevista amb Ignasi Regàs, director de l'empresa pública Cimalsa, detalla l'estat de les obres i les perspectives de futur del CIM el Camp, situat a la Canonja. Aquest centre es projecta com el més gran de Catalunya, exceptuant el Port de Barcelona. Fases del Projecte i Inversions Fase 1 (Sector Oest): Consta de 42 hectàrees i la urbanització està pràcticament enllestida. Durant el 2007 s'invertiran prop de 7 milions d'euros en edificacions. Fase 2 (Sector Est): Es troba en fase de planejament i ocuparà 45 hectàrees addicionals. Es preveu que les obres comencin l'any 2008. Comercialització: L'èxit és notable, amb un 70% de la superfície logística ja contractada per empreses de transport i emmagatzematge. Serveis i Impacte Econòmic El centre oferirà serveis avançats per professionalitzar el sector: Infraestructures pròpies: Centre de control de seguretat, tallers per a vehicles industrials i un centre de serveis amb restaurant i oficines. Parc d'activitats terciàries: Un espai extern a la zona logística amb hotels i comerços que esdevindrà un punt neuràlgic al Camp de Tarragona. "L'acim del camp és el cor des d'on es bombaran els fluxos de mercaderies de i cap a les empreses." Segons Regàs, el CIM generarà més de 3.500 llocs de treball, actuant com el sistema circulatori essencial per a l'economia i la indústria de la regió.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Cicle de Cinema i Periodisme pel 20è Aniversari de Tarragona Ràdio
Homenatge al Periodisme a la Gran Pantalla Amb motiu de la celebració del 20è aniversari de Tarragona Ràdio, el col·laborador i expert cinematogràfic Andrés d'Andrés presenta un cicle especial dedicat a la intersecció entre la ràdio, el periodisme i el cinema. La iniciativa, de caràcter gratuït, projectarà a l'Antiga Audiència una selecció de quatre títols emblemàtics de la seva filmoteca personal. Selecció de Pel·lícules del Cicle Les obres triades representen diferents gèneres i èpoques del cinema que han capturat l'essència de la professió informativa: Històries de la Ràdio (1955): Un clàssic del cinema espanyol que retrata l'època daurada del mitjà, la censura del franquisme i la capacitat de la ràdio per unir les persones a través de concursos i anècdotes humanes. Tots els homes del president (1976): Una mirada rigorosa i documental sobre l'escàndol del Watergate, destacant la responsabilitat i el rigor periodístic de Robert Redford i Dustin Hoffman. Primera Plana (1974): Una comèdia trepidant de Billy Wilder que mostra el vessant més competitiu i humorístic del periodisme de premsa escrita. Dies de Ràdio (1987): Una obra de Woody Allen que evoca la nostàlgia dels anys 40 i la influència de la música i les orquestres en directe en la imaginació dels oients. Curiositats i Dinàmica del Cicle Durant la conversa, es destaquen diversos detalls sobre la producció cinematogràfica i la història del mitjà: "En les pel·lícules antigues, els locutors sempre estaven de peu davant del micròfon i tot era llegit per culpa d'una censura tremenda." Èxit de públic: Les sessions del cine-club solen atraure una gran afluència, superant sovint el centenar de persones i omplint l'aforament de la sala. Criteri de selecció: L'organitzador busca l'alternança entre el blanc i negre i el color, així com entre el drama, la comèdia i el documental per oferir una experiència variada. Altres projectes: A més d'aquest cicle, s'anuncien futures col·laboracions amb associacions locals (com la de Cartagena) i cicles temàtics dedicats a la gent gran o a noms de dones.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Tendències i evolució del sector de la joguina
Evolució cap a la Tecnologia i la Interactivitat El mercat de les joguines ha experimentat una transformació profunda, on els aparells electrònics i les videoconsoles guanyen terreny als jocs tradicionals. Segons els experts del sector a Tarragona, aquesta tendència es deu principalment a : L'impacte de la publicitat televisiva, que condiciona directament les peticions dels infants. La reducció de l'edat de joc: els nens passen a les pantalles (PlayStation, Gameboy) a partir dels 8 o 9 anys. La cerca de joguines que responen o interactuen, com la nina Violeta o les mascotes robòtiques. El contrast entre el joc solitari i el tradicional S'observa una preocupació per part de les famílies pel canvi en la forma de jugar: "Ara tot són jocs de la play i consoles... molts jocs de jugar sols. Abans et regalaven un parxís i ets la mar de feliç." Productes Estrella i Nous Paradigmes Joguines Interactives: Nines intel·ligents, mascotes electròniques i consoles educatives com la V.Smile. Tendència Unisex: Cada vegada més, es trenquen les barreres de gènere, amb nens comprant nines de drap i nenes interessades en cotxes o videojocs. Classics Immortals: Malgrat la digitalització, els jocs de taula (Parxís, Oca), els camions i les nines clàssiques com la Barbie continuen tenint una demanda sòlida.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Miquel Bor: claus i consells per evitar accidents de trànsit
Anàlisi del llibre i consells de seguretat vial de Miquel Bor El caporal dels Mossos d'Esquadra de Trànsit, Miquel Bor, presenta la seva obra orientada a la prevenció de sinistres a les carreteres. El llibre s'estructura tant com un manual de consulta ràpida com una lectura continuada que busca conscienciar els conductors a través de l'experiència pràctica. Causes principals dels accidents Segons l'experiència de l'autor, les causes més freqüents a les carreteres són: * Les distraccions: Constitueixen la causa número u. Accions com manipular el telèfon mòbil o la ràdio poden provocar des de danys materials fins a xocs frontals mortals. * Consum d'alcohol i excés de velocitat: Factors que continuen estant darrere de la gran majoria de sinistres greus. Elements de seguretat i prevenció Bor emfatitza que el manteniment i l'ús correcte dels dispositius de seguretat salven vides: * Pneumàtics: Un manteniment deficient o una pressió inadequada són focus de perill, especialment en vies d'alta capacitat com l'AP7. * Cinturó de seguretat i casc: L'autor relata casos reals on l'ús del cinturó va marcar la diferència entre la vida i la mort. * Sistemes de protecció infantil: Són vitals per protegir els més petits en cas de sortida de via o col·lisió. "Els accidents actualment són drames humans molt importants per a una família; comporten despeses econòmiques i lesions psíquiques molt dures." Lesions invisibles i impacte social Més enllà de les ferides físiques evidents, l'entrevista destaca la rellevància de les lesions psíquiques. El trauma posterior, la por a tornar a conduir i l'impacte en el nucli familiar transformen l'accident en un drama que perdura en el temps. El carnet per punts L'autor valora positivament el carnet per punts com una eina dissuasiva que ha generat una "psicosi positiva", obligant els conductors a ser més conscients de la velocitat i el compliment de les normes.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Consells nutricionals per postfestes amb Marta Torrentó
Gestió de l'alimentació durant les festes de Nadal En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la dietista Marta Torrentó analitza l'impacte dels excessos nadalencs i ofereix pautes per recuperar la normalitat. Les celebracions solen comportar un augment de pes d'entre dos i quatre quilos a causa de la combinació d'aliments hipercalòrics, alcohol i sedentarisme. Els errors més comuns Torrentó destaca que el principal problema no és un aliment concret, sinó l'acumulació d'hàbits poc saludables durant diverses setmanes: Menjars socials prolongats: S'ingereixen grans quantitats d'aliments greixosos i dolços que no formen part de la dieta habitual. Consum d'alcohol: S'afegeixen calories buides de forma reiterada. Abandonament de l'exercici: El relax de les vacances atura l'activitat física diària. Mesures compensatòries errònies: La dietista adverteix contra el dejuni prolongat després d'un gran àpat. "No recomanem fer dejunis; la gana i l'ansietat augmenten molt més que si no l'haguessis saltat. És millor fer un sopar compensatori més lleuger." Estratègies per a la recuperació A partir del final de les festes (dilluns), l'objectiu no ha de ser una dieta restrictiva, sinó tornar a una dieta equilibrada que inclogui: Tres grups bàsics: Verdura, fècula (pasta, arròs o patata) i proteïna (carn, peix o ous) en cada àpat principal. Hidratació: Beure molta aigua per eliminar toxines i millorar el trànsit. Regularitat: Menjar cada 3 o 4 hores per evitar l'ansietat. Exercici físic: No només per cremar calories, sinó pel seu benefici anímic i terapèutic. Recomanacions finals La dietista subratlla que un objectiu saludable és perdre entre 2 i 3 quilos al mes. També fa una crida a vigilar la població infantil, molt exposada a dolços i sedentarisme durant les vacances, i recorda que la clau de l'èxit resideix en la moderació i en el manteniment d'hàbits a llarg termini.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
Èxit de la campanya de joguines de Creu Roja Joventut a Tarragona
Balanç positiu de la campanya solidària En la jornada prèvia a l'arribada dels Reis d'Orient, la Núria Martorell, responsable de Creu Roja Joventut a Tarragona, fa una valoració molt positiva de la campanya de recollida de joguines d'enguany. L'entitat ha aconseguit centralitzar la solidaritat ciutadana per garantir que cap infant es quedi sense regals. Dades clau de la campanya S'han atès les peticions d'uns 350 nens i nenes de la ciutat de Tarragona. S'han recollit i gestionat més de mil joguines. El rang d'edat dels beneficiaris se situa entre els 0 i els 12 anys. El volum de donacions ha estat tan alt que fins i tot s'ha generat un estoc de reserva per a l'any vinent al magatzem. Tipologia de joguines i voluntariat L'organització destaca que s'han prioritzat les joguines tradicionals i educatives: Nines, cotxes, puzles i pilotes. Jocs que fomenten l'aprenentatge i la creativitat. La tasca dels voluntaris ha estat fonamental durant tot el mes de desembre, encarregant-se de rebre les cartes, classificar les donacions i preparar els paquets personalitzats per facilitar la feina a les Seves Majestats. "Ara només queda el moment final que les majestats aquesta nit facin la tasca d'anar casa per casa a deixar la joguina d'aquests 350 nens." Col·laboració del teixit social L'èxit no hauria estat possible sense el suport de diverses entitats com la URV Solidària, Carrefour Tarragona, la Federació d'Unió de Botigues de Tarragona, a més d'escoles i associacions de veïns que han actuat com a motors de la recollida.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
29'
Aniversari del Teatre Metropol: 10 anys d'història
Commemoració de la reobertura del Metropol L'episodi celebra el desè aniversari de la restauració del Teatre Metropol de Tarragona, un espai emblemàtic dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol. Els convidats recorden la inauguració del 10 de març de 1995 i reflexionen sobre l'impacte cultural que ha tingut a la ciutat. La restauració i la figura de Jujol L'arquitecte Josep Llinàs, responsable del projecte de remodelació, explica els detalls tècnics i les sorpreses trobades durant les obres: • La decisió de conservar l'escala original de Jujol, malgrat que limitava l'amplada de la caixa escènica. • El descobriment de pilars originals decorats amb motius marins que havien estat tapiats. • El repte d'adaptar un edifici antic a les normatives i necessitats tècniques modernes. Gestió i anècdotes del dia a dia El debat aborda la complexitat de gestionar un teatre de 500 localitats amb una demanda constant: • Abonaments i públic: Lluïsa Fuentes, cap de taquilles, comenta que hi ha llista d'espera i que molts abonats mantenen la seva butaca des del primer dia. • L'evolució tecnològica: El pas de la venda manual amb talonaris a la informàtica i el sistema Servicaixa. • Desafiaments tècnics: Anton Baixeres descriu la dificultat d'encabir grans muntatges, com l'obra L'auca del senyor Esteve, provinent del Teatre Nacional de Catalunya. Futur i infraestructures culturals Els interlocutors debaten sobre les mancances actuals i les expectatives de futur: "Ens agradaria que el Metropol fos un teatre assequible als artistes tarragonins." • La necessitat de millorar serveis com el bar del teatre i el seu pati. • El debat sobre si Tarragona necessita un teatre d'exhibició o un de producció pròpia. • L'esperança posada en el nou projecte del Teatre Tarragona per acollir espectacles de gran format.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Balanç de la sinistralitat viària 2006 a Tarragona
Anàlisi de la Sinistralitat Viària a Tarragona (2006) L'entrevista amb Javier Almirall, cap de l'oficina del Pla Català de Seguretat Viària, ofereix un balanç detallat sobre l'evolució del trànsit a la demarcació de Tarragona durant l'any 2006. Les dades mostren una tendència positiva, especialment influenciada per canvis normatius recents. Dades Estadístiques i Evolució Durant el 2006, s'han registrat xifres significatives a les carreteres tarragonines: * 80 accidents mortals amb un total de 89 víctimes. * Representa una reducció del 9,2% en el nombre de morts respecte a l'any anterior (98 víctimes el 2005). * La millora s'ha concentrat dràsticament en el segon semestre de l'any. L'Impacte del Permís per Punts Segons Almirall, l'entrada en vigor del permís per punts l'1 de juliol de 2006 ha estat clau. Tot i la curta trajectòria, s'atribueix a aquesta mesura: * Una conscienciació immediata dels conductors per l'impacte mediàtic i la por a la pèrdua del permís. * Una reducció de la velocitat mitjana a la xarxa viària (caiguda de 2-3 km/h). * A Catalunya s'han tramitat uns 82.000 expedients sancionadors vinculats a punts, amb prop de 800 conductors a punt de perdre la totalitat del carnet. "L'excés de velocitat és la primera causa de mortalitat, ja que, a més de provocar accidents, agreuja sempre les conseqüències de qualsevol incidència." Factors de Risc i Punts Crítics Vies conflictives: La N-340 continua sent el principal punt negre a Tarragona, especialment pel que fa a vehicles pesants. Causes principals: L'excés de velocitat es manté com el factor determinant, seguit de l'alcohol i l'augment dels controls de consum de drogues. Objectius 2007: El focus es desplaça ara cap a l'àmbit urbà, on la sinistralitat no baixa al mateix ritme, en part per l'increment de l'ús de motocicles de 125cc.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Balanç de la campanya de Nadal i rebaixes a Tarragona
Balanç de la Campanya de Nadal i Inici de Rebaixes L'entrevista realitzada a Ester Fernández, presidenta de la Federació d'Unions de Botiguers de Tarragona, ofereix una visió detallada de l'estat del sector comercial a la ciutat durant el tancament de les festes nadalenques i la preparació per a les rebaixes. Resultats de la Campanya de Nadal La campanya ha estat qualificada de "regular-positiva", amb un increment estimat de vendes d'entre el 5% i el 6% respecte a l'any anterior. Els botiguers assenyalen diversos factors que han condicionat els resultats: Meteorologia: Les altes temperatures inicials van frenar les vendes en el sector de la moda i els complements. Recuperació d'última hora: L'arribada d'una onada de fred va impulsar les compres en el tram final de la campanya. Impacte de les obres: Tot i les molèsties habituals de les reformes a la ciutat, l'aturada dels treballs durant les festes ha minimitzat l'impacte negatiu durant les setmanes clau. L'Èxit de l'Esplai del Comerç Una de les grans novetats d'aquest any ha estat l'Esplai del Comerç, una iniciativa per facilitar les compres als pares: Prop de 2.000 nens han passat per les carpes i tallers durant tota la temporada. L'objectiu era oferir un espai segur on deixar els nens mentre els adults compraven en els comerços de proximitat. La valoració és molt positiva i la Federació té intenció de repetir l'experiència en futures campanyes. Perspectives per a les Rebaixes Les rebaixes comencen oficialment aquest dilluns i es preveuen molt favorables per als consumidors: Excés d'estoc: Com que les vendes de moda no van ser tan intenses al desembre, les botigues disposen de molt gènere per oferir. Calendari: La campanya es perllongarà fins al 6 de març, amb el diumenge 14 de gener com a festiu d'obertura permès. Debat sobre la durada: Els botiguers suggereixen que un període de 45 dies seria suficient, ja que el segon mes se centra sobretot en la liquidació d'estocs residuals. "No ha sigut per tirar coets, però pensem que ha anat bé. Serà un regular positiu, d'un 5 o 6% d'increment de vendes."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Preparatius i polèmica de la Cavalcada dels Reis a Tarragona
Detalls de la Cavalcada de Reis a Tarragona L'entrevista amb Jordi Cortat, president del comitè procavalcada, desgrana l'organització de l'arribada dels Reis Mags a la ciutat, marcada per canvis horaris i la gestió de la seguretat. Logística i novetats de l'edició Horari avançat: Per petició de les famílies i per evitar que l'acte acabi massa tard, tot el programa s'avança mitja hora. L'arribada al Moll de Costa serà a les 18:00h i l'inici de la rua a les 19:00h. Xifres clau: Participaran 45 grups (incloent carrosses, bandes de música i serveis d'emergència) i unes 500 persones en l'organització directa. Dolços: Es llançaran aproximadament 8 tones de caramels. Estuents: Ses Majestats i els patges estrenaran vestits nous aquest any. La polèmica del recorregut S'ha viscut un intens debat sobre l'itinerari. Inicialment es va proposar canviar-lo per motius de seguretat, però finalment es manté el tradicional: Motiu del canvi frustrat: L'augment de població (fins a 160.000 persones en un sol dia) fa que carrers estrets com Apodaca o Unió siguin perillosos per a les carrosses de gran tonatge. Marxa enrere: Cortat explica que han cedit davant les crítiques ferotges, pressions veïnals i amenaces de manifestació a la part baixa de la ciutat. Risc logístic: El president expressa la seva preocupació pel risc que una carrossa pateixi una fallada mecànica o un incendi d'embragatge en els trams amb desnivell amb tanta gent al voltant. "No traiem el recorregut tradicional per capritx. Si passa qualsevol cosa, tothom es llançarà damunt de la gent que organitza." Dispositiu de seguretat Malgrat la controvèrsia, es garanteix que la seguretat estarà activa en tots els aspectes amb el suport de la Guàrdia Urbana i Protecció Civil. Es demana la màxima col·laboració ciutadana per deixar espai a les carrosses i garantir una nit plàcida per als més petits.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Consells per a compres de Nadal i seguretat en joguines
Guia per a un Consum Responsable i Segur per Nadal Entrevista a Albert Malià, sotsdirector de Disciplina de Mercat de l'Agència Catalana de Consum, sobre com afrontar les compres durant les festes nadalenques. L'objectiu és proporcionar pautes per evitar el sobrecost i garantir la seguretat dels més petits. Recomanacions Generals de Consum Per evitar sorpreses i despeses excessives, l'Agència proposa: * Planificació: Elaborar una llista de compres necessàries i fixar un pressupost tancat. * Comparació: Mirar preus en diferents establiments abans de decidir-se. * Sostenibilitat: Prioritzar productes de comerç just i materials renovables. Seguretat en les Joguines Les joguines són els productes estrella i requereixen una atenció especial en l'etiquetatge: * Marcatge CE: És la garantia que el fabricant compleix les normes de seguretat de la Unió Europea. "La joguina que no porti aquest mercatge, cal dir que no es compri, perquè no tindrà aquesta garantia." * Adequació a l'edat: Consultar sempre les instruccions i l'edat recomanada per evitar riscos. * Valors: Optar per joguines que evitin distincions sexistes o que incitin a la violència. El Sector dels Videojocs Davant l'auge del consum digital, es recorda als pares la importància de: * Utilitzar el sistema de classificació per edats (codi PEGI) propi dels videojocs. * Triar continguts que fomentin la interactivitat i la participació de més d'una persona per evitar l'aïllament del menor. Canals de Reclamació En cas d'incidències, els ciutadans disposen de diversos canals: 1. El telèfon d'atenció ciutadana 012. 2. Les Oficines Municipals d'Informació al Consumidor (OMIC). 3. L'Agència Catalana de Consum directament.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Balanç del Palau de Congressos i actualitat política a Tarragona
Balanç Econòmic i Activitat del Palau de Congressos L'any 2006 ha tancat amb un balanç extremadament positiu per al Palau de Congressos de Tarragona, generant un impacte econòmic de més de 4,3 milions d'euros. Aquesta xifra s'explica per l'arribada de més de 115.000 visitants, amb especial rellevància dels congressistes, que tenen una despesa mitjana diària de 200 euros. Previsions per al 2007 El tinent d'alcalde, Francesc Enric Coma, preveu que el 2007 sigui el millor any de la història de la instal·lació: Es confirmen 18 congressos (el doble que l'any anterior) i 10 fires. Tarragona es consolida com la segona ciutat catalana en turisme de congressos, només per darrere de Barcelona. El sector mèdic és el principal motor, aportant el 60-70% dels grans esdeveniments. Nova Filosofia Firal i Recinte Annex El nou recinte firal adjunt ha permès una dinamització sense precedents: S'ha passat d'un model de fires puntuals al carrer a un calendari estable de producció pròpia (6 fires organitzades per l'Ajuntament). L'espai de 2.500 m² és polivalent i atrau promotors privats per a fires d'habitatge o festes populars. "Hem passat de demanar preu per llogar sales a oferir un valor afegit perquè les empreses triïn la nostra ciutat davant la competència ferotge." Actualitat Política i Crisis al Partit Popular L'entrevista conclou amb una valoració de la situació interna del Partit Popular a Tarragona després de la marxa de dos regidors al grup mixt: Ricomà qualifica el fet de deslleialtat personal i acusa els exregidors de primar interessos privats per sobre del projecte col·lectiu. Malgrat la crisi, es mostra confiat en la solidesa del projecte i en la capacitat de renovació del partit de cara a les properes eleccions municipals.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Tarragona, el camí cap a la modernitat: Urbanisme i Arquitectura
Presentació de l'obra i l'autora En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la historiadora Helena D'Hortueta presenta el seu nou llibre, Tarragona, el camí cap a la modernitat, urbanisme i arquitectura. Una obra de gran qualitat visual i tècnica que analitza l'evolució de la ciutat des de 1834 fins a 1919, posant el focus en la transició d'una ciutat estancada com a plaça forta cap a una urbs moderna i comercial. Punts clau de l'evolució urbanística La unificació de la ciutat: El llibre narra com es van unir els dos nuclis de població: la Ciutat Alta (tradicional i senyorial) i la Marina (el barri del Port, de caràcter industrial). L'impacte de la Guerra del Francès: L'autora explica com el conflicte va destruir bona part del patrimoni romà i familiar, obligant a una renovació profunda de la part alta. El projecte de la Rambla Nova: Es destaca com un dels eixos comercials més importants, aconseguit després d'una lluita amb el Ministeri Militar per l'ús dels terrenys de l'antiga muralla de Sant Joan. Arquitectes i projectes inèdits El llibre fa justícia a figures que sovint han quedat en un segon pla, com ara l'arquitecte Magí Tomàs Sacay, juntament amb d'altres més reconeguts com Ramon Salas, Josep Maria Pujol de Barberà o Pablo Monguió. "Tarragona va haver de fer uns enllivellaments topogràfics molt importants... la pedra va fer que el creixement de la ciutat fos molt lent, perquè la ciutat no podia finançar tots aquests canvis." Projectes frustrats per falta de pressupost L'autora detalla tres grans idees que mai es van materialitzar a causa de l'alt cost dels terrenys a Tarragona: 1. Un gran teatre central. 2. Una estació de ferrocarril monumental (mantenint-se la provisional fins avui). 3. Una escalinata monumental per unir el Balcó del Mediterrani amb la platja. Qualitat de l'edició L'obra destaca per ser una edició de luxe que inclou plànols històrics inèdits i fotografies d'època amb una alta resolució, permetent al lector apreciar detalls tècnics i l'escala humana de la ciutat antiga.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
28'
Gènesi i evolució de la Universitat Rovira i Virgili
La creació de la Universitat Pública del sud de Catalunya L'episodi explora els orígens de la Universitat Rovira i Virgili (URV), remuntant-se a l'etapa en què els estudis depenien de la divisió setena de la Universitat de Barcelona. Els convidats, Joan Martí Castell (primer rector) i Antoni González Sant Martí (secretari general), detallen el procés de transició cap a l'autonomia. Eixos del model universitari • Autonomia i gestió: La independència va ser clau per adaptar l'oferta acadèmica a les necessitats reals de la Catalunya meridional, anant més enllà del que permetia ser una delegació territorial. • Model urbà vs. Campus: Es va produir un intens debat sobre si la universitat s'havia de concentrar en un campus equidistant entre Reus i Tarragona o integrar-se en el teixit urbà. • Decisions estratègiques: Finalment es va apostar per un model urbà, entenent que el concepte de campus aïllat estava superat i que la universitat havia de viure dins les ciutats. Repartiment territorial i polèmiques El programa aborda les tensions polítiques i socials derivades de la distribució de facultats: • Medicina i Econòmiques: Es recorda el trasllat de Medicina a Reus com una decisió històrica impulsada per l'oferta d'infraestructures de la Diputació i l'Ajuntament de Reus. • Identitat i Nom: Joan Martí Castell expressa que, tot i la denominació actual, la institució s'hauria hagut d'anomenar originalment Universitat de Tarragona. • Projectes d'excel·lència: S'esmenten fites com la creació de la facultat d'Enologia, referent absolut, i el suport inicial al projecte d'Atapuerca sota la direcció d'Eudald Carbonell. Reptes i futur de la institució Els interlocutors reflexionen sobre el creixement de la URV, des d'una situació de "precarietat absoluta" en infraestructures fins a la consolidació dels seus diversos campus actuals. Finalment, es debat sobre la qualitat de l'ensenyament en un context de massificació i la capacitat dels estudiants actuals d'"aprendre a aprendre". "No volíem que fos una universitat més, ni copiar models d'altres llocs; vam voler pensar la universitat per a les terres de la Catalunya meridional."