Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

2113-2136 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Troballa de restes de mamut al jaciment de la Boella
Investigació Arqueològica al Barranc de la Boella L'arqueòleg Josep Vallverdú detalla la recent troballa d'una defensa (ullalt) de mamut meridional (Arcidiskodon meridionalis) a la finca de la Boella, a la Canonja. Aquest descobriment és clau per entendre l'evolució humana i faunística a Catalunya, ja que aquesta espècie va viure fa entre 0,8 i 2 milions d'anys. Punts Clau de la Troballa Context Geològic: El material va aflorar gràcies a les llevantades i torrentades de l'hivern, que van netejar les seccions del barranc de forma natural. Importància Paleontològica: Més enllà del fòssil en si, el jaciment indica un lloc ric en aigua, ideal per a la presència de grans herbívors (com mamuts i hipopòtams) i, per extensió, de grups humans. Rigor Científic: L'excavació es realitza amb una metodologia extremadament delicada utilitzant pinzells i aspiradores per evitar la degradació dels fòssils en entrar en contacte amb l'atmosfera. Connexió amb altres Jaciments L'estudi de la Boella entra en sintonia directa amb els treballs realitzats a Atapuerca i a Orce (Granada). L'objectiu és demostrar la presència humana antiga al Camp de Tarragona vinculada a les primeres migracions fora d'Àfrica. "No estem aquí per casualitat; hi ha una sèrie d'indrets que són claus per trobar evidències de l'evolució humana a Europa." L'equip, format per unes 10 persones de l'IPHES i la URV, preveu que la recerca bàsica podria allargar-se entre 10 i 15 anys per completar la reconstrucció dels paisatges i el clima de l'antic estuari del riu Francolí.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
2007-04-30 UM MONJOS TIBET SANTES CREUS
Introducció i Context de la Visita L'episodi se situa al centre El Manantial (Santes Creus), on l'ama Tenzin Sherab i el venerable Lobsang Dhondup Rinpoche realitzen una estada fins al 13 de maig. L'objectiu de la seva visita és impartir coneixements sobre rituals budistes, psicosanació i astrologia tibetana per ajudar a generar tranquil·litat mental. Vida al Monestir i Formació El Rinpoche descriu la rigorosa vida quotidiana al monestir de Gaden Shartse (Sud de l'Índia): • La jornada comença a les 5:00 a.m. amb meditació i oracions col·lectives. • Es combina l'estudi de textos sagrats amb matèries generals com gramàtica, matemàtiques i història. • Una part fonamental és el debat dialèctic que realitzen al vespre per posar a prova els coneixements adquirits durant el dia. Conceptes Clau del Budisme Durant l'entrevista es desgranen diversos conceptes espirituals fonamentals: • Tulku: Es defineix com un ésser reencarnat que neix amb el compromís conscient de servir els altres, a diferència del renaixement comú condicionat pel karma. • La Ment: Es descriu la ment com un diamant en brut. L'objectiu de la pràctica és passar de la ment grossa (conceptual i quotidiana) a la ment subtil o de llum clara, que és el concepte budista més proper a l'ànima. • Gestió del patiment: Davant les dificultats, el budisme proposa la llei del karma per entendre l'origen de les situacions i cultivar la equanimitat per no apegar-se als moments difícils. La Fundació i la Situació Política Es detalla el projecte de la Tibetan Healing Foundation, que busca preservar les tècniques de sanació i ajudar socialment el poble tibetà. També s'anuncia la intenció de legalitzar una sucursal de la fundació a Catalunya. Finalment, es comenta la situació del Tibet, on el Dalai Lama advoca per una via intermèdia: no la independència total, sinó una autonomia real dins de la Xina, similar al model d'Hong Kong.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Balanç d'instal·lacions esportives a Tarragona amb Raúl Font
Inauguració de la Piscina del Serrallo i Pla de Piscines El tinent d'alcalde d'esports de l'Ajuntament de Tarragona, Raúl Font, ha anunciat la jornada de portes obertes del nou complex esportiu del Serrallo per al dia 1 de maig. Aquest equipament inclou: * Dues piscines cobertes. * Sales d'aeròbic i fitness. * Dues pistes de pàdel a la coberta. L'entrada en funcionament oficial està prevista per a l'1 de juny, tot i que les preinscripcions i la informació d'horaris i preus començaran el dia 2 de maig. Font ha destacat que amb aquesta instal·lació es completa pràcticament el Pla de Piscines municipal, que ja suma uns 8.000 usuaris a tota la ciutat. Inversions en Futbol Base i Pàdel S'ha posat especial èmfasi en la transformació dels camps de futbol dels barris. S'han instal·lat 8 camps de gespa artificial (Icomar, Sant Pere i Sant Pau, la Floresta, etc.) amb una inversió de prop de 600 milions de pessetes. Segons el regidor: "L'esport és una eina educativa que ensenya valors com la competitivitat sana, el treball en equip i l'esforç." A més, s'ha anunciat la creació de 10 pistes de pàdel distribuïdes per tota la ciutat per fomentar aquest nou model d'esport. Actualitat del Nàstic i la Bicicletada En la seva qualitat de vicepresident del Gimnàstic de Tarragona, Font ha analitzat la delicada situació de l'equip a la Lliga de les Estrelles. Tot i reconèixer la dificultat de la permanència, prefereix parlar de "desil·lusió" abans que de "fracàs", recordant que són l'equip amb el pressupost més baix de la categoria. Finalment, s'ha confirmat que la Bicicletada Popular, suspesa per la pluja, es realitzarà finalment el proper diumenge.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Budisme i sanació tibetana a Santes Creus
Ensenyaments tradicionals budistes al cor de Santes Creus El centre El Manantial, situat prop del monestir de Santes Creus, acull la visita del venerable Lomsang Dondrup Rinpoche i el lama Tenzin Sherab. Fins al 13 de maig, aquests mestres ofereixen pràctiques espirituals, xerrades i sessions de sanació abans de continuar la seva gira per altres territoris. Pràctiques i ensenyaments principals Els mestres es centren en diversos pilars de la tradició tibetana per ajudar a millorar el benestar mental dels assistents: * Psicosanació: Tècniques rituals per generar tranquil·litat mental i equilibri emocional. * Astrologia Tibetana: Iniciacions en aquesta disciplina mil·lenària. * Filosofia Budista: Conferències sobre els passos de la meditació i els conceptes bàsics del budisme. La vida quotidiana al monestir El venerable Lomsang explica com és el dia a dia al monestir de Gaden Shartse, al sud de l'Índia: 1. 5 a.m.: Meditació personal i recitació de mantres. 2. Mati: Ensenyaments amb mestres i classes de gramàtica, política i geografia. 3. Vespre: Sessions de debats dialèctics al pati, on s'analitzen els coneixements apresos durant la jornada. Conceptes clau: El camí cap al desapepgo Durant l'entrevista s'aborden temes profunds sobre la naturalesa de la ment: "Turku significa literalment ser reencarnat; és algú que té el compromís de néixer per servir els altres." Flexibilitat mental: La sorpresa més gran dels mestres és descobrir com de flexible pot ser la ment humana, tot i que sovint en som ignorants. Llei del Karma: Davant les dificultats, el budisme ensenya que els moments durs són purificacions del karma passat. El camí gradual: No existeixen trucs ràpids i màgics; la calma duradora s'aconsegueix mitjançant l'entrenament mental pas a pas, que porta a la percepció de la realitat amb més amplitud i desapepgo.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Albert Espinosa presenta 'Aida Ho Iuta' al Teatre Metropol
Entrevista amb Albert Espinosa sobre el seu nou projecte teatral L'escriptor i director Albert Espinosa presenta la seva obra de teatre Aida Ho Iuta amb la companyia Los Pelones. El muntatge, que arriba al Teatre Metropol de Tarragona, planteja un escenari futurista on els éssers humans deixen de dormir. L'argument i l'estil de l'obra L'obra neix d'una idea curiosa sobre la pèrdua de la capacitat de dormir, inspirada en una anècdota familiar del seu avi farmacèutic. Els punts clau de la dramatúrgia són: Carències humanes: A través de dos personatges que s'enfronten a la decisió de deixar de dormir, s'explora què guanyem i què perdem a la vida. Comèdia agredolça: Espinosa defineix el seu estil com una barreja d'humor, tendresa i emoció, evitant caure en el sentimentalisme fàcil. Punt autobiogràfic: L'autor destaca que necessita que les històries tinguin un component personal per mantenir la il·lusió durant els anys que dura el projecte. Vincles amb Tarragona i el cinema L'entrevista també aborda la relació personal d'Espinosa amb la ciutat, on va viure tres anys: Reivindicació cultural: Espinosa i l'entrevistadora lamenten la manca de cinemes al centre de Tarragona i proposen accions per recuperar aquest espai cultural. Trajectòria compartida: Es recorda l'èxit de Tu vida en 65 minutos i la seva connexió amb grups de teatre locals. "Crec que estem en un món on la tendresa ja està en desús, i està molt bé encara pensar molt en la tendresa." Futurs projectes A banda del teatre, Espinosa continua la seva activitat frenètica amb la redacció d'un nou llibre i la promoció de la pel·lícula Planta Cuarta, que continua sent un referent de la seva carrera com a guionista.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Adam Mañé i la Planificació Cultural a Tarragona
Entrevista amb Adam Mañé: Cultura i Equipaments El programa de Tarragona Ràdio rep a l'escriptor Adam Mañé, director territorial del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona, per repassar els seus primers tres mesos en el càrrec i els reptes de la ciutat. Gestió de Nous Equipaments i el Festival REC La conversa s'inicia destacant la cloenda del Festival de Cinema REC. Mañé expressa la voluntat de trobar espais per a l'exhibició estable de curtmetratges a la ciutat, evitant que aquestes peces quedin en l'oblit després dels certàmens. Pel que fa als equipaments, es debaten dos projectes clau: - El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT): Es proposa una reflexió global sobre la seva ubicació i el seu relat educatiu. - El Centre d'Art Contemporani: Un projecte encara inexistent que ha de néixer del consens entre institucions (Ajuntament, Diputació i Generalitat). Prioritats Estratègiques i Biblioteques Adam Mañé aposta per una gestió basada en complicitats i plans directors a mitjà termini, fugint de solucions fragmentades: - Consell de Patrimoni: Creació d'una comissió tècnica per prioritzar intervencions (com a la muralla). - Consorci de Biblioteques: Voluntat d'unificar serveis per facilitar l'accés als ciutadans amb un carnet únic. - Biblioteca Pública (Carrer Fortuny): Necessitat urgent d'ampliació o nova ubicació per falta d'espai. "Hem de ser capaços de seure tothom i pensar la ciutat a llarg termini, sense prejudicis sobre on ha d'anar cada equipament." Finalment, l'escriptor confirma que intentarà compatibilitzar la seva intensa tasca política amb la seva vocació literària.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Nova unitat contra la violència de gènere a Tarragona
Presentació de la Unitat contra la Violència sobre les Dones L'entrevista presenta la nova Unitat contra la Violència sobre les Dones a Tarragona, dirigida per Roser Requesens. Aquesta iniciativa sorgeix com una mesura urgent del Govern de l'Estat per reforçar l'efectivitat de la Llei Integral contra la Violència de Gènere de 2004. Objectius i competències principals La unitat no neix amb la intenció de fer atenció directa a les víctimes —tasca que ja realitzen l'Institut Català de la Dona i altres organismes—, sinó que se centra en: Coordinació institucional: Enllaçar les actuacions de la Policia Nacional, Guàrdia Civil, Mossos d'Esquadra i policies locals. Anàlisi de dades: Actuar com un observatori provincial per obtenir estadístiques fiables sobre la realitat de la violència a la demarcació. Seguiment d'agressors: Controlar la situació penitenciària dels agressors per garantir la seguretat de les víctimes, especialment en moments crítics com les sortides en llibertat. Optimització de recursos: Detectar mancances en el sistema i canalitzar nous recursos cap a les administracions competents. El context de la violència de gènere Roser Requesens destaca la complexitat d'aquest problema, que defineix com a interdisciplinari i de base sociocultural. Alguns punts clau esmentats són: L'elevat nombre de denúncies que es retiren (prop del 48% a nivell estatal). La manca de mitjans als jutjats especialitzats, que sovint es troben saturats. La falta d'un perfil únic de víctima: la violència afecta dones de totes les edats, nivells d'estudis i situacions laborals. "No és només un problema que es pugui arreglar amb la llei, és un problema social de domini de l'home sobre la dona." Nous equipaments i futur Es preveu la creació d'un segon jutjat de violència a Tarragona i l'obertura de centres d'intervenció integral, que permetin un abordatge més complet que les tradicionals cases d'acollida, incloent-hi assessorament jurídic i suport psicològic tant per a les dones com per als seus fills.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Rec i Fuerte Apache: Cinema Social a Ponent
Cinema i Debat Social a Ponent En el marc de la secció Mira del festival RECA, s'ha organitzat una activitat especial al Centre Cívic de Torreforta amb la projecció de la pel·lícula Fuerte Apache. Aquesta iniciativa, impulsada per la Fundació Casal l'Amic i el Pla Comunitari, busca utilitzar el setè art com una eina de transformació social i debat entre els joves dels barris de Ponent. Punts clau de la jornada Objectiu educatiu: Fomentar el debat crític sobre temàtiques com l'emarginació, la immigració i la pobresa. Visió realista: La pel·lícula retrata la vida en un centre de menors i la relació amb els educadors, oferint una mirada plena de segones oportunitats. Participació activa: L'acte no es limita a la projecció, sinó que inclou un cinefòrum amb la presència del director de la cinta, Mateu Adrover. Impacte territorial: L'aposta per portar el festival de cinema fora del centre de la ciutat per apropar-lo a la realitat dels joves de Torreforta i Camp Clar. "L'objectiu és fomentar el debat entre els joves i treballar temàtiques socials a Ponent a través del cinema." Acció Comunitària més enllà del cinema Durant l'entrevista, s'han destacat altres projectes vigents que busquen vertebrar la comunitat: Revistes de barri: Creació de mitjans propis per a cada zona. Escola de Pares: Espais de formació familiar coneguts com Creixen en Família. Dinamització de l'espai públic: Biblioteques itinerants i activitats de carrer per enfortir la xarxa social.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Promoció turística del Maestrat i Gúdar-Javalambre
Una porta oberta a Terol des de Tarragona Aquest cap de setmana, les comarques aragoneses del Maestrat (Maestrazgo) i Gúdar-Javalambre realitzen una campanya de promoció especial a la ciutat de Tarragona. L'objectiu principal és desestacionalitzar el turisme i mostrar que, més enllà de la tardor o l'estiu, aquests territoris ofereixen atractius durant tot l'any a tan sols dues hores de distància. El Maestrat: Natura, Micologia i Patrimoni En Mariano Balfagón, president de la comarca del Maestrat, destaca la forta vinculació històrica i emocional amb el sud de Catalunya: Micoturisme: El territori és un referent mundial per als amants de la caça de bolets. Arrels històriques: Moltes famílies del Delta de l'Ebre i Tarragona tenen origen en aquesta zona a causa de l'emigració de la postguerra. Infraestructura: Disposen de més de 1.400 places hoteleres i una xarxa de centres d'interpretació sobre carlisme, templers i natura. "Volem que el client de Tarragona ens visiti també a la primavera; estem a una hora i mitja o dues hores i mitja dels punts més llunyans." Gúdar-Javalambre: Esquí i Gastronomia d'Alta Muntanya En Manuel Lázaro, president d'aquesta comarca, ressalta la varietat d'activitats que complementen l'oferta del territori veí: Esport de neu: Allotgen les dues úniques estacions d'esquí de la província: Valdelinares i Javalambre. Turisme termal: Destaquen els balnearis de la zona, com el de Manzanera. La capital de la trufa: El poble de Sarrión és considerat la capital mundial de la trufa negra, un motor gastronòmic vital. Patrimoni: Pobles com Rubielos o Mora de Rubielos són joies arquitectòniques de reconegut valor nacional. Esdeveniment promocional a Tarragona Els representants de les dues comarques es troben a l'Hotel Ciutat de Tarragona per establir contactes amb mitjans, turoperadors i públic general per oferir degustacions de productes locals i explicar detalladament l'oferta de turisme rural i d'aventura.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Presentació de 'La Via Augusta': ficció de romans a Tàrraco
Estrena de 'La Via Augusta' a TV3 TV3 presenta una de les seves produccions més ambicioses de la temporada: La Via Augusta. Es tracta d'una comèdia dramàtica coral ambientada l'any 24 aC a la ciutat de Tàrraco. Segons el seu creador, Joaquim Oristrell, la sèrie barreja el to de produccions modernes com House o Grey's Anatomy amb un rics substrat històric sobre l'era de l'emperador August. Personatges i trama La història se centra en la família de Pompeu, un metge hipocondríac que acompanya el Cèsar. Els personatges representen arquetips clàssics amb matisos contemporanis: August: L'home més poderós del món, retratat de forma humana i fins i tot vulnerable. Drusila: La gran matriarca, comparada amb figures de poder com Condoleezza Rice. Clàudia: L'esposa d'en Pompeu, atrapada entre el deure familiar i el personal. L'esclau: Un líder realista que prefereix l'estabilitat a la revolta. Producció i llicències històriques Tot i estar ambientada a Tàrraco, la gran majoria de la sèrie s'ha rodat en platós i exteriors prop de Collserola. Aquesta decisió s'ha pres per tres motius principals: 1. Pressupost: El cost d'ambientació d'època és molt elevat. 2. Cronologia: Molts monuments actuals de Tarragona encara no s'havien construït el 24 aC. 3. Logística: La necessitat d'evitar elements moderns com sorolls de cotxes o cables elèctrics. "Aquesta és una sèrie que és molt ambiciosa, perquè no busca només aconseguir audiència, sinó que busca que la gent descobreixi qui som." Divulgació complementària Cada episodi anirà acompanyat d'un espai de 15 minuts anomenat 'La Romana', un programa de divulgació històrica realitzat a Tarragona que explicarà les bases reals en què s'inspira la ficció, aportant un valor educatiu ideal per a escoles i amants de la història.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
0'
Turisme micològic i fidelització de Tarragona
Anàlisi del Turisme de Proximitat L'interlocutor destaca la forta vinculació històrica entre el seu territori i els visitants procedents de la província de Tarragona, especialment del Delta de l'Ebre i les comarques del sud. Aquesta relació es fonamenta en la proximitat geogràfica i l'atractiu d'una zona amb gran potencial micològic. Hàbits del Visitant Perfil del client: Es considera un públic d'alta qualitat, tant pel que fa al volum de visites com per la seva valoració del territori. Estacionalitat marcada: Actualment, la presència d'aquest perfil de turista es concentra principalment a finals d'estiu i durant la tardor. Estratègia de Futur L'objectiu principal és trencar amb la dependència de la temporada de bolets i desestacionalitzar l'oferta: "Volem intentar que vinguin durant altres èpoques de l'any també al nostre territori." Per aconseguir-ho, es planteja reforçar la promoció dels productes locals a la zona de Tarragona per aprofitar que ja coneixen i estimen la destinació, incentivant així les escapades durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
26'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal: l'actualitat de Tarragona
Balanç d'actualitat i política municipal L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, repassa els temes clau de la ciutat a un mes de les eleccions municipals. L'entrevista aborda des de la gestió esportiva del Nàstic fins a grans projectes urbanístics i la situació política a Catalunya. Gestió del Gimnàstic de Tarragona • Nou President: Valoració positiva de la designació de Xavier Salvador per unanimitat, destacant la seva motivació i vocació. • Professionalització: L'alcalde insisteix que el club necessita una estructura directiva i professional més sòlida per consolidar-se. • Situació esportiva: Reconeix que l'equip ha millorat en la segona volta sota la direcció de Flores, tot i que admet que la permanència a Primera és un repte difícil. Urbanisme i Projectes Clau • POUM: Nadal confirma que portarà el Pla d'Ordenació Urbana Municipal al plenari de la setmana vinent per a la seva aprovació. • Terrescavades: Proposa recuperar el projecte des de zero, criticant la manca d'alternatives per part de l'oposició. • La Canonja: Expressa dubtes sobre el canvi de criteri en el procés de segregació, que ara sembla derivar cap a una recuperació històrica gestionada des de Barcelona. Polèmica de la Imatge Corporativa • El Logo: L'alcalde defensa que la decisió sobre la imatge corporativa és una competència exclusiva de l'alcaldia segons la Llei de Règim Local. • Acusacions de plagi: Critica l'oposició per haver passat d'acusar de plagi a dir simplement que el logo "s'assembla" a altres imatges. Reflexió sobre el panorama electoral "Estem en un moment on tot és divisió, on un polític no és feliç si no grat a l'altre." • Fragmentació: L'aparició de 14 candidatures s'atribueix a una divisió social profunda alimentada pel debat PSOE-PP. • Transició: Lamenta la pèrdua de l'esperit de consens de la transició democràtica.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
IT Dansa: El pont professional en la dansa contemporània
IT Dansa: Un trampolí cap al món professional Catherine Allard, directora d'IT Dansa, explica la missió fonamental de la companyia jove de l'Institut del Teatre. Aquesta formació actua com un màster pràctic de dos anys per a graduats, oferint-los l'experiència necessària que exigeixen les grans companyies internacionals. Objectius i Formació Experiència real: Els joves viuen la disciplina de les gires, el treball amb coreògrafs i la realitat de l'escenari. Seguretat i orientació: La companyia ajuda els ballarins a definir el seu criteri artístic i a perdre la por a les audicions. Xarxa professional: Serveix d'intercanvi on coreògrafs d'arreu busquen nous talents. El repertori i la filosofia artística La diversitat és el pilar central de les seves actuacions, combinant obres de figures consagrades amb el talent de joves creadors: Figures de renom: Treballar peces de Ohad Naharin o Jiří Kylián és, segons Allard, una experiència inoblidable per als joves. Interpretació vs. Tècnica: Tot i que la base tècnica és imprescindible, el focus es posa en l'expressivitat i el missatge: "La dansa no és només físic, la dansa és ballar, és el moviment, el que passa com a intèrpret." L'espectacle al Teatre Metropol Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, la companyia presenta quatre peces clau que mostren diferents llenguatges: 1. Huatras: Un treball rítmic basat en el flamenc però amb visió contemporània. 2. Peça d'Uri Ivgi: Una proposta més teatral propera al teatre de l'absurd. 3. Passo Mezzo: Un duet poètic i ple d'humor de Naharin. 4. Coreografia de Gustavo Ramírez: Una celebració de la joia de ballar.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Repensar el model de consum i sobirania alimentària
Cap a un model de consum més responsable L'episodi tracta sobre les jornades "Una altra manera de menjar és possible", organitzades per Veterinaris Sense Fronteres a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV. L'objectiu principal és analitzar l'impacte del model actual de gran distribució i buscar alternatives més sostenibles. Els problemes del model actual Vulnerabilitat del consumidor: Es descriu el consumidor com una víctima del model, sovint desinformat sobre l'origen i les conseqüències dels productes que compra. Pressió sobre els productors: Els grans supermercats exerceixen un oligopoli que oprimeix els agricultors locals, dificultant la supervivència de la pagesia catalana. Globalització alimentària: La pèrdua del consum local en favor d'un mercat global que no té en compte les condicions laborals ni l'impacte mediambiental. "El consumidor es converteix en un subjecte passiu, sense informació sobre les conseqüències dels seus actes de consum." Alternatives i esperit crític Recuperació dels mercats tradicionals: Es proposa tornar als mercats de tota la vida per a la compra de producte fresc. Debat sobre el comerç just: Es qüestiona si és compatible vendre productes de comerç just o agricultura ecològica en grans superfícies, suggerint que sovint es tracta d'una operació de màrqueting. Iniciatives locals: Les jornades posen èmfasi en projectes agroecològics de Tarragona que ofereixen models de distribució alternatius.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
Presentació de Javier Salvador com a nou president del Nàstic
Presentació Oficial del Nou President L'emissora Tarragona Ràdio ha retransmès en directe la roda de premsa de presentació de Javier Salvador com a nou president del Consell d'Administració del Gimnàstic de Tarragona. L'acte ha servit per formalitzar el relleu de Raül Font, qui ha ocupat el càrrec de forma provisional durant 99 dies. Perfil del nou President • Javier Salvador, empresari de 39 anys provinent del Vendrell. • Representa un paquet d'accions que anteriorment gestionava Carles Armengol. • Assumeix un mandat de cinc anys al capdavant de l'entitat. Reestructuració del Consell d'Administració Una de les primeres mesures anunciades ha estat la reorganització de les àrees de treball per optimitzar la gestió del club: • Àrea de Promoció Econòmica: Es crea una gran àrea que unifica la gestió econòmica i de club, integrada per José Luis García, José Luis Vilar (vicepresident), Raül Font (vicepresident), José María Fernández i Carles Vives. • Àrea Esportiva: Formada per Joan Creus, Albert Vives i el propi Javier Salvador. • Àrea Social: Es manté sota la responsabilitat d'Antoni Vallverdó i Carles Borrelles. • Portaveu: Jesús (Suso) Saez substitueix Joan Creus en aquesta funció per evitar que el portaveu formi part de la comissió esportiva. "No serà un Consell d'Administració presidencialista; volem implantar un model col·legiat i un nou estil de treball per consolidar l'entitat." Objectius i Model de Gestió Salvador ha definit el seu projecte com una aposta per la joventut i el treball en equip, allunyant-se d'un model de lideratge únic. Malgrat les dificultats classificatòries actuals, el president ha subratllat la voluntat de consolidar el Nàstic com un equip de Primera Divisió o, en cas de descens, treballar immediatament per recuperar la categoria. Finalment, s'ha destacat que el Consell es manté amb 11 membres, reservant tres vacants per a futurs representants de l'Ajuntament de Tarragona, el màxim accionista de la Societat Anònima Esportiva (SAE).
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Balanç del mandat 2019-2023 de la Diputació de Tarragona
Balanç General i Gestió Política En Joan Arejo, president de la Diputació de Tarragona, realitza una valoració molt positiva d'aquests quatre anys de mandat, destacant l'absolut consens i la bona relació entre les diferents forces polítiques. Infraestructures i Carreteres S'ha realitzat una inversió històrica de 100 milions d'euros en matèria de mobilitat: - Adequació de més del 90% de la xarxa de carreteres. - Construcció de noves infraestructures com la circumval·lació de Nulles. - Pacte amb la Generalitat de Catalunya per reconèixer la seva titularitat sobre les vies, tot mantenint la gestió delegada a la Diputació. Turisme i Impacte Econòmic La promoció turística ha estat un pilar fonamental mitjançant les marques Costa Daurada i Terres de l'Ebre: - Les pernoctacions han augmentat un 3,4%. - Un estudi confirma l'alt impacte econòmic dels vols de baix cost a l'Aeroport de Reus. - S'ha apostat per la diversificació més enllà del sol i platja, incloent el modernisme, el senderisme i l'espai natural del Delta de l'Ebre. Servei als Municipis i Projectes Clau La Diputació ha exercit el seu paper de suport als ajuntaments, especialment als més petits: - S'han duplicat els ajuts directes als consistoris. - El servei BASE gestiona la recaptació per a 175 dels 187 municipis de la demarcació amb una alta eficiència en el cobrament de multes i impostos. "A la Plaç de Toros portem un bon ritme d'obra i estem molt satisfets, confiem que a final d'any estigui a punt." El Futur del President Joan Arejo confirma que no repetirà com a president de la institució un cop finalitzi el mandat actual, tancant una etapa d'experiència personal i política que qualifica de "magnífica".
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
Tarraco Film Office i el cinema de Guillermo del Toro
Presentació de la Tarraco Film Office El programa d'avui se centra en la inauguració de la Tarraco Film Office, un organisme estratègic dissenyat per promocionar la ciutat de Tarragona com a escenari per a produccions audiovisuals. La conversa compta amb la participació de David Serra, director de l'oficina, i Júlia Goytisolo, responsable de la Barcelona Catalunya Film Commission. Impacte de les Film Commissions • Motor econòmic: Aquests organismes no només atreuen inversió directa a través de les productores, sinó que dinamitzen sectors auxiliars com l'hoteleria, el transport i la restauració. • Projecció exterior: El cinema i la publicitat funcionen com una postal del territori, dotant la ciutat d'una visibilitat internacional incalculable. • Simplificació administrativa: La funció principal de la nova oficina és coordinar els departaments municipals per facilitar la burocràcia i els permisos de rodatge. "El paper de la Film Office és coordinar tots els agents perquè el productor senti que té facilitats i que el municipi es converteix en un soci del miracle del cinema." El Festival REC i el patrimoni local Es destaca la importància del Festival REC de Tarragona i la seva vessant pedagògica. Així mateix, es menciona el potencial d'espais històrics com la Casa Canals o la Casa Castellarnau com a escenaris ideals per a pel·lícules d'època gràcies a la fidelitat de la seva restauració. Exposició sobre Guillermo del Toro El segon bloc del programa trasllada l'acció a l'Antiga Audiència, on el comissari Antonio Busquets detalla l'exposició El Hacedor de Cuentos: l'Art en Guillermo del Toro. Continguts de l'exposició • Primícia mundial: És la primera vegada que s'exposen fragments dels quaderns personals del director mexicà, on recull esbossos i idees des de Cronos fins a l'actualitat. • Elements icònics: Es poden veure storyboards, fotografies de criatures fantàstiques i objectes originals com les màscares d'El laberinto del fauno o els fetus de L'espinazo del diablo. • Procés creatiu: Es descriu Del Toro com un personatge humil i un apassionat dels còmics que s'implica personalment en la creació del seu univers gràfic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
L'Índia Contemporània amb Agustí Pàniker
L'Índia: Entre els Tòpics i la Realitat Moderna L'expert Agustí Pàniker analitza la complexitat d'un país que defineix com el seu univers personal. El diàleg se centra a desmuntar la mirada eurocentrista que sovint redueix l'Índia a conceptes com l'espiritualitat mística o la pobresa extrema. Desconstruint Estereotips L'intel·lectual té una funció terapèutica: qüestionar les categories i prejudicis que Occident dona per fets. La mirada occidental s'ha autoproclamat objectiva i científica, però sovint és una eina de colonització mental. L'Índia no és només el refugi dels hippies o el país dels ioguis; és una potència tecnològica i nuclear amb una classe mitjana emergent de més de 250 milions de persones. Una Modernitat Acumulativa Una característica única de la civilització índia és que les innovacions no eliminen el passat, sinó que s'hi sobreposen. A diferència del model xinès, que tendeix a fer borrat i compte nou, l'Índia és: * Heterogènia i anàrquica: les tradicions mil·lenàries coexisteixen amb la tecnologia més puntera. * Adaptativa: la falta d'un dogma rígid en l'hinduisme permet una integració àgil amb la modernitat i la ciència. Religió i Conflicte L'hinduisme es descriu com una religió a la carta, sense església ni fundador únic, cosa que la fa extremadament flexible. No obstant això, Pàniker recorda que les tensions religioses, especialment entre hindús i musulmans, són sovint construccions polítiques recents (dels últims 150 anys) que van culminar en la traumàtica partició de 1947. La Paradoxa de la Dona Es destaca la contradicció entre el culte a la divinitat femenina i la realitat social: * L'àrea d'influència índia va ser pionera a tenir dones en el poder (Índia, Sri Lanka, Pakistan). * Existeix una paradoxa de casta: sovint, les dones de castes més baixes tenen més llibertat de moviment que les de castes altes, que estan lligades a més tabús. "No hi ha res pitjor que intentar salvar l'altre si ho fem des d'un nou colonialisme moral."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
La 17a Bicicletada de Tarragona: Detalls i Organització
Presentació de la 17a Bicicletada de Tarragona L'edició número 17 de la Bicicletada de Tarragona es presenta com l'esdeveniment ciclista més emblemàtic i popular de la ciutat. Segons expliquen la Roser Barberà, del Patronat d'Esports, i l'Ana López, directora de Parc Central, l'activitat espera reunir uns 8.000 participants de totes les edats en una jornada festiva i no competitiva. Normativa i Seguretat L'organització posa un èmfasi especial en què l'esdeveniment és un passeig familiar i no una cursa. Per garantir la seguretat de tothom, es demana: Respectar el circuit establert i no circular per les voreres, ja que suposa un perill per als vianants. L'ús del casc és altament recomanable per protegir-se davant possibles caigudes. Mantenir un ritme tranquil i evitar les piruetes o maniobres arriscades dins del gran grup. Circuit i Logística El recorregut té aproximadament 18 quilòmetres, tot i que enguany podria reduir-se a 15-16 km a causa d'unes obres a la Via Augusta. Punts clau del circuit: La sortida serà a les 10:00 del matí des del Parc Central. S'han habilitat recorreguts alternatius o "escapatòries" per a famílies amb nens petits que vulguin escurçar la ruta. L'aparcament gratuït de Parc Central estarà a disposició dels participants que vinguin de fora de la ciutat. Inscripcions i Premis Les inscripcions són gratuïtes i es poden formalitzar als estands situats a Parc Central. "És necessari portar el dorsal visible el dia de la prova per facilitar la identificació i participar en els sortejos." En acabar el recorregut, els ciclistes rebran una samarreta commemorativa i una bossa d'avituallament. A més, amb el número de dorsal es participarà en el sorteig de: 1. Consoles de joc (PS3 i Xbox 360). 2. Cinc bicicletes de muntanya (MTB). 3. Més de 400 premis sorpresa.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
50 anys de la Universitat Laboral de Tarragona
Commemoració del 50è Aniversari de la Laboral L'episodi se centra en la celebració dels 50 anys de la inauguració de l'antiga Universitat Laboral de Tarragona (actualment Complex Educatiu), fundada el novembre de 1956. El punt culminant de les celebracions és una gran jornada d'exalumnes prevista per a aquest pròxim diumenge. Actes i trobada d'exalumnes Participació massiva: S'han confirmat més de 1.300 persones, moltes de les quals pertanyen a les primeres promocions. Activitats: La jornada inclou portes obertes a les instal·lacions, actuacions culturals (Castells, Legió Sèptima Gèmina) i un dinar de germanor. Recerca històrica: S'ha realitzat una tasca ingent per digitalitzar les fitxes de 14.000 exalumnes i recuperar el contacte amb ells. El llibre: Fonaments i construcció L'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueras presenta la seva obra La Laboral de Tarragona: fonaments i construcció, que analitza el centre des de diverses vessants: 1. Ideològica: L'origen en el context de les Universidades Laborales del franquisme per a la formació de la classe obrera. 2. Arquitectònica: Destaca el menjador com l'edifici més emblemàtic i defineix el complex com una "ciutat funcional" feta amb materials nobles com ferro, vidre i formigó. 3. Documental: Inclou imatges de l'època, un buidat de l'hemeroteca i el llibre d'honor amb signatures històriques. Futur i reptes del complex Actualment, el centre acull uns 2.000 alumnes i 200 professors. Durant l'entrevista es reflexiona sobre la necessitat de: "Potenciar els postgraus, màsters i l'ús de les instal·lacions durant l'estiu per evitar la infrautilització." Es reclama un major reconeixement del complex fora de Tarragona, especialment a Barcelona, i es defensa la seva continuïtat malgrat estar envoltat pel port i la petroquímica.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Estat i terminis de les obres urbanístiques a Tarragona
Projectes urbanístics i calendari d'inauguracions El tinent d'alcalde de territori, Jordi Sendra, detalla l'estat actual de les principals obres de Tarragona, moltes de les quals s'han vist lleugerament endarrerides per les pluges recents. Malgrat els contratemps meteorològics, la previsió és culminar la majoria de projectes durant el mes de maig. Zones Verdes i el nou Jardí del PP2 Jardí del PP2 (Joan XXIII): Es preveu una gran celebració el dia 5 de maig. Aquesta data unificarà tres intervencions en un mateix entorn: Inauguració de les noves voreres de Vidal i Barraquer, Pau Claris i Joan Baptista Plana. Peatonalització de la plaça Cèsar August. Nou enllumenat del pont de Santa Tecla. Mobilitat al nord: El projecte més ambiciós és la prolongació del carrer Doctor Mallafré i la rotonda a la carretera de Valls per millorar l'accés directe a l'hospital Joan XXIII sense rodejos pel centre. Principals accessos i peatonalització del centre Via Augusta: L'obra de major magnitud del mandat. Els treballs d'excavació s'han convertit en un fangar per les pluges, però es manté el compromís d'acabar-la cap al 19 de maig. L'Illa de Vianants: Els carrers Sant Agustí, August, Comte de Rius i Hospital estan gairebé enllestits. S'han realitzat proves d'enllumenat satisfactoris i s'acabaran a mitjans de maig. L'objectiu és restringir el trànsit de vehicles pesants per evitar el deteriorament del paviment. Reformes a carrers del centre: Els carrers Adrià, Armanyà i Làuria ja mostren una millora estètica notable, mentre que a l'entorn del Mercat Central (Fortuny, Reding, Soler) es preveu acabar en una setmana després de superar dificultats amb les empreses licitadores. Instal·lacions esportives i barris Complex del Serrallo (Torre Jordi): L'1 de maig s'inaugurarà la nova piscina pública i el complex que inclou pistes de pàdel al terrat. Barris de Ponent (N-340): Demà s'estrena el primer tram de la vorera que connecta Bonavista i Camp Clar, incloent-hi carril bici i nou enllumenat. Sendra demana disculpes a la ciutadania pel soroll i les molèsties: "Les pluges han endarrerit un parell de setmanes algunes obres que avui ja estarien inaugurades, cosa que ha creat més molèsties al ciutadà i per la qual demano disculpes."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Entrevista a Jordi Cervera sobre literatura i periodisme
Conversa amb Jordi Cervera al Camp de Tarragona L'escriptor i periodista Jordi Cervera analitza la seva trajectòria i l'estat actual del sector literari amb motiu de la seva participació en la XVI Trobada d'escriptors del Camp de Tarragona. Durant l'entrevista, es reflexiona sobre la dualitat entre la creació artística i l'ofici periodístic. La realitat del sector literari Centralisme editorial: Cervera destaca com la distància dels grans centres de decisió (Barcelona) permet als autors locals treballar amb una perspectiva més tranquil·la, allunyats de la pressió constant de l'ull de l'huracà. El fenomen Sant Jordi: Es critica la mercantilització de la festa, on l'èxit sovint depèn més de la popularitat mediàtica que de la qualitat literària. L'etiqueta d'autor prolífic: L'autor aclareix que publicar diversos llibres seguits sol ser fruit de l'atzar editorial i no d'un ritme d'escriptura frenètic. El procés creatiu i els premis "El somni de tot escriptor per damunt de premis seria poder acabar les obres i que aquestes prenguessin la seva vida sola, sense perseguir editors." L'entrevista també aborda el paper dels jurats en els premis literaris, on Cervera defensa que, en l'àmbit local, se sol valorar l'obra de manera vocacional i sense interessos comercials. Finalment, l'autor confessa que la seva recent paternitat ha frenat el seu ritme de producció, tot i que manté projectes preparats per veure la llum properament.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Sant Jordi a Tarragona: Roses, Guies i Flors Disco
La Diada de Sant Jordi a la Rambla de Tarragona L'episodi transcorre en directe des de la Rambla Nova, davant del Teatre Metropol, on l'equip de Tarragona Ràdio copsa l'ambient de la diada de Sant Jordi. La conversa se centra en dos eixos principals: la venda tradicional de flors i una nova col·lecció de guies de viatge de caràcter històric i cultural. Novetats en el sector floral En una connexió amb la floristeria Flors Carrió, s'analitzen les tendències d'aquest any en la venda de roses: La Rosa Disco: Una de les principals novetats és una rosa multicolor (tenyida amb tons taronges, verds, blaus i fúcsies que s'assemblen a les llums d'una discoteca). Predomini del Vermell: Malgrat les innovacions, la rosa vermella tradicional continua sent la més venuda, especialment entre el públic més clàssic. El preu estàndard de la rosa se situa al voltant dels 4,50 €. Complements: S'incorporen elements com senyeres, espigues, caixes de fusta i figures de dracs per guarnir les flors. Guies de viatge per a veritables viatgers L'entrevista amb Salvador Brucar, autor i director d'una nova col·lecció d'Arola Editors, defineix un nou concepte de guia que fuig del turisme de masses: Subjectivitat i Rigor: Aquestes guies no són manuals turístics convencionals, sinó obres històrico-culturals que barregen l'experiència personal de l'autor amb dades rigoroses. L'esperit romàntic: Es busca recuperar la figura del viatger del segle XIX que redacta dietaris i viu el viatge com una aventura interior. Destinacions actuals: La col·lecció ja compta amb sis títols, incloent ciutats com Berlín, Florència, Lisboa, Atenes i Malta. S'ha anunciat que properament s'inclouran ciutats com Barcelona, Londres i Praga. "Les guies turístiques tenen el seu paper, però aquestes aspiren a connectar el lector amb la cultura europea des de la fascinació personal de l'autor."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Sant Jordi a la Rambla: Entrevista amb autors tarragonins
La celebració de Sant Jordi des de Tarragona Des de la Rambla de Tarragona, l'emissora municipal celebra la diada envoltada de llibres i literatura. En aquest espai es reuneixen tres escriptors per compartir les seves últimes publicacions i reflexionar sobre l'ofici d'escriure en la societat actual. Autors i obres destacades Josep Gironés: Presenta una doble ració literària. D'una banda, un recull de vivències personals al municipi del Catllà i, de l'altra, una guia de rutes per la Terra Alta. Gironés destaca la importància de recollir la història petita de les persones anònimes per entendre la història general. Àngel Octavi Brunet: Parla de la seva obra El meu cadàver i jo, una barreja d'aventures, ciència-ficció i esoterisme basada en vivències reals (com les llums misterioses a les muntanyes de Prades) i conceptes científics com la matèria exòtica. Aleix Cort: Presenta El Lleó i el Far, una novel·la que fa una declaració d'amor a la literatura i a l'humor. Reflexiona sobre la perillositat de la censura, recordant que la prohibició de llibres no és només ciència-ficció històrica, sinó una realitat que cal vigilar. Reflexions sobre l'ofici literari "L'única lluita perduda és la que s'abandona." Els autors debaten sobre diversos aspectes clau: - Internacionalització: La satisfacció de veure obres catalanes traduïdes a altres idiomes, com l'italià. - Procés creatiu: El pas del guió cinematogràfic a la novel·la i la relació amb els personatges (com el cas del personatge McIntosh de Brunet). - El paper de l'autor: La diada de Sant Jordi permet el contacte directe i la signatura d'exemplars, un exercici per "tocar de peus a terra". - Nous formats: L'aposta pel videolit com una forma de literatura audiovisual més enllà del suport paper.