Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

553-576 de 2594
  • Balanç dels fets destacats de l'any a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    24'

    Balanç dels fets destacats de l'any a Tarragona

    El desplegament dels Mossos d'Esquadra Aquest 2008 ha estat marcat per la fita històrica del desplegament complet dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Amb l'arribada d'uns 1.500 agents, la policia autonòmica assumeix les competències de seguretat ciutadana a tot el territori català. Seguretat i Cooperació • L'increment de les detencions no es deu a un augment de la criminalitat, sinó a l'emergència de la xifra negra gràcies a la proximitat de les noves comissaries. • S'ha signat un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona per delimitar competències. • La Guàrdia Urbana es reorientarà cap a tasques de proximitat i policia de barri. "Avui la policia de Catalunya ja és la policia de tota Catalunya." — José Montilla, President de la Generalitat. Successos i Medi Ambient L'any ha deixat diversos episodis crítics que han afectat tant la seguretat de les persones com l'entorn natural de la regió. Incidents Marítims i Industrials • L'enfonsament de la gavarra Sabinosa: Al setembre, aquest accident al port de Tarragona va obligar a activar el Pla Camcat per controlar el vessament de 180 tones de combustible. • Contaminació al riu Francolí: Repsol va ser protagonista per un abocament d'aigües residuals que va provocar la mort de 1.200 kg de peixos. Crònica Negra • Un tràgic cas de violència de gènere al carrer Colom de Tarragona al mes de març. • Assassinats a Vilaseca (empresa de gelats) i al Catllar, encara pendents de resolució judicial. • L'actuació d'un franc tirador a Reus que va ferir un agent de la Guàrdia Urbana. Equipaments, Ensenyament i Salut El panorama social i educatiu ha viscut una profunda transformació amb trasllats històrics i reivindicacions laborals. Canvis Universitaris i Escolars • La Facultat de Lletres abandona la plaça Imperial Tarraco després de 37 anys per traslladar-se al campus de l'Avinguda Catalunya. • L'Escola d'Adults s'ubica al convent de les Clarisses, però l'Escola Oficial d'Idiomes continua bloquejada per manca de finançament. • Protestes massives contra la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) per por a una possible privatització de l'ensenyament públic. Sanitat i Tercera Edat • Vaga al Joan XXIII: S'ha arribat a un acord per millorar l'aplantillament i les instal·lacions d'urgències i quiròfans. • Millores en les residències de la gent gran amb la reforma de La Mercè i la primera pedra del centre de La Granja.

  • Resum Informatiu de l'Any 2008 a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    Resum Informatiu de l'Any 2008 a Tarragona

    L'Impacte de la Crisi Econòmica L'any 2008 ha estat marcat per un canvi dràstic de cicle, passant de l'eufòria a una recessió profunda. A la demarcació de Tarragona, l'atur ha crescut un 60%, arribant gairebé als 44.000 desocupats. El sector de la construcció és el més castigat, amb una caiguda dràstica en la licitació d'habitatges i la concessió d'hipoteques. IPC: S'ha situat en el 2%, la taxa més baixa de Catalunya, fet que desperta por a la deflació. Vulnerability: Entitats com la Casa del Transeünt alerten que perfils joves i persones que mai havien patit penúries ara demanen ajuda. "Tarragona té una economia dinàmica amb sectors potents, cosa que ens permet afrontar la crisi amb més garanties." — Celestino Corbacho, Ministre de Treball. Infraestructures i Mobilitat L'àmbit del transport ha viscut moments de gran tensió i canvis estratègics: Vaga de Transports: Al mes de juny, les protestes per l'alt preu del gasoil van provocar problemes de subministrament als supermercats i enfrontaments amb piquets. L'AVE i l'Avant: Es consolida el servei d'alta velocitat amb Barcelona, tot i les crítiques pel preu del bitllet i la manca de connexions amb els nuclis urbans. Aeroport de Reus: Ryanair obre la seva base operativa, ampliant les destinacions internacionals i potenciant el turisme de baix cost. AP-7: Millores en la circulació pel tercer carril, però amb la polèmica proposta d'un "peatge selectiu" per part d'Acesa. Energia i Seguretat Nuclear El sector nuclear ha estat sota el punt de mira per múltiples incidències a les centrals d'Ascó i Vandellòs. L'episodi més greu va ser la detecció de partícules radioactives a l'exterior d'Ascó, que ha comportat una proposta de sanció de 22,5 milions d'euros per part del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Crònica Política L'any electoral ha deixat un mapa dominat pel PSC, que va aconseguir un resultat històric amb 4 dels 6 diputats en joc a la província. Posteriorment, els partits han renovat lideratges en els seus congressos territorials, destacant l'ascens d'Alejandro Fernández al PP i Albert Pereira a ERC.

  • Resum de l'Any Cultural i Festiu a Tarragona 2008 - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    27'

    Resum de l'Any Cultural i Festiu a Tarragona 2008

    Panorama dels Castells i Cultura Popular L'any 2008 ha estat marcat per la fita històrica dels Castellers de Vilafranca, que s'han adjudicat la seva quarta victòria consecutiva al Concurs de Castells de Tarragona. Tot i l'èxit del certamen, ha sorgit un debat polític sobre la seva periodicitat: • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros proposa passar d'una celebració biennal a una anual. • Les colles castelleres es mostren majoritàriament partidàries de mantenir el format actual. Transformació Urbana i Patrimoni Industrial Un dels eixos conceptuals de la ciutat és la conversió d'espais industrials en equipaments culturals, seguint el model de Liverpool: • L'antiga fàbrica Tabacalera es projecta com a futur Museu Arqueològic i Centre de Creació Contemporània. • Altres espais com la fàbrica Chartreuse es transformaran en escoles d'idiomes. • Es recorda la lluita de les dones treballadores de la fàbrica de tabacs per l'equiparació laboral. Grans Esdeveniments i Exposicions Tarragona s'ha consolidat com a referent visual i expositiu amb: • La primera edició del Festival SCAN de fotografia internacional. • Macroexposicions d'èxit com la dedicada al Titanic i la mostra anatòmica Érase una vez el cuerpo humano. • La celebració de la desena edició de Tarraco Viva, que ja rep prop de 45.000 visitants i obre una oficina permanent. Lletres i Equipaments Culturals En l'àmbit literari, destaca el reconeixement a Montserrat Abelló amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, contrastant amb la pèrdua de l'escriptor i polític Josep Anton Baixeres. Pel que fa a les infraestructures: • S'ha reobert el Museu d'Art Modern després d'una reforma d'un milió d'euros. • Han començat les obres del nou Teatre Tarragona, que podrà acollir òpera i grans formats escènics. Religió i Tradició L'any ha estat excepcionalment intens per a la comunitat catòlica i els amants de la tradició: • Celebració de l'Any Jubilar de Sant Fructuós, que ha apropat milers de pelegrins a les arrels paleocristianes de la ciutat. • Un fenomen social inesperat va ser l'àlbum de cromos sobre l'any jubilar, convertit en una autèntica gimcana ciutadana. • Commemoració del 250è aniversari dels Armats de Tarragona durant la Setmana Santa. "Sóc catalana fins al moll de l'òs." — Montserrat Abelló sobre la seva identitat i el seu guardó literari.

  • Presentació de 'El conte de Nadal' al teatre El Magatzem - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    18'

    Presentació de 'El conte de Nadal' al teatre El Magatzem

    El conte de Nadal: Una versió musical i familiar L'espai de Tarragona Ràdio ha rebut els responsables de la companyia Xerima per presentar l'espectacle musical El conte de Nadal, dirigit per Marc Chornet. L'obra, basada en el clàssic de Charles Dickens, es representa a la sala El Magatzem i destaca per la seva aposta pedagògica i el seu format de teatre musical. Punts clau de la producció Creació col·lectiva i formació: L'espectacle barreja actors experimentats amb noves promeses, com l'Anna Abad, sota la direcció musical de Teresa Valls. S'emfatitza la importància de l'actual formació integral (cant, ball i interpretació) en el teatre musical. Un gir narratiu feminista: La dramatúrgia introdueix el personatge de la Margarideta Dickens, la germana oblidada de l'autor, reivindicant el seu paper com el veritable geni de la família. Música i posada en escena: Adaptacions de cançons populars i nadales amb versions fresques. Veus en directe i un format visual molt atractiu per als més petits. Escenografia i vestuari cuidats per a una experiència immersiva en una sala acollidora. Reflexions sobre l'ofici teatral Els convidats han compartit la realitat de les gires i els bolos, descrivint-los com un procés de desmuntar i adaptar-se a diferents escenaris: "L'ofici s'aprèn anant de bolos pels pobles, muntant i desmuntant; és on realment descobrim la quantitat de situacions que poden sorgir." Informació pràctica i interacció L'obra es presenta els dies 30 i 31 de desembre i el 2 de gener a les 18:30h. Durant l'entrevista, s'ha premiat els oients amb el sorteig d'entrades dobles per a les diferents funcions.

  • Sorteig i activitats del Club dels Tarraconins - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    11'

    Sorteig i activitats del Club dels Tarraconins

    El Club dels Tarraconins reparteix regals de Nadal En una edició especial de Tarragona Ràdio, diversos oients han participat en directe per aconseguir lots de productes del Club dels Tarraconins. L'espai ha servit per posar en valor la cohesió social i les activitats infantils a la ciutat durant les festes. Participació i premis Avis, pares i mares han trucat per destacar l'experiència dels seus fills i nets amb el club. Els guanyadors s'han endut un lot que inclou: * El CD musical "Som els Tarraconins" amb col·laboracions de Lluís Gavaldà i Marc Timón. * Una samarreta exclusiva amb el logotip i la lletra de l'himne. * Xapes i productes promocionals del club. Valoració de la iniciativa Els participants han coincidit en la importància de tenir una oferta d'oci de proximitat sense haver de desplaçar-se a altres ciutats: "Trobo que és molt encertat perquè així podem fer activitats aquí a Tarragona i no haver d'anar sempre a Barcelona." Informació comercial i serveis L'episodi també ha inclòs espais publicitaris rellevants pel territori: * Toyota Certified: Vehicles revisats amb garantia oficial a l'Autoforum. * Pizarro Gala: Especialistes en moda de cerimònia al carrer Mallorca de Tarragona, oferint promocions en complements per a nuvis i convidats.

  • Vida i Relacions a la Residència de la Mercè - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    Vida i Relacions a la Residència de la Mercè

    Gestió Familiar i Adaptació a la Residència El personal de la residència destaca la importància de la relació amb les famílies, que sovint arriben desbordades o amb sentiments de culpabilitat. Un cop superat el procés inicial d'adaptació, les famílies s'integren en la vida del centre gràcies a un horari obert de nou del matí a nou de la nit, convertint l'espai en una segona residència. Alimentació i Dietes Personalitzades La Iolanda explica com es gestiona la cuina per satisfer les necessitats nutricionals i els gustos dels residents: S'ofereix un menú estàndard i una opció de règim (verdures, planxa). Les dietes es pauten conjuntament amb l'equip mèdic i d'infermeria. Es celebren les festivitats amb menús especials (torrons, neules, coca de Sant Joan). Els residents són exigents i participatius, valorant molt positivament la qualitat del menjar. La Tasca de l'Equip Humà L'episodi dóna veu a diferents perfils professionals: Montse (Administració): Amb 31 anys d'experiència, recolza la gestió de personal i la complexa paperassa. Mari (Auxiliar de Geriatria): Responsable de l'atenció directa (higiene, suport diari). Fins i tot s'encarrega de detectar necessitats de roba i ha col·laborat en projectes creatius com la confecció de vestits per als gegants de la residència. La Carta als Reis Mags Com a punt final, el resident José Luis Caballero llegeix una emotiva carta col·lectiva adreçada als Reis d'Orient, on destaca el sentiment de ser una gran família i es formulen desitjos com: "Un paraigües que al girar-lo ens permeti recollir tots els estels de felicitat i poder-los repartir des del terrat de casa nostra." La carta demana salut per al personal, records preservats i que els familiars no s'oblidin de visitar-los.

  • Vida i convivència a la Residència de la Mercè - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Vida i convivència a la Residència de la Mercè

    L'experiència humana a la Residència de la Mercè El programa ofereix una mirada íntima a la realitat quotidiana d'un centre de gent gran, destacant la importància de la gestió emocional tant per als residents com per a les seves famílies. Es posa un èmfasi especial en el procés d'adaptació, on sovint apareix un sentiment inicial de culpabilitat en els familiars, que es transforma en agraïment en observar el benestar dels seus éssers estimats. Pilars del benestar: Alimentació i Atenció Personalització de la dieta: La Yolanda explica com es dissenyen els menús combinant una dieta equilibrada amb opcions de règim i atenció preferencial a les festivitats tradicionals com Nadal o Sant Joan. Atenció directa i integral: La Mari, com a auxiliar de geriatria, detalla que la seva feina va més enllà de la higiene; inclou el suport en activitats diàries i la creació de vincles afectius i confidències. Gestió administrativa: La Montse, amb més de 30 anys d'experiència, destaca la complexitat de la paperassa i el suport constant a la direcció per mantenir el centre en funcionament. Veu i desitjos dels residents "Volem un paraigües que al girar-lo ens permeti recollir tots els estels de felicitat i poder-los repartir." L'episodi culmina amb la lectura d'una emotiva carta als Reis Mags per part del resident José Luis Caballero, on es demana pau, carícies, records preservats i una millora en la comunicació entre polítics per ajudar els més desfavorits. L'acte clou amb una actuació musical en directe a càrrec de Francesc García, simbolitzant l'esperit acollidor de la residència.

  • Vida i convivència a la Residència Mare de Déu de la Mercè - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    50'

    Vida i convivència a la Residència Mare de Déu de la Mercè

    Benvinguda i experiència de l'usuari L'episodi s'inicia destacant la importància del tracte humà i l'afecte que reben els usuaris a la Residència i Casal Mare de Déu de la Mercè de Tarragona. Els residents subratllen que, més enllà de les activitats, se senten persones especials gràcies a l'educació i l'amabilitat del personal. Actuacions musicals i entreteniment • Francesc García, resident i cantant professional, amenitza la jornada interpretant temes clàssics com el bolero Sabor a mí i passodobles com Sierra de Luna i El hijo del ganadero. • La música actua com un element cohesionador que genera alegria i moments de ball entre els assistents. Gestió i funcionament del centre L'Anton, director del centre, explica l'estat actual de les obres de remodelació, que busquen millorar l'accessibilitat amb nous ascensors i espais més de qualitat. La residència, que depèn del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, funciona com una substitució de la llar on es cobreixen necessitats: • Sanitàries i físiques: Metges, infermeres i fisioterapeutes. • Emocionals i socials: Mitjançant un pla interdisciplinar personalitzat per a cada resident. Testimonis de les residents Es presenta una taula rodona amb diverses usuàries que comparteixen la seva visió de la vellesa: • Cinta Pla (88 anys): Explica com la residència la va ajudar a superar una depressió, i destaca que per a ella és una "segona oportunitat" de vida. • Pilar Sogranyes (94 anys): Malgrat els problemes de vista i memòria, valora positivament la companyia i el fet d'estar al centre de Tarragona. • Carme Cambronero (92 anys): Ressalta la rutina diària i el sentiment de família que s'ha creat dins de la institució. • Pepita Duc (85 anys): Coneguda com la "número 1" per la seva memòria, descriu les activitats de gimnàstica, memòria i musicoteràpia. El paper vital del voluntariat El voluntariat es defineix com un engranatge clau per al benestar dels avis. Es destaquen tres perfils: 1. Isabel: Una jove alemanya del Servei de Voluntariat Europeu que aporta música amb el seu clarinet. 2. Marià: Col·laborador en la creació del pessebre i acompanyaments. 3. Miquel Iglesias: Qui llegeix el diari als residents i acaba les sessions recitant poesia clàssica, un dels moments més esperats per les usuàries. "Almenys aquesta nit fem el possible per ser uns homes de bona voluntat." Equip professional i convivència Finalment, es dona veu a les treballadores (treballadora social, auxiliars, administració i restauració). Destaquen que la seva feina és vocacional i basada en l'estimació mútua. L'Encarna, la treballadora social, comenta els reptes de la convivència en habitacions compartides i com l'edat sovint accentua les virtuts de les persones.

  • Experiències i vida al Casal i Residència de la Mercè - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    53'

    Experiències i vida al Casal i Residència de la Mercè

    Una mirada humana a la gent gran de Tarragona L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio ens trasllada al Casal i Residència Mare de Déu de la Mercè. A través d'entrevistes amb usuaris, voluntaris i personal, es descobreix una comunitat vibrant on l'art de les puntes de coixí, la música i les relacions humanes són els protagonistes. L'art i la història de les puntaires El programa comença amb la veu de la Neus i la Leonor, dues expertes puntaires que mostren la complexitat de la seva feina: • Utilitzen eines tradicionals com els buixets, el coixí i fils especials per crear peces d'una finor extrema. • Moltes d'elles han començat a aprendre l'ofici en edats avançades, demostrant que mai és tard per desenvolupar un nou talent. • Realitzen des de mocadors fins a jocs de llit i vanos, en una feina que requereix una paciència infinita. Vida i activitats a la residència L'Anton, director del centre, explica la transformació de la residència i com funcionen els espais renovats. Diverses residents comparteixen la seva experiència personal: • La Cinta (88 anys): Explica com la residència li va donar una "segona oportunitat" després d'una depressió. • La Pilar (94 anys): Parla obertament sobre els reptes de la vellesa, com la pèrdua de vista, però destaca la importància de la companyia. • La Pepita i la Carme: Destaquen activitats com la musicoteràpia, la gimnàstica i el taller de memòria. "Això és més bo que una loteria; aquí m'han donat vida i salut mental." El paper vital del voluntariat Es destaca la tasca de l'Associació de Voluntaris del Tarragonès i del voluntariat europeu. Entre ells: • La Isabel, una jove alemanya que toca el clarinet per als avis. • En Marià, que ha ajudat a fer el pessebre del centre. • En Miquel Iglesias, que llegeix diaris i recita poesia per combatre la soledat dels residents. El valor de l'equip humà El programa finalitza amb el testimoni del personal (treballadores socials, auxiliars i administratives), que reben constants elogis per part dels usuaris. Es descriu el centre no com una institució, sinó com una gran família on es prioritza l'afecte i el respecte mutu.

  • Poesia i Somnis de Nadal amb Carme Sainz - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    4'

    Poesia i Somnis de Nadal amb Carme Sainz

    El Pessebre Imaginat i el Somni de Pau L'episodi presenta una profunda reflexió sobre el significat del Nadal a través de la veu de la Carme Sainz, integrant de la coral i guanyadora d'un premi de poesia de l'Ateneu de Tarragona. El contingut es divideix en dues parts clarament diferenciades pel seu to i temàtica: 1. La tradició del pessebre En un primer bloc, es descriu la voluntat de construir un pessebre tradicional català ple de vida i natura. S'enumeren elements clàssics com: * Boscos i muntanyes amb fonts i ovelletes. * Figures centrals: la Verge Maria, Sant Josep i l'Infant Jesús. * L'arribada dels Reis d'Orient sota un cel estrellat. 2. La poesia: "Somni de Nadal" La Carme recita la seva obra premiada, inspirada per la cruesa de les notícies sobre el tercer món i els conflictes bèl·lics. Els punts clau de la poesia són: * La denúncia que l'infant no plora de fam, sinó de veure el conflicte entre germans. * Una crida directa a la pau substituint el material bèl·lic per símbols de celebració: "No llenceu més bombes. Llenceu capons. No tireu més bales. Tireu torrons." L'anhel de soterrar les armes i substituir les traïcions per abraçades i petons, buscant les benediccions d'un món més humà.

  • Actuació coral i poesia nadalenca a la Residència de la Mercè - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    6'

    Actuació coral i poesia nadalenca a la Residència de la Mercè

    Celebració de Nadal amb la Coral Mare de Déu de la Mercè L'episodi recull una emotiva sessió dedicada a les tradicions nadalenques des de la residència de la Mercè. Sota la direcció de Carme Drudis, la coral ha interpretat la peça popular catalana Jo vull un pessebre, una cançó que descriu amb nostàlgia la construcció del pessebre clàssic amb elements de la natura i figures tradicionals. Poesia per la Pau: "Somni de Nadal" Un dels moments més destacats ha estat la intervenció de Carme Sainz, integrant de la coral i guanyadora d'un premi de poesia de l'Ateneu de Tarragona. L'autora ha recitat la seva obra titulada Somni de Nadal, una peça amb un fort contingut social i antibèl·lic. La poesia està inspirada en els conflictes del tercer món i les notícies de desastres quotidians. Fa una crida a la pau substituint les armes per elements típics de la gastronomia nadalenca: "No llenceu més bombes. Llenceu capons. No tireu més bales. Tireu torrons. Soterreu les armes i funeu els canons." Tradicions i col·laboracions locals L'esdeveniment també ha posat en valor altres activitats i col·laboradors: - Una mostra de punta de coixí a càrrec de la Leonor i la Neus, que expliquen la complexitat d'aquesta tècnica artesanal. - La participació del músic Francesc Garcia, qui ha col·laborat voluntàriament en el muntatge sonor i actuarà posteriorment. El programa fa una pausa per a les notícies de les dotze abans de continuar la seva emissió especial en directe per Tarragona Ràdio.

  • Vida Activa a la Gent Gran: Residencia Mare de Déu de la Mercè - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    34'

    Vida Activa a la Gent Gran: Residencia Mare de Déu de la Mercè

    Connectant amb la Gent Gran Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ens trasllada a la residència i llar de gent gran Mare de Déu de la Mercè per explorar la vitalitat i l'activitat frenètica dels seus usuaris durant les festes de Nadal. Espais de Convivència i Estètica El programa comença amb l'actuació de la coral i es mou cap a la perruqueria del centre, un punt clau de socialització on l'Ester, la perruquera, explica com aquest espai esdevé una petita família. • S'utilitzen mètodes tradicionals com els rulos i els bigodis. • És un servei unisex on els homes també cuiden la seva imatge. • Les converses i el suport emocional són tan importants com el tall de cabell. Activitats Física i Mentals Diversos membres de la junta i monitors comparteixen el catàleg d'activitats que mantenen els avis en forma: • Gimnàstica de manteniment i Ioga: La Paqui (monitora) introdueix elements de pilates i estils moderns com la batuca. • Art i Manualitats: Tallers de pintura amb exposicions a la Diputació i manualitats com el patchwork o les puntes de coixí. • Oci i Esport: L'afició pel billar, coordinada per Bonifacio Porriño, i les excursions culturals i gastronòmiques. La Jubilació com a Nova Oportunitat El debat central de la tertúlia gira entorn de com afrontar la jubilació. Molts convidats coincideixen que: "A vegades hi ha coses de gent gran que tenim a dintre i no ho sabíem fins que ens jubilem." L'episodi subratlla la importància de combatre la solitud i el sedentarisme mitjançant la participació activa en casals, descobrint vocacions tardanes i forjant noves amistats de confiança.

  • Activitats i vida activa a la llar del jubilat de la Mercè - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    35'

    Activitats i vida activa a la llar del jubilat de la Mercè

    Introducció i Ambient Musical L'episodi comença amb una actuació en directe de la Coral Mare de Déu de la Mercè, dirigida per Carme Drudis, interpretant cançons nadalenques des d'una residència a Tarragona. L'ambient és festiu i serveix com a preludi per explorar la vida diària i les activitats dels residents. La Perruqueria: Centre Social L'entrevistadora es desplaça a la perruqueria del centre per parlar amb l'Ester, la responsable del servei. Es destaca que: • La perruqueria funciona com un punt de trobada familiar on les clientes no només s'arreglen, sinó que xerran i esmorzen juntes. • Es mantenen tècniques tradicionals com els rulos i els bigodís, sent aquests últims l'activitat més sol·licitada per a les permanents. • El servei és unisex; els homes també hi acudeixen, sent especialment detallistes amb el tall de cabell i el tractament per evitar l'esgrogueïment del cabell blanc. Activitats Físiques i Formació S'entrevisten diversos membres de la junta i monitors sobre les activitats del centre: Gimnàstica i Benestar • La Paqui, monitora de manteniment, explica com combina exercicis de pilates amb estils més moderns com la batuca. • Es nota una clara bretxa de gènere: la gimnàstica i el ioga estan dominats per dones, mentre que els homes solen mostrar més prejudicis cap a aquestes pràctiques. Expressió Artística i Manualitats • El taller de dibuix i pintura destaca per la seva qualitat, havent arribat a exposar a la Diputació de Tarragona. • La Clara, monitora de manualitats, ensenya tècniques com el patchwork i les puntes de coixí. El Billar: Una Passió Professional El segment final se centra en Bonifacio Porrino, president de l'associació i expert jugador de billar. Bonifacio comparteix la seva història personal: "Vaig haver de deixar el billar durant 30 anys mentre treballava a Correus; la meva il·lusió en jubilar-me era tornar al nivell d'abans." Es discuteix la decadència del billar entre el jovent a causa del cost de les partides i la manca d'estructures formatives, posant en valor el nivell competitiu que encara es manté al casal.

  • Programa especial de Nadal des de la Residència Mare de Déu de la Mercè - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    5'

    Programa especial de Nadal des de la Residència Mare de Déu de la Mercè

    Celebració de Nadal amb la Gent Gran L'emissora Tarragona Ràdio realitza una emissió especial de dues hores des del Saló de Vall de la Residència Assistida i Casal de Gent Gran Mare de Déu de la Mercè. Aquest acte s'emmarca dins del programa festiu del 2008, amb l'objectiu de donar visibilitat a la vida i activitats dels usuaris del centre. Un equipament per a la convivència Anton López, director del centre, explica que l'equipament és molt més que una residència. Inclou un casal de gent gran que forma part de la xarxa de la Generalitat de Catalunya. El casal té una vida autònoma i pròpia. Està dissenyat per dinamitzar i fomentar la integració social. Compta amb instal·lacions modernes: sales de joc, àrees de restauració i espais per a l'associació de gent gran. La Coral: 31 anys de música i amistat Un dels pilars de la dinamització del centre és la seva coral, que compta amb més de tres dècades d'història. En una conversa amb Carme Drudi (directora) i Ferran Martorell (responsable), es destaquen diversos aspectes: Trajectòria: La coral es va fundar pràcticament alhora que la residència i actualment compta amb 34 cantaires. Integració: Molts membres, com el Ferran, es van unir en jubilar-se sense experiència musical prèvia, buscant un espai de socialització. Activitat: Realitzen trobades corals per tota la geografia catalana (Banyoles, Figueres, Pobla de Segur), el que suposa un gran estímul vital per als avis. "No sabia cantar i vaig entrar-hi perquè uns amics em van dir que aquí s'hi estava molt bé. Ara anem per tot arreu i ens ho passem magníficament." Continguts del programa L'especial radiofònic inclou una varietat de continguts preparats pels mateixos usuaris: Música en directe: Interpretació del Glòria de la missa de Schubert i la cançó catalana Jo vull un pessebre. Testimonis: Entrevistes al personal de perruqueria i cuidadors que treballen dia a dia al centre. Cartes i poesia: Lectura de les cartes als Reis Mags escrites pels usuaris i recitals de poemes nadalencs.

  • Especial de Nadal a la Residència Mare de Déu de la Mercè - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    7'

    Especial de Nadal a la Residència Mare de Déu de la Mercè

    Celebració de Nadal amb la gent gran Programa especial de Tarragona Ràdio realitzat en directe des del Saló de Vall de la Residència Assistida, centre de dia i casal de gent gran Mare de Déu de la Mercè. L'esdeveniment aplega més d'un centenar de persones en una jornada marcada per la col·laboració de la direcció i l'entusiasme dels usuaris. Activitats i dinamització del centre L'Anton López, director del centre, explica que l'equipament funciona com un nucli de dinamització integrat en la xarxa de la Generalitat de Catalunya. El casal no és només un espai de lleure, sinó un local social per a l'associació de gent gran on es fomenta la convivència i la participació activa. Durant el programa es destaquen diverses activitats: * Exhibició de puntaires (puntes de coixí). * Lectura de la carta als Reis i poemes de Nadal. * Entrevistes amb el personal i els usuaris. * Actuacions musicals en directe. La Coral Mare de Déu de la Mercè Un dels pilars de la jornada és la intervenció de la coral del centre, que té una trajectòria de 31 anys. La seva directora, Carme Drudi, i el responsable, Ferran Martorell, comparteixen la seva experiència: La coral està formada actualment per 34 cantaires, la majoria de fora de la residència però vinculats al casal. Molts membres, com el mateix Ferran, s'hi van incorporar sense experiència musical prèvia, buscant un estímul i un espai de relació social. Realitzen intercanvis i sortides per tot Catalunya (Banyoles, Figueres, etc.), cosa que ajuda a mantenir la gent gran activa i connectada. "Fa moltes activitats, però continua donant suport a la família i continua treballant també per la societat." Repertori seleccionat Per a aquesta ocasió especial, la coral interpreta peces com el Gloria de la missa de Xube i la cançó tradicional catalana Jo vull un pessebre.

  • Presentació del primer CD del Club dels Tarragonins - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Presentació del primer CD del Club dels Tarragonins

    Estrena musical del Club dels Tarragonins El matí de Tarragona Ràdio ha acollit la presentació del primer treball discogràfic del Club dels Tarragonins, que es presentarà oficialment el pròxim dissabte al Parc de Nadal. Aquest CD és fruit d'una col·laboració entre músics professionals i les principals entitats educatives de la ciutat. Protagonistes i col·laboracions L'entrevista ha comptat amb la participació de Maite Montaner, directora de l'Escola Municipal de Música de Tarragona, i dos dels nens que han posat veu a les cançons: * Víctor Marrugat: Alumne de violoncel del col·legi Pau Delclòs. * Mariona Fernández: Alumna de piano del col·legi Pràctica. Detalls de l'enregistrament Els infants han compartit la seva experiència en un estudi de gravació professional al Llorenç del Penedès. Entre els detalls destacats trobem: * La participació activa de l'Escola Municipal de Música, el Conservatori de la Diputació i l'Estudi de Música. * Col·laboracions d'artistes de renom com Lluís Gavaldà (Els Pets) i Domingo García. * L'objectiu de crear un himne que generi identitat entre els nens i nenes de la ciutat. "Volíem que el Club dels Tarragonins, a part de tenir una imatge o un logo, tingués també un himne on els nens s'hi poguessin sentir identificats." Actuació al Parc de Nadal El punt culminant del projecte tindrà lloc el pròxim dissabte a les 19:00h, on els sis nens protagonistes interpretaran les cançons en directe a l'escenari del Parc de Nadal davant de tota la ciutat.

  • Chantal Grande al nou Consell Nacional de la Cultura - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    7'

    Chantal Grande al nou Consell Nacional de la Cultura

    Chantal Grande s'incorpora al CoNCA L'entrevista se centra en el recent nomenament de Chantal Grande, reconeguda galerista i gestora cultural resident a Tarragona, com una de les 11 membres del nou Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). Aquest òrgan tindrà la funció clau de assessorar el Govern de la Generalitat en polítiques culturals. Una trajectòria dedicada a l'art Durant la conversa, Grande destaca que aquest nomenament és un reconeixement a tota una vida professional independent i descentralitzada de la capital. Entre els seus mèrits destaquen: - La fundació de la Galeria Fòrum, pionera en l'àmbit de la fotografia. - La direcció de programació del Tinglado 2 al Port de Tarragona. - La seva tasca en projectes d'art contemporani i fundacions sense ànim de lucre. Objectius i reptes del Consell Grande explica que el CoNCA neix amb la voluntat de ser un motor de país, amb objectius molt clars: - Garantir la independència de les institucions culturals (com museus) davant els canvis polítics. - Donar suport a la producció i projecció dels artistes. - Posar el focus en disciplines sovint oblidades com el circ, la dansa o la fotografia. "És una oportunitat excepcional de pensar entre visions molt diferents de tots els àmbits de la cultura per parlar, treballar, estudiar i proposar." L'òrgan es constituirà oficialment a finals de gener, moment en què s'iniciarà aquesta nova etapa per a la cultura catalana amb una mirada que també inclou el territori tarragoní.

  • Sorteig de Nadal: Premis a Mora d'Ebre i expectació a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    11'

    Sorteig de Nadal: Premis a Mora d'Ebre i expectació a Tarragona

    Seguiment en directe del Sorteig de Nadal L'emissió de Tarragona Ràdio recull l'actualitat del sorteig de la Loteria de Nadal, destacant els premis que ja han sortit i l'ambient a les administracions locals. Premis destacats i localitzacions Tercer Premi (80.076): Venut íntegrament a la ciutat de Sòria. Cinquè Premi (36.199): Ha repartit la sort a Mora d'Ebre (Administració núm. 2), a més de Barcelona, Terrassa i Cubelles. Altres Cinquens: També han sortit els números 70.593, 73.450 i el més recent, el 29.127. L'espera de la Grossa a Tarragona La unitat mòbil s'ha desplaçat a l'Administració número 1 de la Rambla Nova, on el seu propietari, Pere Sanz, comenta l'expectació ciutadana: "La Grossa de Nadal és l'assignatura pendent que ens queda aquí a Tarragona." Sanz explica diverses curiositats del sector: 1. Preferències numèriques: Els clients busquen majoritàriament terminacions en 7, 5 i 9, mentre que eviten el 0 i l'1. 2. Dates assenyalades: Triomfen els números que coincideixen amb aniversaris, bodes o esdeveniments mediàtics. 3. Hàbits de compra: Malgrat la creença popular, els tarragonins juguen i gasten, però sovint compren fora de la província (Barcelona o Sort). El sorteig de "El Nen" S'observa que les vendes per al proper sorteig de reis depenen directament de la sort d'avui. Si cauen premis importants ara, la gent s'anima més a comprar per al gener, tot i que Tarragona ja ha estat agraciada amb la Grossa del Nen en dues ocasions anteriorment.

  • Sorteig de Nadal i la Grosa a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    4'

    Sorteig de Nadal i la Grosa a Tarragona

    Seguiment en directe del Sorteig de Nadal L'emissió de Tarragona Ràdio d'aquest dilluns, 22 de desembre, se centra en l'actualitat del Sorteig Extraordinari de Nadal. Aquesta jornada simbolitza l'inici de les festes i és viscuda amb una gran il·lusió i esperança, especialment en un context de crisi econòmica. Premis destacats del matí En els primers compassos del sorteig, ja s'han repartit diversos premis significatius: Tercer premi (80.076): S'ha venut íntegrament a la ciutat de Sòria. Cinquens premis: S'han cantat el 70.593, el 73.450 i el 36.199. Aquest darrer (36.199) ha tocat parcialment a la demarcació de Tarragona, concretament a l'administració número 2 de Móra d'Ebre. Connexió amb les administracions locals La unitat mòbil de l'emissora s'ha desplaçat a l'Administració número 11, situada al carrer Baixada de la Misericòrdia de Tarragona. Allà han parlat amb la lotera Maria Dolors Sol, qui ha destacat: L'expectativa per veure si finalment cau la Grossa a la ciutat, ja que Tarragona és una de les vuit províncies on mai ha tocat el primer premi. La situació de crisi fa que la gent desitgi el premi amb més ganes per poder "arreglar una miqueta" la seva situació econòmica. La despesa mitjana per tarragoní se situa al voltant dels 42,5 euros, sent una de les zones on menys es juga a l'Estat. "Ho desitgem amb tantes ganes que esperem que, si no és el primer, un segon... cada any confio que alguna cosa ens toqui."

  • El Parc de Nadal de Tarragona 2008-2009 - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    18'

    El Parc de Nadal de Tarragona 2008-2009

    Detalls de l'edició del Parc de Nadal a Tarragona La regidora de Cultura i Joventut, Sandra Coloma, presenta les novetats del Parc de Nadal de Tarragona, que enguany se celebra al recinte del Palau de Congressos des del 24 de desembre fins al 4 de gener. L'esdeveniment ha eliminat el terme "infantil" del seu nom per subratllar que és una proposta oberta a persones de totes les edats, "de 0 a 100 anys". Eixos temàtics i activitats Temàtica central: Després d'un 2008 centrat en la interculturalitat, l'edició actual s'inspira en l'astronomia i l'agronomia, creant un univers visual basat en fruites i verdures per potenciar la creativitat. Projecte Plaça Major: Situat a l'entrada, funciona com un laboratori d'experimentació per allunyar els nens de les pantalles i fomentar la imaginació. Col·laboració ciutadana: El teixit associatiu, clubs esportius i diverses àrees de l'Ajuntament participen en els tallers i espectacles, que canvien cada tres dies. Informació pràctica i tarifes Tarifa Plana: Per un preu de 12 euros, s'ofereix un abonament per a tots els dies del parc que inclou un adult acompanyant gratuït. Preus generals: L'entrada senzilla per a nens de 2 a 16 anys és de 3 euros i l'acompanyant adult paga 1 euro. Horaris: Obert matí i tarda, tancant només el dia 25 al matí i el dia 1 de gener durant tota la jornada. Altres tradicions de les festes La conversa també ha destacat la recuperació del Nen dels Nassos, que sortirà el 31 de desembre juntament amb l'Home dels Nassos. De cara a la Cavalcada de Reis, s'ha garantit que els caramels repartits per l'Ajuntament seran sense gluten per a la inclusió dels nens celíacs, mentre el consistori ja comença a planificar el centenari de la cavalcada per a l'any vinent. "Volem fer un espai on et sentis com a casa i que gaudeixis d'una bona estona lluny dels consumismes habituals de la tele o les consoles."

  • Els Pastorets de la Salle: Tradició i Relleu Generacional - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    8'

    Els Pastorets de la Salle: Tradició i Relleu Generacional

    La Tradició Històrica dels Pastorets Josep Maria Rota explica la llarga trajectòria de els Pastorets de la Salle, que es representen al Teatre Metropol de Tarragona de manera continuada des del 1951, tot i que els seus orígens es remunten als anys 20. L'obra es basa en el text clàssic de Josep Maria Folch i Torres, el qual es manté íntegrament pel que fa al contingut, però amb algunes retallades per adaptar-se als horaris actuals. Adaptació i Evolució de l'Espectacle Retallades necessàries: Tradicionalment, les obres eren molt llargues perquè no existien altres formes d'entreteniment. Avui s'ha escurçat per fer-la més amena per a les famílies i els infants. Transmissió familiar: La representació ha esdevingut un centre de vida social on generacions de pares a fills han passat pels mateixos papers. El Gran Relleu Generacional d’Enguany Aquest any destaca per un canvi profund en l'elenc, afectant rols que havien estat estàtics durant dècades: Jubilació de personatges mítics: Després de 30 anys, el Josep Maria Toset (Lluquet) i la Montse Tomàs (Isabaló) deixen els seus papers principals per passar a tasques de direcció i rols secundaris. L'escalafó actoral: El sistema funciona com un meritoriatge. Per exemple, l’actor que feia de Llucifer passa a fer de Lluquet, i el fill de l’anterior Lluquet debuta ara com a Llucifer. Sagues familiars: Es manté la presència de nissagues com la de Maria Lourdes Aleu, amb la seva filla i el seu net participant activament en l'obra. Preparació i Representacions Degut a la quantitat de nous actors, els assajos han estat especialment intensos des del mes d'agost, amb sessions particulars a casa del director. "L'única garantia de futur que queda és el relleu generacional." Les representacions tindran lloc els dies 26 de desembre (Sant Esteve) i 27 de desembre al Teatre Metropol, convidant especialment els avis a portar els seus nets per mantenir viva la continuïtat cultural.

  • La tradició artesana de Casa Cervent a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    8'

    La tradició artesana de Casa Cervent a Tarragona

    El món del torró artesà a la Rambla Vella Aquesta conversa ens trasllada a l'emblemàtica botiga Casa Cervent de Tarragona, on la Joana López explica com es viu la campanya de Nadal des d'una perspectiva tradicional i propera. Tot i que els hàbits de consum han evolucionat, el torró continua sent el protagonista indiscutible de les taules catalanes. Productes i tendències de consum El rei de les festes: El torró de Xixona continua sent el més venut i l'estrella de la casa. Auge de la xocolata: S'observa una forta tendència cap a la innovació en les xocolates, amb combinacions com les avellanes banyades amb gust de gerds. La clàssica crema: El torró de crema cremada manté la seva gran acceptació entre el públic fidel. L'elaboració artesanal i el mercat L'èxit de Casa Cervent rau en la qualitat de la matèria primera i en l'elaboració recent del producte. Segons la Joana, la fabricació comença poc abans de Tots Sants i es manté fins ben entrada la campanya nadalenca per garantir la frescor. "La nostra clau per donar aquesta gran qualitat és que també és un producte recent fet." Impacte de la crisi i preus Malgrat el context econòmic, el consum de torró artesà no sembla patir una davallada significativa. La gent prioritza la tradició, adaptant si cal el pes de la peça (passant de barres de 600g a 400g) però sense renunciar a la qualitat. El preu mitjà per a un assortiment familiar sol rondar entre els 30 i 50 euros.

  • Deu anys de la Residència Sant Jordi a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    12'

    Deu anys de la Residència Sant Jordi a Tarragona

    Una dècada d'allotjament universitari a Tarragona Josep Maria Granell, coordinador de la Residència Universitària Sant Jordi, explica la història i l'evolució d'aquest centre emblemàtic en el seu desè aniversari. L'entitat, gestionada pel grup RESA en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha esdevingut una peça clau per a l'acollida d'estudiants a la ciutat. Transformació i serveis del centre L'edifici ha viscut una profunda renovació per adaptar-se a les necessitats actuals: - Adaptació de l'espai: De les antigues habitacions múltiples d'alberg (6-8 persones) s'ha passat a un format d'habitacions individuals o dobles amb bany propi, wifi i calefacció. - Servei integral: Ofereix pensió completa, neteja i manteniment, facilitant que els estudiants se centrin exclusivament en els seus estudis. - Accessibilitat: La residència està totalment adaptada per a persones amb discapacitat, fet que la fa molt atractiva durant l'estiu per a col·lectius específics. Perfil de l'estudiant i convivència La residència acull prop de 170 estudiants. Tot i que la majoria provenen de les Terres de l'Ebre i Lleida, s'ha detectat un increment d'estudiants d'arreu de l'estat i internacionals: - Origen divers: Estudiants de Galícia, Canàries, Andalusia i beneficiaris de beques com les Erasmus o la Fundació Carolina. - Ambient familiar: Es fomenta un tracte proper entre el personal i els residents, buscant que es trobin "com a casa". - Normes de convivència: Existeixen regles mínimes de respecte (horaris de descans, prohibició d'animals) per garantir l'estudi i el benestar. "Si la universitat no creix, la residència no creix. Són dues coses que van juntes i van de la mà al 100%." Dualitat curs i estiu Durant l'any acadèmic (setembre a juny), el centre és purament universitari. En arribar el juliol i l'agost, s'integra a la xarxa d'albergs de la Generalitat (Xanascat), acollint grups i turisme juvenil, tot i que alguns estudiants internacionals hi romanen durant tot l'any.

  • Seguretat viària i campanyes de Nadal a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    Seguretat viària i campanyes de Nadal a Tarragona

    Campanya de Seguretat Viària de Nadal El sotsinspector dels Mossos d’Esquadra i cap de l’àrea regional de trànsit a Tarragona, Josep Francesc Cuevas, detalla el dispositiu especial que va començar l'11 de desembre i s'allargarà fins al 7 de gener. L'objectiu principal és reduir la sinistralitat en unes dates marcades pels nombrosos desplaçaments i celebracions socials. Controls d'Alcohol i Drogues Es realitzen controls en horaris variables: matí, tarda i nit, ja que s'ha detectat consum vinculat tant a dinars com a sopars d'empresa. Les dades provisionals són preocupants: un 7% de positius en alcoholèmia i entre un 65-70% en el cas de drogues (en controls on se sospita de consum). S'alerta sobre el fenomen del policonsumidor: persones que combinen diverses substàncies com cocaïna, cànnabis i heroïna. Principals causes d'accidents L'element humà continua sent el factor determinant en la majoria de sinistres. Els Mossos destaquen tres perills crítics: Distraccions tecnològiques: L'ús de mòbils, GPS i altres dispositius digitals mentre es condueix. Velocitat: Es mantenen els controls amb vehicles logotipats i camuflats, especialment a la N-340. Relaxació en trajectes curts: El risc augmenta a les vies secundàries a prop del domicili, on el conductor acostuma a abaixar la guàrdia. Balanç de sinistralitat "La feina la farem quan la sinistralitat sigui zero; tot i que sembli utòpic, hem de lluitar per això." Actualment, la demarcació de Tarragona registra 34 víctimes mortals, una xifra inferior a les 47 del mateix període de l'any passat, però que el cos policial considera encara massa elevada. Recomanacions i consells Consum zero: Si s'ha de conduir, no beure ni una gota d'alcohol. Sistemes de retenció: Ús obligatori del cinturó i especial atenció a les cadiretes de seguretat infantil. Distància i velocitat: Mantenir la distància de seguretat en vies ràpides i moderar la velocitat segons el trànsit.