Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

577-600 de 2594
  • Entrevista a Daniel Pi sobre Pressupostos i Legislatura - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    Entrevista a Daniel Pi sobre Pressupostos i Legislatura

    Balanç de l'actualitat política i pressupostària L'entrevista amb el diputat per Tarragona d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Daniel Pi, tanca un cicle de converses parlamentàries a Tarragona Ràdio coincidint amb l'equador de la legislatura i l'aprovació dels comptes públics. Els Pressupostos de la Generalitat 2009 i el Finançament Daniel Pi defensa els nous pressupostos com a eines necessàries per afrontar la crisi econòmica, destacant dos eixos fonamentals: * Polítiques socials i d'ocupació: Reforç del suport a les persones que busquen feina i inversions anticrisi. * El conflicte del finançament: El diputat qualifica l'actual sistema de finançament d'"il·legal" i "injust" perquè incompleix l'Estatut, situant Catalunya per sota de la mitjana de despesa per habitant en comparació amb altres comunitats. Pel que fa a la votació dels Pressupostos Generals de l'Estat, Pi justifica el vot contrari d'ICV per la falta d'acord en el finançament, marcant distàncies amb els socialistes catalans: "Un mal acord de finançament l'hauríem pogut fer fa molts mesos... cal molta més fermesa." Inversions al Camp de Tarragona Davant les crítiques de l'oposició (CiU i PP) sobre una davallada d'inversions al territori, el diputat argumenta que: 1. Es troben en el nivell d'inversió més alt de la història de la Generalitat. 2. Cal millorar la capacitat de lobby de les comarques de Tarragona a Barcelona per competir amb altres demarcacions. 3. L'esforç inversor és clau per moure sectors com el de la construcció en temps de crisi. Gestió dels departaments d'Iniciativa Pi fa un balanç positiu de la feina feta a les conselleries dirigides per la seva formació: * Interior (Joan Saura): Destaca la finalització del desplegament dels Mossos d'Esquadra i els avanços en memòria històrica. * Medi Ambient (Francesc Baltasar): Remarca la gestió de la crisi de l'aigua prioritzant la reutilització, el reciclatge i la construcció de dessalinitzadores per reduir la dependència de l'Ebre. Finalment, sobre la polèmica per l'assistència de comandaments dels Mossos a una conferència de Saura, Pi la defineix com una "polèmica desafortunada" i defensa que s'ha actuat seguint la cortesia institucional habitual.

  • Trasllat dels Estudis de Comunicació de la URV al nou Campus Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    28'

    Trasllat dels Estudis de Comunicació de la URV al nou Campus Catalunya

    Adéu al Seminari: Una Etapa de Set Anys L'episodi narra el moment històric de la mudança dels estudis de Periodisme, Publicitat i Comunicació Audiovisual de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Després de set anys ubicats a l'antic edifici del Seminari, a la Part Alta de Tarragona, la comunitat acadèmica es prepara per traslladar-se a les noves instal·lacions de l'Avinguda Catalunya. Perspectives de la Comunitat Universitària El programa recull diversos testimonis que reflecteixen una barreja de nostàlgia i il·lusió: • Els Alumnes: Valoren la intimitat i el caliu del Seminari, descrivint-lo com una petita família, però esperen amb ganes el nou campus per la millora en recursos com la biblioteca, el bar i la facilitat d'aparcament. • La Consergeria: La Montse, figura emblemàtica del centre, expressa la seva tristesa per perdre el contacte diari amb el jovent, mentre els professors la lloen com el millor calmant sense efectes secundaris pel seu bon tracte. • El Professorat: Bernat López i Enric Castelló destaquen que, tot i l'encant de la Part Alta, el canvi posarà fi a problemes estructurals com el fred i la falta d'espai. Millores Tècniques i Futur L'Isidre Montreal, cap tècnic, detalla el gran repte logístic que suposa moure quatre camions de material, incloent estudis de ràdio i platós de televisió. "Passem de tenir un plató de 35 metres quadrats a dos platós de 100 i 85 metres quadrats respectivament." El Nou Campus Catalunya La integració en el nou campus permetrà: • Crear sinergies amb altres facultats com la de Dret o Lletres. • Estrenar tecnologia d'última generació per a la docència. • Consolidar el departament amb la possible incorporació plena del grau en Comunicació Audiovisual el 2009.

  • Anàlisi de la pobresa a Tarragona: Estudi de Càritas i la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    Anàlisi de la pobresa a Tarragona: Estudi de Càritas i la URV

    Estudi sobre la Precarietat Econòmica a Tarragona El director de Càritas Interparroquial, Jordi Borràs, i l'investigador de la URV, Francesc Valls, presenten una "fotografia" detallada de la situació social a la ciutat, basada en una mostra de 931 llars. El Llindar de la Pobresa L'estudi revela que el 20% de les llars de Tarragona viu sota el llindar de la pobresa. Aquest límit es defineix tècnicament: Es calcula com el 60% dels ingressos mitjans per unitat de consum. Per a una persona sola, el llindar se situa en els 7.560 euros anuals (menys de 800 € al mes). Aquestes dades mostren un estancament; el creixement econòmic de les darreres dècades no ha aconseguit reduir aquest percentatge estructural. Perfils de Vulnerabilitat S'identifiquen quatre perfils principals en risc de pobresa: Dones d'edat avançada: Majoritàriament vídues que viuen soles amb pensions mínimes. Dones amb càrregues familiars: Llars monoparentals derivades de ruptures familiars on hi ha infants implicats. Joves i treballadors precaris: Persones emancipades o que sustenten la llar però amb una vinculació feble amb el mercat laboral (working poor). Nuclis diversos i immigració: Llars on conviuen diversos nuclis familiars sense parentiu o col·lectius de nouvinguts. Previsions i Acció Social Els interlocutors expressen la seva preocupació per l'actual crisi econòmica i l'augment de l'atur. Adverteixen que la situació es pot agreujar durant els mesos de febrer i març, quan moltes persones acabin de percebre les prestacions de desocupació. "L'estudi ha de servir perquè ens aturem un moment i diguem cap a on hem d'anar; quines actuacions en recursos humans i econòmics fan falta a partir d'ara." Es fa una crida a la col·laboració entre Càritas, els serveis socials municipals i les administracions per implementar mesures estructurals més enllà de l'ajuda puntual d'emergència (aliments, roba i habitatge).

  • Estudi sobre la pobresa i les condicions de vida a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    21'

    Estudi sobre la pobresa i les condicions de vida a Tarragona

    La pobresa a Tarragona: Una radiografia preocupant L'estudi elaborat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) a petició de Càritas Interparroquial revela dades alarmants sobre la situació socioeconòmica de la ciutat. La conclusió més destacada és que una de cada cinc llars tarragonines (el 20%) viu per sota del llindar de la pobresa, una xifra que s'ha mantingut estancada malgrat els anys de creixement econòmic previs. Perfils més vulnerables L'informe identifica quatre perfils principals en risc d'exclusió: * Dones grans: Vídues que viuen soles amb pensions mínimes. * Famílies monoparentals: Dones amb fills a càrrec després de ruptures familiars. * Joves precaris: Tot i tenir feina, els seus ingressos són insuficients per cobrir les despeses d'habitatge i vida. * Nuclis diversos i immigració: Llars on conviuen diverses famílies o persones nouvingudes sense xarxa de suport. Context econòmic i territorial L'anàlisi destaca una forta desigualtat territorial, amb una concentració de la pobresa als barris de ponent en contrast amb la zona de llevant. A més, s'alerta que les dades, recollides fins a l'abril del 2008, no reflecteixen totalment l'impacte de la crisi actual, la qual cosa fa preveure un agreujament imminent quan s'esgotin les prestacions per atur. "Un 20% de llars per sota del llindar de la pobresa vol dir persones amb dificultats reals per desenvolupar una vida digna." El paper de les entitats i l'administració Càritas i els serveis socials es troben actualment col·lapsats per l'increment de sol·licituds d'ajuda bàsica (aliments, roba i habitatge). Els experts reclamen mesures estructurals per part de les administracions per no deixar tota la responsabilitat a les entitats del tercer sector.

  • 150 anys d'història dels Bombers de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    17'

    150 anys d'història dels Bombers de Tarragona

    Commemoració i Recerca Històrica L'entrevista gira entorn de la presentació del llibre que commemora els 150 anys del cos de bombers de Tarragona. L'autor, Josep Ferrer, destaca per la seva doble faceta de bomber i historiador, el que ha permès dotar l'obra d'una visió interna i tècnica combinada amb el rigor acadèmic. Evolució del Cos a Tarragona L'historiador divideix la trajectòria dels bombers en diverses etapes clau: Els orígens (1858): Sorgiment d'un cos modern lligat al creixement urbanístic i a l'incipient industrialització. Precarietat inicial: Els primers bombers no eren professionals per oposició, sinó que es reclutaven entre oficis específics com paletes, fusters o serrallers, ja que tenien coneixements estructurals útils per extingir incendis. Mancança de mitjans: Al principi s'utilitzaven carros estirats per animals o pels mateixos bombers, sovint llogats a particulars. Professionalització: El gran salt es produeix amb l'arribada de la Generalitat de Catalunya, que modernitza les estructures i la formació. Ubicacions i Fets Rellevants El llibre repassa els diferents emplaçaments que ha tingut el parc a la ciutat, des de magatzems precaris a la Baixada del Roser o la Plaça de la Font, fins a la seu històrica al carrer Cos del Bou (actual local casteller) i l'actual ubicació al Polígon Francolí. "És més important tenir compromís amb la feina que tenir vocació." Reptes i Futur L'autor també reflexiona sobre la realitat actual del col·lectiu, destacant: * La preparació específica per als riscos de la indústria química de Tarragona. * La lenta però progressiva incorporació de les dones en les tasques operatives. * Les reivindicacions laborals històriques, com la regulació de l'edat de jubilació.

  • Tercera edició del programa 'Tu ajudes' de Caixa Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    12'

    Tercera edició del programa 'Tu ajudes' de Caixa Tarragona

    Detalls de la nova convocatòria social L'entrevista amb Javier Bas, director de l'obra social de Caixa Tarragona, desgrana la tercera edició del programa 'Tu ajudes'. Aquesta iniciativa destaca per la seva gestió participativa, on els clients tenen el poder de decisió sobre el destí dels fons. Caràcters i requisits del programa Participació oberta: Entitats privades sense ànim de lucre amb un mínim d'un any d'antiguitat. Àmbits d'actuació: S'inclouen set categories que van des de la integració social i la dependència fins a la cultura, l'esport de base i el medi ambient. Territorialitat: Els projectes s'han d'executar estrictament en l'àmbit d'actuació de l'entitat financera. Pressupost: Es preveu un increment d'entre el 15% i el 20% respecte a l'any anterior, podent assolir els 1,7 milions d'euros. El calendari del procés Fase de presentació: Fins al 31 de gener, les entitats han d'inscriure els seus projectes exclusivament via web. Fase de votació: Durant els mesos de març i abril, els clients podran votar a través de la web, caixers o oficines. Execució: Els projectes seleccionats s'hauran de desenvolupar a partir de juny. "La característica fonamental és que són els clients de Caixa Tarragona els qui decideixen amb quins projectes es donarà el suport." Impacte i visibilitat L'èxit de la convocatòria és creixent, passant de 261 entitats beneficiades el primer any a 452 el segon. Com a novetat, el calendari 2009 de l'entitat homenatja 12 d'aquestes associacions, les quals participaran en un acte públic el proper dilluns a l'auditori de la caixa.

  • La Ventafocs de Plan B: Dansa contemporània al Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    7'

    La Ventafocs de Plan B: Dansa contemporània al Metropol

    La reinvenció d'un clàssic per a públic familiar L'entrevista amb Arantxa Sagardoi, directora de la companyia Plan B, ens presenta una versió de la Ventafocs que combina la fidelitat al conte original amb el llenguatge de la dansa contemporània. L'espectacle, que es recupera dins la programació del Metropol Familiar, destaca per la seva capacitat d'apropar la dansa a tots els públics. Detalls de la posada en escena Aquesta versió manté els elements icònics que els nens esperen trobar, però sota una mirada artística actual: Fidelitat a la història: Malgrat l'ús de coreografia contemporània, es mantenen els personatges clàssics (madrastra, germanastres, príncep) i objectes clau com la calabassa i la sabata. Música: Una combinació orquestrada o col·lage de peces clàssiques de compositors com Mozart i Bizet. Escenografia i vestuari: Fruit de la col·laboració amb l'Escola d'Art i escoles de dansa de Tarragona, integrant la comunitat local en el procés creatiu. Caràcter col·laboratiu i internacional Una de les grans novetats d'aquesta representació és la participació de ballarins de Mallorca. Seguint la filosofia de la companyia d'establir vincles amb les ciutats on actuen, un grup de vuit ballarins mallorquins es desplaçarà expressament a Tarragona per participar en la funció al Teatre Metropol. "La nostra fada té un problema: fa molt de temps que ningú li demana cap desig perquè els nens ja no creuen en les fades." Propers projectes Arantxa Sagardoi ha avançat que, a part de les obres de repertori com aquesta, la companyia està immersa en la gira de Dinamo Visions i ja prepara nous projectes per a l'any vinent, mantenint un ritme d'assaig constant per oferir propostes tant al carrer com a les sales de teatre.

  • Protesta estudiantil en l'acte d'enllaç de la Facultat de Lletres - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    2'

    Protesta estudiantil en l'acte d'enllaç de la Facultat de Lletres

    Protesta durant l'acte de trasllat a la URV Durant l'acte institucional d'acomiat de l'antic edifici de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a la plaça Imperial Tàrraco, s'ha produït una acció de protesta per part d'un grup d'estudiants. L'acte, que simbolitza el trasllat al nou Campus Catalunya, s'ha vist interromput momentàniament per membres del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Detalls de l'acció Participants: Un grup d'alumnes vestits de negre i amb màscares. Reivindicacions: Protesta contra la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior, conegut com el Pla Bolonya. Acció física: Han desplegat una pancarta amb el lema: "No a l'espai d'educació europeu. Volem decidir" Desenvolupament de l'acte Malgrat que la interrupció ha obligat a aturar les intervencions inicialment, la situació s'ha normalitzat sense incidents greus. Els conferenciants, incloent-hi l'exalumne i director del Ramon Llull, Josep Bargalló, han hagut de desplaçar-se als extrems de la taula presidencial per continuar amb els parlaments mentre els estudiants mantenien la pancarta visible davant de l'audiència. Canvis en el campus universitari Aquest trasllat no afecta només a Lletres, sinó que també implica el moviment dels estudis de comunicació, que abandonen la seva seu actual al Seminari per integrar-se a les noves instal·lacions del campus.

  • Acomiadament dels estudis de Lletres a la plaça Imperial Tàrraco - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Acomiadament dels estudis de Lletres a la plaça Imperial Tàrraco

    Adéu a un edifici històric de la URV L'episodi recull l'acte institucional d'acomiadament dels estudis de lletres a l'emblemàtic edifici de la plaça Imperial Tàrraco, després de 37 anys d'activitat. La jornada combina la solemnitat institucional amb la nostàlgia dels que van viure els inicis de la universitat a Tarragona. Memòries i anècdotes del professorat Diversos testimonis clau comparteixen les seves experiències personals sobre la precarietat i l'esperit dels primers anys: Josep Oliveras i Joan Prat: Recorden el contrast entre la inexperiència dels inicis i la magnitud de les primeres classes en espais reaprofitats. José Manuel Jiménez: Destaca el paper del bar com a "aula per antonomàsia", on es gestaven projectes de tesi en tovallons de paper, i recorda l'arribada dels primers ordinadors i els disquets de 5 i quart. Joan Igual: Rememora els orígens de la Facultat de Química i les deficients condicions materials dels anys 70, incloent-hi goteres i instal·lacions precàries. El paper cabdal del personal no docent Es fa un reconeixement especial a figures com l'Antonio (responsable del bar) i el Joaquim (conserge), descrits com a peces fonamentals per al funcionament diari de la facultat al llarg de les dècades. Interrupció de l'acte per protestes L'esdeveniment s'ha vist alterat per una acció de protesta: "L'acte en aquests moments es troba interromput perquè s'ha boicotejat per part d'alumnes del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans en contra del Pla de Bologna." Aquesta mobilització ha aturat la lliçó magistral del professor Lluís Navarro, qui havia de ser l'encarregat de cloure simbòlicament les classes a l'edifici. Propers passos: El trasllat al Campus Centre Malgrat la interrupció, el programa preveu una cercavila per unir les antigues instal·lacions amb les noves al Campus Centre de l'Avinguda Catalunya, simbolitzant el començament d'una nova etapa.

  • Cantada de Nadales escolar a la Rambla Nova de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    9'

    Cantada de Nadales escolar a la Rambla Nova de Tarragona

    Ambient nadalenc al cor de Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio connecta amb la Rambla Nova, on s'està celebrant la tradicional cantada de Nadales a càrrec dels centres escolars de la ciutat. Enguany, l'esdeveniment ha canviat d'ubicació —de la plaça Corsini a la Rambla, a l'alçada de la Fonda del Centenari— a causa de la instal·lació de la carpa provisional del mercat. Protagonistes i centres participants En aquesta edició hi participen un total de vuit escoles de primària, entre les quals destaquen: * Col·legi Sagrat Cor: Els alumnes de primer i segon han interpretat peces com la Christmas Song. * Col·legi Mare de Déu del Carme: Alumnes de quart curs encarregats de tancar l'acte amb Sant Josep i la Mare de Déu i El Pobre Alegre. * Altres centres mencionats: Joan Roig, L'Ensenyança, Saavedra, CEIP Bonavista, El Carme i Sant Domènec. Testimonis i vivències L'emissora recull les impressions de diversos col·lectius que participen en la festa: * Els Pares: En Francesc Sabata, pare d'una alumna, destaca la il·lusió dels nens i com aquestes celebracions ajuden a recuperar l'esperit d'infantesa, tot i haver-se d'escapar de la feina per la conciliació familiar. * Les Mestre: La Míriam i altres docents del Sagrat Cor expliquen que la preparació comença al novembre i inclou treballs manuals, assajos intensius i la decoració de tota l'escola. Activitats complementàries Com a novetat, després de cantar, els grups escolars visiten el Belén Bancaja, situat al Mercat Central. Es tracta d'un pessebre monumental, considerat un dels més grans d'Europa, que està generant un gran èxit de públic i cues considerables. "Et recorda la teva pròpia infància i gaudeixes molt de la seva il·lusió."

  • Entrevista a Ramon Homet: Música, Zen i el Premi Ciutat de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    Entrevista a Ramon Homet: Música, Zen i el Premi Ciutat de Tarragona

    La Fusió de l'Orientalisme i la Música Contemporània L'entrevista presenta Ramon Homet, guanyador del Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona. El compositor explica com la seva obra, titulada Gagaku, s'inspira en la tradició japonesa i en la contemplació de la natura, establint un paral·lelisme entre la filosofia zen i l'excursionisme català. Formació i Influències Homet destaca per una trajectòria singular que combina la música amb la tecnologia: Formació: És enginyer de telecomunicacions, fet que li permet utilitzar l'ordinador com una eina essencial en el procés creatiu. Mestres: Ha rebut influències directes de figures com Jonathan Harvey, Joan Guinjoan, així com dels referents del segle XX Messiaen i Ligeti. Instrument: Estudia el shakuhachi, la flauta de bambú tradicional que usaven els monjos zen per a la il·luminació. L'obra guardonada: Gagaku L'obra premiada rep el nom de la música ritual del Palau Imperial del Japó. Els trets distintius de la composició són: Llum i Consonància: A diferència de la foscor de molta música del segle XX, Homet aposta per l'ús de quintes justes i una orquestració transparent i lluminosa. Temporalitat Circular: Busca crear una sensació d'aturada del temps, oferint un paisatge sonor en lloc d'un discurs narratiu clàssic. Plurifocalitat: L'obra inclou grups de cambra situats darrere del públic per fer que la música circuli per tota la sala. "La novetat consisteix a presentar els paràmetres de sempre —harmonia, contrapunt, forma— des d'una perspectiva diferent, sigui l'oriental o l'electrònica." L'estrena de l'obra tindrà lloc a l'estiu amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) a Tarragona, un marc que el compositor considera especial per ser a "casa".

  • Klimt i la Programació de Nadal al CaixaForum Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Klimt i la Programació de Nadal al CaixaForum Tarragona

    Nova Exposició: Gustav Klimt i l'Essència del Dibuix El director de CaixaForum Tarragona, Carles Marqués, presenta la nova exposició dedicada a l'austríac Gustav Klimt, que s'inaugura oficialment aquesta setmana. A diferència de les seves obres pictòriques més famoses marcades pels colors daurats, aquesta mostra se centra en 75 dibuixos originals de la col·lecció Savarski. L'obra nua: L'exposició destaca pel traç nu i minimalista que capta la personalitat femenina més enllà dels cànons de bellesa de l'època. Impacte social: Es recorda com el treball de Klimt va escandalitzar la Viena de finals del segle XIX en dibuixar dones en totes les seves etapes (embarassades, velles, grasses). Activitats complementàries: S'ha programat un cicle de conferències que abordarà la relació de Klimt amb la modernitat, el simbolisme i la música de la seva època. Cultura per a Tothom i Programació de Nadal El centre manté la seva filosofia de ser un espai viu amb activitats diàries, especialment enfocades a aquestes festes: Divulgació Musical: Continuen les sessions per apropar la música culta al gran públic, amb monogràfics sobre Bach, Dvorák i Carl Orff (Carmina Burana). Tallers Familiars: Activitats de creació de guarniments nadalencs sostenibles i tallers pedagògics sobre el dibuix de Klimt. Espectacles de Format Especial: Un toc de Pastorets: Una versió divertida i diferent de la tradició catalana. Graffiti Clàssic: Concert familiar amb molt de ritme. Comediants: Al gener arribarà l'espectacle Liu i els números, una producció que barreja teatre i ciència. "Són aquests artistes els que trenquen els sostres que ens imposem a la societat i van més enllà; gràcies a ells hem pogut veure altres realitzacions d'artistes valents que han transcendit la seva època."

  • Balanç de dos anys del TAV al Camp de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    25'

    Balanç de dos anys del TAV al Camp de Tarragona

    Balanç i Reivindicacions per l'Estació del Camp En motiu del segon aniversari de l'arribada del tren d'alta velocitat a les comarques de Tarragona, els alcaldes de la Secuita i Perafort, Eudal Roca i Joan Martí Pla, denuncien l'incompliment sistemàtic dels acords signats amb Adif. Tot i l'èxit de passatgers, les millores promeses en infraestructures i serveis bàsics continuen aturades. Incompliments de l'Estat i l'Administració Central Els alcaldes expressen una profunda decepció pel desinterès de l'administració central de Madrid. Els punts clau no resolts inclouen: • Manca d'il·luminació a les rotondes d'accés. • Problemes amb el subministrament d'aigua potable i l'eliminació d'aigües residuals. • Absència d'un pla de seguretat i evacuació vinculat al polígon químic proper. • Deficiències en les carreteres i la comunicació amb els nuclis urbans. "Dos anys després la cosa està exactament igual. No s'ha complert cap acord del conveni per incompetència o falta de mitjans per part d'Adif." Reptes de la Mobilitat i el Transport Públic Malgrat que l'estació ha superat les previsions inicials, assolint més de 450.000 usuaris anuals, la connectivitat és el gran punt feble: • Autobusos: Es considera un fracàs l'oferta actual per la manca de freqüències i la supressió de línies de la Generalitat. • Taxis: S'anuncia la creació d'una àrea concertada del taxi entre Perafort i la Secuita amb tarifes úniques per resoldre els conflictes territorials. • Aparcament: Es reclama ampliar el pàrquing actual però amb una premissa clara d'integració paisatgística per protegir l'entorn natural. Impacte Socioeconòmic i Futur L'alta velocitat s'ha consolidat com una eina fonamental per a estudiants i treballadors que es desplacen a Barcelona, Lleida o Madrid, permetent mantenir la residència al territori. Els alcaldes proposen imitar models com el francès, on les estacions perifèriques es connecten amb tramvies o sistemes de rodalies lleugers per evitar el col·lapse de les vies convencionals.

  • Adéu a la Facultat de Lletres: Memòries i Trasllat - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    26'

    Adéu a la Facultat de Lletres: Memòries i Trasllat

    L'Adéu a la Plaça Imperial Tarracó L'episodi d'avui se centra en els darrers dies de l'ocupació dels estudis de lletres a l'antiga facultat. Els tertulians, destacats professors i antics alumnes, reflexionen sobre el significat emocional i pràctic de deixar aquest espai històric per traslladar-se al nou campus. Expectatives del Nou Edifici Els professors Santiago Roda i Joan Prat comparteixen les seves primeres impressions després de visitar les noves instal·lacions: • Funcionalitat: Reconeixen que el nou edifici és molt més modern i pràctic. • Despatxos compartits: Una de les principals preocupacions és la pèrdua d'espais individuals, cosa que pot complicar les trucades internacionals i l'atenció personalitzada als alumnes. • Nostàlgia material: El dilema d'haver de buidar despatxos amb més de 30 anys d'acumulació de treballs, tesis i documents. Memòries de les Primeres Classes Es fa un recorregut nostàlgic pels inicis de la docència als anys 70 i 80: • Aules massificades: Es recorden classes amb més de 100 alumnes de diverses disciplines com psicologia i pedagogia. • Tabac a les aules: Una anècdota curiosa és l'època en què es fumava lliurement a classe, arribant a crear-se aules segregades per a fumadors i no fumadors durant els exàmens. • Efervescència política: Santiago Roda recorda les assemblees d'estudiants dels anys 70, on convivien des de sectors del PSUC fins a candidatures d'extrema dreta. "Qualsevol temps passat no fou millor, simplement enyorem la joventut. Hem perdut la calidesa humana per la burocràcia, però seguim treballant en el que ens agrada." Actes de Comiat Significatius José Carlos Suárez detalla les activitats previstes per tancar aquesta etapa: • Cinema de terror: Una sessió de 12 hores dedicada a Dràcula com a homenatge a les sessions nocturnes que es feien antigament. • El sofà d'en Joan Prat: S'ha convertit en un símbol de la facultat i hi ha la voluntat col·lectiva de traslladar-lo al nou despatx com a patrimoni emocional. Evolució del Model Universitari L'episodi tanca amb una reflexió crítica sobre com la universitat s'ha tornat més freda i burocratitzada. Pere Navarro suggereix que l'alumne ha passat a ser un client i el professor un simple caixer automàtic, perdent-se la connexió personal que caracteritzava els primers anys de la institució.

  • Comiat i trasllat de la Facultat de Lletres de la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    26'

    Comiat i trasllat de la Facultat de Lletres de la URV

    Adéu a l'antic edifici: un canvi d'era El podcast recull una tertúlia emotiva amb professors i exalumnes de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (URV) davant l'imminent trasllat al nou campus. Els participants, molts dels quals han passat més de 30 anys a l'edifici antic, reflexionen sobre el xoc entre la funcionalitat moderna i la nostàlgia del passat. El trasllat i la gestió de l'espai Els professors Santiago Roque, Joan Prat, Pere Navarro i José Carlos Suárez discuteixen les seues primeres impressions sobre les noves instal·lacions: • Funcionalitat vs. Intimitat: Tot i que el nou campus és més útil i lluminós, critiquen el pas de despatxos individuals a compartits, cosa que pot dificultar la concentració i les tutories. • L'acumulació de material: El problema logístic de traslladar dècades de tesis doctorals, treballs d'alumnes i documents personals a espais més reduïts. • El sofà de Joan Prat: Com a nota curiosa, es planteja el trasllat d'un sofà vell com a símbol del patrimoni sentimental de la facultat. Evolució de la docència i la vida universitària Es fa un repàs històric des dels anys 70 fins a l'actualitat, destacant com han canviat les normes i les actituds: • L'època del fum: Recorden amb sorpresa com fa anys era habitual fumar a les aules, tant professors com alumnes, fins i tot durant els exàmens. • L'activisme polític: Santiago Roque recorda les assemblees dels anys 70, on convivien ideologies extremadament oposades, des del PSUC fins a grups obertament fatxes. • La deshumanització actual: Pere Navarro expressa una visió crítica sobre l'evolució de la universitat: "Les persones hem deixat de ser persones i hem passat a ser un client amb una targeta; el professor s'ha convertit en un caixer automàtic." Actes de comiat Per tancar l'etapa a l'edifici vell, s'han organitzat activitats especials: • Una sessió de 12 hores de cinema de terror dedicada a Dràcula. • La projecció d'un audiovisual amb música de l'època i imatges personals. • Un reconeixement a figures emblemàtiques com l'Antonio, el responsable del bar.

  • Acomiat de la Facultat de Lletres a la Imperial Tarraco - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    25'

    Acomiat de la Facultat de Lletres a la Imperial Tarraco

    Records i Nostàlgia en el Trasllat de la Facultat L'episodi se centra en el tancament de l'activitat universitària a l'emblemàtic edifici de la plaça Imperial Tarraco de Tarragona. Diversos membres de la comunitat universitària es reuneixen al bar de la facultat per compartir records abans del trasllat definitiu al nou Campus Centre. L'Edifici com a Casa i Laberint • L'antiga Salle: L'edifici, amb més de cent anys d'història, ha passat de ser una escola a delegació de la UB i, finalment, seu de la URV. • El personatge de l'Antonio: Es destaca la figura del cambrer del bar, l'Antonio, com a eix vertebrador de la vida social, capaç de conèixer els gustos de tothom. • Gestió i manteniment: El Joaquim, cap de consergeria, descriu l'edifici com "un malalt de cent anys" que requereix una atenció constant per seguir funcionant. Contrast entre el Vell i el Nou • Funcionalitat vs. Creativitat: Mentre que alguns professors, com el Dr. Oliveras, veuen el canvi amb pragmatisme, l'Alice Russell expressa la seva tristesa per la pèrdua d'un espai "caòtic i espontani". • El concepte de Campus: Es critica que el nou espai sigui més un "bloc docent" que un campus real amb espais oberts i oxigen. • Problemes d'espai: Hi ha preocupació pel trasllat de biblioteques personals i per haver de compartir despatxos molt petits, fet que pot afectar la privadesa en l'atenció als alumnes. Símbols i Futur de l'Espai • La Palmera: Ha sorgit la incògnita sobre què passarà amb la palmera del pati, símbol de la facultat. Es rumoreja l'existència d'una comissió per estudiar-ne el trasllat. • Urbanisme: Es debat sobre el futur de l'edifici actual, amb la possibilitat que una part es destini a habitatges i l'altra a equipaments públics. "Aquest edifici ha generat molts bons ambients; un edifici molt cartesià és difícil que generi les mateixes convivències."

  • Activitats al MNAT: Dones i Prehistòria - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    Activitats al MNAT: Dones i Prehistòria

    Les Dones a la Prehistòria: Una Nova Mirada Educativa El Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona (MNAT) presenta una sèrie d'activitats vinculades a la seva exposició temporal sobre les dones a la prehistòria. Aquesta iniciativa busca trencar tòpics i estereotips de gènere mitjançant la recerca arqueològica més recent i una pedagogia activa adreçada a infants i adults. Activitats i Formació del Pensament Crític L'oferta educativa del museu inclou tallers específics i visites guiades que aborden la història des d'una perspectiva paritària i complementària: Tallers de Nadal: Activitats per a nens centrades en la reflexió sobre la igualtat i el seu paper en la societat actual. Material Didàctic: Quaderns de treball on els alumnes comparen imatges bibliogràfiques tradicionals (que mostren rols de gènere rígids) amb la realitat material trobada en els jaciments. Col·laboracions socials: Visites organitzades amb centres cívics i associacions de dones en col·laboració amb l'Àrea d'Igualtat de l'Ajuntament de Tarragona. Resultats de la Recerca Arqueològica L'exposició subratlla que en les societats caçadores-recol·lectores, la supervivència del grup depenia de la col·laboració de tots els membres. Es destaca que les dones no només realitzaven tasques domèstiques, sinó que també participaven en la cacera, la pintura rupestre i la fabricació d'estris. "No és només una interpretació feminista de la història, sinó una mirada a les restes materials amb altres ulls per comprendre millor la nostra actualitat." Relativitzant el Temps i el Rol Humà Les activitats conviden a situar els orígens de la humanitat en una cronologia global, recordant que l'aparició de l'ésser humà a Àfrica (uns 2,6 milions d'anys) és molt anterior a l'europea. Aquesta contextualització ajuda els visitants a relativitzar el paper de la nostra cultura en el món.

  • Plans de formació i ocupació a Tarragona per combatre la crisi - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    17'

    Plans de formació i ocupació a Tarragona per combatre la crisi

    Estratègies d'Ocupació i Formació a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona, a través de la regidora Lola Herrera, ha presentat un conjunt de mesures i subvencions destinades a pal·liar els efectes de la crisi econòmica mitjançant el foment del treball i la qualificació professional. El focus principal se centra en la coordinació amb el teixit empresarial i el suport als col·lectius amb més dificultats. Inversions i Zones Prioritàries Gràcies a una subvenció del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) de més de mig milió d'euros, s'actuaran en barris específics acollits a la Llei de Barris: * Camp Clar: Rebrà prop de 500.000 euros per donar formació i feina a 62 persones durant sis mesos en serveis a la comunitat. * Part Alta: Amb una dotació de 60.000 euros, s'enfocarà en estudis de situació i formació en màrqueting per a dones. Noves Eines de Suport al Ciutadà Per tal d'apropar l'administració als veïns, es crearà una xarxa d'orientació descentralitzada: * Orientadors laborals: Contractació de quatre nous professionals que treballaran de forma rotatòria pels centres cívics de barris com Bona Vista, Torreforta, Sant Salvador i el Serrallo. * Formació específica: Cursos de més de 200 hores per a dependents de comerç, incloent competències en català, informàtica i comptabilitat. Projectes de Recuperació de Patrimoni i Sostenibilitat L'Ajuntament aposta per formar en sectors amb futur i recuperar l'espai públic: 1. Energia Solar: Nova escola d'oficis que combinarà plaques solars i refrigeració. 2. Quinta de Sant Rafael: Projecte de restauració de l'edifici modernista i la seva tanca, on 24 joves realitzaran la seva part pràctica. 3. Patrimoni: Actuacions de jardineria al Pont del Diable i neteja de monuments. "L'objectiu no és només donar feina, sinó donar formació perquè les persones puguin estar preparades per tenir una feina estable en el futur." Consum i Atenció al Ciutadà En l'àmbit del consum, es destaca la campanya de consum responsable per Nadal i el futur trasllat de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC) a un espai més visible i obert de la ciutat a principis d'any.

  • 70 anys de la fi de la Guerra Civil a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    70 anys de la fi de la Guerra Civil a Tarragona

    Recuperació de la Memòria Històrica a Tarragona L'historiador Jordi Piqué presenta el cicle d'activitats titulat "Només en fa 70", una iniciativa coordinada per diverses institucions per commemorar el 70è aniversari de l'entrada de l'exèrcit franquista a Tarragona el 15 de gener de 1939. L'objectiu principal és recuperar la història local de l'oblit i apropar-la a les noves generacions. Eixos i Objectius del Cicle Proximitat temporal i espacial: El títol remarca que els fets no són llunyans; van ser viscuts pels avis dels joves actuals. Homenatge i reconeixement: Es pretén retre homenatge a la capacitat de supervivència de la gent gran que va viure el drama de la guerra. Difusió i recerca: El programa combina la divulgació popular amb el rigor acadèmic de la Universitat Rovira i Virgili. Activitats Destacades Exposicions: Robert Capa: Fotografies de l'èxode i l'exili a Tarragona. Pau Casals i l'exili: L'ajut del músic als refugiats. Lluís Companys: Trajectòria del president. Quan plovien bombes: Sobre els bombardejos a Catalunya. Musealització del Refugi Antiaeri: S'obrirà al públic el refugi del Palau Municipal amb un audiovisual que inclou imatges inèdites en moviment. Conferències i Congressos: Cicle de biografies amb ponents de la talla de Paul Preston. Congrés sobre l'Església i la Guerra Civil: Un esdeveniment inèdit que analitza el paper de la institució religiosa durant el conflicte. "No s'explicarà bé als joves fins que no siguem capaços de consensuar una història que es pugui ensenyar a les escoles."

  • Només en fa 70: Commemoració de la Guerra Civil a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Només en fa 70: Commemoració de la Guerra Civil a Tarragona

    Memòria Històrica: 70 anys de l'Ocupació de Tarragona L'entrevista amb l'historiador Jordi Piqué, cap de l'Arxiu Municipal, detalla el cicle d'activitats Només en fa 70. Aquesta iniciativa commemora el final de la Guerra Civil i l'entrada de les tropes franquistes a Tarragona el gener de 1939. Objectius del Cicle Apropar la història als joves: Connectar les noves generacions amb les vivències dels seus avis per evitar que es vegi com un passat remot. Homenatge a la gent gran: Reconèixer el patiment i la capacitat de supervivència d'aquells que van viure la guerra directamente. Lluita contra l'oblit: Difondre el coneixement històric per permetre una reflexió i condemna moral del període. Activitats Destacades El programa, que s'estén del 13 de gener al 30 d'abril, inclou: Exposicions: Robert Capa: Fotografies inèdites del dia de l'ocupació a la Font del Centenari. Pau Casals i l'exili: L'ajut del músic als refugiats republicans. Lluís Companys: Trajectòria del president de la Generalitat. Quan plovien bombes: Sobre els bombardejos a Catalunya. Musealització del Refugi Antiaeri: Visites guiades al refugi del Palau Municipal amb la projecció d'audiovisuals inèdits sobre els atacs aeris. Conferències: 14 ponències amb experts de renom com Paul Preston o Joan Baptista Culla. Congrés inèdit: Església i Guerra Civil a Espanya (1936-1939), analitzant el paper de la institució religiosa durant el conflicte. Una reflexió sobre la memòria viva Jordi Piqué subratlla la urgència de recollir testimonis orals, ja que molts protagonistes estan desapareixent. Segons l'historiador: "Fins que no siguem capaços de consensuar una història que es pugui explicar ben bé a l'escola, no ens en sortirem."

  • Campanya Reis Solidaris: Recollida de Joguines a la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    Campanya Reis Solidaris: Recollida de Joguines a la URV

    Introducció a la iniciativa Reis Solidaris La Universitat Rovira i Virgili (URV), a través de la seva Oficina del Voluntariat, s'ha unit a la Jove Cambra de Tarragona i l'Associació d'Antics Alumnes de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials per impulsar la campanya Reis Solidaris. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal el repartiment de joguines i regals a: - Centres d'acollida. - Entitats per a persones amb necessitats educatives especials. - Associacions de malalts d'Alzheimer i geriàtrics. Un projecte col·laboratiu i sostenible La col·laboració sorgeix de la necessitat de sumar esforços i voluntariat, ja que la campanya és molt ambiciosa. Enguany es destaca la importància de la sostenibilitat i el reciclatge: - S'accepten tant joguines noves com de segona mà en bon estat. - Un equip de voluntaris s'encarrega de netejar, revisar (comprovant piles o peces de puzles) i embolicant els regals per garantir que estiguin en condicions òptimes. - > "Si tot i netejant veiem que no queda com a nova, evidentment no la posem per respecte a l'infant que l'ha de rebre." Crida a la participació: Materials i Voluntariat Encara es poden realitzar aportacions de material a les caixes habilitades a les facultats de Tarragona, Reus, Tortosa i Vila-seca. A més de joguines, es demana: - Material escolar: llibres, llibretes, llapis de colors i rotuladors. - Complements per a gent gran: mocadors, guants o colònies. El "centre d'operacions" està situat a l'Aula Magna de la Facultat d'Economia i Empresa de Reus. Es fa una crida urgent a qualsevol ciutadà que vulgui oferir el seu temps com a voluntari (de 17h a 21h) per ajudar en la classificació i el repartiment, que es realitzarà disfressats de Reis Mags el dijous i divendres de la setmana actual.

  • Donació del Fons Fotogràfic de Joaquim Cabezas - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    17'

    Donació del Fons Fotogràfic de Joaquim Cabezas

    Donació del Llegat de Joaquim Cabezas a l'Arxiu Històric L'entrevista presenta la generosa donació del fotògraf tarragoní Joaquim Cabezas a l'Arxiu Històric de Tarragona, representat pel seu director Ricard Ibarra. Aquest fons és d'una riquesa excepcional tant per la seva vessant documental com artística. Contingut del Fons i Gestió Arxivística El material cedit és extens i variat, destacant: * Més de 3.000 cartells de temàtica fotogràfica d'arreu del món. * Centenars de fotografies pròpies que capturen l'evolució de Tarragona des de 1968. * Publicacions, catàlegs de l'Agrupació Fotogràfica de Tarragona i imatges del segle XIX amb tècniques de colorejat. * Dossiers sobre els pioners de la fotografia a la ciutat. Ricard Ibarra subratlla la importància de conservar aquest material en dipòsits climatitzats amb materials de pH neutre per garantir-ne la preservació futura, a més d'aplicar-hi les noves tecnologies de digitalització. Visions de l'Autor i Crítica Cultural Cabezas divideix la seva obra en la part històrica i l'apartat artístic o personal (concursos, retrats, col·leccions temàtiques com els "Presoners de l'Asfalt"). Malgrat la satisfacció per la donació, l'autor expressa una certa decepció amb les institucions oficials: "Estic una miqueta desenganyat amb els estaments oficials de Tarragona respecte al tracte que no fan sobre la fotografia." L'artista reivindica la figura del fotògraf com a assessor cultural i la necessitat que la ciutat compti amb equips d'experts amb experiència real per gestionar el patrimoni gràfic i la futura capitalitat cultural.

  • Anècdotes i realitats del món dels funcionaris - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    23'

    Anècdotes i realitats del món dels funcionaris

    Radiografia del món funcionarial L'entrevista al periodista Joan Martínez Bargel gira al voltant del seu llibre De 8 a 3, anècdotes de funcionaris, on recull experiències viscudes i transmeses sobre l'administració pública. L'autor, que va ser funcionari durant anys, ofereix una visió que barreja l'humor amb una crítica profunda al sistema. L'estereotip i la realitat L'episodi explora la dualitat entre el bon funcionari i el dolent. Tot i que els tòpics (poc treball, molts cafès, horaris rígids) estan molt estesos, l'autor subratlla que el sistema sovint "crema" el treballador il·lusionat. • El funcionari dolent no neix, es fa per la manca d'estratègia política i caps ineficients. • Existeix un fort component d'enveja social per les condicions laborals (estabilitat, pagues i vacances). • El concepte de picaresca és central en moltes de les anècdotes relatades. Anècdotes surrealistes Durant la conversa se citen casos extrems que il·lustren la ineficiència o el desvergonyiment en l'administració: "Hi ha funcionaris que demanen cobrar 25 hores extres en un sol dia i, el que és pitjor, se les paguen." També es discuteix el malbaratament en projectes de solidaritat internacional, on s'han enviat fons a països com Cuba per a infraestructures inexistents, enganyant els mateixos tècnics municipals. El paper de les administracions L'ajuntament es defineix com el lloc on la percepció del funcionari és més directa, ja que és l'administració més propera al ciutadà per a tràmits quotidians com l'IBI o l'empadronament. L'autor conclou que, tot i el riure que poden provocar les anècdotes, el rerefons és trist perquè demostra un sistema burocràtic que no ha canviat en dècades.

  • URV Solidària: 10 anys de cooperació universitària - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    28'

    URV Solidària: 10 anys de cooperació universitària

    Compromís Social i Cooperació al Desenvolupament L'episodi commemora els 10 anys de la URV Solidària, el Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta entitat ha evolucionat d'un grup de voluntaris entusiastes a una estructura professional que gestiona projectes internacionals de gran impacte social. Els Beneficis per a l'Alumnat La participació en projectes de cooperació és una experiència transformadora que permet als estudiants: • Aplicar coneixements acadèmics en entorns reals i complexos. • Desenvolupar una mirada crítica i empàtica cap a realitats diferents de l'occidental. • Adquirir valors que difícilment s'aprenen a les aules convencionals. "Aprenen coses que difícilment asseguts a l'aula les poden obtenir." Projectes destacats a Amèrica Llatina i Àfrica L'entitat treballa actualment en cinc zones geogràfiques amb objectius específics: • Senegal: Millora de l'accés a l'aigua mitjançant un pou amb energia solar. • Panamà: Inventari de recursos naturals al Parc Nacional Golfo de Chiriquí per prevenir l'especulació turística i fomentar la gestió local. • Nicaragua: Promoció de valors d'igualtat i gènere a través de l'esport escolar. • Chiapas (Mèxic): Intercanvi entre medicina tradicional i occidental amb la formació de promotors de salut. • Equador: Avaluació de l'impacte de les indústries extractives en l'aire i l'aigua de l'Amazònia. L'Experiència Directa sobre el Terreny Els estudiants de Geografia (Montse i Oda) i Enginyeria (Albert) expliquen les dificultats logístiques que van haver de superar, des de la manca de subministraments bàsics fins a la necessitat d'adaptar-se a un ritme de vida més tranquil i espiritual. Destaquen que, malgrat les limitacions materials, la societat local els va transmetre una profunda sensació de pau i acollida.