Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

505-528 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Guia de la Costa Daurada: Estat de salut mediambiental
Diagnòstic de l'estat ecològic del litoral tarragoní Jordi Bru, biòleg de l'entitat ecologista Mediterrània, presenta la nova guia sobre l'estat mediambiental de la Costa Daurada. El projecte, iniciat al gener amb el suport de voluntaris, analitza la biodiversitat i les agressions que pateix el territori marítim en tres àmbits d'estudi: el supralitoral, el mesolitoral i l'infralitoral. Espais analitzats i troballes Aquesta primera fase del projecte s'ha centrat en tres zones específiques: - Platja del Miracle (Tarragona): Presenta una biodiversitat limitada però amb indicis de recuperació. S'ha detectat la presència de mostres de Posidònia, tot i que a major profunditat. - Platja de la Pineda (Vila-seca): Molt afectada per les grans infraestructures (Port de Tarragona) i la pressió turística. Les comunitats de dunes han desaparegut pràcticament per complet. - Platja del Prat d'en Forès (Cambrils): És la zona millor conservada, on es mantenen fragments importants de Posidònia i Algueró, així com espècies més rares com escòrpores i nacres. Problemes i reptes de futur L'estat global de conservació es qualifica d'insuficient. El biòleg destaca diversos factors crítics: - L'impacte de la pesca d'arrossegament i l'ancoratge indiscriminat d'embarcacions. - La manca de consciència ciutadana que es tradueix en deixalles directes a la sorra. - La necessitat que els planificadors territorials prioritzin els valors mediambientals per sobre dels econòmics. "L'estat de conservació és dolent, però hem de mirar de conservar el que encara ens queda." La guia és una eina de divulgació que busca involucrar la societat en la preservació d'espècies indicadores com els tomàquets marins o els cogombres de mar, essencials per determinar la qualitat de l'aigua.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Esteve Ortiz i el futur de la Confraria de Pescadors
Reelecció i Reptes del Sector Pesquer Tarragoní L'entrevista a Esteve Ortiz, reelegit president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, ofereix una visió profunda sobre la situació crítica i els projectes de futur del sector marítim a la ciutat. Estabilització Econòmica i Gestió Ortiz destaca que ha gestionat un dels mandats més difícils a causa de l'increment de despeses en la nova seu i la manca d'un pla de viabilitat previ. No obstant això, s'ha aconseguit: * Reduir el dèficit de 3 milions a 2 milions d'euros. * Implementar mesures de contenció de despeses. * Establir diàleg amb el Port de Tarragona, l'Ajuntament i la Generalitat. Projectes Estratègics i Comercialització Per contrarestar l'augment del preu del gasoil i la volatilitat del mercat, es plantegen accions directes: * Sortidor propi de combustible: Negociacions amb Repsol per eliminar intermediaris i abaratir costos per als pescadors. * Acord amb Pescanova: Continuïtat del conveni de comercialització de peix blau, tot i la preocupant davallada de captures. * Venda directa: Possibilitat que la confraria comercialitzi directament els excedents de peix blanc de qualitat. Preocupacions del Sector El president denuncia diversos factors que amenacen la supervivència de la pesca local: "Està entrant peix de tot arreu per les nostres fronteres sense control... peix que no se sap ni si sanitàriament és correcte." Globalització: Competència deslleial de productes importats d'Àsia (com el panga). Canvis en el consum: Menys presència de peixateries tradicionals i més tendència cap al peix congelat de supermercat. Burocràcia: Normatives europees i estatals sovint allunyades de la realitat pràctica de les barques. Radiografia de la Flota Actualment, el sector a Tarragona compta amb uns 400 pescadors directes i unes 80 barques (40 d'arrossegament, 12 d'encerclament i la resta d'arts menors). Malgrat tot, Ortiz es mostra optimista sobre la capacitat d'adaptació del sector primari.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Trasllat de l'Escola d'Adults a l'edifici de les Clarisses
Trasllat imminent i millora de les instal·lacions L'Escola Municipal d'Adults de Tarragona deixarà la seva seu actual al carrer Pere Martell per traslladar-se a l'edifici de les Clarisses, a l'antic espai de la Facultat d'Enologia. Aquest canvi, previst per a la segona setmana de novembre, representa una fita històrica per al centre. Mancances de la seu actual L'actual local presenta deficiències greus que dificulten l'activitat docent: * Precarietat física: Manca de calefacció i aire condicionat, aules amb columnes que dificulten la visió i presència de plagues. * Inseguretat: No compta amb sortides d'emergència adequades ni accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. * Massificació: Un passadís estret per gestionar el flux de prop de 1.000 alumnes diaris. Nova etapa i reptes de futur "Aquestes instal·lacions no reuneixen ni les mínimes condicions per donar classes. El trasllat suposa una millora importantíssima per salut i dignitat." Tot i la millora en l'espai, el director José Ángel González destaca que encara queden reptes pendents: 1. Manca de personal: Amb només 12 professors per a un miler d'alumnes, el centre està al límit de la seva capacitat. 2. Llista d'espera: Molta gent queda fora dels cursos d'accés a cicles formatius i idiomes per manca d'oferta. 3. Necessitat d'ampliació: Es reclama un increment de la plantilla per poder oferir l'ESO per a adults. L'estrena oficial de la nova seu està prevista per al dilluns 16 o 17 de novembre, un cop finalitzat el trasllat logístic que obligarà a suspendre les classes durant tres dies.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Traspàs de seguretat ciutadana als Mossos a Tarragona
El desplegament dels Mossos i la reorganització policial L'entrevista a la subdelegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarés, se centra en la culminació del desplegament dels Mossos d'Esquadra al territori a partir de la mitjanit de divendres a dissabte. Aquest procés suposa el traspàs complet de les competències de seguretat ciutadana, un canvi que s'ha preparat mitjançant: Cooperació i coordinació prèvia entre la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i les guàrdies urbanes. Jornades de convivència per compartir informació i mètodes de treball. L'objectiu de garantir que el ciutadà no percebi cap buit d'inseguretat durant l'impàs. Noves funcions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil Tot i el traspàs, els cossos de seguretat de l'Estat no marxen del territori, sinó que es reubiquen en tasques molt més especialitzades: Àmbits d'actuació: Vigilància fiscal, terrorisme, control d'armes, explosius, narcotràfic internacional i el SEPRONA. Punts estratègics: Es reforçarà la presència al Port de Tarragona i a l'Aeroport de Reus per la seva importància com a fronteres i el seu creixement imminent. Serveis al ciutadà: Gestió de l'expedició del DNI electrònic i documentació. Equipaments i infraestructures de l'Estat Es detallen les inversions en noves seus i la gestió del patrimoni a la ciutat: Nova Caserna de la Guàrdia Civil: Situada a Joan XXIII, s'espera que s'inauguri a la primavera del 2009. Serà un edifici modern i obert a la ciutat que substituirà la degradada caserna de López-Peláez. Banc d'Espanya: Pallarés es mostra prudent sobre l'edifici de la Rambla Nova, afirmant que hi ha negociacions obertes amb l'Ajuntament que encara no s'han de fer públiques. Variant de l'A-7: Pel que fa a les restes arqueològiques trobades a la zona de la Móra, s'està treballant per catalogar-les sense aturar l'obra, amb la previsió d'obrir el tram durant el primer semestre del 2009. "Cara al ciutadà, no hi ha d'haver una percepció que hi ha un impàs d'inseguretat produït per un buit en el procés policial."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Preparatius i novetats de la Mitja Marató de Tarragona
Preparació i Activitats Paral·leles a la Mitja Marató El gerent del Patronat Municipal d'Esports, Ramon Quadrat, i la cap d'activitats, Roser Barberà, expliquen les noves iniciatives per a la Mitja Marató Ciutat de Tarragona. Enguany, l'objectiu és oferir a la ciutadania eines per afrontar la prova amb garanties i no limitar l'esdeveniment a un sol dia. Formació i xerrades tècniques Es destaca la celebració d'una taula rodona el dijous 30 d'octubre a l'Ajuntament, amb la participació de metges especialistes en medicina de l'esport, entrenadors nacionals i corredors experimentats. Els punts clau de la preparació inclouen: Dosificació de l'esforç: La importància de no sortir a un ritme massa elevat i conèixer els propis límits. Nutrició: Pautes sobre què menjar la nit anterior i l'esmorzar del dia de la cursa. Prevenció de lesions: Consells sobre estiraments i entrenaments per a les setmanes prèvies. Entrenaments guiats: "Prepara't amb nosaltres" En col·laboració amb el club Runners World Tarragona, s'organitzen tres sortides guiades (8, 15 i 22 de novembre) per reconèixer el circuit per trams. Aquestes sessions estan pensades inicialment per a corredors novells o amb poca experiència que vulguin aprendre a regular-se. Seguretat i logística Durant l'entrevista es fa un èmfasi especial en la seguretat dels atletes que entrenen de nit: "Si us plau, useu armilles reflectants. Ara es fa de nit de seguida i a vegades no es veuen els corredors per la carretera." Dades d'interès per a l'edició d'enguany: 1. Homenatge: La cursa està dedicada a Cinto López. 2. Inscripcions: S'obren el dimecres 29 d'octubre. 3. Capacitat: S'ha ampliat el límit a 1.600 participants. 4. Guies de ritme: La cursa comptarà amb corredors guia per marcar temps d'1h 30m, 1h 40m i 1h 50m.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Desplegament dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona
El repte de completar el desplegament territorial L'intendent Jaume Giné, veterà de la primera promoció dels Mossos d'Esquadra, explica el procés de culminació del desplegament policial a tot Catalunya, centrant-se en la regió del Camp de Tarragona que s'iniciarà oficialment el 31 d'octubre. Aquesta fita representa la consolidació d'un model de policia integral que ha requerit més d'un any de preparació intensa en la rereguarda per garantir una transició eficaç. Efectius, perfils i estructura operativa Recursos humans: Es desplegaran un total de 1.237 agents a la regió, cobrint funcions de trànsit, investigació i seguretat ciutadana. Experiència dels agents: Un 60% dels agents són de la zona o hi viuen habitualment. Malgrat la joventut d'alguns aspirants, compten amb una immersió territorial prèvia i el suport de comandaments amb més de 15 i 25 anys de servei. Infraestructures: Les comissaries principals se situaran a Tarragona, Reus, Cambrils-Salou, El Vendrell, Falset i Montblanc. Provisionalment, la seu central operativa estarà al CENCAT (Centre d'Emergències de Catalunya). El model de proximitat i patrullatge Giné posa èmfasi en el fet que el model dels Mossos prioritza el patrullatge actiu per sobre de la presència estàtica en edificis: "Nosaltres, en lloc de tenir presència d'edificis, el que fem és un patrullatge, perquè considerem que els edificis ens generen un immobilitzat d'efectius que suposa una pèrdua de resposta." Per gestionar un territori tan divers que inclou des de zones metropolitanes fins a àrees rurals amb 1.700 masies i 356 urbanitzacions, el cos utilitza tecnologia avançada com el GPS i sistemes de referenciació en mapa en els vehicles per minimitzar els temps d'isocrona (resposta). Coordinació institucional i percepció de seguretat S'han realitzat més de 400 reunions amb el teixit social per transmetre confiança. L'intendent preveu un augment estadístic de les denúncies inicialment, no per un increment real de la delinqüència, sinó per la millora de la proximitat i la confiança ciutadana en el sistema. Finalment, destaca l'excel·lent relació amb la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i les Guàrdies Urbanes mitjançant convenis de col·laboració competencial.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Bucarest, la memòria perduda: Alzheimer i exili
Resum de l'entrevista amb Albert Soler L'entrevista explora la gènesi i el significat de "Bucarest, la memòria perduda", un documental dirigit pel periodista Albert Soler sobre la figura del seu pare, el polític Jordi Solé Tura. L'obra no és només un retrat personal, sinó un exercici de recuperació de la memòria col·lectiva d'un país i la lluita contra l'Alzheimer. L'herència d'una infància en la clandestinitat Albert Soler relata com la seva identitat va estar marcada per l'exili i la política des del naixement: * Va néixer a Bucarest, tot i que oficialment consta com a nascut a Budapest per raons de seguretat. * Va créixer sota el pes del silenci, aprenent des dels 6 anys que no podia explicar l'activitat política o l'empresonament del seu pare. * Es defineix com una "víctima passiva de la democràcia", ja que l'activitat institucional del seu pare durant la transició i la democràcia va suposar una absència familiar notable. El repte de l'Alzheimer L'entrevista aprofundeix en l'impacte de la malaltia en una família on la comunicació era el pilar fonamental: * La malaltia de Jordi Solé Tura es va manifestar fa uns 8 anys, i actualment es troba en una fase avançada. * Soler destaca la importància de donar visibilitat a la malaltia per perdre'ls la por i generar consciència social. * Reconeix el contacte estret amb persones en situacions similars, com la família de Pasqual Maragall, per compartir consells i suport. La pel·lícula com a teràpia i document històric El director reflexiona sobre el dilema ètic d'exposar la intimitat d'una persona que ja no pot decidir: "Vaig considerar que valia la pena la lluita... ensenyar la pròpia intimitat perquè els resultats valien més la pena." Finalment, l'Albert conclou que el procés de creació ha estat una teràpia personal que l'ha ajudat a endreçar els seus records i a acceptar l'evolució de la malaltia del seu pare, valorant ara les petites victòries quotidianes.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
La Lliga contra el càncer de Tarragona i el seu llegat
Una trajectòria de compromís social i humà L'episodi ret homenatge a Carles Carcoler, qui ha estat durant 15 anys al capdavant de la Lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona. Durant la conversa, es destaca el paper crucial de la societat civil per arribar allà on la medicina no pot, oferint suport psicològic i emocional tant als malalts com a les seves famílies. Fites i estructura de l'entitat Expansió territorial: L'entitat ha passat de ser un projecte local a tenir gairebé 100 delegacions, cobrint el 95% de la població de la província. Col·laboració mèdica: Des del seu origen a l'Hospital de Sant Joan de Reus, la Lliga ha treballat colze a colze amb els oncòlegs. Voluntariat: Es subratlla que l'entitat se sosté gràcies a un cos de voluntaris extraordinari, tot i que compta amb professionals especialitzats com els psiconcòlegs. Prevenció, tractament i nous reptes El nou president, el doctor Joan Borràs, exposa les línies mestres del futur de la institució: Cribatge i detecció precoç: Després de l'èxit en el càncer de mama, l'objectiu és potenciar el cribatge de càncer de còlon. Prevenció primària: La lluita contra el tabaquisme continua sent la prioritat absoluta per reduir la mortalitat. Suport integral: Es mantenen els grups d'autoajuda (GAMS) i s'incrementa l'ajuda econòmica i social a causa de l'impacte de la crisi en les famílies afectades. "El càncer es pot superar i es pot curar; jo n'he superat tres i en sóc la prova." L'episodi clou amb el testimoni personal de Carcoler, qui recorda que la percepció social de la malaltia ha canviat: el càncer ja no és un tabú, sinó una realitat que s'afronta amb més visibilitat i optimisme gràcies als avenços en la investigació i les teràpies menys agressives.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Constitució del Senat de Tarragona a l'Ajuntament
Context i Objectiu de la Institució Avui s'ha celebrat l'acte oficial de constitució del Senat de Tarragona, un nou òrgan consultiu i assessor de l'alcalde format per 35 personalitats de reconegut prestigi en diversos àmbits. Aquest ens té com a finalitat aprofitar l'experiència de tarragonins d'excel·lència per millorar la ciutat a través de projectes, idees i visions crítiques. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha reconegut que la idea original prové de Manuel Sarromà, qui fa deu anys va proposar crear un grup de "polítics sèniors" o experts a l'estil dels Estats Units. L'objectiu és clar: "Les ciutats que aprofiten l'experiència dels seus homes i dones excel·lents són societats que naveguen en la bona direcció." Estructura i Funcionament del Senat El senat es divideix en dues figures inspirades en l'època romana per diferenciar el vincle dels membres amb el territori: - Pretors: Senadors que resideixen actualment a la ciutat de Tarragona. - Legats: Persones nascudes a la ciutat o amb una relació especial que viuen a l'exterior. Pel que fa a la seva dinàmica de treball: - Es reuniran formalment almenys un cop l'any. - Hi haurà una renovació del 25% dels membres cada dos anys. - Els membres han rebut una medalla commemorativa on es llegeix la inscripció Senatus Populusque Tarraconensis (SPQT). Membres Destacats i Absències L'òrgan compta amb figures de gran rellevància internacional, algunes de les quals no han pogut assistir per compromisos professionals: - Absents: El doctor Lluís Alclós (a Houston), el cantant Lluís Gavaldà (a Mèxic), l'arqueòleg Eudald Carbonell (al Perú) i la coreògrafa Arantxa Sagardó (a l'Òpera de París). - Assistents: El doctor Soler Poblet i el gerontòleg Antoni Guerra han destacat el valor de tenir un canal directe i col·legiat amb l'ajuntament per vehicular les inquietuds ciutadanes. Després de l'acte protocol·lari, els senadors han realitzat un recorregut en autobús pels projectes estratègics de futur com la façana marítima, la Tabacalera i els barris de Ponent, culminant amb un dinar de treball al Pretori Romà.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Nous agents de mobilitat a Tarragona
Reforç de la Guàrdia Urbana per a la mobilitat urbana L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa una nova unitat específica de la Guàrdia Urbana destinada exclusivament a la gestió del trànsit i la mobilitat. Aquesta iniciativa compta amb 10 nous agents que tenen com a missió principal millorar la fluïdesa viària a les zones més crítiques de la ciutat. Objectius i zones estratègiques L'equip de govern, representat pel regidor Carles Castillo, destaca un doble objectiu: * Pacificar el trànsit: Evitar conductes incíviques com la doble fila o l'estacionament en voreres. * Optimització de recursos: Permetre que la resta d'agents del cos es puguin centrar en tasques de seguretat ciutadana. El sergent Lucena ha identificat vuit zones d'actuació prioritàries, especialment aquelles per on circula el transport públic, com ara: * Rambla Nova i Rambla Vella. * Plaça Imperial Tàrraco. * Carrers com Pere Martell, Prat de la Riba i Estanislau Figueras. Criteris d'actuació i disciplina Tot i que s'ha anunciat una tolerància zero amb les infraccions que bloquegen la circulació, s'ha matisat que es mantindrà la flexibilitat en situacions específiques: "S'ha de mantenir la tasca de protecció escolar perquè els pares puguin recollir els nens, ja que són petits; la permissivitat zero serà per a conductes incíviques evitables." Els agents han rebut formació específica i, durant les primeres setmanes, treballaran acompanyats de veterans per conèixer de prop la problemàtica real del carrer i atendre les consultes dels ciutadans sobre la normativa vigent.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Estrena d'El lleig al Metropol i l'èxit de la Sala Trono
Entrevista a Joan Negrié: Teatre, Bellesa i Risc L'actor i gestor cultural Joan Negrié visita l'estudi per parlar de l'èxit aclaparador de l'obra El lleig, de Marius von Mayenburg, una producció de la Sala Trono que s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona. Una convenció teatral sobre la lletjor L'obra planteja un repte interpretatiu singular: el protagonista és considerat extremadament lleig per la resta de personatges, però l'actor no utilitza cap tipus de maquillatge ni caracterització per mostrar-ho. Es tracta d'una convenció teatral on el públic accepta la premissa a través del text i l'actuació. L'espectador viu una mena d'hipnosi col·lectiva on arriba a veure l'actor com a lleig o guapo segons el moment de l'obra. L'autor, Marius von Mayenburg, critica l'obsessió actual pels cànons de bellesa i la pèrdua d'identitat derivada de la cirurgia estètica. "Els actors diem que sóc lleig, em diuen que sóc lleig, i el públic es creu que sóc lleig." L'aposta pel risc de la Sala Trono Negrié defensa la necessitat de portar a l'escena obres contemporànies i trencadores, allunyant-se del teatre més comercial o clàssic. La Sala Trono ha aconseguit consolidar-se a Tarragona gràcies a: La producció de textos de dramaturgs joves i crítics. L'acceptació del risc artístic i la recerca constant de nous llenguatges. L'èxit de públic a Barcelona i la futura gira per Espanya amb la versió en castellà. Gestió i futurs projectes L'actor compagina la seva tasca a la Sala Trono amb altres projectes de gran format, com la gira de Tirant lo Blanc (que va triomfar a Mèxic) i la propera estrena de Mama Mèdea al Teatre Romea sota la direcció de Magda Puyo. Durant l'entrevista, es regalen entrades per a la funció al Metropol, evidenciant l'interès del públic tarragoní per les seves produccions.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Impacte de la crisi econòmica i pacte social a Tarragona
Anàlisi de la crisi a Tarragona amb la CEPTA Representants de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona (CEPTA) analitzen l'afectació de la crisi financera internacional al territori. Els experts coincideixen que la situació és generalitzada, tot i que determinats sectors actuen com a amortidors mentre d'altres pateixen de forma més severa. Sectors afectats i indicadors econòmics El sector de la construcció és el més castigat a causa de la forta dependència financera i les grans inversions realitzades. La indústria química i el sector serveis/hostaleria estan funcionant com un matalàs que conté la caiguda de l'activitat econòmica. Els indicadors actuals mostren una situació de morositat a l'alça, descens en les vendes del comerç i una caiguda en la creació de noves societats. Perspectives per al 2009 "No hem tocat fons encara... ens queda un 2009 dur i la gent s'ha de preparar." L'anàlisi de Rafel Muñoz apunta a una recuperació en forma de U, la qual cosa implica que l'economia romandrà estancada durant un període llarg abans de tornar a créixer. Es defineix l'escenari com una "tormenta perfecta" amb altes xifres d'atur i inflació. Propostes i mesures d'urgència La patronal proposa un Pacte Nacional que inclogui agents socials, sindicats i administracions. Entre les 80 mesures presentades, destaquen: Suport financer: Facilitar el crèdit a través de l'ICO per a les PIMES per evitar la destrucció d'ocupació. Eficiència judicial: Solucionar el col·lapse dels jutjats del mercantil i del social a Tarragona per evitar que el dany econòmic s'agreugi. Recuperació de la confiança: Restablir la credibilitat en el sistema financer com a eix vertebrador de l'activitat econòmica.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
El Bus de la Prevenció visita l'IES Sant Pere i Sant Pau
Conscienciació sobre riscos laborals per a joves Tarragona Ràdio s'ha desplaçat fins al barri de Sant Pere i Sant Pau per conèixer de prop el Bus de la Prevenció, una unitat mòbil del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya que educa els estudiants sobre la cultura de la prevenció. Metodologia i objectius de la campanya L'activitat es divideix en dues parts diferenciades per tal de fer l'aprenentatge més amè: Formació teòrica: Els alumnes aprenen conceptes sobre EPIs (equips de protecció individual), interpretació de senyalitzacions i els drets bàsics dels treballadors. Dinàmica interactiva: S'utilitza un videojoc educatiu que posa a prova els coneixements adquirits. Els centres que obtenen les millors puntuacions opten a un premi final. Conceptes clau apresos Durant la visita, els tècnics han posat èmfasi en diversos punts que els futurs treballadors solen desconèixer: Drets laborals: El dret a exigir equips de protecció adequats segons el tipus de risc. Codi de colors en senyals: Groc i triangular: Advertència. Blau i circular: Obligació. Verd i quadrat: Salvament o primers auxilis. Vermell: Prohibició o equips contra incendis. "Es tracta que es fixin, que si hi ha algun risc, tinguin prevenció i s'avancin al problema." L'edat dels participants, principalment entre els 12 i 16 anys, es considera clau ja que molts d'ells s'incorporaran aviat al mercat laboral o realitzaran cicles formatius on la seguretat és primordial.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Viatge per Camp Clar: Un Retrat de la Joventut a Tarragona
Presentació del Documental Viatge per Camp Clar En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es presenta el documental Viatge per Camp Clar, un projecte audiovisual impulsat per la Conselleria de Joventut on deu joves del barri s'han posat darrere les càmeres per explicar la seva pròpia realitat. A diferència d'altres treballs, en aquest cas els joves han estat els responsables de triar els temes i realitzar les entrevistes, convertint-se en els cronistes de la seva comunitat. Temes i Perspectives del Projecte El documental aborda diversos eixos fonamentals que marquen el dia a dia al barri: La normalitat i els prejudicis: Els protagonistes subratllen que ser jove a Camp Clar és, en essència, igual que a qualsevol altre barri, tot i que sovint existeix una tendència externa a magnificar o estigmatitzar la zona. L'escolarització i el futur laboral: Es reflecteix una preocupació real pels estudis i la manca de places en formacions d'oficis (com fusteria o mecànica), especialment entre els joves que volen entrar d'hora al món laboral. Diferents realitats socials: El projecte posa el focus en la diversitat d'ètnies, com ara la comunitat gitana. S'analitza l'abandonament escolar prematur, sovint vinculat a tradicions culturals o familiars. Es parla del rol de la dona jove i les expectatives de matrimoni i cura de la llar. Cultura i lleure: El documental descobreix talents locals com el grup musical Son Caló, que tot i tenir èxit, no són prou coneguts fora del barri. La Desconnexió amb el Centre de la Ciutat Un dels punts més interessants de la conversa és la percepció geogràfica i social dels joves. Molts expressen que viuen en una mena de "miniciutat" i utilitzen l'expressió: "Anem a Tarragona" Aquesta frase denota una separació psicològica, com si el barri i el centre fossin entitats diferents, un aspecte que el documental també explora des d'una vessant sociològica.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Fundació Eure: habitatge i suport per a dones i joves
La tasca social de la Fundació Eure Montse Grisó, directora de la Fundació Eure, explica l'evolució de l'entitat des de la seva creació l'any 1995. Inicialment centrada en joves tutelats, la fundació ha adaptat el seu model per donar resposta a la creixent demanda d'ajuda per part de dones en situació de vulnerabilitat i unitats familiars en risc d'exclusió. Desafiaments en la gestió de pisos tutelats • L'entitat gestiona un patrimoni humà a través de diversos pisos a Reus i Tarragona. • Els canvis d'ubicació són freqüents a causa de les dificultats de convivència amb el veïnat i la necessitat de millorar les condicions de vida dels usuaris. • Grisó destaca que funcionen sense deutes bancaris, tot i estar "sempre al límit" financerament. Canvis en el perfil dels usuaris L'episodi analitza com ha evolucionat el perfil de les persones que atenen: Dones maltractades i amb fills: S'ha convertit en el col·lectiu amb més demanda, superant l'oferta de les institucions oficials. Joves amb perfils complexos: Els joves que arriben actualment presenten més problemes de salut mental i manca de límits que fa una dècada. "No trobo l'explicació de per què no arriben tants joves de la Generalitat, però els que arriben de Justícia Juvenil necessiten molts més professionals per a la contenció." Projectes de futur a Tarragona L'entitat ha obert recentment un nou recurs a Tarragona i prepara la posada en marxa d'una casa a Torreforta que inclourà: • Un jardí terapèutic i hort biològic. • Espais per a quatre nuclis familiars. • Un centre de trobada per a dones per fomentar l'autonomia i l'empoderament.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Dany Cerebral Adquirit: Realitat i Reivindicacions de l'Associació CRANER
El Dany Cerebral Adquirit: Una Realitat Invisible Amb motiu de la commemoració del Dia del Dany Cerebral Adquirit, representants de l'entitat CRANER (Associació Tarragonina de Traumàtics Cranioencefàlics) han compartit el seu testimoni per donar visibilitat a una problemàtica sovint desconeguda. El dany cerebral adquirit és aquell que es produeix per accidents o cops sobrevinguts, i no pas de naixement, transformant radicalment la vida de qui el pateix. Impacte en la Vida Quotidiana i Diversitat de Seqüeles L'afectació és extremadament variable en cada cas, el que dificulta la seva classificació i atenció unificada: * Diversitat de símptomes: Des de problemes de mobilitat i pèrdua de memòria fins a estats de coma prolongat i falta de parla. * Seqüeles cròniques: Tot i que existeixen graus (lleus o greus), molts pacients presenten afectacions per a tota la vida sense possibilitat de recuperació total. * Exemple real: La Marina, una jove de 21 anys, explica com un accident als 14 anys li provoca pèrdues d'equilibri que li impedeixen realitzar tasques tan quotidianes com anar a comprar el pa sola. El Paper Crític de la Família i la Manca d'Ajuts L'entorn familiar es converteix en el pilar fonamental de cura, sovint amb un alt cost emocional i econòmic: * Cuidadores desbordades: Les famílies han d'assumir rols mèdics i d'infermeria (com la gestió de sondes) sense suport professional a casa. * Manca d'infraestructura: Es denuncia l'absència de centres de dia especialitzats i de pisos tutelats per a joves, obligant molts afectats a dependre exclusivament de pares o parelles. * Crítica a les administracions: Les convidades expressen la seva frustració davant la Llei de Dependència i els barems econòmics que sovint deneguen ajuts vitals. "Les persones que els cuidem no tenim vida; el desgast emocional i físic és extraordinari." Objectius de l'Associació CRANER L'associació, creada fa tres anys des de l'ajuda mútua entre familiars que es coneixien a les consultes mèdiques, busca: 1. Sensibilitzar la població a través d'estands informatius. 2. Unir el col·lectiu de la demarcació de Tarragona per tenir més força reivindicativa. 3. Crear recursos propis, com un futur centre de dia o agrupacions de socis per compartir experiències.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
Impacte econòmic i infraestructures al Camp de Tarragona
Presentació i Context Econòmic Entrevista a Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, sobre la situació d'actualitat econòmica marcada per la crisi financera global i els seus efectes locals. L'Impacte de la Crisi El president analitza la delicada situació econòmica actual i destaca els següents punts clau: • La falta de finançament i liquiditat és el principal obstacle per a la sostenibilitat de les empreses del territori. • El sector de la construcció i l'immobiliari van ser els primers a notar la davallada, però ara afecta directament el consum i el sector serveis. • Malgrat la gravetat, Abelló recorda que la diversificació econòmica del Camp de Tarragona (indústria petroquímica, port, turisme i serveis) permet resistir millor que altres zones. El Sector Comercial a Tarragona Es discuteix la crisi interna de l'associacionisme comercial i la necessitat de renovació. Organització i Nous Projectes • Crítica a la situació de la Federació d'Unió de Botigues (FUB), que actualment es considera una entitat sense contingut real ni representativitat. • Proposta de crear nous ens o refundar l'associacionisme per recuperar la confiança del petit comerç. • Suport al projecte de reforma del Mercat Central, considerant-lo vital per a la ciutat, tot i que es demana celeritat en el projecte executiu previst per al 2009. Infraestructures i Pressupostos de l'Estat Repàs de les inversions pendents i la polèmica per les denominacions oficials. Reivindicacions Territorials • Els Pressupostos Generals de l'Estat es consideren insuficients i, sovint, les partides assignades no s'arriben a executar completament. • Urgència en la finalització de la variant de l'A-7 (N-340); Abelló demana sentit comú amb les restes arqueològiques del Mèdol per no retardar una obra vital per a l'economia. "No podem aturar una infraestructura tan decisiva per unes pedres que es poden catalogar i traslladar." El debat del Nom de l'Estació Intermodal Abelló titlla de "guerreta de campanar" la disputa entre Reus i Tarragona pel nom del futur node de transport: • Rebutja la denominació unilateral de "Reus Costa Daurada". • Proposa que la marca Costa Daurada sigui l'eix central tant de l'aeroport com de la futura estació per identificar tot el territori a nivell internacional.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Santi Santamaria a Tarragona: Ètica i Cuina Tradicional
Conferència de Santi Santamaria a la Cambra de Comerç El prestigiós cuiner Santi Santamaria, propietari del restaurant El Racó de Can Faves (guardonat amb tres estrelles Michelin), ha protagonitzat l'acte Bon Dia Tarragona a la Cambra de Comerç de la ciutat. Sota el títol "Nulla estètica sine ètica", el xef ha refermat el seu compromís amb la cuina natural i ha respost a les qüestions relacionades amb la situació econòmica actual i la polèmica sobre l'ús d'additius en l'alta gastronomia. Cuina, Crisi i Educació Davant l'augment del consum de mancjar ràpid i precuinats a causa de la crisi, Santamaria ha defensat que se pot menjar bé amb pocs recursos si es té el coneixement adequat. Els punts clau de la seva intervenció han estat: Retorn a l'essencial: Ha posat com a exemple la necessitat de saber cuinar un bon arròs de cassola o aprofitar totes les parts d'un pollastre per reduir costos. Crítica al sedentarisme: Ha qüestionat les tres hores i mitja de mitjana que els ciutadans dediquen a mirar la televisió, suggerint que part d'aquest temps s'hauria d'invertir a la cuina. Educació i salut: Proposa que les institucions i els mitjans públics s'impliquin més en la formació pedagògica sobre alimentació per evitar problemes de salut pública. La Polèmica de l'Alta Restauració L'acte també ha servit per tractar la controvèrsia generada pel seu llibre > "La cocina al desnudo". Santamaria ha mantingut la seva tesi crítica contra la cuina més experimental (sovint associada a Ferran Adrià) i ha demanat més transparència: Etiquetatge obligatori: Ha exigit al Ministeri de Sanitat i a l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) que els restaurants identifiquin clarament els additius químics dels seus plats. Drets del consumidor: Defensa que, de la mateixa manera que es llegeixen les etiquetes d'unes patates de supermercat, el client d'un restaurant de luxe té dret a saber què està menjant. Veto a Madrid Fusión: S'ha desvetllat que l'organització del congrés li ha denegat la participació en l'edició de tardor amb l'argument que el programa ja estava tancat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Trobada d'entitats de Torreforta i projectes comunitaris
Projectes i activitats als barris de Ponent En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, s'expliquen els detalls de la tercera trobada d'entitats de Torreforta, que aplega un ampli ventall d'activitats per visualitzar la tasca dels col·lectius veïnals. Les convidades destaquen l'evolució del barri i la implicació creixent de la societat civil en l'autogestió del seu oci. La Xarxa d'Intercanvi de Coneixements Un dels projectes més innovadors és la xarxa d'intercanvi de coneixements, un sistema basat en el banc del temps on els participants ofereixen els seus coneixements de manera gratuïta a canvi de temps o col·laboració en altres tasques voluntàries. Moneda de canvi: El temps és la unitat base; no hi ha diners pel mig. Tallers inicials: Teatre i creació de contes/poesia. Implicació juvenil: Els joves del barri passen de ser consumidors a ser monitors voluntaris. Destacats del programa: La Xalera a la plaça L'activitat central de dissabte al matí pretén dinamitzar les places del barri amb: * Tallers organitzats per joves per a infants. * Campionats de bàsquet 3x3 i jocs de futbol virtual (Pro Evolution). * Dinamització intercultural: Degustació de te marroquí i una desfilada de moda impulsada per la regidoria de Joventut. Integració i relleu generacional Es destaca la participació de l'Associació Cultural Islàmica de Torreforta, que treballa conjuntament amb la resta d'entitats a través de la revista del barri i la taula d'entitats. Les convidades reflexionen sobre la importància de crear espais on els nous vinguts i els veïns de tota la vida es relacionin amb naturalitat, especialment a través de l'escola i el teixit associatiu. "L'objectiu final del Pla Comunitari és que la nostra figura com a tècnics acabi desapareixent perquè el barri sigui totalment autònom." Pròximes cites: Castanyada i Halloween S'anuncia un "remix" cultural per a la setmana vinent que inclourà: 1. Passatge del terror a Camp Clar (amb 4 anys d'èxit). 2. Tallers de contes infantils i castanyes al Centre Cívic. 3. Activitats de tardor com cursos de castells, beatbox i retoc fotogràfic.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Programació i reptes de l'OBC: Entre la tradició i la modernitat
L'OBC i el repte del repertori contemporani Patrick Alfaya analitza la dificultat d'introduir obra nova i contemporània en les temporades de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Tot i que l'orquestra aposta per compositors de referència com Guinjoan, existeix una certa reticència del públic cap a la música actual per por al desconeixement de les noves sonoritats. Per mitigar aquest efecte, la programació utilitza estratègies clau: * Combinar obres modernes amb el gran repertori clàssic (Tchaikovsky, Beethoven). * Potenciar la tasca pedagògica per atraure nous públics que mai han vist una simfònica. * Crear experiències perquè la gent descobreixi la música i repeteixi. Estructura i vida interna de l'orquestra L'activitat de l'OBC va més enllà de l'escenari. Es destaca que el dia a dia és una barreja complexa de: 1. Treball administratiu: Gestió d'una oficina que mou projectes artístics i logístics internacionals. 2. Preparació musical: Assajos constants dels músics per mantenir el nivell d'exel·lència. 3. Col·laboració institucional: Reunions amb altres orquestres de l'Estat per compartir problemàtiques comunes. Projectes i commemoracions destacades La temporada es divideix en blocs temàtics amb una identitat pròpia: * Classicsme i Romanticisme: Incloent peces menys habituals com el concert per a violoncel de Schumann i l'enèrgica obra de Brahms. * L'any Haydn (2009): Un homenatge al mestre de Beethoven, destacant la seva influència històrica. * Centenari d'Albéniz: Una celebració de l'obra sinfònica d'Iberia, lligant-la amb el seu context francès i el Bolero de Ravel. "Amb l'OBC, sentireu la música, la gaudireu i la descobrireu." Finalment, es destaca la participació de directors diversos com Rumon Gamba i Josep Caballé, reflectint una barreja de talent britànic, japonès i català.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
La paràlisi cerebral davant la crisi i la innovació
L'entrevista a Jaume Marí, president de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona (La Muntanyeta), destaca la situació crítica del sector social davant les retallades econòmiques i la importància de la tecnologia en la millora de la qualitat de vida dels pacients. Impacte de la crisi i la Llei de Dependència El sector viu amb preocupació que la crisi econòmica serveixi d'excusa per a retallar en serveis socials bàsics. Es critica que, tot i els avenços en drets amb la Llei de Dependència, els recursos econòmics i les ajudes reals no arriben amb la fluïdesa necessària. L'entitat reivindica que el suport social i sanitari hauria de ser l'últim àmbit a patir retallades, ja que treballa amb col·lectius de grans dependents extremadament vulnerables. Innovació Tecnològica i Reconeixements L'associació s'ha convertit en un referent en l'ús de les noves tecnologies: * Ratolí Facial: Un projecte premiat que permet controlar l'ordinador mitjançant el moviment de la cara. El codi s'alliberarà perquè pugui ser millorat globalment. * Musicoteràpia Activa: Un nou sistema plantejat per a nens amb nivells cognitius baixos, on la captura d'imatges analitza moviments mínims per generar sons, permetent que el nen sigui conscient de la seva capacitat d'incidir en l'entorn. Gestió i Voluntariat "L'equip humà és la clau de l'èxit; no treballem només per una nòmina, sinó per vocació." El centre gestiona un pressupost de 3 milions d'euros i atén més de 100 persones, amb llistes d'espera que evidencien la falta de places al Camp de Tarragona. Es destaca la figura del voluntariat, amb una fidelitat excepcional (persones que porten més de 10 anys col·laborant), essencial per a activitats com el teatre o les sortides assistides.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
L'impacte de la crisi i inversions al Port de Tarragona
L'impacte de la crisi econòmica al Port de Tarragona El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgassé, analitza com la crisi financera internacional està afectant directament l'activitat portuària. El port actua com un termòmetre de l'economia: quan el consum i la construcció s'aturen, el tràfic de mercaderies se'n resenteix immediatament. Sectors més afectats i previsions Construcció: El descens dràstic del clínquer (matèria primera per al ciment) és l'indicador més clar de la paronada immobiliària. Automoció: S'ha detectat una forta baixada en la importació de vehicles, especialment els de gamma econòmica procedents de Corea. Tràfic de mercaderies: Després d'un 2007 històric amb 36,3 milions de tones, el 2008 i el 2009 es preveuen com a anys de decreixement o estancament. "El port és un instrument per al qual l'economia flueix. Si l'economia s'aprima, nosaltres també ho notem." Projectes i inversions de futur Malgrat el context d'incertesa, el Port manté una agenda d'inversions ambiciosa per estar preparat quan l'economia torni a créixer: Terminal de contenidors: Col·laboració amb DP World (Dubai) per a una terminal moderna operativa el 2010 amb una inversió de 50 milions d'euros. Infraestructura ferroviària: Construcció d'un pont mòbil per al tren per treure el trànsit ferroviari del Moll de Costa. Remodelació del Moll de Costa: Millores urbanístiques per connectar millor el port amb la ciutat (Serrallo i Passeig de la Independència). El futur de la seu institucional Burgassé planteja el possible trasllat de les oficines de l'Autoritat Portuària. Sobre l'actual edifici emblemàtic, apunta que si no es troba un ús ciutadà o un projecte hoteler singular (explorant contactes amb inversors de Dubai), l'edifici podria acabar sent enderrocat a causa de problemes estructurals.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
Programa Veïns Actius i convivència a Camp Clar
Presentació del Programa Veïns Actius El barri de Camp Clar a Tarragona ha posat en marxa el programa Veïns Actius, una iniciativa clau dins del Pla Integral del barri que busca millorar la convivència ciutadana i la gestió de les comunitats de propietaris. El projecte, presentat oficialment el setembre, compta amb la col·laboració de la cooperativa Entorn i s'inspira en models d'èxit com el del barri de la Mina. Objectius i Metodologia El programa es basa en la figura dels mediadors d'escales, tècnics que realitzen un treball de camp intensiu: • Entrevistes personalitzades: Visites porta a porta per conèixer la realitat de cada veí i cada replà. • Autonomia veïnal: L'objectiu final és que els propis veïns es facin responsables de la gestió i el manteniment del seu espai comú. • Dues vies d'actuació: La mediació per a conflictes puntuals i el suport a les juntes per a la gestió ordinària. Reptes de l'Entorn Comunitari Rodrigo Sanz, coordinador del projecte, destaca la necessitat de recuperar el sentiment de pertinença. Sovint, els espais comuns es consideren "terra de ningú", el que deriva en conductes incíviques i deteriorament físic (com bústies o ascensors fets malbé). Segons Juan Antonio Martínez, president de l'Associació de Veïns: "Hem de canviar el xip i tenir clar que el nostre barri ha de ser el millor; si no cuidem les escales nosaltres mateixos, els diners de l'administració no serviran de res." Altres Programes del Pla Integral A banda del focus en l'habitatge, l'àrea de la persona desenvolupa altres vuit línies d'actuació: • Salut i Esport: Promoció d'hàbits saludables i activitat física. • Educació: Suport al medi escolar i aprenentatge per a adults. • Benestar Social: Prevenció de la violència de gènere i foment de l'associacionisme. • Espai Públic: Recuperació del carrer com a lloc de convivència per a joves i gent gran.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Cursos de formació i capacitació digital a Tarragona
Inici dels cursos de formació digital als centres cívics L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa una nova edició dels cursos d'informàtica a la seva xarxa de telecentres, amb una oferta de 24 cursos i 192 places. Aquestes formacions estan repartides per diversos punts de la ciutat, com el centre cívic de Torreforta, Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. Perfil de l'alumnat i reptes inicials El perfil majoritari en les sessions del matí són persones grans, especialment dones, que busquen trencar la bretxa digital. Els principals motius per apuntar-se són: Ajudar la família: Poder donar suport als fills o néts en tasques escolars o laborals. Autonomia personal: Aprendre a navegar per internet, llegir diaris digitals i gestionar el correu electrònic. Superar pors: Perdre la por a l'ús de la interfície (ratolí i teclat). Segons el dinamitzador del curs, Jorge, el repte més gran no són els programes, sinó les habilitats motores bàsiques amb el maquinari: "Al principi el que costa més és la dificultat d'utilitzar el ratolí i el teclat; és com aprendre a conduir, que agafes el volant per primer cop i estàs nerviós." Projectes de futur i expansió Maite Martorell, cap tècnica de Telecentres, ha explicat que el projecte és ambiciós i preveu una expansió significativa per a l'any vinent: Noves ubicacions: Obertura de centres a la Part Alta i a Camp Clar a partir del gener. Especialització: Creació de càpsules formatives de 4 hores per a temes concrets com la seguretat a internet, la creació de blocs, la cerca de feina o el comerç electrònic. Programari lliure: Es treballa exclusivament amb Open Office i programari gratuït. Telecentre Centre: Un nou recurs que es convertirà en un Punt TIC de referència per a totes les comarques de Tarragona, amb horaris amplis de consulta i formació.