Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

1033-1056 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Nova edició de la Universitat d'Estiu de la URV
Presentació de la XIII Universitat d'Estiu de la URV El vicerector de Relacions Externes de la Universitat Rovira i Virgili, Santi Castellà, ha presentat la nova edició de la Universitat d'Estiu, que enguany ofereix uns 40 cursos repartits per diverses localitats de les comarques tarragonines. L'edició d'aquest any es defineix com una etapa de transició cap a un nou model acadèmic més obert i internacional. Un canvi de model: cap al "trimestre d'estiu" L'organització busca transformar el format tradicional basat en crèdits de lliure elecció per a estudiants interns en una proposta més propera a la ciutadania i amb projecció exterior: Obertura a la ciutadania: Es vol apropa el coneixement actual a la pràctica diària, independentment del nivell de formació de l'assistent. Internacionalització: Destaquen col·laboracions amb institucions com la Universitat de Berkeley (Califòrnia) per atraure estudiants estrangers a Tarragona. Incentius econòmics: S'aplica un descompte del 25% en la matrícula per a aquelles persones que no necessitin reconeixement de crèdits però vulguin assistir per interès personal. Eixos temàtics i novetats territorials L'oferta formativa abraça debats d'actualitat i especialitzacions científiques: Temes socials i polítics: Diàleg global, immigració, polítiques de gènere i un curs destacat sobre el futur del catalanisme polític amb representants de diverses fundacions partidistes. Història i cultura: Destaca el curs a Salou (municipi que s'incorpora amb força) sobre el 800 aniversari de Jaume I, inaugurat pel prestigiós escriptor Baltasar Porcel. Àmbits científics: Cursos d'enologia, arqueologia, enginyeria química i neurologia. Informació pràctica i dinàmica Els cursos es desenvoluparan aproximadament entre el 30 de juny i el 18 de juliol, amb una durada mitjana de tres dies per curs per afavorir un format més relaxat i participatiu. "Volem que la universitat, durant l'estiu, s'allunyi de la classe magistral i permeti un contacte molt més directe entre el professor i l'alumne." La matrícula ja està oberta i es pot realitzar completament a través de la pàgina web de la URV. Es recomana celeritat, ja que les places estan limitades a unes 30-35 persones per curs per garantir la qualitat formativa.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
30'
Projecte Educatiu i Nova Casa Sant Josep de Tarragona
La Transformació de la Fundació Casa Sant Josep L'episodi se centra en el nou projecte de la Fundació Casa Sant Josep de Tarragona, que preveu la construcció d'unes noves instal·lacions per millorar l'atenció als infants i joves en acollida. Lluís Jove, director de la fundació, explica que no es tracta només d'un canvi arquitectònic, sinó d'un canvi de paradigma fonamentat en els drets i deures dels infants, deixant enrere l'antic concepte de beneficència. Modernització de l'Atenció i Infraestructura • La seu actual té quasi 100 anys d'història i, tot i la seva amplitud, l'estructura dificulta el treball educatiu personalitzat. • El nou projecte, que s'ubicarà als terrenys de l'actual dipòsit municipal de vehicles, està dissenyat des de zero partint de les necessitats pedagògiques. • Es preveuen quatre llars diferenciades amb cuines pròpies per fomentar l'autonomia i la normalitat dels joves. Model Pedagògic i Normalització L'objectiu principal és la normalització de la vida quotidiana: • Els infants i joves assisteixen a escoles i instituts de la xarxa pública de Tarragona. • Es fomenta la participació en activitats culturals i esportives de la ciutat (castells, ball de bastons, esplai). • Segons explica en Lluís: > "No és anar a millorar unes instal·lacions, sinó és construir un projecte nou que respongui a una visió de drets dels infants." Serveis i Suport Post-18 anys • La fundació atén 35 joves en acolliment residencial dividits en tres grups d'edat (infants, adolescents i finalistes). • Gestionen també pisos d'autonomia per a joves de 18 a 21 anys, proporcionant suport laboral i acompanyament en la vida adulta. • Administren el Servei d'Acolliments Familiars (CAF) amb unes 90 famílies a la demarcació de Tarragona, incloent-hi acolliments d'urgència per a nadons. Una Nova Etapa per al Centenari La fundació espera que el nou complex estigui en funcionament coincidint amb el seu centenari. El projecte inclou també espais per a la formació de professionals i famílies, prioritzant sempre la intimitat dels infants acollits.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Pirandello al Metropol: L'home, la bèstia i la virtut
Adaptació de Pirandello amb esperit mediterrani L'obra L'home, la bèstia i la virtut, dirigida per Pep Pla, arriba al Teatre Metropol de Tarragona després d'un èxit absolut de crítica i públic al Teatre Nacional de Catalunya. Es tracta d'una peça de la primera època de Luigi Pirandello, caracteritzada per un estil més popular i una comicitat directa, però que manté la profunditat filosòfica de l'autor sobre la identitat i les aparences. Els tres pilars de l'obra La trama gira al voltant de tres arquetips representats magistralment segons el seu director: * L'home: Eduard Farelo, el pal de paller de la funció. * La virtut: Teresa Sánchez, en el paper de la senyora Perella. * La bèstia: Jordi Martínez, el mariner que desencadena el conflicte. Característiques de la producció Estructura teatral: L'obra segueix un ritme ascendent. El primer acte recorda el vodevil amb el joc de portes, el segon és purament còmic i el tercer introdueix una reflexió més profunda. Ambientació: Tot i ser una obra siciliana, s'ha ambientat en una iconografia dels anys 50 que recorda el neorealisme italià, fent-la molt propera a la realitat portuària de ciutats com Barcelona. Traducció: La feina de Joan Maria Folquet destaca per l'ús d'expressions catalanes espontànies i genuïnes que fan que el text sembli escrit originalment en la nostra llengua. "Tapem grans veritats amb moltes mentides... és el que els protagonistes es veuen obligats a fer per la por del que diran." Reflexió sobre la hipocresia L'obra convida a l'espectador a riure de les desgràcies i els embolics dels personatges, però al mateix temps planteja una crítica a la hipocresia social. Els protagonistes han de recórrer a l'engany per justificar un embaràs que trenca les normes morals, una situació que, segons Pep Pla, continua sent vigent en el teatre que tots fem diàriament a la vida real.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
800 anys de Jaume I: Viatge d'Òmnium a Montpeller
Commemoració del naixement de Jaume I Amb motiu dels 800 anys del naixement del rei Jaume I, l’Òmnium Cultural del Tarragonès ha organitzat una sortida cultural a la ciutat francesa de Montpeller. Aquesta activitat té com a objectiu principal conèixer els orígens d'una de les figures més rellevants de la història de Catalunya. Detalls del viatge i el personatge L'expedició, que ha exhaurit totes les places disponibles (53 en total), inclou una visita al casc medieval, la casa on va néixer el rei i l'església on fou batejat. Joan Andreu Torres, president de l'entitat, destaca les múltiples facetes de Jaume I: Vessant històric i militar: L'expansió territorial cap a Mallorca i Múrcia. Vessant llegendari: La imatge mitològica i literària que ha perviscut fins avui. Vessant documental: Les Cròniques, que permeten una reconstrucció fidel dels fets. La situació del català al Llenguadoc La conversa també aborda la situació lingüística al sud de França. Es constata que, tot i la presència d'iniciatives com la Bressola, l'Estat francès manté una actitud intransigent amb les llengües regionals. > "L'ajuda de l'administració francesa és mínima... són gairebé com escoles privades", explica Torres sobre les dificultats per mantenir viu el català en ciutats com Narbona o Carcassona. Altres projectes d'Òmnium Cultural L'entitat segueix activa amb diversos projectes més enllà de l'efemèride de Jaume I: Presentacions de llibres: Cicles oberts sobre nacionalisme a la llibreria La Rambla. Premis Literaris: Organització del viatge al Palau de la Música pel premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Formació històrica: Cursos sobre la República i la Guerra Civil. Quedem?: Un nou projecte de cohesió social que organitza activitats mensuals per a les parelles lingüístiques, fomentant la integració dels nouvinguts a través de la cultura.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
40'
Vilafranca guanya el XXII Concurs de Castells
Hegemonia dels Castellers de Vilafranca Els Castellers de Vilafranca s'han proclamat guanyadors de la 22a edició del Concurs de Castells de Tarragona per quarta vegada consecutiva. L'actuació dels penedesencs ha estat qualificada com una de les millors de la història, destacant especialment: • El 4 de 9 net (carregat). • El 2 de 8 net (carregat). • El 4 de 9 amb folre i l'agulla (descarregat). "No hem guanyat perquè tinguem la flor al cul; hem guanyat perquè som un col·lectiu molt sacrificat", ha declarat David Miret, cap de colla dels verds. Anàlisi de les Colles de Valls • La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha quedat en segona posició. Malgrat carregar el 5 de 9 amb folre i el pilar de 8 amb folre i manilles, els intents desmuntats de 4 de 9 amb el pilar han minat les seves opcions de victòria. • La Colla Joves dels Xiquets de Valls ha tancat el podi en tercera posició. Tot i l'ambició mostrada amb el 5 de 9 i el 2 de 8 net, la manca de fortuna en les execucions els ha impedit lluitar pel primer lloc. Resultats Destacats i Sorpreses Èxit de les colles de fora • Castellers de Sants: Han estat una de les grans revelacions en carregar el primer 3 de 9 amb folre de la seva història, superant els Castellers de Barcelona. • Castellers de Lleida: Han signat la millor actuació de la seva trajectòria, completant una tripleta de 8 impecable i situant-se en el top 10. • Capgrossos de Mataró: Han obtingut una meritòria quarta posició, consolidant la seva progressió tot i no poder completar el 4 de 9. Valoració de l'Organització L'edició d'enguany ha estrenat la remodelació de la Plaça de Braus, que ara compta amb sostre. Els comentaristes i caps de colla han destacat positivament el ritme del concurs, que ha acabat al voltant de les 15:00 h, gràcies a l'aplicació estricta de la normativa sobre els peus desmuntats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
55'
Vilafranca sentencia el Concurs de Castells
L'hegemonia dels Castellers de Vilafranca Els Castellers de Vilafranca s'han proclamat virtuals guanyadors del 22è Concurs de Castells de Tarragona després d'una actuació històrica. La colla verda ha demostrat una ambició sense límits en intentar i carregar castells de màxima dificultat, fins i tot quan la victòria ja semblava assegurada. Fites històriques de la jornada • La colla verda ha assolit, en una mateixa diada, el 2 de 8 sense folre (carregat) i el 4 de 9 sense folre (carregat). • És la primera vegada en la història que una colla completa aquesta combinació de castells nets en una sola actuació. • També han descarregat el 4 de 9 amb l'agulla i el Pilar de 8 amb folre i manilles. "Vilafranca ha vingut a guanyar el concurs i a fer espectacle, demostrant que és la colla més completa del món casteller." La Colla Vella i les dificultats tècniques La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha viscut una jornada de clarobscurs. Malgrat haver carregat el 5 de 9 amb folre i el Pilar de 8, s'ha trobat amb problemes a les rondes decisives: • Han patit una indecisió de la canalla en un intent de 4 de 9 amb el pilar que semblava molt sòlid. • S'ha produït una situació insòlita quan han hagut de desmuntar un peu perquè faltava un casteller del tronc (un quart) a la seva posició. • Aquestes errades han deixat la Vella sense marge de maniobra, obligant-los a dependre de caramboles aritmètiques impossibles per superar Vilafranca. Rendiment d'altres colles i la ronda conjunta La quarta ronda ha inclòs una fase conjunta on diverses colles han intentat millorar les seves posicions: • Capgrossos de Mataró: Han descarregat un brillant 5 de 8, consolidant-se a la part alta de la classificació. • Castellers de Lleida: Han carregat el Pilar de 6, tot i que s'ha trencat durant la sortida de l'enxaneta. • Colla Joves Xiquets de Valls: Jornada molt dura per als vermells, amb caigudes en el 5 de 9 i el 2 de 8, tot i que han tancat amb el 4 de 9 amb folre (carregat). • Marrecs de Salt i Xicots de Vilafranca: Han complert amb estructures de set i vuit pisos per sumar punts a la taula general.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
58'
Anàlisi del Concurs de Castells 2008 i el domini verd
Resum de la Jornada Castellera El podcast analitza en detall el transcurs de la tercera ronda del Concurs de Castells de Tarragona, centrant-se en la intensa competició entre les colles capdavanteres i la polèmica arbitral. La jornada ha estat marcada per construccions de gama extra i una classificació que s'ha anat definint a mesura que avançava el matí. Duel per la Victòria: Vilafranca vs. La Vella • Castellers de Vilafranca: Han executat el 2 de 8 sense folre, una construcció extremadament fràgil que mai ningú ha descarregat. Tot i la ràpida caiguda, el jurat l'ha donat per carregat després d'una llarga deliberació. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Davant el domini dels verds, la Vella s'ha vist obligada a arriscar amb el 4 de 9 amb folre i l'agulla per mantenir opcions matemàtiques de victòria. • Polèmica Arbitral: L'ús de les repeticions de vídeo ha estat clau. Hi ha hagut divisió d'opinions a la plaça sobre si l'enxaneta de Vilafranca havia col·locat el segon peu abans del trencament. Actuacions de les Altres Colles • Colla Joves Xiquets de Valls: Ha intentat també el 2 de 8 sense folre, però ha quedat en intent després d'una caiguda quan l'enxaneta estava a punt de coronar. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Ha carregat la catedral (el 5 de 8), tot i que ha caigut durant el descens per fatiga dels terços. • Capgrossos de Mataró i Castellers de Barcelona: Ambdues colles han hagut de desmuntar els seus intents de 4 de 9 amb folre per falta de seguretat en l'estructura. "El 2 de 8 net és una caixa de sorpreses; quan la canalla està a dalt, una mínima rebrincada esdevé immensa."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
59'
Resum del Concurs de Castells de Tarragona: Segona i Tercera Ronda
Situació General del Concurs L'episodi cobreix un moment decisiu del Concurs de Castells de Tarragona, concretament el pas de la segona a la tercera ronda. S'analitza l'evolució de diverses colles, algunes assolint fites històriques i d'altres patint dificultats tècniques o de canalla. Els Grans Èxits de la Jornada • Castellers de Sants: Han aconseguit una fita històrica en carregar per primera vegada en la seva història el 3 de 9 amb folre. Tot i la caiguda posterior, el sentiment a la colla ha estat agredolç per no haver-lo pogut descarregar. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Han descarregat un impecable 3 de 9 amb folre, demostrant una gran capacitat de treballar el castell sota pressió i consolidant el seu retorn entre les colles de més alt nivell. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han apostat fort pel 5 de 9 amb folre, que ha quedat finalment carregat. La caiguda s'ha produït durant la sortida de la canalla, generant dubtes sobre les opcions de victòria final davant de Vilafranca. Incidències i Altres Resultats • Castellers de Barcelona: Han descarregat el 2 de 8 amb folre amb molta solvència, consolidant una gran actuació. • Capgrossos de Mataró: Han optat per passar ronda després de dos intents desmuntats de 4 de 9 amb folre per no veure'ls ben quadrats. • Xiquets del Serrallo: El seu 4 de 7 amb l'agulla ha quedat només carregat després d'una caiguda en el pilar. • Xicots de Vilafranca: Han tingut un moment complicat amb diversos intents desmuntats del 2 de 8 amb folre a causa de la indecisió de la canalla. Context de la Plaça i Seguretat El programa també reflexiona sobre la reducció de l'aforament de la plaça de Toros degut a les obres (passant d'antigues xifres massives a unes 7.000 localitats per seguretat) i l'ambient competitiu, comparant-lo amb l'atmosfera d'una Copa Davis de tennis. "No es carreguen tres de nou cada dia, i menys per primera vegada en la història." Termes clau: Folre, canalla, tronc, descarregar, intent desmuntat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
58'
Dual de Grans Castells al Concurs de Tarragona
Segona Ronda i l'Ascens de les Grans Colles L'episodi se centra en el desenvolupament de la segona ronda del Concurs de Castells de Tarragona, un esdeveniment clau on s'han produït moments d'alta tensió i èxits tècnics remarcables. La jornada ha estat marcada per l'estratègia de les colles capdavanteres per assegurar punts o arriscar amb castells de gama extra. Els Grans Protagonistes de la Plaça • Castellers de Vilafranca: S'han consolidat com els líders provisionals després de descarregar un impecable Pilar de 8 amb folre i manilles. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han viscut la cara amarga de la jornada en carregar el pilar de 8, que s'ha trencat en el darrer moment durant la descarregada. • Capgrossos de Mataró: Han executat amb solvència el 3 de 9 amb folre, tot i haver de treballar-lo intensament en els pisos superiors. • Colla Joves Xiquets de Valls: Després d'un intent fallit de 5 de 9, han optat per assegurar amb el 3 de 9 amb folre, recuperant la confiança a la plaça. Excepcions Tècniques i Seguretat El podcast també recull informació rellevant sobre la innovació en el món casteller, com l'ús de protectors bucals d'alta competició per a la canalla, explicat pel dentista Joan Badell. Aquesta mesura busca prevenir fractures dentals i lesions maxil·lars durant les caigudes. "Aquesta gent fa que el pilar de 8 sembli fàcil, però realment la dificultat tècnica és extrema." L'Ambient i les Institucions S'han inclòs declaracions de l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i del president del Parlament, Ernest Benach, qui han destacat: • El marc incomparable de la plaça remodelada. • La voluntat que els castells siguin reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat. • El debat sobre la possible periodicitat anual del concurs.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
Entrevista al Dr. Lluís del Clos: Medicina i Oncologia
Introducció i Trajectòria de Lluís del Clos L’episodi presenta el doctor Lluís del Clos, radiòleg tarragoní amb una destacada carrera en oncologia als Estats Units. Recentment nomenat membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el Dr. del Clos repassa la seva vida des dels seus orígens a Tarragona fins a la seva consolidació professional a Houston. La Vocació i els Inicis • Tot i provenir d’una família de metges, de jove tenia una forta inclinació cap a l’enginyeria naval i la vida marina. • Va marxar a Anglaterra l'any 1954 a causa de la falta d’oportunitats i recursos a l’Espanya de l’època. • Es va especialitzar en radioteràpia perquè li permetia un contacte més humà i directe amb el pacient que la radiologia de diagnòstic. Avanços en el Tractament del Càncer El doctor destaca com la medicina ha transformat el pronòstic del càncer en les últimes dècades: • Millora en la supervivència: Actualment es xifra en un 60% de curacions globals, tot i que varia segons el tipus de tumor. • Qualitat de vida: S'ha treballat per reduir els efectes secundaris de les teràpies, buscant sempre el mètode que faci el menys mal possible. • Paliació: Destaca la importància creixent de les cures pal·liatives, tant des de la vessant mèdica com l’espiritual. "L'objectiu ha de ser triar el tractament que deformi menys i que preservi millor la funció de l'òrgan tractat." La Relació Metge-Pacient i el Sistema Sanitari • Defensa la figura del metge de família com el pilar fonamental que soluciona el 80% dels problemes de salut. • Adverteix sobre els perills de l'autorecerca d'informació a Internet, que sovint genera més por i confusió que solucions. • Reivindica la necessitat de duplicar el nombre d'acceleradors i centres de radioteràpia per eliminar les llistes d'espera actuals. Vida als Estats Units i Retorn a les Arrels Tot i portar des de 1960 a Houston, el Dr. del Clos manté un vincle emocional estret amb Tarragona. Explica com la seva família s'ha integrat en la cultura americana, però mantenint part de la seva identitat catalana. Ja jubilat, ara dedica el seu temps a la investigació històrica sobre les seves activitats mèdiques als EUA.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
26'
L'acolliment familiar: generositat i reptes de futur
L'experiència de l'acolliment familiar Fernando Meléndez i Toni Sánchez, membres de l'Associació de Famílies d'Acollida de Tarragona, relaten la seva trajectòria personal cuidant menors tutelats. Destaquen que l'acolliment es basa en la provisionalitat, a diferència de l'adopció, ja que l'objectiu principal és oferir un entorn estable mentre es resol la situació de la família biològica. Diferències clau entre acolliment i adopció • L'adopció suposa la ruptura total del vincle amb la família biològica i la integració legal plena del menor. • L'acolliment manté el contacte amb la família d'origen mitjançant règims de visites, ja que es prioritza el retorn si la situació familiar millora. • Existeix una porta tancada per llei: les famílies acollidores no poden adoptar directament el menor que tenen en custodia per evitar salts en les llistes d'espera oficials. La realitat administrativa i legal Els convidats critiquen l'excessiva burocràcia i el caràcter biologista de les lleis a Espanya, que sovint allarguen els processos d'acolliment d'urgència fins que els infants perden les etapes més boniques del seu desenvolupament sense una família definitiva. "No tenim dret, les famílies d'acollida només tenim obligacions. És un acte de solidaritat pur cap a l'administració que té la tutela." Tarragona, referent en acolliment Segons dades de la Generalitat, Tarragona és capdavantera a Catalunya en xifres d'acolliment familiar. Un nen tutelat en aquesta demarcació té més probabilitats de viure amb una família que en un centre tancat, un fet que els entrevistats atribueixen al tarannà solidari de la regió. Impacte en l'entorn familiar L'acolliment no afecta només la parella, sinó que involucra fills biològics, avis i amics. Es destaca el valor educatiu per als fills propis, que aprenen a vèncer l'egoisme i a comprendre que l'estimació pot ser gratuïta i temporal. Malgrat el dolor del moment de la separació, el sentiment de reparació i ajuda envers el menor compensa les dificultats diàries.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
27'
Gent gran i noves tecnologies: l'èxit de l'Esplai Sant Magí
La Revolució Digital de la Gent Gran a Tarragona L'episodi d'avui ens trasllada a l'Esplai Sant Magí, un centre de gent gran gestionat per l'Obra Social de la Fundació La Caixa a Tarragona. El programa explora com les noves tecnologies han deixat de ser una barrera per convertir-se en una eina d'apoderament per a un col·lectiu que es mostra més actiu que mai. Tallers Formatius i Especialització Des de l'any 1999, aquest centre ofereix una àmplia gamma de formacions que s'adapten a la demanda creixent dels usuaris: • Iniciació a la informàtica: Per a aquells que mai han tocat un teclat o un ratolí. • Eines Digitals: Fotografia, edició de vídeo digital (incloent la conversió de formats antics com Super 8) i ús de càmeres. • Gestió i Comunicació: Correu electrònic, internet, fulls de càlcul i bases de dades per a l'economia domèstica. • Aprenentatge pràctic d'idiomes: Cursos d'anglès aplicat a situacions quotidianes i viatges. El Paper Fonamental del Voluntariat L'esplai funciona gràcies a una estructura sòlida de voluntaris, molts dels quals són antics alumnes del centre. Aquest model crea un cercle de retroalimentació on: • Els voluntaris gestionen l'Aula Oberta per resoldre dubtes puntuals. • Es fomenta la col·laboració intergeneracional mitjançant becaris de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Motivacions i Superació Personal Les entrevistes als alumnes revelen un desig de no quedar-se enrere i la necessitat d'estar al dia per tràmits quotidians (com consultar el cine o la farmàcia). Tot i que admeten por inicial al ratolí, la satisfacció d'enviar correus als néts o planificar viatges per internet és la seva principal motivació. "Mai és tard per aprendre coses noves; el cap funciona millor si estàs al peu del canó."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Futur i Seguretat al Complex Educatiu de Tarragona
Actualitat i Projectes del Complex Educatiu de Tarragona L'entrevista amb Rafael Pérez, gerent del Complex Educatiu de Tarragona (antiga Universitat Laboral), repassa la situació actual d'aquest espai de 67 hectàrees que acull diàriament unes 2.000 persones. Els eixos principals de la conversa giren al voltant de la seguretat, l'expansió acadèmica i la recuperació d'infraestructures infrautilitzades. Simulacre d'Accident Químic El proper 29 de gener es durà a terme un simulacre d'accident químic de gran magnitud provinent del polígon sud. Aquest exercici és cabdal pel complex per diversos motius: * Permetrà provar els sistemes de confinament i la nova antena d'avisos d'emergència. * Es farà en un moment de plena ocupació per testar la capacitat de reacció de tota la comunitat. * Hi participen tots els centres integrats, cadascun amb el seu propi pla d'emergència intern. Creixement de la Formació Professional El complex viu un moment d'auge gràcies a l'atractiu dels nous cicles formatius: * Els instituts Pere Martell i Calípolis tenen pràcticament totes les places exhaurides. * Les especialitats amb més demanda inclouen producció audiovisual, automoció, sanitat i educació física. * Es preveu una ampliació d'espais per l'any vinent a causa de l'extensió de molts cicles a dos anys de durada. Infraestructures i Nous Projectes S'estan impulsant iniciatives per donar vida a espais que actualment estan desaprofitats: * El Teatre: Amb capacitat per a 1.500 persones i una sonoritat excepcional (comprovada per l'orquestra Camerata XXI), es busca invertir en climatització per convertir-lo en una alternativa cultural real per a la ciutat. * Alberg Juvenil: Existeix el projecte de transformar les residències en un alberg durant els mesos de juliol i agost per aprofitar les instal·lacions fora del curs lectiu. * Accessos: S'espera que les obres de la nova rotonda d'accés des de l'autovia de Salou comencin abans de final d'any per millorar la seguretat vial. "Volem que la ciutat de Tarragona visqui una miqueta més el complex educatiu, l'aprofiti i tots ens poguéssim sentir orgullosos d'aquesta instal·lació única a Catalunya."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Homenatge a Lluís Companys i memòria històrica a Tarragona
Commemoració del 68è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys L'episodi se centra en els actes d'homenatge organitzats a Tarragona amb motiu de l'aniversari de l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys. A través d'una entrevista amb Lluís Valar, historiador i director del Museu d'Història de Tarragona, s'analitza la vigència de la seva figura i la necessitat de recuperar la memòria democràtica. Els actes commemoratius La jornada inclou diverses activitats de caràcter institucional i cívic: * Muntanya de l'Oliva: Acte a trenc d'alba amb la lectura de la sentència, salves d'honor i el cant d'Els Segadors. Aquest indret és clau, ja que era el lloc on s'executaven els condemnats a mort que sortien de la presó de Pilats. * Monument a la Rambla: Ofrena floral i parlament central a càrrec de Lluís Valar, amb el suport de la Comissió Lluís Companys. Anàlisi de la figura de Companys i la reparació jurídica L'entrevista aprofundeix en el simbolisme del "president màrtir" i els reptes legals de la Llei de la Memòria Històrica: 1. Símbol col·lectiu: L'homenatge a Companys s'estén a les prop de 800 persones afusellades a Tarragona per la dictadura. 2. Anul·lació de sentències: Valar critica la "timidesa" de la llei espanyola, defensant que els Consells de Guerra haurien de ser declarats nuls de ple dret de forma genèrica, evitant que les famílies hagin de demanar-ho individualment. "L'homenatge a Companys el transcendeix a ell mateix; és l'homenatge a tots els afusellats i represaliats pel franquisme." El paper de les institucions locals El nou director del Museu d'Història aposta per una pedagogia integral. Proposa que espais com el Pretori no només s'expliquin com a monuments romans, sinó també com a presons franquistes per conscienciar les futures generacions i evitar que la història es repeteixi.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Tarragona Urbana 2008: Cultura i Espai Públic
Tarragona Urbana 2008: L'art com a motor de la ciutat En aquesta edició de Tarragona Ràdio, s'entrevista Gabriela Berti, comissària del cicle Tarragona Urbana 2008, que arriba a la seva segona edició amb l'objectiu de consolidar-se en l'agenda cultural de la ciutat. El programa posa el focus en com les expressions artístiques contemporànies redefineixen el concepte de cultura urbana. El debat sobre l'espai públic Un dels pilars d'aquesta edició és la reflexió sobre l'ús dels espais comuns. La taula rodona inaugural aborda el conflicte entre la voluntat dels artistes i les normatives de civisme: Visió higienista vs. Expressió artística: Es qüestiona si les normatives municipals limiten el dret a l'ocupació estètica de la ciutat. Ètica del grafiter: Berti defensa que bona part del col·lectiu té un codi ètic estricte, evitant el vandalisme en edificis històrics i buscant la democratització de l'art per fer-lo accessible a tothom. Doble moral: Es remarca la contradicció de valorar el grafiti quan és estètic o comercial (persianes de negocis) però condemnar-lo quan es fa lliurement. Programació i disciplines clau El cicle no només busca l'exposició, sinó també la participació activa a través del concepte do it yourself (fes-ho tu mateix): Hip Hop i Rap: Amb la presència d'artistes com Corazón Crudo, s'expliquen els quatre elements bàsics d'aquesta cultura: DJ, MC, Graffiti i Breakdance. Formació: S'organitzen tallers de creació de bases musicals amb ordinador i sessions d'improvisació. Projectes singulars: Es destaca la maduresa del gènere amb iniciatives com l'adaptació del Quijote en clau hip hop. Noves tendències: Del Graffiti al Street Art De cara al futur, la comissària apunta cap a una evolució de les tècniques: "Hi ha una tornada a l'ús de les plantilles o trepacs, recuperant l'esperit del maig del 68 i la cultura punk, però amb un treball més intens i proper al disseny gràfic." Es preveu que el sticker art (adhesius) i el post-graffiti guanyin protagonisme en les pròximes edicions, desplaçant parcialment la pintura mural tradicional cap a formes d'intervenció més ràpides i visuals.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Càritas Catalunya i els efectes de la crisi econòmica
La crisi econòmica i el seu impacte en els més vulnerables En aquesta entrevista realitzada al matí de Tarragona Ràdio, la presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonés, analitza com la recessió econòmica està afectant de manera directa la població amb menys recursos i la capacitat d'ajuda de les entitats socials. Augment de la demanda d'ajut social Des de finals de l'any 2007, s'ha detectat un increment alarmant en les sol·licituds d'assistència. Els punts clau d'aquest augment són: Increment percentual: Les demandes han crescut entre un 15% i un 35%, depenent del sector i la zona del territori. Perfil dels afectats: Persones amb poca formació o especialització, especialment afectades per l'atur en sectors com la construcció o el treball temporer. Tipus d'ajut: No només es demanen aliments, sinó també suport per al pagament de factures bàsiques (llum, aigua, lloguer) i orientació laboral. La paradoxa dels recursos Borbonés destaca una situació crítica: mentre que les necessitats augmenten, els recursos per fer-hi front disminueixen: Baixa de socis i donacions: S'estima una reducció d'entre el 20% i el 25% en els recursos provinents de particulars i fundacions. Pressupostos esgotats: L'any 2008, Càritas ja havia exhaurit els seus recursos anuals al mes de setembre, obligant l'entitat a prendre mesures extraordinàries. El paper de les administracions Tot i que Càritas aposta per mantenir la seva autonomia amb un 60% de fons privats, es demana a l'administració pública que enforteixi la xarxa del tercer sector social. "Nosaltres som el primer nivell d'entrada de les persones amb necessitats; les acollim i les adrecem cap a entitats més especialitzades o recursos públics." Un missatge d'esperança i solidaritat Malgrat la cruesa de la radiografia social, la presidenta fa una crida a la unitat i la solidaritat per evitar una fractura social irreversible, apel·lant al compromís de la ciutadania per superar aquest context de vulnerabilitat extrema.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Campanya de vacunació contra la grip a Tarragona
Detalls de la campanya de vacunació La campanya de vacunació contra la grip d'enguany es va iniciar l'1 d'octubre i s'allargarà fins al 30 de novembre. L'objectiu principal és la prevenció i la pedagogia sobre la importància d'immunitzar-se abans de l'arribada dels mesos de màxima incidència del virus. Grups de risc i cobertura Les autoritats sanitàries posen el focus en els anomenats grups de risc, on s'inclouen: Persones de més de 60 anys. Malalts crònics amb patologies respiratòries o cardíaques. Dones embarassades. Persones amb la immunitat afectada. Es destaca que la cobertura en persones grans és molt alta (90%), però hi ha una gran preocupació pels professionals sanitaris, ja que l'any passat només es va vacunar un 26% d'aquest col·lectiu. Accessibilitat i procediment El servei és completament gratuït i els ciutadans s'han d'adreçar al seu Centre d'Atenció Primària (CAP) de referència. "No és un refredat. Té una sèrie de riscos associats i pot tenir certes complicacions." Segons el doctor Salvador Montserrat, el procés està molt ben organitzat mitjançant agendes de citació, cosa que evita aglomeracions i col·lapses als centres de salut. Previsions per a la temporada S'han distribuït unes 100.000 dosis al Camp de Tarragona. Enguany les soques del virus (com la Brisbane provinent d'Austràlia) són completament noves, fet que podria comportar una major afectació de la població a causa de la falta d'immunitat de fons.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Nou Consell Local del Comerç i crisi a Tarragona
Reestructuració del Comerç a Tarragona L'entrevista amb Rafael Tatay, president a Tarragona de la Confederació del Comerç de Catalunya, se centra en la creació del nou Consell Local del Comerç. Aquest organisme neix per substituir l'etapa de la Federació d'Unions de Botiguers de Tarragona (FUB), que es considera esgotada després de 20 anys. Els motius principals d'aquest canvi són: * La manca de suport econòmic continuat per part de l'Ajuntament. * La necessitat d'un model d'autofinançament basat en quotes i no només en subvencions. * L'objectiu d'unificar els barris i la perifèria amb el centre de la ciutat. Impacte de la Crisi i el Consum Tatay alerta d'una situació crítica per al petit comerç, amb una caiguda de les vendes propera al 20%. Critica la passivitat de l'administració local durant l'últim any i mig, període en què no s'han realitzat campanyes de promoció destacades. "La ciutat ha estat apagada... no s'ha fet res, ni cap campanya, i la gent comença a estar preocupada." Pròximes Iniciatives i Formació El nou Consell ja treballa en accions concretes per reactivar el sector: 1. Targeta de fidelització i crèdit per als clients. 2. Llançament d'una guia de l'estalvi. 3. Campanyes específiques per a Nadal, incloent-hi l'oferta de col·laboració amb l'Ajuntament per a la il·luminació nadalenca. 4. Creació d'una escola de comerç pròpia per millorar la formació dels botiguers davant la competència. L'amenaça de les Grans Superfícies Hi ha una gran preocupació per l'arribada d'El Corte Inglés l'any vinent. Tatay és partidari de paralitzar les obres a causa de la crisi actual i vaticina que, si no es prenen mesures urgents, un 30% de les botigues podrien tancar per la falta de preparació i la davallada del consum.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
L'oncologia i la vida de Lluís del Clos
Entrevista al Doctor Lluís del Clos a Tarragona Ràdio El prestigiós radiòleg i oncòleg tarragoní Lluís del Clos ens visita per compartir la seva vasta trajectòria professional als Estats Units i a Anglaterra, arran del seu recent nomenament com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Trajectòria i Vocació • Tot i que inicialment Del Clos sentia una forta atracció per l'enginyeria naval i el mar, finalment va seguir la tradició familiar cap a la medicina, convertint-se en un referent en radioteràpia. • L'any 1954 va marxar a Anglaterra per especialitzar-se davant la manca d'oportunitats a Espanya, i finalment es va establir als Estats Units l'any 1960, desenvolupant gran part de la seva carrera al famós MD Anderson Cancer Center de Texas. "Jo en realitat volia quedar-me aquí... però no hi havia res a fer. Era una lluita contra la paret." L'Evolució del Tractament del Càncer El doctor destaca els avenços significatius en la lluita contra el càncer en les últimes dècades: • L'optimització de les tècniques ha permès que el 60% dels malalts de càncer es puguin curar actualment. • L'objectiu de la seva vida ha estat fer el menys mal possible, buscant tractaments curatius que minimitzin la deformitat i mantinguin la funció dels òrgans. • La importància cabdal del metge de família com a figura educativa i de diagnòstic precoç. Reflexions sobre la Salut i la Societat • L'educació del pacient: Del Clos critica el descontrol d'informació a internet i la por que encara envolta la paraula "càncer". • El binomi Tarragona-Houston: Reflexiona sobre com, durant anys, Houston es va veure com l'única solució, tot i que actualment centres locals com el de Reus fan una feina excel·lent. • Relació amb el malalt: Defuig d'una relació distant i advoca per una proximitat honesta que encara manté amb molts dels seus antics pacients.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Daniel Pita i el cinema com a eina comunitària a Torreforta
El projecte de cinema per a la gent gran de Torreforta El cineasta tarragoní Daniel Pita comparteix la seva experiència sobre un curs de cinema innovador que imparteix de forma altruista al barri de Torreforta (Tarragona). El projecte busca apropar el llenguatge audiovisual a la gent gran de la zona, una experiència que el director defineix com la més bonica de la seva carrera. Aprenentatge i passió intergeneracional Durant la conversa, es destaca la gran capacitat d'aprenentatge dels alumnes, que ja han començat a aplicar conceptes tècnics com la teoria de l'eix o l'anàlisi de plans. Pita remarca: "El més gran que pots fer és donar tots els teus coneixements a la gent que estimes, al teu barri." Interès extraordinari: Els alumnes mostren una curiositat que supera, sovint, la d'estudiants més joves. Criteri propi: Persones com la Nieves o la Carmen ja miren la televisió amb un esperit crític i tècnic. Projecte final: El curs culminarà al maig amb un documental protagonitzat pels mateixos alumnes sobre la seva vida quotidiana. L'experiència de l'alumna: Carmen Clavero La Carmen, una alumna activa i entusiasta, explica com el curs l'ha ajudada a entendre què passa darrere de les càmeres. Tot i bromejar sobre la seva coqueria davant dels primers plans, destaca la importància de mantenir-se activa i seguir aprenent en qualsevol etapa de la vida. Futurs projectes de Daniel Pita A banda d'aquest taller barceloní, el director prepara el rodatge del curtmetratge Reloaded per al desembre. Es tracta d'una obra de tres minuts que compta amb l'actriu Tais Blume i que pretén ser una crítica social a la prostitució i al sistema actual.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
Participació i Projectes Municipals a Tarragona amb Begoña Floria
Actualitat de l'Àrea de Participació i Comunicació En aquesta entrevista, la tinent d'alcalde Begoña Floria repassa les principals línies d'actuació de l'Ajuntament de Tarragona per al curs 2008-2009. El diàleg se centra en la dinamització social, la modernització tecnològica i el nou rumb dels equipaments de proximitat. El Club dels Tarragonins: Identitat i Civisme El club infantil, amb prop de 3.000 socis, es consolida com una eina transversal per fomentar el sentiment de pertinença i el civisme. Entre les seves fites destaquen: • La gratuïtat del transport escolar mitjançant el carnet del club. • Campanyes de sensibilització com l'estalvi d'aigua i valors culturals. • Col·laboració amb entitats com la Fundació la Caixa. "Volem que el club sigui una eina de ciutadans més cívics i conscients del que és cuidar la ciutat." Xarxa de Centres Cívics i el Senat Tarragoní Es detalla la inversió de 60.000 euros per al manteniment dels centres actuals i l'objectiu de treballar en xarxa per optimitzar recursos. Floria anuncia la constitució del Senat Tarragoní el 23 d'octubre, un òrgan assessor innovador format per 40 personalitats de prestigi (com Eudald Carbonell o Olga Xirinacs) que aconsellaran l'alcalde en grans projectes de ciutat. Telecomunicacions i el Futur de la TDT Local L'Ajuntament treballa en un Pla Especial de Telefonia per racionalitzar la instal·lació d'antenes i garantir la cobertura. Pel que fa a la televisió, s'ha posat en marxa el consorci de la TDT Local, amb l'objectiu de començar les emissions el setembre de 2009 i oferir una comunicació pública de proximitat abans de l'apagada analògica de 2010.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
El Banc d'Aliments de Tarragona i la campanya de recollida
El Banc d'Aliments de les Comarques de Tarragona En aquesta entrevista, Pedro Ormazábal, secretari i portaveu del Banc d'Aliments de les Comarques de Tarragona, explica la trajectòria i el funcionament d'aquesta entitat fundada l'any 1995. L'organització cobreix tota la província, des del Vendrell fins a Tortosa, gestionant donacions per a persones en situació de vulnerabilitat. Logística i col·laboracions L'entitat ha crescut notablement gràcies a: * Intercanvis entre bancs: Permet distribuir productes que no es produeixen a la zona (com les conserves de Logronyo). * Aliances estratègiques: Col·laboracions amb empreses com Azcar per al transport gratuït o donacions de vehicles per part de fundacions privades. * Gestió d'excedents: Des de fa tres anys, gestionen els excedents alimentaris de la Unió Europea, una tasca que abans feia la Creu Roja. La campanya a l'Eroski de Tarragona L'entrevista se centra en la crida a la participació per a la recollida d'aliments d'aquest divendres i dissabte: * Productes necessaris: Es demanen especialment aliments bàsics com oli, arròs, sucre, llegums, pasta i conserves. * Mecànica de donació: Els clients poden comprar els productes i dipositar-los als carros senyalitzats a la sortida de les caixes, on hi haurà voluntaris identificats. * Impacte social: Actualment, el Banc d'Aliments ajuda unes 120 institucions benèfiques, que donen servei a prop de 17.000 persones a la província. "Si estem parlant de moments de crisis, la gent ha de ser més solidària. És una oportunitat d'ajudar aquells que s'han quedat sense feina i ho passen malament."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Un any del Mercat Provisional de Tarragona
Balanç Positiu de l'Aniversari del Mercat L'entrevista amb Albert Ribot, president dels paradistes, commemora el primer aniversari del trasllat a les instal·lacions provisionals de la Plaça Corsini. La valoració general és d'una gran satisfacció, destacant que el canvi ha estat clau per professionalitzar el servei i millorar l'atenció al client. Impacte Econòmic i Crisi Tot i la conjuntura econòmica global, el mercat presenta dades sorprenents: Increment de vendes: Molts negocis han augmentat la facturació respecte a l'antic edifici. Inversió en personal: Diversos paradistes han hagut d'ampliar plantilles per cobrir la demanda. Supervivència del sector: Ribot afirma que, sense aquest canvi, molts establiments haurien tancat a causa de la precarietat de l'edifici vell. "Si no haguéssim afrontat aquesta crisi amb aquest mercat nou, més d'un company ara ja no tindria el seu establiment." Futur del Mercat Central Pel que fa a la remodelació de l'edifici històric, es manté un contacte estret amb l'empresa municipal Espimsa i l'Ajuntament. Es preveuen uns quatre anys d'obres totals. Els estudis arqueològics ja han finalitzat sense troballes que bloquegin el projecte, el qual inclourà: Quatre plantes d'aparcament subterrani. Una superfície comercial de mitjana grandària. Dinamització de l'entorn com un "centre comercial a cel obert". Esdeveniments Pròxims Festa de l'Aniversari: El divendres 24 d'octubre s'oferirà una copa de cava i un tastet als clients durant tot el dia. Pessebre Monumental: Al desembre, l'edifici vell acollirà el pessebre més gran del món (un projecte de la Fundació Bancaja) per atraure visitants i dinamitzar el barri.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Nous orientadors laborals i serveis del SOC a Tarragona
Reforç del Servei Públic d'Ocupació a Tarragona L'increment de les xifres d'atur ha portat al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) a reforçar les seves oficines amb la incorporació de nous orientadors laborals. A l'oficina del carrer Sant Antoni Maria Claret de Tarragona, s'ha passat d'un servei ocasional a tenir tècnics dedicats exclusivament a l'assessorament individualitzat. Funcions dels orientadors i millora de l'ocupabilitat L'orientació laboral no consisteix només a oferir llistats de feina, sinó en un procés integral que inclou: * Anàlisi de competències: Estudi dels coneixements, actituds i recursos del demandant. * Pla d'acció personalitzat: Establiment d'objectius, calendaris i seguiment per millorar l'ocupabilitat. * Recalificació professional: Assessorament per reorientar la carrera cap a sectors amb més demanda. * Cerca activa tutoritzada: Ús d'aules d'informàtica (com les del centre de la Budallera) amb el suport de tècnics per a la cerca a Internet. Perfil de l'atur i sectors afectats S'observa un canvi en la demografia de la desocupació a la demarcació: - El sector de la construcció i l'agricultura són els més afectats. - Per primera vegada, hi ha més homes a l'atur que dones, a causa de la crisi en sectors tradicionalment masculinitzats. - Els sectors que encara mantenen oferta o preveuen creixement són la logística, el comerç (amb noves obertures com El Corte Inglés) i la indústria que requereix mà d'obra qualificada. Polítiques actives i formació Ramon Inglés i Helena Marín destaquen que l'administració ofereix programes subvencionats al 100%: "La qualificació només es millora aportant-hi formació." Entre les accions destaquen els plans d'ocupació amb entitats locals, els tallers d'ofici i més de 100 noves accions de formació ocupacional previstes per als pròxims mesos.