Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

25-48 de 3423
  • Valoració de la diada de Sant Magí dels Xiquets del Serrallo - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Toc de castell
    1'

    Valoració de la diada de Sant Magí dels Xiquets del Serrallo

    Èxit de la colla del Serrallo a Sant Magí En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Jordi Ortiz, cap de colla dels Xiquets del Serrallo, analitza l'actuació de la seva agrupació durant la festivitat de Sant Magí. Ortiz expressa una gran satisfacció pels resultats obtinguts, destacant la importància de la col·laboració interna per aconseguir els seus objectius. Agraïments i coordinació tècnica L'entrevistat ha volgut fer un agraïment públic especial: * Destaca la tasca de Jordi Mallol, el segon cap de colla, qui ha assumit la responsabilitat directa de manar els castells a la plaça per necessitats tècniques de la pinya. * Subratlla l'execució del 4 de 7 amb l'agulla (el 4 Magulla), un repte que tenien pendent des de l'actuació als Pallaresos. Objectius per a la Festa Major de Santa Tecla De cara a la propera gran cita del calendari casteller a la ciutat, la festa de Santa Tecla, Ortiz ja marca el full de ruta: * El repte principal serà treballar i portar a plaça el 5 de 7. * Admet que les setmanes prèvies han estat marcades per la manca de personal i de canalla a causa de les vacances, fet que ha condicionat el ritme de l'assaig. "El 5 de 7 és exclusivament el castell que treballarem per Santa Tecla." L'entrevista conclou amb un clima de celebració per haver tancat amb èxit el primer tram de la temporada al cor de la ciutat.

  • Èxit dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Toc de castell
    1'

    Èxit dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau

    Èxit i renovació a la plaça El cap de colla dels castellers de Sant Pere i Sant Pau, Juan Manuel d'Arcos (conegut com a 'Juanín'), ha expressat la seva profunda satisfacció als micròfons de Tarragona Ràdio per la gran actuació realitzada. La jornada ha estat qualificada com a "rodona", destacant especialment la consolidació del treball fet amb la canalla. Punts clau de la temporada Consolidació tècnica: S'han assolit amb solvència els castells bàsics de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla. Renovació generacional: L'aposta pel treball de base durant tot l'any ha donat els seus fruits en aquesta actuació. Objectius futurs: Malgrat haver assajat estructures superiors, la colla prefereix mantenir la prudència. "No estem contents només pels castells, sinó pel treball que portem de principi de temporada amb tota la canalla." Properes fites: Santa Tecla De cara a la festa major de Santa Tecla, la colla es planteja fer un pas més. Tot i que el 2 de 7 queda de moment aparcat per anar "pas a pas", s'estudien opcions com el 3 de 7 amb l'agulla o el 5 de 7 per portar a la Plaça de la Font.

  • Èxit dels Xiquets de Tarragona per Sant Magí - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Toc de castell
    2'

    Èxit dels Xiquets de Tarragona per Sant Magí

    En aquesta edició d'Arxiu Sonor 2009 Toc de castell a Tarragona Ràdio, s'entrevista a Geroni Bru, cap de colla dels Xiquets de Tarragona, per analitzar la magnífica actuació realitzada durant la diada de Sant Magí. Valoració de la Diada La colla ha aconseguit repetir la gran actuació de l'any anterior, descarregant el 3 de 9 amb folre, el 2 de 8 amb folre i el 4 de 8. Bru destaca la importància de la confiança de la colla: * La rapidesa de la canalla ha estat clau. * El treball del folre ha demostrat una gran solidesa. * S'han superat les expectatives inicials de la temporada després d'uns mesos de juliol i agost de treball intens. Reptes de futur i Santa Tecla De cara al tram final de la temporada i la festa de Santa Tecla, el cap de colla marca objectius ambiciosos però realistes per portar a la Plaça de la Font: * L'objectiu principal és ajuntar el 5 de 8 i el 3 de 9 amb folre en una mateixa actuació. * Es continua treballant en el 4 de 8 amb l'agulla i el pilar de 6. "Si aquesta colla es creu les coses pot arribar molt lluny, però el bàsic i el primordial és que ens ho creguem." Pròximes cites L'activitat no s'atura després de l'èxit al carrer de la Part Alta. La colla afronta ara assajos decisius i dues actuacions el proper cap de setmana per tancar un mes d'agost de forma excel·lent abans d'encarar les festes de setembre.

  • Sant Magí i l'Anàlisi Castellera de la Bisbal - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Toc de castell
    1h 1min

    Sant Magí i l'Anàlisi Castellera de la Bisbal

    Preparatius per a la Diada de Sant Magí L'episodi se centra en la proximitat de Sant Magí, la primera gran cita castellera de la temporada per a les colles de la ciutat. S'analitzen les intencions i els programes tècnics dels caps de colla convidats, destacant la motivació i el treball realitzat durant els assajos previs. Objectius de les colles locals • Xiquets de Tarragona: El seu cap de colla, Geroni Brú, planteja repetir l'actuació de l'any anterior amb el 3 de 9 i el 2 de 8. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Arriben amb la intenció de descarregar el 3 de 9, el 2 de 8 i el 5 de 8 en una mateixa diada. • Xiquets del Serrallo: El seu objectiu principal és el 4 amb l'agulla i consolidar les estructures de set. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Busquen estrenar el 4 amb l'agulla i mantenir la confiança amb el 3 de 7. Crònica de l'actuació a la Bisbal del Penedès Es realitza una anàlisi profunda de la jornada a la Bisbal, una plaça coneguda per la seva duresa climàtica i el nivell de la seva afició. • Castellers de Vilafranca: Van signar la millor actuació de la temporada global, destacant el primer 3 de 8 amb l'agulla descarregat. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Una caiguda inicial en l'intent de 5 de 8 va condicionar tota l'actuació, generant dubtes sobre l'estat moral de la colla. • Colla Joves Xiquets de Valls: Van carregar el 3 de 9 amb folre i el 3 de 8 amb l'agulla, mostrant una inèrcia positiva tot i la caiguda en el pilar. Actualitat Literària i Social Es destaca la presentació del llibre «Revolució o reforma? El canvi en el model de colla castellera a Tarragona» de Guillermo Soler a l'Ajuntament de Tarragona. També es comenta la xerrada sobre els 15 anys de Folres Matalassers realitzada al local dels Xiquets de Tarragona, on es va debatre l'evolució tècnica i psicològica de les construccions amb folre. "A la Bisbal els castells aconseguits tenen un plus de valor per haver-los assolit en condicions no del tot favorables." Sorteig de l'Ordre d'Actuació Es realitza en directe el sorteig per a la diada de Sant Magí a la Plaça de les Cols, amb el següent resultat: 1. Colla Jove Xiquets de Tarragona 2. Xiquets del Serrallo 3. Xiquets de Tarragona 4. Castellers de Sant Pere i Sant Pau

  • Anàlisi del derbi casteller de la Fira Agost i nous rànquings - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Toc de castell
    1h 1min

    Anàlisi del derbi casteller de la Fira Agost i nous rànquings

    Balanç de la Diada de la Fira Agost L'episodi d'Arxiu Sonor 2009 Toc de castell analitza en profunditat el segon derbi vallenc de la temporada, destacant l'atmosfera única i l'èpica de la Plaça del Blat. • Colla Joves de Valls: Aconsegueix la millor actuació de la temporada amb el 3 de 9 amb Folre i el 5 de 8, tot i l’espina de carregar només el pilar de 6. • Colla Vella de Valls: Descarrega el seu primer 4 de 9 de la temporada, posicionant-se líder del rànquing, malgrat no poder completar el 3 de 9. "A Valls mai t'avorreixes; l'atmosfera i l'entrega de les colles creen un clima ideal per gaudir dels castells." Actualitat de les Colles de Tarragona Es detallen les actuacions del cap de setmana a Llorenç del Penedès i els Pallaresos: Resultats destacats • La Jove de Tarragona mostra una gran solidesa amb el 5 de 8 i el 2 de 8 amb Folre. • Els Xiquets de Tarragona realitzen una prova de 3 de 9 amb Folre fins a sisens als Pallaresos per polir defectes de l'estructura i el folre. • Els Xiquets del Serrallo carreguen el primer 4 de 7 amb l'agulla de l'any, tot i que cau a la sortida del pilar. El rànquing i el sorteig de Sant Fèlix S'actualitza la classificació del Toc de Castell i s'anuncia en primícia l'ordre d'actuació per a la Diada de Sant Fèlix el 30 d'agost a Vilafranca: Castellers de Vilafranca Minyons de Terrassa Colla Joves de Valls Colla Vella de Valls Estratègies i reptes S'analitza com el sorteig influeix en l'estratègia, especialment per a la Colla Vella que actuarà en darrera posició. També es discuteix el repte de mantenir els efectius durant el mes de juliol i agost degut a les vacances.

  • Actualitat i tertúlia castellera d'agost a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Toc de castell
    53'

    Actualitat i tertúlia castellera d'agost a Tarragona Ràdio

    Inici de l'agost casteller i anàlisi de Vilanova L'episodi comença destacant que l'agost és el mes per excel·lència de la tradició, amb diades clau com Sant Magí i Sant Fèlix. S'analitza la recent diada de Vilanova i la Geltrú, on els Castellers de Vilafranca han recuperat la moral descarregant el 3 de 9 amb folre. Actuacions destacades del cap de setmana • Castellers de Vilafranca: Van completar la seva millor actuació de l'any amb el 4 de 8 amb l'agulla, el 4 de 9 i el 3 de 9. • Colla Jove Xiquets de Valls: Debut positiu a Vilanova amb un sòlid 5 de 8, consolidant-se com una estructura de total garantia. • Bordegassos de Vilanova: Van recuperar el 2 de 7 després de tres anys, un pas vital per tornar a aspirar als castells de vuit. La Colla Jove de Tarragona a Luxemburg Es realitza una connexió directa amb l'expedició lila que torna de Luxemburg. Han participat en l'Aplec Internacional d'Adifolc, descarregant el 3 de 8, fita històrica en solitari a l'estranger. "Aquest 3 de 8 fet en solitari a Luxemburg és el primer castell de vuit fet a l'estranger per la Jove de Tarragona." Notícies: La Colla Perica i el nou estadi de l'Espanyol En l'apartat de notícies singulars, l'Enric Puyuelo explica l'experiència de la Colla Perica en la inauguració del nou estadi del RCD Espanyol a Cornellà-El Prat. Van unir castellers de 26 colles diferents per aixecar un 3 de 7 emotiu sobre la gespa. Tertúlia: Perspectives per a les grans diades d'estiu Els analistes debaten sobre l'estat de forma de les colles líders: • Es preveu que els gamma extra no arribin de forma massiva fins a Sant Fèlix. • La Colla Vella dels Xiquets de Valls prepara la tripleta per a la diada de la Firagosa. • Els Xiquets de Tarragona i la Colla Jove enfoquen els seus assajos cap a la diada de Sant Magí a la Plaça de la Font. Debat tècnic sobre el 3 de 7 per sota Es discuteix una innovació tècnica dels Bordegassos: aixecar el 3 de 7 per sota amb l'acotxador dret. Els tertulians es mostren escèptics, considerant que es perd la dificultat i l'essència tradicional del castell.

  • Toc de Castell: Èxit de la Jove a les Santes - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Toc de castell
    59'

    Toc de Castell: Èxit de la Jove a les Santes

    Anàlisi de la Diada de les Santes a Mataró El programa d’avui de Tarragona Ràdio se centra en la històrica actuació a Mataró, on la Colla Jove Xiquets de Tarragona ha aconseguit carregar el seu primer 3 de 9 amb folre de la temporada. Malgrat no haver-lo pogut descarregar, la colla ha mostrat una gran capacitat de reacció. • Jordi Crespo, cap de colla de la Jove, destaca el mèrit de portar un castell de nou tan lluny de casa i tan aviat en el calendari. • La celebració més gran a plaça va ser per al 5 de 8, descrit com un castell de "colla gran" que va servir per refer-se moralment de la caiguda anterior. Altres protagonistes a Mataró L'anàlisi s'estén a la resta de colles participants a la diada: • Castellers de Vilafranca: Van generar dubtes amb un intent de 2 de 9 amb folre i manilles i la caiguda del 3 de 9 amb folre. • Capgrossos de Mataró: Van completar una actuació sòlida amb el 3 de 9 amb folre i el pilar de 7 amb folre carregat, tot i que es va debatre la validesa del seu 4 de 8 amb agulla. Actualitat de les colles tarragonines S'han repassat les actuacions d'altres formacions de la ciutat: • Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau consoliden la seva línia amb dos castells de set a la festa del carrer Maria Cristina. Juanín d'Arcos ha confirmat que treballen amb la vista posada a pujar un pis més per Sant Magí. • Els Xiquets del Serrallo van repetir la seva bona actuació de la setmana anterior a Vilallonga del Camp, descarregant el 3 de 7 i el 4 de 7. El futur Museu Casteller de Valls S'ha presentat el projecte arquitectònic de Dani Freixas per a la seu del Museu Casteller: "Un dels elements més destacats és l'ascensor que elevarà els visitants a l'alçada corresponent a un castell de nou pisos." L'edifici, de 3.000 metres quadrats, estarà parcialment soterrat i pretén oferir una experiència immersiva més que una simple exposició d'objectes. Debat Tècnic: La dificultat del 4 de 9 En la tertúlia s'ha analitzat per què moltes colles prioritzen el 3 de 9 sobre el 4 de 9. Els experts coincideixen que el 4 és una estructura que genera menys confiança i que es tendeix a desmuntar amb més facilitat davant qualsevol desquadre.

  • Toc de Castell: Grans actuacions a Terrassa i rànquing - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Toc de castell
    56'

    Toc de Castell: Grans actuacions a Terrassa i rànquing

    Resum de l’episodi En aquesta edició de Toc de Castell a Tarragona Ràdio, s'analitza l'actualitat castellera marcada per la Festa Major de Terrassa. Després d'un inici de temporada amb certs dubtes, les colles han començat a mostrar el seu autèntic potencial, generant canvis significatius en el rànquing d'aquest programa. La Festa Major de Terrassa L'actuació al Raval de Montserrat va ser el punt central d'aquest cap de setmana, destacant per la seva alta qualitat però també per la lentitud a causa de la forta calor: • Minyons de Terrassa: Van signar la millor actuació del cap de setmana descarregant el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i un impecable Pilar de 7 amb folre. Tot i carregar només el 3 de 8 amb l’agulla, el cap de colla Lluís Maioles destaca que la feina de "formigueta" està donant fruits. • Castellers de Terrassa: Van ser la gran sorpresa en carregar el 2 de 8 amb folre, una estructura que no assolien des de l'any 1996. • Colla Joves Xiquets de Valls: Van mantenir el nivell amb un 3 de 9 amb folre i el seu 5 de 8 número cent, tot i la dificultat de desplaçar camises lluny del seu territori. Actualitat i Rànquing El rànquing del programa ha patit un sotrac important amb la pujada dels Minyons de Terrassa a la primera posició. Altres colles destacades han estat els Castellers de Barcelona amb el seu Pilar de 6 i els Castellers de Lleida amb el 4 de 8. Secció de Notícies i Tertúlia S'han repassat activitats menys convencionals de les colles: • El "Dia de la Vedella" dels Bordagassos de Vilanova. • Les "Olimpíades Matalasseres" dels Xiquets de Tarragona. • La marató del "Senyor dels Anells" a la Colla Jove Xiquets de Tarragona. "Les grans colles, quan arriba l’hora de la veritat, donen un cop damunt de la taula per marcar el seu territori." En la tertúlia amb Raquel Sanz i Roser Llagostera, s'ha debatut sobre la necessitat de renovar troncs i l'espera del primer gama extra de la temporada, que tot indica que podria venir de la mà de Vilafranca.

  • Actualitat del món casteller: balanç i canalla - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Toc de castell
    58'

    Actualitat del món casteller: balanç i canalla

    Resum de l'episodi En aquesta edició del programa Arxiu Sonor 2009 Toc de castell de Tarragona Ràdio, s'analitza l'intensa activitat de les colles durant el mes de juliol. L'episodi se centra en el balanç de les actuacions més destacades del cap de setmana i en la importància vital de la canalla com a motor i termòmetre de les colles. Anàlisi del cap de setmana Diades a Tarragona i Reus Els Xiquets del Serrallo van organitzar la primera diada de la Mare de Déu del Carme al barri d'El Serrallo, consolidant estructures bàsiques i provant el 4 de 7 amb l'agulla. A Reus, els Xiquets de Reus van recuperar la Diada del Turisme, descarregant el seu segon 4 de 8 de la temporada, mentre que la Colla Joves Xiquets de Valls va rodar nous poms de dalt. Altres actuacions destacades La Colla Vella dels Xiquets de Valls va actuar en solitari per les festes de les seves vivendes amb estructures de 8. Els Xiquets de Tarragona van desplaçar-se al Raval de Barcelona per fer castells de vuit, adaptant-se a les baixes per vacances. Els Castellers de Vilafranca van convertir Calafell en plaça de nou, tot i patir una caiguda amb el 3 de 9 que genera dubtes sobre l'estratègia d'alleugerir excessivament els troncs. Tertúlia: La figura de la canalla El debat central de l'episodi gira entorn dels nens i nenes que pugen als castells: El termòmetre de la colla: Es considera que la canalla és qui millor reflecteix l'estat d'ànim de l'entitat; sovint són els que "tiren del carro" en moments de crisi. Gestió psicològica: Els convidats destaquen la dificultat de gestionar els anys de traspàs, quan un nen creix i ja no té la mida per pujar però encara no pot anar a la pinya. Lleure o compromís: Es debat si les activitats lúdiques han de ser un premi o una eina de cohesió d'equip, deixant clar que una colla no és un esplai, sinó una entitat amb objectius tècnics. "La canalla és l'única que et dóna forces per seguir lluitant quan les coses no van massa bé." Notícies i Agenda Iniciatives curioses i UNESCO S'explica la creació de la Colla Perica, un grup de castellers de diverses colles que, vestits de blanc-i-blau, actuaran en la inauguració del nou estadi de l'Espanyol. Es destaca la formalització de la candidatura dels Castells com a Patrimoni de la Humanitat davant l'UNESCO. Properes cites L'atenció es desplaça a la Festa Major de les Santes a Mataró, on s'esperen castells de gamma extra i de nou.

  • Toc de castell: Èxits de la Jove i Xiquets de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Toc de castell
    52'

    Toc de castell: Èxits de la Jove i Xiquets de Tarragona

    Balanç de les actuacions de Torredembarra i Altafulla L'episodi d'avui d'Arxiu Sonor 2009 Toc de castell a Tarragona Ràdio analitza un cap de setmana pletòric per al món de les torres humanes. Les colles de la ciutat han demostrat un estat de forma excepcional en les diades de les Festes del Quadre de Santa Rosalia i la Diada de les Cultures. La Jove de Tarragona brilla a Torredembarra La Jove de Tarragona ha estat la gran protagonista amb la descàrrega del seu primer 5 de 8 de la temporada, definit com la "catedral dels castells". Jordi Crespo, el seu cap de colla, destaca: • La tranquil·litat i execució impecable de la construcció. • La decisió de no intentar el 2 de 8 amb folre per precaució sanitària d'un casteller. • La possible estrena del 3 de 9 amb folre a Mataró si els assajos i la massa social responen. "Si la colla vol anar a fer un repte tan important com el 3 de 9 tan lluny de casa, hem de ser suficients camises el dia abans a Vilallonga." Els Xiquets de Tarragona es consoliden a Altafulla Per la seva banda, els Xiquets de Tarragona han signat la seva millor actuació de l'any a Altafulla, completant la clàssica de 8. El cap de colla Jeroni Bru valora positivament el rodatge de nous castellers en el 4 de 8, una estratègia pensada per al futur de la colla de la Part Alta. Tertúlia: Reflexions d'ex-caps de colla El programa compta amb una tertúlia d'alt nivell amb Lluís Esclaçans (Castellers de Vilafranca) i Albert Grau (Jove de Tarragona), on es debaten diversos temes: • Renovació generacional: Vilafranca destaca l'alleugeriment dels seus troncs amb la incorporació de noies a pisos superiors. • L'estat del pilar: La importància de recuperar els pilars de mèrit per obrir les portes a castells de gamma extra. • Noves estructures: El debat sobre la proliferació de castells inèdits com el 7 de 7 dels Margeners de Guissona. Notícies i Agenda • S'informa dels progressos per declarar els Castells com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. • Les Olimpíades Matalasseres dels Xiquets aporten el toc lúdic a la setmana. • La colla de El Serrallo prepara la Diada de la Mare de Déu del Carme per al proper dissabte.

  • Actualitat i anàlisi de la temporada castellera 2009 - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Toc de castell
    57'

    Actualitat i anàlisi de la temporada castellera 2009

    Estrena de la temporada a Tarragona Ràdio L'emissora municipal inicia la nova temporada del programa Toc de Castell amb canvis significatius en la graella i l'equip. Novetats del programa • Canvi d'horari: El programa passa als dilluns a la tarda per oferir una anàlisi més immediata de les actuacions del cap de setmana. • Equip renovat: La conducció va a càrrec de Joan Ramon Ocanya, acompanyat pels analistes tècnics Gerard Sala (Xiquets de Tarragona) i Martí Soler (Colla Jove). Repàs de les actuacions de Sant Joan i Sant Pere El programa analitza el rendiment de les colles locals en les primeres grans cites de l'estiu. Actuacions a Tarragona • La Colla Jove Xiquets de Tarragona consolida la seva clàssica de 8, destacant estructures com el 3 de 8 i el 4 de 8. • Els Xiquets de Tarragona estrenen el seu primer 4 de 8 de la temporada al Serrallo, mostrant una evolució positiva en el seu tronc. • Colles com els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau mantenen el nivell amb castells de la gamma de 7. El lideratge de les colles de fóra Es connecta amb els protagonistes de les colles més en forma del moment per avaluar l'estat del món casteller. • Castellers de Vilafranca: El segon cap de colla, Toni Bach, celebra la descàrrega del 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre a Sant Pere de Ribes, motivats pel gran nivell exhibit a Valls. • Duel Vallenc: S'analitza l'actuació de la Colla Vella i la Colla Joves per Sant Joan. La Vella destaca pel seu domini del pilar, mentre que la Joves subratlla la importància de treballar la canalla amb el nou casc de seguretat. "Substituir el Fèlix al pilar és molt difícil, però treballem per tornar a assolir un pilar de vuit amb manilles de garanties." Tertúlia amb els caps de colla Els líders dels Xiquets de Tarragona (Jeroni Brú) i de la Colla Jove (Jordi Crespo) debaten sobre els reptes de la ciutat: • La mancança històrica de grans pilars a les colles tarragonines. • L'objectiu de portar castells de 9 a la Part Alta durant les festes de Sant Magí i Santa Tecla. • L'anàlisi dels mètodes d'assaig comparats amb colles com Vilafranca o Minyons.

  • Crisi i perspectives del sector immobiliari a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Toc de castell
    29'

    Crisi i perspectives del sector immobiliari a Tarragona

    Situació actual del panorama bancari i fusions L'episodi comença analitzant la incertesa generada per les possibles fusions de caixes d'estalvi catalanes. Aquesta situació, sumada a la falta d'un panorama clar, ha creat una paràlisi en el flux de crèdit. • S'exigeix que les entitats financeres recuperin la seva funció principal: prestar diners. • Les condicions actuals són tan elevades que fan que moltes operacions d'adquisició de vivenda siguin inviables. Impacte de la política i la falta de confiança Es critica la falta de previsió de l'arc parlamentari i les mesures econòmiques del govern espanyol, que sovint pateixen canvis sobtats. "Aquesta sensació de vegades que ningú sap ben bé què fer dona una incertesa total." Propostes per a la reactivació del sector Els convidats proposen mesures directes per estimular la demanda, similars a les ajudes que rep el sector de l'automòbil: • Ajudes directes al comprador: Especialment per a la primera vivenda. • Exempcions fiscals: Rebaixes en l'IVA o en l'Impost de Transmissions Patrimonials. • Reforma de la LAO: Es demana una modificació de la Llei d'Arrendaments Urbans per donar seguretat jurídica als propietaris i fomentar el lloguer. El mite de la baixada de preus Es discuteix àmpliament per què els preus no baixaran a la ciutat de Tarragona: Noves normatives: El Codi Tècnic de l'Edificació i el Decret d'Habitabilitat augmenten els costos de construcció un 20%. Falta de sol: La paràlisi del pla general a Tarragona limita l'oferta nova. Preus de referència: La Generalitat ja marca costos propers als 3.000€/m2 per a zona mitjana, el que fa impossible baixar d'aquests llindars. Futur i ocupació El sector de la construcció ha passat de 38.000 treballadors a uns 25.000 a la província en només un any. Es preveu que fins a finals del 2010 o principis del 2011 no hi hagi una represa real del ritme de construcció de nous edificis. Tant Joan Romeu com José Luis García coincideixen que cal tocar ferro i aguantar fins que l'estoc actual de vivendes es vagi absorbint.

  • Bonastre: Patrimoni, natura i tranquil·litat al Baix Penedès - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    9'

    Bonastre: Patrimoni, natura i tranquil·litat al Baix Penedès

    Bonastre, un refugi de pau al Baix Penedès Bonastre és un municipi de prop de 700 habitants situat en una vall de la serra del Quadrell. Es caracteritza pel seu entorn rural preservat, on predominen el cultiu de la vinya, l'olivera i els arbres fruiters, oferint una atmosfera de gran tranquil·litat a pocs quilòmetres de centres urbans com Tarragona. Patrimoni Arquitectònic i Històric El poble compta amb diversos punts d'interès que testimonien la seva història: Església de Santa Magdalena: D'estil renaixentista, destaca per l'intervenció de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, que va dissenyar elements del mobiliari interior com el baptisteri i el sagrari. Casa del Delma: Considerada la casa més antiga del poble (any 1000), on antigament es recollien els tributs del monestir de Sant Cugat. Casa Fontanilles: Emblemàtica pels seus esgrafiats a la façana que daten de 1850. Llegat de Pau Casals: El cèlebre mestre va tenir una casa d'estiu al poble on s'han arribat a trobar partitures originals. Jaciments Romans: Recentment s'han descobert una necròpolis i una vila romana al seu terme municipal. Gastronomia i Productes Locals L'economia local està fortament lligada a la terra amb dos productes estrella: Oli d'oliva verge: Elaborat de forma tradicional en un dels darrers molins de premsa amb cofins que encara funcionen a la demarcació. Préssec de vinya: Un fruit de secà molt valorat pel seu gust intens i peculiar. "Som un poble agrícola, un poble petit i tranquil, però obert a tothom que vulgui gaudir d'un entorn rural ben cuidat." Activitats i Festes El municipi ofereix serveis de turisme rural i activitats com la hipoteràpia al centre hípic local. Pel que fa al calendari festiu, destaca la Festa Major de Santa Maria Magdalena (22 de juliol) amb castells —habitualment amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls— i els balls populars on apareixen els tradicionals Aguilots de Bonastre.

  • Mas Pujols: Natura, Art i Tradició al Baix Camp - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    7'

    Mas Pujols: Natura, Art i Tradició al Baix Camp

    Descobrint Mas Pujols Mas Pujols és un municipi de 650 habitants situat a la comarca del Baix Camp, que ha aconseguit mantenir la seva essència de poble tot i el creixement demogràfic. Es caracteritza pel seu relleu escalonat sobre un turó i per una atmosfera de tranquil·litat ideal per a les famílies. Art i Paisatge El poble ha estat font d'inspiració per a diversos artistes, destacant especialment la figura de Joaquim Mir. El pintor postimpressionista va immortalitzar els racons de la vila en obres com El poble escalonat, actualment exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Ruta Mir-Manent: Un recorregut compartit amb l'Aleixar que permet comparar els paisatges actuals amb els quadres pintats a principis del segle XX. Patrimoni: Destaquen el campanar gòtic de 37 metres d'alçada i l'ermita de Sant Antoni, d'estil eivissenc, que ofereix una panoràmica privilegiada del litoral tarragoní. Gastronomia i Productes Locals La producció agrícola és un pilar fonamental de la identitat de Mas Pujols: Oli d'oliva verge extra: Elaborat amb olives arbequines de la D.O.P. Siurana. El terreny de la zona de Montarols li confereix un sabor especial i reconegut. El Mendongo: El plat més típic, consistent en una cassola de botifarra de bè amb fesols, d'elaboració principalment familiar. Embotits tradicionals: Elaboració artesana de botifarres i llangonisses a la botiga del poble. Festes i Activitats El calendari festiu combina tradició i modernitat: Festes Majors: Sant Marc (abril) i la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost). Festa de l'Oli: Celebrada al novembre amb un esmorzar popular per tastar l'oli nou. Aftersum: Un esdeveniment musical que atrau milers de joves a finals d'estiu. Caminada Nocturna: Una activitat organitzada pel centre excursionista al juliol que recorre el terme municipal.

  • Capçanes: Vi de prestigi internacional i natura al Priorat - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    12'

    Capçanes: Vi de prestigi internacional i natura al Priorat

    Capçanes, un tresor del Priorat Situat al sud de la comarca del Priorat, el municipi de Capçanes destaca per la seva combinació única de tradició agrícola, paisatges naturals exuberants i una projecció internacional lligada a la qualitat dels seus cellers. Amb uns 415 habitants, el poble ha aconseguit frenar el despoblament gràcies a l'empenta del sector vitivinícola. El Vi: Motor Econòmic i Ambaixador Global L'economia local gira al voltant de la producció de vi, especialment a través de la seva cooperativa. Capçanes és reconegut mundialment per: El vi kosher (Flor de Primavera), elaborat sota la tradició jueva i considerat un dels millors d'Europa. L'exportació del 85% de la producció a més de 30 països, incloent mercats com els Estats Units, el Japó i Singapur. La pertinença a la D.O. Montsant, produint negres, blancs i vins dolços de gran qualitat. Patrimoni Natural i Turisme Actiu L'entorn geogràfic, marcat per la conca del Siurana i la serra de Llaberia, ofereix nombrosos atractius per als amants de la natura: Ruta de la Pedra Seca: Un itinerari que mostra construccions tradicionals de pagès. Fonts i aigua: Destaquen les fonts de Santa Rosalia (o de les Canals), amb propietats medicinals, i l'avenc de la Fou. Senderisme: Connexions recuperades amb la serra de Llaberia i municipis veïns com Vandellòs i Pratdip. Tradicions i Vida Local Tot i algunes mancances en serveis de restauració i oficis artesans, el poble manté una vida comunitària vibrant: Gastronomia: El plat més emblemàtic és la truita en suc, una recepta tradicional de l'àmbit comarcal. Festes Majors: Celebrades al voltant del 30 de juliol en honor a Sant Abdó i Sant Senent. Els Barbis: Un grup històric local que organitza una jornada de gresca singular durant les festes. "Capçanes és conegut arreu del món gràcies al seu vi; és la nostra bandera i el que permet que la gent jove es quedi al poble."

  • Horta de Sant Joan: Paisatges de Picasso i Natura - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    9'

    Horta de Sant Joan: Paisatges de Picasso i Natura

    Descobrint Horta de Sant Joan Situat a la comarca de la Terra Alta, amb uns 1.300 habitants, Horta de Sant Joan es presenta com un destí on la història, l'art i la natura convergeixen. Declarant Bé Cultural d'Interès Nacional, el seu nucli antic medieval i la seva ubicació privilegiada al costat del Parc Natural dels Ports el converteixen en un referent turístic. El Llegat de Picasso L'artista Pablo Picasso va mantenir una relació transcendental amb el poble, quedant reflectit en la seva famosa sentència: "Tot el que sé ho he après a Horta." L'Antic Hospital (edifici renaixentista) acull el Centre Picasso amb l'exposició de la seva obra i vivències. L'estil cubista es va inspirar fortament en els paisatges d'aquesta vila. Enguany es commemora el centenari de la seva segona estada al poble amb actes especials. Patrimoni Natural i Activitats fora de text El municipi és un punt de partida ideal per a rutes a l'aire lliure: Ecomuseu dels Ports: Centre d'interpretació sobre la vida i costums de la zona. Convent de Sant Salvador: Situat al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, una roca piramidal emblemàtica. Lo Parot: Una olivera bimil·lenària declarada arbre monumental. Rutes d'aigua: Espais naturals com Les Olles (riu Canaletes) i La Sud (riu Algars). Via Verda: Una ruta perfecta per gaudir del territori. Gastronomia i Festes La cuina d'Horta és tradicional i basada en productes locals de qualitat: Productes: Oli d'oliva (denominació d'origen), vi, ametlles i carns com el costelló o l'embutit. Dolços: Productes de forn de llenya com ametllats, panadons, mantecats i vi ranci o mistela. Plats típics: L'olla barrejada (amb fesols, col i porc) i el crestó. Pel que fa a les celebracions, destaca la festa popular de Sant Salvador (18 de març) amb una paella popular, i les festes majors de setembre (del 8 al 12) amb els seus tradicionals bous.

  • García: El poble pintoresc vora l'Ebre i el Siurana - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    8'

    García: El poble pintoresc vora l'Ebre i el Siurana

    García: Un tresor a la Ribera d'Ebre El municipi de García, situat a la comarca de la Ribera d'Ebre, destaca per la seva ubicació estratègica en la confluència dels rius Ebre i Siurana. Amb una població d'uns 600 habitants, aquest poble ofereix un entorn natural accidentat per la Serra del Tormo i espais de gran valor patrimonial i paisatgístic. Patrimoni i llocs d'interès Ermita de Santa Magdalena: Una joia arquitectònica situada a 7 km del nucli, construïda sota una immensa roca natural (balma) que protegeix tant l'ermita com la casa de la clarecia. L'Església Vella: Ubicada a la part alta del poble, testimoni de la Guerra Civil, des d'on es poden gaudir de vistes panoràmiques excepcionals de la zona del Siurebre. Zona de l'Esbarjo: Espai situat a la riba del riu amb piscines i un embarcador nàutic, ideal per a l'època estival. Gastronomia tradicional La cuina de García manté viva l'essència de les terres de l'Ebre: * La Clotxa: El plat més emblemàtic, consistent en pa buidat de molla i omplert amb tomàquet, ceba, all i arengada o llongonissa a la brasa, tot regat amb oli d'oliva. * Reposteria: Destaquen les capsetes (fetes d'ametlla i ou), les ensaginades i les coques de forn. Festes i Tradicions "García és un poble molt pintoresc i acollidor; qui ens visiti es portarà una bona impressió." Festa Major de Sant Antoni (Gener): Amb un sopar popular de senglar organitzat pels caçadors. Aplec del Siurebre: Una celebració dedicada a les sardanes. Romeria de Pasqua: Peregrinació a l'ermita de Santa Magdalena amb subhasta de coques i ball de jotes.

  • Els Garidells: un poble tranquil de l'Alt Camp - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    4'

    Els Garidells: un poble tranquil de l'Alt Camp

    Descripció dels Garidells Els Garidells és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, situat a la vora del riu Francolí. Es tracta d'un poble petit, d'uns 150 habitants, que destaca pel seu entorn natural i la seva tranquil·litat. Patrimoni i punts d'interès El poble compta amb diversos atractius històrics: Castell feudal dels Garidells: Una construcció del segle XII declarada bé d'interès cultural. Actualment conservem part dels seus murs i vells finestrals. Església de Sant Jaume: Un temple d'estil renaixentista popular del segle XIX. El Portalot: Antic portal que formava part de la muralla que tancava la vila. Tradicions i gastronomia La vida al poble gira entorn de la seva festivitat i els seus productes locals: Festa Major: Es celebra el 25 de juliol en honor a Sant Jaume. Gastronomia: Destaca especialment la coca del cap pastisser (coca dolça), molt valorada pels visitants. Serveis i entorn Tot i la seva mida, el poble gaudeix de bona ubicació i serveis essencials: Està molt ben comunicat a través de la N-240, a només 10 quilòmetres de centres urbans com Tarragona, Valls o Reus. Disposa de forn de pa, servei de bar al casal i una pista poliesportiva. L'entorn és ric en cultius mediterranis: vinya, oliveres, garrofers i avellaners. "És un poble molt tranquil, sense ni un pam de fang i amb facilitat per aparcar."

  • Gratallops: El cor del vi i el paisatge del Priorat - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    5'

    Gratallops: El cor del vi i el paisatge del Priorat

    Gratallops: Un territori marcat per la llicurella Gratallops, un municipi de 300 habitants situat a la comarca del Priorat, es troba en un entorn geogràfic privilegiat entre els rius Montsant i Siurana. El seu terreny es caracteritza per ser: Irregular i trencat, format per nombrosos tossals. Ric en llicurella (pissarra), un component mineral que atorga unes qualitats úniques a la terra. D'un clima àrid i sec, ideal per al cultiu de la vinya. La cultura del vi i el llegat d'Escaladell L'economia i la identitat del poble giren entorn de la D.O.Q. Priorat. Gratallops és reconegut internacionalment per la qualitat dels seus vins i la seva densitat de cellers. Cooperativisme: El Sindicat Agrícola Priorat d'Escaladell, fundat el 1917, ha estat clau per mantenir la tradició vinícola. Patrimoni històric: Destaca l'església neoclàssica de Sant Llorenç i la Casa dels Frares, que fou residència dels monjos de la Cartoixa d'Escaladell. L'Ermita de la Consolació: Situada dalt d'un turó, és el gran referent visual i espiritual del poble, oferint vistes panoràmiques de tota la comarca. Gastronomia i festes populars La gastronomia local està íntimament lligada als productes de la terra: Plats típics: La truita en suc i receptes cuinades amb vi del Priorat. Dolços: Les orejones, una pasta tradicional que és el producte de rebosteria per excel·lència de la zona. Pel que fa a les celebracions, el calendari inclou la Festa Major de Sant Sebastià (hivern) i la de la Mare de Déu d'Agost (estiu). A més, durant la Fira del Vi de Falset, el poble organitza el certamen Tast amb LLops. "Gratallops és un lloc de bodegues; el que més destacaria és aquest territori tan salvatge i el seu vi, que és pel que se'ns coneix arreu."

  • La Galera: Tradició terrissaire i patrimoni al Montsià - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    6'

    La Galera: Tradició terrissaire i patrimoni al Montsià

    Descobrint la Galera: Art i Història La Galera, situada a la plana del Montsià, és una localitat d'uns 850 habitants que destaca pel seu arrelament a l'ofici de la terrissa i el seu llegat medieval. L'alcaldessa, Blanca Durer, convida a conèixer un municipi que combina la tranquil·litat d'un poble pla amb una ubicació estratègica prop de la platja i la muntanya. Patrimoni i Punts d'Interès El municipi compta amb diversos elements arquitectònics i culturals de gran valor: La Torre de la Galera: Una construcció medieval de l'any 1340 feta amb maçoneria i morter de calç, situada vora el barranc. Pont Romà i Via Augusta: Testimonis de la història antiga del poble que encara es poden visitar. Terracota (Museu de la Terrissa): Ubicat a la planta baixa de la Casa de la Vila, aquest espai difon la història i l'artesania local. L'únic obrador terrisser: La Galera conserva l'últim taller actiu de tota la comarca del Montsià. Cultura, Festes i Gastronomia La vida social de la Galera gira al voltant de les seves tradicions populars i els productes de la terra: Fira Internacional de la Terrissa: Se celebra de l'1 al 3 de maig i és l'esdeveniment més emblemàtic, atraient artesans d'arreu d'Europa. La Fesolada Popular: Una tradició gastronòmica iniciada pels jubilats fa 25 anys que l'Ajuntament ha mantingut com una festa de germanor. Festes Majors Gratuïtes: El poble destaca per oferir balls, bous i sopars populars totalment gratuïts per a tothom. Productes Locals: L'oli d'oliveres mil·lenàries produït a la cooperativa local i els embotits propis de les carnisseries del poble. "És un poble molt atractiu, tranquil i estem oberts a rebre tothom amb els braços oberts."

  • Margalef: Entre Roques, Aigua i Escalada al Priorat - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    6'

    Margalef: Entre Roques, Aigua i Escalada al Priorat

    Margalef: El Tresor del Congost del Montsant Situat en una localització singular a la comarca del Priorat, el poble de Margalef destaca pel seu entorn natural privilegiat i la seva arquitectura integrada en la roca. Conegut popularment com el poble en un "forat", ha sabut transformar la seva orografia en un actiu turístic de primer ordre. Natura i Esport d'Aventura L'entorn de Margalef és un referent per als amants de l'aire lliure: * L'Escalada: Amb més d'un centenar de vies, és un destí internacional per als escaladors que s'allotgen al refugi local. * La Presa de Margalef: Ha esdevingut un revulsiu econòmic, permetent activitats aquàtiques com el piragüisme. * Coves i Balmes: El territori accidentat ofereix rutes per a excursionistes, destacant la Cova de la Taverna i la Cova del Xivet. Patrimoni i Gastronomia El nucli urbà i els seus voltants conserven l'essència tradicional: * Carrer de les Cubetes: Un espai emblemàtic on la pròpia roca de la muntanya serveix de fonament i mur lateral del carrer. * L'Ermita de Sant Salvador: Situada a 3 km, és un centre espiritual i festiu del segle XVI. * Producte Local: Destaca la producció de préssec de gran qualitat i l'oli de la DO Siurana. Tradicions i Festes L'activitat social gira al voltant de les festes populars: "La cosa que a mi m'agrada més és el sopar a la plaça, perquè és una reunió de tota la gent en família." Sant Salvador: La festa major per excel·lència, amb gran afluència de visitants. Sant Miquel: El patró tradicional del poble. Matança del porc: Una celebració típica al voltant de Tots Sants.

  • Corbera d'Ebre: Memòria històrica i futur agrícola - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    8'

    Corbera d'Ebre: Memòria històrica i futur agrícola

    Corbera d'Ebre: Un testimoni de la memòria històrica L'episodi explora Corbera d'Ebre, municipi de la Terra Alta situat a 337 metres d'altitud. El poble és un símbol vivent de la Guerra Civil Espanyola, especialment pels vestigis del Poble Vell, que va quedar totalment en runes després dels 115 dies de la Batalla de l'Ebre. Patrimoni i Memòria Església de Sant Pere: Un edifici emblemàtic que domina el turó i serveix de mirador cap a les serres de Cavalls i Pàndols. Centre d'Interpretació 115 Dies: Un nou espai dedicat a explicar la cruesa dels combats i oferir rutes pels espais històrics de la batalla. El Poble Vell: Les ruïnes consolidades que recorden el trasllat forçós del nucli urbà cap a la part baixa, vora la carretera Nacional 420. Economia i Reptes de Futur L'alcalde, Sebastià Frisac, defineix el poble com a essencialment agrícola (vinya i olivera), però assenyala mancances estructurals: * Industrialització: Es busca desenvolupar el polígon industrial del Consorci dels Camposines per revitalitzar l'economia local. * Turisme i Allotjament: Tot i l'oferta gastronòmica amb restaurants com Locantrill o Casa del Pellegrí, el municipi pateix una manca crítica de places d'allotjament i cases rurals. Cultura i Gastronomia La cuina tradicional té un protagonista indiscutible basat en la vida al camp: "La clotxa és un tros de pa buidat, farcit amb tomàquets, arrengada i olives escalivades al foc." Festes destacades: La Festa de la Verema (on es tasta la clotxa), la Festa Major (del 15 al 20 d'agost) i l'aplec de Santa Madrona.

  • Forès: El balcó panoràmic de la Conca de Barberà - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    4'

    Forès: El balcó panoràmic de la Conca de Barberà

    Descobrint Forès: El mirador natural Forès és un municipi de la Conca de Barberà amb tot just 58 habitants, reconegut principalment per la seva ubicació privilegiada que el converteix en un mirador natural excepcional. Situat a la serra del Tallat, el poble ofereix vistes panoràmiques que abasten tota la comarca, la Segarra i, en dies clars, punts tan llunyans com Montserrat o els Pirineus. Patrimoni i indrets d'interès El poble destaca pel seu encant medieval i la pau que es respira als seus carrers: Església de Sant Miquel: Una construcció romànica del segle XII (amb orígens al XI) que representa el monument més important del nucli. Mirador de la Conca: Situat al punt més alt, permet divisar pobles com l'Espluga, Montblanc i Santa Coloma. Font de Sant Miquel: Un espai emblemàtic vorejant el turó que ofereix quietud i aigua gairebé tot l'any. Serveis i oci Malgrat la seva mida reduïda, Forès disposa d'infraestructures per als visitants: Allotjament: Un alberg amb capacitat per a 10 o 12 persones, fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament i el Bisbat. Espais lúdics: Un parc infantil renovat recentment al costat del local social. Gastronomia popular: Destaca la paella d'arròs popular que se celebra durant l'estiu. Calendari festiu L'alcalde, Josep Maria Llorà, convida a visitar el poble especialment a la tardor, així com durant les seves celebracions: "Us convidem des de Forès... la panoràmica la teniu garantida." Festa Major de Sant Miquel: El 29 de setembre. Mare de Déu de la Salut: El 7 de desembre. Festes d'hivern: La matança del porc (ocasionalment al gener).

  • Salou: La capital del turisme i l'oci de la Costa Daurada - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    12'

    Salou: La capital del turisme i l'oci de la Costa Daurada

    Salou: Un Referent Turístic i Residencial Salou, situat a la comarca del Tarragonès, s'ha consolidat com la capital d'oci i serveis de la Costa Daurada. Amb una població de 28.000 habitants, el municipi destaca per una oferta diversificada que combina el turisme de sol i platja amb instal·lacions de primer nivell. Principals Atractius i Patrimoni Patrimoni Històric: La Torre Vella, construïda el 1530 per defensar-se de pirates, és avui un centre cultural per a exposicions d'art i celebració de casaments. Entorn Natural: Compta amb un passeig marítim de més d'un quilòmetre i una gran varietat de platges, des de llargues extensions de sorra fins a petites cales. Oci de Referència: La proximitat a PortAventura i una àmplia xarxa de discoteques i pubs defineixen l'oferta nocturna i l'entreteniment. Destinació de Qualitat Familiar i Esportiva Salou va ser la primera destinació catalana a rebre el segell de Turisme Familiar (2003). L'alcalde, Antoni Banyeres, destaca la seguretat de les platges i la qualitat de les aigües (banderes blaves i certificació ISO). "Salou permet estar durant molts dies sense tenir que duplicar les coses que es fan durant un dia." L'oferta es complementa amb: - Esport: Nàutica, futbol, bàsquet i una important presència de camps de golf (set a la zona). - Gastronomia: Restaurants que combinen productes km 0 (oli, vi del Priorat, avellanes) amb cuina de prestigi. Festes i Tradicions L'esdeveniment estrella és la Festa Major d'Hivern, amb el cèlebre Cos Blanc, una desfilada que reuneix més de 30.000 persones i llança 25 tones de confeti. Altres cites rellevants són les Nits Daurades a l'estiu i la festa de la segregació del 30 d'octubre.