Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2641-2664 de 3966
  • Entrevista a Xavier Sabaté (PSC): el futur de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    27'

    Entrevista a Xavier Sabaté (PSC): el futur de Tarragona

    Prioritats Polítiques i Crítica a l'Oposició Xavier Sabaté, cap de llista del PSC per Tarragona, analitza la situació actual de la campanya electoral i critica la falta de transparència de Convergència i Unió (CiU). Lamenta la impossibilitat de realitzar un cara a cara amb el senyor Poblet i qüestiona les propostes de retallada de l'administració sugerides per Artur Mas. Economia i Creació d'Ocupació El candidat socialista es mostra optimista respecte al creixement econòmic de la demarcació de Tarragona, basant-se en dades del sector turístic i industrial. Proposa la creació de 20.000 nous llocs de treball en quatre anys mitjançant quatre eixos principals: • Logística: Amb el potencial del centre logístic del Baix Penedès. • Economia verda: Energies renovables, gestió de l'aigua i residus. • Sector agroalimentari: Potenciant el parc tecnològic de Reus. • Tercer sector: Salut, educació i serveis socials. Model Energètic i Medi Ambient Sabaté defensa la necessitat d'un magatzem centralitzat de residus nuclears com a solució tècnica, tot i que accepta la decisió del Parlament de no ubicar-lo a Catalunya. Aposta decididament per les energies renovables: "Hem d'aprofitar el vent, el sol i la biomassa; són recursos nostres i inesgotables." Destaca la recerca en eòlica marina a través de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Infraestructures i Serveis Socials • Ferrocarril: Proposa el traspàs de regionals i la creació de ramals exclusius per a mercaderies amb ample de via europeu. • Salut: Reivindica la qualitat del sistema sanitari català, citant-lo com un dels millors del món en eficiència i professionalitat. • Educació: Defensa el finançament de la Universitat Rovira i Virgili i el desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). Organització Territorial L'entrevista conclou amb la defensa de la Vegueria del Camp de Tarragona, amb Tarragona com a capital administrativa incontestable, i la voluntat del PSC de governar en solitari des d'una òptica de catalanisme social.

  • 2010-11-24 INFO CÀNCER MAMA - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    9'

    2010-11-24 INFO CÀNCER MAMA

    Balanç d'una dècada de prevenció a Tarragona i l'Ebre El doctor Jaume Galceran, director de la Fundació Lliga per a la Investigació i Prevenció del Càncer (FUNCA), analitza l'impacte del programa de cribratge de càncer de mama després de 10 anys de funcionament. La jornada, que ha aplegat 300 professionals a l'Hospital de Reus, destaca l'èxit en la detecció primerenca. Resultats i supervivència S'han detectat gairebé 900 casos de càncer en estadis precoços. La supervivència als 5 anys de les dones diagnosticades a través del programa arriba al 98%. La detecció precoç és clau: com més aviat es troba el tumor, millor és el pronòstic i més altes les possibilitats de curació. Funcionament del programa de cribratge Població diana: Dones d'entre 50 i 69 anys. Periodicitat: Es convida les dones a fer-se una mamografia cada dos anys de manera voluntària. Participació: Al territori de Tarragona i Terres de l'Ebre se situa al voltant del 65%, una xifra similar a la mitjana catalana. Procés diagnòstic: Si la mamografia mostra imatges sospitoses, es realitzen proves complementàries per descartar o confirmar la malaltia ràpidament. Recomanacions i noves tècniques Cribratge anual: Només es recomana en casos de risc genètic elevat. Importància de la tecnologia: La mamografia detecta lesions molt més petites que l'autoexploració, tot i que aquesta última encara es recomana. Tècnica del gangli sentinella: Un avenç quirúrgic que evita l'extirpació sistemàtica dels ganglis de l'aixella, reduint efectes secundaris com el limfedema (inflor del braç). "Detectar en estadis precoços vol dir que el càncer té millor pronòstic i més possibilitat d'augmentar la supervivència."

  • Los Modernos porten 'Lo Mejor' al Teatre Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    11'

    Los Modernos porten 'Lo Mejor' al Teatre Metropol

    Entrevista amb Alejandro Orlando del duet Los Modernos L'actor Alejandro Orlando, membre de la reconeguda companyia d'humor Los Modernos, explica els detalls del seu proper espectacle a Tarragona. El duet, conegut per la seva estètica única i el seu domini del llenguatge, presenta 'Lo Mejor', un recull dels seus moments més brillants després de vuit anys de trajectòria. Una companyia amb identitat pròpia Origen: Es tracta d'una formació mixta, amb un component uruguaià (Pedro Paiva) i un argentí (Alejandro Orlando), tot i que la companyia es va fundar a Córdoba (Argentina). Estètica: Mantenen el seu segell visual característic, actuant amb faldilles, esclops i una posada en escena minimalista on la prioritat és la comunicació. Evolució: Tot i recuperar textos antics per a aquest espectacle, han hagut de reinterpretar-los per adaptar-los a la seva evolució artística actual. Característiques de l'espectacle L'obra destaca per un ritme trepidant i una coordinació mil·limètrica entre els actors. Segons Alejandro, la paraula és l'autèntica estrella: "La gran estrella de la noche es la palabra... un texto que tiene muchísimo humor, pero también reflexión y poesía." Durada: L'espectacle dura aproximadament una hora i mitja, temps que consideren ideal per a la intensitat d'informació que rep l'espectador. Temàtiques: Aborden temes universals com l'amor, el pas del temps i la infidelitat (paraula clau del desenllaç). Improvisació i vida: Tot i tenir un ordre establert en un atril, cada funció és única i oberta a la imperfecció del teatre en viu.

  • La fotografia com a document social al Festival SCAN - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    10'

    La fotografia com a document social al Festival SCAN

    La fotografia: Art vs. Document En el marc del Festival Internacional de Fotografia SCAN a Tarragona, el proper dissabte se celebrarà un seminari clau coordinat per Jorge Ribalta. Aquest espai de reflexió neix com una resposta crítica a les tendències actuals que prioritzen la fotografia exclusivament com una peça de mercat o purament artística. Punts clau del debat Reacció al formalisme: El seminari pren com a referència el llibre de Michael Fried, però en deforma el títol original per defensar que la fotografia és, avui més que mai, vital com a document. Funció social i política: Es planteja la fotografia com una eina de coneixement i comunicació que va més enllà dels museus i les galeries d'elit, connectant amb les classes populars i el debat públic. El mercat de l'art: Ribalta critica l'hegemonia del mercat que, des dels anys 70-80, ha absorbit la fotografia, intentant recuperar la seva dimensió documental que penetra en l'àmbit social a través de premsa i publicacions. L'estatut de la imatge Segons els experts, la naturalesa d'una foto no és fixa: "La dimensió artística no ve en els gens... és una funció: és artística quan està al museu i és documental quan està a la premsa." Aquesta visió defensa que la fotografia és un art democràtic amb usos privats i públics que cal diferenciar per entendre la seva complexitat en l'era digital.

  • Entrevista a Sergi de los Ríos: El repte d'ERC a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    25'

    Entrevista a Sergi de los Ríos: El repte d'ERC a Tarragona

    Visió Política i Estratègia Electoral Sergi de los Ríos, cap de llista d'Esquerra Republicana (ERC) per Tarragona, defensa la pluralitat del Parlament i critica l'intent de bipartidisme. Sota el lema "Gent Valenta", el partit es presenta en una cruïlla històrica marcada per la sentència de l'Estatut, proposant la via del referèndum d'autodeterminació com l'única sortida democràtica. Economia i Model Productiu El candidat sosté que la sortida de la crisi passa per superar el model basat en la construcció i apostar per: • La internacionalització: Les empreses catalanes ja exporten més cap a l'estranger que cap a l'Estat espanyol. • Els sectors clau del Camp de Tarragona: Nutrició i salut, química, energia i turisme. • La reforma de la Formació Professional (FP) per reintroduir treballadors procedents de sectors en crisi. Infraestructures i Mobilitat al Territori Un dels punts centrals de l'entrevista és la gestió del transport al Camp de Tarragona: • Rodalies pròpies: L'objectiu és aprofitar les vies existents per crear una xarxa de freqüències ràpides entre Tarragona, Reus, Cambrils i Valls. • Visió metropolitana: Proposa una gestió que superi el localisme i reformi els Consells Comarcals per evitar la duplicitat administrativa. • Dependència de Madrid: Denuncia el bloqueig d'obres vitals com l'A-27 o el Corredor del Mediterrani pel govern central. "Catalunya no és un país bipartidista; és una societat plural que mereix reflectir aquesta diversitat a les urnes i en els debats." Medi Ambient i Energia ERC referma la seva oposició al magatzem de residus nuclears (MTC) a Ascó i advoca per un canvi de model a les Terres de l'Ebre: • Aposta pel turisme i la recerca tecnològica vinculada a la natura. • Foment de les energies renovables (parcs eòlics) sempre que hi hagi un consens real amb el territori. Objectius Electorals De los Ríos situa el seu principal adversari electoral en el Partit Popular (PP). L'objectiu és quedar per davant dels populars per evitar que un futur govern estigui condicionat per polítiques de transvasaments, centralització lingüística o més energia nuclear.

  • 2010-11-23 INFO SANTANDER - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    7'

    2010-11-23 INFO SANTANDER

    Col·laboració Estratègica entre el Banco Santander i la URV Aquesta conversa destaca la consolidació de la relació iniciada l'any 2002 entre el Banco Santander i la Universitat Rovira i Virgili (URV). Alfredo Baíza subratlla que el suport del banc no s'imposa des de fora, sinó que s'adapta totalment als projectes estratègics que la mateixa universitat considera prioritaris. Principals Eixos de l'Acord Recerca d'excel·lència: Continuïtat en el finançament dels estudis de prehistòria vinculats al professor Eudald Carbonell i el projecte d'Atapuerca. Internacionalització: Aprofitament de la xarxa global del banc per fomentar la mobilitat d'estudiants i professors, especialment cap a Iberoamèrica, els Estats Units i el Regne Unit. Recerca i Innovació: Potenciació de la investigació com a àrea clau per al creixement acadèmic. Valoració del Campus d'Excel·lència Baíza felicita la URV pel reconeixement del projecte CEICS (Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud): "La universitat ha jugat un paper de lideratge en tota la demarcació, implicant agents socials, empresaris i administracions locals." Compromís de Futur L'entitat reafirma la seva aposta per l'educació superior amb un anunci d'inversió global de 600 milions d'euros per als propers cinc anys, sota la premissa que la formació és la millor via per al desenvolupament social i econòmic. Actualment, el banc manté convenis amb 918 universitats a tot el món.

  • Laia Alzina guanya el 14è Premi de Narrativa Curta TINET - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    11'

    Laia Alzina guanya el 14è Premi de Narrativa Curta TINET

    Laia Alzina: literatura expressionista i talent emergent En aquesta entrevista de Tarragona Ràdio, coneixem la Laia Alzina, una jove de 22 anys d'Argentona que s'ha endut el 14è Premi de Narrativa Curta per Internet (TINET) amb la seva obra titulada Matí. L'autora ens apropa al seu procés creatiu, marcat per una forta influència familiar i una necessitat vital d'expressió. L'obra premiada: "Matí" L'obra no destaca per una trama d'accions complexes, sinó per la seva intensitat emocional i la seva forma. Alzina descriu el text com: Una penyora d'amor i una exposició de sentiments forts i prudents. Un exercici d'estil on la línia narrativa és mínima (una noia que s'aixeca i va a comprar croissants). Una peça amb una gran plasticitat, amb referències constants a la pintura. Estil i influències L'autora defineix la seva escriptura a través de conceptes artístics: Expressionisme pictòric: Compara el seu estil amb El Crit d'Edvard Munch, intentant materialitzar sentiments intangibles en imatges físiques. Escriptura visceral: Confessa que escriu per necessitat, arribant a dir que quan escriu "vomita" les emocions sobre el paper. Relació amb l'art: El seu pas per la Història de l'Art a la UB ha condicionat la seva manera de descriure el paisatge emocional. Futurs projectes: De l'escriptura a l'escena Actualment, la Laia està estudiant interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona. Malgrat el premi literari, es considera una persona polifacètica i ja treballa en nous projectes: Està escrivint una obra de teatre titulada "O", que explora les obsessions humanes. La seva intenció és crear els seus propis projectes per poder interpretar-los amb els seus companys, demostrant una actitud proactiva en el món cultural. "A part de parlar d'un sentiment, sobretot procuro materialitzar-lo en imatges físiques, en el paisatge."

  • Sessions informatives sobre eines notarials per a la gent gran - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    10'

    Sessions informatives sobre eines notarials per a la gent gran

    Assessorament legal per a un envelliment segur L'entrevista presenta la campanya "Avui el teu demà", una iniciativa conjunta de l'Obra Social de Catalunya Caixa i el Col·legi de Notaris de Catalunya. L'objectiu principal és oferir sessions informatives als clubs de gent gran per donar a conèixer instruments legals que garanteixin la seva seguretat jurídica i personal durant el procés d'envelliment. Instruments notarials clau Durant les xerrades, els experts expliquen diversos conceptes que sovint generen dubtes: Testament: Es destaca la seva importància per evitar tràmits costosos i complicats en el futur. S'emfatitza que té un cost baix (menys de 40 euros). Poder preventiu: Permet designar una persona de confiança perquè actuï en nom de l'interessat en cas que aquest perdi la seva capacitat cognitiva. Autotutela: Instrument per nomenar judicialment un tutor per a la persona i els seus béns davant una futura incapacitació. Testament vital: Document on es deixen instruccions sobre l'assistència mèdica, cures pal·liatives o serveis religiosos. Impacte i continuïtat del projecte "A prop del 80% dels catalans tenen fet el testament quan falten, i les dones són les que més el tramiten." La col·laboració ha estat un èxit, amb més de 27 xerrades realitzades arreu del territori. Davant la bona acollida a Tarragona, es preveuen noves sessions a Reus i altres localitats per seguir promovent un envelliment actiu i informat.

  • Literatura i noves tecnologies amb Jordi Cervera - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    Literatura i noves tecnologies amb Jordi Cervera

    La transformació digital de la literatura L'escriptor Jordi Cervera reflexiona sobre l'impacte de les xarxes socials i els dispositius digitals en el món de les lletres. La seva visió fuig de la sacralització de la tecnologia, entenent-la com una eina funcional que està canviant el model de negoci i la forma de consum cultural, però que encara genera incerteses sobre la seva rendibilitat i consolidació definitiva. L'eterna dualitat: Paper vs. Digital Pel que fa al suport, Cervera defineix la relació com una complementarietat: El llibre electrònic guanya en funcionalitat (viure carregar originals, viatges). El paper manté un valor sensorial i emocional imbatible, especialment per a certes generacions. Sorgeix la preocupació per la possessió: digitalment només adquirim drets d'ús, mentre que la biblioteca física representa conservació i pertinença. Nous formats i xarxes socials L'autor comparteix la seva experiència pionera escrivint la primera novel·la a Twitter a Europa. Tot i l'èxit i la diversió del procés, és crític amb la seva persistència: "Són com a divertiments una mica efímers... una novel·la d'estructura clàssica té una mica més de presència o de solidesa." Els blogs i la democratització Sobre l'auge dels blogs i els premis com el Premi Tinet, destaca: La democratització de l'accés a l'escriptura. La reducció de costos logístics (eliminació de fotocòpies i enviaments físics). El perill de la falsa universalitat: sovint la xarxa crea bombolles on només ens segueixen els cercles més propers.

  • Actes a Tarragona pel Dia contra la Violència Masclista - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    13'

    Actes a Tarragona pel Dia contra la Violència Masclista

    Commemoració del 25 de novembre a Tarragona L'episodi detalla la programació d'actes a la ciutat de Tarragona amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. S'emfatitza la tasca dels barris de Ponent i la col·laboració entre institucions i entitats socials per visibilitzar aquesta lacra social. Activitats als Barris de Ponent La Josepa Perelló, responsable del Casal Cívic de Camp Clar, explica les iniciatives organitzades conjuntament amb l'Ateneu Cultural de Dones de Camp Clar i el Col·lectiu de Dones de Torrenova: Exposició d'humor: Presentació de la mostra "Homens i dones fem l'humor", cedida per l'Ajuntament de Salou, que utilitza la sàtira per reflexionar sobre la igualtat. Dinàmiques participatives: Ús de materials com la pastilina per simbolitzar la capacitat de transformació de la realitat. Teatre i reflexió: Representació de l'obra Sentimientos per part de membres del col·lectiu de Torrenova i xerrades a càrrec de treballadores socials. Brindis per la vida: Un acte simbòlic de cloenda que reafirma el compromís amb la llibertat i la seguretat de les dones. Acte Central a la Plaça dels Infants Demà, 25 de novembre, l'acte unitari de l'Ajuntament i la Generalitat tindrà lloc a la plaça dels Infants a les 12:00h. La tria d'aquest espai és altament simbòlica: "La cita serà a la plaça dels Infants per la proximitat amb el triple crim del passat mes d'octubre al carrer Reial." L'acte inclourà una performance del grup El Trote Teatre, la lectura del manifest institucional i la interpretació de El cant dels ocells al violí. Conscienciació i Xarxa Social Durant l'entrevista, es destaca que els espais de lleure són fonamentals perquè les dones trobin suport. Tot i que les xifres de violència no baixen, es percep una millora en la sensibilització i la denúncia gràcies al treball en xarxa de les associacions de veïns.

  • Jofre Padullers guanya el Premi Joan Amades de Cultura Popular - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    10'

    Jofre Padullers guanya el Premi Joan Amades de Cultura Popular

    Entrevista a Jofre Padullers: L'antropologia dels Correbous En el marc dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, l'antropòleg manresà Jofre Padullers ha estat guardonat amb el desè Premi de Cultura Popular Joan Amades per la seva obra titulada Bous d'amor. El treball analitza la tradició dels correbous a Cardona i la seva evolució al llarg dels darrers 600 anys. Punts clau de la recerca Evolució històrica: L'obra recorda que a Catalunya era freqüent matar els bous fins a la llei de 1988, que va prohibir el sacrifici en places populars però el va mantenir en places turístiques. Connexió territorial: Tot i que se centra en Cardona, el treball estableix paral·lelismes inevitables amb les tradicions de les Terres de l'Ebre. Perspectiva antropològica: Padullers destaca que les festes populars sovint són espais de conflicte i negociació identitària, més que simples mostres d'homogeneïtat cultural. Debat sobre la legislació i la protecció animal L'autor ofereix una visió crítica sobre el debat parlamentari i la prohibició de les corregudes de toros a Catalunya: "El que es protegeix no és els animals, sinó els espectadors... el que preocupa és que la mort d'un ser viu es produeixi en una zona i això pugui ser vist per les persones." Segons Padullers, la legislació es basa en dos pilars ideològics: 1. La consideració que la violència pública ha de ser monopoli exclusiu de l'Estat. 2. L'ocultació de la mort en l'esfera pública. Finalment, l'autor es mostra optimista sobre la supervivència d'aquestes festes, recordant que han resistit intents de prohibició durant segles, i confirma que seguirà investigant en l'àmbit de la festa popular.

  • Inici de les cates i rehabilitació de l'Espai Xartres - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    14'

    Inici de les cates i rehabilitació de l'Espai Xartres

    Inici d'una nova etapa per a l'Espai Xartres Després de dècades d'espera, han començat oficialment les cates arqueològiques a l'antiga fàbrica de la Xartres (o Chartreuse) a Tarragona. Aquest pas és el preludi necessari per a les obres de rehabilitació que transformaran l'edifici en la futura seu de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI). Arqueologia i passat marítim L'actuació arqueològica, liderada per la zona de la Plaça dels Infants, té unes característiques singulars: Es realitzaran sis rases inicials amb maquinària per delimitar l'espai. L'objectiu principal és confirmar que la zona era, en època romana, una línia de platja. S'espera trobar principalment sorra de platja i restes de ceràmica del segle VIII, un període històricament poc documentat a la ciutat. Es preveu que les cates no durin més de dues o tres setmanes, evitant així retards en la licitació de les obres. El projecte arquitectònic de l'EOI L'arquitecte Víctor Seguí ha detallat els punts clau de la rehabilitació de l'edifici, que destaca pel seu valor patrimonial: Recuperació d'elements: Es conservaran les encabellades de fusta de l'última planta, la fonamentació vertical amb pilars de fosa i una emblemàtica porta de forja amb la simbologia de la Xartres. Nous espais: La planta superior acollirà la biblioteca i la mediateca, mentre que el pati d'entrada actuarà com un gran vestíbul cultural. Dignificació de l'entorn: El projecte inclou la millora de la façana que dona a les 100 escales i la museïtzació de les restes de la torre del carrer Vapor gràcies a l'1% cultural del Ministeri de Foment. "Serà la millor escola oficial d'idiomes de tot Catalunya... un edifici d'aquestes característiques es convertirà en un espai d'ús per als estudiants." Finançament i compromís institucional L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha subratllat que, tot i que l'empresa municipal Esmausa avança el crèdit, el cost final per a l'Ajuntament serà de zero euros, ja que la Generalitat de Catalunya n'assumirà la totalitat incloent interessos i despeses de gestió.

  • Entrevista a Rafael Luna: Propostes del PP per Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    25'

    Entrevista a Rafael Luna: Propostes del PP per Tarragona

    Context Polític i Economia Rafael Luna, cap de llista del Partit Popular per Tarragona, analitza la situació actual de Catalunya criticant la gestió del govern sortint. Segons Luna, s'ha perdut massa temps en debats identitaris com l'estatut o les consultes, mentre s'ha ignorat la crisi econòmica. Mesures contra la Crisi • Suport a les PIME i autònoms: Proposa mesures de xoc com el pagament de l'IVA només quan s'ha liquidat la factura. • Reducció de la pressió fiscal: Apostar per abaixar impostos per generar confiança i riquesa. • Educació i ocupació: Fomentar una universitat orientada a l'emprenedoria i una Formació Professional que respongui a la demanda real del mercat. Immigració i Seguretat El candidat defineix la immigració com un "problema real" que els altres partits eviten per correcció política. Les seves propostes inclouen: • Acompanyament al retorn: Els immigrants il·legals han de ser acompanyats als seus països d'origen en lloc de ser "abandonats". • Integració i valors: Exigeix un esforç d'integració basat en el respecte a la llei i la igualtat entre homes i dones. • Rol de les associacions de veïns: Proposa que aquestes entitats rebin convenis per gestionar la integració als barris. Educació i Llengua Luna defensa un model educatiu basat en la llibertat d'elecció dels pares. Critica que líders polítics portin els seus fills a escoles privades on aprenen diversos idiomes mentre neguen el mateix model a la resta de la ciutadania. "No volem la exclusivitat ni la prohibició; el català és identitari, però el castellà és oficial i en expansió." Infraestructures i Territori Energia i Transports • Cementiri Nuclear (ATC): Se solidaritza amb l'Ajuntament d'Ascó, defensant la coherència econòmica de l'energia nuclear. • Mobilitat ferroviària: Prioritza millorar la xarxa existent (Rodalies i Regionals) abans de fer grans inversions com el tramvia del Camp de Tarragona, per al qual actualment "no hi ha diners". • Administració: Es विपक्षी a la creació de les vegueries, apostant per mantenir l'estructura provincial per no duplicar despeses.

  • La XIX Mitja Marató Ciutat de Tarragona esgota dorsals - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    17'

    La XIX Mitja Marató Ciutat de Tarragona esgota dorsals

    Èxit de participació en la dinovena edició La XIX Mitja Marató Ciutat de Tarragona, que se celebrarà aquest diumenge, ha assolit una fita històrica en exhaurir les 2.000 inscripcions disponibles quinze dies abans de la prova. Ramon Quadrat, gerent del Patronat Municipal d’Esports, destaca que aquest fet consolida la cursa com un referent dins del calendari de mitges maratons de Catalunya. Detalls de la competició i serveis al corredor L'organització ha posat un èmfasi especial en la qualitat del servei i l'atenció als participants: Recorregut accessible: Un circuit amb perfil baix, gairebé sense desnivell, ideal perquè els atletes busquin la seva millor marca personal. Inclusió local: Uns 750 participants (prop d'un 40%) són de la mateixa ciutat de Tarragona. Serveis post-cursa: Els corredors disposaran de dutxes, massatges, sauna i jacuzzi al Pavelló del Serrallo i a la piscina municipal. Tecnologia: Servei de tempteig immediat via SMS i correu electrònic en creuar la meta amb l'ús de xips. Logística i afectacions a la ciutat Degut a la coincidència amb la jornada electoral, l'organització ha coordinat amb la Guàrdia Urbana i Protecció Civil per minimitzar l'impacte en el trànsit, amb talls de carrer d'entre 15 i 30 minuts. "Treballem sobretot per donar una qualitat i un servei directe a l'esportista que realitza l'esforç de córrer 21 quilòmetres i 97 metres." Més que una cursa: Fotografia i Voluntariat L'esdeveniment mou un equip de 350 persones, incloent-hi uns 300 voluntaris. A més, paral·lelament se celebra la X edició del Certamen Fotogràfic, que vincula la part esportiva amb la creativitat artística dels ciutadans.

  • Tarragona impulsa la Taula de la Sida pel Dia Mundial - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    18'

    Tarragona impulsa la Taula de la Sida pel Dia Mundial

    Coordinació local contra l'VIH a Tarragona En el marc de la celebració del Dia de la Sida (1 de desembre), Tarragona ha consolidat la seva Taula Local de la Sida, una xarxa que aplega institucions, hospitals i entitats socials. L'objectiu principal és coordinar esforços per oferir missatges coherents, evitar duplicitats en la prevenció i gestionar el catàleg de recursos de la ciutat. Eixos principals de la campanya: Prevenció i habilitats: S'incideix especialment en la gent jove, no només pel que fa al coneixement, sinó en l'adquisició d'habilitats de negociació per a l'ús del preservatiu. Test ràpid d'VIH: S'informa sobre la disponibilitat d'una prova ràpida (tira reactiva) que ofereix resultats en 20 minuts, garantint la màxima confidencialitat. Cronificació i relaxació: Els experts alerten que, tot i que la malaltia s'ha cronificat gràcies als antiretrovirals, no es pot baixar la guàrdia, ja que la via heterosexual és actualment la principal forma de transmissió. Activitats destacades: Implicació de l'esport: El Nàstic de Tarragona i el CBT col·laboraran mitjançant la lectura de manifests en els seus partits. Sensibilització nocturna: Presència d'estands informatius i distribució de material preventiu en pubs i espais d'oci nocturn. Acte central: Lectura del manifest a la Rambla Nova a càrrec de l'actor Oriol Grau el dia 1 de desembre. "Un diagnòstic precoç ajuda a la qualitat de vida del pacient i evita noves transmissions per part de gent que desconeix que té l'VIH."

  • Campanya Tinc Sang de Sibarita a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    9'

    Campanya Tinc Sang de Sibarita a Tarragona

    Iniciativa Solidària i Gastronòmica L'Hospital Joan XXIII de Tarragona acull la campanya Tinc Sang de Sibarita, una iniciativa conjunta del Banc de Sang i Teixits i el col·lectiu gastronòmic Tarragona Essència. L'objectiu principal és incentivar la donació de sang mitjançant una experiència culinària d'alta qualitat. Punts Clau de la Campanya Refrigeri Gourmet: En lloc del refrigeri habitual, els donants gaudeixen de tastets elaborats per xefs locals, que inclouen propostes com brandada de bacallà, brownie de xocolata o tartar de salmó. Objectius de Reserves: La campanya busca garantir els estocs de sang abans de la davallada típica de les festes de Nadal. Èxit de Participació: S'espera passar de les 12 donacions diàries habituals a prop d'un centenar durant els dies de la campanya. "Aquesta és una manera de reconèixer el gest solidari del donant a través d'un refrigeri especial que la societat ofereix mitjançant els nostres restauradors." Informació Pràctica Dates: Dilluns i dimarts al vestíbul de l'Hospital Joan XXIII. Reserva de Cita: Es recomana demanar hora a través del web tincsangdesibarita.com per evitar esperes, tot i que s'atenen donacions espontànies. Balanç Anual: Tarragona preveu tancar l'any superant les 31.000 donacions, gràcies a l'impuls de maratons i aquest tipus d'esdeveniments.

  • 2010-11-22 ELECCIONS CANDIDATS. HORTÈNSIA GRAU - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    24'

    2010-11-22 ELECCIONS CANDIDATS. HORTÈNSIA GRAU

    Una candidata pel canvi social i ecològic Hortència Grau, cap de llista per ICV-EUiA a Tarragona, exposa el seu programa electoral centrat en la sostenibilitat, la integració del transport públic i la defensa de les polítiques d'esquerres. Com a única dona cap de llista a la demarcació, posa èmfasi en la necessitat de polítiques de gènere reals. Economia Verda i Model Energètic • La coalició aposta per un canvi de model basat en l'economia verda per sortir de la crisi del totxo. • Proposen sectors estratègics com les energies renovables, el tractament d'aigües i la rehabilitació eficient d'edificis. • Respecte a l'energia nuclear a l'Ebre, Grau defensa un calendari de tancament progressiu: "Cal crear un pla amb els diners del tancament que pugui generar riquesa al territori de la Ribera." Infraestructures i Mobilitat • Transport ferroviari: Prioritat absoluta a la xarxa de rodalies del Camp de Tarragona i la implantació del Tramcamp (tramvia). • Carreteres: Suport a l'A-27 només fins a Montblanc, rebutjant el tram fins a Lleida per evitar trinxar més territori innecessàriament. • Integració: Proposen una integració tarifària i funcional real per facilitar el transsumpt entre bus i tren. Balanç de Govern i Pactes Post-electorals • Grau defensa la tasca del Govern d'Entesa, destacant avenços en memorial democràtic, polítiques d'habitatge i gestió de l'aigua. • Expressa la voluntat de refundar l'esquerra per tenir més força en un futur govern i es marca com a límit no pactar amb la dreta (PP i CiU) en matèria social, tot i que accepta un front comú catalanista per l'autogovern. Crítica al discurs de la immigració • Denúncia el discurs del PP sobre la immigració titllant-lo de xenòfob i perillós per a la cohesió social dels barris obrers.

  • 2010-11-19 INFO GEPEC - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    7'

    2010-11-19 INFO GEPEC

    Homenatge Teatral a Manuel de Pedrolo Xavier Saragossa presenta el segon passatge del terror literari, una iniciativa que enguany ret homenatge a l'escriptor Manuel de Pedrolo coincidint amb el 20è aniversari de la seva mort. L'esdeveniment s'emmarca dins el cicle de la Tardor Literària i és una col·laboració entre l'associació Ariadna i el grup Boycott Teatre. L'Espai: El Pretori de Tarragona L'escenari escollit és el Pretori de Tarragona, un espai patrimonial que ofereix l'ambientació ideal per a una experiència de misteri: * L'entrada es realitzarà per la Rambla Vella (davant del casino). * El recorregut inclou grutes, espais exteriors i túnels tètrics de l'edifici. * La sortida s'ubicarà al Passeig de Sant Antoni. Contingut i Dinàmica de l'Espectacle L'eix central de l'experiència és l'obra més emblemàtica de l'autor: Mecanoscrit del segon origen. * Temàtica: L'espectacle comença amb la iconografia de la fi del món i un desastre a la catedral. * Estructura: Es representaran petits fragments adaptats, diàlegs de novel·les i fins i tot textos periodístics de caire reivindicatiu. * Interactivitat: El públic recorrerà les sales en grups de 15 a 20 persones en una proposta immersiva on el misteri predomina sobre el terror pur. Detalls de l'Esdeveniment "No toquis res i res no et tocarà a tu." Data i hora: Aquest dissabte de 17:00 a 19:00 hores. Accés: Activitat gratuïta amb flux continu de grups. Públic: Apte per a totes les edats, recomanant que els infants vagin acompanyats. Equip: Participen entre 12 i 14 actors recreant l'univers de Pedrolo.

  • Homenatge a la música argentina: Una mirada al sud - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    11'

    Homenatge a la música argentina: Una mirada al sud

    Presentació de l'espectacle 'Una mirada al sud' L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta la nova proposta musical Una mirada al sud, que s'estrenarà aquest diumenge a les 19:00 h a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona. L'espectacle és una col·laboració entre el cantant Pachi Maritxelar i la pianista tarragonina Jordina Setó. Contingut i Repertoari Musical La proposta se centra en la música argentina del segle XX, coincidint amb el desè aniversari de la mort de Carlos Guastavino. El programa es divideix en tres parts estructurades: Primera part: Centrada en cançons de Guastavino i Ginastera, d'estil romàntic. Segona part: Peça per a piano sol interpretada per Jordina Setó, incloent-hi l'obra del compositor espanyol Anton García Abril. Tercera part: Retorn a la cançó amb peces emblemàtiques com La Rosa y el Sauce i un tancament basat en la poesia de Mario Benedetti. Trajectòria dels Artistes L'espectacle combina l'experiència consolidada i la joventut emergent: Pachi Maritxelar: Nascut al País Basc però molt vinculat a Tarragona, amb una llarga experiència dirigint corals i col·laborant amb figures com Ennio Morricone. Jordina Setó: Jove pianista de Vila-seca amb una gran formació internacional (Holanda) i vinculada a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. "La música és universal. El gran llenguatge que tenim les persones és el de la música i la paraula, que és el que sempre ens uneix." Un projecte amb futur L'estrena s'emmarca dins el cicle Tarragona Estrena. Els artistes tenen la intenció de portar aquesta proposta a altres localitats i espais, com la sala El Magatzem, durant la propera primavera.

  • Festa del Pinxo: Dinamització comercial a Torreforta - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    15'

    Festa del Pinxo: Dinamització comercial a Torreforta

    Una nova iniciativa gastronòmica al barri de Torreforta Aquest cap de setmana, el barri de Torreforta de Tarragona acull la Festa del Pinxo, una iniciativa de l'Associació de Comerciants del barri i Botiguers de Tarragona. L'objectiu principal és dinamitzar el comerç local i establir una senyal d'identitat gastronòmica pròpia per al barri. Detalls de l'esdeveniment i logística Ubicació: La festa se celebra a la Plaça del Camp de Tarragona, un espai ampli ideal per a la instal·lació de dotze casetes. Dates i horaris: Comença divendres a les 19:00h (inauguració oficial a les 20:00h amb l'alcalde) i s'allarga tot el dissabte i diumenge, de 10:00h a 23:00h. Oferta gastronòmica: S'ha creat un model de tiquet per 3 euros que inclou tres pinxos i una cervesa (patrocinada per Estrella Galicia). Activitats complementàries: Actuacions de jazz en directe, hip-hop, ponis per als nens i parades de productes d'alimentació com formatges. Objectius a llarg termini: El Pla de Dinamització Els organitzadors destaquen que aquesta festa no és un fet aïllat, sinó el primer pas per a un projecte més ambiciós: "Volem que Torreforta s'instauri ja d'una manera típica... que sigui ja el pinxo on és a Torreforta." L'estratègia busca recuperar el pla de dinamització comercial per al barri, un suport de l'administració que permetria mantenir activitats durant tot l'any i enfortir el teixit associatiu i econòmic de la zona davant les dificultats actuals del sector. Cooperació i territori Es destaca la importància de la col·laboració entre diferents zones de Tarragona, com el feedback positiu amb el Serrallo i les seves jornades del romesco, per fer créixer la ciutat en el seu conjunt.

  • Sorteig i jornades gastronòmiques del Romesco al Serrallo - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    9'

    Sorteig i jornades gastronòmiques del Romesco al Serrallo

    Resum del Sorteig i les Jornades Gastronòmiques L'episodi se centra en la celebració del sorteig organitzat per l'Associació de Comerciants i Restauradors del Serrallo a Tarragona Ràdio. El guanyador ha estat Josep Maria Bonet Ferran, qui va participar a través de Facebook responent a la pregunta sobre la declaració dels castells com a patrimoni de la humanitat. Detalls del Premi i Participació El guardó: Un dinar o sopar per a dues persones en qualsevol dels 20 restaurants associats del Serrallo. Obsequis addicionals: Una cassoleta de fang amb ingredients i el llibre El Romesco: història, tècniques i receptes de David Soler. Mètode de selecció: S'ha triat una bola a l'atzar (número 16) d'entre tots els oients que havien enviat missatges durant la setmana. Jornades Romescaires Matías Leandro, president de l'associació, ha destacat l'èxit aclaparador de les primeres jornades gastronòmiques: Es recomana gaudir del premi durant el cap de setmana per aprofitar el "caliu romescaire". Activitats destacades: Dissabte a les 12h: Aperitiu romescaire de moixina i fesols. Diumenge a les 10h: Emorzar de forquilla amb romesco de sèpia i patates per 5 euros. "No tinc cap mena de dubte que els castells han de ser patrimoni cultural immaterial... i si és amb un romesco, millor que millor." Finalment, s'ha subratllat la satisfacció dels restauradors per la gran resposta del públic i dels mitjans, consolidant el barri del Serrallo com un referent de la cuina marinera.

  • Anàlisi de la comunicació política electoral amb Arantxa Capdevila - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    14'

    Anàlisi de la comunicació política electoral amb Arantxa Capdevila

    Anàlisi de la campanya electoral: formes vs contingut En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la professora de Comunicació Política de la URV, Arantxa Capdevila, analitza les estratègies dels partits durant la campanya electoral al Parlament de Catalunya. L'experta destaca una preocupant tendència a prioritzar l'espectacle per sobre de les propostes polítiques de fons. L'ús de vídeos i estratègies per cridar l'atenció L'anàlisi se centra en com certs partits han optat per vídeos polèmics (com els de les joventuts socialistes o Montserrat Nebrera) per guanyar visibilitat. Segons Capdevila, això suposa un risc: Es desvia l'atenció cap a anècdotes poc rellevants. S'eviten debats crucials com la crisi econòmica, la corrupció o les relacions Catalunya-Espanya. S'omplen minuts de mitjans amb propostes buides que busquen només el "minut de glòria". "Siguem creatius i busquem maneres d'arribar a la gent amb contingut en lloc de fingir orgasmes o aparèixer despullats." El paper de les xarxes socials i els mitjans tradicionals Tot i l'expectació generada per referents com Obama, Capdevila considera que les xarxes socials (Facebook, Twitter) encara no són el mitjà principal a Catalunya per diversos motius: Manca de participació real: Els partits les usen com a aparador però no assumeixen la pèrdua de control sobre el missatge ni la interacció constant que requereixen. Abast limitat: La televisió i la premsa continuen sent els mitjans hegemònics per arribar a la gran massa social. Segmentació: Tot i ser minoritàries, són útils per arribar a un públic jove i urbà molt específic. Valoració dels cartells i lemes electorals L'experta repassa l'estètica tradicional de la campanya, qualificant-la de poc innovadora i força monocorde: Artur Mas (CiU): Considerat el cartell més reeixit. La imatge transmet maduresa i un candidat "curtit" després de set anys a l'oposició. José Montilla (PSC): Crítica a l'ús del blanc i negre, que reforça una imatge "grisa" o poc alegre del candidat. Joan Herrera (ICV-EUiA): Imatge percebuda com a forçada o massa tensa. Albert Rivera (C's): Repetició de l'estratègia del nu per buscar l'impacte mediàtic que ja li va funcionar anteriorment.

  • 10 anys de Tàrraco: balanç i futur del patrimoni mundial - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    23'

    10 anys de Tàrraco: balanç i futur del patrimoni mundial

    Balanç dels 10 anys de la declaració de la UNESCO L'arqueòloga municipal Imma Teixell analitza l'impacte d'una dècada com a Patrimoni de la Humanitat. La valoració general és molt positiva, destacant que la declaració ha situat Tarragona al mapa internacional, tant a nivell turístic com científic. Impacte en la ciutadania i identitat • S'ha produït un canvi de mentalitat: l'arqueologia ha passat de ser vista com una molèstia per a les obres a ser un motiu d'orgull i identitat. • Es defensa el concepte de ciutat viva: Tarragona no ha de ser una "Pompeia" museïtzada, sinó un lloc on el patrimoni i la vida quotidiana coexisteixin. Estat i conservació dels monuments Es fa un repàs detallat de les estructures gestionades pel municipi i altres institucions: • La Muralla: Es considera el monument més complex i fràgil per la seva mida i per ser un element "viu" amb segles de reutilització. • Amfiteatre: Es troba en bon estat però requereix una observació constant per l'ús de materials inadequats en restauracions del segle XX. • El Circ: Teixell proposa millorar la museïtzació del que ja està descobert abans de continuar excavant noves zones. • Pont del Diable i el Mèdol: Intervencions recents han millorat el seu entorn i han assegurat la seva conservació a llarg termini. Assignatures pendents: El Teatre i la Necròpolis L'arqueòloga es mostra crítica amb la situació de la Necròpolis Paleocristiana (tancada durant anys) i el Teatre Romà. Reivindica que: "No s'entén que la necròpolis més gran d'Occident estigui tancada; cal deixar de banda personalismes i sumar esforços." Reptes per al futur (2020 i més enllà) Es planteja la necessitat urgent de crear un ens de gestió únic o consorci que coordini totes les administracions (Ajuntament, Generalitat i Estat) per agilitzar tràmits i inversions. El projecte de la Tabacalera es veu com la gran oportunitat per ubicar un Museu Nacional Arqueològic modern i amb capacitat per acollir grans fluxos de visitants.

  • Anàlisi crítica de la futura Política Agrària Comuna (PAC) - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    Anàlisi crítica de la futura Política Agrària Comuna (PAC)

    Perspectives i Crítiques a la Nova PAC Salomó Torres, portaveu d'Unió de Pagesos, analitza amb escepticisme el nou document de la Comissió Europea sobre la Política Agrària Comuna (PAC). Segons Torres, la proposta actual no resol els problemes estructurals que pateix la pagesia catalana, especialment pel que fa a la caiguda de rendes i la manca de xarxes de protecció en el mercat. Desafiaments Estructurals del Sector L'entrevista destaca diversos factors que amenacen la continuïtat de les explotacions: Inestabilitat del mercat: Es denuncia la falta de control sobre els preus en origen i la competència deslleial d'importacions que no compleixen els criteris mediambientals de la Unió Europea. El pressupost i les ajudes: Tot i les previsions de pèrdues de fins a 60 milions d'euros a Catalunya, Torres considera precipitat donar xifres definitives fins que no es tanqui el marc financer 2014-2020. Relleu generacional: Un dels problemes més greus és l'envelliment dels titulars, amb una mitjana d'edat superior als 55 anys, fet que frena la innovació. L'Impacte de la Crisi al Camp de Tarragona El sector agrari porta anys en una crisi crònica que ara s'agreuja per l'actual conjuntura econòmica. Al Camp de Tarragona, els sectors més afectats inclouen l'olivera, la vinya, la fruita seca i l'horta. "Si no s'intervé directament en que els pagesos incrementin les seves rendes, les explotacions petites i mitjanes plegaran totes." Finalment, es subratlla la necessitat de fer co-decisió amb el Parlament Europeu per introduir mecanismes que realment garanteixin la viabilitat de l'agricultura europea.