Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

2593-2616 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
6'
Entrega del primer Premi Pere Mallafré a Tarragona
Reconeixement a la trajectòria mèdica L'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Tarragona instaura el Premi Pere Mallafré per commemorar el seu 25è aniversari. Aquest guardó neix amb la voluntat de reconèixer públicament la dedicació i l'excel·lència dels professionals de la medicina vinculats al territori. Primer guardonat: El doctor Joan Girbés Sotelo El doctor Joan Girbés Sotelo, reconegut cirurgià vascular, ha estat escollit com el primer receptor d'aquest premi. Els motius de la seva elecció inclouen: Ser un pioner en la creació de la primera unitat de cirurgia vascular a la província de Tarragona (Hospital de la Creu Roja). Una vida dedicada amb entusiasme a la professió, mantenint encara avui el vincle amb els seus pacients. Haver estat elegit per majoria aclaparadora a proposta dels seus propis companys d'ofici. Els actes del 25è aniversari L'entrega del premi s'emmarca en un ventall d'activitats de celebració que inclouen: El nomenament del doctor Girbés com a membre d'honor de l'Acadèmia. Lliurament de premis de pintura i beques per a treballs de recerca realitzats a les comarques tarragonines. Foment de la formació continuada per garantir la millor competència professional davant la societat. "Té el valor afegit que siguin els teus propis companys els que et reconeguin aquesta feina."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Desena edició de la Festa de l'Oli a Tarragona
Presentació de la 10a Festa de l'Oli Aquest cap de setmana, Tarragona acull la desena edició de la Festa de l'Oli, un esdeveniment organitzat per la DOP Siurana per promocionar les propietats de l'oli d'oliva verge extra. En Ferran Huguet, president de la denominació d'origen, detalla les novetats i la importància d'aquest certamen. Novetats de l'edició Enguany, la fira presenta canvis significatius per apropar-se més al públic: * Ampliació d'horaris: Per primera vegada, la fira obrirà també el diumenge al matí, a més del divendres tarda i el dissabte. * Gastronomia: Col·laboració amb l'associació Tarragona Essència, que oferirà degustacions de plats elaborats amb l'oli d'oliva com a ingredient principal. * Esmorzar popular: El dissabte al matí es manté el tradicional esmorzar amb pa amb embotit i oli nou. Qualitat i Salut L'oli de la DOP Siurana, de la varietat Arbequina, és reconegut internacionalment com un dels millors del món. Segons Huguet: "Tenim un oli excepcional que és reconegut arreu del món com un dels millors, i seria molt bonic que tota la gent de casa nostra el conegués." Beneficis destacats per a la salut: * Ajuda a reduir el colesterol i regular la tensió arterial. * Contribueix a la prevenció de coàguls i al control del pes corporal. * És l'element vertebrador de la Dieta Mediterrània, declarada Patrimoni de la Humanitat. Situació del sector Actualment, hi ha una aposta clara per potenciar el consum intern. Mentre que fa anys el 80-90% de la producció s'exportava (principalment a Itàlia), ara gairebé el 100% de la collita (uns 5 milions de quilos aquest any) es ven al mercat local gràcies a la tasca de divulgació.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Espaldamaceta al Teatre Metropol: Música visceral i íntima
Entrevista a Juan José González, l'artista darrere d'Espaldamaceta En aquesta conversa, el músic tarragoní ens apropa a la seva preparació per al concert al Teatre Metropol, un escenari emblemàtic on actuarà per primera vegada. L'entrevista repassa la seva evolució artística, la presentació del seu nou material i la seva particular manera d'entendre la música com un espai de calma i introspecció. Un concert especial al Metropol El debut al Metropol de Tarragona suposa un repte emocional per a l'artista. Per a aquesta ocasió, abandona el format estrictament solitari per presentar una proposta enriquida: * Noves sonoritats: Per primera vegada, s'acompanyarà d'un quartet de corda i un piano. * L'escenari ideal: Considera que el teatre és el lloc perfecte per l'acústica i la intimitat que requereixen els violins. * Col·laboracions de luxe: L'espectacle podria comptar amb la presència de Maria Rodés, amb qui ha compartit una gira conjunta i ha adaptat temes com el de Leonard Cohen. El procés creatiu i discogràfic L'artista es defineix com a algú molt productiu, fet que l'ha portat a publicar el seu treball en dues parts (onze més onze cançons): * Influència de Manel: El disc ha estat enregistrat amb Arnau Vallvé (bateria de Manel), qui va aportar idees per obrir el so cap a camins menys foscos. * Música de baixa intensitat: L'objectiu d'Espaldamaceta és generar un espai on el públic pugui baixar les pulsacions. "Jo intento baixar les pulsacions de la gent... m'he marcat un decàleg que consisteix a cantar suau, allargar les notes i fer que l'espectacle sigui un lloc tranquil i relaxant." Perspectiva sobre la seva carrera Tot i les crítiques que el defineixen com a "visceral" o "obscur", Juan José es manté fidel al seu estil de guitarra de nylon i veu nua. Es sent en un moment dolç, agraït per la resposta del públic i per la possibilitat de continuar rodant els seus temes arreu de Catalunya.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
2010-12-09
Innovació musical amb la gent gran L'Estudi de Música de Tarragona, sota la direcció de Teresa Valls, ha impulsat una iniciativa pionera coincidint amb el seu 25è aniversari: un taller de Nadales amb Rock. Aquest projecte trenca amb els esquemes tradicionals de les corals de gent gran, oferint un repertori modern i energètic. Detalls del taller i el concert Participants: Prop de 50 persones majors de 65 anys, algunes amb experiència prèvia en corals i d'altres que s'estrenen en el cant. Formació: S'han realitzat 5 assajos intensius de marxes forçades per preparar el concert. Acompanyament musical: El grup no cantarà a capella, sinó acompanyat de piano, percussió, baix i guitarres (elèctrica i espanyola). Assessorament emocional: Han comptat amb la col·laboració de l'Oriol Grau, qui va oferir pautes sobre actitud i llenguatge corporal a l'escenari. Un repertori fora del comú Les protagonistes, la Rosa Pellicer i la Maria Buera, destaquen la diferència entre les nadales "avorrides" o "místiques" de tota la vida i aquest nou estil: "Ens ha fet sortir l'alegria... cantar una rumba quiet és molt difícil." Entre les peces que interpretaran s'inclouen: - Quan somrius (popularitzada per diversos artistes catalans). - Nadal més tropical (rumba de Gertrudis). - Versions de Gloria Estefan, Manu Tenorio i el clàssic Feliz Navidad. Informació de l'esdeveniment El concert se celebrarà aquest dissabte a les 12:00h a l'Antiga Audiència de Tarragona. L'entrada és gratuïta i limitada a l'aforament del local (unes 250 persones).
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
19'
Balanç de Jordi Crespo com a cap de la Colla Jove
Entrevista a Jordi Crespo, que tanca una etapa de tres anys (2008-2010) com a cap de colla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Durant la conversa, s'analitza l'evolució de l'agrupació, els reptes del món casteller i el futur de l'entitat davant la propera assemblea per triar un relleu. Motius del comiat i relleu institucional Crespo explica que la seva renúncia respon a motius personals i laborals, destacant l'alta exigència i disponibilitat horària que requereix el càrrec. Tot i que de moment no s'han presentat candidatures per l'assemblea d'aquest dissabte, l'actual junta continuarà en funcions fins al gener per garantir una transició estable. Una etapa de creixement i consolidació L'etapa de Crespo es defineix per haver assolit una dinàmica positiva i un volum de gent jove sense precedents. Els punts clau del seu mandat inclouen: - El Sant Jordi de 2008, on es va prioritzar el treball de base i l'actitud de la colla per sobre dels grans números. - El Sant Magí de la seva primera temporada, que malgrat la caiguda, va servir com a punt d'inflexió i aprenentatge. - La tripleta descarregada a Santa Tecla, un dels moments més emotius per haver-se aconseguit a casa davant l'afició tarragonina. El panorama casteller i el model de futur Jordi Crespo analitza l'estat actual del món casteller, marcat pel lideratge dels Castellers de Vilafranca. Considera que el seu èxit no és cap secret, sinó fruit d'un compromís extrem i més hores d'assaig que la resta. "L'única clau és treballar més que ningú i fer més repeticions que ningú." Per al futur de la Jove, planteja la necessitat d'un replantejament del calendari per avançar el treball intens als mesos de juny i juliol, permetent així afrontar els castells de gamma extra amb més solvència. Finalment, celebra el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, una fita que ha de servir per augmentar el suport institucional i la visibilitat internacional d'aquesta tradició.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Anàlisi de PIMEC sobre les noves mesures econòmiques
Anàlisi del Context Econòmic i les Pimes L'entrevista amb Joaquim Sendra, president de Pimec Tarragona, explora l'impacte de les recents mesures del govern central. Tot i que els problemes dels controladors aeris van eclipsar l'anunci, Sendra destaca que el govern finalment comença a prioritzar l'economia productiva. Mesures Destacades Reducció de l'Impost de Societats: La mesura més rellevant per a la patronal, ja que facilita que les empreses retinguin més capital per a finançament propi en un context de manca de crèdit. Optimisme Cautelós: Es veu un canvi de tendència cap a la reactivació, tot i que consideren que aquestes accions arriben amb retard respecte a les peticions empresarials de fa dos anys. Reforma de les Cambres de Comerç Un dels punts més controvertits és la supressió de l'obligatorietat de les quotes camerals: Fi de la imposició: Sendra defensa que cap empresa hauria d'estar obligada a pagar per una entitat si no vol ser-ne membre. Nou model de serveis: Les cambres hauran d'evolucionar cap a un model d'eficiència i voluntarietat, similar al de les patronals o sindicats. Supervivència: Es preveuen fusions necessàries, especialment en demarcacions com Tarragona, on actualment conviuen quatre cambres. Perspectives pel 2011 i el Nou Govern "Hem arribat a tal fons que només podem pensar que hem d'anar cap amunt." Respecte al futur immediat, Joaquim Sendra demana al nou govern de la Generalitat: Aprimar l'administració: Evitar que el sector públic creixi mentre el privat destrueix ocupació. Agilitat burocràtica: Aplicar principis com l'Small Business Act per legislar pensant primer en els petits. Recuperació lenta: Tot i les bones dades d'exportació química i el turisme a Tarragona, l'atur requerirà créixer per sobre del 2% del PIB per reduir-se significativament.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Nou punt oficial de Book Crossing a Tarragona
Presentació de l'Oficina Jove com a espai cultural L'espai de l'Oficina Jove del Consell Comarcal del Tarragonès, situat a l'antiga facultat de lletres de la Plaça Imperial Tàrraco, s'ha convertit oficialment en un punt d'alliberament i intercanvi de llibres, conegut com a Book Crossing. Què és el Book Crossing? La iniciativa consisteix en la filosofia d'alliberar llibres en llocs públics perquè altres persones els puguin llegir i, posteriorment, tornar-los a posar en circulació. Durant l'entrevista s'expliquen punts clau: Origen: Va néixer als Estats Units amb la idea de no deixar morir els llibres a les prestatgeries. Traçabilitat: Cada exemplar té un número de registre que permet saber per on ha viatjat a través del web d'alliberament. Altruisme: És un intercanvi gratuït que fomenta la cultura i la lectura de proximitat. El funcionament a l'Oficina Jove Des de l'espai s'ofereixen facilitats tant per als usuaris experimentats com per als nous: S'han alliberat més de 200 llibres només en el primer dia. L'oficina facilita les etiquetes de registre si l'usuari no té temps de fer-ho online. L'horari d'atenció és de 10:30 a 14:00h i de 16:30 a 20:00h, de dilluns a divendres. Testimonis i experiències La usuària Mònica Roig comparteix la seva experiència personal, destacant que molts cops falta el feedback (retorn) dels lectors que troben els llibres. Per això, aquest punt oficial vol donar garanties que la cadena d'intercanvi no es trenqui. "Aquest llibre és tan bonic que m'encantaria que alguna altra persona el pogués gaudir."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
2010-12-07 UM
El pols comercial de Tarragona durant el pont de desembre L'emissora Tarragona Ràdio connecta amb la unitat mòbil, de la mà d'en Josep Ardila, per copsar l'ambient comercial a la ciutat durant el pont de desembre. La jornada destaca per una temperatura suau de 15 graus, ideal per passejar per la Rambla Nova i la Rambla Lluís Companys. Dinamització i ambient festiu La ciutat es prepara per a la campanya nadalenca amb diverses iniciatives de dinamització: - Tarragona se'n sent per a tu: Una campanya per potenciar el comerç de proximitat. - Parc de Nadal: Enguany dedicat al patrimoni de Tàrraco, commemorant els 10 anys de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. - Actes culturals: Concert de l'Escolania de Montserrat previst per al 22 de desembre al Palau Fira i Congressos. Tendències dels consumidors davant la crisi Les entrevistes a peu de carrer, realitzades a les portes d'un gran centre comercial, revelen les diferents actituds dels ciutadans: - Previsió vs. Improvisació: Tot i que molts han aprofitat el dia festiu per fer les primeres compres, un grup nombrós admet ser "tardà" i deixar-ho tot per a l'última hora. - Impacte de la crisi econòmica: Es detecta una clara tendència a la contenció. Molts consumidors afirmen que gastaran el mínim necessari o que reduiran el pressupost respecte a l'any anterior a causa de situacions com l'atur o la baixada de sous. "Com que ens baixen el sou, gastarem el mínim possible, estrictament el necessari." Situació laboral i obertura de comerços Avui dimarts la majoria de botigues han optat per obrir. El motiu de la gran afluència és el pont escolar, que ha obligat a molts pares a agafar-se festa per conciliar la vida familiar, aprofitant el temps lliure per realitzar gestions i compres nadalenques.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Loteria de Nadal a Tarragona: Crisi i tradició
La Loteria de Nadal i l'impacte de la crisi Connexió en directe amb l'administració número 1 de Tarragona, situada a la Rambla Nova, on el seu responsable, Pere Sanz, analitza la situació de les vendes per al sorteig del 22 de desembre. Tot i ser una administració històrica amb més de 200 anys d'antiguitat, el premi Gros encara no hi ha caigut mai, tot i que l'any passat van repartir un cinquè premi. Impacte econòmic i tendències de consum La crisi econòmica ha marcat la campanya d'enguany amb una davallada de vendes d'entre el 2% i el 3%. Els aspectes clau d'aquest descens són: * Retallada en la despesa: La gent no deixa de jugar, però compra menys quantitat (per exemple, passa de 4 dècims a 2). * Dècims compartits: S'ha incrementat el consum de dècims compartits entre familiars o amics per repartir la despesa. * Tancament d'empreses: La pèrdua d'empreses i la reducció de plantilles ha afectat negativament les compres col·lectives. * Estadística de despesa: La mitjana per persona se situa aproximadament en els 60 euros (uns 3 dècims). Supersticions i números de la sort El fetitxisme al voltant dels números continua sent un element central de la loteria: * Terminacions populars: Els números acabats en senar (3, 5, 7 i 9) són els més sol·licitats. * L'efecte Barça-Madrid: Enguany s'ha demanat molt la terminació 50 arran del resultat de 5 a 0 del clàssic futbolístic. * Dates puntuals: Es busquen números relacionats amb esdeveniments recents com el Mundial. Testimonis a peu de carrer La unitat mòbil ha recollit l'opinió de diversos compradors, com una colla de Girona que aprofita el pont per buscar la sort a Tarragona. Les opinions coincideixen en el caràcter tradicional de la compra, especialment per Nadal, i en l'hàbit de comprar loteria quan es visita una ciutat diferent. "Si ho sabem prèviament, ens posem d'acord; si no, escollim amb el dit i ens portem el número per a tots."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
4'
Estafes digitals comunes durant el Nadal
En aquesta secció del programa, el Miquel González exposa els perills més freqüents en l'àmbit digital durant les festes de Nadal i ofereix pautes per evitar el robatori de dades i diners. Tipus d'estafes analitzades Gangues i preus irreals: Productes de luxe o tecnològics (com iphones o perfums) oferts a un preu exageradament baix. Solen ser hams per robar informació personal o diners. Falses donacions benèfiques: Pàgines que aprofiten l'esperit nadalenc per demanar diners en nom d'ONG que no existeixen. Descàrregues i contingut multimèdia: Salvapantalles, animacions i correus de felicitació que contenen virus o codi maliciós. Xarxes Wi-Fi públiques: L'ús de connexions obertes en aeroports i hotels que facilita l'accés de tercers als nostres comptes de xarxes socials o dades bancàries. Com protegir-se? Verificar el venedor: Mirar sempre els punts positius i els comentaris d'altres usuaris en plataformes com eBay. Cercar opinions: Abans de comprar en una web desconeguda, buscar reviews a Google per comprovar-ne la fiabilitat. Elements de seguretat: Confirmar que la pàgina tingui segells de confiança i canals de contacte clars com un número de telèfon. "Quan el preu sigui massa petit, hem d'anar amb compte perquè normalment volen robar informació i diners."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Presentació del documental Tallers Oberts a Tarragona
Presentació del Documental de Tallers Oberts Rosa Ciurana presenta el nou documental que recull l'essència dels Tallers Oberts de Tarragona, un projecte que va néixer l'any 2004 i que ara s'ha materialitzat en format audiovisual gràcies al suport de la Diputació de Tarragona i altres institucions. Detalls de la Producció El vídeo ha estat editat per Lídia Porcard i Jordi Martorell, artistes visuals de Montblanc que han aportat una mirada externa i fresca al projecte. Les característiques principals del documental són: * Estètica de carrer: Una narrativa propera i dinàmica, similar a un documental espontani. * Immersió artística: Permet entrar als tallers i conèixer l'evolució de l'obra de cada artista. * Banda sonora original: Inclou música en directe gravada durant les jornades, com la veu de Richard White. Evolució i Futur del Projecte Des dels seus inicis a la Part Alta, el col·lectiu ha evolucionat incorporant noves generacions d'artistes: dissenyadors, il·lustradors, fotògrafs i arquitectes. Aquesta barreja generacional i d'estils (des del clàssic fins al contemporani) ha generat una forta connexió amb la ciutadania abans de les festes de Santa Tecla. "Tot comença amb un somni. M'agradaria vincular l'art amb altres parts de la ciutat i potenciar el vessant pedagògic i professional." Perspectives de futur Rosa Ciurana expressa el desig de: 1. Ampliar territoris: Portar l'activitat artística més enllà de la Part Alta. 2. Professionalització: Generar tertúlies amb galeristes, crítics i activistes d'art. 3. Difusió pública: Obrir el documental a mitjans de comunicació per fer arribar l'art al màxim de gent possible.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
19'
Instruments tradicionals a les escoles de Tarragona
Projecte d'introducció del Flaviol a les aules El Departament d'Educació i el de Cultura de la Generalitat a Tarragona han impulsat una iniciativa pionera per substituir la flauta dolça convencional pel Flaviol a les escoles de primària. L'objectiu principal és arrelar l'educació musical a la cultura pròpia i fomentar el coneixement dels instruments tradicionals catalans des de la infància. Claus de l'èxit del projecte Accessibilitat econòmica: S'ha aconseguit la fabricació industrial de flaviols de fusta de qualitat a un preu equivalent al de les flautes escolars estàndard. Formació del professorat: Els mestres de música reben sessions específiques per aprendre l'instrument i aplicar-lo pedagògicament. Material didàctic: Creació de mètodes d'aprenentatge adaptats per a nens de 8 a 12 anys. Impacte en l'alumnat i el territori Els docents destaquen una motivació excepcional entre els estudiants, que fins i tot assagen voluntàriament durant l'esbarjo. El projecte no es limita a l'aula, sinó que busca la integració social: "Volem que el Flaviol no quedi només a l'escola, sinó que els nens participin en la vida cultural i festiva del seu poble." Full de ruta i futur Trobada general: Es planeja una gran concentració d'escoles a Cambrils per final de curs. Expansió a la Gralla: Malgrat la seva complexitat tècnica (per l'ús de la inxa), s'estudia la seva incorporació en futures fases per a alumnes més avançats.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Balanç veïnal i inversions pendents a Tarragona
Balanç de l'activitat veïnal a Tarragona (2010) L'entrevista amb Antoni Peco, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), serveix per analitzar el grau de compliment dels acords d'inversió municipal de l'any 2010. Peco expressa el seu descontentament general amb l'Ajuntament, ja que moltes de les demandes veïnals prioritàries no s'han executat. Inversions i Pressupostos Les federacions critiquen que els anteriors Plans Zapatero es van centrar en projectes no prioritaris com rotondes i parcs infantils, sense consultar als veïns. Es va pactar una ampliació de 800.000 euros per a petites millores urbanístiques (asfaltat, voreres, equipaments) que, segons el moviment veïnal, encara no s'han dut a terme. Peco proposa la creació d'una comissió de seguiment per evitar futurs incompliments i demanar explicacions en una reunió el proper 29 de desembre. Prioritats per al 2011 Equitat territorial: Invertir més en els barris antics o degradats per sobre dels nous. Equipaments vius: Demanda per obrir els centres cívics els caps de setmana per dinamitzar la vida social i crear ocupació. Qualitat de vida: Millores en la renovació del clavegueram i l'enllumenat públic en zones com La Floresta o Tamarit. Problemàtiques de Ciutat "No descartem viure en una ciutat on es pugui anar pel carrer i respirar aire sense percepció de mala olor." Medi Ambient: Preocupació persistent per les pudors derivades de la indústria química i la falta de transparència de les empreses del sector. Seguretat i Incivisme: Petició de més presència policial coordinada segons les necessitats específiques de cada barri (Ponent, Llevant, Sant Salvador). Infraestructures: Crítica rotunda al ritme "nefast" de les obres de la T-11 i la provisionalitat perillosa dels accessos per a vianants entre barris com Campclar i La Floresta.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Anna Ruiz del restaurant AQ: Nominada a Cuinera de l'Any
Reconeixement a la Gastronomia de Tarragona L'entrevista se centra en la figura de l'Anna Ruiz, xef del restaurant AQ (citat com a AQ o 'la Q'), situat a la Part Alta de Tarragona. Ruiz ha estat nominada com una de les cinc finalistes al prestigiós premi Cuiner de l'Any, organitzat pel Fòrum Gastronòmic de Girona i El Periódico. Aquesta nominació és especialment rellevant perquè: És l'única dona seleccionada en aquesta edició. El premi posa el focus en cuiners no estrellats, donant visibilitat a projectes que treballen amb excel·lència fora del circuit de la Guia Michelin. La selecció l'ha fet un jurat de periodistes gastronòmics, però el guanyador es decideix per votació popular. La proposta culinària d'AQ El restaurant, que celebra el seu sisè aniversari, es defineix per una cuina catalana renovada que no perd la tradició. Anna Ruiz destaca que el seu objectiu principal és la recerca del sabor i el respecte absolut pel producte. Entre els seus conceptes gastronòmics destaquen: Menú Intocables: Inclou els plats clàssics de la casa que els clients sempre demanen, com el ravioli de gamba de Tarragona a l'ajillo o el coulant de pop. Cuina de Temporada: Un segon menú degustació que canvia cada mes i mig segons el mercat (bolets, orada, etc.). Cates i Esdeveniments: Realitzen regularment tastos de vins, especialment de cellers del Priorat. Filosofia de treball "Els plats de la cuina no són només per veure, són per provar-los. El que busco sempre és el sabor per sobre de l'estètica." L'Anna cuina acompanyada de dues persones més i el seu soci, Quintín, en un establiment que s'ha convertit en un motor gastronòmic per a la ciutat, atraient tant públic local fidel com visitants de fora que es guien per publicacions especialitzades.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
27'
Radiografia de l'associacionisme a Tarragona
L'Estat del Teixit Associatiu a Tarragona L'estudi realitzat per professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) analitza la vitalitat i l'estructura de les entitats de la ciutat, revelant dades clau sobre la seva activitat i governança. Dades i Xifres Principals • Tarragona compta oficialment amb 912 associacions. • Tot i la xifra elevada, només un 50% (aproximadament 544) estan realment actives i operatives. • La majoria d'entitats es defineixen com a culturals, seguides de les esportives i les veïnals. Perfil de les Entitats i Governança • El perfil predominant de qui lidera les entitats és un home d'entre 40 i 55 anys amb estudis mitjans o superiors. • Existeix una manca de paritat en les juntes directives, on els homes segueixen sent majoritaris fins i tot en entitats amb més sòcies dones. • Es detecta una gran heterogeneïtat en l'activitat; les entitats més grans solen ser les més dinàmiques. Relació amb l'Administració Pública • L'Ajuntament de Tarragona és el principal motor de finançament a través de subvencions i cessió de locals. • Les associacions veïnals són paradoxalment les més subvencionades però també les més crítiques amb la gestió municipal. • S'ha debatut el risc de clientelisme o inhibició reivindicativa degut a la dependència econòmica institucional. Propostes de Futur: L'Agència d'Acreditació "Proposo la creació d'una agència d'acreditació d'entitats per racionalitzar els recursos públics i garantir la transparència." L'expert suggereix que la concessió de fons públics s'hauria de basar en un sege de qualitat que avaluï: 1. L'impacte social real de les activitats. 2. El grau de socialització i obertura a la ciutadania. 3. La transparència en l'ús dels diners públics.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Denúncia d'irregularitats en la candidatura d'Ascó al cementiri nuclear
En aquesta compareixença, Sergi Saladié, portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), detalla les deficiències tècniques i urbanístiques de la candidatura d'Ascó per albergar el magatzem temporal centralitzat (ATC). Inviabilitat urbanística i tècnica La CANC ha detectat que el projecte presentat per l'Ajuntament d'Ascó incompleix diversos requeriments fonamentals: * Terrenys no aptes: Un 40% de les 29 hectàrees ofertes són sòl no urbanitzable, catalogat com a zona de reserva natural que inclou barrancs i pendents superiors al 20%. * Falta d'espai: Un cop restades les zones protegides i les distàncies de seguretat de 100 metres respecte als límits de la parcel·la, l'edifici físicament no hi cabria. * Rics elèctrics i nuclears: L'informe omet que els terrenys estan a només 750 metres de la central nuclear actual (zona d'exclusió) i a 200 metres d'una subestació elèctrica, incomplint els criteris de seguretat per descàrregues elèctriques. Pressumpte conflicte d'interessos Saladié denuncia l'existència d'una relació professional directa entre un membre del comitè tècnic assessor (redactor dels informes) i el gerent de l'AMAC (Associació de Municipis Nuclears), entitat que promou activament la candidatura d'Ascó. "Hi ha una vinculació laboral i professional des de fa més de deu anys entre la persona que fa els informes i qui defensa la candidatura d'Ascó des de fora." Estratègia política i el "Pla Ascó" La Coordinadora adverteix que el Govern espanyol podria aprofitar el període de transició política i les festes de Nadal per aprovar la designació d'Ascó amb "nocturnitat i alevosia", evitant així el debat electoral de les properes municipals i ignorant l'oposició del Parlament de Catalunya.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
25 anys de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Commemoració d’un quart de segle de cultura a Tarragona L'episodi celebra el 25è aniversari de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona (1985-2010). Per a commemorar aquesta fita, s'ha creat un llibre singular que s'allunya de les memòries històriques convencionals per donar veu als qui fan bategar la institució: els seus usuaris. Un llibre escrit per 107 autors La directora de l'Hemeroteca, Helena Virigili, explica que el projecte recull les vivències de 107 col·laboradors d'edats compreses entre els 17 i els 98 anys. El contingut del llibre destaca per: Relats personals: Investigacions, troballes de "tresors" documentals i anècdotes viscudes entre premsa i llibres. Diversitat de formats: Inclou des de textos històrics i artístics fins a una fotonovel·la i imatges inèdites de l'edifici als anys 80. Simbiosi amb la ciutat: Molts textos subratllen la riquesa dels llegats de famílies tarragonines i l'atmosfera única de l'antic ajuntament. "El gruix del llibre el formen les col·laboracions dels usuaris; hem volgut que expliquessin de primera mà la seva relació amb els fons." Digitalització i reptes de futur Durant l'entrevista es posa en relleu la important tasca de digitalització de la premsa històrica. Actualment, ja es poden consultar a internet 58 capçaleres tarragonines (entre 1808 i 1943), sumant més de 235.000 pàgines. Tot i l'èxit, la directora assenyala els reptes estructurals de l'equipament: Manca d'espai: El creixement constant del fons obliga a guardar material en caixes. Necessitat de millores: Reivindicació d'espais més amplis per a visites d'estudiants i millor infraestuctura tecnològica. Accessibilitat: La imminent instal·lació d'un ascensor per millorar l'accés a l'edifici noble. La presentació oficial del llibre tindrà lloc el dijous 9 de desembre a les 19:00h, servint com a cloenda de l'any del centenari.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
Presentació de la II Milla Urbana Ciutat de Tarragona
Tarragona aposta pel running amb la II Milla Urbana L'Ajuntament de Tarragona i el Patronat Municipal d'Esports han presentat la segona edició de la Milla Urbana, una prova atlètica que se celebrarà el proper 18 de desembre al Moll de Costa. L'esdeveniment s'emmarca en l'auge del running a la ciutat, que actualment se situa en el top 10 de ciutats espanyoles amb més practicants d'aquest esport. Detalls de la competició Recorregut: Es tracta d'una distància de 1.600 metres (una milla) en un circuit tancat on es faran tres voltes. Categories: A diferència de la primera edició, enguany s'han ampliat de 1 a 9 categories, permetent la participació des dels 6 anys d'edat. Inscripcions: Són totalment gratuïtes i es poden realitzar a través del lloc web oficial: millaciutatdetarragona.com. Premis: La prova absoluta masculina i femenina comptarà amb premis en metàl·lic. Un entorn ideal per a l'esport Els organitzadors destaquen que Tarragona s'ha convertit en un referent gràcies a diversos factors: 1. El clima: Temperatures suaus fins i tot al desembre que faciliten l'esport outdoor. 2. L'economia: Córrer és una activitat assequible i saludable en moments de crisi. 3. La ubicació: La proximitat d'espais oberts i marítims com el Moll de Costa o la platja del Miracle. "Tarragona cada dia està més posada amb el running... l'Ajuntament ha d'apostar en promocionar-lo perquè la gent realment és receptiva i ho demana." L'esdeveniment començarà a les 17:00 hores, oferint un format d'espectacle visual de dues hores que combinarà esport i un ambient nocturn ideal per als espectadors.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Anàlisi post-electoral amb Quim Nin sobre el triomf de CiU
Anàlisi del panorama polític després de les eleccions al Parlament L'entrevista amb Quim Nin, president de la Federació Intercomarcal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Tarragona, aprofundeix en la gestió del gran capital de confiança obtingut per Convergència i Unió (CiU). Nin destaca que el partit afronta els resultats amb una barreja de satisfacció i una "alta dosi de responsabilitat" per complir els objectius promesos. Els eixos del nou Govern de la Generalitat Respecte a la formació del nou executiu liderat per Artur Mas, Nin subratlla diversos punts clau: Lideratge clar i govern únic: A diferència del govern anterior, que defineix com a "trossejat", el nou govern serà unitari, sense compartiments estancs entre partits. Prioritats immediates: L'objectiu principal serà afrontar la crisi econòmica i el fracàs escolar des d'una perspectiva global i no partidista. Presidència del Parlament: Es confirma l'aposta perquè Núria de Gispert sigui la primera dona en presidir la cambra catalana. Clau territorial: Tarragona i el futur municipal L'anàlisi se centra especialment en la demarcació de Tarragona, on CiU ha passat de 7 a 9 diputats: Transvassament de vots: S'observa un desplaçament de votants des del PSC i ERC cap a CiU, buscant una "opció de canvi real" i rigor en la gestió. Focus en les municipals del 2011: Nin veu com un repte viable recuperar l'alcaldia de Tarragona amb Victòria Forns, destacant el paper d'enllaç que tindrà aquesta com a diputada entre la ciutat i el Parlament. Representació i inversió: Es reivindica un reequilibri de les inversions territorials (objectiu del 50% fora de l'àrea metropolitana de Barcelona) gràcies a la força dels 9 diputats obtinguts. "El govern de la Generalitat no serà el govern dels convergents, serà el govern per a tots els catalans." Futur personal i del partit Nin aclareix qüestions sobre la seva trajectòria i el funcionament intern: Debat de noms: Desmenteix les travesses periodístiques que el situen com a delegat del govern, afirmant que l'estructura de l'executiu encara no està decidida. Relleu a la presidència intercomarcal: Anuncia que no es presentarà a la reelecció el 2012, complint així amb els estatuts del partit que limiten el càrrec a dos mandats. Alcaldia de la Canonja: Manté la porta oberta a repetir com a candidat si les eleccions fossin imminents.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
El sector turístic de Tarragona i la Nit del Turisme
Balanç de la temporada i la Nit del Turisme L'entrevista amb Joan Aregio, president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, se centra en la celebració de la Nit del Turisme al Centre de Convencions de Port Aventura. Aquest acte simbolitza el tancament de la temporada 2010 i enguany s'ha adaptat amb un format més auster i econòmic per la situació de crisi. Punts clau del balanç del 2010: * Les pernoctacions han augmentat un 3% respecte a l'any anterior. * Malgrat que la despesa per turista pot haver baixat, el resultat global es considera positiu. * S'ha fet un gran esforç en comercialització i publicitat amb operadors internacionals. Perspectives i mercats de futur De cara al 2011, Aregio transmet un missatge d'optimisme i moral elevada. Destaca que el territori té un producte de gran qualitat i professionals molt preparats. "Som molt bons en el sector turístic... tenim molt bon producte i en sabem més que els altres." L'estratègia de futur passa per: 1. Consolidar mercats com el rus, que ha funcionat molt bé. 2. Explorar nous mercats com els països escandinaus i els països bàltics. 3. No oblidar el mercat de proximitat (francès i espanyol), clau en moments d'incertesa econòmica. Infraestructures: Aeroport de Reus i Ryanair L'aeroport es confirma com una peça estratègica. Sobre les polítiques de Ryanair, Aregio reconeix que la companyia actua amb una certa "superioritat" i força de negociació a causa de la seva posició dominant, però assegura que els beneficis per al territori són incalculables i compensen l'esforç econòmic realitzat. També critica la proposta de privatització parcial d'AENA per part del govern espanyol, qualificant-la de mesura recaptatòria que no aborda el fons del model de gestió aeroportuària.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
1h 3min
Futur de Capital Importància: Tarragona i Reus
Un Marc per a la Cooperació Territorial L'alcalde de Tarragona proposa un model de gestió basat en la "cooperetició" (cooperar per competir), subratllant que en el context global actual, no només competeixen les empreses, sinó també els territoris. L'objectiu principal és unir forces entre Tarragona i Reus per guanyar pes específic davant de mercats internacionals. Punts Clau del Discurs • Lleialtat institucional: L'alcalde emfatitza que la col·laboració només és possible si existeix confiança mútua i es deixen de banda els recels històrics. • Defensa de la Capitalitat: Es reivindica el paper de Tarragona com a seu institucional i motor econòmic, argumentant que el seu reconeixement internacional beneficia tot l'entorn. • Identitat i Marca: S'analitza la notorietat digital (Google) de la marca Tarragona en comparació amb conceptes més genèrics com el Camp, defensant l'ús del cognom territorial per a una millor localització global. Infraestructures i Projectes Comuns • Mobilitat: Proposta d'una xarxa de rodalies eficaç i la implementació d'un tramvia (sense cognoms artificials) que connecti la conurbació. • Eix de la T-11: Transformació d'aquesta via en una Avinguda Europa que funcioni com a nexe d'unió urbà entre les dues ciutats. • Estratègia Turística: Creació d'un mix d'oferta que inclogui el patrimoni romà, el modernisme de Reus, PortAventura i la Costa Daurada. "Tarragona i Reus estan condemnats a entendre's; si volem tenir futur, estem obligats inexorablement a avançar junts." Àrea Metropolitana i Governança Es defineix l'àrea metropolitana com una realitat embrionària que no ha de mimetitzar el model de Barcelona. L'alcalde advoca per mancomunar serveis (aigua, residus, energia) per reduir costos i millorar l'eficiència sense augmentar la burocràcia ni crear noves administracions innecessàries.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
2010-12-01 INFO EXEMPLUM
Els 10 anys de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat En el marc de la celebració de la primera dècada des de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, s'han celebrat les jornades Exemplum. L'esdeveniment ha reunit a Tarragona experts internacionals per debatre sobre la gestió de grans monuments i el futur del llegat arqueològic. Una jornada d'intercanvi internacional Durant la primera jornada, s'han presentat ponències sobre llocs emblemàtics de la història universal com ara: La restauració de l'Acròpolis d'Atenes. Els Fòrums Imperials i els mercats de Trajà a Roma. La recerca al centre de Mèxic (temple sota la catedral). La gestió arqueològica a Cusco i al Machu Picchu (Perú). L'objectiu principal és aprendre de les millors pràctiques en l'àmbit internacional per aplicar-les al territori local. El valor de Tarragona i els reptes de futur Els experts destaquen que la singularitat de Tarragona rau en el fet de ser una ciutat viva, on la societat habita literalment dins de la seva pròpia història. No es tracta d'un museu sense vida, sinó d'un espai urbà integrat. "Tarragona és una ciutat viva... n'estem vivint a dins. Cosa que no passa en altres llocs, on la ciutat és part d'un museu però està més morta." Els propers passos estratègics per a la ciutat inclouen: Reubicació del Museu Arqueològic a l'antiga fàbrica Tabacalera. Creació d'una ruta arqueològica a la part baixa de la ciutat. Millora de la coordinació institucional entre l'Ajuntament, la Generalitat i la Universitat. Planificació i manteniment Joaquim Ruiz d'Arbulo emfatitza que el patrimoni no depèn de solucions màgiques, sinó del manteniment diari i de la investigació constant. S'advoca per una planificació rigorosa de prioritats abans de la cerca de finançament, aprenent de l'experiència passada durant el boom de la construcció.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
39'
Dia de les Persones amb Discapacitat a Tarragona
Cap a la Normalització i la Igualtat d'Oportunitats En motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, representants de diverses entitats de Tarragona debaten sobre els reptes actuals del col·lectiu, que representa un 9% de la població de Catalunya. L'objectiu principal és la normalització, entesa com la capacitat de participar en la societat en igualtat de condicions. Eixos Principals de Reivindicació • Inserció Laboral: Es considera la base definitiva per a una vida digna i autònoma. • Accessibilitat Universal: Més enllà de les rampes, es busca l'accés a la cultura, el lleure i les noves tecnologies. • Sensibilització Social: Cal que la ciutadania entengui que les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets i necessitats. El Paper de les Institucions i el Tercer Sector El debat destaca la funció crítica de les entitats privades i fundacions, que sovint supleixen les mancances de l'administració pública. Es posa èmfasi en conceptes clau: • La creació de la Borsa de Voluntariat Compartit (Projecte "Si Vols") per optimitzar recursos entre entitats. • La importància del nou Consell Municipal de la Mobilitat de Tarragona per vigilar l'accessibilitat en el disseny urbà. "L'accessibilitat universal no ha de ser una utopia, sinó un objectiu real per a tota la ciutadania." Reptes de Futur i Envelliment Es fa un advertiment sobre l'envelliment de la població. La gent gran experimentarà discapacitats progressives, el que obliga la ciutat a preparar-se per a un futur amb una major demanda de suports. També es critica la bretxa digital, ja que les tecnologies poden ajudar o aïllar segons la seva accessibilitat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Tarragona contra la Sida: Prevenció i Xarxa Local
El Dia Mundial de la Lluita contra la Sida a Tarragona L'episodi es trasllada a la Rambla Nova de Tarragona amb motiu de l'1 de desembre, on diverses entitats i institucions s'uneixen per sensibilitzar la població sobre el VIH/Sida. Es destaca la creació de la Taula Local de la Sida, una plataforma que coordina els esforços de prevenció, tractament i suport psicològic a la ciutat. La Taula Local i la Guia de Serveis Després d'un any de treball en xarxa, els experts valoren positivament la coordinació entre els diferents actors de salut: • S'ha editat una guia de serveis (postal-free) que recull tots els recursos disponibles a Tarragona. • L'objectiu és facilitar l'accés a l'usuari i mantenir la confidencialitat. • Es busca evitar que les accions de les entitats siguin "bolets" i tinguin un fil conductor comú durant tot l'any. Accessibilitat: El Test Ràpid del VIH Una de les grans novetats explicades per Cinta Delfí i Lluís Romero és la facilitat per fer-se la prova: • Les entitats Creu Roja i Assexora realitzen el test ràpid (resultat en pocs minuts amb una gota de sang). • Es destaca la importància de fer-ho en un ambient informal i no sanitari per reduir el tabú o la por respecte al metge de capçalera. • S'ha de tenir en compte el període finestra de tres mesos perquè el cos fabriqui anticossos detectables. El Jovent i les Habilitats Socials El debat se centra en per què, tot i haver-hi informació, segueixen apareixent uns 550 nous casos anuals a Catalunya: • El problema ja no és el preu del preservatiu, sinó les habilitats comunicatives dins la parella. • Molts joves deixen d'usar protecció quan hi ha confiança, sense ser conscients de les múltiples parelles posteriors. • > "Cal empoderar els joves amb la capacitat de prendre decisions i saber dir que no si no és amb preservatiu." Missatge Institucional L'actor Oriol Grau és l'encarregat de llegir el manifest amb el lema: "Estima't, fes-te la prova, posa't el preservatiu". Es fa una crida a no baixar la guàrdia davant una malaltia que actualment es considera crònica però que encara no té cura.