Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2665-2688 de 3966
  • Un Déu Salvatge arriba al Teatre Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    Un Déu Salvatge arriba al Teatre Metropol

    L'obra de Yasmina Reza al Metropol L'actor Òscar Rabadant ens presenta Un Déu Salvatge, l'obra de la dramaturga Yasmina Reza que arriba aquest divendres a les 21:30 h al Teatre Metropol. Sota la direcció de Tamzin Townsend, el muntatge compta amb un planter d'actors de reconegut prestigi: Roser Camí Ramon Madaula Vicenta N'Dongo Òscar Rabadant L'argument: De l'anècdota a la ferocitat L'obra s'inicia amb una situació quotidiana: una baralla escolar entre dos nens en la qual un li trenca les dents a l'altre. El que comença com una trobada civilitzada entre les dues parelles de pares per solucionar el conflicte, deriva ràpidament en una pèrdua de la compostura. "Jo crec que en un déu salvatge és ell qui ens governa sense solució de continuïtat des de la fosca nit dels temps." Temes principals i estil actoral La natura humana: Els personatges es despullen de les seves capes de moral i educació per deixar sortir el seu costat més primitiu. Ironia i humor: Tot i que el rerefons podria ser dramàtic, l'autor destaca que es tracta d'una comèdia sorprenent on el públic riu de la bestialitat i les misèries humanes. Personatges definits: Des d'una pacifista d'ONG fins a un venedor de parament del llar amb molta flegma, cada personatge acaba explotant per escletxes inesperades. En definitiva, es tracta d'un divertimento magistral que convida l'espectador a veure com les veritats absolutes es desintegren davant d'una situació de tensió.

  • La dieta mediterrània: Patrimoni de la Humanitat - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    13'

    La dieta mediterrània: Patrimoni de la Humanitat

    Reconeixement de la UNESCO i estil de vida En aquesta conversa amb la nutricionista Montse Rojas, s'analitza el motiu pel qual la dieta mediterrània ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Més enllà d'una simple pauta alimentària, es defineix com un estil de vida que engloba cultura, exercici físic i productes de proximitat. Els pilars fonamentals de la dieta La nutricionista destaca que la base d'aquesta alimentació no se centra només en la piràmide alimentària, sinó en diversos factors clau: Productes d'origen vegetal: Consum elevat de fruites, verdures, cereals i llegums. Greixos saludables: L'oli d'oliva com a pilar central ("l'or de la dieta"), juntament amb els fruits secs i el peix blau (rics en omega 3). Exercici físic: Es considera una part intrínseca de la dieta; caminar mitja hora al dia redueix el colesterol i la hipertensió. Consum moderat de carn: Es proposa reduir la dependència de productes d'origen animal, especialment la carn vermella. Origen i història del concepte Curiosament, el terme no neix a la conca mediterrània, sinó als Estats Units cap a l'any 1948: "El concepte de dieta mediterrània no surt inicialment dels països mediterranis. Surt d'uns estudis que es fan als Estats Units per comparar la vida a l'illa de Creta amb la nord-americana." L'estudi va demostrar que a les zones rurals del Mediterrani i al Japó, la incidència de malalties cardiovasculars era molt inferior a causa d'una dieta frugal, productes naturals i pocs processos industrials. Reptes actuals: L'obesitat infantil Malgrat tenir els productes a l'abast, Rojas adverteix sobre el canvi d'hàbits. Espanya presenta taxes d'obesitat infantil preocupants (prop del 9% d'obesitat i un 34% de sobrepès) a causa de la introducció de bolleria industrial i processats, oblidant sovint els productes de temporada i les coccions suaus com el vapor.

  • XVII Premis del Gremi de Pagesos de Sant Isidre - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    22'

    XVII Premis del Gremi de Pagesos de Sant Isidre

    Els Premis del Gremi de Pagesos de Sant Isidre Entrevista realitzada a Tarragona Ràdio amb motiu de la XVII edició del lliurament dels guardons Regmajor i la medalla de Sant Llorenç. El Gremi de Pagesos de Sant Isidre, fundat el 1353, es presenta com l'entitat més antiga de la ciutat, mantenint avui dia una tasca fonamentalment cultural i religiosa davant la davallada del sector primari a la zona. Els Guardons d'aquesta edició El Gremi distingeix dues categories de premis amb objectius diferenciats: Guardó Regmajor: Destinat a la promoció del món de la pagesia i l'agricultura. Associació pel Desenvolupament Rural de les Muntanyes de Prades: Per la seva tasca recuperant el castanyer autòcton i impulsant la patata de Prades. Carles Pastrana: Periodista i vinyater, clau en el rellançament internacional dels vins del Priorat. Andreu Vila: Representant de l'empresa familiar agrícola que encara manté la producció pròpia i venda directa al mercat. Medalla de Sant Llorenç: Un reconeixement més intern per a persones o entitats vinculades directament al Gremi. Josep Oliver Martí: Per tota una vida de dedicació i per la seva contribució a la reconstrucció de l'església de Sant Llorenç. Agrupació d'Associacions de Setmana Santa: Per la seva tasca de cohesió de les diferents entitats. Diputació de Tarragona: Pel seu suport institucional i econòmic als projectes del gremi. Història i Tradició a Tarragona Durant la conversa, es destaca la transformació de Tarragona, que ha passat de tenir grans extensions d'horta (les Hortes del Regmajor) a ser una ciutat industrial. "Nosaltres ara només salvem la part cultural i religiosa... ens agradaria parlar de la part econòmica i dinàmica del motor agrícola, però la pagesia econòmicament no és rentable a la ciutat." També es destaca el paper de la Secció de Senyores de la Pietat, amb unes 160 sòcies que s'encarreguen de mantenir l'església de Sant Llorenç i acompanyar el misteri de la Pietat (obra de Jujol) durant la Setmana Santa.

  • L'exposició de la Fundació Ictus a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    15'

    L'exposició de la Fundació Ictus a Tarragona

    Conscienciació i prevenció de l'ictus La unitat mòbil es desplaça a la plaça Verdaguer de Tarragona per visitar una exposició interactiva organitzada per la Fundació Ictus. L'objectiu principal de la mostra és democratitzar el coneixement sobre aquesta malaltia, sovint coneguda popularment com embòlia, feridura o vessament cerebral. Estructura de l'exposició L'espai està dissenyat de forma pedagògica i es divideix en diversos àmbits clau: El cervell: Es destaca la importància de cuidar-lo al mateix nivell que el cor, mostrant mitjançant jocs quines àrees s'activen amb les accions quotidianes. Què és l'ictus?: S'explica com una alteració brusca de la circulació sanguínia cerebral. A Catalunya, provoca més de 13.000 ingressos hospitalaris anuals. Símptomes i acció (Mètode RÀPID): És l'apartat més crucial per salvar vides. Prevenció i salut: Infermeres realitzen proves de pressió arterial i risc vascular, recordant que la dieta mediterrània, l'exercici i no fumar són vitals. El mètode RÀPID L'exposició ensenya a identificar un ictus mitjançant l'acrònim RÀPID: Rigui: Comprovar si la boca es torça. Aixequi els braços: Mirar si hi ha paràlisi en mig cos. Parli: Detectar dificultats en la parla o comprensió. Ictus: Identificar que s'està patint la malaltia. Depressa: Marxar immediatament a l'hospital (el marge d'actuació eficaç és de 4,5 hores). "Amb tres simples accions podem salvar una vida."

  • Jornades de Menjadors Escolars Ecològics a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    11'

    Jornades de Menjadors Escolars Ecològics a Tarragona

    Resum de les Jornades "Aprendre a menjar, Aprendre a viure" L'entrevista a Tarragona Ràdio amb en Gonzal Barrios, biòleg de l'ONG Entre Pobles, detalla la celebració d'unes jornades dedicades a la transformació de l'alimentació escolar cap a un model agroecològic i de proximitat. Conceptes Clau de les Jornades Agricultura Ecològica vs. Industrial: Es contraposa el model industrial (llargues distàncies, químics de síntesi, pèrdua de varietats autòctones) amb l'ecològic, que busca la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Sobirania Alimentària: S'introdueix aquest concepte com el dret i obligació d'un país d'alimentar primer la seva població amb recursos propis per evitar la vulnerabilitat davant l'especulació financera internacional. Funció Didàctica: Els menjadors escolars no només han de nodrir, sinó servir com a eina educativa per a alumnes, mestres i famílies sobre les bondats dels productes de proximitat. Reptes i Dinàmiques Vulnerabilitat i Especulació: Barrios denuncia que els aliments sovint van on hi ha diners i no on hi ha necessitat, posant l'exemple de la desnutrició en països exportadors com l'Argentina. Proximitat i Costos: Es qüestiona que el sistema actual prioritza productes de zones llunyanes (com Almeria) tot i tenir terres fèrtils a prop (Maresme o València), enriquint els intermediaris en lloc dels pagesos. "Un país que no és capaç de produir els seus aliments és un país tremendament vulnerable que depèn de l'especulació dels aliments." Les jornades inclouen tallers, ponències i un dinar amb productes locals per fomentar xarxes entre productors i consumidors a l'escola Pau del Clos.

  • Tarragona: 10 anys de Patrimoni Mundial UNESCO - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    23'

    Tarragona: 10 anys de Patrimoni Mundial UNESCO

    Balanç d'una dècada de Patrimoni Mundial En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Jordi Rovira, secretari de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, reflexiona sobre el desè aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Tot i reconèixer que s'han fet intervencions, Rovira manté un esperit crític respecte a la gestió global del llegat romà. Punts clau de la valoració • La declaració va ser un estímul extern per creure en el potencial del jaciment arqueològic de primer ordre que té la ciutat. • S'han realitzat tasques de manteniment i millores puntuals en indrets com l'Amfiteatre, l'Aqüeducte de les Ferreres i el Teatre Romà (tot i que en aquest últim cas, amb tres dècades de retard). • Es troba a faltar un pla estratègic clar i una major intensitat en les fites marcades per les administracions. Grans reptes i mancances "No s'ha fet amb tota aquella il·lusió i amb tota aquella intensitat que s'hauria d'haver fet. Ha faltat marcar-se un pla estratègic i unes fites altes." • La Muralla: És una de les grans preocupacions pel seu estat delicat en zones com el Portal de Sant Antoni. • La Necròpolis Paleocristiana: Es qualifica d'"inacceptable" que un dels millors jaciments funeraris d'Europa porti gairebé 20 anys tancat al públic. • Tabacalera: Es proposa com la gran oportunitat per crear un Gran Museu Arqueològic que actuï com el "Guggenheim de Tarragona", tot i que es critica la lentitud de les administracions. Propostes de futur • Creació d'un pla arqueològic municipal que doni autonomia a l'Ajuntament per agilitzar tràmits d'obres i protecció. • Unificació de les administracions (Estat, Generalitat i Ajuntament) en un ens únic de gestió per evitar la descoordinació actual. • Millora de les infraestructures turístiques, com per exemple la creació d'aparcaments per a autocars, per estar a l'alçada de la projecció exterior de la ciutat.

  • Història i recuperació del Cant de la Sibilla a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    Història i recuperació del Cant de la Sibilla a Tarragona

    Història i tradició del Cant de la Sibilla El Cant de la Sibilla és una peça clau del patrimoni religiós i cultural català. Manel Fuentes, arxiver de la Catedral de Tarragona, explica que hi ha evidències documentals d'aquesta representació a la ciutat des de fa almenys cinc segles. Entre les fonts històriques destaquen un breviari de 1484 i un manuscrit llatí del segle XIV conservat a l'arxiu diocesà. Elements característics i simbolisme Teatralització: L'obra servia per apropar la litúrgia al poble, especialment durant els maitines de Nadal, barrejant el text amb elements dramàtics. L'espasa: Representa el judici final i fa referència a l'àngel que va expulsar Adam i Eva del Paradís. Simbolitza el trencament del pla diví, però també la possibilitat de retorn a través del naixement de Jesús. Llengua vulgar: Tot i que l'original era en llatí, la seva evolució cap al català va ser fonamental per a la seva popularitat i pervivència. El llegat i la proposta de recuperació "Si treiem la Sibilla, la gent deixarà d'assistir a l'ofici." Aquesta frase històrica de diversos canonges durant la reforma de Trento demostra l'arrelament popular del cant. A Tarragona, la tradició es va mantenir fins a la mort de l'arquebisbe Joan Vic i Manrique el 1604. Actualment, arran del reconeixement de la UNESCO a Mallorca, es planteja la recuperació d'aquesta tradició a la Catedral de Tarragona un cop finalitzin les obres de restauració.

  • Entrevista a Joaquim Biendicho: Èxit i Trajectòria Literària - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    11'

    Entrevista a Joaquim Biendicho: Èxit i Trajectòria Literària

    Trajectòria Literària de Joaquim Biendicho L'escriptor tarragoní i professor d'història, Joaquim Biendicho, ha consolidat la seva carrera amb un inici fulgurant: dues novel·les publicades i dos premis literaris d'envergadura. En aquesta entrevista, l'autor reflexiona sobre el seu procés creatiu, l'etiquetatge dels gèneres i la naturalesa dels seus personatges. Dues Obres, Dos Guardons 1937: La seva primera incursió seriosa en l'escriptura. Va guanyar el Premi Pere Calders de literatura catalana (2008). Tot i l'any que li dona títol, Biendicho insisteix que no és una novel·la històrica, sinó un relat sobre la lluita per la supervivència de famílies de pagesos en un entorn hostil. Els embolics dels Hoover: Guardonada amb el Premi Ciutat d'Alzira. Una obra que l'autor defineix com a divertida i planera, escrita amb un estil dinàmic i allunyat de les descripcions denses. Estil i Processos Creatius L'autor destaca un canvi significatiu en la tècnica narrativa d'una obra a l'altra: Tècnica narrativa: Si a 1937 feia servir la tercera persona descriptiva, a Els embolics dels Hoover ha optat pel repte de la primera persona, utilitzant quatre veus diferents per oferir diversos punts de vista. L'argument com a pretext: Biendicho prefereix centrar-se en les situacions i la psicologia dels personatges més que en una trama complexa. Considera que l'argument sovint és només una excusa per explorar la realitat. Personatges i Temàtiques "El senyor Hoover és tot un personatge; a la novel·la, pràcticament tots els personatges treballen per a ell." L'autor confessa que el seu personatge preferit és el Sr. Hoover, un home excèntric i ric que protagonitza monòlegs constants. L'obra també és, en part, un llibre de viatges que recorre ciutats com Nàpols, Roma, Venècia i Marràqueix, vistes sempre a través de la percepció subjectiva dels protagonistes. Futur i Aprenentatge L'escriptor subratlla que el seu aprenentatge ha estat totalment autodidacte, basat en la lectura constant i la pràctica solitària. Tot i tenir noves idees en marxa, planteja prendre's un temps de descans després de quatre anys d'intensa dedicació a l'escriptura.

  • Setmana de la Ciència al Campus Catalunya de la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    13'

    Setmana de la Ciència al Campus Catalunya de la URV

    La Ciència surt al carrer a Tarragona L'episodi connecta en directe amb el Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on s'ha instal·lat una gran carpa amb motiu de la Setmana de la Ciència. L'objectiu és apropar la investigació a la societat de manera divulgativa i interactiva. Activitats i Investigació Universitària Amb una trentena d'estands i unes 140 activitats programades, la fira mostra la recerca de gairebé tots els departaments de la universitat: Tractament d'aigües: Demostracions sobre la coagulació-floculació per netejar aigües residuals. Sostenibilitat: Eines per calcular l'emissió de CO2 en la compra quotidiana segons l'origen dels productes. Robòtica aplicada: Robots programats per estudiants d'enginyeria que utilitzen intel·ligència artificial i sensors d'ultrastons. Química i Polímers: Experiments pràctics realitzats per l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ). "S'intenta fer arribar la ciència de la manera més popular possible a la gent." Impacte i Memòria L'esdeveniment està especialment encarat a estudiants de 4t d'ESO que han de decidir el seu futur acadèmic. A més, enguany es ret un homenatge especial al cineasta Luis García Berlanga, traspassat recentment, qui va ser padrí de l'aula de cinema de la URV, mitjançant la projecció de les seves obres més emblemàtiques.

  • El Romesco de Tarragona: Història, Tècniques i Receptes - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    16'

    El Romesco de Tarragona: Història, Tècniques i Receptes

    El Romesco: L'essència Gastronòmica de Tarragona En el marc de les primeres jornades del romesco, el xef David Solé Torné, del restaurant Barquet, ens submergeix en l'univers d'aquesta salsa emblemàtica. El romesco no és només un condiment, sinó una part fonamental de la identitat culinària de la costa tarragonina, amb una versatilitat que el fa apte per a tota mena de plats. Fonaments i Ingredients Tot i que es diu que hi ha "tants romescos com persones que el fan", Solé estableix uns ingredients essencials que no poden faltar: * Fruita seca: Principalment avellanes i ametlles del Camp de Tarragona. * Pebrot sec: Específic per al romesco (diferent de la nyora). * Pa: Utilitzat per donar textura i espessir. * Alls: Un clàssic de la base mediterrània. * Opcionals: Tomàquet, vi blanc, vinagre o fins i tot conyac segons el gust personal. Origen Mariner i Evolució Històrica L'expert explica que el romesco neix a les barques de pesca. Els pescadors, que passaven dies a alta mar, necessitaven ingredients que aguantessin bé sense refrigeració. "Amb aquells ingredients ells van fer el romesco i tot el ventall de sucs i suquets que neixen a les barques." Històricament, l'ús de la barreja d'ingredients (romiscal) es remunta a l'època romana i mosàrab, tot i que la recepta tal com la coneixem avui es consolida cap al 1800 amb la incorporació de productes com el pebrot i el tomàquet. Aplicacions a la Cuina Moderna Actualment, el romesco ha passat de les cases dels pescadors del Serrallo a les cartes dels millors restaurants. Solé destaca: * Peixos forts: Tradicionalment acompanya el rap, el pop, la sèpia o la rajada. * Noves tendències: S'utilitza en amanides, truites amb suc i fins i tot en la cuina d'autor de manera deconstruïda. * Dieta Mediterrània: La seva recent elecció com a Patrimoni de la Humanitat reforça la importància de promocionar aquest producte localament i internacionalment.

  • Els castells, Patrimoni de la Humanitat - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    23'

    Els castells, Patrimoni de la Humanitat

    Reconeixement Internacional de la UNESCO L'episodi analitza la històrica declaració dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO a Nairobi. Aquest segell de qualitat no només suposa un orgull per al col·lectiu, sinó que esdevé una eina clau per a la projecció exterior de Catalunya. Impacte en el Món Casteller i la Societat • Reconeixement intern: El segell pot ajudar a fer que determinats sectors de la societat catalana i de l'estat valorin més seriosament aquesta pràctica. • Finançament i recursos: Es planteja la necessitat d'una aposta més ferma de les administracions i del sector privat per dotar les colles i les actuacions de millors recursos. • Internacionalització: A diferència de projectes a Xile o la Xina (sovint amb finalitats socials o d'empresa), la declaració situa els castells com un element identificatiu de la cultura catalana al món, a l'alçada de la barretina o el Barça. Els Valors del Fet Casteller El reconeixement no es basa només en l'estètica o la plasticitat, sinó en els valors humans i socials que representen: • Solidaritat i complicitat extrema entre els membres. • Integració: espais on tothom, independentment d'edat, sexe, origen o professió, té un paper fonamental. • Treball col·lectiu: l'èxit és de la colla, mai individual. "Això no és un punt i final, sinó un punt d'inici per esdevenir un element identificatiu de la cultura catalana." El Paper de Tarragona i el Futur Tarragona es reivindica com la capital del món casteller gràcies al Concurs de Castells, element dinamitzador indispensable. Els interlocutors coincideixen que la distinció ha de servir per atraure més joventut a les colles i garantir el relleu generacional a partir de la temporada 2011.

  • 2010-11-16 DEBAT ELECTORAL - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    1h 52min

    2010-11-16 DEBAT ELECTORAL

    Balanç de la Legislatura i Acció de Govern L'episodi comença amb una anàlisi del mandat que s'acaba, on els partits del govern (PSC, ERC i ICV-EUiA) defensen la seva gestió mentre l'oposició (CiU i PP) la critica durament. Punts Clau del Govern Tripartit • Inversions al territori: Xavier Sabaté (PSC) destaca el creixement de Tarragona, la millora del Port i la transformació industrial i educativa. • Estructures d'estat i benestar: Sergi de los Ríos (ERC) emfatitza el desplegament de la Llei de la Dependència i el reequilibri territorial que ha triplicat els recursos als petits municipis. • Sostenibilitat i justícia social: Hortènsia Grau (ICV-EUiA) posa en valor la Llei de Barris i el gir cap a una nova cultura de l'aigua. Crítiques de l'Oposició • Desequilibri territorial: Josep Poblet (CiU) sosté que el 67% de la inversió s'ha concentrat a l'àrea metropolitana, oblidant el Camp de Tarragona i l'Ebre. • Crisi Econòmica: Rafael Luna (PP) denuncia el tancament d'empreses i l'augment dramàtic de l'atur a la província. Propostes de Futur i Recuperació Econòmica En el segon bloc, els candidats exposen els seus plans per treure Catalunya de la crisi econòmica. • Activació empresarial: CiU aposta per recuperar la confiança i simplificar l'administració, eliminant el greix burocràtic. • Ocupació neta: El PSC promet la creació de 20.000 llocs de treball mitjançant la logística i l'economia verda. • Sobirania i Concert Econòmic: ERC condiciona qualsevol pacte al concert econòmic i a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. • Fiscalitat Verda: ICV-EUiA proposa que "qui contamina paga" i una lluita ferma contra el frau fiscal per finançar els serveis públics. Debat Territorial: Infraestructures i Model de País Es discuteixen temes crítics per a la demarcació de Tarragona: El Cementiri Nuclear (MTC) "No volem que el magatzem de residus nuclears estigui a Catalunya perquè ja som el territori més nuclearitzat." Hi ha un consens majoritari contra la instal·lació d'un magatzem centralitzat a Ascó, tot i que el PP recorda les oportunitats tecnològiques que podria haver generat. Vegueries i Capitalitat Es debat la Llei de Vegueries i la capitalitat de Tarragona. Mentre els partits de govern defensen la vegueria com a via per superar la província espanyola, l'oposició la veu com un invent que augmenta la despesa pública sense resoldre el finançament local.

  • 2010-11-10 INFO UNESCO - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    2010-11-10 INFO UNESCO

    Reconeixement històric de la UNESCO L'entrevista celebra que la UNESCO ha designat els castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en la reunió celebrada a Nairobi (Kenya). Anna Guaix, representant de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, descriu l'emoció viscuda al Palau de Congressos de Tarragona en el moment de la confirmació oficial. Camí cap a la proclamació La fita és el resultat d'un procés que va començar l'any 2007 i que ha superat diverses etapes clau: * 2008: Suport unànime del Parlament de Catalunya. * 2009: Presentació de la candidatura a la seu de la UNESCO a París. * 2010: Aprovació final a Nairobi. Els valors del món casteller L'entrevistada destaca que el reconeixement no només es deu a l'espectacularitat de les construccions, sinó als valors universals que representa: * Inclusió absoluta: No hi ha distinció de sexe, edat ni procedència; tothom té un lloc a la pinya o al tronc. * Treball en equip: Es prioritza l'èxit col·lectiu i la cooperació per sobre de l'individualisme. * Amateurisme: El compromís desinteressat de milers de persones. "És la culminació de tota una tasca... un reconeixement que fa que la gent s'ho miri d'una altra manera i ens obre unes portes importantíssimes a nivell mundial." Futur i celebracions L'activitat es troba en un moment de màxima vitalitat, amb una seixantena de colles i un creixement constant entre el jovent. Per celebrar la distinció, s'ha programat una gran festa a l'antiga fàbrica Damm de Barcelona i es valora la col·locació d'una placa commemorativa a Tarragona.

  • Presentació i apadrinament de les corals municipals de gent gran - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    18'

    Presentació i apadrinament de les corals municipals de gent gran

    Apadrinament de la Coral Mixta i la Coral Femenina de Tarragona L'episodi detalla l'acte institucional que tindrà lloc el dijous 18 de novembre al Teatre Metropol. Es tracta d'una fita important per al Consell Municipal de la Gent Gran, ja que es presenten oficialment les dues formacions corals de la ciutat. Origen i context del projecte El projecte va néixer l'abril de l'any anterior amb la voluntat de l'Ajuntament de Tarragona de donar un salt de qualitat a les corals de gent gran. A Tarragona hi ha una gran tradició coral, amb més de 10 formacions específiques per a gent gran. La finalitat no és substituir les corals de barri, sinó crear un estàndard de ciutat que aglutini veus de tots els punts de Tarragona sense que els cantaires hagin d'abandonar el seu grup d'origen. Estructura i funcionament de les corals A sota la direcció de David Molina, s'han consolidat dos grups diferenciats: * Coral Mixta (o del Consell): Compta amb 35 cantaires i se centra en un repertori tradicional català. * Coral Femenina (Coral Magenta): Formada per 20 dones, amb un repertori més dinàmic que inclou música africana i cançons modernes adaptades. * El nom de Magenta prové del color corporatiu de l'Ajuntament, que també és el color que llueixen en la seva indumentària (brusies i corbates). L'acte al Teatre Metropol L'acte d'apadrinament té un simbolisme especial gràcies a les corals convidades: "Cap millor que una coral que feia 150 anys [L'Àncora] per acollir una que acabava de néixer." Entrada gratuïta amb invitació fins a completar les 520 places de l'aforament. Participació de la coral de l'Extensió Universitària de Barcelona, fomentant l'intercanvi cultural entre ciutats. L'acte serveix per consolidar una formació que estarà disponible per als actes oficials de la ciutat.

  • Debat electoral del Col·legi de Periodistes a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    14'

    Debat electoral del Col·legi de Periodistes a Tarragona

    Detalls del Debat Electoral a Tarragona L'entrevista amb Ignasi Soler, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, desgrana l'organització del debat electoral amb els caps de llista per a les eleccions al Parlament. L'esdeveniment tindrà lloc aquesta tarda al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Estructura i Temàtiques del Debat El debat s'ha dissenyat per ser dinàmic i útil per als mitjans de comunicació, amb una durada prevista d'entre 60 i 105 minuts. L'estructura es divideix en tres blocs principals: Balanç de la legislatura: Anàlisi dels darrers quatre anys tant des del govern com des de l'oposició. Propostes de futur: Presentació d'alternatives i estratègies per als propers quatre anys. Interpel·lació periodística: Preguntes directes formulades per periodistes sobre temes que sovint queden fora dels programes electorals oficials. Temes Territorials en Clau Tarragonina Soler destaca que, tot i ser unes eleccions nacionals, els candidats han de respondre per la seva demarcació. Un dels punts de fricció serà la configuració territorial, l'àrea metropolitana de Tarragona i la gestió de les vegueries després de les sentències del Tribunal Constitucional. La Polèmica dels Blocs Electorals L'entrevista també aborda la crítica històrica del Col·legi Professional contra els blocs electorals. Segons Soler, aquest sistema de cronometratge és un "absurd" que no s'ajusta a la realitat de la societat mediàtica actual i que allunya la política de la ciutadania. "Els periodistes són els que millor saben la seva feina; intentar cronometrar el temps de cadascú és una fórmula que no funciona."

  • Jornades del Romesco: Classe magistral al Col·legi del Serrallo - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    18'

    Jornades del Romesco: Classe magistral al Col·legi del Serrallo

    El Romesco Serrallenc a les Escoles de Tarragona En el marc de les Jornades del Romesco, s'ha dut a terme una activitat pedagògica al Col·legi Públic del Serrallo per apropar la cultura gastronòmica local als més petits. L'objectiu principal és reivindicar el romesco com el plat identitari de Tarragona i, més concretament, del barri mariner del Serrallo. L'Aprenentatge dels Alumnes Identitat local: Els infants de tercer de primària han après a diferenciar geogràficament el seu col·legi de l'enclavament històric del barri del Serrallo. Ingredients i preparació: S'ha mostrat en directe el procés d'elaboració de la salsa, destacant el pebrot de romesco, les ametlles, les avellanes i el pa fregit. La Tècnica: S'ha posat èmfasi en la importància de la picada manual al morter i en la flexibilitat de la recepta, ja que, segons els cuiners, "no hi ha dos romescos iguals". Tres Fases del Romesco Segons l'explicació tècnica oferta durant la sessió, el plat es divideix en: 1. Romescular: Picar i barrejar els ingredients al morter. 2. Sofregir: Passar la picada per la paella. 3. Lligar: Afegir el peix i el brou per crear la textura espessa característica. "Volem que el romesco estigui a totes les taules i llars de Tarragona i que des d'aquí s'exporti. Tothom pot ser capaç de fer un bon romesco a casa." Èxit i Projecció de les Jornades L'organització ha destacat l'èxit del primer cap de setmana de les jornades, amb més de 450 racions servides. A causa d'aquesta gran acollida, s'ha anunciat una segona romescada per al proper diumenge a la pèrgola de la Confraria de Pescadors.

  • Anàlisi del canvi de cicle migratori al Camp de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    Anàlisi del canvi de cicle migratori al Camp de Tarragona

    Evolució i context de la població estrangera L'expert en sociologia de la URV, Àngel Beuzunegui, analitza el descens en el ritme de creixement de la població estrangera al Camp de Tarragona. Tot i que les dades mostren una desacceleració respecte a anys anteriors, l'especialista remarca que el nombre total d'estrangers empadronats encara és superior al de l'any passat. Factors clau del canvi demogràfic Canvi de cicle: El procés de frenada en l'arribada d'estrangers es va iniciar al voltant de l'any 2006. S'ha passat d'increments anuals superiors al 40% a principis de la dècada a un augment de només el 4,33% el 2010. Impacte econòmic: La crisi ha reduït les oportunitats laborals, cosa que influeix directament en les expectatives dels migrants als seus països d'origen. Diferències de gènere: S'observa una disminució d'homes però un lleuger augment de dones, explicat per: Processos de recomposició familiar (reagrupament). Resiliència del sector serveis a les persones (microserveis), ocupat majoritàriament per dones. El Camp de Tarragona com a motor "El Camp de Tarragona i el Tarragonès ha estat la zona de Catalunya que més ha crescut en els darrers anys, consolidant-se com la segona àrea metropolitana." Segons Beuzunegui, no és preocupant que el Tarragonès superi la mitjana catalana (20% de població estrangera), ja que una part significativa (27%) és població comunitària i el creixement respon a la potència econòmica que la zona ha demostrat històricament.

  • La màgia del vi: Tastos i espectacles de la DO Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    12'

    La màgia del vi: Tastos i espectacles de la DO Tarragona

    Innovació gastronòmica a Tarragona El programa aborda el cicle d'activitats La màgia del vi, organitzat pel Consell Regulador de la DO Tarragona. Aquesta iniciativa combina espectacles de màgia en directe amb tastos guiats de vins locals, buscant apropar la cultura vinícola a la ciutadania d'una manera lúdica i professional. Programació i funcionament dels tasts Les sessions tenen lloc al Palau de Fires i Congressos de Tarragona a les 19:30 h. Tot i que la primera sessió ja ha exhaurit les entrades, s'han detallat les properes cites: Dimecres 24 de novembre: Espectacle amb la companyia Mundo Mandarina i tast de sis vins rosats i negres (joves i de criança). Dimecres 1 de desembre: Màgia amb Jordi Caps i tast de vins de licor, un producte emblemàtic de la zona. Metodologia: Cada sessió inclou el tast de sis referències diferents, acompanyades de pa per netejar el paladar, sota les explicacions de l'experta Elisa Ribé. Estat actual de la DO Tarragona L'entrevista destaca la vitalitat del sector malgrat el context econòmic: Creixement i relleu generacional: S'ha produït l'obertura de nous cellers impulsats per gent jove i emprenedora. Territori: La DO abraça zones del Camp de Tarragona i part de la Ribera d'Ebre. Perfil del producte: Vins mediterranis, frescos i amb una relació qualitat-preu excel·lent. "Els vins de licor (misteles, moscatells) són els de Tarragona de tota la vida; la DO es va fundar precisament per protegir-los." Concurs radiofònic: Jornades del Romesco Abans d'entrar en matèria vinícola, s'anuncia un concurs vinculat a l'actualitat política i gastronòmica. Els oients poden guanyar un dinar o sopar per a dues persones al Serrallo responent si la campanya electoral influeix en el seu vot.

  • Biodiversitat i observació d'ocells al Port de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    17'

    Biodiversitat i observació d'ocells al Port de Tarragona

    La Setmana de la Ciència al Museu del Port Amb motiu de la Setmana de la Ciència, el Museu del Port de Tarragona ha organitzat una activitat innovadora centrada en la biodiversitat, específicament en l'observació d'ocells. Aquesta iniciativa, coordinada per Mercè Tudrà i amb el suport tècnic d'Antoni Peco del Departament de Medi Ambient de l'Autoritat Portuària, busca trencar el mite que el port és un entorn hostil per a la fauna. L'activitat: "Vine a veure ocells" L'itinerari, adreçat actualment a escolars de cicle superior de primària i l'ESO, consta de dues parts: Sessió teòrica: Introducció a la sala d'actes del museu per aprendre a diferenciar les espècies mitjançant fotografies del naturalista Ferran Aguilar. Sessió pràctica: Un viatge amb golondrina per l'interior del port on els alumnes, equipats amb prismàtics, identifiquen els ocells en els seus hàbitats reals. Una riquesa ornitològica sorprenent Tot i la presència industrial, el Port de Tarragona és un punt clau per a l'ornitologia: S'han identificat unes 200 espècies diferents al llarg de l'any. El port ofereix refugi i aliment (especialment peix provinent de les barques de pesca) i un clima ideal per a l'hivernada. Destaquen espècies com les gavines (vulgar, raïdora), el cor marí, el bernat pescaire i el falcó pelegrí. L'estrella del port és el blauet (Alcedo atthis), conegut pel seu color blau elèctric. "Tenim detectades algunes gavines que durant sis hiverns van venint al Port de Tarragona... són reincidents, les tenim fixes aquí per passar l'hivern." Seguiment i conservació El Departament de Medi Ambient realitza un control estricte mitjançant l'anellament d'ocells en col·laboració amb l'Institut Català d'Ornitologia. S'ha observat que en els últims cinc anys la durada de l'estada de les aus migratòries s'ha ajornat, un fenomen digne d'estudi. Futures activitats i contes Tot i que les places per aquesta setmana estan esgotades, el museu preveu obrir l'activitat a famílies i públic adult de cara al mes de març. Paral·lelament, es recorda la darrera sessió de "La mar de contes" per a infants de 0 a 3 anys aquest diumenge.

  • Ple Municipal de Tarragona: Sàhara i Gestió Local - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    30'

    Ple Municipal de Tarragona: Sàhara i Gestió Local

    Resum de la Sessió Plenària de Novembre La sessió plenària de l'Ajuntament de Tarragona ha estat marcada per una combinació de política internacional i gestió municipal directa. El ple ha començat amb la represa després d'un recés per consensuar mocions d'urgència sobre el conflicte al Sàhara Occidental. El Conflicte del Sàhara Occidental S'han fusionat les mocions d'ERC i PSC per presentar una postura unitària de la ciutat. Els punts clau han estat: • La condemna de la violència de les forces marroquines al campament de l'Alaiú. • El suport vital al poble saharaui, recordant els lligams de la ciutat a través dels programes d'acollida d'infants a l'estiu. • La demanda de celebrar un referèndum d'autodeterminació. • La denúncia de la manca de transparència informativa i l'expulsió de periodistes per part del govern del Marroc. "Les urnes són les que han de parlar i el que diguin les urnes és el que s'ha de complir." Urbanisme i Infraestructures S'han aprovat per unanimitat diversos punts tècnics d'urgència: • La instal·lació d'una nova església i centre parroquial al barri de Bonavista a càrrec de l'Arquebisbat. • El projecte executiu modificat de les millores del Teatre Tarragona. Control i Fiscalització Municipal En l'apartat de precs i preguntes, el debat s'ha intensificat en diversos fronts: • Mobilitat i Seguretat: Crítiques per la reiteració d'accidents a l'Avinguda Catalunya i la demanda d'estudis de mobilitat a Tarragona 2. • Patrimoni i Turisme: Polèmica per l'aparició de la Casa Castellarnau al programa Cuarto Milenio, qüestionant si la promoció a través de relats esotèrics és adequada o frívola vers les famílies implicades. • Casa de la Festa: L'oposició posa en dubte la necessitat d'una remodelació costosa en temps de crisi, mentre l'alcalde defensa la festa com un actiu econòmic. • Castells: Celebració de la imminent decisió de la UNESCO a Nairobi per declarar els castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

  • Ple ordinari de l'Ajuntament de Tarragona: Mercat, Llengua i IKEA - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    1h 2min

    Ple ordinari de l'Ajuntament de Tarragona: Mercat, Llengua i IKEA

    Debat sobre el finançament del Mercat Central L'Ajuntament ha aprovat el conveni de col·laboració amb el Ministeri d'Habitatge per a la remodelació del Mercat Central. El punt clau del debat ha estat: • L'aportació de 500.000 euros per a l'any 2010. • La controvèrsia sobre els 7,5 milions d'euros restants que l'Estat ha de transferir, els quals l'oposició (PP i CiU) tem que hagin desaparegut dels pressupostos. • L'alcalde ha garantit que el finançament total de 8 milions està assegurat mitjançant plurianualitats fins al 2014. Polèmica pel Reglament d'Usos Lingüístics S'han debatut dues mocions (ERC i CiU) en defensa de la llengua catalana com a llengua preferent a l'administració, arran de les suspensions judicials a Barcelona i Lleida. • ERC i CiU han defensat la reafirmació del reglament de 1992 davant el que consideren "atacs del Partit Popular". • El Partit Popular (PP) ha votat en contra acusant els grups d'electoralisme i de crear un "conflicte artificial" a Tarragona. • L'alcalde ha conclòs que el català és un actiu de convivència i que el reglament vigent no es modificarà. Ubicació del nou Institut a Tarragona 2 S'ha aprovat la modificació de la cessió d'una finca a la Generalitat per a la construcció d'un institut d'educació secundària, amb fortes queixes de l'oposició: • El PP ha votat en contra per la manca d'estudis de mobilitat i les queixes veïnals. • CiU s'ha abstingut criticant la reducció dels metres quadrats cedits. • L'equip de govern sosté que la Generalitat avala el projecte i que és una prioritat per a les 1.200 famílies de la zona. Impuls per a la instal·lació d'IKEA S'ha aprovat per unanimitat una moció de suport per facilitar la arribada de la multinacional IKEA a Tarragona. • S'ha destacat la necessitat de mantenir la discreció en les negociacions amb els propietaris privats. • L'objectiu és que la botiga s'instal·li abans del 2015.

  • Homenatge a Pino Piras: La veu de l'Alguer al Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    11'

    Homenatge a Pino Piras: La veu de l'Alguer al Metropol

    Un tribut al darrer cantor popular de l'Alguer L'entrevista amb Claudio Gabriel Sanna serveix per presentar l'espectacle d'homenatge a Pino Pires (o Piras), una figura cabdal de la cultura algaresa. El músic, que va morir prematurament l'any 1989, és descrit com un cantautor popular que va saber connectar amb el poble utilitzant el seu mateix llenguatge i abordant temàtiques socials i personatges quotidians. Detalls del concert i del disc El concert tindrà lloc al Teatre Metropol de Tarragona i comptarà amb una formació de trio: - Claudio Gabriel Sanna: Veu i guitarra. - Clàudia Crabuzza: Veu. - Zé Maria Cols: Piano i acordió. Durant l'actuació es presentarà el treball Un Home del País, un projecte que inclou un disc i un DVD documental sobre la vida i obra de Piras. El repertori es divideix en dues parts: 1. Cançons dedicades exclusivament a l'obra de Pino Piras. 2. Un recorregut per l'evolució de la cançó algaresa des de l'any 1400 fins a l'actualitat. La identitat mestissa de l'Alguer Claudio Gabriel reflexiona sobre la complexitat cultural d'aquesta ciutat sarda de parla catalana, definint-la com un port de cultures: "Som sardos, però amb aquella particularitat del català que ens fa la diferència." L'entrevistat destaca que, tot i ser autodidacte, Piras va elevar el nivell de la música local fusionant la tradició algaresa amb la influència dels chansonniers francesos i italians, aportant-hi un sentit de l'humor i una sàtira únics.

  • Congrés El Català Mola: Ús social en la joventut - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    12'

    Congrés El Català Mola: Ús social en la joventut

    Resum del Congrés sobre l'Ús Social del Català Aquest episodi recull les conclusions i el debat generat durant el congrés "El català mola?" celebrat al Palau de Congressos de Tarragona. L'esdeveniment s'ha centrat a analitzar l'estat de la llengua entre els joves d'entre 14 i 35 anys. Perspectives Creuades: L'Experiència Basca L'entrevista amb l'Izaro Susperregui, de l'escola de formació Urxinxa, ens aporta una visió comparativa amb l'eusquera: Programes de lleure: Es presenten projectes com Cuadrillategui i Vidaide (company de viatge), que busquen moure la llengua de l'àmbit acadèmic al personal. Diferència estructural: A diferència del català, l'eusquera no és una llengua romànica, cosa que dificulta la comprensió passiva per part dels no parlants. Competència vs Ús: Tot i que la competència acadèmica en euskera és alta, l'ús social depèn totalment de l'entorn immediat de l'individu. Situació Actual a Catalunya Marina Massagué, tècnica de política lingüística, destaca que el balanç de les jornades és molt positiu, amb més de 100 participants i un debat ric sobre la hibridació lingüística: Bilingüització: S'observa que els castellanoparlants també canvien al català en contextos facilitadors, trencant el mite que només el catalanoparlant s'adapta. Contextos facilitadors: Se subratlla la importància de crear espais on parlar la llengua sigui natural, com colònies o activitats informals. Optimisme realista: Tot i que queda feina, les dades conviden a no ser excessivament pessimistes. "Si el català no el parlem nosaltres aquí, que és la seva llengua pròpia, difícilment es parlarà a cap altre lloc." El paper dels mitjans de comunicació El congrés també aborda la influència del consum cultural i els mitjans, recordant l'impacte històric de sèries com Son Goku i la necessitat de referents actuals en plataformes com el canal 3XL.

  • 2010-11-12 JOAQUIN RUIZ DE ARBULO - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    9'

    2010-11-12 JOAQUIN RUIZ DE ARBULO

    Reflexions sobre una dècada de Patrimoni Mundial En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el catedràtic d'arqueologia de la URV, Joaquín Ruiz de Arbulo, analitza l'evolució de la gestió monumental de la ciutat des de la declaració de la UNESCO l'any 2000. L'impacte del boom constructiu L'expert destaca que els primers anys van estar marcats per un ritme desmesurat d'activitat urbanística que va condicionar la labor arqueològica: S'ha hagut de treballar a remolc de les promocions immobiliàries. El volum d'excavacions va superar sovint la capacitat de coordinació de les institucions. Actualment, amb l'aturada econòmica, és el moment de millorar les eines de gestió i planificació científica. Beneficis de la declaració Tot i que el reconeixement no implica l'arribada directa de fons econòmics, Ruiz de Arbulo subratlla la seva importància estratègica: "Ser patrimoni de la humanitat no vol dir que arribin diners... és un reconeixement mundial que atrau un turisme culte i genera un increment significatiu de visitants." Reptes pendents: La coordinació institucional El principal deute de la ciutat és la creació d'un ens o consorci coordinador. Actualment, la gestió està massa fragmentada entre diverses entitats: 1. Ajuntament de Tarragona i serveis municipals. 2. Generalitat de Catalunya (Serveis Territorials). 3. Diversos museus (MNAT, Museu d'Història, Museu del Port). 4. La Universitat i entitats civils. L'arqueòleg posa com a exemple els consorcis de ciutats com Mèrida o Còrdova com a models d'èxit a seguir per unificar criteris i protegir millor els 13 monuments declarats.