Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

3025-3048 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Preparatius de Sant Joan: Petards i Coques a Tarragona
Sant Joan a peu de carrer: La tradició dels petards L'emissora es desplaça al carrer Gasòmetre de Tarragona, concretament a una coneguda botiga de petards on la gent s'amuntega per fer les compres d'última hora. El propietari de l'establiment, el Carles, explica les dinàmiques d'aquest any i les preocupacions dels clients. Seguretat i Mites Molts clients esperen fins a l'últim moment per por que el material pirotècnic exploti a casa, però el Carles desmenteix aquest perill: Els petards es poden guardar a casa ben guardats en capses de cartró. Cal evitar les bosses de plàstic per la humitat que condensen. Si el material s'ha humitejat, posar-lo al sol un parell d'hores sol ser suficient per recuperar-lo. Impacte de la crisi i normatives Tot i el context econòmic, el sector sembla resistir bé, ja que la gent prioritza la festa d'una nit. Tanmateix, es comenten aspectes rellevants sobre la legalitat: Normativa Europea: Hi ha una forta crítica cap a les noves regulacions que limiten l'edat per tirar petits petards (com les sabetes), ja que podria afectar el negoci i la tradició mediterrània. Venda controlada: La botiga manté la política estricta de no vendre a menors sense la presència dels seus pares i demanar el carnet d'identitat. "Un petard és un petard; les novetats reals venen sobretot en el tema de la llum i les bateries, però el clàssic mai mor." L'experiència dels consumidors L'entrevistador parla amb diversos clients a la cua: 1. Famílies amb fills: Alguns admeten haver reduït el pressupost a la meitat a causa de la crisi. 2. Àvies generoses: Hi ha qui manté la despesa de fins a 100 euros per als nets. 3. Sanitaris en guàrdia: Una infermera recorda la importància de la precaució mentre es prepara per a una nit intensa de feina a l'hospital Joan XXIII. Finalment, es fa una crida a la prudència i s'anuncia la propera visita a la pastisseria Trill per parlar de les coques.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
La Nova Llei del Tabac i l'Impacte de Deixar de Fumar
El Repte i la Satisfacció de Deixar de Fumar L'inici de l'episodi se centra en el vessant humà i emocional d'abandonar l'addicció al tabac. Es destaca que el procés és altament personal i que cada fumador necessita una estratègia diferent per assolir l'èxit. Els punts clau d'aquesta transició són: La decisió inicial: Es considera el pas més crític i difícil. L'estratègia del dia a dia: No s'ha de pensar en el futur a llarg termini, sinó en superar les properes 24 hores. L'orgull i la satisfacció: L'impacte emocional de qui ho aconsegueix és equiparable a poques altres experiències vitals. La Reforma de la Llei del Tabac Es desgrana el context de la nova legislació que busca ampliar la protecció de la salut pública. La idea central és que no es prohibeix el producte en si (substància legal), sinó que es protegeix el dret a respirar aire net. "No es prohibeix el tabac, es preserva el dret de les persones a respirar un ambient lliure de fum." Objectius de la nova normativa Protecció de col·lectius vulnerables: Especialment els menors d'edat i els treballadors de l'hostaleria que actualment pateixen el fum de segona mà. Universalitat d'espais sense fum: Eliminar la distinció entre locals de més o menys de 100 metres quadrats per evitar confusions i situacions de desigualtat laboral. Desmuntant Mites Econòmics La secció final de la discussió aborda el temor sobre les pèrdues econòmiques en el sector de l'hostaleria. Mitjançant estudis rigorosos d'entitats com el Banc Mundial i comparatives entre Catalunya i Madrid, s'argumenten els següents punts: Inexistència d'impacte negatiu global: Els diners no gastats en tabac es reinverteixen en altres serveis, mantenint l'ocupació. L'experiència internacional: Països amb lleis més estrictes (Irlanda, Itàlia, Anglaterra) no han patit desastres econòmics en el sector de l'oci. Captació de nou públic: L'absència de fum pot atreure persones que abans evitaven certs locals per motius de salut o confort.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
26'
Centenari del Teatre Metropol: Història, Art i Vida
Una Obra Commemorativa per a un Segle de Cultura Amb motiu de la celebració dels cent anys del Teatre Metropol, s’ha editat un llibre commemoratiu que recull la trajectòria d'aquest emblemàtic espai modernista de Tarragona. L'obra, escrita a sis mans per Josep Maria Marçal, Helena de Hortueta i Joan Gisbert, ofereix una visió transversal que combina el rigor històric amb la crònica periodística de les darreres temporades. L'Evolució Històrica i Arquitectònica Helena de Hortueta detalla els orígens del recinte abans de la intervenció de l'arquitecte Josep Maria Jujol: • L'edifici original se situava en una zona de caràcter industrial a l'actual carrer Armanyà. • Jujol va plantejar un projecte trencador amb una planta asimètrica per optimitzar l'espai, allunyant-se del model de ferradura italià. • L'espai va néixer sota la influència del Patronat Obrer i amb un fort control ideològic de l'Església. El Valor Artístic de Jujol El llibre posa en valor la figura de Jujol, sovint a l'ombra de Gaudí, i la seva capacitat per crear un moviment total: "No hem de pensar el modernisme com una etiqueta, sinó com un moviment total que abraça d'edificis a mobiliari i cortinatges." Es destaca la pèrdua d'elements originals a causa dels bombardejos de la Guerra Civil (1938) i les posteriors reformes per adaptar-lo com a cinema, que van ocultar la riquesa cromàtica i lumínica original fins a la gran remodelació de l'any 1995. Quinze Anys de Reobertura Josep Maria Marçal analitza el període des de la reinauguració l'any 1995 fins a l'actualitat: • El teatre ha passat de ser un espai "fosc i amb cadires dures" a convertir-se en l'epicentre cultural de la ciutat. • Per l'escenari han passat grans figures com Josep Maria Flotats i Conxa Velasco, compartint espai amb grups de teatre jove i entitats locals. • Es subratlla la fidelitat del públic tarragoní, amb una platea que s'omple constantment gràcies a una programació estable i diversa.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Intervencions artístiques a l'Estació d'Autobusos de Tarragona
Revitalització cultural de l'espai públic L'Ajuntament de Tarragona i l'Empresa Municipal de Transports (EMT) han presentat un projecte innovador per transformar l'estació d'autobusos en un escenari d'art contemporani. Aquesta iniciativa, impulsada pel col·lectiu Kuhnsteiner, busca dignificar l'espai públic, eliminant la imatge "fosca" o decadent que sovint s'associa a les estacions per convertir-la en un lloc viu, alegre i atractiu per a tota la ciutadania. Detalls del projecte "Estació Creativa" Periodicitat: Es realitzaran quatre intervencions anuals, coincidint amb el canvi de cada estació de l'any. Durada: El projecte té una planificació inicial de dos anys. Accés als artistes: Durant el segon any, s'obrirà un concurs públic perquè artistes locals i del territori puguin presentar les seves propostes. Objectiu interdisciplinari: No només es busca l'exposició visual, sinó la interacció amb el públic i la realització d'altres activitats com balls de saló. La primera intervenció: Unai Reglero L'artista Unai Reglero és l'encarregat d'inaugurar el cicle amb una obra plena de color situada al túnel d'accés des de la plaça de l'Imperial Tàrraco. Els elements clau de la seva proposta inclouen: Miralls distorsionadors: Evoquen el vessant lúdic dels parcs d'atraccions però amb un rerefons conceptual. Crítica social: L'obra convida a reflexionar sobre com els mitjans de comunicació i la política sovint ofereixen una imatge distorsionada de la societat. Interactivitat: El públic pot jugar amb la seva pròpia imatge mentre transita per l'estació. "No volem posar art només en galeries, sinó treure l'art al carrer, anar a buscar el públic i interactuar amb ell." La inauguració oficial tindrà lloc aquest dissabte a les 20:00h amb música i una taula rodona sobre l'art en l'espai públic.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
Consells de salut per a la revetlla de Sant Joan
Seguretat i salut a la revetlla de Sant Joan Entrevista al doctor Joan Guix, director de l'Agència de Protecció de la Salut, sobre les precaucions clau per gaudir de la festa de forma segura. L'enfocament principal se centra en la seguretat alimentària, la pirotècnia i el consum responsable d'alcohol. Seguretat alimentària: les coques de Sant Joan La prevenció d'intoxicacions alimentàries és crítica en productes de pastisseria que contenen nata, crema o mantega. El doctor recorda que el 2002 hi va haver uns 1.300 afectats per intoxicacions durant aquesta festivitat. Cadena del fred: És fonamental mantenir les coques farcides a la nevera (entre 0 i 4 graus) fins al moment de consumir-les. Transport: S'han d'evitar desplaçaments llargs en cotxe o tren sense refrigeració, ja que la calor facilita el creixement de bacteris. Compres segures: Adquirir els productes en establiments autoritzats i evitar venedors ambulants no regulats. Consum: Es recomana comprar només la quantitat que es vagi a menjar i no allargar-ne el consum més enllà de l'esmorzar de l'endemà. Pirotècnia i prevenció de cremades L'ús de petards i foc requereix una vigilància extrema, especialment en els menors de 18 anys, que representen el 75% dels ingressos hospitalaris durant la revetlla. "No s'han d'utilitzar aparells pirotècnics si no és sota control familiar." Cal tenir especial cura amb els ulls i evitar pràctiques perilloses com posar petards dins de contenidors o ampolles, ja que actuen com a metralla. Alcohol i mobilitat Es fa una crida a la prudència per evitar accidents de trànsit i comes etílics: * Utilitzar el transport públic sempre que sigui possible. * Si s'ha de conduir, l'abstenció d'alcohol ha de ser total. * L'alcohol disminueix la percepció del risc en la manipulació del foc.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
27'
Balanç polític i projectes clau al Camp de Tarragona
Balanç del Mandat i Situació Econòmica El delegat del govern a Tarragona, Javier Sabaté, analitza la recta final de la legislatura en un context de crisi econòmica global. Tot i la dificultat per la disminució d'un 40% en la recaptació d'impostos, Sabaté destaca la capacitat de tirar endavant projectes estratègics. Inversions i Projectes Estratègics Durant l'entrevista es detallen diverses fites recents per al territori: • Infraestructures Portuàries: S'anuncia el vistiplau de l'ACA per a una inversió de 60 milions d'euros en el nou moll de la química del Port de Tarragona. • Logística i Innovació: El destacat avenç del Logis Penedès com a centre intermodal i la instal·lació de la multinacional Henkel a l'Institut d'Investigació Química de Catalunya (ICIQ) per investigar adhesius d'alta tecnologia. • Turisme i Patrimoni: Inauguració de l'hostatgeria del Monestir de Poblet i el nou Centre Tecnològic del Turisme a Vila-seca. Medi ambient i Salut Pública S'ha implementat un control molt més rigorós del benzè mitjançant nous cromatògrafs que analitzen mostres cada 20 minuts, substituint les anàlisis diàries actuals per protegir millor la salut dels ciutadans. Actualitat Política i Social Gestió del Territori i Llei de Barris Sabaté confirma que nous municipis es beneficiaran de la Llei de Barris, destacant especialment: • El barri de Miami a Mont-roig del Camp, considerat una zona prioritària per la seva degradació. • Projectes a La Selva del Camp i Calafell. Debats Públics i Equipaments "És una passada de malbaratar temps, esforços i paper el debat sobre el Burka en els llocs públics." Respecte a la polèmica del vel integral, el delegat advoca per una regulació generalitzada (Generalitat o Estat) per evitar un mosaic de normatives municipals. També repassa la situació del POUM de Tarragona, qualificant-lo de "rècord Guinness" pel seu retard. Futur Polític De cara a les properes eleccions al Parlament, Sabaté confirma que està a disposició del partit (PSC) i del president Montilla per encapçalar la llista per Tarragona, decisió que es formalitzarà en els propers dies.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
25'
Prevenció en Revetlles i Incendis Forestals
Prevenció i Seguretat per a la Revetlla de Sant Joan La directora Hortència Grau detalla la campanya Revetlles amb precaució, centrada a minimitzar els riscos derivats de l'ús de material pirotècnic i la realització de fogueres. Les dades històriques a la demarcació de Tarragona mostren una tendència positiva gràcies a la tasca pedagògica. Eines i Protocols de Seguretat • Campanya educativa: S'ha editat un còmic enfocat a adolescents i joves per transmetre conductes segures a través d'uns personatges referents. • Formació i control: S'han realitzat 33 xerrades formatives a la demarcació per a tècnics, voluntaris de protecció civil i col·lectius de foc. • Venda de material: Es recorda que la compra de petards s'ha de fer en punts autoritzats sota la supervisió de la Guàrdia Civil. Consell de Seguretat Viària "Si comparem els accidents per foc amb els accidents de trànsit, no hi ha color. Una de cada tres persones que mor o queda greument ferida dona positiu en alcohòlemia." Campanya d'Estiu contra Incendis Forestals L'estiu es presenta complex a causa d'un bosc molt carregat de vegetació per les pluges primaverals i les restes de nevades anteriors. La directora fa una crida a la responsabilitat, recordant que gairebé el 28% dels incendis de l'any passat van ser provocats. Innovacions Tecnològiques i Mitjans • Vigilància aèria: Incorporació d'una càmera òptica i tèrmica en helicòpters amb un radi de 20 km per detectar punts calents i mapar l'evolució del foc en temps real. • Millora de comunicacions: Instal·lació de noves antenes de la xarxa Rescat en zones amb poca cobertura de la Conca de Barberà i les Muntanyes de Prades. • Recursos terrestres: Un total de 84 vehicles terrestres i 700 efectius reforcen la regió de Tarragona. Nous Equipaments de Seguretat a Tarragona El Centre d'Emergències 112 El nou edifici situat a la T-11 s'inaugurarà a mitjans de juliol. Serà un centre transversal i autosuficient on compartiran espai Bombers, Mossos d'Esquadra, SEM i Protecció Civil. L'edifici és pioner a Europa i inclou un recorregut pedagògic per a visites escolars. Comissaria de Camp Clar Les obres de la nova seu regional dels Mossos d'Esquadra a Tarragona avancen segons el previst i s'espera l'entrega de claus per al novembre o desembre, un pas clau per a la dignificació del barri i la centralització dels serveis policials.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Retorn de 45 RPM al Metropol: 'Els set pecats capitals'
La companyia 45 RPM recupera i actualitza un clàssic del seu repertori El director Vicenç Cañón, acompanyat per les actrius Maribel i Rosa, presenta la nova versió de l'obra Els set pecats capitals. Després de 16 anys de trajectòria i nombrosos premis, la companyia tarragonina ha decidit rescatar una peça que només es va representar una vegada l'any 1999 per donar-li una vida completament nova. Una renovació profunda de xou i format L'obra no és una simple reposició, sinó una reescriptura total adaptada a la maduresa actual de les actrius i al context social present: Estructura per sketchos: Cada pecat capital té la seva pròpia trama independent. Varietat de llenguatges: Es combina l'humor negre i àcid amb moments musicals, gestuals i fins i tot cants en directe. Crítica actual: S'han introduït referències a l'actualitat, especialment en el pecat de l'Avarícia, aprofitant el context social i econòmic. Pecats interpretats: Les actrius assumeixen diversos papers; per exemple, la Rosa i la Maribel coincideixen en els pecats de la luxúria i l'enveja. El procés creatiu i el valor de l'amateurisme El director destaca que, tot i ser una companyia amateur, el treball és extremadament professional. Vicenç Cañón escriu els papers a mida per a les seves 14 actrius, tenint en compte la seva psicologia i capacitats: "Tot està requetepensat perquè sigui el més professional possible: el vestuari, les perruques, l'escenografia..." Detalls de la representació La funció tindrà lloc al Teatre Metropol de Tarragona. Es tracta d'una oportunitat única, ja que, després d'aquesta estrena, la companyia marxarà de vacances abans d'iniciar la gira de concursos per altres localitats al setembre. Data i hora: Aquest divendres a les 21:00 h. Lloc: Teatre Metropol (Tarragona). Venda d'entrades: Taquilles del teatre i Servicaixa.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Exposició: De la memòria a la creació, l'ordre i el caos
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presenta una nova producció pròpia que estableix un diàleg fascinant entre el patrimoni clàssic i la joieria contemporània. L'exposició reuneix l'obra de quatre artistes d'orígens tan diversos com Barcelona, Denver i el Japó, sota un fil conductor que explora la dualitat de forces creatives. Estructura i Concepte de la Mostra L'exposició s'articula en quatre àmbits diferenciats, cadascun vinculat a una artista i a una deessa del panteó romà: * Memòria (Nemosine): Inma Givert (Tarragona/Barcelona) explora les arrels i la història. * Caos (Igea): Sharon Schaffner (Denver) presenta peces inquietants inspirades en nines d'ivori i el desordre. * Natura (Diana): Mayumi Tsukuda (Japó) utilitza fibres vegetals i papers per connectar amb l'entorn boscós. * Ordre (Ninfa adormida): Marisa Perales (Barcelona) utilitza pedres i còduls costaners per parlar de com la vida ens moldegua. Materials i Diàleg Arqueològic Les creadores no només han usat metalls preciosos com or i plata, sinó que han incorporat materials històrics com l'os, la pedra i el vidre. Moltes obres s'inspiren directament en troballes del museu, com ara la famosa nina d'ivori o joies romanes originals. "Tot el que fem sobre aquest passat és contemporani. Ens interessa molt entrar en diàleg amb els creadors actuals per posar el nostre patrimoni com a eix central." Activitats d'Estiu al MNAT Pilar Sada també destaca la programació estival del museu: * Visites teatralitzades: La Vila Romana dels Munts acull novament a Caius i Faustina. * Vacances a Tàrraco: Activitats familiars per descobrir la vida quotidiana romana. * Estiu Històric: Tallers específics d'arqueologia, jocs i teatre per a joves.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
Història i llegat del Club de Joves de Tarragona (1965-1976)
Presentació del llibre sobre el Club de Joves El programa de Tarragona Ràdio acull l'historiador Salvador Rovira i els activistes Àngel Cunesa i Emili Guillemat per presentar el llibre El Club de Joves 1965-1976: El ressorgiment de la cultura catalana i catalanista a Tarragona. Aquesta obra és el fruit d'una recerca documental exhaustiva per rescatar la memòria d'una entitat clau durant el tardofranquisme. Origen i context de l'entitat El club va néixer l'any 1965 sota l'aixopluc de l'Església, aprofitant l'obertura del Concili Vaticà II. Tot i estar vinculat formalment a l'Arquebisbat i comptar amb el suport de Mossèn Gil, l'entitat va gaudir d'una llibertat d'acció excepcional que va permetre: Normalitzar l'ús del català en un context de dictadura. Organitzar activitats culturals diverses: des de teatre i corals fins a cinefòrums. Actuar com a refugi per a altres col·lectius, com els Xiquets de Tarragona. Impacte cultural i social L'entitat no només va ser un espai de resistència cultural, sinó també un punt de trobada social fonamental per a la joventut de l'època. Activisme intel·ligent: Rovira destaca la capacitat de les juntes directives per "nedar i guardar la roba", gestionant els permisos amb les autoritats franquistes sense renunciar als seus principis catalanistes. Relacions personals: Els convidats recorden amb afecte que el club va ser l'origen de moltes relacions personals i matrimonis, essent un espai de socialització pioner en la barreja de gèneres. Llegat documental: El llibre inclou una part històrica, un apèndix fotogràfic i el llistat dels més de 500 socis, entre els quals figuren noms rellevants com l'alcalde Nadal o el rector Joan Martí. "Viure en català a Tarragona als anys 60 va ser possible per primera vegada gràcies al Club de Joves; per a nosaltres era la cosa més natural del món." El final d'una etapa L'entitat va desaparèixer el 1976. Segons els autors, el tancament es va deure a diversos factors: Limitacions estatutàries: L'edat límit dels 30 anys impedia la continuïtat dels membres fundadors. Canvi generacional: Les noves generacions dels anys 50 tenien prioritats i valors diferents. Arribada de la democràcia: L'aparició de noves formes d'associacionisme i el restabliment de les institucions van absorbir les funcions que fins llavors feia el club.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
Protesta contra les tarifes elèctriques i la qualitat del servei
Acció de protesta: Catalunya a les fosques El President de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, Antoni Peco, detalla la convocatòria per a una acció simbòlica aquesta nit a les 22:30 hores. La iniciativa consisteix en una apagada de 10 minuts en protesta contra la gestió de les companyies elèctriques. Motius de la queixa Les principals reclamacions giren al voltant de: * L'abús de les tarifes i els elevats impostos (com el 18% d'IVA en un servei bàsic). * La manca d'inversió en infraestructures (cables oxidats, suports deficients). * La mala qualitat del subministrament, citant com a exemple la impossibilitat d'inaugurar la piscina de Riu Clar per falta de connexió. "És un toc d'avís a aquestes companyies elèctriques que passen del servei i no inverteixen, mentre guanyen molts diners malgrat la crisi." Qualitat de l'aire i indústria química L'entrevista també aborda la preocupació veïnal per les males olors provinents de la petroquímica. S'esperen resultats d'un informe encarregat a una empresa holandesa i es destaca la signatura d'un protocol entre Repsol i el Departament de Medi Ambient. Millores en el Pla PLASEQTA Prop del primer aniversari de l'incident d'Ar कोस (Arcros), Peco confirma avenços en els protocols de comunicació: * Clarificació de responsabilitats entre l'Ajuntament i la Generalitat. * Implementació d'un sistema d'avisos via missatges de text als representants veïnals durant les crisis. * Previsió d'un simulacre al novembre per testar les noves garanties de seguretat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
29'
La Unitat d'Escolarització Compartida (UEC) a Tarragona
El paper de la Fundació Casal Amic El programa explora el funcionament de la UEC Ponent a Torreforta, gestionada per la Fundació Casal Amic mitjançant un conveni amb l'Ajuntament de Tarragona i el Departament d'Educació. El seu objectiu principal és oferir una alternativa pedagògica a joves que presenten dificultats d'adaptació als instituts ordinaris. Metodologia i Objectius • L'atenció és personalitzada, amb un ràtio baix (actualment 11 alumnes) i currículums adaptats. • Es busca que els joves obtinguin el títol d'ESO o, en el seu defecte, s'orientin cap a la formació laboral. • Es combinen les matèries acadèmiques amb tallers pràctics: - Cuina - Hort i jardineria - Pintura i restauració Experiències dels Alumnes L'episodi compta amb el testimoni directe de diversos estudiants: • L'Alejandro i l'Eloy: veterans que estan a punt de graduar-se. Destaquen que la relació amb els professors és més propera, descrivint-la gairebé com de "coleguillas", però mantenint el respecte i les normes. • L'Agustín: un alumne nou que acaba d'arribar i veu en la UEC una oportunitat per recuperar les ganes d'estudiar que havia perdut després de repetir diversos cursos. "No han marxat amb les mans buides... els valors i la manera d'estar al món són tan importants com els objectius educacionals." Valors i Futur L'equip docent subratlla que la seva tasca va més enllà dels llibres. Es treballen els hàbits socials i el respecte, aconseguint una maduració personal significativa. Els joves ja miren cap al futur amb ganes de fer cicles de Soldadura o Peluqueria.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Gala del Centenari del Teatre Metropol de Tarragona
Celebració dels 100 anys d'història cultural L'esdeveniment commemora el centenari del Teatre Metropol, una de les institucions culturals més emblemàtiques de Tarragona. L'acte serveix per posar en valor la trajectòria d'un espai que ha sobreviscut al pas del temps sense perdre la seva essència, consolidant-se com un punt de referència per a les arts escèniques. Eixos principals del centenari La consellera de Cultura, Carme Crespo, destaca que la programació s'ha basat en tres pilars fonamentals: * La història del teatre: Un repàs al segle de vida de l'edifici. * L'obra de Josep Maria Jujol: Reconeixement a l'arquitecte modernista que va dissenyar aquesta joia. * Promoció internacional: L'ús de figures com l'actor John Malkovich per projectar el teatre al món. Impacte i llegat Es subratlla la importància de la remodelació feta fa 15 anys, que va permetre al teatre recuperar el seu dinamisme. Altres punts clau esmentats són: * Més de 1.200.000 espectadors en els darrers 15 anys. * La publicació d'un llibre històric coordinat per l'Arxiu Municipal. * El manteniment de la seva vocació de servei a la ciutat. "Hem conegut el teatre i l'obra, que emociona i toca el cor de les persones." L'acte clou amb una part lúdica amb actuacions de pallassos i màgia clàssica, homenatjant els artistes que han passat per l'escenari durant aquest segle.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
29'
Debat sobre l'ús del burca i la identitat musulmana
Reflexió sobre el Burca i la Religió Musulmana El debat se centra en la polèmica sobre la prohibició del burca als espais públics, comptant amb les veus de dones musulmanes que aporten una visió interna de la seva fe i tradicions. Les convidades, la Fàtima Souki i la Zara Hermic, defensen que la seva religió no obliga a portar el vel ni el burca, sinó que és una qüestió sovint lligada al masclisme o a interpretacions culturals. Punts Clau de la Discussió • Llibertat d'elecció: Ambdues convidades són musulmanes practicants que trien no portar vel, subratllant que l'Islam ha de ser un acte de voluntat i no d'obligació. • Seguretat i espais públics: Hi ha un consens sobre la necessitat d'identificar-se en administracions públiques per motius de seguretat, però es rebutja la prohibició a la via pública com un error. • Origen cultural del vel: Es destaca que el vel era un fenomen de la Mediterrània i el burka, originalment, un símbol de noblesa a l'antiga Pèrsia, no necessàriament un mandat religiós. El Paper de la Política i la Societat "Intentar fer un debat sobre la religiositat ara mateix, aplicant aquest tipus de normatives, crec que és un error." Es critica l'electoralista i la demagògia de certs partits polítics que utilitzen el debat de la immigració i el burca per desviar l'atenció de problemes com la crisi econòmica. Segons en Jordi Collado, es barregen tres debats diferents que caldria tractar amb més serenitat: Seguretat ciutadana Igualtat de gènere Laïcitat de l'Estat Finalment, s'alerta sobre el perill de generar una "esquizofrènia cultural" en les noves generacions de joves que viuen entre dos mons, i es reclama que la convivència sigui l'objectiu real per sobre de conceptes confusos com la integració.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
25'
La Passió de Sant Fructuós: Reconstrucció de la Història
Reconstrucció Històrica i Valors de l'Obra L'episodi explora la Passió de Sant Fructuós, una representació teatral que va més enllà de l'espectacle per convertir-se en una reconstrucció històrica fidel. Aquesta obra, que es representa cada dos anys a l'Amfiteatre de Tarragona, té com a objectiu posar en valor la història local i transmetre valors humans. El Sentit del Personatge i la Fe • Jesús Esple, que interpreta a Fructuós des de fa més de 20 anys, destaca que el personatge és un referent de servei i humanitat, vigent en l'actualitat. • Per als creients, l'obra transcendeix el teatre per convertir-se en una pregària, mentre que per als no creients és una lliçó d'història i integritat. • L'escenari és un factor clau: es trepitja el mateix terra on l'any 259 dC el bisbe Fructuós i els seus diaques van ser martiritzats. "No estem parlant d'una peça de museu, sinó d'una cita per transmetre valors i reconstruir la nostra identitat." Producció i Complexitat Artística L'espectacle mou un total de 259 persones (coincidint casualment amb l'any del martiri), incloent-hi actors, músics de l'orquestra i la coral de la seu. • El vestuari té un tractament professional, amb rèpliques exactes de la romanitat del segle III. • S'utilitza foc real durant la representació, un element que afegeix misticisme però també risc físic per als actors. • Com a novetat d'enguany, s'ha incorporat una llitera romana i la reconstrucció fidel d'un bateig antic. El Desafiament de la Continuïtat Tot i l'èxit de públic, l'organització afronta dificultats econòmiques constants. La representació d'aquest any va perillar fins a l'últim moment, salvada pel suport institucional i el treball voluntari de tots els participants.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Estades musicals de la Jove Orquestra i Banda Simfònica
Formació musical intensiva de la Diputació de Tarragona Amb l'arribada de l'estiu, la Banda Simfònica i la Jove Orquestra de la Diputació de Tarragona organitzen les seves tradicionals estades de treball. Aquesta iniciativa aplega alumnes dels conservatoris de Tarragona, Reus i Tortosa amb l'objectiu de sortir de les aules i professionalitzar la seva pràctica musical. Dinàmica i organització de les estades Les estades no són unes colònies lúdiques convencionals, sinó períodes d'estudi intensiu que simulen el món laboral real: Assajos constants: Es realitzen sessions de matí, tarda i nit, incloent-hi el treball per seccions amb professors especialitzats. Selecció prèvia: L'accés no és universal; els alumnes han de superar unes proves de selecció que fomenten l'excel·lència. Convivència territorial: Es busca que els joves de diferents ciutats interactuïn, creant formacions de gran format (entre 70 i 80 músics). El valor de l'escenari Els entrevistats, Jordi Massip (Banda Simfònica) i Àlex Sansó (Jove Orquestra), subratllen que actuar davant del públic és essencial per al creixement del músic: "És molt important que els alumnes puguin mostrar aquesta feina i sàpiguen també posar-se davant d'un públic i rebre la gratificació que té el fet que t'escoltin." Calendari de concerts i repertori L'experiència culmina amb una gira de concerts per diversos auditoris del territori: Jove Orquestra: Actuacions a Móra d'Ebre, Vila-seca i Tarragona (Auditori Caixa Tarragona), amb l'estrena d'una obra d'un jove compositor tortosí. Banda Simfònica: Concerts a Sant Carles de la Ràpita (La Lira Ampostina), el Vendrell i Tarragona (Camp de Mart), interpretant obres de compositors contemporanis com Ferrer Ferran o Jan de Haan.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Excavacions a la Catedral: A la recerca del Temple d'August
La recerca del Temple d'August sota la Catedral de Tarragona L'episodi detalla l'inici imminent de les prospeccions arqueològiques a la nau central de la Catedral de Tarragona, amb l'objectiu de confirmar una de les grans incògnites de l'antiga Tàrraco: la ubicació exacta del temple dedicat a l'emperador August. Detalls del projecte i la intervenció Ubicació i dimensions: L'excavació es realitzarà en un espai de 7x3 metres entre la primera i la segona volta de la nau central. Institucions implicades: Es tracta d'una col·laboració entre l'Arcabisbat de Tarragona, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Ajuntament. Evidències prèvies: L'any 2007, prospeccions geofísiques (georadar i tomografia elèctrica) van detectar una anomalia de 27x35 metres totalment coherent amb la fonamentació d'un gran temple romà. Objectius científics i històrics L'interès no resideix només en trobar el basament de pedra, sinó en l'estudi de la seqüència estratigràfica per entendre: 1. La transició del mon pagà al mon cristià (segle V). 2. La possible existència d'una catedral visigòtica intermèdia. 3. L'evolució del lloc des de campament romà fins a la catedral actual. "L'arqueologia és una ciència metòdica... arribem al coneixement de la veritat, que és la gran mestra final, tant si es verifica com si es falsa la hipòtesi." Impacte internacional i social Els arqueòlegs subratllen que, més enllà de la troballa física, el projecte situa Tarragona al mapa de la recerca internacional sobre el culte imperial, dialogant amb altres capitals provincials com Còrdova o Mèrida. A més, la revalorització del patrimoni té un impacte directe en la difusió turística i cultural de la ciutat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Conferència fluvial a l'Ebre: La unió de l'aigua
Una experiència única al riu Ebre En aquesta entrevista es presenta una activitat innovadora denominada conferència fluvial, que tindrà lloc demà dissabte al tram final de l'Ebre. L'activitat consisteix en un descens amb piragua entre Xerta i Tortosa (uns 12 quilòmetres), on els participants podran escoltar les reflexions del catedràtic emèrit en hidrologia, Javier Martínez Gil. La filosofia de l'aigua i els rius L'expert destaca que el riu és un espai ideal per transmetre sentiments i coneixement, lluny del concepte d'explotació econòmica: El riu com a aula natural: Els participants s'agrupen amb les piragues per escoltar mentre flueixen amb el corrent. La connexió emocional: L'aigua és un símbol de puresa i identitat que uneix els territoris dinàmicament, sense les fronteres artificials humanes. La perspectiva fluvial: Veure una ciutat com Tortosa des del propi riu ofereix una visió històrica i emocionalment única. "El riu no sap de fronteres; les fronteres són invents que ens hem fet els éssers humans i quan viatges amb ell t'adones de com en són d'estúpides sovint." Crítica a la degradació i crida a la preservació Martínez Gil realitza una forta crítica a la gestió actual del medi ambient, lamentant que molts rius de la península hagin esdevingut cadàvers hidrològics. Defensa que el tram de l'Ebre tarraconense és una joia patrimonial que cal protegir de la codícia i l'excés de regadius o preses. Reclama un canvi cap a la sostenibilitat i el gaudi de la bellesa natural com a element de dignitat humana. L'activitat s'emmarca en l'exposició "Aigua, Rius i Pobles", que es pot visitar al Palau de Congressos de Tarragona fins al 17 de juliol.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
27'
Activitats d'Estiu, Sant Joan i Cultura de Carrer a Tarragona
L'Inici de l'Estiu i el Dia de la Música L'episodi se centra en el gran ventall de propostes culturals i festives que Tarragona ofereix per a l'estiu del 2010. Sandra Coloma, regidora de Festes i Joventut, detalla com el Dia de la Música serveix de preàmbul ideal, destacant el concert de versions d'Elvis Presley a la Plaça del Rei. Nit de Sant Joan: La Gran Aposta per la Platja La principal novetat d'enguany és la unió d'esforços entre les regidories de Festes i Joventut per potenciar la platja del Miracle com a epicentre de la revetlla. Espais i Escenaris • Mestival Sound: S'instal·len tres escenaris a la sorra amb músiques del món (Sàhara, Colòmbia, Euskadi i Catalunya). • Música Electrònica: El col·lectiu Trenca dinamitza la plataforma superior. • Plaça de la Font: Es manté l'orquestra tradicional després de l'encesa de la foguera. "L'aposta és que Tarragona miri al mar i aprofiti la nit mítica de Sant Joan amb una oferta musical de primer nivell a la platja." Cultura de Carrer i Estiu Jove A partir del 26 de juny, s'inicia el cicle Cultura de Carrer, que busca la interacció entre ciutadà i artista en espais de la Part Alta com la Plaça dels Sedassos o el Fòrum. Es destaca la participació de figures com Leo Bassi i la realització de la primera flashmob a la ciutat davant de la Catedral. L'Estiu Jove complementa l'oferta amb més de 80 tallers i activitats formatives, posant èmfasi en eines per a l'emancipació juvenil i la creativitat local. Grans Concerts i Cooperació Es confirma el concert de Miguel Bosé el 16 d'agost a la renovada Plaça de Braus, un espai que l'Ajuntament vol recuperar com a recinte estable per evitar suspensions per pluja. Finalment, es repassa el calendari de Cooperació, centrat en la sensibilització sobre els drets humans i els refugiats a través d'exposicions als centres cívics.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Jornada Solidària a Ferran: Bicicletes i Compromís
IV Jornada Solidària de Ferran L'Associació de Veïns de Ferran, a Tarragona, organitza la seva quarta jornada solidària consecutiva. Aquesta iniciativa, que va néixer de l'empenta del jovent local, s'ha convertit en un referent de la vida comunitària del poble. Canvis en el format A diferència d'anys anteriors, l'esdeveniment s'adapta al context actual: * Es redueix la durada de 24 hores a 12 hores d'activitat intensa. * El sistema de recaptació per les voltes en bicicleta canvia: enguany serà la pròpia gent qui aporti la voluntat (mínim 1 euro) per cada tres voltes realitzades. Programa d'activitats La jornada està pensada per a totes les edats i inclou: 1. Esmorzar ciclista (9:00h): Pa amb llonganissa i vi per 3 euros. 2. Mercadet Solidari i voltes en bici (a partir de les 18:00h). 3. Bingo Solidari i concurs de postres artesanes. 4. Sopar de germanor: Fideus a la cassola per 5 euros. 5. Disco Mòbil Solidària per tancar la festa. Projectes Beneficiaris L'objectiu principal és mantenir els 5 apadrinaments de nens que l'associació sosté des de fa cinc anys. El romanent es repartirà entre: * Àmbit Internacional: La Fundació Vicente Ferrer. * Àmbit Local: La Casa del Transeünt i el Menjador Social de Tarragona. "No pots apadrinar un dia, fer el gest i després oblidar-te; nosaltres continuem compromesos amb ells des de fa cinc anys."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
26'
Jim: La continuació de l'Illa del Tresor de Magí Sunyer
Entrevista amb l'escriptor Magí Sunyer L'episodi se centra en la presentació de la novel·la Jim, escrita per l'autor i professor Magí Sunyer. L'obra neix de la voluntat d'explorar què passa amb els personatges literaris un cop s'acaba el llibre, concretament el jove protagonista de L'Illa del Tresor de Robert Louis Stevenson. Els temes clau de la novel·la • L'èxit prematur: El personatge de Jim, als 16 o 17 anys, es troba amb una fortuna i una fama que no sap gestionar. L'autor fa un paral·lelisme amb els futbolistes o personatges mediàtics actuals que triomfen sent molt joves i després s'han de reinventar. • La capacitat de tornar a començar: Malgrat que el Jim s'equivoca constantment al llarg de la trama, l'obra transmet la idea que qualsevol persona, independentment de la seva edat, pot refer la seva vida. • Un enfocament modern: Tot i estar ambientada en l'època colonial, les reaccions del personatge són contemporànies. No es tracta d'una novel·la d'aventures marítimes ni estrictament juvenil, sinó d'un procés d'aprenentatge vital. Reconèixements i edició La novel·la ha estat guardonada amb el Premi Roc Boronat 2011, concedit per la Fundació ONCE. Això ha permès que el llibre tingui versions en Braille i en format d'audio-llibre, facilitant-ne l'accessibilitat. Homenatge a Josep Anton Baixeres Durant la conversa, es destaca la importància de la recuperació de l'obra completa de Josep Anton Baixeres, escriptor i activista cultural de Tarragona. Magí Sunyer explica que el sector literari sovint ignora autors que no segueixen un currículum ordenat o pautes editorials rígides. "Una persona en qualsevol moment de la seva vida, encara que sigui molt vell, sempre pot tornar a començar a viure."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Centenari del Teatre Metropol de Tarragona
Celebració dels 100 anys del Teatre Metropol Aquest episodi de Tarragona Ràdio se centra en la commemoració del centenari del Teatre Metropol, una de les joies del modernisme a la ciutat. A través de diverses entrevistes, es repassa la història de l'edifici, la seva programació cultural i la gran festa final. Presentació del llibre commemoratiu S'ha presentat el llibre 'Cent anys del Teatre Metropol', el número 5 de la col·lecció Quaderns d'Arxiu. Els seus aspectes clau inclouen: - Una anàlisi en tres parts escrita per Helena de Hortueta, Joan Gispert i Joan Maria Marsal. - Detalls sobre el disseny de l'arquitecte Josep Maria Jujol i els projectes previs al Patronat Obrer. - Un repàs de l'evolució del teatre fins a la seva restauració moderna. La Gran Gala Final del Centenari El director tarragoní Ramon Simó detalla la festa de cloenda que se celebrarà aquest dissabte: - L'espectacle tindrà una estructura en tres parts, començant pel pati i permetent que el públic vegi el teatre des de l'escenari. - Reflexionarà sobre el passat, present i futur de les arts escèniques a la ciutat. - Es reivindica el Teatre Metropol no només com un espai d'exhibició, sinó com un futur centre de creació local. Valoracions i altres actualitats La regidora de Cultura, Carme Crespo, destaca l'èxit de les conferències i la visita de l'actor John Malkovich com a ambaixador de l'obra de Jujol. S'anuncia l'actualitat esportiva del Nàstic de Tarragona abans del seu darrer partit de Lliga. Es comenten altres iniciatives culturals com la nova novel·la de Magí Sunyer i activitats veïnals solidàries a Ferran.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Protesta al Mercat Central de Tarragona pel retard de les obres
El comptador de la provisionalitat Els venedors del Mercat Central de Tarragona han instal·lat un comptador digital que marca, segon a segon, el temps que porten a la carpa provisional de la plaça Corsini. Aquesta iniciativa sorgeix com una mesura reivindicativa "simpàtica" però ferma per denunciar els retards en la reforma de l'edifici històric. Dades clau de la situació Temps transcorregut: Més de dos anys i 244 dies en instal·lacions provisionals. Ubicació del marcador: Es visualitza a les pantalles publicitàries de les entrades del mercat, especialment en hores punta (de 12:00 a 14:00). Objectiu: Recordar a l'Administració que el projecte original s'està allargant excessivament i que la paciència del col·lectiu s'està esgotant. "Aquest comptador ens recorda segon a segon que aquestes instal·lacions, per molt bones que siguin, són provisionals i que ens hi juguem molt tots." Impacte de la crisi econòmica L'entrevista amb Albert Ribot, president dels venedors, destaca com la crisi econòmica afecta el sector: 1. Resiliència del Mercat: Les vendes s'estan mantenint malgrat la conjuntura gràcies a la bona qualitat de la carpa provisional, que ha permès sobreviure millor que si haguessin seguit a l'edifici vell. 2. Preocupació pel comerç de l'entorn: Ribot alerta sobre la degradació dels carrers adjacents i el perill que la zona es converteixi en un gueto comercial per la manca de previsió i les obres constants. 3. Manca de finançament: Es critica la incertesa sobre els crèdits estatals i la gestió municipal de l'empresa Espimsa. Reivindicació de futur Els venedors demanen ser considerats un comerç en perill d'extinció per rebre protecció institucional. Malgrat mantenir una actitud dialogant, no descarten accions més contundents si les instal·lacions provisionals comencen a degradar-se abans de la inauguració del nou mercat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
Plans d'ocupació i formació a l'Ajuntament de Tarragona
Projectes d'ocupació i dinamització laboral a Tarragona Entrevista a Lola Herrera, regidora de l'àrea de formació, ocupació i empreses de l'Ajuntament de Tarragona, sobre les noves iniciatives per combatre l'atur a la ciutat i l'estat dels projectes municipals. Plans d'ocupació extraordinaris L'Ajuntament ha posat en marxa un pla per contractar 299 persones durant sis mesos. Aquest programa té unes característiques molt específiques: * Adreçat a persones que fa almenys sis mesos que estan a l'atur. * Prioritat per a col·lectius que no cobren cap prestació. * Focus en menors de 30 anys i persones amb discapacitat, mentre s'espera un pla específic per a majors de 45 anys. * Els àmbits d'actuació són les noves tecnologies, la rehabilitació d'edificis i les energies renovables. "L'objectiu del pla no és només donar ocupació, sinó preparar les persones perquè quan tornin al mercat de treball estiguin millor formades." Formació i Emprenedoria Es destaca la tasca del Servei Municipal d'Ocupació i el Viver d'Empreses: * Inserció laboral: El curs CEFET (empresa virtual) assoleix quotes d'inserció d'entre el 70% i l'80%. * Projecte Tarragona Impulsa: Trasllat de serveis a la Tabacalera i noves aules de formació a la Plaça Imperial Tarraco. * Cases d'ofici: Èxit en sectors com l'assistència familiar i l'energia solar. Actualitat i Infraestructures Reforma Laboral: La regidora valora la necessitat de la reforma del Govern Central, tot i lamentar la manca de consens entre patronal i sindicats. Pàrquing Jaume I: S'ha aprovat el plec per convertir-lo en un pàrquing convencional. S'espera que les obres puguin començar abans d'un any, un cop es desmantelli l'estructura actual.