Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

2977-3000 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
6'
Activitats i horaris d'estiu a les piscines de Tarragona
Activitats i horaris d'estiu a Tarragona El Patronat Municipal d'Esports de Tarragona ha activat la programació d'estiu a les seves instal·lacions, amb especial èmfasi en les estades esportives i l'ampliació d'horaris per donar servei a tota la ciutadania durant els mesos de calor. Estades Esportives i Cursets Les activitats principals se centren en els infants i joves: * Estades esportives: Adreçades a nens d'entre 3 i 13 anys a les seus de Camp Clar, el Serrallo i Sant Pere i Sant Pau. Inclouen esports, jocs i sortides d'aventura (Jungle Trek, Mar d'Engarrot). * Cursets de natació: A diferència de l'hivern, a l'estiu són quincenals. S'ofereixen nivells des de nadons fins a adults, tot i que la demanda infantil és la més alta. * Ocupació: La majoria de places estan exhaurides, amb 150 places per instal·lació cada setmana. Horaris i Instal·lacions Les piscines municipals adapten el seu calendari per facilitar l'accés: * Horari general: De dilluns a divendres de 7:00 h a 21:30 h. Dissabtes i diumenges amb horaris de matí o fins a les 20:00 h segons el centre. * Perfil d'usuari: Al matí predomina la gent gran i les estades, mentre que a la tarda les piscines es converteixen en un "formiguer" de joves i cursetistes. * La piscina del Serrallo: Es manté com la instal·lació més concorreguda per la seva ubicació central, arribant sovint a l'overbooking. Propera obertura: Riu Clar S'ha anunciat que la piscina de Riu Clar obrirà les seves portes properament, previsiblement durant el mes d'agost o a l'inici de la temporada de setembre. Aquesta nova instal·lació inclourà: * Sala de fitness. * Cursets de natació i aquagym. * Equipaments moderns per satisfer la demanda del barri. "A la tarda la piscina és un formiguer; s'ajunten els que venen a banyar-se, els dels cursets i els que venen a nedar."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Cursos de pallassos i teràpia del riure a Tarragona
L'art del clown com a eina terapèutica L'entrevista amb Paloma Mateo ens presenta una visió profunda del món dels pallassos terapèutics i la seva funció social. Més enllà de l'espectacle, la figura del pallasso actua com un agent de canvi emocional en entorns complexos com els hospitals. L'associació ha consolidat recentment un conveni amb l'Hospital Joan XXIII de Tarragona per actuar a la planta de pediatria i a la ciberaula. Beneficis de la intervenció hospitalària Reducció de l'ansietat: La presència d'un "doctor tronat" ajuda a trencar la rutina hospitalària i rebaixar la tensió de nens i familiars. Connexió emocional: Es treballa des de la tendreça i el carinyo, oferint un suport que va més enllà del simple riure. Universalitat: Tot i que se centren en pediatria, l'activitat s'obre a gent gran i pacients de totes les edats. Formació i creixement personal Es presenten dos tallers clau al Magatzem de la Cooperativa Obrera: Taller de clown (10 i 11 de juliol): Impartit per Paloma Mateo, se centra en trobar el nen intern, treballar la sinceritat i positivitzar l'actitud davant la vida. Taller de clown d'hospital (17 i 18 de juliol): A càrrec de Núria Parató, amb un enfocament específic per a la intervenció en centres sanitaris i pràctiques reals. "El clown fracassa constantment, però el que tots hauríem d'aprendre d'ell és que segueix amb il·lusió i sempre ho torna a intentar." Noves iniciatives i risoteràpia L'associació també expandeix la seva activitat amb tallers de risoteràpia al Centre Sociocultural de la Part Alta i projectes en centres de drogodependència a Reus. Entre els seus plans futurs destaca la voluntat d'organitzar una marató clown a Tarragona per visibilitzar la seva tasca i captar voluntariat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Victòria Forns, nova candidata de CiU a Tarragona
Entrevista a Victòria Forns: Relleu i Futur Polític Victòria Forns, regidora a l'Ajuntament de Tarragona des del 2007 i professora de treball social a la URV, ha estat presentada oficialment com la cap de llista de Convergència i Unió (CiU) per a les eleccions municipals de 2011. En aquesta entrevista, Forns analitza el seu nou rol i la situació de la ciutat. Un relleu meditat i de consens Forns explica que la decisió de substituir Joan Aregio no ha estat precipitada, sinó fruit de mesos de reflexió i diàleg. Destaca diversos punts clau sobre la seva candidatura: Perfil Independent: Tot i encapçalar la llista de la federació nacionalista, Forns manté la seva condició d'independent sense carnet de partit, amb el suport total de Convergència i d'Unió. Continuitat i Tàndem: Durant els mesos restants de mandat, treballarà colze a colze amb Joan Aregio, qui seguirà sent el portaveu municipal fins a les eleccions. Renovació: Es presenta com l'única cara nova entre els principals candidats de Tarragona, veient la seva experiència professional fora de la política com una virtut. Crítica a la gestió social i municipal Com a experta en l'àmbit social, Forns es mostra molt crítica amb l'actual rumb del govern municipal i la situació de la ciutat: "Crec que en aquest moment no hi ha optimisme en política, no hi ha il·lusions ni projecte, i això la ciutadania ho sent." Serveis Socials: Denuncia una manca de previsió pressupostària que ha deixat partides com l'ajuda a domicili sota mínims en plena crisi. Tercer Sector: Proposa una col·laboració més estreta i un millor finançament per a entitats com Càritas o Creu Roja, que sovint assumeixen competències que correspondrien a l'administració. Model de Ciutat: Lamenta un cert "aturament" dels grans projectes i aposta per un discurs centrat exclusivament en el futur i en recuperar l'orgull tarragoní.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
5'
Homenatge al Senyor Llorac: Perpetuador de Santa Tecla
Entrevista al Senyor Llorac per la seva distinció a les festes de Tarragona El senyor Llorac, figura emblemàtica de la tradició tarragonina, comparteix les seves impressions després de ser nomenat perpetuador de les festes de Santa Tecla. L'entrevista repassa la seva trajectòria, la seva passió per la dansa i el significat d'aquest reconeixement institucional. Trajectòria i Passió per la Dansa Dansa Catalana Innovadora: Llorac destaca que la seva feina s'ha centrat a modernitzar la dansa catalana per evitar que es torni monòtona i per mantenir-la viva en el context de la festa major. Relleu Generacional: Tot i les angoixes habituals en el món de les entitats, l'entrevistat afirma que l'Esbart Santa Tecla gaudeix de bona salut gràcies a la implicació de fills, néts i besnéts. Orígens: Rememora els inicis al Casal Tarragoní, una època difícil on les reunions de més de quatre persones requerien permisos governamentals. Relacions i el Moment del Nomenament Amistat de tota la vida: Comparteix l'honor amb el seu amic d'infància, Salvador Fà, amb qui va créixer al barri i va estudiar a l'escola Saavedra. La sorpresa del reconeixement: El senyor Llorac confessa que va quedar "de pedra" quan la seva filla, membre de la comissió de festes, li va comunicar la notícia. "Estic molt content que es reconeixin uns mèrits que, amb tota franquesa, ja no hi comptava." La Crida de les festes L'entrevista conclou posant el focus en l'acte de la Crida a l'Ajuntament, un moment culminant que l'entrevistat viu amb una barreja de sorpresa i profund orgull personal després de 30 anys de dedicació a la cultura popular de la ciutat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Candidatura Tarragona 2016 i 10 anys de Patrimoni Mundial
Candidatura Tarragona 2016: Capital Cultural Europea L'entrevista se centra en el lliurament oficial del dossier de candidatura davant del Ministeri de Cultura. Rosa Rossell explica que aquest document de 60 pàgines és un qüestionari rigorós sobre la realitat cultural i institucional de la ciutat. • L'examen oficial: Se celebrarà a Madrid els dies 28, 29 i 30 de setembre, on una delegació defensarà el projecte davant un tribunal de 13 experts. • Criteris de selecció: Rossell subratlla que el tribunal valora la seriositat i el suport institucional per sobre de projectes futurs poc realistes. • Èxit inaugural: Es destaca l'espectacle de dansa i música de gran format creat per Aranxa Sagardoi i Camerata XXI com a mostra de la potència de la indústria cultural local. Celebració del 10è Aniversari de la UNESCO Tarragona commemora una dècada des que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 2000 amb un extens programa d'activitats. Actes i Jornades Internacionals Es preveu la participació de figures de prestigi internacional com el director del museu de l'Acròpolis de Atenes o el responsable de Machu Picchu. • Històries a la Fresca: 43 activitats gratuïtes durant l'estiu, incloent rutes nocturnes modernistes i concerts a les muralles. • Viatges Culturals: Organització de rutes radials per als ciutadans a ciutats patrimoni d'Espanya (Toledo, Segòvia, Àvila) i del sud de França (Nimes, Avinyó, Arles). "Si Tarragona vol ser capital europea de la cultura, ha de demostrar que és capaç de muntar un espectacle de gran format amb gent de casa i projecció internacional."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
28'
Santa Tecla 2009: Perpetuadors i Tradició a Tarragona
Homenatge als Perpetuadors de la Festa En aquesta edició especial del programa des de la Rambla, es destaca el reconeixement a dues figures clau de la cultura popular tarragonina: Carles Llorac i Salvador Fà Llimiana (aquest últim a títol pòstum). Tots dos han estat nomenats perpetuadors de les festes de Santa Tecla per la seva trajectòria en el món dels esbarts i la dansa catalana. El llegat de la dansa catalana • Carles Llorac (Esbart Santa Tecla) i Salvador Fà (Esbart Dansaire de Tarragona) van ser pioners en la preservació de la dansa en èpoques difícils. • Es recalca el paper de les entitats en el relleu generacional, amb la implicació directa de fills i néts per mantenir viva la tradició. • Salvador Fà Vallverdú (fill) comenta sobre el seu pare: "Rebre un reconeixement per una cosa que has fet perquè t'agrada i t'ho passes bé fent-ho, és gairebé un regal innecessari per a ell, però ens fa molta il·lusió." Novetats i Organització de Santa Tecla 2009 La regidora de Festes, Sandra Coloma, desgrana els eixos principals de la programació d'enguany, marcada per la situació econòmica i la voluntat d'integració. Accessibilitat i territorialitat • Gratuïtat total: Per combatre la crisi, tots els concerts són gratuïts (a excepció d'un espectacle teatral). • La festa als barris: Es consolida la descentralització amb macroconcerts (com el de Mago de Oz) i tronades fora del centre històric. • Dispositiu de transport: S'habilita un servei especial d'autobusos llançadora i bus nocturn fins a finals de setembre per facilitar la mobilitat. Tradicions que creixen S'analitza el fenomen de la Baixada de l'Àliga, un acte que en pocs anys s'ha institucionalitzat com un dels moments més multitudinaris i esperats, demostrant com es creen noves tradicions a la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
38'
L'expressió de la gratitud en el context modern
Introducció a la Gratitud L'episodi d'avui se centra en l'anàlisi de la gratitud com a pilar de la comunicació humana. Es discuteix com una paraula tan senzilla pot tenir un impacte profund en les relacions personals i professionals. El valor de les paraules En el transcurs de la conversa, els interlocutors exploren la repetició del terme gràcies com una eina de reforç social. Aquest mantra s'utilitza per: • Establir vincles de confiança. • Reconèixer l'esforç de l'altre. • Crear un ambient de treball col·laboratiu. Impacte Psicològic S'esmenta que l'expressió continuada d'agraïment pot millorar el benestar emocional. "La gratitud no és només la més gran de les virtuts, sinó la mare de totes les altres." Conclusions del Debat Finalment, es subratlla la importància de no donar res per fet i mantenir una actitud de mindfulness cap a les accions dels altres.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
28'
Coaching i Salut: Entrevista a la Dra. Jassi Molins
Transformació del Model Sanitari L'entrevista comença amb un repàs a la trajectòria de la Dra. Jassi Molins, que ha passat per tots els estaments del sistema sanitari (auxiliar, infermera i metgessa). Aquesta experiència li ha permès observar l'evolució de la sanitat: • La transició des d'una estructura jerarquitzada cap al treball en equip. • La importància creixent de l'atenció primària i la proximitat amb el pacient. • El canvi en el rol del pacient, que ha passat de ser un subjecte passiu a algú que demana implicació i participació. El Coaching com a Eina de Millora Clínica La Dra. Molins presenta el seu llibre Coaching i Salut, on proposa aplicar metodologies procedents de l'esport i l'empresa en l'àmbit de la rehabilitació i la medicina general. Conceptes Clau del Coaching Sanitari • Confiança i Comunicació: La base del tractament no és només la recepta, sinó el vincle entre professional i malalt. • Responsabilitat Compartida: El metge acompanya, però és el pacient qui ha de caminar el camí. • Metodologia de Preguntes: El coach no dóna consells, sinó que fa preguntes poderoses per fomentar l'autoconeixement. "Si jo faig signar un paper per obligació (un consentiment), això no acaba de funcionar. El canvi real surt de dintre, del respecte mutu i de la simetria en la relació." Estratègies per a Malalties Cròniques S'aborda com el coaching ajuda en patologies de llarga durada com l'esclerosi múltiple, la fibromiàlgia o l'ansietat. La doctora destaca la tècnica dels petits passos: Rompre la dinàmica negativa proposant objectius molt senzills (per exemple, caminar 10 metres en comptes d'una hora). Acceptar les limitacions físiques sense que aquestes esdevinguin limitacions psicològiques. Gestió del procés de dol davant la pèrdua de salut per poder arribar a l'adaptació. L'Autoconeixement del Professional La doctora subratlla que el professional també ha d'aplicar-se aquestes eines per evitar l'estrès i millorar la seva capacitat de comunicació, una assignatura que històricament ha estat absent a les facultats de medicina.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
Oriol Grau: Del despatx de TV3 al teatre de carrer
Retorn a les arrels artístiques L'actor i director Oriol Grau visita el programa per explicar el seu canvi de vida després de deixar el seu càrrec com a cap de programes d'entreteniment de TV3. Després de dos anys de gestió intensa, Grau ha decidit prioritzar la seva vessant creativa i tornar a Tarragona per dedicar-se plenament al teatre. L'experiència a TV3 • La transició de la part artística a la gestió executiva va ser feixuga per a ell, trobant a faltar els escenaris. • Destaca la bona salut de la televisió pública catalana, afirmant que s'arrisca amb formats innovadors com Sotaterra o l'humor de Polònia. • Reflexiona sobre la diferència entre la televisió pública i la privada: "L'audiència s'enganxa a allò que li dones; si només dones programes de cor, consumiran això." Projectes actuals a Tarragona Dames i Vells Actualment prepara el 30è aniversari d'aquest ball parlat emblemàtic de Santa Tecla. Tot i la crisi, l'espectacle mantindrà l'esperit de carrer a la plaça, amb nous personatges i sàtira sobre temes d'actualitat com el Tribunal Constitucional o l'ús del burca. La Sala Trono i el teatre domèstic • Continua vinculat a la Sala Trono, apostant per produccions pròpies de teatre i dansa. • Destaca la seva participació en la companyia Teatro de Cerca, que realitza teatre a les cases (espectacles de saló), on els actors actuen a pocs centrímetres del públic en menjadors particulars. Futurs compromisos • Al novembre iniciarà una nova obra domèstica que inclourà el dormitori com a escenari. • Al gener dirigirà l'obra Bandera, banderita, bandereta de Toni Orensanz amb la companyia reusenca Tebac, una col·laboració que reivindica el talent cultural de les comarques.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Reforços sanitaris i obres a l'Hospital Joan XXIII
Reforços de Salut pel Turisme Estival El Departament de Salut ha activat els dispositius de reforç per a la zona costanera (de l'Hospitalet de l'Infant a Calafell). Aquesta mesura respon a l'augment dràstic de població al Camp de Tarragona, que pot arribar al milió de persones durant l'estiu. • Es compten 44 metges, 40 infermeres i 35 auxiliars addicionals. • Les patologies canvien: passen de ser respiratòries a ser majoritàriament digestives, cremades solars i petites lesions. Gestió del personal i demanda urbana "A l'estiu disminueix la demanda de serveis a les ciutats perquè part de la població marxa de vacances i les malalties són de menys rellevància." S'intenta que les substitucions i les vacances del personal es facin de forma esglaonada per mantenir les plantilles operatives. Transformació de l'Hospital Joan XXIII L'hospital de referència es troba en un procés de remodelació integral amb una inversió prevista de 130 milions d'euros (2004-2012). • Noves Urgències: Entraran en funcionament entre finals d'agost i setembre. Milloraran l'agilitat gràcies a un nou sistema de triatge. • Projectes futurs: Remodelació de la setena planta, nou edifici de consultes externes (30 milions d'euros) i un futur bloc quirúrgic. • Debat Reus-Tarragona: Es descarta la construcció d'un hospital de nova planta per l'elevat cost i la necessitat de mantenir el centre actiu durant les obres. Atenció Primària i Nous Equipaments El CAR de Campclar El projecte del Centre d'Alta Resolució (CAR) a Ponent segueix el seu curs: • Inici d'obres previst per a principis de l'any vinent. • Disposarà d'especialistes i proves diagnòstiques, evitant el 90% dels desplaçaments a l'hospital. Transparència i Tecnologia • Factura informativa: Salut recuperarà la pràctica de donar una factura (sense cost real per al pacient) per conscienciar sobre el preu dels serveis. • Recepta electrònica: Ja està implantada al 100% dels centres, amb un ús real que ja arriba al 55-60%.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Anàlisi de la sentència de l'Estatut de Catalunya
Valoració Jurídica de la Sentència de l'Estatut El professor de dret constitucional Jordi Jaria analitza l'impacte de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Tot i que els efectes pràctics immediats poden semblar moderats, la sentència té una càrrega simbòlica i política profunda que redefineix l'encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol. Els Punts Clau de la Retallada Institucions i Autogovern: La sentència és especialment contundent en l'àmbit de la justícia, impedint la creació d'un Consell del Poder Judicial propi. Segons Jaria, això situa Catalunya en una posició d'inferioritat respecte a altres comunitats com Andalusia. La Llengua: S'elimina el terme preferent per a l'ús de la llengua catalana a l'administració, tot i que es manté com a llengua vehicular en l'ensenyament i d'ús normal. El concepte de Nació: El tribunal manté el terme en el preàmbul però li nega eficàcia jurídica, interpretant-lo com un fet polític sense capacitat vinculant directa. Garanties i Control: Es retalla la capacitat del Consell de Garanties Estatutàries per emetre dictàmens vinculants i s'elimina la fiscalització exclusiva del Síndic de Greuges, reforçant la tutela del defensor del Pueblo. Impacte Polític i Escenaris de Futur L'expert suggereix que la sentència tanca definitivament la porta al projecte de l'Espanya plural o federal, deixant tres escenaris possibles: Erosió de l'autogovern: Una fase de decadència de l'estat de les autonomies. Retorn al "peix al cove": Negociacions puntuals i pragmàtiques, centrades sobretot en el finançament. Projecte d'estat propi: Un augment del suport a la independència davant la impossibilitat d'encaix constitucional. "La sentència diu que la voluntat del poble de Catalunya no cap dins de la Constitució, cosa que és desproporcionada pel que després es diu." En definitiva, es considera una sentència corporativa que protegeix les atribucions de l'Estat i limita el sostre polític català, generant una potencial desafecció a llarg termini.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Desè Festival Internacional de Música de Tarragona
Celebració de la desena edició del Festival Internacional de Música L'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona inicia avui la desena edició d'un projecte que s'ha consolidat com una de les propostes pedagògiques i musicals més destacades del país. El festival, que s'allargarà fins a l'11 de juliol, combina la formació intensiva per a músics amb una programació de concerts oberta a tota la ciutat. Un espectacle inaugural innovador L'obertura tindrà lloc a la plaça de les Cols amb l'espectacle Aquastom, una producció dissenyada exclusivament per al festival que fusiona diversos elements artístics: Música i percussió en directe. Elements visuals com aigua i foc. Acrobàcies i dansa per apropar la música a la ciutadania en un espai emblemàtic. Vessant pedagògica i talent internacional El festival destaca pel seu alt nivell formatiu, amb més de 180 alumnes inscrits procedents de tota Europa (França, Holanda, Anglaterra, etc.). Els coordinadors, Jordi Massip i Roger González, subratllen la qualitat del professorat: Docents procedents de centres de prestigi com la Guildhall School de Londres o conservatoris d'Alemanya i Ginebra. Classes magistrals de piano, corda, metall, cant i composició (amb Agustí Charles). Participació de grups de renom com l'Endellion String Quartet o el quintet Boston Brass. Impacte i futur del projecte Malgrat les restriccions pressupostàries actuals, el festival manté la seva aposta per la gratuïtat dels concerts a l'Auditori de Caixa Tarragona per fer arribar les "primeres espases" de la música a tothom. Els organitzadors destaquen que, més enllà del talent innat, l'èxit dels joves músics rau en la constància i la disciplina de treball, que durant aquests deu dies s'intensifica amb jornades de fins a set hores diàries d'estudi.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
Oriol Grau: Del despatx de TV3 al teatre de carrer
Retorn a les arrels i comiat de TV3 L'Oriol Grau explica la seva experiència després de deixar el càrrec de cap de programes d'entreteniment de TV3. Després de dos anys intensos de gestió executiva, Grau ha decidit tancar aquesta etapa per tornar a la seva passió original: els escenaris i la vida a Tarragona. La realitat de la gestió televisiva Tot i que el balanç és positiu, l'Oriol confessa que la feina de directiu l'allunyava de la creativitat: • La gestió i la producció són tasques feixugues que consumeixen tot el temps. • La part artística en una gran estructura com TV3 és limitada per als executius. • Durant aquest temps, va haver de rebutjar ofertes de teatre, cosa que descriu com una "punyalada al cor". "Jo realment vull fer teatre, és el que he volgut fer des que soc petit." El panorama televisiu actual Grau reflexiona sobre el model de televisió i la diferència entre els mitjans públics i els privats: • TV3 com a servei públic: Destaca que la cadena catalana encara s'arrisca amb formats innovadors (com Sotaterra) que les privades no s'atreveixen a provar. • Crítica a les privades: Lamenta que les cadenes comercials es basin en el safareig i no utilitzin el seu potencial per educar mentre entretenen. • Manca de laboratori: La crisi econòmica ha impedit crear espais per buscar nou talent i renovar les cares de la pantalla. Nous projectes teatrals: La Sala Trono i Teatro de Cerca L'etapa actual a Tarragona es presenta plena de projectes consolidats i propostes alternatives: El 30è aniversari de Dames i Vells S'està preparant una celebració especial per a les festes de Santa Tecla. Tot i la crisi, han adaptat l'espectacle per mantenir l'esperit de carrer a la plaça, incorporant personatges nous i temes d'actualitat com el burca o el Tribunal Constitucional. Teatre domèstic: El menjador com a escenari Una de les facetes més curioses és la col·laboració amb la companyia Teatro de Cerca: • Realitzen funcions en cases particulars, adaptant l'obra al menjador o fins i tot al dormitori. • L'experiència permet una proximitat extrema amb el públic (unes 25-30 persones). • Inclou un sopar posterior amb els espectadors per comentar la funció, recuperant l'essència dels antics còmics itinerants.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
26'
Inserció laboral dels graduats a la URV
L'Observatori de l'Ocupació i la Integració Laboral L'Observatori de l'Ocupació, creat oficialment el juliol de l'any passat, neix amb la premissa d'analitzar i millorar el procés d'inserció dels graduats al mercat de treball. A través de bases científiques, l'estudi analitza la promoció del 2004 tres anys després de la seva graduació. Resultats Quantitatius i Perfil de l'Estudiant • L'estudi mostra una taxa d'ocupació al voltant del 95%, desmuntant el mite de la universitat com a "fàbrica d'aturats". • S'observa una clara feminització de la universitat: un 65% de les persones que es titulen són dones. • Persisteix una segmentació cultural segons el gènere: les dones predominen en ciències socials i del care (com infermeria o medicina), mentre que els homes es concentren en les enginyeries més industrials. Qualitat de l'Ocupació i Sectors Claus Concentració Sectorial S'identifica una forta concentració en cinc sectors principals que ocupen el 70% dels titulats: 1. Educació i investigació. 2. Sanitat i assistència social. 3. Serveis a les empreses. 4. Institucions financeres. 5. Administració pública. Condicions Salarials El fenomen del mileurisme afecta als joves universitaris, tot i que en menor mesura que a la resta de joves sense estudis superiors. L'estudi revela que la bretxa salarial de gènere és del 21%, explicada en part per la segmentació ocupacional. Educació i Competències: El Repte de Bolònia L'estudi alerta sobre la sobreeducació, amb un 15-20% de graduats que consideren que el seu títol no és necessari per a la feina que fan. Paral·lelament, es detecta una manca de soft skills o habilitats transversals: "Hi ha una convivència entre sobreeducació a nivell general de titulació i infraqualificació en competències com la presa de decisions, idiomes o lideratge." L'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior (Bolònia) es presenta com el camí per reforçar aquestes habilitats i millorar l'encaix entre la formació acadèmica i les necessitats reals de l'empresa.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Excavacions a la Catedral: El temple d'August
Inici de les excavacions arqueològiques L'equip de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat amb la unitat mòbil fins a la Catedral de Tarragona per seguir de prop l'inici de la campanya d'excavacions al subsol del temple. L'objectiu principal d'aquest projecte, fruit de la col·laboració entre l'Arcabisbat, l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) i l'Ajuntament, és localitzar les restes del mític temple d'August. Troballes destacades i procés tècnic Paviment original del segle XIV: Els arqueòlegs han descobert que el paviment de la nau central no s'havia tocat durant sis segles. El fet que els estrats inferiors estiguin "nets" de materials moderns (com ceràmiques posteriors o deixalles actuals) dóna molta fiabilitat científiques a la cronologia de les restes que es trobin a partir d'ara. Metodologia meticulosa: S'ha realitzat una planimetria i fotogrametria prèvia, numerant cada llosa per poder restaurar el paviment exactament com estava. Eines i precisió: L'arqueòloga Imma Teixell explica que combinen el pic i la pala per als nivells superficials amb el paletí i el pinzell per a les capes més delicades, per no perdre cap dada estratigràfica. "L'arqueologia és una acció destructiva: un cop treus la terra, ningú més podrà tornar-la a estudiar. Per això hem de ser extremadament curosos amb la informació." Transparència i futur del projecte Comunicació oberta: L'equip manté un blog actualitzat amb les novetats diàries i obre les portes als mitjans cada divendres per compartir els avenços. Equip pluridisciplinari: El projecte compta amb la col·laboració d'estudiants i becaris de l'ICAC i de la Universitat Autònoma de Barcelona, assegurant el relleu dels arqueòlegs del futur. Convivència: Les tasques de recerca conviuen amb les obres de restauració de la pròpia catedral, mantenint una coordinació total entre ambdós equips.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
2'
Hàbits i pressupostos en temps de rebaixes
Gestió del pressupost i prioritats de compra El testimoni recollit mostra una tendència generalitzada cap a la contenció en la despesa. Els consumidors prioritzen la compra de productes que realment necessiten davant de l'adquisició per impuls, sovint condicionats per un context econòmic on "no està la vida per gastar gaires dinerets". Estratègies de consum segons els perfils: Pressupost limitat: Diverses persones fixen un límit estricte d'uns 50 o 100 euros, centrant-se en peces bàsiques o de fons d'armari. Estalvi per a les vacances: Es prefereix minimitzar la compra de roba per poder disposar de més diners durant els viatges d'estiu. Inversió puntual: Hi ha casos on s'arriba a un pressupost de 200 euros, especialment si es troben descomptes significatius en productes desitjats. Necessitats específiques: Es destaca la urgència de comprar determinades peces (com talles grans) a l'inici del període per evitar la falta d'estoc, malgrat que el descompte no sigui gaire elevat. Percepció dels descomptes i establiments "Al Zara i això t'estalviaràs dos o tres euros, però a botigues tipus Miss Sixty, a final de rebaixes, sí que val la pena." Existeix una sensació dividida sobre l'eficàcia de les rebaixes: 1. En algunes cadenes populars, els consumidors perceben que la rebaixa és mínima (2 o 3 euros). 2. Les rebaixes del 50% es consideren les úniques que realment "valen la pena". 3. Es critica la presència de peces de nova temporada que no s'inclouen en les promocions.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Inici de les rebaixes 2010 i l'impacte de l'IVA
Les rebaixes del 2010 a Tarragona: Entre la crisi i l'optimisme L'episodi analitza l'inici de la campanya de rebaixes d'estiu en un context econòmic complex, marcat per la crisi financera i la pujada de l'IVA del 2%. Tot i aquests factors, el sector comercial intenta mantenir una actitud positiva per atraure els consumidors. Impacte de l'IVA i estratègies comercials Eduard Manyas, president de la Federació d'Unions de Botiguers de Tarragona, explica que el petit comerç ha decidit assumir l'increment de l'IVA per no perdre vendes. Les idees clau sobre els preus són: * No es repercutirà el 2% d'augment al consumidor final. * S'esperen descomptes mitjans del 50%, arribant al 70% al final de la temporada. * Hi ha menys estoc acumulat que l'any anterior perquè els botiguers han estat més prudents en les compres. La veu del petit comerç i les seves queixes L'entrevista revela una situació crítica per a molts botiguers històrics. Manyas destaca la sensació de desemparament davant l'administració: "El petit comerç se sent deixat per els que manen, per els polítics." Es denuncien problemes concrets com les obres del mercat, la competència deslleial i la rigidesa de les inspeccions comercials. A més, es critica que les rebaixes comencin tan d'hora, proposant que la data ideal seria la segona quinzena d'agost. Perspectiva del consumidor Les enquestes a peu de carrer mostren un consumidor professionalitzat i previngut: * La despesa mitjana se situa al voltant dels 100-200 euros. * Es prioritzen les peces bàsiques i les necessitats reals per sobre dels capricis. * Molts compradors han esperat expressament al l'1 de juliol per adquirir productes que ja tenien clissats.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Recital de Poesia Veus Paral·leles amb Isabel Ortega
Literatura en Viu a Tarragona L'escriptora i docent Isabel Ortega visita els estudis de Matí de Tarragona Ràdio per presentar el recital "Veus Paral·leles", una iniciativa que aplega autors de tot l'àmbit lingüístic català i occità. L'esdeveniment s'inaugura avui, 1 de juliol, a la plaça dels Nazarens de Tarragona, marcant l'inici d'una gira que recorrerà diverses ciutats. El Repte de l'Ensenyament i la Llengua Ortega, que exerceix com a professora de català a Cornellà de Llobregat, reflexiona sobre la realitat lingüística actual: El complex panorama educatiu amb la nova immigració i la integració de l'alumnat de secundària. La paradoxical situació del català: mentre a fora (com a la Universitat de Viena) s'estudia amb entusiasme, a casa sovint hi ha perjudicis o vergonya per parlar-lo. La pèrdua de prestigi de les humanitats i la filologia davant l'auge de la tecnologia. Veus Paral·leles: Català i Occità El recital destaca per la seva riquesa dialèctica i la inclusió de l'occità, una llengua germana en situació vulnerable. El format del programa inclou: Lectures originals: Els autors llegeixen els seus propis textos en les seves varietats (mallorquí, valencià, fragatí, etc.). Intercanvi cultural: Participació de poetes occitans amb traducció al català i la publicació d'un llibret bilingüe. Gira territorial: Després de Tarragona, el grup visitarà Vilafranca, Vielha, València, Mallorca, Badalona i Barcelona. "Tot és una experiència, i tota experiència t'aporta alguna cosa i et modifica la mirada del món." L'Obra d'Isabel Ortega L'autora explica el seu procés creatiu, caracteritzat per una escriptura lenta i reflexiva. Ha seleccionat per a aquesta nit poemes pensats per ser escoltats, fugint del tòpic de la poesia femenina ensucrada per abraçar una lírica més urbana, dura i contundent.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Valoració de la presidència espanyola de la UE a la URV
Balanç de la Presidència Espanyola de la Unió Europea En el marc de la Universitat d'Estiu de la Rovira i Virgili, l'expert Pau Solanilla (assessor del gabinet del Secretari d'Estat per la UE) analitza el tancament de la presidència rotatòria d'Espanya i el relleu de Bèlgica. Malgrat el context de crisi econòmica, es destaquen fites assolides que sovint han passat desapercebudes mediàticament. Fites principals de la presidència Govern Econòmic: S'ha establert la base per a una major coordinació de les polítiques econòmiques i cessió de sobirania institucional. Tractat de Lisboa: Adaptació a les noves figures de lideratge (Herman Van Rompuy i la Baronessa Ashton), prioritzant l'estabilitat institucional per sobre de la visibilitat personal. Europa dels Ciutadans: S'han aprovat directives clau com la de trasplantament d'òrgans i la Iniciativa Ciutadana Europea, que permet presentar propostes legislatives amb un milió de signatures. Acord de Cels Oberts: Una fita històrica en la gestió de l'espai aeri entre la Unió Europea i els Estats Units. L'Horitzó 2020 i el Futur Solanilla presenta l'Estratègia Europa 2020, un full de ruta per fer la UE més competitiva, sostenible i integrada socialment davant l'augment dels països emergents. "Espanya ha donat un pas enrere, sacrificant la visibilitat de la presidència rotatòria perquè les noves figures poguessin estar en el seu lloc el més aviat possible." El paper de les presidències rotatòries Es fa una distinció clara entre pes polític i visibilitat: tot i que les presidències rotatòries perden presència mediàtica en favor de les figures fixes del Tractat de Lisboa, mantenen una gran càrrega de treball tècnic i de coordinació de nou consells de ministres.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Sopars Gastronòmics al Concurs de Focs de Tarragona
Nova Iniciativa Gastronòmica al Passeig de les Palmeres L'Associació de Restauradors de la Part Alta de Tarragona presenta una proposta inèdita coincidint amb el 21è Concurs Internacional de Focs Artificials. Deu restaurants de la ciutat traslladen les seves cuines al carrer per oferir sopars a l'aire lliure en una zona delimitada del Passeig de les Palmeres. Els principals detalls de l'esdeveniment són: Dates i Horaris: Del dimarts al dissabte de la setmana vinent. L'espai obrirà a les 20:00h i tancarà a la 01:00h (entre setmana) o a les 02:00h (divendres i dissabte). Format de Sopar: Es tracta de tastets o mitges racions que permeten provar la varietat culinària de diferents establiments amb un sol tiquet. Espai Chill-out: Després de l'espectacle pirotècnic (22:30h), s'oferirà música amb DJ i servei de copes. Funcionament i Preus dels Tiquets L'accés a la zona de taules i cadires (amb capacitat per a 600 persones) requereix la compra prèvia de tiquets nominals: Tiquet de 15 €: Inclou 2 tastets i 1 beguda. Tiquet de 25 €: Inclou 4 tastets i 2 begudes (recomanat per a un sopar complet). "Hem volgut convertir una setmana que habitualment era dolenta per a la restauració de la Part Alta en una setmana bona, traient la nostra cuina al carrer." Important: Els tiquets es venen per dies específics (identificats per colors) per evitar aglomeracions i garantir el servei. Es poden adquirir als restaurants participants i a les oficines del Patronat de Turisme. Restaurants i Oferta Culinària Cada restaurant ofereix entre 4 i 5 propostes diferents, des de cuina tradicional fins a creacions més avantguardistes: Refugi: Proposa plats com mongetes amb botifarra, peus de porc o cargols. AQ (Restaurant de la Cua): Ofereix opcions com crema de foie amb maracujà, carpaccio de vedella o amanida de tabulé. Altres participants mencionats: Sadoi, La Cocafera, Les Coques, Iagut i Jordis.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
Actualitat i infraestructures sanitàries a Tarragona
Reforç Sanitari d'Estiu i Pressió Assistencial El director dels serveis territorials de Salut, Joaquim Pallajà, detalla el dispositiu de reforç per a la temporada estival de 2010 a la zona costanera de Tarragona, des de l'Hospitalet de l'Infant fins a Calafell. • Reforç de personal: S'han incorporat 44 metges, 40 infermeres i 35 auxiliars per absorbir l'increment de població, que pot arribar al milió de persones al Camp de Tarragona. • Patologies prevalents: A l'estiu predominen les afeccions digestives (gastroenteritis), cremades solars i petites lesions, a diferència de les respiratòries d'hivern. • Gestió de plantilles: Les vacances del personal es fan de forma esglaonada per mantenir l'operativitat dels centres de salut. Grans Obres: L'Hospital Joan XXIII Es repassa l'estat de les inversions i les remodelacions estructurals del centre de referència de la demarcació. Nou Servei d'Urgències Les obres estan en la seva fase final i es preveu la posada en funcionament entre finals d'agost i setembre. El nou espai permetrà: • Millor sistema de triatge per prioritzar casos greus. • Major agilitat en proves complementàries i confort per als professionals. Projectes de futur i el Parc Sanitari • El projecte del nou edifici de consultes externes tindrà un cost de 30 milions d'euros i està en fase de concurs d'idees. • Es planeja un futur bloc quirúrgic i una remodelació de la planta setena per alliberar espais estratègics. • Pallajà respon a la polèmica sobre el greuge amb Reus: "No tenim previst fer un nou hospital a Tarragona; la remodelació total és la fórmula més viable per seguir treballant sense aturar el servei." Equipaments de Proximitat i Atenció Primària El CAR de Campclar L'inici de les obres d'aquest Centre d'Alta Resolució es preveu per a principis de l'any vinent. Ajudarà a descarregar les urgències del Joan XXIII, ja que podrà resoldre el 90% de les demandes de la zona de Ponent. CAP Torrefort - La Granja S'han implementat canvis organitzatius per reduir les llistes d'espera i, un cop s'inauguri el centre de Campclar, es procedirà a una remodelació integral d'aquest centre que té 20 anys d'antiguitat. Gestió del Sistema i Finançament • Factura informativa: El departament estudia recuperar el lliurament d'una factura informativa als pacients ingressats perquè coneguin el cost real del seu tractament. • Copagament: Tot i ser un debat obert, Pallajà afirma que actualment no hi ha cap fórmula sobre la taula pel context de crisi. • Recepta electrònica: El sistema ja està implantat al 100% de centres d'atenció primària, amb un ús d'aproximadament el 55% del total de receptes emeses.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
26'
Mobilitat i Seguretat a Tarragona: Entrevista a Carles Castillo
Gestió de la Mobilitat a la Part Alta L'Ajuntament de Tarragona ha implementat noves mesures de restricció de trànsit a la Part Alta, motivades principalment per les obres de rehabilitació de la muralla. L'objectiu és reduir l'impacte dels aproximadament 6.000 vehicles que circulen diàriament pel barri. Detalls de les restriccions • L'accés estarà limitat a residents amb targeta de circulació i operacions de càrrega i descàrrega en horaris específics. • Es preveu un període informatiu d'entre un i dos mesos abans de començar a sancionar. • El regidor destaca una flexibilitat total per a comerciants, motos i cuidadors de persones dependents. • S'estudia la instal·lació de càmeres de control per automatitzar les sancions a vehicles no autoritzats. Oci Nocturn i Terrasses Es discuteix la gestió de les terrasses a la Plaça de la Font, buscant l'equilibri entre l'activitat econòmica i el dret al descans. • Normativa estricta: L'incompliment d'horaris o d'ocupació pot suposar la retirada de la terrassa durant 12 mesos en cas de reincidència. • Regularització: L'ajuntament vol locals de qualitat que compleixin amb les mesures de seguretat i insonorització. "No podem tenir locals irresponsables que tripliquen o quintupliquen l'aforament permès." Transport Públic i Millores de l'EMT S'han activat els reforços d'estiu cap a les platges i s'han millorat les línies de barris perifèrics com Sant Salvador i Buenos Aires. Visions estratègiques • Expansió territorial: L'Empresa Municipal de Transports (EMT) té la voluntat de donar servei a municipis veïns i, especialment, crear un aerobús directe a l'aeroport de Reus. • Estació com a centre cultural: L'estació d'autobusos s'està rehabilitant per ser un espai d'exposicions per a artistes joves. Seguretat Ciutadana i Videovigilància Tarragona es redefineix com una ciutat segura, amb ràtios de criminalitat inferiors a la mitjana catalana i espanyola. Tot i així, s'ha constituït una comissió per estudiar la videovigilància. • Es proposa instal·lar càmeres a la Part Baixa i als accessos dels barris de Llevant per prevenir robatoris. • El regidor recalca que el missatge no ha de ser d'inseguretat, sinó de prevenció rigorosa.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
20 anys de l'Arxiu del Port de Tarragona
Celebració del 20è Aniversari de l'Arxiu Portuari L'emissora Tarragona Ràdio realitza un programa especial per commemorar les dues dècades d'història de l'Arxiu del Port de Tarragona. L'acte compta amb la presència de destacats representants del sector, posant en relleu la col·laboració entre diferents institucions portuàries de l'Estat. La importància del patrimoni documental La doctora Ana María Mojarro, cap de l'Arxiu del Port de Huelva, destaca que els arxius portuaris són essencials per entendre la història d'Espanya des del segle XIX fins a l'actualitat. Segons els experts: Els ports són el millor termòmetre per mesurar l'activitat econòmica i social d'un territori. La documentació permet conèixer el dia a dia de les ciutats, des de la demografia familiar fins a les activitats industrials com les drassanes. L'Arxiu de Tarragona es reconeix com a pioner en la gestió del patrimoni marítim. Repàs a les activitats i projectes Josep Anton Burgasé, president del Port de Tarragona, detalla les iniciatives actuals: Digitalització de les actes de l'antiga Junta de les Obres del Port. Inauguració d'una exposició commemorativa al Tinglado 4. Organització de conferències especialitzades en dret marítim i història de l'art. "Els ports són el millor observatori documental de la societat: reflecteixen què es produeix, què s'exporta i com viu la gent." Cooperació Interportuària Es fa èmfasi en el treball conjunt entre els arxius de Tarragona, Huelva, Gijón, la Corunya, Santander i Barcelona. Aquests equips col·laboren en la creació de quadres de classificació comuns i en la normalització documental per preservar la memòria col·lectiva del litoral espanyol.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Reptes i valor dels arxius en el seu 20è aniversari
El paper dels arxius i la recerca actual En el marc del 20è aniversari de l'Arxiu del Port de Tarragona, diversos experts debaten sobre l'estat actual de la recerca i la gestió documental. Tot i la millora en la infraestructura arxivística de la ciutat, s'observa una certa desconnexió amb les generacions més joves. Obstacles en la recerca universitària Els ponents assenyalen que els estudiants sovint confonen la immediatesa del món digital amb la feina d'arxivística: La cultura de l'audiovisual i el clic ràpid xoquen amb la necessitat de fer una tria i selecció manual de documents originals. Es detecta una falta d'incentius per part del professorat universitari per fomentar la investigació directa a les fonts. La recerca requereix un temps i una paciència que l'entorn digital actual sembla penalitzar. L'obertura a la ciutadania Més enllà dels acadèmics, l'arxiu s'està convertint en un espai per al ciutadà comú, que hi acudeix per motius personals o xafarderia històrica: Cerca d'antecedents familiars i memòria històrica. Consultes administratives, com llicències d'obres o dades d'antigues empreses. Interès per la fotografia històrica i l'evolució urbana. "Entrar al món dels arxius és una cosa fantàstica; és com buscar roballons: de vegades trobes i de vegades no, però el procés de fer-te teva la documentació és fascinant." Digitalització i conflictes legals Un dels punts més complexos és la digitalització i l'accés públic. Malgrat els avenços tecnològics, existeixen contradiccions normatives entre la Llei d'Arxius i la Protecció de Dades Nominals, fet que obliga els gestors a retirar documents de la xarxa si contenen dades personals sensibles. S'espera que el relleu generacional d'arxivers aporti una mentalitat més oberta i menys restrictiva en la consulta de fons.