Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

3001-3024 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
35'
20 anys de l'Arxiu del Port de Tarragona: Recerca i Història
L'Arxiu com a font de coneixement històric En motiu del 20è aniversari de l'Arxiu del Port de Tarragona, diversos autors i investigadors es reuneixen per debatre sobre la importància d'aquesta institució en la preservació de la memòria col·lectiva i la facilitació de la recerca històrica. Experiències d'investigació i publicacions clau El programa compta amb la participació d'autors que han transformat la documentació de l'arxiu en obres literàries i tècniques de gran valor: • Lluís Ballester: Coautor de 'El naixement dels barris del Port', qui explica com la seva curiositat com a metge el va portar a investigar l'evolució social de la zona. • Teresa Muntanya: Autora de 'Navinímia', un inventari exhaustiu de milers d'embarcacions del segle XIX que han passat pel port, facilitant la feina a futurs investigadors. • Marc Soler: Periodista i autor de 'Els fars de Catalunya', que destaca la vessant més humana i sentimental de la costa catalana. El repte de la recerca: Entre el tresor i la sorpresa Els convidats coincideixen que treballar en un arxiu és com buscar un tresor. Sovint, la recerca no és lineal; el que comença com una cerca específica pot acabar derivant en una troballa inesperada que canvia el rumb del llibre. "Vens a l'arxiu i, en funció del que trobes, fas el llibre. Sempre hi ha una sorpresa que no t'esperes en absolut." Dificultats tècniques i evolució digital S'aborden els obstacles habituals dels investigadors: • La lectura de cal·ligrafies antigues i les errades de transcripció fonètica dels noms de vaixells estrangers. • La necessitat de compaginar la vida professional amb la passió per la recerca (la "doble vida" de l'investigador). • La transició cap a la digitalització, que tot i que facilita l'accés des de casa, pot fer perdre la riquesa de la relació humana amb l'arxiver. L'impacte social i urbà de Tarragona Es detalla com l'arxiu ha permès documentar l'origen de barris com el Serrallo, que va néixer de condicions precàries i assentaments al voltant de fortins com el del Francolí, evolucionant fins a convertir-se en un dels pilars de la identitat tarragonina actual.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Valor i reptes dels arxius en el seu 20è aniversari
Celebració i importància de l'Arxiu del Port Amb motiu del 20è aniversari de l'Arxiu del Port de Tarragona, s'exposa la rellevància d'aquestes institucions com a pilars de la memòria històrica. La conversa destaca com l'arxiu es nodreix de donacions i cessions de particulars i entitats, transformant el material brut en coneixement compartit en forma de llibres i recerca. Modalitats de custòdia de documents Es detallen les diferències entre les diverses formes de col·laboració ciutadana amb els arxius: Donació: Cessió definitiva de la propietat del document al fons bibliogràfic. Dipòsit: L'arxiu custodia el document durant un temps pactat sense que el propietari perdi els seus drets. Garantia de conservació: L'arxiu ofereix condicions òptimes (control d'humitat i plagues) que difícilment es poden mantenir en l'àmbit domèstic. "És una manera de garantir la conservació d'aquesta documentació perquè a casa nostra podem tenir problemes d'humitat o d'insectes." El paper de l'investigador i els reptes acadèmics Els experts debaten sobre la situació actual de la recerca històrica a Catalunya: Fonts documentals: No sempre una gran quantitat de cites equival a qualitat, però conèixer les fonts és la garantia mínima de solidesa científica. L'obstacle de la llengua: Molta documentació medieval i moderna està escrita en llatí, cosa que suposa una barrera per als estudiants actuals. Baixa freqüentació universitària: Malgrat les facilitats tecnològiques (documents inventariats a internet), els estudiants universitaris trepitgen poc els arxius un cop superat el batxillerat. Riquesa documental a Tarragona Es destaca que Tarragona i el seu camp estan especialment dotats documentalment, amb fons notarials que es remunten a segles enrere i que encara tenen molt potencial per ser descoberts i analitzats per noves generacions d'historiadors.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
20 anys de l'Arxiu del Port de Tarragona
Història i Orígens de l'Arxiu del Port L'Arxiu del Port de Tarragona celebra el seu 20è aniversari, una fita que commemora la transformació d'un magatzem de documents desordenats en un centre de recerca de referència. Durant l'entrevista, els protagonistes recorden com, a finals dels anys 80, es va prendre la decisió d'organitzar la ingent quantitat de documentació que el port havia acumulat des del segle XVIII. Una feina titànica de recuperació Context inicial: La documentació es trobava dispersa i sense cap ordre sistemàtic, sovint guardada per simple manca d'espai. L'impuls institucional: Antoni Pujol, president del Port entre 1987 i 1995, va ser el motor de la iniciativa, entenent que el port és el termòmetre de la ciutat. El paper de la recerca: Sota la guia del doctor Lluís Navarro, les historiadores Coia Escoda i Mercè Toldrà van realitzar el buidat i la catalogació entre els anys 1987 i 1989. "L'Arxiu del Port de Tarragona va ser un projecte pioner a tot l'Estat espanyol, obrint camí a altres arxius portuaris." Tresors documentals i funcionalitat actual Fons històrics: S'hi conserven llibres de registre del segle XVIII i XIX, a més de troballes curioses com el fons personal de la família Castellarnau. Doble caràcter: L'arxiu funciona com un ens històric-administratiu, servint tant per a la recerca acadèmica com per a la gestió documental actual de la pròpia institució. Instal·lacions: Actualment compta amb sales de consulta, control de temperatura i humitat, i espais per a la divulgació escolar.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
29'
20 anys de l'Arxiu del Port de Tarragona
Celebració i Història de l'Arxiu El programa especial de Tarragona Ràdio commemora el 20è aniversari de l'Arxiu del Port de Tarragona des de la seva seu a la Plaça dels Carros. Malgrat l'afonia de la seva directora, Coia Escoda, l'equip tècnic guia els oients a través dels fons documentals que preserven la memòria marítima de la ciutat. Gestió i Conservació de Documents L'arxiu no només custòdia documents antics, sinó que s'alimenta diàriament de la documentació administrativa generada per l'Autoritat Portuària. • La documentació es transfereix a l'arxiu quan els expedients tenen almenys cinc anys. • Es gestionen més de dos quilòmetres de documentació repartits en quatre plantes. • Les sales de reserva mantenen una temperatura constant de 19 graus i una humitat del 60% per evitar la degradació del paper. "Un arxiu és una unitat d'informació que, a part de la custòdia, gestiona fons bibliogràfics i hemerogràfics essencials per als tècnics i investigadors." Tresors i Curiositats Històriques Entre els documents més destacats es troben veritables joies que expliquen l'evolució de Tarragona: • Projecte del Moll de Costa (1883): Un plànol que ja intentava resoldre la façana marítima de la ciutat. • Llibre de Fars (Segle XIX): Un registre meticulós dels consums d'oli i les hores d'encesa del far de Sant Carles de la Ràpita. • Rifes del Segle XVIII: Documents que demostren com es recaptaven fons privats per finançar les obres del port. • Projecte de desviament de la via del tren (1883): Curiosament similar a les propostes urbanístiques actuals. Digitalització i Futur L'arxiu s'ha adaptat a les noves tecnologies mitjançant la digitalització massiva per facilitar l'accés remot i protegir els originals fràgils. • Disposen de 9.000 fotografies digitalitzades i un fons de vídeo d'un terabyte de capacitat. • Treballen amb tècniques avançades com l'ús de Photoshop per reconstruir plànols de gran format a partir de múltiples escanejos.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
Torna 'Toc de Castell' a Tarragona Ràdio per a la temporada 2010
Inici de la Nova Temporada de 'Toc de Castell' Tarragona Ràdio estrena la nova temporada del programa d'actualitat castellera Toc de Castell, conduit per Joan Ramon Ocanya. El programa es consolida com l'espai de referència per analitzar el món dels castells amb els seus protagonistes, mantenint un format de tertúlia d'una hora. Horaris i Noves Tecnologies Horari d'estiu: Dimecres de 20:00 h a 21:00 h. Horari habitual: A partir de finals d'agost, el programa passarà a emetre's de 21:00 h a 22:00 h. Interactivitat: La gran novetat d'enguany és l'estrena d'un grup a Facebook, on els oients podran participar, fer suggeriments i respondre a una pregunta setmanal. Anàlisi de la Temporada i el Concurs de Castells Joan Ramon Ocanya destaca que aquesta temporada està marcada per l'any de concurs, fet que ha provocat que moltes colles accelerin la seva posada a punt. "Totes les colles han començat amb una petita velocitat més en quant s'avancen objectius... sens dubte això ve influenciat perquè enguany és any de concurs." Favorits: Es perfila un duel intens entre els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, sense oblidar la Colla Joves Xiquets de Valls i els Capgrossos de Mataró. Classificació: Hi ha una lluita aferrissada per estar entre les 14 colles que participaran en el Concurs de Castells de Tarragona d'octubre. Àmbit local: A Tarragona, les colles van a un ritme més pausat però constant, amb canvis en les direccions tècniques dels Xiquets de Tarragona i els Xiquets del Serrallo. Primer Programa i Retransmissions El primer episodi de la temporada comptarà amb representants dels Xiquets de Tarragona, Castellers de Vilafranca i la Colla Vella de Valls. A més, l'emissora confirma la retransmissió en directe de les grans diades de la ciutat: Sant Magí, Santa Tecla, la Mercè i el Concurs de Castells (3 d'octubre).
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
2010-06-30 XAVIER TARRÉS
Actualitat Urbanística a Tarragona L'entrevista amb Javier Terrés, tinent d'alcalde de territori, repassa l'estat dels projectes clau que defineixen el futur de la ciutat, centrant-se en el desbloqueig de normatives i la millora d'infraestructures crítiques. El POUM i l'Acord amb Protecció Civil El punt més rellevant és el principi d'acord entre l'Ajuntament i la Direcció General de Protecció Civil per a la tramitació del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). Aquesta negociació ha estat Complexa a causa de les distàncies de seguretat amb la indústria petroquímica. • L'acord permetrà el creixement de la ciutat sense les limitacions dràstiques plantejades inicialment. • Es garanteixen projectes com la Ciutat Esportiva de Camp Clar, el nou camp del Gimnàstic i l'expansió comercial a la zona de Llevant i Ponent. • Terrés preveu l'aprovació provisional de forma imminent, tot i que evita fixar una data exacta al calendari. Infraestructures Ferroviàries: ADIF i la Plaça dels Carros Arran del tràgic accident a Castelldefels, es posa el focus en la seguretat del pas a nivell de la Plaça dels Carros. • L'obra de soterrament depèn exclusivament de l'ADIF, que està incorporant modificacions tècniques reclamades per l'Autoritat Portuària. • L'Ajuntament ha cedit el disseny tècnic per salvar una claveguera romana trobada a la zona. • També s'espera l'execució de les inversions per suprimir les barreres arquitectòniques a l'estació de tren convencional. Horitzó 2017: Jocs del Mediterrani L'urbanisme de Tarragona està íntimament lligat a la candidatura dels Jocs del Mediterrani de 2017. • S'ha constituït un consorci amb l'INCASOL per desenvolupar la Vila Mediterrània (Àrea Residencial Estratègica). • El projecte inclou la construcció de piscines olímpiques, pavellons professionals i la remodelació de l'anella de Camp Clar. Altres Projectes Urbans i Obres en Marxa • Tabacalera: Les obres començaran per les naus culturals i el mur verd el proper setembre o octubre. • Equipaments Sanitaris: Es confirma la reserva de terrenys a la Vall de l'Arrabassada per al futur hospital de Santa Tecla. • Hoteleria: El projecte de l'hotel singular al Pla de la Seu rebrà el vistiplau urbanístic en breu per iniciar obres. "Aquest POUM s'ha fet en un sol mandat, una fita que pocs ajuntaments poden explicar amb aquesta celeritat."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Sorteig de la 3a edició de la campanya Tasta
Detalls del concurs antitabaquisme Tasta L'episodi se centra en el sorteig de la tercera edició de la iniciativa Tasta, un projecte de l'àrea de salut de l'Ajuntament de Tarragona i l'Associació de Professionals per a la Prevenció del Tabaquisme (APTA). El concurs té com a objectiu motivar els fumadors a abandonar l'hàbit mitjançant un compromís formal signat durant el mes de maig. Dinàmica i Premis Els participants s'havien de comprometre a deixar de fumar el 31 de maig (Dia Mundial sense Tabac) i mantenir-se abstinents durant tot un mes. Els premis inclouen: Primer premi: Un viatge d'una setmana a Tunísia per a dues persones (gentilesa de Viatges Berga). Segon premi: Un abonament doble per al Festival d'estiu ETC. Tercer premi: Un abonament anual a les instal·lacions esportives municipals. El procés de deixar de fumar Cinta Deufí subratlla que deixar de fumar és un procés que sovint requereix diversos intents: "No és un fracàs, cal tornar-ho a intentar. Cada intent que es fa és un aprenentatge." També s'explica que, per validar els guanyadors, es realitzarà una coximetria (prova de control del monòxid de carboni) per verificar l'abstinència real. Resultats del sorteig en directe El programa intenta contactar amb els seleccionats, però es troba amb la dificultat de la recaiguda: Francisca (Reus): Primera seleccionada pel viatge, confessa haver fumat durant el mes i queda descartada. Isabel (Tarragona): Reserva per al viatge, també admet haver tornat a encendre cigarretes. Javier (Torredembarra): Seleccionat pel tercer premi, confirma que segueix fumant. Juan Carlos (Terrassa/URV): No localitzat en aquell moment. L'episodi conclou amb la intenció de seguir buscant guanyadors entre les reserves fora d'antena per fer el lliurament formal la setmana següent.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
41'
Festival d'Estiu de Tarragona i estrena de Plan B
Presentació de l'espectacle «Les criatures de Prometeu» L'episodi se centra en l'obertura del Festival d'Estiu de Tarragona (ETC) amb una producció pròpia d'alt nivell. L'entrevista amb Aranxa Sagardó, directora de la companyia de dansa Plan B, detalla el procés de creació d'aquesta obra basada en l'únic ballet de Beethoven. Característiques de la producció • Es tracta d'una col·laboració entre la companyia Plan B i l'orquestra Camerata XXI, dirigida per Tobias Gossmann. • L'obra es divideix en dues parts: De lo Diví (més iconogràfica i mitològica) i De l'Humà (més conceptual i avantguardista). • Hi participen 15 ballarins d'elit seleccionats d'entre més de 300 aspirants d'arreu d'Europa. • L'escenografia és mòbil i la posada en escena busca un llenguatge contemporani, allunyat de les anotacions clàssiques de l'època de Beethoven. "Volem que sigui un espectacle que estigui al nivell de les millors companyies que estan ara mateix a Europa; no volem que es quedi en un espectacle local." Programació del Festival ETC 2010 El coordinador del festival, Jordi Giramé, desgrana la resta de la cartellera que omplirà el Camp de Mart i altres espais de la ciutat durant el juliol i l'agost: Música i Jazz de primer nivell • Chick Corea & Freedom Band: Una de les poques actuacions a Catalunya d'aquesta llegenda del jazz. • Joan Manuel Serrat: Presenta l'espectacle Hijo de la luz y de la sombra, un homenatge a Miguel Hernández amb suport audiovisual de cineastes com Isabel Coixet o Vigas Luna. • Pereza: L'aposta pel pop-rock estatal orientada al públic jove. Arts Escèniques i Altres Propostes • El Avaro de Molière: Producció del Centro Dramático Nacional protagonitzada per Juan Luis Galiardo. • La Nit de Sant Joan: El retorn del clàssic de Dagoll Dagom amb música de Sisa i direcció de Carles Alberola. • Circ Acrobàtic Nacional de Pequín: Espectacle titulat Dreams que combina acrobàcia, òpera xinesa i una estètica molt cuidada.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Sant Pere al Serrallo: Tradició, Gastronomia i Futur
Celebració de Sant Pere al Serrallo L'emissió radiofònica destaca la vitalitat del barri mariner de Tarragona, el Serrallo, durant la seva Festa Major de Sant Pere. Després d'un període marcat per les obres d'urbanització, el barri es presenta totalment renovat i amb una gran afluència de públic en els actes festius. La Gastronomia com a Eix Central Els restauradors locals subratllen el paper fonamental de la cuina en aquestes festes: * Èxit de participació: S'han realitzat actes multitudinaris com la paella popular per a 180 persones organitzada pel restaurant Balandra. * Terrasses a l'interior: Per primera vegada, s'ha aconseguit tancar els carrers interiors al trànsit per instal·lar-hi terrasses, creant un ambient més autèntic i mariner. * Concursos: Destaca el tradicional concurs de fideus arrossejats. Unitat i Futur del Barri Un dels punts clau és la sinèrgia entre l'associació de veïns, els restauradors i la confraria: * Es reivindica un model de barri on la restauració i el veïnat convisquin en equilibri per evitar la desertització. * L'eslògan "Enamora't del Serrallo" busca potenciar l'atractiu romàntic i tradicional del barri per atreure a tota la ciutat. * Es preveu un juliol cultural amb cinc dissabtes de havaneres davant la confraria. La Situació del Sector Pesquer L'Esteve Ortiz, president de la Confraria de Pescadors, aporta la visió del sector: "Avui hem d'estar amb el Sant, que el Sant se fixi amb nosaltres, ens beneixi i no ens deixi de la mà... perquè si no, estem perduts del tot." Fi de la veda: El proper 1 de juliol comença la temporada d'arrossegament amb expectatives mixtes a causa de la crisi i els preus del mercat. Denúncia sectorial: Es critica la imposició de normatives europees (criteris de l'Atlàntic aplicats a la Mediterrània) que dificulten la feina dels pescadors autòctons.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
27'
Inserció laboral dels graduats de la URV
Presentació de l'Observatori de l'Ocupació L'episodi comença amb l'anàlisi de les dades de la selectivitat a Tarragona, on el 94% dels alumnes han aprovat. A partir d'aquí, s'introdueix Ferran Manyer, director de l'Observatori de l'Ocupació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), un organisme creat per analitzar com els graduats s'integren en el mercat de treball. L'estat de l'ocupació universitària L'estudi presentat se centra en la promoció de l'any 2004, analitzant la seva situació tres anys després de graduar-se. Les conclusions principals són: • La taxa d'ocupació se situa al voltant del 95%, desmentint el mite de la universitat com a "fàbrica d'aturats". • Existeix una clara feminització a les aules: el 65% dels titulats són dones, les quals mostren un rendiment acadèmic més exitós. • Persisteix una divisió de gènere cultural: les dones predominen en ciències socials i salut, mentre que els homes es concentren en les enginyeries. Qualitat i sectors de la feina Pel que fa a la qualitat de l'ocupació, s'observa una concentració elevada en pocs sectors. El 70% dels graduats treballa en educació, sanitat, serveis a les empreses, institucions financeres o l'administració pública. El fenomen del mileurisme i la bretxa salarial L'estudi aporta dades rellevants sobre les condicions econòmiques: • Només un 26% dels graduats de la URV són mileuristes, una xifra inferior a la mitjana juvenil catalana. • Tanmateix, existeix una bretxa salarial del 21% en perjudici de les dones, explicada en part per la segmentació ocupacional i els sectors on treballen. Sobreeducació i competències clau Un dels punts crítics és el desajust entre la formació i la feina realitzada: • Entre un 15% i un 20% dels graduats se senten sobreeducats, afirmant que la seva feina no requeriria el títol universitari. • Per contra, es detecta una manca d'habilitats socials, capacitat de lideratge, idiomes i presa de decisions. "L'estratègia de Bolonya busca precisament reforçar aquestes habilitats extracadèmiques que el mercat demana i que els títols antics potser no cobrien prou." L'entrevista conclou amb l'anunci d'un nou estudi que analitzarà l'impacte de la crisi econòmica i l'adaptació al nou Espai Europeu d'Educació Superior.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
28'
2010-06-29 REPRESENTANTS POLÍTICS
Anàlisi i reaccions a la sentència del Tribunal Constitucional L'episodi se centra en el pols polític i social generat per la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. A través d'una sèrie d'entrevistes amb representants dels principals partits polítics de Tarragona i veus ciutadanes, s'analitza l'impacte d'aquesta decisió jurídica en el futur de Catalunya. Posicions dels partits polítics • Partit Popular (Alejandro Fernández): Expressa satisfacció perquè l'Estatut ja és legalment constitucional. Considera que la sentència entra dins de la normalitat i critica les falses expectatives generades pel govern de Zapatero. • PSC (Francesc Vallès i Josep Fèlix Ballesteros): Mostren indignació i decepció. Defensen que el TC està desacreditat i aposten per recuperar la integritat de l'Estatut mitjançant el diàleg i el pacte amb l'Estat espanyol. • Convergència i Unió (Joan Aregio): Afirma que s'ha creuat una frontera en les relacions entre Catalunya i Espanya. Manifiesta que la via de la negociació està esgotada i que cal donar la paraula al poble en un referèndum. • Esquerra Republicana (Sergi de los Rios): Veu la sentència com la prova definitiva que l'encaix de Catalunya dins d'Espanya és impossible, reivindicant la independència i un estat propi com l'única sortida. Resposta social i movilitzacions "No s'ha de mirar cap a la manifestació, sinó cap a la persona que ha enganyat a la població catalana." • S'anuncia una gran manifestació unitària per al 10 de juliol a Barcelona. • L'Ajuntament de Tarragona preveu aprovar una declaració institucional en defensa de l'autogovern. • El sentiment al carrer barreja la decepció, el desconeixement tècnic de la sentència i, en alguns casos, un fort sentiment d'irritació envers les institucions judicials de l'Estat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Estrena de Les Creatures de Prometeu a Tarragona
Inauguració del Festival d'Estiu de Tarragona L'entrevista presenta l'estrena de l'espectacle de producció pròpia Les Creatures de Prometeu, que tindrà lloc al Camp de Mar. Aquesta col·laboració neix del desig d'unir dues institucions professionals de la ciutat: la companyia de dansa Plan B i l'orquestra Camerata XXI. Una visió contemporània de Beethoven L'obra es basa en la música que Ludwig van Beethoven va compondre originalment per a un ballet. Tot i que l'original seguia unes anotacions coreogràfiques estrictes de l'època, aquesta versió aposta per una visió conceptual i avantguardista del segle XXI, dividida en dues parts simbòliques: De l'odiví: Inspirada en la iconografia clàssica del mite (el foc, l'àguila). De l'humà: Una part més teatral que reflexiona sobre l'oposició necessària per a l'avenç social. Producció d'elit i projecció internacional L'espectacle destaca per la seva gran dimensió i qualitat: Compta amb 14 ballarins d'elit seleccionats entre més de 300 aspirants de tot Europa. L'orquestra està formada per 40 músics sota la direcció de Tobias Gossmann. La producció ha estat un camí de dos anys i mig de treball intens. "No volem que sigui un espectacle local; volem que estigui al nivell de les millors companyies d'Europa." Futur i nous projectes Arantxa Sagardó ha anunciat que, després d'aquesta estrena, col·laborarà amb José Martínez (étoile de l'Òpera de París) en un duet que es presentarà a Israel i al Teatre dels Camps Elisis de París, consolidant la projecció internacional de la dansa tarragonina.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
19'
2010-06-29 JORDI JARIA
Anàlisi i conseqüències de la sentència de l'Estatut En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el professor de Dret Constitucional de la URV, Jordi Jané (referenciat com Haria al text), analitza l'impacte de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya. L'expert destaca que, tot i que molts mitjans parlen de 14 articles inconstitucionals, la realitat és que la retallada es fa de forma fragmentària i afecta el moll de l'os de l'autogovern des d'una vessant més simbòlica que pràctica. Punts clau de la resolució Nació i Preàmbul: El TC avala el terme "nació" al preàmbul però li nega l'eficàcia jurídica. Tot i això, el professor remarca que és un fet històric recollit pel Parlament i que manté un valor interpretatiu. Llengua i Ensenyament: Es manté el català com a llengua vehicular, però s'elimina el caràcter de llengua "preferent" a les administracions públiques. A la pràctica, es considera una retallada irrellevant perquè es manté el concepte d'"ús normal". Justícia i Autogovern: Aquí es troba el punt més crític. La sentència impedeix la creació d'un Consell del Poder Judicial de Catalunya. L'expert ho titlla d'"escandalós" i incoherent, ja que altres comunitats com Andalusia mantenen articles similars. Finançament: La retallada es considera mínima en aquest àmbit, ja que el text que va sortir de Madrid ja era "pobre" i poc ambiciós per resoldre el dèficit fiscal. Els tres escenaris polítics de futur "La sentència el que deixa molt tocat és l'ideal federal, l'ideal de l'Espanya plural." Segons el professor, s'obren ara tres vies possibles per a Catalunya: Erosió de l'autogovern: Una fase de retrocés i disminució de les competències sota la tutela de l'Estat. Retorn al "peix al cove": Abandonar els grans discursos i centrar-se en negociacions puntuals per obtenir millors recursos econòmics. Projecte d'estat propi: L'opció independentista, alimentada per la desafecció que genera el tancament de les vies federals. En conclusió, la sentència s'interpreta com un missatge de l'Estat que marca un sostre clar a les aspiracions de Catalunya dins de la Constitució actual.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
28'
Coaching i Salut: Una Nova Actitud Médica
Introducció i Canvi de Paradigma en la Sanitat L'episodi presenta la Dra. Jassi Molins, metgessa especialista en rehabilitació amb una trajectòria de més de 30 anys. Al llarg de la conversa, s'analitza l'evolució del sistema sanitari des d'una estructura jerarquitzada cap a un model basat en el treball en equip i la col·laboració interdisciplinària. El Paper Actiu del Pacient Es destaca la transformació de la relació metge-pacient, on s'abandona la figura del pacient passiu que només espera instruccions. • La comunicació és l'eix central de la confiança. • La implicació i participació de l'usuari són claus per a l'èxit del tractament. • Cal superar la tendència actual de la societat del benestar que busca solucions ràpides i màgiques. El Coaching com a Eina Sanitària La Dra. Molins explica com ha adaptat les eines del coaching (tradicionalment vinculades a l'esport o l'empresa) a l'àmbit de la salut. Metodologia i Aplicació "El coaching no és un model per se, sinó una metodologia que s'enfoca en les solucions i no tant en els problemes." L'estratègia es basa en: • L'ús de la pregunta i l'escolta activa. • El foment de la consciència sobre la pròpia situació. • La implementació de petits passos per trencar la dinàmica negativa i la manca de constància en la rehabilitació. Casos Reals i Experiència Pràctica El llibre presentat recull experiències amb patologies com l'artrosi, la fibromiàlgia o l'esclerosi múltiple, on l'actitud i l'autogestió de la malaltia marquen la diferència en la qualitat de vida. • Es discuteix la importància de l'autoconeixement i la gestió de l'estrès, especialment en dolors psicosomàtics (com les contractures cervicals). • Es menciona el paper del procés de dol en malalties cròniques o accidents greus per arribar a una fase d'acceptació i acció.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Inici del Campus d'estiu de l'ADT a Tarragona
Comença el Campus de l'ADT al Complex Educatiu L'edició del 2010 del campus organitzat per l'Associació Deportiva de Torreforta (ADT) ha donat el tret de sortida amb una gran participació de nens i nenes al complex de l'antiga Universitat Laboral de Tarragona. L'activitat, que s'allargarà fins al 9 de juliol, ofereix un espai de convivència i esport per a infants d'entre 6 i 16 anys. Activitats i Instal·lacions El coordinador del campus, Dani Montero, ha detallat la rutina diària dels participants, que gaudeixen d'una oferta molt completa: Esports principals: El minibàsquet se situa com l'activitat estrella, seguit del futbol i altres jocs esportius. Horaris: Els nens estan ocupats de 9:00 a 18:00 h, incloent entrenaments, dinar i temps de lleure. La Piscina: És, sense dubte, l'element més valorat. Després de l'activitat física sota el sol, els banyets són el moment preferit tant d'alumnes com de monitors. Novetats: Enguany s'ha incorporat una sala d'informàtica i una sala de televisió per als moments de descans després de dinar. L'impacte de la crisi i el futur del club Malgrat la bona rebuda, Montero reconeix que la situació econòmica actual s'ha fet notar en les inscripcions: "El tema de la crisi s'ha notat. Hem tingut un baixón d'uns 40 o 50 crios respecte a l'any passat, però resistim amb uns 220 nens, que és un bon número." A més de la vessant lúdica, el campus serveix com a plataforma de captació de talent (cantera) per a l'ADT i altres clubs de la zona com el Nàstic, ja que molts nens que no pertanyen a cap equip són fitxats després de veure el seu rendiment durant aquestes setmanes. Visites i sorpreses Durant el campus, s'esperen activitats especials com gincames i la visita de representants de la candidatura de Tarragona 2017 per als Jocs del Mediterrani, amb l'objectiu d'explicar el projecte als més joves.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
La Germandat de l'Ecce Homo de Tarragona al Vaticà
Expedició a Roma de la Germandat del Sant Ecce Homo L'expedició, formada per més de 120 persones, s'ha desplaçat a la capital italiana amb un objectiu històric: participar en una audiència amb el Papa Benet XVI al Vaticà. Aquest viatge és la culminació d'un somni que va començar fa quatre anys a Montserrat. Objectius i fites del viatge L'expedició no només busca la trobada religiosa, sinó també la promoció cultural de la ciutat de Tarragona: * Interpretació del Virolai a la plaça de Sant Pere amb el sac de gemecs i timbals. * Portar el nom de la Setmana Santa tarragonina i de la ciutat a l'epicentre de la cristiandat. * Realitzar una pregària musical de fe per totes les famílies i ciutadans de Tarragona. Agenda i activitats a Roma Durant la seva estada, la germandat té previstos diversos actes oficials i culturals: 1. Recepció amb l'embaixador d'Espanya davant la Santa Seu, Francisco Vázquez, on es tocarà música catalana i italiana a la Plaça d'Espanya. 2. Visites culturals a les Catacumbes de Sant Calixt i al Coliseu. 3. L'audiència papal del dimecres, on el grup anirà identificat amb samarretes negres de la Germandat. Suport institucional L'expedició compta amb el suport de les màximes autoritats locals, que s'uniran al grup per a l'audiència de dimecres: "Hem d'agrair a l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i a l'arquebisbe Monsenyor Jaume Pujol el seu suport; ells ens acompanyaran Dimecres en aquest somni." La secretària de la germandat, Elvira Ferrando, destaca que la banda està formada per 55 membres d'edats molt diverses, des de nens de 7 anys fins a veterans de 73, demostrant la vitalitat i el relleu generacional de l'entitat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
Projecte Nàstic 2010-2011: Economia i Planificació
Balanç Econòmic i Pla de Viabilitat El director general del Nàstic, Lluís Fàbregas, detalla una situació financera crítica amb un desfase d'uns 4,5 a 5 milions d'euros. Per fer-hi front, el club aplicarà un rigorós pla de viabilitat que inclou: • Una reducció del pressupost d'entre el 30% i el 35%. • L'objectiu d'estabilitzar les despeses al voltant dels 6 milions d'euros. • El refinançament del deute a llarg termini (uns 10 anys) aprofitant el suport de l'Ajuntament. "Durant els propers 5-6 anys tindrem una hipoteca important a les nostres esquenes; haurem de destinar part del pressupost a amortitzar el deute." Nova Campanya de Socis Malgrat la necessitat d'ingressos, el club ha decidit baixar les quotes de soci entre un 6,5% i un 7% (uns 20 euros de mitjana) per intentar recuperar la massa social, que actualment es troba sota els 6.000 abonats. Projecte Esportiu 2010-2011 L'etapa esportiva estarà liderada per Luis César, un tècnic que genera consens i il·lusió per la seva trajectòria prèvia al club. Construcció de la Plantilla • Criteris de fitxatge: Es busca talent però, sobretot, compromís absolut amb l'escut. No es buscaran "jugadors estrella" per currículum si no s'ajusten a la realitat econòmica. • Renovacions i Sortides: Es preveu una neteja profunda del vestidor. Jugadors com Rubén Pérez estan a prop de renovar, mentre que el futur de Campano és incert. • Noms propis: S'estan gestionant les incorporacions d'Oscar Rubio i el porter del Reus, Moragon. Infraestructures i Marca Pròpia L'estadi millorarà la seva seguretat amb el sistema UCOS (videovigilància) i es presentarà una nova samarreta en breu. El club seguirà apostant per la seva pròpia marca de roba esportiva com a via de negoci addicional.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
25'
Centenari del Teatre Metropol: Història i Escena
Una Obra Col·lectiva a Sis Mans El llibre commemoratiu del centenari del Teatre Metropol de Tarragona ha estat creat per tres autors amb perfils diferents (periodista i historiadors), cosa que aporta una heterogeneïtat única a l'obra. El text es divideix en tres grans blocs que cobreixen des dels orígens fins a l'actualitat: • La part històrica i els orígens com a Patronat Obrer. • L'evolució urbana i arquitectònica del projecte de Josep Maria Jujol. • Els darrers 15 anys de programació professional des de la reobertura el 1995. Arquitectura i la Figura de Jujol L'edifici és una joia del modernisme que, durant dècades, va restar oculta sota capes de pintura i falta de coneixement. • L'aportació de Jujol: Es destaca la seva planta no simètrica i l'ús de la llum i el color, elements que es van malmetre durant els bombardejos de la Guerra Civil de 1938. • Redescobriment: La restauració va permetre recuperar el mobiliari original i objectes modernistes que havien estat perduts o oblidats a les golfes. • La Façana: Malgrat el seu valor interior, els autors coincideixen que la façana a la Rambla Nova passa desapercebuda i li manca una il·luminació monumental que el dignifiqui com a teatre. 15 Anys d'Èxits Escènics Des de la seva reinauguració el 1995 amb la companyia Comediants, el Metropol ha esdevingut el centre neuràlgic de la cultura a Tarragona: • Ha acollit les millors figures del teatre català i estatal (Flotats, Concha Velasco, etc.). • Manté una programació molt activa que combina el món professional amb l'amateur i escolar. • > "És un teatre molt familiar on tothom es pot trobar el seu espai." Patrimoni i Identitat Tarragonina La conversa clou amb una reflexió sobre la necessitat que els tarragonins valorin més el seu patrimoni modernista. Es destaca la singularitat geogràfica de la ciutat, situada entre el mar i la muntanya, i el valor de l'eix de la Rambla Nova com un espai arquitectònic excepcional que mereix ser mirat amb "ulls de turista".
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
Diàleg entre Joieria Contemporània i Patrimoni Romà
Una proposta artística única al Museu Nacional Arqueològic El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presenta una exposició de producció pròpia que estableix un diàleg fascinant entre el passat clàssic i la joieria contemporània. Aquesta iniciativa forma part de la línia Antiguitat-Contemporanitat, que busca posar el patrimoni històric com a eix central de la creació artística actual. Les protagonistes: Quatre veus i una visió global L'exposició ha estat creada per quatre artistes de procedències diverses (Tarragona, Barcelona, Denver i Japó), que han treballat durant dos anys per fusionar la seva estètica amb la història de Tàrraco: Inma Givert: Treballa sobre la memòria sota el referent de la deessa Nemocine. Sharon Schaffner: Explora el caos inspirant-se en la deessa de la salut, Igea, i la nina d'ivori romana. Mayumi Tsukuda: Utilitza fibres naturals i materials orgànics sota la protecció de Diana. Marisa Perales: Se centra en l'ordre i la natura mitjançant còduls de platja i la figura d'una ninfa. Conceptes clau i materials L'obra destaca per l'ús de materials poc convencionals en la joieria tradicional, creant un vincle directe amb els objectes arqueològics trobats a les excavacions: Materials diversos: Des de l'or i la plata fins a l'os, el fang, el vidre, els teixits i fins i tot la closca d'ou. Diàleg històric: Les peces contemporànies s'exposen al costat d'objectes originals del museu, com amulets, joguines romanes (nines articulades) i joieria antiga. Perspectiva de gènere: L'exposició està tamitzada per un llenguatge i unes vivències marcadament femenines, connectant les divinitats antigues amb la realitat personal de les creadores. "Cap història ens pot ser aliena, totes formen part de la nostra realitat actual." Activitats per a l'estiu a Tàrraco A més de l'exposició (oberta fins al 3 d'octubre), el MNAT ofereix una programació estiuenca completa: * Visites teatralitzades: A la Vila dels Munts (Altafulla) amb els anfitrions Caius i Faustina. * Tallers per a joves: Arqueologia, jocs romans i teatre amb taller de màscares. * Vacances a Tàrraco: Visites familiars per descobrir l'urbanisme i la vida quotidiana romana.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Imprudències al pas a nivell de la plaça dels Carros
Risc i Imprudències al Pas a Nivell de Tarragona L'actualitat marcada pel tràgic accident de Castelldefels ha tornat a posar el focus sobre la seguretat ferroviària a la ciutat de Tarragona, concretament al pas a nivell de la plaça dels Carros. Aquest punt és considerat un punt negre a causa de la freqüència amb què els vianants ignoren les mesures de seguretat. Diagnosi de la Situació El periodista Josep Ardila, des d'una unitat mòbil, descriu un panorama de negligència quotidiana: Incompliment de senyalització: S'ha observat nombrosa gent creuant amb les barreres abaixades i el semàfor en vermell. Pas inadequat: Molts vianants, tot i estar les barreres pujades, creuen pel mig de la calçada destinada als vehicles en lloc d'utilitzar el pas de vianants. Punt d'alta afluència: La proximitat a la zona de lleure, la platja del Miracle i el port fa que sigui un lloc de pas constant, especialment a l'estiu. Testimonis i Reivindicacions Les entrevistes realitzades als vianants revelen diverses actituds davant del perill: Manca de paciència: Alguns ciutadans admeten que passen per no esperar, posant com a excusa les presses per arribar a la feina. Crítica a les infraestructures: Es reivindica la necessitat urgent del projecte de soterrament de les vies, una demanda històrica de la ciutat. Efecte crida: Un dels entrevistats destaca el perill de l'exemplaritat negativa: "Quan tu creues la via, obligues indirectament a molta gent que s'està esperant a pensar que està fent el ruc i acaben passant també, posant-los en perill." Conclusions Tot i que el retard en les obres de soterrament és un fet acceptat, els periodistes subratllen que les deficiències en la infraestructura no justifiquen les imprudències que posen en risc la vida pròpia i la dels altres. Es demana una major consciència cívica i el compliment estricte de les normes de seguretat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
28'
Cursos d'Estiu URV: Risoteràpia i la Barcelona dels 70
Introducció als Cursos d'Estiu de la URV L'episodi explora l'oferta formativa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per a l'estiu, destacant dos cursos que comencen el proper dilluns. Aquestes activitats, tot i tenir un component acadèmic, estan obertes a tota la ciutadania i busquen el creixement personal i la recuperació històrica. Risoteràpia: Salut i Benestar La primera part del podcast se centra en el curs Risoterapia desencadenant de Salut i Benestar, coordinat per Maria Antònia Martorell, Dolors Burgellés i Montse Muñoz. Conceptes Clau i Beneficis • El riure com a eina d'autoconeixement i mecanisme de defensa per alliberar tensions. • Diferenciació entre el riure sanador (compartit) i el riure tòxic (agressiu o burlesc). • Impacte fisiològic: reducció del cortisol (hormona de l'estrès) i activació de mecanismes de benestar, fins i tot amb el riure forçat. Aplicació en la Infermeria i la Vida Quotidiana "El riure neix del cor i és un llenguatge universal que genera comunicació i ens obre a les altres persones." Les coordinadores expliquen com aquesta disciplina s'ha integrat en la formació d'infermeria durant 14 edicions, servint com una eina terapèutica fonamental per a l'acompanyament vital dels pacients. L'Altra Moguda: Barcelona Anys 70 La segona part presenta el curs L'altra movida, Barcelona, any 70, coordinat per José Carlos Suárez. Reivindicació de l'Underground Català L'objectiu és rescatar la memòria d'una Barcelona que va ser l'oasi de la vanguàrdia a Espanya, anterior a la movida madrileña, però sovint oblidada per interessos polítics. Figures i Temàtiques del Curs • Personatges: Ocaña, Pau Riba, Mariscal, Sisa i Pepe Rivas (Ajo Blanco). • Temes: Llibertats sexuals, el còmic underground, el teatre i la influència de la Gauche Divine. • Metodologia: El curs inclou taules rodones i la projecció de la pel·lícula Ocaña, retrat intermitent de Ventura Pons.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Vigilància i seguretat a les platges de Tarragona
Dispositiu de la Creu Roja del Mar per a l'estiu L'inici oficial de la temporada d'estiu activa el desplegament de seguretat a les platges tarragonines gestionat per la Creu Roja del Mar. Amb un calendari que va del 15 de juny al 15 de setembre, l'entitat garanteix la vigilància diària de 07:00h a 19:00h. Balanç de la Nit de Sant Joan La festivitat va requerir un hospital de campanya a la Platja del Miracle per atendre diverses incidències: * Talls i ferides per vidres clavats. * Casos de coma etílic i desmais. * Un perfil d'afectat majoritàriament adolescent (entre 13 i 17 anys). Operativitat i Prevenció El dispositiu a la demarcació de Tarragona compta amb prop de 140 socorristes (dels quals uns 50 treballen a la ciutat). La seva rutina inclou: 1. Revisió de corrents i presència de meduses a primera hora. 2. Actualització de la informació i banderes a la web oficial. 3. Patrullatges preventius per evitar conductes de risc. Imprudències i Medi Ambient Els responsables de seguretat alerten sobre diferents comportaments que posen en perill els banyistes: * Salts des de les roques: És la imprudència més persistent, especialment entre el jovent a zones com la Rabasada o el Miracle. S'han registrat situacions de risc extrem on banyistes han caigut a prop de motos aquàtiques de rescat. * Ús de sabó a les dutxes: Una pràctica prohibida que requereix la intervenció de la Guàrdia Urbana en casos de reincidència. * Presència de gossos: Tot i que ha disminuït, encara es detecten animals en zones com Tamarit o el Bosc de la Marquesa. "No podem estar les 24 hores a la platja; a partir de les 7 de la tarda l'afluència baixa, però la gent ha de ser responsable de la seva pròpia seguretat." Finalment, es destaca que platges com la Rabasada són les més conflictives pel seu fàcil accés i la configuració de les roques que convida a l'ús temerari.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
27'
2010-06-25 PREVISIONS TURÍSTIQUES PER A L'ESTIU
Anàlisi del Sector Turístic a la Costa Daurada Representants dels sectors d'hotels, apartaments i càmpings analitzen les perspectives per a la temporada d'estiu, marcades per la incertesa econòmica i els canvis en els hàbits de consum. Tendències en el Comportament del Client S'observa una transformació profunda en la manera com els turistes planifiquen les seves estades: • Reserves d'última hora: La capacitat de previsió ha disminuït dràsticament; el client decideix el destí pocs dies abans en funció del temps i el preu. • Estades més curtes: S'ha passat del mes sencer o la quinzena a escapades de pocs dies o una setmana. • Segmentació de les vacances: Les noves generacions prefereixen viatjar més vegades a l'any però durant períodes més breus. Reptes i Problemàtiques Específiques Cada sector afronta dificultats particulars en l'entorn actual: • Apartaments Turístics: Denuncien una greu competència de l'oferta paralegal i critiquen el canvi de regulació administrativa de Turisme a Habitatge. • Càmpings: El factor climatològic és determinant per a les reserves, tot i que l'auge dels bungalows ajuda a atraure clients de zones més llunyanes. • Hotels: Adaptació constant a les noves demandes de serveis que van més enllà del tradicional binomi de sol i platja. L'Impacte de la Crisi i els Mercats Emissors Tot i el context de retallades econòmiques tot Europa, el sector es manté moderadament optimista: "És el moment de fer les coses millor que mai; no serà una temporada de rècord, però no serà dolenta." • Diversificació: La fortalesa de la regió recau en la varietat de mercats (França, Rússia, Països Baixos, Bèlgica i el mercat nacional de proximitat). • Elements clau: L'efecte tractor de PortAventura i la connectivitat de l'Aeroport de Reus amb els vols de baix cost són considerats pilars estratègics per a la competitivitat del destí.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
7'
L'elaboració artesana de les coques de Sant Joan
Tradició i artesania a la Pastisseria Trill En motiu de la celebració de la Nit de Sant Joan, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio visita la Pastisseria Trill per conèixer de primera mà com s'elaboren les coques tradicionals. El pastisser Toni explica que la jornada comença a les 5 del matí per poder atendre l'alta demanda d'aquest producte estrella. Elaboració i ingredients principals La preparació segueix un mètode totalment artesanal, sense l'ús de maquinària industrial, posant èmfasi en la qualitat dels productes bàsics: Base de brioix: Elaborada amb farina, ous, llet, sucre i espècies com la matafaluga i l'anís. Varietats populars: Tot i que la de cabell d'àngel es manté com la més típica, la de crema està guanyant molta popularitat. També es fan versions de nata i de maçapà per encàrrec. Decoració: S'hi afegeixen pinyons i fruita abans de passar per l'estufa de fermentació i, finalment, al forn. "Aquí es fa tot amb les mans, amb els ous de la gallina i la llet de la vaca, com s'ha fet sempre." Tendències de consum i preus L'entrevista també desvetlla aspectes econòmics i de consum per a la revetlla actual: Impacte de la crisi: Es nota una lleugera reducció en la mida de les coques, tot i que les famílies mantenen el costum de comprar-ne. Rangs de preu: El cost per família oscil·la habitualment entre els 16 i els 30 euros. Producció: En una sola jornada es poden arribar a produir entre 200 i 300 coques de diverses mides. Finalment, es destaca que la millor manera de gaudir-ne és el mateix dia, ja que en ser un producte de brioix, tendeix a assecar-se amb el pas de les hores.