Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

3097-3120 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
28'
Anàlisi de la vaga del sector públic a Tarragona
Context de la mobilització Aquest episodi de Tarragona Ràdio se centra en la vaga del sector públic convocada pels sindicats per protestar contra les mesures de retallada del govern. A través de diverses entrevistes, s'analitzen els motius de la protesta, els serveis mínims i l'impacte previst a la demarcació de Tarragona. Perspectives de l'Administració Educació i Serveis Mínims El director dels serveis territorials d'Educació, Vicent Villena, detalla el funcionament de les escoles durant la jornada: • Es preveu l'obertura de tots els centres públics per garantir el dret a l'educació. • Els serveis mínims inclouen un membre de l'equip directiu, un auxiliar i un docent per cada quatre unitats. • Villena critica que els sindicats d'educació aprofitin la convocatòria general per incloure reivindicacions pròpies que considera poc realistes en temps de crisi. Gestió Sanitària Lluís Durant, cap de suport operatiu de la regió sanitària, confirma que l'atenció d'urgències i les unitats especials (UCI, cures intensives) funcionaran amb normalitat. La plantilla mínima serà del 25%. Veu dels Sindicats i Treballadors Els motius del "cabreig" Jaume Prós (CCOO) i Àngel Martín de Sande (UGT) coincideixen en el sentiment de decepció i indignació dels funcionaris: • Rebutgen la imatge de "privilegiats" que es projecta des d'alguns sectors. • Denuncien la pèrdua de poder adquisitiu, la temporalitat que supera el 25% i la manca de substitucions per jubilació. • > "A nosaltres no ens agrada fer vaga, però tampoc ens agrada que ens prenguin el pèl." El sector de la infermeria Anna Ballarri, del sindicat SATSE, exposa la precarietat de les infermeres, amb salaris base que en molts casos no arriben als 1.000 euros. Denuncia situacions de persones enfadades i esgotades per la ràtio de pacients, citant exemples de plantes amb una sola infermera per a 16 malalts. Debat sobre la Reforma Laboral El programa finalitza amb una reflexió sobre el futur decretazo del govern central si no hi ha acord amb la patronal el 16 de juny. Els sindicats demanen reformes alternatives: • Una reforma fiscal perquè paguin els qui més tenen. • Una reforma financera per controlar el flux de diners públics cap a la banca.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Debat sobre la prohibició del burca als carrers de Tarragona
El debat sobre l'ús del vel integral a l'espai públic L'episodi analitza la polèmica al voltant de la possible prohibició del burca i el niqab en edificis oficials i a la via pública. El contingut combina les opinions directes dels ciutadans amb l'anàlisi experta d'un antropòleg per oferir una visió polièdrica sobre la convivència intercultural. Opinions de la ciutadania de Tarragona Josep Ardila recull el sentiment del carrer, on es detecta una clara divisió, tot i que predomina la incomoditat cap al vel integral: Reticència a la prohibició: Molts ciutadans eviten la paraula prohibir per considerar-la massa dura o autoritària dins d'un sistema democràtic. Seguretat i identificació: Hi ha una preocupació compartida sobre la impossibilitat d'identificar la persona que hi ha sota la vestimenta. Drets de les dones: Alguns entrevistats consideren el burca una ofensa o una eina d'humiliació que limita la llibertat femenina. Reciprocitat i adaptació: Diverses veus defensen que els nouvinguts s'han d'adaptar a les pautes de comportament europees. L'anàlisi de l'expert: Jordi Moreras L'antropòleg i professor de la URV, Jordi Moreras, aporta context acadèmic i crític al debat: Coyuntura política: Qualifica el debat actual d'atrotinat i alerta que molts partits busquen un rèdit electoral davant les properes eleccions. Comunicació i convivència: Moreras sosté que la base de la societat és la interacció visual i comunicativa, la qual queda truncada pel vel integral. Diferenciació de conceptes: L'expert aclareix les diferències fonamentals entre les peces de roba: Hijab: Mocador que tapa el cabell, sovint vinculat a la identitat i l'estètica. Niqab/Burca: Vestimentes reactives que busquen el distanciament social i neguen la participació activa en la societat. "El niqab és una perspectiva clarament reactiva... un missatge de no voler participar en determinats àmbits de la convivència." Riscos de la regulació estricta L'expert adverteix que una normativa massa restrictiva o generalitzada podria generar processos de desintegració i aïllament de determinades comunitats en lloc d'afavorir la seva inclusió.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
La Volta Ciclista a Tarragona surt de la Rambla Nova
Retorn del ciclisme d'elit al centre de Tarragona L'entrevista se centra en la quarta etapa de la Volta Ciclista a Tarragona, que enguany presenta la novetat destacada de sortir des de la Rambla Nova, al cor de la ciutat. Francesc Fortuny, coordinador de la Federació Catalana de Ciclisme, explica els detalls logístics i esportius de la jornada. Detalls de l'etapa i logística Sortida neutralitzada: Es produirà a les 15:30h des de l'estàtua dels Despullats, recorrent la Imperial Tarraco i l'avinguda de Roma abans de començar la competició real cap al Morell i Vilallonga. Infraestructura: Fortuny destaca que una sortida és menys complexa que una arribada, requerint principalment un vehicle de control de signatures i la coordinació amb la Guàrdia Urbana per tallar el trànsit. Recorregut: Tot i que l'etapa de Cambrils va ser l'"etapa reina", la d'avui inclou quatre colls puntuables: la Batalla, el Forat, Porrera i la Teixeta. Estat del ciclisme català i futur "Una cursa no la fan dura els recorreguts, sinó que la fan dura els corredors." Fortuny reivindica la necessitat de crear un equip professional català per evitar que els joves talents (la pedrera) hagin de marxar a equips forans o abandonar l'esport per falta de sortides. També menciona referents actuals com Javi Tondo i Joaquim "Purito" Rodríguez. Polèmiques i rumors al món del ciclisme Es comenta la notícia d'actualitat sobre la possible utilització de motors ocults a les bicicletes del Tour de França: 1. Fortuny es mostra escèptic i demana respectar la presumpció d'innocència. 2. Afirma que les bicicletes passen controls tècnics rigorosos dels jutges. 3. Destaca que moltes vegades es posa el focus del dopatge exclusivament en el ciclisme quan és un problema que afecta molts altres esports.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
La tasca vital de la Federació de Bancs d'Aliments
Reconeixement a la tasca social i humanitària L'entrevista se centra en el lliurament dels Premis ONAS per part del Centre d'Iniciatives Ecològiques Mediterrània de Tarragona, on la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (FESBAL) és guardonada. José Antonio Bustó, director general de l'entitat, explica el funcionament d'aquesta xarxa que agrupa 52 bancs d'aliments a tot l'estat. Funcionament i logística dels bancs Els bancs d'aliments operen com a entitats benèfiques sense ànim de lucre formades per voluntaris (uns 1.200 a tot Espanya). El seu esquema de treball és similar al d'una empresa però amb finalitat social: Proveïdors: Recerca d'aliments gratuïts d'empreses i institucions. Gestió de magatzem: Emmagatzematge i logística interna. Distribució: Lliurament dels productes a entitats benèfiques, mai directament a particulars. L'impacte de la crisi econòmica Bustó destaca que la situació actual és crítica a causa de l'increment de la demanda. S'ha observat un canvi en el perfil de l'usuari, incloent-hi persones amb titulació superior que no poden fer front a la hipoteca i a l'alimentació simultàniament. Malgrat la crisi, la solidaritat ha crescut: "S'ha passat de la solidaritat com a sentiment a la solidaritat com a virtud." Necessitats i crida a la col·laboració Actualment, les mancances més urgents són: Productes clau: Sobretot llegums i oli. Recursos logístics: Maquinària per als magatzems i transport. Voluntariat: Es necessiten mans tant per a la gestió interna com per a campanyes externes. Finalment, es recorda la campanya de recollida de queviures al supermercat Eroski de Parc Central a Tarragona, animant la població a participar activament.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Entrevista a Jordi Jané sobre crisi i infraestructures
Actualitat política i el debat sobre la burca L'entrevista comença abordant la polèmica sobre la regulació de la burca arran de les decisions municipals a Lleida. Jordi Jané, diputat de Convergència i Unió (CiU), expressa la seva opinió sobre aquest fenomen: Defensa que la societat catalana es basa en la cara descoberta com a part de la seva cultura i convivència. Comparteix les decisions dels ajuntaments per regular-ho en l'àmbit local, ja que coneixen la seva realitat. Es mostra contrari a fer una llei general al Congrés o al Senat, considerant-ho un possible focus de xenofòbia i un excés de normativa. Crisi econòmica i el govern de Zapatero Jané analitza la situació crítica de l'economia espanyola i les mesures d'austeritat del govern de José Luis Rodríguez Zapatero: Crítica a la gestió: Acusa el govern d'haver negat la crisi i d'actuar només quan la Unió Europea ha amenaçat amb la intervenció. Defineix la situació com un pacient a l'UCI. Responsabilitat de vot: Explica que l'abstenció de CiU en el decret de retallades no va ser per salvar el govern, sinó per evitar el col·lapse del deute públic i la caiguda de l'euro. Fi d'etapa: Jané afirma que l'etapa de Zapatero està "acabada" per falta de credibilitat, tot i que creu que les eleccions s'han d'avançar només quan la situació estigui mínimament sanejada. Inversions i infraestructures a Tarragona El diputat mostra la seva preocupació per les retallades en infraestructures vitals per a la demarcació de Tarragona: A-7 i N-340: Reclama el desdoblament urgent i denuncia el retard històric en comparació amb altres zones de l'Estat. Corredor Mediterrani: El considera una peça clau per a la dinamització industrial i la creació d'ocupació, tot i que dubta del calendari real d'execució. Bypass de l'Alta Velocitat: Defèn la necessitat que l'AVE arribi directament al centre de la ciutat de Tarragona per evitar el seu aïllament. Rodalies: Destaca la importància de millorar la xarxa ferroviària convencional per als desplaçaments diaris entre el Camp de Tarragona, Reus i el Baix Penedès. "No anàvem a salvar el govern, anàvem a salvar l'economia i l'euro."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
2010-06-03 UM
Millora del benestar mitjançant el joc adaptat L'Hospital de Dia Sociosanitari Francolí ha posat en marxa una iniciativa pionera anomenada Ludo Mòbil (o Vodomòbil). Es tracta d'un projecte pilot que utilitza un carretó ple de jocs i activitats lúdiques dissenyades per estimular les capacitats cognitives i físiques de pacients amb malalties neurodegeneratives. Objectius i àrees d'estimulació El projecte busca adaptar jocs infantils tradicionals per a l'ús en adults, centrant-se en diverses àrees clau: Memòria i llenguatge: Ús de jocs com el Trivial, el Party o el Tabú per treballar la memòria recent i remota. Habilitats manipulatives: Activitats de cosir, enfilar botons, utilitzar pinces de força, plastilina i elements per a desatornillar. Estimulació sensorial i musical: Un cofre musical amb instruments (panderetes, triangles) per treballar el ritme i el record de lletres de cançons antigues. Adaptació visual: Jocs amb formats gegants (cartes i dominós) per a pacients amb dèficit visual. Metodologia de treball L'atenció és totalment personalitzada i interdisciplinària: S'analitza l'estat neuropsicològic de cada pacient al seu ingrés. L'equip (metges, psicòlegs, infermeres) es reuneix mensualment per avaluar l'evolució. Es programen activitats que combinen fitxes de treball cognitiu amb moments lúdics per evitar l'avorriment. "L'objectiu era ser pioners en provar tots aquests jocs per veure de quina manera podíem adaptar els jocs de nens a gent gran."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
L'actualitat i reptes del Port de Tarragona
Situació Econòmica i Tràfic de Mercaderies El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgasé, destaca un inici d'any positiu amb un creixement del 16% en el tràfic de mercaderies durant el primer quatrimestre. Tot i que aquesta xifra s'estabilitzarà, es preveu tancar el 2010 amb un increment del 5%. • La indústria química lidera la recuperació de les exportacions. • S'observa una millora en el sector industrial i de la construcció. • El creixement de les exportacions cap als Estats Units indica una major producció de les empreses locals. Impacte de les Mesures d'Austeritat Les mesures del govern central per reduir el dèficit afecten el Port en diversos aspectes: Ajustos Interns • Retallada salarial: S'aplica al personal com a la resta de l'administració pública. • Despesa ordinària: Reducció del 15% en el pressupost corrent. • Inversions: Tot i una reducció del 13%, les grans obres com el Moll d'Andalusia i l'ampliació del Moll de la Química resten garantides. Només s'ajornen projectes menors com centres de serveis. Consell d'Administració La nova llei obligarà a reduir els membres del Consell de 25 a 15, un repte per mantenir la representativitat de tots els sectors socioeconòmics del territori. Infraestructures i Prioritats Ferroviàries Burgasé posa un èmfasi absolut en la necessitat del ferrocarril de mercaderies en ample internacional (Tarragona-Castellbisbal). "L'autoritat portuària a partir d'ara farà molt més èmfasi i molta més pressió en un tema que per a nosaltres és fonamental." Es considera una prioritat vital, per davant d'altres projectes com el tramvia, ja que és clau per a la competitivitat de la multinacional petroquímica i la creació de llocs de treball. Transformació de la Façana Marítima Obres de Proximitat • Passeig de la Independència: Finalització de les obres d'urbanització entre el pont del Ferrocarril i el Serrallo, amb inauguració prevista per l'11 de juny. • Serrallo: Es busca dinamitzar comercialment el barri, traslladant activitats com les Serrallerenes. Trasllat i Futur de l'Edifici Antic • L'activitat es trasllada al nou edifici de negocis durant el mes de juny, per estar a ple rendiment al setembre. • Sobre l'antic edifici emblemàtic, si no sorgeix cap proposta viable jurídica i tècnicament (com un hotel, que actualment té traves legals), es procedirà a la seva demolició per crear un balcó públic al port.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Debat sobre la prohibició del burca i el niqab
El debat sobre l'ús del vel integral L'episodi aborda la controvèrsia generada per la proposta de prohibir el burca i el niqab en espais públics, arran de les decisions preses per alguns ajuntaments com el de Lleida. El contingut es divideix en un recull d'opinions ciutadanes a Tarragona i l'anàlisi experta d'un antropòleg. Perspectives de la ciutadania Josep Ardila recull veus al carrer que mostren una realitat complexa: Reticència a la "prohibició": Molts ciutadans eviten l'ús de la paraula prohibir per considerar-la massa contundent o ineficaç. Seguretat i identificació: Diversos testimonis argumenten que anar amb el rostre tapat impedeix la identificació personal, el que genera desconfiança. Drets de la dona i dignitat: Alguns veuen el vel integral com una ofensa o una limitació a la llibertat femenina. Reciprocitat cultural: S'expressa la idea que, si en països musulmans cal seguir les seves normes, aquí les persones nouvingudes s'haurien d'adaptar als costums locals. L'anàlisi de Jordi Moreras L'antropòleg Jordi Moreras aporta una visió acadèmica i crítica sobre la gestió política del conflicte: Crítica a l'oportunisme polític: Adverteix que el debat pot estar inflat per la proximitat de cites electorals. Diferenciació de conceptes: És fonamental distingir entre el hijab (mocador que deixa veure la cara i té una dimensió identitària o estètica) i el niqab (vel integral reactiu). El missatge del niqab: Segons l'expert, el vel integral no és una tradició mil·lenària dels països d'origen, sinó una creació del segle XX (impulsada per l'Aràbia Saudita) que envia un missatge de no participació i ruptura amb la societat d'acollida. "El niqab és una perspectiva en la qual s'està enviant un missatge de no voler participar o voler-se situar a banda dels àmbits de la convivència."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Programació d'Estiu Jove i Cultura de Carrer a Tarragona
Activitats Estivals per a la Joventut a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona presenta una àmplia oferta d'activitats per al període estival, centrada principalment en dos grans eixos: l'Estiu Jove i el programa Cultura de Carrer. Aquestes iniciatives busquen oferir alternatives d'oci, formació i cultura a l'aire lliure aprofitant l'arribada del bon temps. L'Estiu Jove i la Formació Les inscripcions per a l'Estiu Jove ja s'han obert a través del portal web, amb una gran acollida que ha esgotat les places de disciplines com el parkour en pocs dies. El programa s'estructura en diversos àmbits: Caixa d'eines: Sessions pràctiques per fomentar l'autonomia personal cap a la vida adulta. Cultura Urbana: Tallers de BMX, skate i experiències de decoració d'espais públics per part dels mateixos joves. Noves Tecnologies: Formació en informàtica i aplicacions d'alta qualitat. Enigmes Nocturns: Una versió online 2.0 que convida a descobrir misteris interactius per tota la ciutat. La Nit de Sant Joan i Cultura de Carrer El programa Cultura de Carrer arrenca amb força durant la Nit de Sant Joan, que enguany comptarà amb quatre escenaris simultanis a la platja: Escenari Principal: Amb actuacions destacades de musicoteràpia ètnica, els finalistes dels Grammy Latinos ChocQuibTown, i clàssics de l'ska com Potato. Escenari Llatí: Dedicat a la salsa, el merengue i la bachata amb grups de Colòmbia i la República Dominicana. Música Electrònica i Soul: Espais dedicats a la cultura de club i ritmes urbans. Extensió de la Programació L'activitat no s'atura després de Sant Joan: Mostra d'Art i Artesania (26 de juny): Ubicada a la Part Alta, servirà com a aparador per a creadors emergents i artesans locals. Espectacles de Circ i Performance: Tots els dimarts de juliol hi haurà circ acrobàtic a la Plaça del Fòrum i els dimecres cantautors a la Plaça dels Sedassos. Cinema a la fresca: Projeccions en diversos barris com Torreforta per descentralitzar l'oferta cultural. "Volem que els joves se sentin propis gestors de la informació i que participin de la ciutat de nit i al carrer."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Campanya de donació de sang als CAP de Tarragona
Campanya de donació de sang per a professionals sanitaris L'episodi d'avui se centra en la nova campanya del Banc de Sang i Teixits, que té com a objectiu principal sensibilitzar els professionals de la salut (metges i infermeres) sobre la importància de donar sang. La doctora Anna Martín, directora del CAP Torreforta - La Granja, explica que es tracta de fer un exercici de responsabilitat i "predicar amb l'exemple". Punts clau de la iniciativa: Objectiu estiuenc: Es busca preveure la falta de reserves durant les vacances, època en què les donacions solen baixar mentre que les necessitats augmenten, especialment per l'accidentalitat a les carreteres. Participació oberta: Tot i que la campanya està adreçada específicament als treballadors de l'Institut Català de la Salut (ICS), qualsevol ciutadà que s'hi vulgui apropar pot participar en la donació. Calendari de la campanya: 2 de juny: CAP Torreforta - La Granja (Tarragona). 3 de juny: CAP Jaume I (Tarragona). 4 de juny: CAP Ignasi Sarró (Valls). On donar sang habitualment: La doctora recorda que, més enllà d'aquestes accions puntuals, els punts fixos a Tarragona són: 1. Hospital Joan XXIII: Obert durant tot el dia (matí i tarda). 2. Rambla Nova: Unitat mòbil disponible cada divendres davant del col·legi de les Teresianes. "És una campanya adreçada a sensibilitzar els professionals sanitaris per predicar amb l'exemple de cara als usuaris." Finalment, es fa un breu apunt sobre un proper debat al programa relacionat amb la polèmica sobre l'ús del burca en espais públics i la recollida d'opinions ciutadanes al carrer.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Entrevista a Teresa Pallarés: Crisi i infraestructures
Mesures d'ajustament i vaga de funcionaris La subdelegada del govern central a Tarragona, Teresa Pallarés, analitza l'impacte de la crisi econòmica i la convocatòria de vaga dels funcionaris per al 8 de juny. Pallarés subratlla que, tot i respectar el dret a la vaga, és imperatiu garantir els serveis mínims per no desatendre el ciutadà. Estabilitat laboral: Destaca que els funcionaris gaudeixen d'un lloc de treball estable, a diferència del sector privat, fortament castigat per l'atur. Solidaritat: Defensa que el sector públic s'ha d'"estrenyer el cinturó" per garantir el futur de l'estat del benestar. Ajustaments europeus: Recorda que les mesures no són exclusives d'Espanya, sinó una tendència general a Europa. Infraestructures i inversions a Tarragona Pel que fa a les retallades en matèria d'infraestructures, la subdelegada admet que hi haurà una dilatació en els terminis de diversos projectes, tot i que no es preveu una aturada general de les obres ja iniciades. A-27 i Corredor del Mediterrani: Es manté la confiança en la continuïtat d'aquestes obres, tot i que el ritme es pot veure afectat. T-11 i accessos: Les obres a l'autovia T-11 avancen positivament amb consens veïnal pel que fa a les passarel·les i la rotonda del centre comercial. Projectes ferroviaris: Pallarés aposta per seguir dibuixant els projectes de futur (trasllat de vies, noves estacions) per estar preparats un cop superada la crisi. Equipaments i gestió d'espais públics Es detalla l'estat de projectes clau per a la ciutat de Tarragona: Banc d'Espanya: Confirmació del trasllat de les oficines de la subdelegació a nous terrenys prop de Joan XXIII, mentre que l'edifici de la plaça Imperial Tàrraco mantindrà un caràcter institucional. Platja Llarga: Es planteja la redacció d'un projecte nou per adaptar-se a les demandes de l'Ajuntament i entitats ecologistes. Polèmica sobre l'ús del burka Davant el debat sobre la prohibició del vel integral als edificis públics, la subdelegada demana prudència: "Són temes que s'han de tractar amb molt de respecte, amb molta cura i amb molta sensibilitat per no fer-ne una eina electoralista." Tot i que reconeix que és un tema de seguretat i identificació, subratlla que la incidència d'aquest cas a Tarragona és, hores d'ara, pràcticament residual.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Participació ciutadana i nous projectes turístics a Tarragona
Consulta ciutadana per al nou marxandatge El Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, amb el suport del Pla de Competitivitat de la Tàrraco Romana, ha posat en marxa una iniciativa perquè els ciutadans triïn les imatges més representatives de la ciutat per a futurs productes de marxandatge. Categories de votació: S'han seleccionat 21 elements dividits en Monuments, Objectes i Festes i tradicions. Elements destacats: Actualment, l'Amfiteatre i el Balcó del Mediterrani encapçalen les preferències, seguits per la Catedral i la Medusa. Participació: Fins al moment, unes 700 persones ja han emès els seus vots a través del web oficial o de punts físics com el de Tàrraco Viva. Procés de producció i artesania Un cop finalitzada la votació el 7 de juny, el projecte seguirà els següents passos: 1. Concurs per a artesans: Les imatges guanyadores serviran de base per a un concurs obert als més de 150 oficis artesans reconeguts. 2. Jurat d'experts: Una tria professional avaluarà la viabilitat comercial i la qualitat dels dissenys. 3. Comercialització: Es preveu que els productes estiguin disponibles a la tardor. Infraestructures i futur: El Banc d'Espanya El futur centre d'interpretació turística a l'antic edifici del Banc d'Espanya serà l'aparador principal de la ciutat. Segons s'ha detallat: * Les obres de condicionament començaran abans de finals d'any. * Pretén ser un punt d'acollida tant per al visitant com per al ciutadà, amb productes de proximitat com vi i oli. Modernització dels punts d'informació Carles Sanz ha anunciat una reestructuració dels punts d'informació turística per millorar l'atenció i la imatge visual de la ciutat: * Es tancaran els antics "poliedres" i es prioritzaran tres oficines fixes obertes tot l'any (Camp de Mar, Rambla Nova i Carrer Major). * La nova oficina del Camp de Mar serà un mòdul prefabricat digne i funcional que també servirà com a punt de venda d'entrades per a festivals culturals.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
5'
2010-06-01 UM HISENDA
Concentració del Sector Públic Els treballadors de l'administració pública s'han concentrat a les portes de la delegació d'Hisenda a Tarragona per protestar contra les retallades salarials. Aquesta acció, que es repeteix diàriament a les 12:00 del migdia, aplega un centenar de persones i té un caràcter indefinit. Característiques de la Mobilització Caràcter espontani: La protesta no està convocada per cap sindicat ni partit polític; és una decisió individual dels treballadors. Transversalitat: Hi participen empleats de diversos grups (A i B) i de diferents organismes com la Seguretat Social, Trànsit i la Policia Nacional. Mètodes de protesta: Ús de xiulets i pancartes amb el lema "No a la retallada salarial" sense tallar el trànsit de la Rambla Nova. Reivindicacions Principals Els manifestants expressen el seu malestar pel fet que els funcionaris siguin sempre el col·lectiu que rep l'impacte de les crisis econòmiques: "Si hi ha una càrrega social que cal patir, l'haurem de patir entre tots, no solament els funcionaris." Pel que fa a la vaga del 8 de juny, els treballadors ho deixen a la lliure elecció de cadascú, evitant entrar en el que anomenen "jocs polítics".
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Integració i castells: El programa 'Tots som una colla'
Castells com a eina d'integració social El programa Tots som una colla és una iniciativa de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) que busca facilitar la integració de les persones nouvingudes a través d'una de les manifestacions culturals més arrelades del país. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, el projecte s'ha estès aquest any a una trentena de colles, sis de les quals pertanyen a la demarcació de Tarragona. Estructura dels tallers d'introducció Per tal d'apropar els castells a aquest col·lectiu, s'organitzen tres tipus de sessions formatives: Sessió informativa i històrica: Explicació dels valors castellers i la història de la colla local. Sessió tècnica i pràctica: Introducció a la construcció de la pinya i petits castells, on els participants poden començar a provar-se la faixa. Sessió d'assaig: Integració directa en un assaig real per viure l'experiència des de dins. Una tradició oberta a tothom Els representants de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i dels Nens del Vendrell destaquen que el món casteller ha estat, històricament, un espai acollidor on no importa l'origen, la religió ni la condició física: "En una colla castellera té cabuda tothom: des d'un nen ben jovenet fins a una persona gran, de totes les professions i classes socials." L'èxit de les proves pilot El projecte va néixer amb una prova pilot a localitats amb alts índexs d'immigració com Vic, Salt, Guissona i el Vendrell. Els resultats han estat molt positius, aconseguint que molts participants s'hagin acabat incorporant de manera fixa a les colles, ocupant posicions com a baixos o, en el cas dels nens, pujant als pisos superiors.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Balanç de 3 anys de gestió a la Diputació de Tarragona
Gestió Econòmica i Mesures d'Austeritat El president Josep Poblet destaca que la Diputació de Tarragona s'ha anticipat a la crisi mitjançant una trajectòria de racionalització de recursos iniciada el 2007. L'impacte de la crisi s'ha xifrat en una pèrdua d'ingressos de 26 milions d'euros provinent de l'Estat. Mesures clau d'estalvi: • Reducció de sous: Rebaixa de les retribucions dels càrrecs electes i congelacions salarials successives. • Control estructural: Reducció de la despesa interna i congelació de la plantilla pública (increment zero). • Recurs al crèdit: Ús del deute de manera estratègica per no paralitzar la inversió als municipis. "Hem expremut el pressupost com una llimona perquè surti alguna gota més de recursos per als ajuntaments." Pla Estratègic i Inversions Territorials Malgrat la conjuntura, Poblet assegura que el Pla Estratègic 2007-2011 es complirà en més d'un 90%. Les prioritats es mantenen en quatre vectors: 1. Aliança amb el món del coneixement. 2. Sostenibilitat ambiental. 3. Acció cultural i formació. 4. Suport directe als ajuntaments (PAM i PUOSC). Respecte a la Plaça de Toros de Tarragona, el president aclareix que l'equipament ja està plenament operatiu i tancat. Les fases pendents es limiten a urbanització exterior i millores de confort, com la instal·lació de noves banquetes valorada en 600.000 euros. Aliances i Futur Polític Regió del Coneixement Es destaca la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) com un element innovador. Projectes com el Vitec (Falset) exemplifiquen la transferència de tecnologia cap al teixit econòmic local, especialment en el sector vitivinícola i la química sostenible. Perspectives de futur Josep Poblet es mostra satisfet amb la feina feta i expressa la seva voluntat de continuar al capdavant de la institució si el seu partit i la ciutadania li renoven la confiança, posant especial èmfasi en el seu compromís personal amb l'alcaldia de Vila-seca.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Balanç dels tres anys del mandat socialista a Tarragona
Balanç del Tercer Aniversari del Mandat Municipal L'entrevista amb Begoña Floria, portaveu del grup del Partit dels Socialistes (PSC) a l'Ajuntament de Tarragona, tanca un cicle de valoracions sobre els tres anys de govern. Floria destaca que, malgrat l'impacte de la crisi econòmica i les retallades pressupostàries, el govern ha assolit un canvi de cicle necessari després de 18 anys de mandats anteriors. Gestió de la Crisi i Inversions Priorització social: Davant la falta de finançament local, l'Ajuntament s'ha centrat a optimitzar recursos per atendre les necessitats bàsiques. Compliment del programa: La portaveu afirma que ja s'ha executat el 80% del programa electoral. Projectes històrics: Es reivindica el desbloqueig de temes encallats durant dècades, com la façana marítima, l'Escola Oficial d'Idiomes i la recuperació del Banc d'Espanya. Crítiques a l'Oposició i Estil de Lideratge Floria defensa el tarannà de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, contraposant-lo al lideratge anterior: "Hem passat d'una actitud de prepotència a un alcalde que és molt més dialogant i tranquil. El lideratge no és donar cops de puny a la taula, sinó anar a desencallar projectes a Barcelona i Madrid." Acusa l'oposició (PP i CiU) de fer una política "electoralista" i "marrullera", especialment en temes com la Llei de Vegueries, on considera que no han defensat els interessos de la ciutat. Pacte de Progrés i Futur Estabilitat política: El balanç del pacte amb Esquerra Republicana (ERC) és molt positiu, destacant la "pau social" aconseguida. Horitzó 2022: La prioritat per a l'últim any de mandat és el pla estratègic Tarragona 2022 per planificar la ciutat a llarg termini. Debat sobre el burca: Floria es mostra contrària a prohibir-lo unilateralment des dels ajuntaments per no crear problemes de convivència on no existeixen, apostant per la pedagogia i la integració.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Anàlisi i Repàs del Festival d'Eurovisió 2010
Balanç del Festival a Oslo El col·laborador Vicenç Canyó analitza els detalls més destacats del darrer Festival d'Eurovisió, marcat per una barreja de bones actuacions i anècdotes polèmiques que van captivar l'audiència europea. L'incident de Jimmy Jump i Dani Diges Un dels moments més comentats va ser la irrupció de l'espontani Jimmy Jump durant l'actuació de Dani Diges: El cantant espanyol i el seu equip van mantenir la professionalitat i van continuar la interpretació malgrat els nervis. Es critica que la seguretat fos massa relaxada, permetent l'accés fàcil a l'escenari. L'incident, lluny de perjudicar-lo, va donar una visibilitat extra al vídeo de la cançó a plataformes com YouTube. El Rànquing i la Qualitat Musical Es fa un repàs de les posicions clau i la percepció de les candidatures: Alemanya (Guanyadora): Lena va destacar per la seva frescor i simpatia, trencant amb el perfil de "gran diva". Turquia i Romania: Van completar el podi amb propostes potents de pop-rock i duets energètics. Regne Unit: Va quedar en última posició amb una cançó considerada cursi i de baixa qualitat. Estratègia de les balades: Molts països (com Geòrgia o Ucraïna) van apostar per balades pensant que era la tendència guanyadora, creant un cert saturament. La importància de la posada en escena L'expert subratlla que en el format televisiu actual: "L'important és el que estàs veient a través de la televisió; l'efecte sorpresa i la imatge pesen tant o més que la pròpia veu." Els països de l'Est (Armènia, l'Azerbaidjan) tornen a demostrar que es prenen el certamen amb molta seriositat, utilitzant-lo com una finestra a Europa i invertint pressupostos considerables en coreògrafs d'alt nivell.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
2010-05-31 ESCOLA OLGA XIRINACS
L'Escola Olga Xirinacs i el seu èxit educatiu L'escola tarragonina Olga Xirinacs ha estat guardonada amb el prestigiós premi Baldiri Reixac, atorgat per la Fundació Lluís Carulla. Aquest reconeixement destaca la tasca pedagògica del centre, especialment per un projecte realitzat amb els alumnes més petits de l'escola, els de P3 i P4. Un projecte inspirat en la literatura i la natura El treball premiat es va centrar en l'obra de l'escriptora que dóna nom al centre. Les claus del projecte han estat: Interdisciplinarietat: S'ha treballat la música, la plàstica i la literatura a partir del llibre de poemes Marina. Vinculació amb l'autora: Els nens i nenes han conegut personalment l'Olga Xirinacs, qui ha participat activament en el bateig del centre i en la vida escolar. Aprenentatge per projectes: L'escola no utilitza llibres de text convencionals, sinó que articula tot l'ensenyament-aprenentatge a través de centres d'interès que motiven la canalla. Valors i futur del centre L'escola, que només té tres anys de vida, es defineix pels seus tres pilars bàsics: Aprenentatge actiu: Realització de nombroses sortides (més de dotze aquest curs) per conèixer l'entorn directament. Implicació de les famílies: Un ambient familiar on els pares participen activament en el dia a dia. Escola Verda: Un fort compromís amb el medi ambient i el reciclatge des de les edats més primerenques. "No volem ser una escola gran, sinó una gran escola." Amb els 700 euros del premi, el centre té previst ampliar el fons de la seva biblioteca escolar, consolidant així el seu creixement pedagògic malgrat les limitacions d'espai actuals.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
3'
Normalitat a la Fleca Flaquer de Tarragona després de l'incendi
Retorn a la normalitat després de l'ensurt L'establiment Fleca Flaquer, situat a la cruïlla dels carrers Higiene Anglès i Prat de la Riba a Tarragona, ha obert avui amb total normalitat. Malgrat l'incident viscut la nit anterior, el negoci funciona a ple rendiment i ja no queda cap rastre visible del succés. Detalls de l'incident L'incendi es va originar al voltant de les 21:00h - 21:30h, coincidint amb l'hora de tancament. Els punts clau del sinistre van ser: Origen: Es va cremar el compressor d'una nevera situat en un pati de llums. Causa del fum: El material aïllant de la càmera i certes gomes van generar una gran columna de fum que es va estendre per tota l'illa de cases. Intervenció: Van actuar entre 4 i 5 dotacions de bombers de la Generalitat. Impacte i expectació local Tot i que el foc no va ser d'una gravetat extrema, l'espectacularitat de la fumarera va generar molta alarma entre els veïns i vianants: "Va venir fins i tot l'alcalde; tot va anar molt bé, però el fum arribava fins al parc de la ciutat." Actualment, l'establiment ja acull nombrosos clients durant l'hora de l'esmorzar, demostrant que el succés s'ha quedat en un simple ensurt sense danys personals ni afectacions estructurals en el servei.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Dia Mundial Sense Tabac: Campanya Tasta a Tarragona
Celebració del Dia Mundial Sense Tabac a Tarragona Amb motiu del Dia Mundial Sense Tabac (31 de maig), la ciutat de Tarragona acull diverses activitats per conscienciar la població sobre els perills de l'hàbit de fumar i incentivar el seu abandonament. El focus principal és la campanya Tasta, que compta amb la col·laboració de l'Escola d'Infermeria de la URV i Tarragona Ràdio. Accions al Campus Catalunya Durant el matí, s'ha instal·lat una unitat mòbil al Campus Catalunya per atendre alumnes, professors i personal de la universitat. Els aspectes clau de la intervenció han estat: Proves de cooximetria: Mesura del monòxid de carboni als pulmons per demostrar l'impacte real del tabac en l'organisme. Assessorament personalitzat: Es donen consells per vèncer el "mono" de nicotina, que sol durar uns dos minuts en el seu pic màxim. Perfil dels usuaris: Tant joves estudiants com personal més veterà han mostrat interès per deixar l'hàbit, destacant la fatiga física com a motiu principal entre els joves. El paper fonamental de la infermeria L'Empar Valdivieso, infermera i exfumadora, destaca que el seguiment i l'acompanyament emocional són essencials per a l'èxit del procés: "Si jo he pogut resistir, pot resistir tothom... el cervell et planteja situacions constantment perquè reclama la seva dosi de nicotina, però es pot vèncer." Incentius i seguiment Campanya Tasta: Els participants que s'inscriguin i aconsegueixin mantenir-se sense fumar podran participar en el sorteig d'un viatge a Tunísia el proper 6 de juliol. Horaris: Les taules informatives es traslladaran a la Rambla Nova aquesta tarda, de 17:00h a 22:00h, per arribar a tot el públic ciutadà. Addicció: Es recorda que el tabaquisme és una drogodependència i que sovint cal recórrer als Centres d'Atenció Primària (CAP) per rebre tractaments substitutius (xiclets, pegats o fàrmacs).
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
26'
Entrevista política a Alejandro Fernández: Balanç de mandat a Tarragona
Balanç Econòmic i Gestió Municipal El portaveu del Partit Popular, Alejandro Fernández, ofereix una visió crítica sobre l'estat actual de la ciutat i la gestió del govern de Zapatero i Ballesteros. Considera que el mandat actual està "liquidat" a causa de la crisi econòmica i la manca de valentia política. L'Impacte de les Mesures Anticrisi • El PP denuncia la incoherència del govern central respecte al deute dels ajuntaments. • Fernández destaca que l'administració local només representa el 4% del deute públic, però és el sector més castigat per les restriccions. • Posa l'exemple del Mercat Central de Tarragona, on la denegació de crèdits posa en perill l'obra. Perdua de Capitalitat i Infrastructures Un dels punts més crítics de l'entrevista és la denúncia d'una suposada estratègia per restar pes polític i institucional a Tarragona en favor de Reus o Barcelona. El Debat de la Capitalitat • Segons Fernández, Tarragona està perdent la seva capitalitat sanitària i administrativa per culpa de la Llei de Vegueries. • Acusa l'alcalde de no tenir la "duresa mental" per enfrontar-se a la Generalitat i a l'Ajuntament de Reus. El Futur Ferroviari • Defensa una estació d'alta velocitat al centre de la ciutat (en un radi d'un quilòmetre). • Proposa un model d'autofinançament alliberant la façana marítima, ja que no confia en les inversions estatals ni autonòmiques. Urbanisme i Valors Socials El POUM i la Paralització de la Ciutat L'entrevistat critica la manca de transparència en el nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i lamenta que un informe de Protecció Civil, que qualifica de "fanàtic", estigui bloquejant el creixement de la ciutat des de Barcelona. El Debat sobre el Burca "L'ús del burca no és llibertat, és una imposició a les dones que em provoca fàstic." • Fernández es mostra partidari de prohibir-ne l'ús no només en espais municipals, sinó també al carrer, tot i que prefereix cercar un consens polític abans de presentar mocions populistes.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
2010-05-31 SERGI PUIG. ONG CASA
L'Origen i la Filosofia de CASA L'entitat CASA (Col·lectiu d'Accions Solidàries amb Àfrica), amb seu a Tarragona, neix del compromís d'un grup de famílies que van adoptar a l'Àfrica. Tot i que van començar de forma individual l'any 2005, recentment s'han formalitzat com a ONG per guanyar potència i visibilitat. La seva filosofia es basa en l'acció directa: projectes de volum reduït però d'impacte immediat, garantint que l'ajuda arribi sense intermediaris innecessaris. "El nostre modus operandi era fer una fotografia en origen quan ens donaven el material i una altra en destinació quan l'entregàvem; així no hi havia dubte que arribava." Projectes en Marxa i Metodologia Actualment, l'ONG lidera iniciatives clau principalment a Etiòpia, tot i que també actuen a Gàmbia, Senegal, Guinea Equatorial i el Marroc. Entre els seus projectes destaquen: Construcció de pous i escoles: A la zona de Mandura (frontera amb el Sudan), faciliten l'accés a l'aigua per reduir el temps de transport que fan els nens i vincular-ho a la seva escolarització. Microcrèdits (El Roquet Valent): Compren carretons autòctons (roquets) que faciliten les tasques diàries i el transport, reinvertint els pagaments en la mateixa comunitat. Ajuda humanitària bàsica: Distribució de llet en pols per a nadons, medicaments i material escolar. La Relació amb el Terreny L'ONG col·labora estretament amb missioners autòctons (com els pares combonians) que coneixen les mancances reals de la població. Realitzen almenys dues expedicions anuals (març i novembre) per supervisar obres i lliurar material in situ. Segons Sergi Puig, el continent genera un una connexió especial per la sinceritat i la manca d'ironia de la seva gent, el que ell descriu com un sentiment primari i directe que acaba enganxant als voluntaris.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Tarracoviva: La vida de les legions per a escolars
Tarracoviva i la divulgació històrica escolar L'episodi se centra en les activitats de Tarracoviva adreçades específicament al públic infantil i escolar de Tarragona i la Canonja. L'objectiu principal és desmuntar els mitges de Hollywood i mostrar la realitat històrica de l'antiga Roma. La vida quotidiana dels legionaris Al camp de futbol del Roqueral, l'associació Projecte Fènix presenta una recreació detallada d'un campament romà. Es destaquen punts clau com: El dia a dia del legionari: tasques de manteniment, cuina, higiene i construcció de latrines. La superació del mite: els legionaris no feien esgrima, sinó que es basaven en una formació rígida i disciplina col·lectiva. Artilleria romana: mostres de peces com la manuballista, l'escorpí i la ballista, que atrauen especialment l'atenció dels infants per la seva potència. Desmentint la visió bèl·lica En Jordi Romero, responsable de producció del festival, subratlla que l'exèrcit romà no era només una màquina de guerra, sinó una eina d'administració i urbanisme: "L'exèrcit romà bàsicament el que feia era urbanitzar i construir carreteres... es conqueria molt més amb la cultura i amb el fer obres que amb l'operació militar." Gladiadors a l'Amfiteatre Paral·lelament, a l'amfiteatre s'explica la realitat dels gladiadors. Es remarca que no morien constantment a l'arena, ja que eren esclaus de luxe molt cars de mantenir i entrenar. Participació internacional El festival compta amb grups de recreació d'arreu d'Europa, com els alemanys Time Trotter per a la cavalleria, o grups del País Basc especialitzats en les legions del Baix Imperi.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
28'
Tarraco Viva: Divulgació i Reconstrucció Històrica
L'essència de Tarraco Viva i la Reconstrucció Històrica En aquesta conversa amb Magí Seritjol i representants de les entitats Légio Primera Germànica i Nèmesis, s'explora el concepte del festival com un espai de divulgació rigorosa i no com un simple espectacle d'entreteniment. Es destaca la importància de la fidelitat històrica en cada detall, des del vestuari fins a les accions quotidianes. Novetats i activitats destacades de l'edició L'episodi detalla diverses propostes clau que els visitants poden trobar al festival: • L'espionatge romà: La Légio Primera Germànica presenta el paper dels militars en el control del territori, el sistema de correu i el servei d'informació a l'aqüeducte. • Vida quotidiana al Fòrum: Recreació d'una taverna, el comerç i els cultes domèstics, donant vida a les restes arqueològiques de la Colònia. • Jocs a l'Amfiteatre: Una visió integral d'un dia sencer a l'arena, incloent-hi la jerarquia del públic a les grades i la propaganda política. • Culte a Mitra: Un ritual mistèric i nocturn a l'amfiteatre que recrea les dures proves d'iniciació d'aquesta religió elitista. La importància de la comunicació Un dels punts centrals de la discussió és la capacitat de connectar el passat amb el present per fer la història accessible: "Nosaltres no fem entreteniment, intentem comunicar part dels coneixements que tenim per apropar-los a la gent." • Es subratlla que el públic ha pujat el seu nivell i ja no busca només oci, sinó aprenentatge actiu. • L'ús de paral·lelismes (com comparar gladiadors amb estrelles de futbol) ajuda a crear empatia i interès real.