Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

3265-3288 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Impacte de la nicotina en nadons: Estudi sobre tabaquisme passiu
L'estudi sobre l'exposició de la nicotina en nadons En aquest episodi de Tarragona Ràdio, la doctora Lurdes Rofes, metge de família i experta en drogodependències, presenta un estudi d'àmbit català que analitza l'impacte del tabaquisme passiu en els nadons. La investigació, que compta amb una mostra de 992 bebès, utilitza una metodologia innovadora per mesurar l'exposició real al fum. Metodologia de la investigació L'estudi es basa en l'anàlisi de la nicotina acumulada utilitzant mostres de cabell dels infants, una tècnica que permet veure l'exposició continuada durant l'últim mes: Enquestes vs Realitat: Es va detectar que molts pares declaren fumar menys del que realment fan davant dels seus fills, ja sigui per falta de consciència o de forma involuntària. Intervenció breu: Es compara un grup de control amb un grup on el pediatre simplement pronuncia una frase suggeridora sobre la conveniència de no fumar davant del nadó. Resultats de la prova pilot: Les dades preliminars són alarmants, ja que s'han detectat nivells de nicotina en nadons similars als d'un fumador actiu. Conseqüències i futur de la prevenció L'exposició al fum no només és una qüestió de futur, sinó que té efectes immediats en la salut del nadó: Major incidència d'otitis mitjana. Augment de problemes respiratoris de vies altes i baixes. La mare fumadora es detecta com un factor de major exposició a causa del temps de convivència. "S'ha vist que els nivells de nicotina detectats en un nadó són els mateixos que un fumador actiu; és com si el bebè estigués fumant realment." L'objectiu final és integrar aquesta intervenció breu en els protocols rutinaris de pediatria a tota Catalunya per fomentar una conscienciació amable i directa.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
1h 1min
Ple Municipal de Tarragona: Ordenances, Tabacalera i Cultura
Debat sobre la Cessió d'Espais a la Tabacalera El ple ha començat amb una discussió sobre la cessió de 5.100 metres quadrats de patrimoni municipal a la Generalitat per al Centre de Catalogació de Materials Arqueològics. • L'oposició ha criticat la falta d'informes de fiscalització previs en tractar-se d'una cessió de propietat. • L'alcalde ha defensat que el conveni és un pas previ necessari per facilitar la inversió de la Generalitat i que el control tècnic es farà en tràmits posteriors. Aprovació de les Noves Ordenances Municipals S'han aprovat definitivament dues ordenances claus derivades de la Directiva Europea de Serveis (Llei Omnibus): Ordenança de Comunicació Prèvia d'Obres • Permet que el 90% de les llicències d'obra es gestionin mitjançant comunicació, agilitzant els tràmits. • Convergència i Unió (CiU) ha votat en contra en reclamar un pla de control intern per evitar irregularitats a posteriori. Ordenança d'Activitats i Oci Nocturn • Liberalitza l'obertura de negocis per adaptar-se al lliure accés de serveis. • El debat s'ha centrat en la por dels veïns a la proliferació de bars musicals a la Part Alta i Part Baixa. El govern defensa que el control de sorolls i convivència depèn d'altres normatives específiques. Participació Ciutadana i Consultes Populars S'ha aprovat una moció d'ERC per cedir espais municipals a entitats que organitzin processos participatius. • S'exigeix el suport d'un mínim de 25 entitats registrades per garantir el rigor de la consulta. • Els socialistes s'han abstingut després de modificar el text perquè l'Ajuntament respecti les consultes sense haver de donar-los suport explícit. Polèmica per la Despesa Cultural: John Malkovich En l'apartat de precs i preguntes, s'ha qüestionat el cost del centenari del Teatre Metropol. • L'oposició considera "desorbitat" el catxé de l'actor John Malkovich (xifrat mediàticament en 230.000 €). • La regidora de Cultura, Carme Crespo, ha defensat la inversió com una eina de projecció internacional per a la candidatura Tarragona 2016 i ha negat que les xifres publicades siguin reals. "No fem cultura poblarina; Tarragona ha de situar-se en els grans circuits culturals d'excel·lència."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Presentació del llibre 'Un mercat de vida' a Tarragona
Homenatge al Mercat Central de Tarragona L'entrevista presenta un nou llibre titulat "Un mercat de vida", una iniciativa de la Cambra de Comerç de Tarragona que vol retre homenatge a l'emblemàtic Mercat Central de la ciutat. Els autors, el fotògraf Pep Escoda i la professora Anna Isabel Serra, expliquen com han capturat l'essència d'aquest espai que defineixen com una "ciutat dins d'una altra ciutat". L'ànima a través de la imatge i la paraula Fotografia: Pep Escoda ha aportat unes 250 imatges (fruit d'una tria entre més de 800) que busquen captar l'ànima del mercat. Per ell, és un projecte personalment emotiu, ja que prové d'una família de paradistes. Narrativa: Anna Isabel Serra s'ha encarregat dels textos, defugint d'una història clàssica cronològica per centrar-se en el caliu humà, les anècdotes i les relacions socials. Contingut extra: El llibre inclou un CD amb fotografies antigues cedides pels mateixos paradistes, creant un pont entre el passat i el present. El mercat com a referent de vida "El mercat és el Mediterrani, és el centre de la ciutat i el punt on es troba la gent. Un mercat és vida." L'obra destaca que el Mercat Central no és només un edifici, sinó un eix vertebrador de l'urbanisme i la vida social de Tarragona. Malgrat les obres de modernització, els autors confien que l'essència i el tracte humà dels paradistes es mantindran intactes.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
19'
Novetats Campanya Renda 2010 a Tarragona
Detalls de la Campanya de la Renda 2010 L'entrevista amb el delegat de l'Agència Tributària a Tarragona, Luciano Lozada, repassa l'actualitat i les vies de presentació per a l'exercici actual. Tot i que el termini ordinari comença al maig, els mecanismes per gestionar l'IRPF ja estan plenament operatius. L'Esborrany i la Digitalització El 70% de les declaracions ja es presenten per canals telemàtics. Els contribuents que van confirmar l'esborrany l'any passat el reben automàticament al seu domicili o via internet. S'insisteix en la importància de revisar les dades abans de confirmar, especialment si hi ha hagut canvis en les circumstàncies personals o quotes sindicals. Novetats Normatives i Crisi Econòmica S'han introduït canvis específics per pal·liar els efectes del context econòmic: Manteniment de l'ocupació: Reducció del 20% del rendiment net per a autònoms i pimes que mantinguin la plantilla. Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO): Millora en l'exempció de les indemnitzacions per acomiadament, passant de 20 a 45 dies per any treballat (màxim 42 mensualitats). Canals d'Atenció al Contribuent L'Agència Tributària posa a disposició diversos telèfons i punts presencials: "L'agència ha d'incentivar mitjans que permetin complir amb les obligacions fiscals sense necessitat de desplaçaments." Atenció telefònica: Existència de línies automàtiques (901-12-12-24) i personalitzades per a dubtes o cita prèvia. Atenció presencial: Es mantenen els punts habituals com el Palau de Congressos de Tarragona i les oficines de Reus i Tortosa, a més de la col·laboració amb ajuntaments i la Diputació. DNI electrònic: Com a novetat, es pot utilitzar per a totes les gestions a través del web oficial.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
30'
La Canonja ja és municipi i actualitat de Tarragona
La històrica independència de la Canonja L'informatiu destaca com a notícia principal l'aprovació per unanimitat al Parlament de Catalunya de la llei que converteix la Canonja en el municipi número 947 de Catalunya. • Consens polític: Tots els grups parlamentaris han votat a favor (126 vots), destacant que es repara una "injustícia històrica" del franquisme. • Celebració local: Els veïns han celebrat la notícia amb repic de campanes i banderes als balcons. L'alcalde, Roc Muñoz, ha anunciat que un carrer portarà el nom de la data històrica: 15 d'abril de 2010. • Efectivitat: La independència total es formalitzarà a l'octubre després d'un període de transició amb una comissió gestora. Mobilitat i Urbanisme a Tarragona Accessibilitat a l'estació de l'AVE Un estudi de la Cambra de Comerç i la Universitat de Lleida revela dades preocupants sobre l'estació del Camp de Tarragona: • Només 1 de cada 10 usuaris hi arriba en transport públic. • El 40% dels passatgers aparca a les immediacions de l'estació per falta de places o preu. Conflicte pel POUM L'Ajuntament de Tarragona qualifica d'exagerades les normatives de seguretat que el Departament d'Interior vol aplicar al nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM), especialment pel que fa al creixement prop de la indústria química. Economia i Societat • Diferència salarial: En el Dia de la Igualtat Salarial, es denuncia que les dones a Tarragona cobren entre un 17% i un 30% menys que els homes per la mateixa feina. • Inversió a Repsol: La companyia inverteix 26 milions d'euros en una parada de manteniment de 50 dies al polígon nord, contractant 750 treballadors externs. • Seguretat i Oci: Tarragona acull un fòrum europeu sobre drogues i oci nocturn, on destaca el projecte NitsQ. Actualitat Esportiva Nàstic de Tarragona L'equip es prepara per rebre el Cartagena amb baixes sensibles com les de Sergi Engal i José Mari. El davanter Roberto podria tornar a la titularitat després de dos mesos. Bàsquet i Voleibol • Berni Álvarez podria jugar el seu darrer partit com a professional al pavelló del Serrallo. • El Tarragona 2018 SPiSP s'enfronta a l'Unicaja Almeria en les semifinals del play-off de la Superlliga, un repte que el tècnic Alberto Toribio defineix com a "èpic".
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
19'
Irene Martí: L'única tarragonina a la Ruta Quetzal 2010
Una odissea de recerca i creativitat L'entrevista presenta la Irene Martí Gil, alumna de 4t d'ESO de l'Institut Martí Franquès de Tarragona, que ha estat seleccionada per participar en la prestigiosa Ruta Quetzal 2010. El seu camí cap a l'èxit no ha estat fruit de l'atzar, sinó d'un treball de recerca i creació literària excepcional titulat "En un rincón del tiempo, El grito de dolores". El projecte guanyador: Història i Ficció La Irene va decidir sortir de la seva zona de confort per endinsar-se en la Independència de Mèxic, concretament en la seva primera fase bèl·lica. Les claus del seu treball van ser: Relat històric literari: Ha creat una narració basada en fets reals centrada en la rivalitat pel poder entre el Virrei Venegas i el Capità Calleja. Aparador multimèdia i artesanal: El treball no era només text; anava acompanyat d'un bagul que contenia: Una maqueta detallada del despatx on succeïen els fets, elaborada amb materials reciclats i mobles de joguina. Un retrat a l'oli del personatge Calleja, pintat per ella mateixa. Un puzle de l'altre protagonista i una reproducció del diari "El Despertador Americano". Ambientació sensorial: Per donar un aspecte antic, la Irene va tenyir les 100 pàgines del manuscrit amb cafè, proporcionant-li un color i una olor característiques de l'època. L'esforç darrere la recompensa "He hagut de renunciar a moltes coses per fer aquest treball... vaig haver de seguir un esquema que m'havia plantejat perquè teníem menys de tres mesos." L'entrevista destaca el paper fonamental de la família en el procés creatiu i el suport logístic. Després de superar el treball amb un 10 rodó, la Irene va haver de passar una entrevista personal a Madrid per confirmar la seva autoria i idoneïtat per a l'expedició. L'expedició: El misteri dels camins blancs maies El viatge, que dura 40 dies, portarà la Irene a explorar la selva de Mèxic, participar en regates en vaixells antics i recórrer part d'Espanya i Portugal (incloent Lleó i el Camí de Santiago). Aquesta experiència representa la culminació d'un somni que la jove tarragonina perseguia des de feia anys.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
David Martí i el canvi de vida a 'Les Bruixes d'Arnes'
David Martí i el camí cap a les 'Les Bruixes d'Arnes' L'escriptor David Martí explica com un trencament radical amb la seva vida professional anterior el va portar a descobrir la seva vocació literària i a escriure la novel·la Les Bruixes d'Arnes. Després de transcórrer anys com a consultor tecnològic sota l'efecte de l'estrès i l'ansietat, Martí va decidir tornar als seus orígens a la Terra Alta per dedicar-se plenament a l'escriptura. D'enginyer a escriptor: un salt de fe Trencament absolut: L'autor va abandonar una carrera d'èxit però insatisfactòria, on depenia d'ansiolítics per gestionar la pressió diària. Retorn als orígens: Es va instal·lar a la casa familiar d'Arnes, una construcció amb mil anys d'història que forma part de l'antiga muralla del castell. El somni d'infantesa: Amb 40 anys, va recuperar el desig de ser escriptor, transformant la seva vida en el que ell defineix com una "festa diària". La màgia de les dones sàvies La novel·la és un homenatge a les dones de la seva família, especialment a la seva àvia, i una reivindicació de la figura de la bruixa a Catalunya. Martí destaca que aquestes dones no eren figures malèfiques, sinó dones sàvies i lliurepensadores que coneixien els remeis de la natura i resultaven perilloses per al poder establert i la Inquisició. Context històric i trama "L'any 1548 al poble dels meus avantpassats va aparèixer un caçador de bruixes que es deia Joan Malet... un personatge històric real amb certs punts de sadisme." Joan Malet: El llibre es basa en fets reals, concretament en l'arribada d'aquest caçador de bruixes morisc a Arnes el segle XVI. El Llibre de les Essències: Un element central de la trama que recull el coneixement acumulat dels homes i dones més savis de la història. Geografia literària: El relat recorre l'Ebre, Tortosa i el Delta, per acabar en una Barcelona màgica i sensorial de mitjans del segle XVI. El llibre, publicat per Edicions 62, s'ha convertit en un èxit que connecta emocionalment amb els lectors, generant una onada de gratitud que l'autor viu amb sorpresa i feliç humilitat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
La tarragonina Irene Martí a la Ruta Quetzal 2010
L'èxit de la Irene Martí: Seleccionada per a la Ruta Quetzal La Irene Martí Gil, una alumna de 4t d'ESO de l'Institut Martí Franqués de Tarragona, ha estat seleccionada com una de les 150 participants d'arreu del món per formar part de la Ruta Quetzal 2010. Aquest prestigiós programa internacional, amb 25 anys d'història, proposa enguany l'expedició titulada "El misteri dels Camins Blancs Maies". Un treball de recerca excepcional L'accés a la ruta no ha estat fruit de l'atzar, sinó d'un esforç ingent i una presentació creativa que va deixar el jurat impressionat amb una nota de 10: Temàtica històrica: Va triar la primera fase de la Revolució Mexicana, concretament la lluita per la independència i el "Grito de Dolores". Relat literari: Va escriure una narració basada en fets reals i personatges històrics (el Virrei Venegas i el general Calleja), centrant-se en les seves disputes pel poder. Presentació artística i sensorial: Per donar un aire d'autenticitat, la Irene va utilitzar tècniques poc habituals: Va tenyir les 100 pàgines del treball amb cafè per simular un manuscrit antic. Va construir una maqueta detallada del despatx on succeeix el relat. Va incloure un retrat a l'oli i un trencaclosques dels protagonistes, fets per ella mateixa. Va escriure els títols a mà amb tinta i ploma. L'expedició: Aventura i convivència El viatge, que dura aproximadament 40 dies, portarà la Irene a viure una experiència única que combinarà l'estudi i l'aventura: Mèxic: Recorreran la selva i els camins maies, incloent-hi regates en vaixells antics. Península Ibèrica: Visitaran Madrid (on seran rebuts per la monarquia), Cadis, la costa de Portugal i el Camí de Santiago a Lleó. "He hagut de renunciar a moltes coses per fer aquest treball, però l'esforç ha valgut la pena; era el meu somni des de feia anys." Finalment, l'entrevista destaca el suport incondicional de la família i la gran iniciativa de la jove tarragonina, que ja es prepara per a un mes i mig de convivència internacional i reptes físics a la selva mexicana.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
La Canonja recupera la independència municipal
La Canonja, nou municipi de Catalunya El 15 d'abril de 2010 esdevé una data històrica per a la Canonja, ja que el Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat (126 vots a favor) la llei que permet la seva segregació de Tarragona. Amb aquesta decisió, la Canonja es converteix en el municipi número 947 de Catalunya. L'ambient al carrer i el sentiment canongí Tot i ser un dia laborable, la població viu la jornada amb una emoció continguda que esclatarà definitivament a la tarda. Els punts clau de la jornada matinal han estat: Repic de campanes: A les 10 del matí, coincidint amb l'aprovació de la llei, les campanes han sonat per tot el poble. Seguiment en directe: Una vuitantena de persones han seguit el plenari del Parlament a través d'una pantalla gegant instal·lada al Castell de Masricart. Banderoles al vent: S'han repartit més de 1.000 banderes municipals que ja llueixen a gairebé totes les balconades, creant un aspecte de festa major. Testimonis del passat i del present Diversos veïns han expressat el seu orgull per recuperar una identitat que sentien que mai havien perdut del tot: "Tornar a ser el que érem. Era una part nostra que ens faltava i ara ja la tenim." Els testimonis recollits mostren una barreja de generacions: 1. Persones grans: Que recorden el procés d'annexió forçada a Tarragona durant l'època en què es va instal·lar la indústria química. 2. Canongins d'adopció: Residents que, tot i no haver-hi nascut, defensen la independència per millorar els serveis i mantenir la tranquil·litat del poble. 3. Nous veïns: Persones recentment arribades que valoren les comunicacions i la identitat pròpia de la localitat. Actes de celebració previstos A partir de les 19:00h s'iniciaran els actes oficials amb una tronada, seguida d'una cercavila amb els gegants Bià i Esperança i un parlament de l'alcalde, Roc Muñoz.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
50 anys de Mans Unides a Tarragona
Commemoració de 50 anys de solidaritat L'episodi se centra en la presentació del llibre "Mans Unides de Tarragona, 50 anys al servei dels països del sud", una obra de l'historiador Xavier Cortés. L'objectiu del llibre és recollir la història i la tasca transcendent de l'entitat a la ciutat des dels seus inicis l'any 1966 fins a l'actualitat. Origen i finançament del projecte Necessitat documental: La idea va sorgir fa gairebé tres anys per immortalitzar la feina dels voluntaris i els projectes realitzats. Finançament extern: S'ha subratllat que no s'ha utilitzat ni un euro de les donacions dels socis, destinades exclusivament a projectes als països del sud. El llibre s'ha finançat mitjançant el programa Tu ajudes de Caixa Tarragona, l'Ajuntament i el Port de Tarragona. El valor de la trajectòria històrica L'autor, Xavier Cortés, qui és voluntari de l'entitat des dels 18 anys, destaca la importància de fer memòria. El llibre inclou un annex amb dades de gran valor sobre la transparència de l'organització: 165 projectes finançats en cinc dècades. Prop de 6 milions d'euros recaptats. Més de 200 voluntaris i 600 socis col·laboradors. "No som nosaltres els qui decidim què cal fer; són els països del sud qui ens demanen ajuda per a les seves necessitats reals, des de granges fins a escoles." Conclusions i futurs actes Les conclusions del llibre destaquen la fidelitat als orígens i la capacitat d'innovació, adaptant-se a les noves tecnologies i mecanismes de sensibilització. L'aniversari conclourà amb una exposició de pintura itinerant a la Diputació de Tarragona amb obres de pintors catalans reconeguts, els fons de la qual es destinaran a la construcció d'una escola internat a l'Índia.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
Homenatge al mestre Tomàs Gil Membrado a Tarragona
Homenatge a una llegenda de la sardana L'entrevista detalla els preparatius i les motivacions per a l'homenatge al mestre Tomàs Gil Membrado a la ciutat de Tarragona. El representant del Casal Tarragoní, Jordi Grau, explica la profunda vinculació del músic amb la ciutat i la seva incansable capacitat creativa als seus 94 anys. Trajectòria i procés creatiu Inicis i evolució: Tomàs Gil va començar en la música des de molt jove (7-8 anys) i va cultivar diversos estils com jotes i música de ball abans de centrar-se en la sardana cap als anys 60. Composició mental: Un dels detalls més fascinants és que, tot i no poder tocar el piano per problemes a les mans, el mestre compon exclusivament de cap. Harmonitza les 11 partitures de la cobla sense necessitat de sentir les notes prèviament. Productivitat: Ha escrit més de 1.300 obres, amb una producció constant que inclou estrenes recents com Tarragona Morosa i Flor Tarragonina. Detalls de l'acte d'homenatge L'homenatge se celebrarà amb dos esdeveniments principals: Concert al Teatre Metropol: Se celebrarà a les 19:00h amb la música del mestre. L'entrada és gratuïta amb invitació. Sopar de gala: Tindrà lloc a l'Hotel Imperial Tarraco a les 21:30h. "La millor manera de fer-li un homenatge al mestre Tomàs Gil és fer-ho amb la seva música, amb les seves sardanes." Finalment, es destaca que aquesta celebració coincideix amb la concessió de la Creu de Sant Jordi, reconeixent la seva importància cabdal en la cultura catalana.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
4'
Aprovació de la independència municipal de la Canonja
La Canonja recupera la seva sobirania municipal El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat la llei que permet al poble de la Canonja recuperar la seva independència municipal, perduda l'any 1964. Amb un total de 126 vots a favor i cap en contra, el municipi es converteix en el número 947 de Catalunya en un procés marcat pel gran consens polític. Detalls de la sessió parlamentària Intervenció del Govern: El conseller de Governació, Jordi Aussas, ha destacat la plena viabilitat econòmica, social i cultural del nou municipi. Suport transversal: Han intervingut representants de tots els grups (CiU, PSC, ERC, PP, ICV i Ciutadans), posant èmfasi en la dignitat i el futur del poble. Moment històric: L'expresident de Tarragona i diputat Joan Miquel Nadal ha subratllat la importància de recuperar la capacitat de decisió pròpia. "És un moment on la Canonja recupera la seva dignitat com a poble." Celebració al territori La jornada s'ha viscut amb gran emoció tant al Palau del Parlament com al mateix poble, on els veïns han seguit la votació a través d'una pantalla gegant instal·lada al castell de Masricart.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Polítiques d'habitatge i registre a Tarragona
Serveis d'habitatge i el nou registre de sol·licitants L'episodi se centra en la visita de la unitat mòbil habitatge.cat a la plaça Verdaguer de Tarragona, on s'expliquen les noves eines per facilitar l'accés a l'habitatge. El punt clau de la jornada és la presentació del registre de sol·licitants, una eina informàtica que centralitza les demandes. El Registre de Sol·licitants: Finestreta Única Fins ara, l'accés a un habitatge de protecció oficial (HPO) era complex i fragmentat. Amb el nou sistema: Es crea una finestreta única per evitar que el ciutadà hagi d'anar de promotor en promotor. La inscripció té una validesa de tres anys i permet optar a habitatges de lloguer, compra o lloguer amb opció de compra. L'adjudicació es realitza mitjançant sorteig públic entre les persones que compleixin els requisits econòmics i d'empadronament. Ajuts al lloguer i rehabilitació Victòria Pelegrín (Ajuntament de Tarragona) i Jordi Navarro (ADIGSA) detallen els recursos disponibles: Ajuts al lloguer: Destinats a joves (Renda Bàsica d'Emancipació), gent gran i famílies en risc d'exclusió. El criteri general és que el lloguer no superi el 30% dels ingressos de la unitat familiar. Rehabilitació: Es destaquen programes com el de Veïns Actius a Campclar, que fomenta la convivència i el manteniment de les escales. Millores estructurals: Subvencions per a la instal·lació d'ascensors i l'eliminació de barreres arquitectòniques, que poden cobrir fins al 60-68% del cost total. "Inscriure's al registre no dóna dret directe a un habitatge, però és el pas indispensable per ser convocat als sortejos de les promocions que s'adeqüin a cada perfil." Col·laboració institucional La col·laboració entre l'empresa pública ADIGSA (Generalitat) i el Servei Municipal de l'Habitatge de l'Ajuntament de Tarragona permet una gestió més propera. Es remarca la importància de la prevenció en el manteniment dels edificis, comparant-ho amb la ITV dels cotxes, per evitar reparacions costoses i urgents en el futur.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Visita a l'exposició de Tarragona 2016: Capital Europea de la Cultura
Visita Guiada a l'Exposició Pedagògica de la Candidatura El programa de Tarragona Ràdio realitza una visita en directe a la carpa informativa situada a la Rambla Nova. Aquesta exposició té un caràcter eminentment pedagògic i busca explicar per què la ciutat té possibilitats de convertir-se en la Capital Europea de la Cultura l'any 2016. Eixos Principals de la Mostra L'estructura de l'exposició es divideix en diversos àmbits que defineixen la identitat tarragonina: Els cinc dits de la mà: Conceptes clau que defineixen la ciutat: oberta, acollidora, productora de cultura, universitària, investigadora i educadora. Mapa d'equipaments: Un inventari visual dels espais culturals actuals i futurs (com la Tabacalera, la Necròpolis o el Teatre Romà). La fletxa del temps: Un recorregut per 2.000 anys de relació entre Tarragona i Europa, des de l'emperador August fins a la declaració de Patrimoni Mundial per la UNESCO. La petjada de la cultura europea El coordinador de la candidatura, Joan Cavallé, destaca la riquesa artística de la ciutat a través de: Obres universals: El Teatre Metropol de Jujol, l'altar de Gaudí i el tapís de Joan Miró. Relacions històriques: Influències d'artistes italians i francesos, i la importància de la Catedral com a centre de confluència. Visions literàries: Cites de personatges com Josep Pla, Pío Baroja, Hemingway o Giovanni Papini sobre l'essència de Tarragona. "Patèticament vella és aquesta ciutat de Tarragona, ciutat de potents ruïnes i d'heroica memòria." El valor del voluntariat i la il·lusió col·lectiva L'exposició tanca amb un espai dedicat al voluntariat i al suport institucional, subratllant que el projecte Tarragona 2016 és una fita que neix de la complicitat de la ciutadania i el teixit cultural local.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Nits Q: Prevenció i Qualitat en l'Oci Nocturn a Tarragona
L'Oci Nocturn a Tarragona: Cap a un Model Segur i Participatiu L'episodi d'avui se centra en la iniciativa Nits Q, un projecte de la ciutat de Tarragona que busca millorar la qualitat de l'oci nocturn mitjançant la prevenció de conductes de risc i la promoció d'hàbits saludables entre els joves. La conversa destaca la importància de la col·laboració entre l'administració pública, les entitats socials i els empresaris del sector. Punts Clau del Projecte Nits Q Intervenció en l'entorn natural: Els voluntaris i professionals actuen directament en els espais on els joves socialitzen (discoteques i pubs) per oferir informació sense jutjar. Treball d'igual a igual: La participació de joves voluntaris (com l'associació H2O) facilita que el missatge preventiu arribi millor, ja que es comparteix un mateix llenguatge i realitat. Prevenció de riscos: Es tracten temes fonamentals com les drogodependències, la salut sexual (distribució de preservatius i informació sobre ITS) i la convivència veïnal (reducció del soroll). El Paper dels Empresaris i el Segell de Qualitat Un dels aspectes més rellevants és la implicació de l'Associació de Discoteques i Bars de Tarragona. Maria León subratlla que els locals volen desterrar la imatge de la nit com a lloc de perdició: "Volem que el nostre públic siguin persones sanes... que surtin a divertir-se, socialitzar-se i gaudir de l'ambient, i que l'endemà puguin fer vida normal." Tarragona es posicionarà com a quarta ciutat europea (després de Zuric, París i Brussel·les) a implementar un distintiu de qualitat (la Q de qualitat) per a aquells locals que compleixen estrictament amb criteris de seguretat i salut. Col·laboració i Futur El programa també anuncia el Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana, on es compartiran bones pràctiques internacionals. Es fa una crida a més empresaris perquè s'uneixin a la plataforma de cara a la reunió del proper dia 21 a l'Ajuntament, ja que la implicació de tot el sector és clau per garantir un oci enriquidor per a tothom.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
Un quart de català: PIMES, Apple i música en català
Actualitat del Voluntariat Lingüístic a Tarragona L'episodi comença repassant les activitats i incentius per a les parelles lingüístiques del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona: • Sorteig cultural: Es regalaran entrades per a l'obra Un Mèrit Ideal al Teatre Metropol per a parelles inscrites. • Rutes en e-bike: La nova col·laboració amb l'empresa Gualass permet que les parelles facin una de les seves trobades amb una visita guiada en bicicleta elèctrica per Tarragona. • Accés a museus: Es recorda que el carnet de voluntari permet l'entrada gratuïta als centres museístics de la ciutat. Estudi ELEN: El català a les PIMES Es comenten les dades de l'estudi realitzat per la Càtedra Lingua Món sobre l'ús de les llengües a les petites i mitjanes empreses: • L'ús del català a les PIMES és molt majoritari, arribant al 97,9% com a llengua de comerç. • Internacionalització: L'estudi conclou que conèixer només l'anglès no és suficient. Recomana formar-se en les llengües nadiues dels mercats on es vol vendre, especialment en mercats emergents com Rússia o la Xina. • Tot i això, només un 1,8% de les empreses preveuen formar els seus treballadors en xinès. "L'anglès ja no és suficient per a la internacionalització de mercats; cal anar amb l'idioma del país per vendre bé." El salt d'Apple al català i novetats informàtiques Una de les grans notícies és la incorporació del català en l'ecosistema d'Apple: • Els sistemes operatius de l'iPhone, l'iPod Touch i l'iPad (recentment presentat) tindran versió en català a partir d'aquest estiu. • Softcatalà: L'entitat de referència ha registrat un increment del 38% en les descàrregues de programari en català durant el 2009. Programes com OpenOffice, Firefox i GIMP lideren les llistes. Cultura i Música: Novetats editorials i discogràfiques L'episodi tanca amb una agenda cultural molt atapeïda: Presentacions literàries Quatre professors de la URV presenten llibres a la Llibreria de la Rambla, tractant temes des de la sociolingüística (Jordi Ginebra) fins a la sufixació en català (Xavier Rull). Escena musical • Noves sortides: Es destaca el llançament de nous discos de Els Pets (Fràgil), Roger Mas, Mishima i Surfing Sirles. • Premis: Es confirma que Els Amics de les Arts han guanyat el premi al Disc Català de l'Any de Ràdio 4 per votació popular. • Sona 9: S'escolta la música del grup El Nota, guanyadors del Sona 9 de 2008, mentre s'espera el debut discogràfic dels guanyadors de 2009, el grup Mindra.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Voluntariat per la Candidatura Tarragona 2016
Compromís Ciutadà amb la Capital de la Cultura Europea L'episodi destaca la tasca vital que realitzen els voluntaris per promocionar la candidatura de Tarragona 2016 a la Capitalitat Europea de la Cultura. A través d'entrevistes amb diverses voluntàries (Lupe, Mercedes, Alexia i Roser), s'expliquen les motivacions personals i col·lectives per donar suport a aquest projecte estratègic per a la ciutat. Les Motivacions del Voluntariat Les protagonistes coincideixen que la seva implicació neix de l'amor per la ciutat i el desig de compartir-ne la riquesa amb el món: Identitat i Història: Tarragona es defineix com una ciutat única amb un llegat romà incomparable que cal posar en valor. Projecte Comú: El voluntariat serveix com a nexe d'unió entre la ciutadania i les institucions, creant una sensació de "família". Visibilitat Cultural: La candidatura ha permès que aflorin moltes iniciatives locals de dansa, teatre i música que abans eren invisibles per al gran públic. Interacció amb els Visitants i Anècdotes Durant la fira i les exposicions informatives, els voluntaris atenen tant ciutadans locals com turistes internacionals: Han rebut la visita d'oients interessats i fins i tot de ciutadans de Liverpool (anterior capital cultural) i Maastricht, permetent un intercanvi d'experiències internacionals. La tasca principal és informar, resoldre dubtes sobre la diferència entre les candidatures de 2016 i 2017, i recollir adhesions per demostrar el suport social del projecte. Reptes de Futur i Millores Tot i l'optimisme, les voluntàries assenyalen àrees de millora per al creixement cultural de Tarragona: La necessitat de més infraestructures culturals, especialment biblioteques als barris i centres audiovisuals. La importància que el mateix tarragoní "canviï el xip" i sigui el primer a valorar i conèixer el seu propi patrimoni. "Tarragona ha d'optar al que es mereix; si nosaltres hi creiem, hem de fer que el món també ho vegi." Per a aquells interessats a col·laborar, s'ha facilitat el telèfon de contacte 977 29 61 37 i s'ha informat que l'oficina central es troba a la Casa Sefus (Plaça del Pallol).
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
30'
Tarragona 2016: Camí cap a la Capitalitat Cultural Europea
La Candidatura de Tarragona 2016 L'episodi se centra en el procés i les aspiracions de la ciutat de Tarragona per esdevenir Capital Europea de la Cultura l'any 2016. Es detallen les etapes clau d'aquesta cursa de fons que va començar oficialment el 2004. Etapes i Calendari En Xavier Tudela explica que el procés es divideix en quatre etapes fonamentals: • Primera etapa (2004-2009): Treball previ i consolidació de la candidatura a nivell català. • Segona etapa (2010): Presentació oficial davant el Ministeri de Cultura (data límit: 11 de juliol) i selecció de finalistes. • Tercera i quarta etapa (2011): Examen final davant un jurat independent per triar la ciutat guanyadora. Canvis en el Model d'Elecció Es destaca que, a diferència d'anys anteriors com Madrid 92 o Salamanca 2002, ara les decisions no són polítiques: "Qui elegeix ja no són els estats directament, sinó un jurat especialista de ciutadans europeus independents." Objectius i Impacte a la Ciutat La capitalitat es veu com un motor de desenvolupament econòmic i una oportunitat per: • Fer créixer les infraestructures culturals. • Regenerar el teixit urbà, seguint l'exemple de ciutats com Gènova o Liverpool. • Augmentar l'autoestima dels tarragonins i projectar la ciutat internacionalment. Altres Projectes Culturals Es parla de la complementarietat amb altres fites: • Tarragona 2012: Capital de la Cultura Catalana, que servirà com a punt de trobada nacional. • Jocs del Mediterrani 2017: Un altre repte col·lectiu que reforça la presència mediàtica de la ciutat. El Paper del Voluntariat Amb més de 1.200 voluntaris, aquest cos és una peça clau. La Teresa León destaca la seva tasca de suport en exposicions i esdeveniments, subratllant que l'objectiu és que aquest teixit social perduri més enllà de les celebracions puntuals.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
La 20a Bicicletada Popular de Tarragona aposta per dos circuits
Presentació de la 20a Bicicletada Popular L'edició d'enguany de la Bicicletada Popular de la ciutat de Tarragona se celebrarà el pròxim diumenge 18 d'abril, amb sortida a les 10:00 h des de l'Avinguda Vidal i Barraquer. Aquesta edició és especial perquè marca el vintè aniversari d'un esdeveniment plenament consolidat que busca promoure l'esport en família i el vessant lúdic de la bicicleta per sobre de la competició. Novetats principals: Doble recorregut La gran novetat d'aquest any és la implementació de dos circuits diferenciats per adaptar-se a tots els nivells: Circuit Llarg (17 km): Passarà pel passeig marítim, la zona de Llevant i pujarà fins al barri de Sant Pere i Sant Pau, recorrent gran part de la ciutat. Circuit Curt: Pensat per a infants i famílies que no puguin completar la pujada a Sant Pere i Sant Pau. En arribar al cementiri, es desviarà directament cap al centre per facilitar una arribada conjunta. "L'objectiu és que tothom, independentment de l'edat, pugui acabar la bicicletada i entrar a l'arribada amb la seva bicicleta." Organització, Patrocini i Logística L'esdeveniment compta amb una logística complexa per garantir la seguretat i el gaudi dels prop de 8.000 participants previstos: Patrocini d'Eroski: L'hipermercat celebra 11 anys de suport, aportant més de 150 treballadors voluntaris i preparant les bosses de regal (aigua, samarreta, sucs). Seguretat: Hi haurà un dispositiu de més de 300 voluntaris, Guàrdia Urbana, ambulàncies i personal d'assistència en moto i bicicleta. Inscripcions: Es poden realitzar durant tota la setmana a l'hipermercat Eroski i al Parc Central, o inclús el mateix diumenge abans de la sortida.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
27'
Balanç de legislatura i actualitat a Tarragona amb Xavier Sabaté
Balanç de la Legislatura i Context Polític Xavier Sabaté, delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, analitza la recta final del mandat davant les properes eleccions de novembre. Malgrat la crisi econòmica global dels darrers dos anys, fa una valoració molt positiva dels set anys de govern: • Creixement econòmic: Tarragona ha liderat el creixement a Catalunya durant els primers cinc anys. • Infraestructures socials: Construcció d'una escola al mes, remodelació de centres sanitaris i la implantació de la Llei de Dependència. • Integració i Urbanisme: Èxit en l'acollida d'immigració (increment del 20% de la població) i impuls de la Llei de Barris a zones com Camp Clar i la Part Alta. Perspectives de futur i eleccions Sabaté reconeix una certa desafecció política en les enquestes, però l'atribueix al desgast propi de la crisi financera. Defensa un govern de progrés i d'esquerres davant d'alternatives que considera un "retorn al passat" per possibles aliances entre Convergència i el Partit Popular. "Nosaltres vàrem dir que necessitàvem vuit anys per fer un canvi a Catalunya i, en bona mesura, s'ha aconseguit." Projectes Clau a la Ciutat de Tarragona L'entrevista repassa l'estat de diverses infraestructures que generen preocupació ciutadana: • Hospital Joan XXIII: Es destaca l'èxit de les obres d'urgències, que s'acabaran fins a sis mesos abans del previst. Sabaté defensa la reforma de l'hospital actual en comptes de fer-ne un de nou pel seu valor com a centre de referència. • Complex Sant Jordi: Les obres estan aturades per falta de finançament de l'empresa adjudicatària. El govern es planteja rescindir el contracte si no es resol aviat. • Ciutat Judicial: Tot i les dificultats pressupostàries, s'ha garantit la seva inclusió en els pressupostos del 2010. • POUM de Tarragona: El delegat atribueix el retard a la rigidesa de la normativa de Protecció Civil del Departament d'Interior. Model Turístic i Polèmica a Salou Sabaté tanca l'entrevista celebrant la rectificació de Salou respecte a esdeveniments com el Saloufest. Advoca per un model que aporti valor afegit més enllà del "sol i platja": • Rebuig al turisme de borratxera i conductes incíviques. • Potenciació del turisme cultural (Tàrraco), enològic (Priorat) i de natura.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Tarragona, un recorregut amb pictogrames: Modernisme per a infants
Presentació del llibre i l'autor L'escriptor Josep Grau, estudiant d'enginyeria química i guanyador del Premi Cavallfort, presenta la seva darrera obra infantil titulada "Tarragona, un recorregut amb pictogrames". Aquest llibre, il·lustrat per Xomín Medrano, neix d'una iniciativa conjunta entre l'Ajuntament de Tarragona i l'editorial Cruïlla per commemorar el centenari del Teatre Metropol. Estructura i contingut de l'obra El llibre està dirigit a un públic d'entre 4 i 8 anys i té com a objectiu principal divulgar el patrimoni modernista de la ciutat de Tarragona. L'argument segueix uns personatges molt propers: Una àvia i el seu net que recorren la ruta modernista real. Una segona història en paral·lel sobre una nena que vivia a l'esplendor de l'època modernista fa cent anys. L'ús de pictogrames per facilitar la lectura i la compressió dels més petits. "He intentat escriure coses per a nens que també s'ho passin bé els adults llegint-les." Reflexions sobre l'ofici d'escriure Durant l'entrevista, l'autor reflexiona sobre la complexitat d'escriure per a infants, comparant-ho amb un sudoku per les limitacions de format, personatges i acció que imposa, a diferència de la llibertat total de la literatura per a adults. També destaca el seu interès futur per la divulgació científica, defensant que la realitat científica pot ser tan apassionant com qualsevol mite de ciència-ficció.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Inauguració de l'exposició Habitatge.cat a Tarragona
Presentació i Inauguració L'episodi recull la inauguració de l'exposició itinerant Habitatge.cat a la plaça Verdaguer de Tarragona. L'espai està dissenyat com una simulació d'un habitatge real per apropar les polítiques públiques a la ciutadania d'una manera didàctica. Eixos de l'exposició Segons Frederic Linares, conseller delegat d'ADIGSA, la mostra s'estructura en tres grans blocs informatius: * Ajuts Hutch: Informació sobre el lloguer, la cessió, la mediació i la renda bàsica d'emancipació. * Rehabilitació: Polítiques per a la instal·lació d'ascensors, millora d'espais comunitaris i sostenibilitat, destacant el seu paper com a motor econòmic. * Planificació Estratègica: Gestió de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) per garantir reserves de sòl i equilibrar l'oferta amb la demanda futura. Mesures davant la crisi Es destaca la importància de les polítiques de protecció oficial per evitar que les famílies destinin més del 30% de la seva renda a l'habitatge. "És tan important generar de nou com fer que la gent que hi viu la puguem entre tots ajudar a mantenir-se en el seu habitatge, en la seva llar." També s'esmenta la signatura d'un conveni específic per a la reurbanització del barri de Camp Clar a Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Sopar solidari del Club Lions per a la Fundació Estela
Sopar solidari a Tarragona El proper divendres 16 d'abril, l'Hotel Imperial Tàrraco acollirà un sopar solidari organitzat pel Club Lions de Tarragona. Aquest esdeveniment anual té com a objectiu recaptar fons per a entitats socials de la ciutat, i enguany la beneficiària serà la Fundació Estela, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual. La tasca de la Fundació Estela La gerent de l'entitat, Isabel Pérez, explica que la fundació fa 45 anys que està arrelada a Tarragona i ofereix una àmplia gamma de serveis: Escola d'educació especial i llar residència per a 32 persones. Centre Especial de Treball (CET), on 15 persones realitzen tasques de manipulats, jardineria i manteniment per a empreses. Serveis de teràpia ocupacional i casals en èpoques de vacances per afavorir la inclusió social. Projectes i necessitats de finançament L'entitat atén unes 180-190 persones anualment i compta amb un equip de prop de 100 professionals. Els fons recaptats en el sopar es destinaran a: Teràpies extraordinàries: Com la musicoteràpia, l'aula multisensorial o teràpies amb animals (gossos i cavalls), que no estan cobertes per les subvencions ordinàries. Ampliació de places: El repte principal per al 2010 és construir dues plantes noves per oferir 24 places residencials més, donat l'envelliment dels usuaris i els seus familiars. "Aquestes teràpies són molt cares i per això és important el suport extraordinari per poder consolidar-les any rere any." Com participar-hi Les persones interessades poden col·laborar de dues maneres: 1. Assistint al sopar: Cal contactar amb la fundació (telèfons 977 20 40 08 / 977 21 48 12). 2. Fila Zero: Realitzant una aportació econòmica al compte de Caixa Manresa a Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Projecte CEFIR: El primer banc de proves eòlic marí a Tarragona
La Revolució de l'Eòlica Marina a la Costa Daurada L'entrevista presenta el projecte CEFIR, una iniciativa de l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya (IREC) que pretén instal·lar una planta de proves tecnològiques pionera davant de la costa de Tarragona. L'objectiu principal no és l'explotació comercial massiva, sinó oferir un banc d'assaig per a la indústria internacional. Característiques de la instal·lació i ubicació El projecte s'ubica entre el Cap de Salou i el Delta de l'Ebre, seleccionat per les seves condicions òptimes de vent i la proximitat logística al Port de Tarragona. Es divideix en dues etapes tecnològiques clarament diferenciades: Fase 1 (A prop de la costa): Instal·lació d'entre 2 i 4 aerogeneradors a uns 3,5 km de terra, ancorats al fons marí (35-40 metres de profunditat). Fase 2 (Alta mar): Situada a 20 km de la costa amb tecnologia flotant, ja que la profunditat supera els 100 metres i impedeix l'ancoratge convencional. Impacte i Lideratge Tecnològic El projecte destaca per la seva singularitat mundial en el desenvolupament de molins flotants, essent aquesta la "propera frontera" del sector energètic. Antoni Martínez subratlla que: "Seríem un referent no només al sud d'Europa, sinó a nivell internacional, liderant una tecnologia que encara no es pot instal·lar a la majoria de mars del món per la profunditat." Beneficis esperats: Teixit Industrial: Creació de llocs de treball i oportunitats per a empreses auxiliars de la demarcació de Tarragona. Sostenibilitat: Producció estimada d'energia equivalent al consum de 8.000 llars, tot i ser una planta de recerca. Medi Ambient: Estudi detallat de l'impacte visual i ambiental sobre la fauna marina i els ocells per minimitzar qualsevol afectació.