Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

3313-3336 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
La Setmana Santa de Jerez de la Frontera amb Jordi Bertran
L'experiència de la Setmana Santa a Jerez En aquesta connexió directa amb Tarragona Ràdio, la locutora Iolanda conversa amb Jordi Bertran, expert en cultura popular, qui es troba a Jerez de la Frontera documentant les particularitats de la seva celebració religiosa. Acompanyat d'una expedició de tarragonins, Bertran desgrana els elements que fan d'aquesta ciutat un punt clau per entendre la tradició andalusa. Particularitats de la celebració a Jerez Dimensions i xifres: La ciutat, d'uns 200.000 habitants, treu al carrer 40 confraries. Algunes fan recorreguts extensos, com la Clemència, que arriba als 7,5 quilòmetres. Patrimoni heretat: Una de les dades més curioses és que Jerez va adquirir moltes peces artístiques (trons, mantells i peanes) que les confraries de Sevilla descartaven per modes durant el segle XIX i principis del XX. La Carrera Oficial: Destaca per ser la més llarga de tota Andalusia, comptant amb unes 12.000 cadires i 1.400 llotges. Tradicions i barris singulars El Crist de la Viga: El dilluns és rebut a la catedral amb un espectacle de focs de bengala que recorda l'entrada del braç de Santa Tecla a Tarragona. La influència gitana: La confraria del Prendimiento (el "Prendi") destaca per la forta presència del poble gitano, especialment a través del cant de les saetes. Reactivació de barris: La Setmana Santa permet que zones urbanísticament degradades recuperin la seva importància històrica i social durant aquests dies. "L'alfabet jerezano té unes quantes lletres menys... una de les coses que té menys també és alguns dels noms de les confraries, com la del 'Prendi'." L'episodi clou amb una referència a la bellesa ornamental del Crist de la Defensió i la Verge de la O, que porten fins a 3.000 flors cadascun, i una actuació en directe dels timbalers del Gremi de Pagesos de Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
38'
El so i la tradició dels timbalers de la Setmana Santa de Tarragona
Introducció a la Sisena Hora de Tarragona Ràdio El programa especial de Dijous Sant, emès des de la plaça del Rei, se centra en l'anàlisi de la Setmana Santa tarragonina, posant un focus especial en la tradició sonora que acompanya les processons. Durant aquesta hora, diversos representants de formacions de timbalers comparteixen les seves experiències sobre la preparació, el pes de la tradició i la logística d'un dels esdeveniments més multitudinaris de la ciutat. La Percussió: El Cor de la Processó Formacions i Tocs Característics El programa compta amb la presència de membres destacats de diverses congregacions: • La Puríssima Sang: Han interpretat el toc número 1 (típic de processó), un toc d'exhibició i el toc andalús (número 7). • Gremi de Marejans: Representats pel Francesc de Vitjol i l'Albert Ramos, expliquen que disposen de dues bandes (Sant Sopar i Sant Enterrament) i que han creat una escola per garantir el relleu generacional. • Gremi de Pagesos: La Montse Serra i el Jordi Teruel destaquen que la seva formació compta amb uns 30 membres. • Armats de Tarragona: El Xavier Salvador explica el paper crucial de la percussió en la regulació del ritme de tota la processó. Evolució i Pressupost S'ha discutit com el pas de les bandes de música a les bandes de timbals va estar motivat en molts casos per qüestions de pressupost de les confraries. Tot i això, la percussió s'ha convertit en un element indispensable: "Els timbals acompanyen el ritme del pas; el batec del pas el porten els timbalers." Logística i Sacrifici Personal • El pes de l'instrument: Els timbals oscil·len entre els 8 i els 10 quilos, fet que obliga els integrants a utilitzar faixes per protegir els ronyons i les cervicals. • Incidències en directe: Els convidats expliquen els imprevistos més comuns, com el trencament de corretges, parches o baquetes, i la necessitat d'improvisar sense que el públic ho percebi. • Assajos: Els preparatius comencen al gener i s'assaja a la Part Alta de la ciutat per simular les condicions reals del trajecte. Emocions i Moments Singulars Els timbalers coincideixen que hi ha espais on el so és especialment colpidor: • La recollida del Sant Crist a l'Església de la Sang, un moment de gran recolliment per als Armats. • El pas pels carrers estrets com el carrer del Claustre o l'arribada a la Placa de la Seu, on l'acústica intensifica el so dels timbals. • Les reverències dins de l'església de Nazaret, que marquen l'inici real de la processó per a molts cofrares.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Consells i receptes per a un sopar de temporada ideal
Guia per organitzar un sopar d'èxit amb productes locals El cuiner Francesc, del restaurant Quim Quima, ens ofereix una guia detallada sobre com planificar i executar un sopar especial per a amics o familiars, posant el focus en la planificació, el producte de temporada i el ritual de l'amfitrió. Fonaments de l'organització Perquè un sopar surti bé, cal tenir en compte tres pilars fonamentals: * Saber el nombre de comensals: Sempre és aconsellable ser generosos i cuinar una mica més per cortesia i per evitar que ningú es quedi amb gana. * Varietat en lloc de quantitat: Proposa fugir de l'estructura clàssica i optar per oferir diversos plats per picar i compartir. * Interacció amb els convidats: Francesc recomana acabar alguns plats davant dels convidats mentre es pren un aperitiu per crear un ambient més participatiu i casolà. El Menú de Temporada: Gambes i Carxofes Aprofitant la primavera i la Setmana Santa, el menú se centra en la carxofa i la gamba de Tarragona: 1. Carpaccio de carxofes: Cors de carxofa marinats amb sal, pebre i vinagre, acompanyats de pernil de gla. 2. Amanida de gambes: Amb una vinagreta feta a partir de l'essència dels caps de les gambes i vinagre de Xerès. 3. Remenat sucós: Elaborat amb ous, nata, el suc de les gambes i les carxofes saltades. 4. Gambes al forn: Una tècnica neta per cuinar-les a alta temperatura (4 minuts) sobre una base de sal. Les Postres: Maduixes amb Nata Un tancament senzill però efectiu basat en maduixots de temporada rics i golosos: "El secret del vinagre amb el sucre sobre les maduixes és que les fa plorar, les deixa molt més sucoses i dolces després d'un repòs de dues hores." Per acabar, es munta la nata amb vainilla natural i un toc de canyella per acompanyar les fruites ja confitades.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
30'
Setmana Santa a Tarragona: Timbals i 70 anys del Sant Crist
La Tradició de la Setmana Santa des de la Plaça del Rei Programa especial de Tarragona Ràdio emès en directe davant de l'església de Nazaré. L'emissió se centra en la riquesa cultural, musical i històrica de la Setmana Santa Tarragonina, destacant la participació de les congregacions i el relleu generacional. Els Sons dels Armats de la Sang Javi Salvador, membre dels Armats de la Sang, explica la importància de la seva participació i ofereix una demostració dels tres tocs de timbal més característics: • La reverència: Un toc íntim realitzat davant del Sant Crist i els misteris. • La marxa lenta: La melodia que acompanya la processó amb el característic so del rascar de les sabates. • La marxa ràpida: Utilitzada durant la recollida entre els diferents passos. "El so dels timbals i el rascar de les sabates sobre el terra és la banda sonora de la nostra Setmana Santa." Els 70 Anys del Sant Crist de la Sang Carles Bages, responsable de protocol de la congregació i cronista, repassa la història de la imatge titular del Sant Crist, recuperada l'any 1940 després de la seva pèrdua el 1936. • Història i Patrimoni: Detalla el procés de creació de la talla per Salvador Martorell i les recents restauracions per recuperar la policromia original. • L'acte de l'Amfiteatre: Es recorda l'històric trasllat de 1992, on la imatge va tornar a l'Amfiteatre romà recreant rituals del segle XVI. • Tradició dels Gojos: Com a president dels Gojistes Tarragonins, Bages subratlla la importància de les oracions cantades i la carpeta que recull els gojos dels 20 passos de la ciutat. Exhibició del Gremi de Pagesos En un acte espontani i fora de programa, una nombrosa delegació del Gremi de Pagesos, incloent infants i adults, realitza una exhibició de percussió en directe des de la plaça, demostrant la vitalitat del teixit associatiu i la devoció que es transmet de pares a fills.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Inauguració de la restauració del Balcó del Mediterrani
Restauració Integral d'un Símbol de Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha inaugurat la remodelació del primer tram del Balcó del Mediterrani, finalitzant així sis mesos d'obres intensives. La intervenció ha estat coordinada per la Brigada Municipal i executada per l'empresa Constrovert, complint estrictament amb els terminis establerts abans de la Setmana Santa. Detalls Tècnics de l'Obra El projecte no ha estat només una millora estètica, sinó una rehabilitació estructural profunda: Substitució de la pedra: S'han renovat més de 12 tones de pedra que servien de base, ja que l'original presentava esquerdes i perill de despreniment. Recuperació històrica: S'ha pintat la barana (que té prop de 120 anys) amb el color original de 1890, basant-se en recerques en arxius i fotografies antigues. Millora de materials: Els nous suports de la barana s'han fabricat en acer inoxidable per evitar la corrosió que patien els anteriors. Complexitat logística: L'empresa ha utilitzat una complexa estructura de bestides penjades amb contrapesos de formigó per poder treballar sobre el penya-segat. Properes Fases i Opinió Ciutadana L'actual regidor d'Espais Públics, Antonio Rodríguez, ha confirmat que la voluntat municipal és continuar la restauració en fases futures cap al Passeig de les Palmeres i les escales del Miracle. "Molta gent me para pel carrer i me diu: la millor obra que heu fet és la reparació de la barana, perquè hi ha molta gent enamorada del Balcó." Tot i que la majoria de veïns celebren la millora de la seguretat i l'estètica d'aquest punt emblemàtic on tradicionalment es va a "tocar ferro", també hi ha veus crítiques que qüestionen la prioritat de la inversió enfront d'altres necessitats de la ciutat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Entrevista a Toni Orensanza sobre el seu llibre 'El Falsari'
El naixement d'un univers literari propi L'escriptor i periodista Toni Orensanza presenta la seva darrera obra, El Falsari, un llibre que sorgeix de la recerca prèvia del seu èxit anterior, L'òmnibus de la mort. A diferència de la duresa històrica d'aquell treball, aquesta nova obra neix de la voluntat de jugar amb la realitat i la ficció, aprofitant les històries escoltades als carrers de Falset i de la comarca del Priorat. La memòria oral i el món rural en extinció L'autor reflexiona sobre la transició d'un món rural que desapareix cap a una societat totalment urbana, fins i tot dins dels pobles: • La sensació de ser el "vagó de cua" d'una època on encara hi havia someres als baixos de les cases. • La reivindicació d'una Catalunya pobra i miserable del segle XX que sovint s'oblida des de la nostàlgia cosmètica. • La importància de la tradició oral com a font de riquesa, malgrat el canvi de formats (de la fresca al carrer a les xarxes socials). Personatges reals i arquetips Tot i el títol, molts personatges d'aquest llibre són reals i mantenen els seus noms originals, ja que l'autor buscava compartir la força de vides anònimes però literàriament potents: Nicomedes Mendes: El botxí de l'Audiència de Barcelona que feia monòlegs defensant el seu ofici. Enric Soldevila: El pregoner que va anunciar fets històrics com la mort de Carrero Blanco. Els germans 'Mixos': Protagonistes d'una història macabra i gairebé tarantiniana sobre com desfer-se d'una mula morta dins de casa. "Jo no soc un Tolkien amb una gran imaginació; soc algú amb un radar per detectar bones històries a la cantonada més propera." La llengua com a eina d'autenticitat Un dels punts més destacats de l'entrevista és la defensa de la variant dialectal falsetana. Orensanza aposta per un català desacomplexat, lluny del monolisme de l'estàndard barceloní, per traslladar la realitat del context geogràfic a la narrativa, seguint l'estela d'autors europeus com Andrea Camilleri.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Sorteig de la mona artesana del Club dels Tarragonins
La Mona dels Tarragonins: Tradició i Identitat En aquesta edició d'El matí de Tarragona Ràdio, s'ha celebrat el sorteig de la Mona dels Tarragonins, una iniciativa conjunta entre el Gremi de Pastissers de Tarragona i el Club dels Tarragonins. L'objectiu principal és fomentar el sentiment de pertinença a la ciutat entre els més petits i potenciar el consum de productes artesans i saludables davant la belleria industrial. Detalls de l'elaboració artesana El president i el vicepresident del gremi, Josep Roquet i Josep González, han explicat les característiques d'aquesta peça: Figures pròpies: La mona representa els personatges de la Nineta i l'Ibori, personatges icònics del club infantil tarragoní. Versatilitat: És una figura de xocolata plana que permet als pastissers jugar amb el volum i les mides segons el gust del client. Qualitat del producte: Es reivindica l'ús de xocolata autèntica i mantega de cacau, a diferència dels sucedanis que sovint utilitza la bústia industrial. Impacte social i participació Begoña Floria, tinent d'alcalde de Participació, ha destacat el creixement del club, que ja supera els 7.600 socis. La iniciativa no només busca mantenir viva la cultura popular, sinó també: Integració: Facilitar que nens de famílies nouvingudes se sentin part de la comunitat a través de les festes i tradicions. Alimentació sa: Promoure la mona de biscuit i productes naturals fets amb la destresa dels artesans locals. "Volem generar aquest sentiment de pertinença a la ciutat... que els nens la cuidin més i, per tant, se l'estimin més." Resultat del sorteig La guanyadora de la mona d'enguany ha estat la Judit Rebell Soler, alumna de sis anys del Col·legi Sant Pau i sòcia número 331 del club. Les mones es poden trobar a pastisseries de referència com Conde, Geneve, Lehmann, Montserrat, Palau, Rabassó, Rovira, Sant Romà i Trill.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Exposició d'objectes de Hollywood a Tarragona
Cinema i Mitomania al Palau Firal i de Congressos El Palau Firal i de Congressos de Tarragona acull una exposició excepcional d'objectes originals i rèpliques oficials del cinema de Hollywood. El projecte, liderat per Pau Ricomà, presenta peces de la col·lecció de Maite Mínguez, una de les més importants del món. Estructura i Peces Destacades L'exposició s'organitza en un recorregut històric per diverses èpoques i gèneres: Època Daurada: Definida per una catifa vermella, inclou el mític vestit blanc de Marilyn Monroe a La temptació viu a dalt, un frac de Groucho Marx i vestits de Rita Hayworth. Dècades de Recuperació (70 i 80): Es poden veure el vestit de Forrest Gump, l'ampolla de tequila de Obert fins a la matinada i el megàfon de Grease. Cine Independent i Sci-Fi: Destaca el fenomen Tarantino amb fotografies Polaroid de rodatge (scripts) per evitar fallades de raccord, i peces de gènere com: Les mans de Eduardo Manos Tijeras. La urpa de Freddy Krueger. El fòssil amb el mosquit de Jurassic Park. Màscares de El planeta dels simis i Mars Attacks!. Cites Rellevants "No són còpies de res... estem parlant d'objectes originals o rèpliques oficials que es van fer servir a les mateixes pel·lícules." Accés i Context Cultural L'entrada és gratuïta amb l'objectiu d'obrir el Palau de Congressos a tota la ciutadania de Tarragona. L'exposició estarà disponible fins al 2 de maig, amb la possibilitat d'allargar l'estada d'alguna peça, com el vestit de John Malkovich, per a futurs actes culturals a la ciutat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Setmana Santa a Tarragona: El Relleu Generacional
La Tradició que Uneix Generacions La Setmana Santa de Tarragona es manté més viva que mai gràcies al fort vincle familiar que es transmet de pares a fills. L'episodi explora com les diverses confraries i germandats són l'eix vertebrador de moltes famílies tarragonines que dediquen el seu temps i esforç a mantenir les tradicions. Famílies Vinculades Es presenten dos testimonis clau de la ciutat: Família Aguíbal (Gremi de Marejans): Destaca el seu arrelament al barri del Serrallo. Des dels més petits, que col·laboren a muntar el misteri, fins als avis que han ocupat càrrecs a la junta. Família Ventura (Sant Ecce Homo): Amb el soci número 1 de la confraria, de 92 anys, que ha encomanat la passió al seu fill i al seu net, integrant de la banda de timbalers. La Evolució de la Processó S'analitza com la tradició ha passat per diferents etapes: El retorn als passos portats a espatlles ha suposat una revitalització emocional i una major implicació de la joventut. La preparació comença setmanes abans amb l'assaig dels portants, la cura de les vestes i el muntatge dels passos. Moments destacats: La recollida del Divendres Sant i la pujada final són descrites com els instants més emotius i personals per als participants. "Si no ho vius des de petit i no li tens un afecte, no sortiràs a la processó; és una qüestió de sentiment i tradició, no només de fe." Reptes de Futur Els entrevistats fan una crida a les institucions per a la creació d'un museu de la Setmana Santa. Reclamen un espai digne on conservar i exposar les talles i el patrimoni artístic durant tot l'any, comparable a la Casa de la Festa de la cultura popular.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
19'
Tarragona en Essència: Unió i Qualitat en la Gastronomia Local
Naixement del Col·lectiu Tarragona en Essència Representants dels restaurants Acú, Barquet i A Bordo expliquen la creació de Tarragona en Essència, una nova agrupació que aplega inicialment 25 restaurants de diverses zones de la ciutat. Aquesta iniciativa sorgeix amb el suport del Patronat de Turisme i té com a objectiu principal posar en valor la gastronomia de Tarragona mitjançant la unió del sector. Els Pilars del Decàleg El col·lectiu es regeix per un compromís d'honestedat i qualitat, destacant punts clau com: Auditoria externa: Els restaurants accepten ser avaluats per una empresa externa per garantir que compleixen els estàndards, un fet qualificat pels protagonistes com a "històric" i "valent". Cuina autèntica: Es reivindica la cuina de veritat (la metàfora de "pelar patates") en contraposició als productes congelats o prefabricats. Honestedat amb el producte: Transparència total sobre l'origen dels aliments (per exemple, especificar si un peix és salvatge o de piscifactoria). Foment de la felicitat: L'objectiu final és que el client gaudeixi d'una experiència satisfactòria i humana. Accions i Dinàmiques de Futur "El client no és patrimoni de ningú. Si el tractem bé i li recomanem altres llocs bons de la ciutat, fidelitzem la destinació." L'entitat preveu un calendari actiu per dinamitzar la ciutat: Tres grans festes anuals: Una per cada estació (primavera al Serrallo, estiu a la Part Alta i tardor al centre) per potenciar productes de temporada de la província. Vessant educativa: Projectes per entrar a les escoles i ensenyar hàbits d'alimentació saludable a infants i pares. Promoció conjunta: Creació de guies, millora de la presència a internet i setmanes temàtiques als propis locals. Finalment, el col·lectiu es mostra obert a incorporar fins a uns 70 establiments potencials, així com altres sectors relacionats amb l'alimentació (peixateries o fruiteries), sempre que comparteixin els mateixos valors de qualitat i transparència.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Transformació i millora de les zones verdes a Tarragona
L'entrevista a Carme Crespo, tinent d'alcalde de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona, detalla el pla d'actuació integral per renovar els espais naturals de la ciutat. La conversa se centra en la importància de dignificar els espais de convivència tant al centre com als barris. Els eixos de la renovació urbana Microparcs i jardins de proximitat: S'ha actuat en prop de 40 projectes en un sol any per recuperar petites places com la Imperial Tàrraco o zones a Riu Clar. L'objectiu és que els ciutadans gaudeixin de qualitat en el seu entorn immediat. Grans parcs emblemàtics: Parc de la Ciutat (Puig i Valls): Es treballa en el tancament perimetral i la rehabilitació de la Quinta, que esdevindrà un centre d'interpretació de la natura. Jardí Romà de l'Amfiteatre: Conegut popularment com el Parc de les Tres Granotes, es transformarà en un espai d'estil mediterrani amb espècies autòctones com oliveres i ametllers. Projectes socials i mediambientals: Destaca la creació dels horts socials a Riu Clar, destinats a la gent gran, que incorporaran il·luminació mitjançant energia solar. Formació i ocupació Una part rellevant de les obres, especialment al Parc de la Ciutat i al Pont del Diable, es realitza a través del Servei Municipal d'Ocupació. "No és una intervenció exclusivament urbanística, sinó que es fa a un ritme escolar per ensenyar ofici a tarragonins en situació d'atur." Properes actuacions L'ajuntament preveu traslladar el focus cap a la zona de Llevant i enllestir projectes com el de Sercelades, un antic abocador que es convertirà en un espai lúdic amb una inversió aproximada de 500.000 euros.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
Retransmissió del Sant Enterrament a Tarragona
Introducció i Novetats de la Setmana Santa L'episodi d'avui se centra en la preparació de la processó del Sant Enterrament, l'acte més multitudinari de la Setmana Santa tarragonina. Enguany s'incorpora la novetat de la retransmissió en diferit per part del canal públic TAC-12, que se suma a la tradicional cobertura de Tarragona Ràdio. El Valor de la Recollida de Misteris Els interlocutors destaquen la importància de la recollida de misteris, un acte que comença a les 5 de la tarda i que és considerat únic pel seu caràcter global. • Permet veure els passos amb una llum diürna. • Facilita que les famílies amb nens petits i persones amb mobilitat reduïda puguin gaudir de l'imaginari religiós. • Serveix com a ferramenta pedagògica per transmetre la tradició a les noves generacions. Logística i Desplegament Tècnic La retransmissió suposa un gran repte tècnic per la complexitat dels espais: • Ubicació privilegiada: Es farà des del terrat de l'església de Nazaret, oferint una visió directa de la Baixada de la Peixateria. • Desplegament de càmeres: TAC-12 instal·larà punts de gravació a la plaça del Rei i a diversos punts del recorregut per capturar la sincronització dels armats. • Coordinació: S'ha de gestionar un flux de més de 5.000 cofrares que conflueixen a la plaça del Rei. "És un moviment de persones importantíssim i la perspectiva del terrat ens permet veure el que el públic a peu de carrer no pot percebre." Evolució i Arxiu Històric El programa reflexiona sobre com la Setmana Santa ha passat de ser un esdeveniment per a les confreries a ser un espectacle d'interès general. Les gravacions actuals serviran com a arxiu sonor i visual per a les generacions futures, permetent analitzar i millorar el protocol de cada any mitjançant la moviola de la processó.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Càsting a Torreforta per a una pel·lícula del segle XVI
Selecció de figurants a Tarragona Des de les 10 del matí, el Centre Cívic de Torreforta acull un càsting realitzat per la productora Morena Films. L'objectiu és trobar 350 figurants per a una pel·lícula ambientada al segle XVI que es rodarà el proper mes d'abril, amb el Monestir de Santes Creus com un dels escenaris principals. Característiques i requisits dels perfils La directora de càsting, Sandra Sánchez, ha destacat la necessitat de trobar perfils autèntics per a l'època. Els punts clau són: Gent gran: Es busquen especialment persones d'entre 60 i 80 anys. Les escenes seran còmodes (asseguts a una església) i l'equip de producció cuidarà molt el seu benestar. Homes: És molt valorable que portin barba i cabells llargs naturals. Dones: Es busca una fisonomia de pell blanca, especialment per a papers de classes benestants. Exclusions: No es permeten tatuatges visibles (especialment al coll), piercings o cabells tenyits de colors moderns. Cerca especial: Es busca un nadó d'un a tres mesos, de pell rosada i ulls blaus, per interpretar el protagonista de petit. Motivacions dels participants El programa ha recollit diversos testimonis de persones que feien cua, revelant motivacions variades: Curiós i experiència: Molts joves estudiants de comunicació digital o cinema volen conèixer com funciona un rodatge des de dins. Necessitat econòmica: Diversos participants a l'atur veuen en la remuneració de 50 euros per jornada una bona oportunitat. Oci i diversió: Persones de vacances o jubilats que busquen una activitat diferent per a la Setmana Santa. "Per a mi és vital i té moltíssima importància que la gent estigui molt còmoda i que s'ho passi molt bé durant el rodatge." El càsting continuarà demà al mateix centre cívic per a aquells que vulguin provar sort al món del cinema.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Organització i novetats de la processó del Sant Enterrament
Detalls de la processó del Sant Enterrament a Tarragona L'entrevista amb Joan Álvarez, coordinador de la processó i majoral de la Congregació de la Puríssima Sang, desgrana l'organització de l'acte més multitudinari de la Setmana Santa tarragonina. Enguany, la processó de Divendres Sant manté la seva essència però incorpora millores logístiques i de seguretat. Novetats principals d'aquesta edició Noves imatges: S'amplia el pas del Jesús de la Passió amb tres noves figures en l'escena del descendiment. Millores en la visibilitat: S'instal·larà una grada davant de l'Ajuntament, a la plaça de la Font, per oferir una millor perspectiva del seguici. Protocol d'emergència: Després de les interrupcions per pluja de l'any passat, s'ha formalitzat un pla per actuar en cas de precipitacions, amb punts de refugi com la Catedral, l'església de Nazaret o el local de la Colla Jove. Logística i participació L'esdeveniment mobilitza unes 3.500 persones i compta amb 19 passos, dels quals 12 es porten a espatlles i 7 a rodes. Aquesta combinació, sumada a l'orografia de la Part Alta, suposa el repte principal per mantenir el ritme i evitar talls. "La processó no és una obra de teatre que puguem assajar abans; cada any revisem el Pla de Millores per afinar la coordinació." Horaris i punts crítics Recollida de misteris: Comença al voltant de les 16:15 h. Sortida oficial: A les 20:00 h des de la plaça del Rei. Punts de dificultat: El carrer del Claustre i les Escrivanies Velles són els trams més estrets (aprox. 3,35 metres), on els passos més grans passen amb només centímetres de marge.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Entrevista a Albert Abelló: Vegueries, crisi i futur de Tarragona
Context i Valoració Política L'entrevista a Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, s'inicia amb una valoració crítica sobre la Llei de Vegueries. Abelló qualifica la tramitació de la llei de "nefasta" i poc transparent, denunciant una falta de respecte a la ciutadania pel fet de no haver respost a les més de 5.000 al·legacions presentades. Punts clau sobre la Vegueria de Tarragona: Capitalitat i Nom: La Cambra defensa fermament que la futura vegueria ha de portar el nom de Tarragona i mantenir la seva capitalitat històrica i estratègica. Mobilitzacions: No es descarten noves accions de la societat civil si no s'escolten les demandes de la ciutat. Economia i Crisi: La Necessitat d'un Pacte d'Estat Abelló analitza la situació econòmica actual amb un to escèptic respecte a les mesures del govern central, especialment la pujada de l'IVA. "Si som capaços de sortir de la crisi pujant impostos i penalitzant el consum, passarem als anals de la història; però el més probable és que sigui un desastre." Per al president de la Cambra, la solució real passa per: 1. Un Pacte d'Estat entre totes les forces polítiques. 2. Deixar de parlar exclusivament del problema (crisi) per centrar-se en les solucions. 3. Evitar l'ús partidista de les mesures econòmiques. Estratègia Turística i Comercial El Futur dels Creuers Es destaca la importància de convertir Tarragona en una destinació de creuers. Abelló considera "inaudit" el retard històric en aquest sector i celebra que l'Autoritat Portuària finalment hagi decidit invertir en una terminal provisional, la qual cosa obre un nou escenari d'oportunitats per a la ciutat. Comerç i Urbanisme Mercat Central: Exigeix que les obres comencin, sense falta, a principis de 2011 per evitar la degradació del centre. Pla d'Usos: Demana a l'Ajuntament una regulació estricta del tipus de comerç de l'entorn del Mercat per preservar-ne la qualitat. Tarragona de Tapes: Es presenta la segona edició d'aquest certamen gastronòmic, que incorpora Torredembarra com a municipi convidat i ofereix hores de pàrquing gratuït per fomentar el consum. Procés Electoral a la Cambra Finalment, es repassa el procés electoral del proper 4 de maig. Abelló destaca l'alta participació (55 empreses per 34 cadires) com un signe que la institució està "viva". Es mostra disposat a continuar en el càrrec quatre anys més si compta amb el suport dels sectors econòmics, tot ressaltant la major visibilitat i utilitat que la Cambra ha assolit durant el seu mandat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Visita als Misteris de la Setmana Santa de Tarragona
Crònica de la Setmana Santa Tarragonina L'espai realitza una visita guiada excepcional a la carpa instal·lada a la plaça Verdaguer, on s'exhibeix una part significativa dels misteris i passos de les confreries tarragonines. L'entrevista compta amb la presència de Josep Maria Sabaté i Bosch, cronista oficial de la Setmana Santa de Tarragona, i Joaquim Julià, president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa. Recorregut històric i iconogràfic Durant el programa se segueix un ordre cronològic de la Passió per explicar les peces exposades: Diumenge de Rams: Es destaca el misteri de la Borriquita (2003), obra de Santiago Lara, que permet als infants participar activament en la processó de la tarda. Dijous Sant: L'atenció se centra en el Sant Sopar (1995), de l'escultor Emili Soler. Com a curiositat, les cares dels apòstols són retrats de tarragonins reals, principalment del barri del Serrallo, incloent-hi el mateix cronista Josep Maria Sabaté en el paper de Judes. Divendres Sant: Es mencionen passos com la Presa de Jesús (1956) i l'Ecce Homo, així com el Sant Enterrament de Salvador Martorell (1942-1944). Tradició i Logística El cronista destaca l'evolució de la càrrega dels passos, subratllant que molts han tornat a ser portats a espatlles abandonant les rodes. També s'esmenta el repte logístic de les dimensions dels misteris pels estrets carrerons de la Part Alta de Tarragona. "Jo no vaig tindre cap inconvenient que la història em conegués com els Judes del Sant Sopar del Gremi de Marejans." Cap a un museu estable Joaquim Julià comenta l'èxit de públic de la carpa (amb més de 8.000 visitants de mitjana) i expressa la voluntat que aquest espai temporal es converteixi en un futur museu estable per preservar i mostrar el patrimoni de la Setmana Santa durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
L'Ajedrez de la Vida: Evolució i crisi planetària
L'evolució com una partida d'escacs El paleontòleg Jordi Agustí presenta el seu nou assaig científic, on utilitza la metàfora dels escacs per explicar la complexitat de l'evolució biològica. En aquesta comparació, el tauler representa l'entorn o el planeta, i les peces són les espècies que lluiten per la seva supervivència. Analogies i diferències clau La Reina: L'autor identifica l'ésser humà amb la reina per la seva gran versatilitat, capacitat d'expansió ràpida i adaptabilitat a les situacions. Les Regles: Tant en els escacs com en la biologia, regles senzilles (selecció natural) poden donar lloc a resultats extremadament complexos. L'Absència de Jugador: A diferència del joc de taula, en l'evolució no hi ha una ment que mogui les peces; és un mecanisme sec i natural. Crisis i extincions: L'escaquimat de la vida L'extinció es descriu com l'altra cara de la moneda de l'evolució. Agustí destaca que les grans crisis del passat solien ser provocades per agents externs (meteorits, erupcions), però la crisi biològica actual és excepcional perquè està autoinduïda per una sola espècie: la humana. "Si nosaltres tenim un efecte devastador sobre el planeta... la vida continuarà la partida, amb o sense nosaltres." Recerca i nous horitzons L'entrevista també repassa l'actualitat de la paleontologia, esmentant: 1. La Hipòtesi de la Reina Roja: La necessitat d'evolucionar constantment només per mantenir-se en el mateix lloc. 2. Descobriments a Sibèria: La troballa d'ADN d'una onada expansiva humana prèvia als Neandertals i Sapiens, que podria canviar la cronologia de les migracions fora d'Àfrica. 3. La transició de la genètica a la proteòmica com a nou repte científic.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Càsting de Morena Films a Tarragona per la pel·lícula El Monje
Detalls del Càsting a Torreforta La productora Morena Films, responsable d'èxits com Celda 211, realitzarà un càsting de figurança els propers dimarts i dimecres al Centre Cívic de Torreforta (Tarragona). Busquen unes 350 persones per al rodatge de la pel·lícula El Monje, protagonitzada per actors de la talla de Vincent Cassel, Sergi López i Geraldine Chaplin. Perfils Buscats Adults: Homes i dones d'entre 18 i 80 anys. No s'accepten menors d'edat per evitar complicacions en els permisos i horaris nocturns. Nadons: Es busca un perfil molt específic: un nadó d'entre 1 i 3 mesos, rubi i amb els ulls blaus, per interpretar la versió infantil del protagonista. Requisits d'Estètica i Imatge Atès que la pel·lícula s'ambienta al segle XVI, es demanen característiques naturals: Dones: Evitar cabells tenyits de colors moderns, metxes o talls extremats. Es prefereix cabell llarg i celles amples (sense depilar). Homes: Es valora positivament portar barba o bigoti. General: No s'accepten piercings ni tatuatges visibles. Condicions del Treball "És un treball remunerat i les persones han d'anar perfectament documentades amb el seu DNI i el número d'afiliació a la Seguretat Social." Remuneració: És una feina pagada amb contracte. Disponibilitat: El rodatge es farà a finals d'abril, principalment en horari de tarda-nit (de 15:00h a mitjanit) al Monestir de Santes Creus. Procés: El càsting és ràpid; només es realitza una fotografia i es recullen les dades de contacte.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
L'emprenedoria i l'art es troben a Tarragona
Trobada empresarial i artística a Tarragona L'episodi d'avui se centra principalment en la iniciativa titulada "La vida de l'empresari és puta, posa-li una mica d'art", una trobada adreçada a petits empresaris, autònoms i emprenedors. Els responsables de l'empresa Insight Consultors, Manuel Rodríguez i Javier Romeu, expliquen que aquest esdeveniment arriba a Tarragona després d'un gran èxit a Barcelona. Objectius i filosofia de la jornada Reivindicar el paper de l'empresari: Defensar el col·lectiu del petit i mitjà empresari com la base del teixit econòmic català. L'art com a eina de crítica: Utilitzar l'art no només com a estètica, sinó com a canal de crítica social per expressar les dificultats del sector. Gestió de la il·lusió: Donar eines per afrontar la crisi econòmica des d'una vessant positiva i resilient. Detalls de l'esdeveniment L'acte tindrà lloc a l'espai gastronòmic Circo de la Marina Port Tàrraco a partir de les 18:00 hores. Comptarà amb ponents de renom com: El president de PIMEC Tarragona. L'economista i consultor Emili Duró. L'expert Sr. Vinaixa. "L'art que explorem no ha de ser només per mostrar quadres en una galeria, sinó per explorar la potencialitat expressiva de les mancances empresarials." Actualitat viària Prèviament a l'entrevista, s'ha informat sobre un accident de trànsit al quilòmetre 866 de la N-420, a les Borges del Camp, que ha deixat quatre ferits i ha provocat afectacions importants en la circulació durant el matí.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
19'
Previsions turístiques de Setmana Santa a la Costa Daurada
Anàlisi del sector turístic davant la Setmana Santa 2010 Representants dels sectors de l'allotjament a la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre analitzen les perspectives per a les vacances, marcades per la incertesa meteorològica i la crisi econòmica. Expectatives i comportament del client Última hora: El sector depèn totalment de les reserves de darrer minut. Berta Cabré (Càmpings) i Joan Antoni Pedró (Hotels) coincideixen que la previsió del temps a la televisió és el factor determinant. Estades currtes: Es detecta una tendència a escurçar les vacances a un cap de setmana llarg (2 o 3 nits), especialment entre el client nacional de proximitat (Catalunya, Aragó i València). Perfil familiar: El públic majoritari és el familiar, tot i que a partir del juny el perfil canvia cap a un turista internacional i jubilat. Impacte de la crisi i adaptació del sector Ajust de preus: Els hotelers han hagut de rebaixar preus o mantenir els de l'any passat per fer front a la pèrdua de poder adquisitiu i a la devaluació de la lliura esterlina en el cas del mercat britànic. Evolució del càmping: El sector està virant cap al bungalow i el mobile home. Es demana un canvi normatiu per permetre que fins al 50% de les places siguin d'aquest tipus d'allotjament, buscant la comoditat del client que no vol carregar la caravana per a estades curtes. "És més important la televisió que el temps en si; si diuen que plourà, el client ja no surt, encara que després faci sol." Xifres d'ocupació previstes Hotels: S'espera una ocupació mitjana del 70-75%, que podria fregar el 90% el divendres i dissabte sant. Càmpings: Pràcticament la totalitat dels 53 càmpings associats ja estan oberts, oferint allotjament a unes 22.000 famílies.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
28'
2010-03-29 PREGÓ SETMANA SANTA
Introducció i Agraïments Personals El pregó s'inicia amb un ampli reconeixement a les autoritats eclesiàstiques i civils de Tarragona. El pregoner destaca la seva vinculació afectiva amb la ciutat a través d'amistats personals amb figures com l'alcalde Pep Fèlix Ballesteros i l'arquebisbe Jaume Pujol. També subratlla el paper de Tarragona (Tàrraco) com a antiga capital romana i porta de la civilització. La Fe en la Societat Secular i la Setmana Santa Es reflexiona sobre la vivència de la fe en un món modern i secularitzat. • La fe s'ha de viure a la intempèria, sense les seguretats del passat, purificant-se i fent-se més senzilla. • La Setmana Santa no és només un període de vacances, sinó un moment àlgid per contemplar el misteri de la passió, mort i ressurrecció de Crist. • El sentit de la Pasqua és la victòria de la vida sobre la mort a través de l'amor del Pare. El Paper de les Confreries i l'Associacionisme El pregoner lloa la tasca de les confreries, germandats i gremis com a instruments d'evangelització viva a la plaça pública. "Vostès saben explicar a través dels sentiments i emocions el misteri de la fe. Han sabut treure la fe fora dels temples i fer-la entenedora a la gent." Les imatges i els passos no són només art, sinó una catequesi visual que connecta el sofriment de Jesús amb el dolor de la humanitat contemporània. Compromís Social, Solidaritat i Acollida Davant la crisi econòmica i les noves exclusions socials, es fa una crida a la solidaritat activa. La dimensió social de les germandats • Les entitats cristianes han de ser nuclis d'integració social i escoles de convivència. • S'anima a acollir els nous catalans, molts dels quals comparteixen una fe popular senzilla que pot trobar en la Setmana Santa tarragonina un espai de pertinença. • El dolor de Maria davant la injustícia és un element transversal que pot facilitar el diàleg intercultural. Conclusió: Patrimoni Cultural i Espiritual L'acte clou reivindicant les processons de Tarragona com un bé cultural indiscutible de Catalunya i una peça clau de la identitat nacional. Es fa una crida a preservar aquest llegat perquè continuï donant ànima a la societat i recordant la dimensió transcendent de l'ésser humà.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
1h 50min
Ple de l'Ajuntament de Tarragona: EOI, Banc d'Espanya i Fiscalitat
Debat sobre l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) El plenari ha abordat la rehabilitació de l'edifici de la xarxa 3 per ubicar-hi l'EOI. El punt principal de fricció ha estat el conveni amb l'administració catalana: • Crítiques de l'oposició: Joan Aregio (CiU) ha expressat dubtes sobre les clàusules del conveni, que obliguen l'Ajuntament a avançar el finançament i assumir la construcció d'una competència que és de la Generalitat de Catalunya. • Defensa del govern: L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el regidor Joan Sanahujes han defensat l'operació com l'única via per desbloquejar un equipament pendent des de fa 20 anys, assegurant que l'operació és de cost zero per a la ciutat gràcies a la compensació amb el lloguer. El Banc d'Espanya i altres inversions S'han debatut inversions plurianuals per valor de 10,3 milions d'euros, destacant: • Banc d'Espanya: L'oposició critica que l'Estat no hagi cedit l'espai gratuïtament i que l'Ajuntament hagi de pagar per un edifici d'ús públic. • Teatre Tarragona: Aprovació de partides per a l'escenotècnia i mobiliari, amb la previsió d'inaugurar el teatre a finals d'any. • Guàrdia Urbana: Despeses per a la nova caserna. Mocions i Fiscalitat L'episodi ha viscut un moment de tensió política amb les mocions: • Pujada de l'IVA: El Partit Popular ha presentat una moció contra l'increment de l'IVA previst pel govern de Zapatero. La votació ha acabat en un empat (13 vots), resolt pel vot de qualitat de l'alcalde per rebutjar-la. • Sanitat: S'ha aprovat per unanimitat defensar la cartera de serveis sanitaris de Tarragona davant possibles deslocalitzacions de la capitalitat sanitària. "Aquesta és la gran notícia: que la ciutat ja té el Banc d'Espanya, una operació impecable defensada pels tècnics."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
19'
Agenda Cultural: 17è Festival de Dixieland i Setmana Santa
El 17è Festival de Dixieland a Tarragona L'agenda d'aquest cap de setmana a Tarragona ve marcada principalment per la celebració del 17è Festival Internacional de Dixieland, que enguany ret homenatge al guitarrista Django Reinhardt en el centenari del seu naixement. El festival destaca per portar el so de Nova Orleans a diversos espais de la ciutat. Activitats destacades del Festival Estils i procedència: Es posa èmfasi en el jazz manouche o swing europeu, amb la participació de grups vinguts de París i 23 bandes locals i internacionals. Dixieland itinerant: Espectacles com el Dixi en Cavalls i el Dixi en Clowns recorreran els carrers des del Teatre Metropol fins a la plaça Corsini o la plaça Verdaguer. Gastronomia i música: El cicle Dixi en Sopars permet gaudir de música en directe en restaurants com l'Àuriga, el Rústic o el Quim i Quima. Sessions nocturnes: El format Dixi i Engolfa trasllada la festa a locals com el Highland, el Rock Bar o el Club Nàutic amb actuacions fins a la matinada. Tradició i Setmana Santa Coincidint amb el festival, s'inicien els actes de la Setmana Santa a la Part Alta de la ciutat: Processons i Via Crucis: Destaca la sortida dels armats i els passos del Gremi de Pagesos (La Pietat i el Sant Sepulcre) restaurats recentment. Diumenge de Rams: Benedicció de palmes al carrer de les Coques i el pregó de la Setmana Santa a l'Ajuntament. Altres propostes d'oci i cultura Fires i exposicions: Se celebra la fira Tarragona Meeting Golf al Palau de Congressos i es pot visitar l'espai Mini Tàrraco als Pallaresos, amb reproduccions en miniatura dels monuments romans. Arts escèniques i cinema: Projeccions a l'Antiga Audiència (com Frost contra Nixon) i teatre a la Sala Trono amb l'obra Homo Rydens. Música clàssica: Concert de l'Orquestra Camera Musicae al Campus Catalunya. Territori: Fora de Tarragona, destaca la Xatonada Medieval a Cunit i la Festa Major de Puigpelat amb el concert de Carles Sabater.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Hort terapèutic per a l'Alzheimer a Sant Pere i Sant Pau
Estimulació sensorial i cognitiva a través de la natura L'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona ha posat en marxa una iniciativa innovadora al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau: la creació d'una jardinera terapèutica dissenyada per despertar els sentits i ajudar en la reminiscència dels qui pateixen malalties degeneratives. L'hort com a eina de treball L'espai combina una vessant ornamental amb una d'horticultura pràctica, utilitzant elements clau per a la rehabilitació: Plantes aromàtiques: S'utilitzen espècies com menta, romaní, farigola, espígol i orenga per treballar l'olfacte i evocar records de la joventut o de la cuina. Hortalisses: Hi ha plantats enciams, cebes, cols i faves que permeten als usuaris connectar amb els cicles de la natura. Simbologia: La jardinera inclou pensaments, la flor que simbolitza l'associació. Metodologia i activitats El treball no es limita a la plantació, sinó que s'integra en un programa d'estimulació cognitiva complet: "A través de l'olor, recorden quina planta és... treballem la imatge, l'olor i també el recordatori de les lletres col·locant cartells amb els noms." A més de l'hort, l'associació realitza activitats diàries de 10 a 13 hores que inclouen: 1. Orientació: Recordar la data, l'estació i dades personals. 2. Psicicitat: Exercicis d'estirament i treballs manuals (com roses de feltre per Sant Jordi). 3. Tecnologia: Ús del programa informàtic Gradior amb pantalles tàctils per avaluar el lèxic, el càlcul i la memòria. Homenatge i futur L'hort, que serà inaugurat oficialment després de Setmana Santa, portarà el nom de Sebastià Puig, en memòria del coordinador del centre cívic que va facilitar els primers espais per a l'associació. Tot i alguns episodis de vandalisme viscuts durant els caps de setmana, l'entitat segueix apostant per aquest projecte com un espai de convivència per a malalts, famílies i veïns.