Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

3601-3624 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Bons propòsits: L'auge del gimnàs al gener al Serrallo
L'impacte del canvi d'any en l'activitat física Amb l'arribada del gener, es produeix un fenomen cíclic als centres esportius: el repunt d'inscripcions degut als bons propòsits d'any nou. Molts usuaris decideixen apuntar-se al gimnàs per contrarestar els excessos de les festes de Nadal i millorar la seva condició física. Gestió de l'entrenament i horaris recomanats L'Aron Bertomeu, coordinador dels gimnàsos del Serrallo i Camp Clar, destaca aspectes claus per als nous esportistes: Millors franges per entrenar: Per evitar aglomeracions, es recomana anar-hi a primera hora del matí, al migdia (de 12:00 a 15:00) o a última hora de la nit. Assessorament personalitzat: És fonamental realitzar una entrevista prèvia per conèixer l'experiència, possibles lesions i objectius (baixar pes o guanyar musculació). Condicionament general: Durant les primeres dues o tres setmanes, cal fer un treball progressiu de força resistència i activitat cardiovascular. "Al gener la gent s'assusta: es mira al mirall i diu que aquí ha passat alguna cosa pels excessos de l'alimentació." Perfil d'usuaris i oferta d'activitats El gimnàs no és només un espai de treball físic, sinó també un punt de socialització i evasió de l'estrès laboral. S'observa una major presència masculina a la sala de màquines, mentre que les dones solen optar més per les activitats dirigides com: Indoor cycling (spinning). Pilates i Ioga per a la postura i esquena. Aerotono i classes de manteniment gratuïtes. Finalment, es remarca la importància del paper del monitor com a motivador i psicòleg, ajudant els nouvinguts a mantenir la constància un cop passat el boom inicial de les primeres setmanes.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Donació d'ulls: La campanya 'Dos ulls per més d'una vida'
Compromís social i donació de teixits oculars L'entrevista realitzada a Òptica Salles amb Carme Lafuente, responsable de formació, destaca la col·laboració d'aquesta entitat amb el Banc d'Ulls. La campanya, sota el lema "Dos ulls per més d'una vida", busca sensibilitzar la població sobre la importància de la donació de teixits oculars per a trasplantaments i investigació. Conceptes clau sobre la donació Universalitat de la donació: Gairebé tothom pot ser donant, independentment de l'edat o de si es portaven ulleres (miopia, hipermetropia, etc.). S'ha arribat a trasplantar teixit de donants de fins a 100 anys. Processament: El Banc d'Ulls recull els globus oculars per extreure'n la còrnia o l'esclera. Si el teixit no és apte per a trasplantament, s'utilitza per a la investigació científica o per a la formació de nous cirurgians. Procediment logístic: A diferència de la donació d'òrgans (que requereix mort cerebral però batec cardíac), en la donació de teixits l'extracció es pot fer fins a vuit hores després de la mort biològica. Impacte i generositat a Catalunya "Els catalans som el col·lectiu de població que fa més donacions d'ulls amb molta diferència respecte a la resta de l'Estat." Segons les dades facilitades: 1. Es realitzen més de mil trasplantaments de còrnia a l'any. 2. Catalunya dobla la mitjana europea en donacions de teixits i òrgans. 3. Existeix una alta demanda, el que fa que el teixit emmagatzemat tingui una rotació molt ràpida a les fundacions. Com fer-se donant? Els ciutadans poden adreçar-se a qualsevol centre d'Òptica Salles per recollir una butlleta informativa. El tràmit és senzill: s'omple el formulari amb dades personals i es rep el carnet de donant al domicili. També és fonamental comunicar la decisió a la família per facilitar el procés en el moment de la defunció.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Joaquim Caral, nou gerent del Pla de Competitivitat Tarraco Romana
Entrevista a Joaquim Caral sobre el futur turístic de Tarragona Joaquim Caral assumeix la gerència del Pla de Competitivitat de la Tarraco Romana, un projecte estratègic que compta amb una inversió de 4,2 milions d'euros destinats a potenciar els monuments declarats Patrimoni Mundial. Caral, amb una àmplia experiència en la gestió turística a Montblanc, afronta aquest repte amb l'objectiu de transformar els recursos monumentals en un producte turístic d'alt valor. Estructura i objectius del Pla El pla no és només una iniciativa municipal, sinó que es gestiona a través d'un consorci que inclou: * L'Ajuntament de Tarragona (com a líder del projecte). * Els municipis de Constantí, Altafulla i Roda de Berà. * El Consell Comarcal del Tarragonès. L'objectiu principal és generar activitat econòmica mitjançant l'increment del temps d'estada dels visitants i la millora de la seva experiència. Prioritats i línies d'actuació Joaquim Caral destaca que el seu primer pas serà conèixer la ciutat amb ulls de turista i analitzar el full de ruta redactat per la Universitat Rovira i Virgili. Entre les accions immediates i a mitjà termini destaquen: * Creació d'una marca i imatge corporativa per al consorci. * Millora de la senyalització i interpretació dels monuments (evitant la saturació visual). * Segmentació del mercat: crear propostes específiques per a creueristes i turisme familiar. * Foment de l'autoestima local: aconseguir que el ciutadà sigui el primer ambaixador del seu patrimoni. "El primer client que s'hauria de proposar a qualsevol municipi com a client turista és el propi ciutadà." Projecció exterior El pla es presentarà oficialment a la fira FITUR a Madrid, consolidant així la voluntat de posicionar Tarragona més enllà de la seva imatge tradicional de ciutat industrial, apostant decididament pel seu potencial cultural i històric.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Entrevista a Begoña Floria: Balanç i futur de Tarragona
Balanç del Pacte de Govern i Estabilitat Municipal La portaveu del grup municipal socialista, Begoña Floria, destaca l'estabilitat i la tranquil·litat del pacte entre el PSC i ERC després de dos anys i mig de mandat. Segons Floria, aquesta solidesa ha permès una gestió sense interferències, contraposant-la al "descontrol intern" de l'etapa anterior. Micropolítica vs. Macropolítica L'acció de govern es divideix en dos eixos principals: * Micropolítica: Èxits immediats com la Brigada d'Intervenció Ràpida, la gratuïtat del carret de bus per a nens i la millora de centres cívics. * Macropolítica: Projectes de llarg recorregut que requereixen planificació seriosa, com el Mercat Central, la Tabacalera i la Façana Marítima. "S’està fent una bona feina de planificació i seriositat en engegar projectes que es veuran en un futur." Projectes Estratègics i Infraestructures Floria defensa la gestió de diversos punts clau per al desenvolupament de la ciutat: 1. Banc d’Espanya: Es planteja com un centre d'interpretació turística prioritari per generar activitat econòmica. 2. Connexions Ferroviàries: L'arribada de l'ample de via europeu i el Corredor del Mediterrani es consideren estratègics per a la indústria i el Port. 3. Jocs del Mediterrani 2017: Defensa la transparència dels comptes i demana a l'oposició una mirada pel "bé comú" i no partidista. Debat sobre les Vegueries i la Capitalitat Respecte a la llei de vegueries de la Generalitat, el grup socialista manté una postura crítica amb les formes: * Consideren que no és el moment ni la forma adequada per presentar la llei. * Exigeixen que la capitalitat de Tarragona sigui indiscutible i única dins la seva demarcació. * S'oposen a la creació de noves estructures sense resoldre la duplicitat d'administracions (sis en total sobre el territori). Reptes per al 2010 L'objectiu per a l'any actual és consolidar la planificació feta: acabar les obres del Teatre Tarragona, impulsar el patrimoni (Pont del Diable) i, sobretot, reforçar els serveis socials (amb un increment del 60% del pressupost) per pal·liar els efectes de la crisi econòmica.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
El Priorat recupera la normalitat després del temporal de neu
Retorn a la normalitat al Priorat Josep Antoni Robles, president del Consell Comarcal del Priorat i alcalde de Cabassés, ha informat sobre la situació de la comarca després del fort temporal de neu del cap de setmana. Actualment, la zona està vivint una jornada de treva amb la sortida del sol, fet que està ajudant a desfer el gel i a fer que les carreteres tornin a ser transitables. Impacte del temporal i serveis Durant les darreres 48 hores, molts municipis han patit situacions complicades: * Moltes localitats han estat incomunicades i algunes s'han quedat sense subministrament elèctric o telefònic. * S'han registrat gruixos de fins a 60 centímetres de neu, una xifra excepcional que no es veia en dècades. * El transport escolar, que s'havia suspès, es reprendrà demà gràcies a la millora de les condicions. Gestió de la crisi i recursos Robles ha defensat la gestió dels ajuntaments i la coordinació entre departaments, malgrat les crítiques per la falta de mitjans. Segons el president, és difícil estar totalment preparat per a fenòmens tan extrems i poc freqüents: "No estem preparats al segle XXI contra el temps, és molt difícil... hem de tindre els mitjans raonables, però quan arriba a aquestes dimensions, ens veiem desbordats." Efectes en l'agricultura Curiosament, la nevada no és negativa per a tothom. L'alcalde ha destacat que, a diferència del que es podria pensar, la neu és beneficiosa per a les vinyes, ja que aporta una humitat constant i la temperatura no ha baixat prou com per malmetre el raïm.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
L'ús del servei d'urgències de l'Hospital Joan XXIII
Situació de les urgències davant l'onada de fred Contràriament al que es podria pensar, la cap del servei d'urgències de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, Carme Boquer, explica que durant els pics de fred intens es produeix una disminució de l'afluència total. Tanmateix, s'observa un fenomen clau: Els pacients que acudeixen presenten patologies més greus. Hi ha un augment relatiu dels ingressos, ja que els casos banals solen quedar-se a casa o recórrer al metge de capçalera. La patologia predominant en aquesta època és la respiratòria, especialment en pacients crònics o gent gran amb patologies de base. El procés de triatge i classificació Per gestionar l'assistència de manera eficient, l'hospital utilitza un sistema de triatge estructurat en cinc nivells d'urgència: Nivell 1: Pacients en situació de ressuscitació (gravetat extrema). Nivells intermedis: Determinats per l'estratificació del risc. Nivell 5: Patologies banals o no urgents. L'objectiu principal és evitar la demora en l'atenció dels casos més crítics, mentre que els casos lleus han d'esperar el temps necessari. Tendències anuals i responsabilitat de l'usuari Durant l'entrevista es reflexiona sobre el comportament social i l'ús del sistema sanitari: L'any 2009 es va tancar amb unes 100.000 urgències, xifra que indica una estabilització (o lleuger descens) respecte a anys anteriors. Es confirma que esdeveniments socials, com els partits del Barça, redueixen l'afluència d'urgències banals, demostrant que el dintel de dolor i la percepció d'urgència són subjectius. "El pacient és tan responsable de la seva salut com ho som els professionals sanitaris. Hem de ser corresponsables." Finalment, es fa una crida al sentit comú i a la corresponsabilitat per fer un ús racional dels serveis públics de salut.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Sanitat Respon: El servei veterà de consells de salut
Sanitat Respon: Un recurs essencial del sistema de salut públic L'episodi analitza el funcionament i la utilitat de Sanitat Respon, un servei telefònic del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que ha guanyat una notorietat creixent en els darrers temps. Amb més de vuit anys d'experiència, aquest servei s'ha consolidat com una peça clau per descongestionar el sistema sanitari. Funcionament i atenció a l'usuari El servei destaca per la seva eficiència i un alt grau de satisfacció entre els usuaris. Els punts clau de la seva operativa són: - Atenció inicial: Un operador no sanitari gestiona la trucada i, si cal, la deriva a una infermera o a un metge. - Accessibilitat: Està disponible les 24 hores del dia i ofereix el servei de trucar a l'usuari si no se l'ha pogut atendre immediatament. - Anonimat: Les dades personals i la targeta sanitària només es demanen per a tràmits específics, com programar visites. Serveis i tipologia de consultes Aquest telèfon no només gestiona urgències lleus, sinó que ofereix un ventall ampli de serveis: 1. Consell de Salut: Recomanacions sobre febre, tos, pediatria (molt freqüent els caps de setmana) i viatges. 2. Suport i programes: Línia per deixar de fumar i seguiment de pacients fràgils durant onades de calor. 3. Informació de salut pública: Resposta a alertes sanitàries i dubtes sobre vacunes (com la del papil·loma). 4. Consultes sobre tràmits: Gestió de llistes d'espera i tràmits de la targeta sanitària. El paper del servei com a complement L'Elisabet Vives subratlla que el servei no pretén substituir les urgències físiques, sinó actuar com un complement necessari. "Ens permet solucionar consultes per telèfon que eviten desplaçaments i ajuden a que els serveis d'urgències no es col·lapsin." En cas que la consulta requereixi una exploració presencial, les infermeres orienten el ciutadà cap al recurs més adient, ja sigui un CAP de guàrdia o un hospital, garantint una atenció eficient i personalitzada.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
6'
Acord pel transport escolar gratuït a l'escola El Miracle
Resolució del conflicte pel cost del transport escolar L'entrevista amb Gemma Llorba, presidenta de l'AMPA del CEIP El Miracle de Tarragona, detalla la problemàtica i la solució temporal trobada per a les famílies de la zona de Llevant. El conflicte va sorgir quan el Consell Comarcal va traslladar part del cost del servei de transport a les famílies, malgrat que aquest centre és el que els correspon per mapa escolar i no hi ha una alternativa viable a peu. Cronologia dels fets i mobilització Antecedents: A final del curs passat es va comunicar la intenció de fer pagar una part del transport. La impossibilitat d'anar caminant per la distància feia essencial la gratuïtat del servei. Mesures de força: El primer dia de curs els infants no van assistir a l'escola com a protesta, ja que l'autobús no va passar per les parades. Interlocució: Les famílies s'han dirigit a l'Ajuntament de Tarragona, al Consell Comarcal i al Departament d'Ensenyament. L'acord i situació actual Després de les mobilitzacions, s'ha arribat a un principi d'acord amb el govern municipal: "L'Ajuntament assumiria el cost que fins ara havien de pagar els pares durant el present curs." Futur i preinscripcions Actualment, el servei funciona amb normalitat, però es destaca la necessitat de trobar una solució definitiva abans del període de preinscripcions al febrer. L'objectiu és garantir que els nous alumnes puguin optar a l'escola pública de referència amb la seguretat de disposar de transport gratuït.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Afectacions de trànsit i busos a Tarragona per les obres
Inici de les obres al carrer Colom i Ramón i Cajal L'inici de les obres de remodelació al centre de Tarragona, concretament al carrer Colom, ha provocat canvis significatius en la mobilitat urbana. Malgrat que el trànsit no s'ha tallat de forma radical per permetre l'accés a veïns i comerciants, la circulació de vehicles i autobusos ja experimenta els primers col·lapses procedents de vies adjacents com el carrer Ramón i Cajal i Prat de la Riba. Impacte en el transport públic Aquestes obres, amb una durada prevista de quatre anys, han obligat a reestructurar el servei de l'Empresa Municipal de Transports (EMT): - Línies afectades: 3, 5, 6, 7, 11, 35 i 54. - Noves parades: S'han traslladat al carrer Ramón i Cajal (direcció sud) i a la Rambla Nova (línies 10 i 54). - Confusió i informació: Tot i la campanya informativa "Ho sentim" i la presència d'informadors a peu de carrer, molts usuaris han expressat desconcert i queixes per les distàncies que ara han de recórrer a peu. Reacció dels comerciants i veïns El sector comercial mostra una gran preocupació pel futur dels seus negocis durant el llarg període d'obres: - Es preveu una baixada de vendes a causa de la pèrdua de la clientela que arribava directament en autobús. - Els comerciants critiquen la manca de reunions prèvies promeses per l'Ajuntament. - Els veïns pateixen per les dificultats logístiques (carregar bosses des d'altres parades) i les futures molèsties per pols i soroll. "Els jefes saben que les vendes baixaran un muntó i les que treballem estem preocupades; és una via molt transitable que ara quedarà trista." Previsions de futur La unitat mòbil destaca que, tot i ser el primer dia i regnar una certa confusió, s'espera que les mesures de trànsit s'anotin i s'ajustin per evitar el col·lapse total de l'entrada a la ciutat des de Reus.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Manifest pel canvi de política cultural a Tarragona
Més d’una cinquantena d’entitats i un centenar de persones a títol individual del sector cultural de Tarragona s’han unit per presentar el Manifest per una nova política cultural contemporània, plural i participativa. L'acte, celebrat al Teatre el Magatzem, assenyala un punt d'inflexió històric en el qual el sector «s'ha plantat» davant la gestió municipal actual. Eixos principals de la reivindicació Demanda de diàleg: El portaveu, David Tarragonès, subratlla que la manca de comunicació amb la regidoria i l'alcaldia és el principal escull. Reclamen ser escoltats en la presa de decisions. Cultura com a motor: Es demana que la cultura sigui un element vertebrador i dinamitzador de la ciutat, anant més enllà de la programació institucional. Suport a la creació: El manifest exigeix més suport als creadors locals i una oferta cultural potent, estable i arriscada. Planificació d'infraestructures: Sol·liciten una planificació clara de les necessitats d'infraestructures, citant el cas del projecte de la Tabacalera. Properes passes "El que busquem és que l'Ajuntament, d'una vegada per totes, obri un diàleg amb el sector cultural. És així de simple." Arran d'aquesta pressió, ja s'han convocat reunions per als dies 12 i 13 amb representants del consistori per tractar temes com el Centre d'Art i el futur del sector.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
2'
Manifest per una nova política cultural a Tarragona
Reivindicació Cultural al Teatre el Magatzem El sector cultural de Tarragona s'ha unit per presentar un manifest que reclama un canvi profund en la gestió de la ciutat. L'acte, celebrat al Teatre el Magatzem, ha aplegat una trentena de representants que cerquen una política cultural contemporània, plural i participativa. Punts clau de la mobilització: Dèficit comparatiu: Els signants asseguren que Tarragona ha quedat enrere respecte a altres ciutats en termes d'oferta, producció pròpia i equipaments adequats. Crida a l'acció política: Es demana directament a l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, que lideri un procés de diàleg i consens. Suport massiu: El document compta amb l'adhesió de gairebé 60 entitats i col·lectius, a més d'un centenar de persones a títol individual. "Tarragona s'ha quedat al marge de ciutats que han tingut una oferta cultural, una producció pròpia i equipaments adequats." Participació i continuïtat S'ha habilitat el portal web culturamanifest.net per recollir noves adhesions i comentaris de la ciutadania. L'acte ha finalitzat amb la lectura del llistat d'entitats implicades, refermant la unitat d'un sector que exigeix ser escoltat per les institucions.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
2'
2010-01-11 TRENET USUARIS
Anàlisi del descontentament pels canvis en el transport públic El text recull els testimonis de diversos usuaris afectats per la reubicació de les parades d'autobús i les reformes urbanístiques a l'entorn del mercat. La sensació predominant és de confusió i malestar davant la manca d'informació clara i l'augment dels temps de desplaçament. Les principals queixes dels usuaris Pèrdua de proximitat: Moltes persones, especialment gent gran, lamenten que ara han de caminar trajectes molt més llargs. Confusió amb les ubicacions: S'esmenta un cacao constant de canvis entre diferents punts com Prat de la Riba i les noves parades provisionals. Durada excessiva de les obres: Hi ha referències a projectes que s'allarguen fins a quatre anys, generant un pessimisme sobre la finalització dels treballs. Problemes de mobilitat i trànsit "Ramón i Cajal, que és una entrada de Tarragona per Reus, no pot assumir tant de trànsit." Els usuaris destaquen deficiències estructurals en el nou disseny viari: 1. Saturació en hores punta: La reducció a un sol carril de pujada i semàfors massa ràpids provoquen cues fins a l'entrada de la ciutat. 2. Incongruència viària: Es critica que carrers altament transitats no estan preparats per absorbir el volum d'autobusos i vehicles privats amb la configuració actual. 3. Falta d'hàbit: Tant conductors com passatgers encara no estan acostumats a les noves rutes, provocant desorientació i errors en les parades.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
2'
2010-01-11 TRENET COMERÇOS
Impacte de les obres i canvis en la mobilitat El contingut exposa la preocupació del sector comercial davant l'inici d'unes obres urbanístiques imminents que alteren profundament el flux de vianants i el transport públic. Els comerciants expressen una sensació d'incertesa per la falta de comunicació institucional i les conseqüències econòmiques negatives. Punts clau del conflicte Mobilitat i Transport: L'anul·lació de les parades d'autobús és el punt més crític, ja que molts clients aprofitaven els temps d'espera per realitzar compres. Manca de comunicació: Denuncien que l'Ajuntament no ha realitzat la reunió promesa abans de començar les actuacions. Entorn desfavorable: Es preveu un increment de soroll i pols, a més d'una pèrdua de la vitalitat del carrer. Perfil del client afectat Es destaca que el client tipus prové de barris perifèrics i utilitza el transport públic: "És un tipus de comerç que la gent viu als barris i quan surten de treballar, doncs, ja s'emporten la seva compra a casa." Tot i les dificultats, els paradistes confien en la fidelitat de la clientela fixa per pal·liar la davallada de vendes de consumidors de pas.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Balanç i futur de la Brigada d'Intervenció Ràpida de Tarragona
Anàlisi de l'activitat de la Brigada Municipal i d'Intervenció Ràpida El regidor d'espais públics de l'Ajuntament de Tarragona, Antonio Rodríguez, repassa la trajectòria de la Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR) després d'un any i mig de la seva creació l'estiu de 2008. El servei s'ha consolidat com un element clau per a la ciutadania, amb dades que demostren la seva eficàcia i acceptació: Volum d'activitat: S'han realitzat 4.125 actuacions totals, amb una mitjana estabilitzada de 12 intervencions diàries. Participació ciutadana: El telèfon gratuït (900 200 274) ha rebut 2.238 trucades. Sorprenentment, un 30% de les consultes es deriven a altres departaments com neteja o jardins, la qual cosa demostra que el servei actua com un referent de proximitat. Tipologia d'obres: Durant el 2009, el gruix principal de la feina es va centrar en les voreres (83%), seguit de l'asfaltat (11%) i altres elements urbans com pilones o bancs (6%). La convivència amb la Brigada Municipal Rodríguez aclareix que la BIR és un complement i no un substitut de la Brigada Municipal. Mentre la BIR s'encarrega de les urgències ràpides, la Brigada Municipal gestiona: El manteniment de senyalització i pintura (consumint gairebé 20.000 quilos de pintura l'any). La logística d'esdeveniments i festes, amb el muntatge de 35.000 m² d'empostissats. Supervisió de projectes del Fons d'Inversió Local (FIL) en parcs infantils i pavimentació. Projectes emblemàtics: El Balcó del Mediterrani Un dels punts destacats de l'entrevista és la rehabilitació de la barana del Balcó del Mediterrani, icona de la ciutat que ja té 100 anys d'història: "La gent està enamorada de la barana del Balcó del Mediterrani; s'ha despertat una curiositat tremenda per la seva restauració." La primera fase de 30 metres ja està gairebé enllestida, i es preveu finalitzar el tram central de 60 metres el març de 2010, amb una inversió de 228.000 euros. L'equip de govern té la intenció de donar continuïtat a aquest disseny de barana fins a les escales del Miracle en fases futures.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Constitució del Comitè de Candidatura Tarragona 2017
Consolidació Institucional i Estratègia Internacional L'entrevista a Mario Rigau, president executiu de la candidatura Tarragona 2017, detalla els passos immediats per assolir l'organització dels Jocs del Mediterrani. El punt clau és la constitució formal del Comitè de Candidatura aquest proper divendres, un òrgan que uneix totes les administracions: l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació, la Generalitat de Catalunya, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Consell Superior d'Esports (CSD). Full de Ruta per al 2010 Rigau estableix tres línies de treball prioritàries per a l'any present: Dossier Internacional: L'elaboració del document tècnic que s'ha de lliurar al Comitè Internacional al mes de juny. Comissió d'Avaluació: Preparació per a la visita dels inspectors internacionals, prevista entre octubre i novembre de 2010. Promoció i Presència: Mantenir l'activitat en esdeveniments esportius per refermar la credibilitat del projecte. Infraestructures i Seus Un dels aspectes més rellevants de l'entrevista és el canvi de filosofia cap a la remodelació d'instal·lacions existents per davant de la construcció nova, adaptant-se al context econòmic actual: Plaça de Braus: Proposada per acollir les disciplines de gimnàstica artística i rítmica. Estadi del Nàstic: Es reincorpora al projecte per al futbol i possiblement per a les cerimònies. Anella de Camp Clar: Es considera la "pota bàsica" del projecte, especialment pel que fa a la Ciutat Esportiva i les pistes d'atletisme. Context Competitiu i Polític Actualment, Tarragona només té com a rival oficial la ciutat d'Alexandria (Egipte). Rigau destaca que la fortalesa del projecte tarragoní està dissuadint altres candidates. Respecte a les crítiques polítiques internes sobre els comptes de la candidatura, el president executiu es mostra tranquil: "La professionalitat i l'acreditació dels auditors està fora de tot dubte... el debat polític s'ha de desenvolupar dins del marc polític, la nostra funció és una altra." L'elecció final de la seu es realitzarà, previsiblement, a l'estiu de 2011.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Crisi i futur del petit comerç a Tarragona el 2010
Crisi i futur del petit comerç a Tarragona En aquesta entrevista realitzada a Tarragona Ràdio, s'analitza la situació crítica que viu el petit comerç a la ciutat després d'un any 2009 qualificat de "desastrós". El president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona (FUBT), Eduard Mañas, comparteix la seva visió sobre els reptes actuals i les perspectives d'un futur marcat per la crisi econòmica i l'arribada de grans superfícies. Balanç del 2009 i inici de les rebaixes Un any horribles: Mañas descriu el 2009 com el pitjor any del sector en la seva trajectòria professional, marcat pel tancament constant de negocis i el descens del consum. Psicosi del consum: La por a la crisi i l'atur han paralitzat la despesa de les famílies, fins i tot d'aquelles que mantenen la feina. Estratègia de descomptes: Moltes botigues de tèxtil i calçat es van veure obligades a fer descomptes forts des del desembre per liquidar estocs abans de la campanya oficial de rebaixes, perjudicial per als marges de benefici. Reivindicacions i crítiques a l'administració L'entrevista destaca una clara manca de sintonia entre el sector comercial i les administracions públiques: Pujada de l'IVA: Es critica durament la intenció del govern de l'Estat de fixar un augment del tipus impositiu (del 16% al 18%), ja que es considera que frenarà encara més el consum, a diferència d'altres països que l'han baixat. Manca de diàleg amb l'Ajuntament: Mañas denuncia la falta de coordinació amb l'àrea de promoció econòmica de Tarragona, especialment en iniciatives com la de tiquets de pàrquing gratuïts, que no han tingut el temps de planificació necessari. "Hi ha la psicòsis de la crisi; la gent es retreu més i no gasta, i les administracions ho fan al revés del que s'ha de fer pujant l'IVA." Perspectives 2010: El Corte Inglés a Tarragona Davant l'arribada propera d'El Corte Inglés a la ciutat, la postura de la Federació és ambivalent: L'impacte inicial: Es preveu un primer any molt dur per als petits establiments. L'oportunitat: Es veu com un reclam per portar gent a la ciutat que els comerços locals han de saber atraure. El valor afegit: El factor diferencial del comerç tradicional continua sent l'atenció personalitzada i l'expertesa sobre el producte, valors que les grans superfícies no poden igualar.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
Nova etapa al Nàstic: Josep Maria Fernández i el seu projecte
Inici d'una nova era esportiva al Gimnàstic de Tarragona El president del Consell d'Administració del Nàstic, José María Fernández, detalla en aquesta entrevista el nou rumb del club després de la incorporació de Josep Maria Nogués com a director esportiu i José Antonio Gordillo com a secretari tècnic. El president destaca que aquests nomenaments busquen recuperar la il·lusió i el treball per tornar a atreure l'afició al camp. Objectius esportius i gestió de la plantilla Consolidació i ambició: Tot i que l'objectiu immediat és consolidar l'equip a la zona alta, no es descarta lluitar per l'ascens a la Primera Divisió si les circumstàncies ho permeten. Continuïtat tècnica: Es confirma que l'entrenador César Ferrando té contracte vigent i la seva continuïtat dependrà de l'èxit de la temporada. Mercat d'hivern: El club està obert a reforçar la plantilla si apareix una figura necessària a un preu assumible. Sortides: Es confirma la marxa d'Alfons Muñoz després de sis anys i mig, mentre que Antoni Pinilla es reincorpora en noves funcions laborals dins del club. Situació institucional i econòmica Compromís a llarg termini: Fernández desmenteix rotundament ser un "president de transició" i reafirma el seu compromís per als propers cinc anys. Economia i tresoreria: Admet una situació de tresoreria complicada amb cert dèficit acumulat, que s'espera pal·liar mitjançant partides d'ingressos per venda de jugadors (estimades en 800.000 €) i una propera ampliació de capital. Relació amb l'entorn: El president reconeix que la relació amb les penyes no ha estat ideal i es marca com a prioritat millorar el vincle amb la Federació de Penyes. "No hauria acceptat mai el càrrec si fos per ser un president de transició; tinc un compromís per cinc anys i espero complir-lo."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Situació de la grip i virus respiratoris a Tarragona
Estat actual de la salut pública a Tarragona En una entrevista a Tarragona Ràdio, Joaquim Pallajà, director dels serveis territorials del Departament de Salut, analitza la situació epidemiològica actual coincidint amb una onada de fred intens i nevades a nivell de mar. Incidència de la Grip i altres virus Davallada notable: Després d'un pic molt intens durant el mes de novembre, amb xifres de fins a 700 casos per cada 100.000 habitants, la incidència ha baixat significativament. Previsió de noves onades: Tot i la tranquil·litat actual, els experts preveuen una possible segona onada de grip per a finals de gener o principis de febrer. Altres patògens: Es detecta una circulació normal de virus respiratori sincicial (pediatria), adenovirus, rinovirus i l'anomenada grip intestinal. Canvi en el model de gestió assistencial S'ha observat un canvi cultural positiu en l'ús dels recursos sanitaris per part de la població: Optimització de les Urgències: Els hospitals presenten una ocupació menor que l'any passat en aquestes mateixes dates. Auge de la via telefònica: Increment notable de consultes a través del 061 i el servei Sanitat Respon. Atenció Primària: Els ciutadans prioritzen els CAPS i l'atenció continuada abans d'anar a l'hospital. Consells davant l'onada de fred "En cas de símptomes lleus, recomanem beure molt de líquid, usar antitèrmics si cal i fer un cert aïllament d'un o dos dies per evitar el contagi." Es recorda especialment que les persones amb malalties cròniques han de consultar els seus referents mèdics davant qualsevol empitjorament respiratori.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Crisi i futur de la construcció a Tarragona
Balanç del Sector de la Construcció el 2009 L'episodi comença amb una anàlisi profunda de l'any 2009, qualificat pels experts com un any destructiu per al sector immobiliari. S'exposa que la caiguda no és un fet aïllat, sinó una tendència que va començar l'any 2007. • Només s'han iniciat 130 habitatges a la ciutat de Tarragona durant tot l'any. • A nivell provincial, la xifra no arriba als 800 habitatges, una dada alarmantment baixa. • La principal preocupació no és només la falta d'activitat, sinó la destrucció massiva de llocs de treball directes i indirectes. "El 2009 crec que ha estat un any destructiu... serà l'any en què menys habitatges s'hagin realitzat en els darrers 30 anys." L'evolució dels preus i el paper dels bancs Es discuteix la davallada de preus dels pisos, que segons alguns informes és del 3,6%, tot i que els convidats apunten que la realitat és una baixada molt més pronunciada en determinades zones. • Estoc bancari: Les entitats financeres estan oferint grans descomptes per desfer-se de productes mal situats o de segona mà, distorsionant la percepció del mercat de l'obra nova. • Falta de finançament: Es denuncia que els bancs només donen suport a la compra d'habitatges que formen part del seu propi estoc, bloquejant la comercialització de promocions privades. Perspectives i reptes per al 2010 De cara al futur immediat, el programa planteja un debat entre l'optimisme moderat i el realisme pessimista davant el nou any. Punts clau per a la recuperació • Nou Pla General: Es veu com una oportunitat per generar sòl, tot i que els efectes reals sobre la construcció no es veuran fins al 2011 o 2012. • L'habitatge necessari: Els experts distingeixen entre l'habitatge d'inversió (especulatiu i mal localitzat) i l'habitatge necessari per a la població de la ciutat, on hi ha una mancança real. • Risc de noves tensions de preus: Si no es comença a construir aviat, l'escassetat d'oferta quan la demanda torni a pujar podria provocar un nou encariment dels pisos. Finalment, es conclou que la recuperació depèn críticament de que el sector financer torni a oferir crèdits i que es deixi de demonitzar un sector que és motor fonamental de l'economia local.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Inici de les rebaixes a Tarragona amb onada de fred i neu
Inici de la campanya de rebaixes sota condicions extremes El primer dia de la campanya de rebaixes a Tarragona ha estat marcat per una forta onada de fred i l'arribada de les primeres nevades a l'interior de la demarcació. Malgrat l'activació del pla Neucat i les temperatures que han baixat fins als 5 graus a la ciutat, l'afluència de compradors ha estat notable. L'estat del comerç: Entre franquícies i comerç local Grans superfícies i franquícies: Han registrat les cues més llargues, especialment des de primera hora del matí. Molts clients buscaven productes específics que ja havien "fitxat" prèviament. Comerç tradicional: Els botiguers locals es mostren esperançats, tot i que reconeixen que la crisi ha obligat a fer rebaixes encobertes o avançar descomptes per competir amb els grans magatzems. Descomptes: Tot i que és l'inici, ja es troben ofertes d'entre el 15% i el 50%, amb previsió que augmentin en les properes setmanes. Testimonis dels compradors El programa ha recollit diverses impressions a peu de carrer, destacant la diversitat de perfils: "Jo tinc crisi sempre, a mi no m'afecta. Hem gastat moltíssim." Alguns compradors han criticat la presència de roba de temporades passades que s'anunciava com a nova. S'ha detectat la presència de turistes, com un jove francès que afirma que les rebaixes a Espanya són molt més interessants i agressives que a França. El pressupost és molt variat: des d'estudiants amb un límit de 50 euros fins a persones que han superat els 150 euros de pressupost. Situació meteorològica preocupant La pluja persistent a la costa i la neu a la Conca de Barberà estan complicant el trànsit a diverses carreteres de la demarcació. Protecció Civil demana molta precaució a tots aquells que hagin de desplaçar-se amb vehicle privat durant les properes hores.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
Centenari del Teatre Metropol i l'obra de Jujol
El Centenari del Teatre Metropol de Tarragona Amb motiu del 100 aniversari de la inauguració del Teatre Metropol (9 de gener), s'analitza la transcendència de l'arquitecte Josep Maria Jujol i la seva empremta a la ciutat de Tarragona. El programa compta amb la visió de dos experts: Antonio Salcedo, professor d'Història de l'Art de la URV, i Josep Maria Boqueres, vicepresident del Consell Municipal Assessor del Modernisme. La singularitat de Jujol i el Metropol Primera obra individual: El Metropol és considerat una obra paradigmàtica i primordial, ja que mostra la genialitat de l'arquitecte des dels seus inicis. Simbologia marítima i religiosa: L'edifici es concep com un vaixell en el sentit cristià que navega pel "mar de la vida". Els detalls inclouen referències a onades, peixos i cargols, barrejats amb inscripcions a la Verge i Jesucrist. Artista total i avançat: Jujol és definit com un creador capaç de transformar objectes de rebuig (detritus) en art, avançant-se a moviments com el dadaïsme. "Jujol encara no ha tingut el reconeixement que mereix; molta gent de les comarques tarragonines no sap de la importància de la seva obra." El futur Arxiu Jujol i el Modernisme a Tarragona Actualment, hi ha converses avançades amb l'Ajuntament de Tarragona per ubicar la Fundació i l'Arxiu Jujol a l'edifici situat just damunt del teatre, a la Rambla Nova. Objectiu: Centralitzar tot el material documental (tant de Tarragona com de Barcelona) per posar-lo a disposició d'investigadors internacionals. Ruta Modernista: Es reivindica el potencial de Tarragona més enllà del seu passat romà, destacant joies com la Casa Ximenis, el Mercat Central o l'obelisc de la Casa Sales. Any 2010: Es preveu que aquest centenari serveixi per impulsar definitivament el reconeixement de Jujol juntament amb figures com Gaudí o Picasso.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Balanç del primer any del Síndic de Greuges de Tarragona
Balanç del primer any de la institució En aquesta entrevista, Josep Francesc Ferrer, el primer Síndic Municipal de Greuges de la història de Tarragona, repassa la feina feta des de la constitució de la figura ara fa un any. Ferrer destaca que, tot i prendre possessió al gener, l'oficina no va estar plenament operativa fins a l'abril de 2009, per la qual cosa el balanç actual es basa en un període de vuit mesos de funcionament real. Estadístiques i gestió d'expedients Durant aquest primer exercici, la sindicatura ha gestionat prop de 200 casos, distribuïts de la següent manera: 92 expedients oberts, dels quals 40 ja han estat resolts. 77 consultes realitzades de forma presencial, telefònica o telemàtica. 21 casos fora de competència que han estat derivats a altres administracions o al Síndic de Catalunya. 31 expedients pendents de resolució o a l'espera d'informes de l'administració municipal. "No tot el que es resol és a favor del ciutadà. A vegades el ciutadà no té raó i se li ha d'argumentar degudament." Principals àrees de queixa El rànquing de les temàtiques que més preocupen els tarragonins se centra en tres eixos principals: Urbanisme (19 expedients): Llicències d'obres i obertura d'establiments. Mobilitat i Trànsit (12 expedients): Multes, servei de grua i seguretat vial. Medi ambient (7 expedients): Queixes per fums, sorolls i olors. També s'han atès qüestions relacionades amb les empreses municipals (Sèrfum, SMHAUSA, Matxa) i l'àrea d'intervenció, especialment per dubtes sobre l'IBI i bonificacions per a persones amb discapacitat. Objectius per al 2010 Ferrer subratlla la necessitat de fer més difusió de la institució perquè la ciutadania sàpiga exactament com pot ajudar-los. Per a aquest segon any, es preveu iniciar una ronda de visites a les associacions de veïns i seguir facilitant l'accés a través dels centres cívics i la via telemàtica.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
Consells de l'OCUC per a les rebaixes d'hivern
Guia per a un consum responsable en rebaixes En motiu de l'inici de la campanya de rebaixes d'hivern, Tarragona Ràdio entrevista Sergi Vinyals, tècnic de l'OCUC, per analitzar els drets i deures dels consumidors. La conversa destaca que, tot i el context de crisi, és fonamental mantenir un esperit crític i planificador. Recomanacions principals Planificació i pressupost: Es recomana fer una llista de productes necessaris per evitar la compra compulsiva i, si és possible, pagar en efectiu per tenir un control real de la despesa, evitant l'ús excessiu de targetes de crèdit. Transparència en el preu: L'establiment té l'obligació de mostrar el preu anterior i el preu rebaixat (o el percentatge de descompte). Qualitat del producte: Els articles en rebaixes han de ser de la mateixa qualitat que els de temporada. No poden ser productes defectuosos, amb tares o d'altres anys, ja que això correspondria a saldos o liquidacions. El dret de devolució i garanties Un dels punts més conflictius és la devolució de productes en bon estat: "No hi ha obligació per part del botiguer de que puguis tornar el producte si no t'agrada o no és la teva talla... S'ha de preguntar primer." El tiquet de compra: És la garantia imprescindible per a qualsevol reclamació o per defectes de fàbrica. Canvis per política comercial: Molts comerços permeten canvis per deferència, però no per llei (tret que el producte estigui defectuós). Inspecció i frau La Generalitat de Catalunya preveu realitzar unes 5.000 inspeccions per evitar fraus, com ara l'augment fictici de preus dies abans per simular un descompte inexistent. També s'aclareix que les ofertes es poden fer tot l'any, però les rebaixes oficials d'hivern estan regulades del 7 de gener al 6 de març.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
0'
Preparatius per a la Nit de Reis a Tarragona
Celebració de la Nit de Reis En el marc incomparable del Balcó del Mediterrani, un dels punts més emblemàtics i insígnia de la ciutat de Tarragona, es recullen els testimonis dels més petits davant l'arribada imminent dels Reis d'Orient. Els preparatius essencials Per tal de garantir que els Reis portin regals, es recorden els rituals i comportaments tradicionals: Portar-se bé durant tot l'any amb la família i els amics. Preparar les sabates en un lloc visible. Deixar una mica de menjar per als Reis i els seus camells. Anar a dormir molt d'hora per no interrompre la seva tasca. "Ficar les sabates i menjar. I anar a dormir aviat, eh? Home, i tant!" La il·lusió és palpable entre els nens que esperen la cavalcada, confirmant que, tot i els nervis, han complert amb els deures familiars per rebre les seves recompenses.