Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

1945-1968 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
11'
Entrevista al grup Reapers per la presentació de Seeds of the New Dawn
Entrevista a Marc de Reapers El cantant i músic Marc ens presenta l'última etapa de la banda de punk rock originària de l'Arbós, Reapers. L'entrevista se centra en la seva trajectòria, la producció del seu darrer disc i el seu retorn als escenaris de Tarragona. El procés creatiu i el nou àlbum Marc destaca que, tot i moure's en un circuit minoritari, el grup dedica un gran esforç a la seva música. El seu últim treball, Seeds of the New Dawn (2009), és el fruit d'un any i mig de treball intens. Aquest disc té una essència especial perquè: Ha estat gravat al seu propi local d'assaig, transformat en estudi pel seu germà. Han aconseguit un so contundent i net, capturant l'energia del local. Representa la seva forma d'expressió més natural i sincera. Estil i influències musicals La banda defineix la seva música com a poderosa i catàrtica, servint com a vehicle per alliberar angoixes. Entre les seves referències principals trobem: Punk Rock clàssic: Grups com Wipers, Nirvana i Ramones. Metal: Influències de bandes com Slayer i Metallica. "Realment la música és un vehicle per treure fora les angoixes i les pors que tens." Trajectòria en directe i concert a la Sala Zero Després de girar per Madrid (actuant amb el mític Jello Biafra), el País Basc i Galícia, Reapers torna a Tarragona. Marc celebra la reactivació de l'escena musical a la ciutat gràcies al retorn de figures clau en la gestió cultural local. El grup portarà el seu directe a la Sala Zero el proper dissabte, un espai que valoren molt per les seves condicions acústiques i on esperen oferir la contundència que els caracteritza.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
10'
Retorn de la Unitat Canina de Tarragona des d'Haití
Crònica d'una missió humanitària a Haití El programa connecta en directe amb la plaça de la Font de Tarragona per recollir el testimoni dels membres de la Unitat Canina de Salvament i Rescat de Protecció Civil, que acaben d'arribar de la seva missió a Haití després de quatre dies intensos d'ajuda humanitària. Una realitat desoladora Javier Noriega, cap de la unitat, descriu un panorama d'extrema duresa viscut a la zona d'Himani, a la frontera, on es van instal·lar en un hospital col·lapsat. Els punts clau de la seva experiència inclouen: Adaptació de la missió: Tot i viatjar inicialment per al rescat amb gossos, la falta de maquinària pesant (només n'hi havia dues a tot el país) els va obligar a reconvertir-se en personal de suport logístic i mèdic. Inseguretat constant: Han viscut situacions de risc elevat, amb hospitals custodiats per militars armats i notícies de combois humanitaris tirotejats per la desesperació de la població. Escassetat extrema: L'ajuda arriba "amb comptagotes", generant un caldo de cultiu perillós que podria derivar en més violència si no es manté el suport internacional. El paper dels voluntaris i els gossos "Realment es creen llaços i neixen germans de per vida en situacions tan complexes com aquesta." L'equip, acompanyat per gossos com el Bimac, el Nic, el Jaro i el Trosk, ha hagut de suportar jornades de fins a 15 hores diàries de feina en condicions d'estrès màxim. Els animals, tot i no poder realitzar tasques de recerca entre runes, han estat una part fonamental de l'expedició. Crida a la solidaritat tarragonina L'Ajuntament de Tarragona i diverses entitats han organitzat iniciatives per continuar enviant recursos: Festival solidari: Dissabte al local de la Colla Jove. Acte al Tinglado: El proper 30 de gener. Aportacions econòmiques: L'Ajuntament ja ha destinat 42.000 euros a través del Fons Català de Cooperació i projectes d'aigua potable.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
32'
Google a la Xina, seguretat de l'Explorer i el comiat del disquet
La Terra Esplana: Ciència i Tecnologia al Ja Tardes En aquesta edició de la secció La Terra Esplana, en Beta analitza la situació de les grans tecnològiques davant la censura i la seguretat, a més de fer un repàs nostàlgic al maquinari que desapareix. El conflicte entre Google i la Xina El punt central de la discussió se centra en la retirada de Google del mercat xinès. Google ha decidit plantar cara a la censura exercida pel govern de la República Popular Xinesa, que fins ara acceptava per mantenir la seva quota de mercat. • Pressió internacional: El cercador ha rebut crítiques de la resta del món per no actuar de manera democràtica a la Xina. • Competència local: Google no ha pogut dominar el mercat enfront de cercadors autòctons fortament protegits i potenciats per l'estat xinès. • Exemples de censura: S’han bloquejat sistemàticament imatges i informació sobre esdeveniments històrics com la revolta de la plaça de Tiananmen. "L'estat xinès segueix igual: si no t'agrada el que hi ha, ja pots marxar." Vulnerabilitats a l'Internet Explorer S'analitza la recomanació dels governs d'Alemanya i França de no utilitzar el navegador de Microsoft a causa de problemes greus de seguretat. • Un atac massiu contra Facebook i Twitter va aprofitar forats de seguretat a l'Explorer per deixar les plataformes fora de servei durant hores. • El centre francès CERTA aconsella utilitzar navegadors alternatius com Firefox o Chrome. • Microsoft defensa que les darreres versions (7 i 8) són segures i que el risc es redueix principalment a la versió 6. L'homenatge al disquet de 3 i mig Com a punt final, es comenta la desaparició gradual però irreversible de la disquetera i els disquets de 3 i mig. • Els ordinadors moderns ja no els inclouen de sèrie, substituint-los per múltiples ports USB. • Es reivindica la seva importància històrica malgrat la seva limitada capacitat d'emmagatzematge en comparació amb el pendrive actual. El viatge a vinil L'episodi tanca amb la punxada d'un disc de vinil, concretament el maxi-single "Tomorrow" del grup dels anys 80 The Communards, destacant la veu de falset de Jimmy Somerville.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
21'
2010-01-10 JESÚS FUSTÉ
L'evolució artística de Jesús Fuster L'artista prioratí Jesús Fuster, originari de Pradell de la Teixeta, presenta el seu darrer treball discogràfic titulat Lletres d'Aigua. Durant l'entrevista, Fuster explica la seva transició des de la música clàssica i l'òpera cap a la cançó d'autor i la música lleugera. Aquest canvi ha exigit un reciclatge vocal, passant de la veu impostada a una interpretació més natural i propera. El projecte 'Lletres d'Aigua' Aquest disc neix d'un encàrrec per a la Fira del Llibre i Autor Ebrenc, amb l'objectiu de musicar poemes d'autors del territori. Fuster destaca la importància de: Captar l'ànima de les lletres a través de la melodia. Apropar la poesia local al gran públic d'una manera amena. Treballar amb músics com Toni Just (guitarra) i Carles Brull (percussió) per donar forma als temes. Filosofia i actuacions en directe L'autor defineix la seva música com un espai per a la reflexió i el diàleg amb el públic, fugint de les etiquetes rígides. La seva proposta és honesta i busca transmetre la seva visió particular del món. "Cantar música lleugera impostant la veu era impossible... cal la calidesa del matís per arribar a la gent." L'episodi inclou una interpretació en directe del poema "La promesa" de Manel Ollé, un text que utilitza referències a la terra i el món rural.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
7'
Conferència de l'alcalde Ballesteros a Tarragona
Preparatius per a la conferència anual de l'alcalde de Tarragona El vicepresident del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona, Ricard Laoz, detalla els preparatius de la conferència de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. L'acte s'emmarca en un cicle anual on participen els batlles de les principals poblacions del Camp de Tarragona. Estructura i participació de l'acte L'esdeveniment, que té lloc a la seu del Col·legi d'Advocats i Farmacèutics, s'organitza en dues parts: Exposició inicial: Una xerrada d'uns 30 o 40 minuts a càrrec de l'alcalde. Torn de preguntes: Una selecció de més de 30 qüestions enviades prèviament per periodistes i directors de mitjans locals. "Les preguntes estan limitades als periodistes... volem que els responsables dels mitjans de comunicació participin fent les seves preguntes." Temes clau de l'actualitat tarragonina S'espera que la conferència, titulada "Tarragona davant d'una dècada decisiva", abordi qüestions fonamentals per a la ciutat com: La crisi econòmica i el seu impacte local. Projectes de gran envergadura: Tarragona 2016 (Capital Cultural Europea) i els Jocs del Mediterrani 2017. Infraestructures i equipaments: El tren d'alta velocitat, la Tabacalera, el Banc d'Espanya i la recuperació de la façana marítima. Organització territorial: La llei de vegueries i les relacions amb Reus. Cobertura i expectació mediàtica L'acte es pot seguir en directe a través del web de Tarragona Ràdio i compta amb la presència de representants del teixit social i econòmic. L'endemà, la tertúlia del matí de l'emissora analitzarà els diferents titulars que hagi pogut generar la intervenció de Ballesteros.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Solidaritat Tarragona: Concert i Ajuda Directa a Haití
Iniciativa Ciutadana: Un Concert per Haití Arran del devastador terratrèmol de grau 7 a l'escala de Richter que ha afectat Haití, la ciutadania de Tarragona s'ha mobilitzat per organitzar un esdeveniment solidari. La iniciativa, gestionada principalment per voluntaris i l'associació Aptos, consisteix en una jornada de concerts i tallers amb l'objectiu de recaptar fons per a l'ajuda humanitària. Detalls de l'esdeveniment Data i hora: Aquest dissabte, de les 16:00 h a les 00:00 h. Ubicació: Local de la Colla Joves Xiquets de Tarragona (Carrer Cos del Bou). Accés: L'entrada és lliure; les aportacions es faran mitjançant urnes de donatius voluntaris. Programació: Actuacions de grups com The Soulman, Simon & Telefunken, animació infantil amb Ciència Divertida i molts altres artistes que participen de forma altruista. Testimoni des del Terreny: La Crua Realitat L'episodi compta amb una connexió directa amb Javi Noriega, coordinador de la Unitat Canina de Salvament de Protecció Civil de Tarragona, que descriu una situació crítica al país caribeny: Col·lapse sanitari: Els hospitals estan desbordats, forçant els rescatadors a realitzar tasques mèdiques d'emergència i traumatologia. Dificultats logístiques: L'ajuda humanitària arriba amb comptagotes i hi ha problemes greus de seguretat en algunes zones. El drama humà: Històries de pèrdues massives de vides en escoles i famílies senceres delmades. "El tema és realment esgarrifós. La situació és crítica i el que arriba és amb comptagotes. Allà fa falta absolutament de tot." Canals de Gestió de l'Ajuda Tota la recaptació del festival es vehicularà a través d'entitats amb presència directa al terreny com Canoe Creixell i Farmamundi, garantint que els recursos arribin als afectats de forma efectiva.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Preparatius del Carnaval de Tarragona amb Som i Serem
Presentació dels Actes del Carnaval de Tarragona L'espai radiofònic connecta amb la unitat mòbil per parlar amb la comparsa Som i Serem del barri del Pilar, que enguany ostenta el títol de reina del carnaval. L'episodi se centra en el programa d'actes del Carnaval de Tarragona, que tindrà lloc del 6 al 16 de febrer, i destaca la participació del rei (comparsa Caio Largo) i la reina (Laura Pérez). Detalls de la confecció i pressupost Els membres de la comparsa expliquen la complexitat d'elaborar les disfresses i la inversió que suposa: Materials: El més difícil d'aconseguir són les teles plisades amb lluentons i els elements de decoració que han de ser elegants i coherents amb el vestit. Botigues de referència: Es menciona Mercamoda com el punt de trobada principal per comprar material a Tarragona. Pressupost: El cost d'un vestit oscil·la al voltant dels 200 euros per integrant. Per finançar-ho, moltes comparses paguen quotes mensuals o organitzen actes com el Teclatapa durant Santa Tecla. Absència de crisi: Malgrat la situació econòmica, asseguren que qui viu el carnaval estalvia tot l'any per mantenir la qualitat, tot i que potser es nota una lleugera davallada en el nombre de participants. La Disfressa d'Or i la Gala Drag Queen Es fa un èmfasi especial en la innovació de la comparsa per a la Disfressa d'Or, amb un vestit que combina tres trajes en un. També es destaca la importància de l'espectacle Drag Queen de Tarragona, organitzat per Amics de la Part Alta, com un dels esdeveniments més innovadors i de prestigi nacional. "L'imperdible és la millor solució que hi ha al carnaval per als retocs d'última hora." Informació pràctica per als assistents Venda d'entrades: Per a la Disfressa d'Or (dijous de carnaval), les entrades es vendran a partir del 3 de febrer al Teatre Metropol per un preu de 2 euros.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
13'
Recull de salutacions de bona nit
Descripció de la transcripció Aquest document presenta una seqüència repetitiva de salutacions nocturnes. El contingut es caracteritza per una estructura monòtona on s'itera la mateixa fórmula de cortesia al llarg del temps. Punts clau de la interacció L'únic missatge transmès és el desig de bona nit. Les salutacions es produeixen en intervals regulars de temps, aproximadament cada 30 segons. La interacció és extremadament minimalista i no presenta variacions en el registre lingüístic. "Bona nit" En resum, el text és un exemple de comunicació fàtica on l'únic objectiu és mantenir el canal obert o establir un contacte social bàsic sense contingut informatiu addicional.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
31'
Protecció de dades: privadesa a la xarxa i empreses
Introducció i Marc Normatiu Amb motiu del Dia Europeu de la Protecció de Dades, el programa aborda la importància de mantenir la privadesa de la informació personal (nom, DNI, seguretat social). Toni Pons, assessor especialitzat de Tarragona, explica que existeix una normativa estricta que afecta tant empreses com administracions públiques. L'origen del perill i la regulació L'aparició de la informàtica va permetre el processament massiu de dades, fet que va obligar a crear lleis per evitar abusos comercials: • LLEI ORGÀNICA DE PROTECCIÓ DE DADES (LOPD) de l'any 1999. • Reglament de 2007 (en vigor des del 2008), que regula les mesures de seguretat tècniques i jurídiques. El Repte de les Xarxes Socials i Internet Es discuteix àmpliament el cas de Facebook, on molts usuaris perden el control de la seva informació. Pons destaca que: • Els serveis gratuïts s'alimenten de la comercialització de perfils d'usuari. • Als Estats Units, la legalitat és molt més "lleugera" que a l'espai europeu. • El descontrol és total un cop et dones de baixa, ja que no hi ha garanties de l'esborrament de les dades. "El creador de Facebook va arribar a dir que la privacitat s'havia acabat." Perills Quotidians i Estafes Comunes L'expert alerta sobre pràctiques habituals que posen en risc la nostra seguretat: • Spam i missatges piramidals: Correus que demanen ser reenviats (ex. vals de 100€ de supermercats) amb l'únic objectiu de recol·lectar adreces d'e-mail per vendre-les. • Phishing: Suplantació d'identitat d'entitats bancàries per obtenir claus i números de compte. • Gestió de residus: Documents personals que acaben al contenidor sense ser destruïts prèviament. Responsabilitat de les Empreses i Sancions Les empreses tenen l'obligació de formar els seus treballadors i disposar d'un document de seguretat. L'incompliment pot comportar sancions econòmiques molt greus de l'Agència de Protecció de Dades: • Les multes oscil·len entre els 600 i els 600.000 euros depenent de la gravetat i el tipus de dada. • Les dades de salut, ideologia o vida sexual tenen el nivell de protecció més alt. • S'esmenten casos d'errors com treballadors que s'emporten fitxers a casa i els exposen accidentalment a través de programes d'intercanvi de fitxers com Emule. Recerca Local i Conclusions Finalment, es destaca la tasca de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en matèria de privadesa informàtica, liderada per investigadors com Josep Domingo Ferrer, i es conclou que en l'actual era de la informació, la consciència ciutadana és la millor eina de defensa.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
28'
Secrets i Tradicions de la Cuina Àrab a Tarragona
Explorant la Gastronomia del Magreb L'episodi d'avui d’El Cuinarot compta amb la presència de Basir Terawali, xef del restaurant Tim Gat de Tarragona, acompanyat de l'Àngel Jiménez i el Gerard Carné. La conversa se centra en desmitificar i explicar els fonaments de la cuina àrab, una tradició mediterrània rica en espècies i tècniques de cocció lenta. El Cuscús: El Plat Estrella El cuscús és considerat l'equivalent a la paella per a la cultura àrab. S'analitzen els punts clau per a la seva elaboració: • La preparació de la sèmola: El gran secret és la mesura exacta de l'aigua perquè els grans quedin solts i no es s'enganxin. S'utilitza oli d'oliva durant el procés per separar-los. • Les set verdures: Tradicionalment s'utilitzen almenys set varietats (pastanaga, carbassó, ceba, col blanca, api, etc.), que s'han de tallar a trossos grans perquè no es desfacin durant l'ebullició. • Secrets d'autor: Basir revela l'ús d'ingredients com l'aigua de roses, la canela en branca i l'ametlla torrada molta per elevar el plat a una categoria superior. El Món de les Espècies Un element crucial és el Ras el Hanout (traduït com "el cap de la botiga"). "És una barreja de mil espècies on la clau és la mesura exacta de cada component; si falles en una cullerada de gingebre o comí, el gust canvia completament." També es destaca la Harissa, una salsa picante artesanal elaborada amb bitxo, oli d'oliva i unes gotes de vinagre, que es diferencia radicalment del producte industrial o del tabasco. Pastisseria i Costums Socials Es repassen altres plats icònics i tradicions curioses: • La Bastela: Una coca de pasta filo que combina gustos dolços i salats (pollastre, ametlles, canyella i sucre glaç), típica de les grans celebracions i noces. • Dolços artesans: Elaboracions com la Baklava o els "Dits de la núvia", adaptats a Tarragona utilitzant llima per tallar l'excés de dolçor de la mel. • El ritual del te: Se n'explica la simbologia social. Servir un got de te bullint i ple fins dalt és una senyal tàctica per indicar a un convidat no desitjat que s'ha de marxar.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
21'
La presidència espanyola de la UE: reptes i economia
La presidència espanyola i el nou marc institucional L'episodi analitza l'inici de la presidència de torn d'Espanya a la Unió Europea, destacant la novetat de conviure amb la figura del president del Consell Europeu (Herman Van Rompuy). S'explica que, mentre el president permanent convoca els Consells Europeus on es prenen les grans decisions, la presidència de torn s'encarrega de l'execució del programa polític a través dels grups de treball i els Consells de Ministres. Els tres grans reptes del semestre Espanya ha fixat tres prioritats clau en la seva agenda política: Drets dels ciutadans: Desenvolupament de la iniciativa legislativa popular a escala europea per permetre que la ciutadania proposi normes mitjançant la recollida de signatures. Acció exterior: Posada en marxa del nou servei d'ambaixades de la Unió Europea a tot el món per reforçar el seu paper global. Recuperació econòmica: L'intent de liderar la sortida de la crisi a la UE, malgrat que Espanya és un dels països més afectats en aquell moment. "Espanya no imposarà cap mesura perquè no té la força ni la credibilitat política econòmica, però sí que ha de buscar punts de trobada." Logística, despeses i èxits recents Es discuteix el cost econòmic organitzatiu, que inclou la celebració de més de 300 reunions i l'impacte en serveis de seguretat i logística. Així mateix, s'esmenta el fulletó Europa i vostè, que recull 10 fites recents per al ciutadà, com la regulació del preu màxim del roaming i els SMS. Finalment, es presenta el concepte del PIB corregit pel cost de la vida, situant la potència econòmica de la Unió Europea al primer nivell mundial l'any 2007, per sobre de potències com el Japó o Rússia.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
27'
Tipus de mal de cap: causes, alimentació i remeis
Entendre el mal de cap i la migranya En aquest episodi, el fisioterapeuta Felip Caudet explora les diferents manifestacions de les cefalees i com diferenciar-les. Un punt clau és la distinció entre el mal de cap genèric i la migranya, que afecta aproximadament el 10% dels casos i es caracteritza per ser una dolència continuada, repetida i molt intensa. Principals tipus de cefalees • Cefalea tensional: La més comuna, produïda per un augment de la tensió muscular a les cervicals i el coll (que compta amb 21 músculs). Pot manifestar-se a la zona occipital, les temples o el front. • Mal de cap tòxic hepàtic: Resultat d'intoxicacions per substàncies com l'alcohol, el cafè o aliments processats que sobrecarreguen el fetge. • Mal de cap vascular: Molt lligat a processos hormonals, com el cicle menstrual en les dones, a causa de la vasodilatació. • Mal de cap neuropàtic: Provocat per la irritació directa dels nervis. Alimentació i hàbits a evitar L'expert posa èmfasi en el fet que el que mengem i bevem té un impacte directe en la freqüència i intensitat dels mals de cap: • Cafè: Tot i la creença popular, és un excitant que no optimitza les connexions i pot intoxicar el sistema. • Xocolata, formatge i vi negre: Són rics en grasses o tenen efectes vasodilatadors que afavoreixen la dolència. • Additius químics: Cal evitar potenciadors del sabor com el glutamat monosòdic (E620 a E625), comuns en el menjar xinès i precuinats. "L'excés de consum de substàncies additives pot portar a disfuncions. El mal de cap n'és una de les més comunes." Solucions i remeis pràctics Tractaments professionals • Fisioteràpia: Ideal per a les cefalees tensionals mitjançant massatges i estiraments. • Acupuntura: Especialment efectiva per al dolor de tipus neuropàtic. Remeis casolans • Banys alterns de peus: Una tècnica per "enganyar" el cos i fer baixar la sang del cap. Consisteix a alternar aigua calenta (1 minut) amb aigua freda (10 segons), acabant sempre amb fred. • Aliments depuratius: El consum de carxofa (també en infusió) o plantes com el boldo ajuden a netejar el fetge. • Relaxació: Tècniques de respiració i visualització per reduir l'estrès. Nota important: Si el mal de cap va acompanyat de febre, cal consultar immediatament un metge.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
2010-01-15 UM HOTELS TDT
La transició digital al sector hoteler de Tarragona L'episodi analitza com tres dels principals hotels de Tarragona han gestionat el pas de la televisió analògica a la Televisió Digital Terrestre (TDT) davant la imminent apagada analògica. Directors i responsables expliquen les inversions realitzades i les millores que això suposa per a l'experiència del client. Estratègies de l'Hotel AC i el Ciutat de Tarragona Hotel AC Tarragona: El director Narcís Batlle explica que han renovat 117 televisors per models de plasma amb TDT integrada. Han optat per mantenir tant mòduls digitals a l'antena com receptors nous per prudència. L'oferta ha passat de 21 a 38 canals, incloent-hi oferta internacional i Canal Plus. Hotel Ciutat de Tarragona: Segons Albert Pedrol, es van avançar a la normativa ja l'any 2007. La seva estratègia va consistir en la instal·lació de mòduls a la capçalera de l'antena que converteixen el senyal digital en analògic per aprofitar el sistema de pay-per-view i una oferta de 30 canals. L'aposta de l'Hotel Imperial Tàrraco L'hotel ha renovat el seu parc amb 200 nous televisors de pantalla plana amb TDT incorporada. Eduard Casajoana destaca que la inversió era necessària perquè l'equipament anterior era antic i l'adaptació parcial no hauria estat productiva a llarg termini. Infraestructures i futur de la ciutat Els tres entrevistats coincideixen en punts clau sobre el futur de Tarragona: Arribada de l'AVE al centre: Existeix un consens general que l'estació actual (Camp de Tarragona) està massa allunyada del centre, i veuen l'arribada de l'alta velocitat a la ciutat com una notícia excel·lent per al turisme d'empresa i cultural. Tarifes i crisi: Els hotels han optat per congelar o abaixar preus per mantenir la competitivitat durant el 2010. Perfil del client: Tot i l'augment del turisme, el client principal continua sent el de negocis i empresa, que valora la qualitat del servei i les noves pantalles per al seu descans. "No és massa normal posar una estació d'alta velocitat a uns 15 quilòmetres del centre de la ciutat."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
24'
La psicologia darrere les compres compulsives i els propòsits d'any nou
Comprendre l'addicció a les compres La psicòloga clínica Sònia Navarro analitza el fenomen de la compra compulsiva, definint-lo com una addicció conducta on el plaer resideix en l'acte d'adquirir i no en l'objecte en si. Característiques del comprador compulsiu • El plaer és immediat però efímer, desapareixent sovint en arribar a casa. • Es generen comportaments addictius similars als de les substàncies: es busca omplir un buit emocional o una manca de felicitat interna. • L'afectació real arriba quan la pulsió de compra supera la capacitat econòmica de l'individu, podent generar problemes de crèdits i deutes greus. "Mentre més coses tinguis, més feliç seràs: aquesta és la premissa falsa de la publicitat que ens aboca al consum." Estratègies de prevenció i control Per evitar caure en la compulsió, es recomana fer un exercici de reflexió abans de cada transacció: • Preguntar-se: Realment ho necessito? Quant de temps ho utilitzaré? QUÈ estic buscant realment amb aquesta compra? • Diferenciar entre un caprici puntual, que és saludable, i una pulsió que afecta l'economia personal. Els propòsits de l'any nou: Èxit o fracàs? L'inici de l'any (o del curs escolar) és un moment de canvi on l'autoestima ens permet visualitzar millores. No obstant això, molts propòsits fallen per: • Falta de realisme: Posar fites massa altes o exigents (com anar al gimnàs 5 dies quan no s'hi ha anat mai). • Falta de motivació real: Fer coses perquè "creiem que s'han de fer" i no perquè realment ens vinguin de gust. • Frustració i culpa: El sentiment de fracàs en no assolir objectius impossibles pot ser contraproduent per a persones autoexigents. Nous reptes: Tecnologia i Internet Es discuteix la creixent pressió de la tecnoaddicció i la facilitat que ofereix Internet per comprar amb un sol clic. El fet de no utilitzar diners en metàl·lic i la immediatesa de la xarxa incrementen el risc de perdre el control sobre la despesa real.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
26'
Tarragona en viu: Nova programació musical estable
Nova etapa per a la música en viu a Tarragona El col·lectiu Trenca assumeix la coordinació de la programació musical de cinc sales emblemàtiques de Tarragona (Sala Zero, Groove, Loop, La Vaqueria i El Cau) sota la marca unificada Tarragona en viu. Objectius i filosofia del projecte • Estabilitat i continuïtat: Es preveu una mitja de 8 o 9 concerts mensuals, sumant un total d'uns 60 concerts anuals. • Diversitat d'estils: La programació inclourà rock, pop, jazz, electrònica i folk, adaptant-se a les característiques tècniques i d'aforament de cada sala. • Escena local: Un dels pilars és el suport als grups del territori, integrant els finalistes del concurs D.O. Tarragona com a teloners. • Preus populars: Les entrades es mantindran en una forquilla d'entre 3 i 12 euros per garantir l'accessibilitat. Destacats de la programació de gener L'agenda s'estrena amb propostes variades que combinen talent nacional i internacional: • La Família Torelli: Ska i reggae de Lleida per obrir el cicle. • Biscuit: Power pop des de Vilanova amb un directe contundent. • Gary War: Proposta d'electrònica experimental directament des de Brooklyn. • Joe Crepúsculo: Considerat la sensació del pop actual, serà un dels plats forts del mes. "La forma d'aprendre de les bandes que estan començant és compartir escenari amb un professional i veure com es comporta el dia del concert."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
2'
L'obra 'Inconsciència' de La Impaciència arriba a escena
Presentació de l'obra 'Inconsciència' L'entrevista se centra en l'estrena de l'obra Inconsciència, produïda per la companyia La Impaciència. Aquest espectacle arriba amb el prestigi d'haver estat guardonat com el millor espectacle de la 14a Mostra de Teatre de Barcelona, fet que es presenta com una garantia de qualitat per a l'espectador. Sinopsi i estil El codirector i actor, Luca Bonadei, descriu la peça com una obra de pur divertiment. La trama s'articula al voltant de la crisi personal d'un home que, després de ser abandonat per la seva dona, rep la visita de la seva pròpia consciència. El tret distintiu i còmic és que aquesta veu interior és italiana, i el protagonista no entén per què. Característiques clau de l'espectacle: Gènere: Es defineix com una comèdia clàssica, allunyada de l'humor de l'absurd. Autoria: Escrita i dirigida conjuntament per Salvador Oliva i Luca Bonadei. Objectiu: L'entreteniment i el gaudi directe del públic a través de situacions divertides i senzilles. "És una obra de puro divertiment... l'èxit que ens ha donat el premi és una prova de garantia." L'obra s'exhibeix en horari regular de cap de setmana (divendres i dissabte a les 21:00h), marcant l'inici de la nova temporada teatral.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
24'
La formació de la Comissió Europea i drets del ciutadà
Procés d'elecció de la Comissió Europea L'expert Alfons González explica detalladament com es configura el govern de la Unió Europea. El procés és complex i implica diverses fases de validació democràtica: Els exàmens dels comissaris • Els candidats han de superar audiències públiques de tres hores davant el Parlament Europeu. • Es requereix la presentació del currículum vitae i una declaració detallada de béns per garantir la seva independència. • El Parlament té el poder de rebutjar candidats si no demostren coneixements suficients o per declaracions polèmiques. El perfil dels candidats • Molts comissaris són antics polítics de primer nivell, com ara ex-ministres o ex-primers ministres. • Un cas destacat és el de Joaquín Almunia, proposat com a vicepresident i responsable de la cartera de Competència. Fites de la Unió Europea el 2009 Es desglossen millores tangibles per als ciutadans que s'han assolit recentment: Reducció del cost del roaming • S'ha regulat un preu màxim per a les trucades, SMS i dades a l'estranger dins la UE. • > "La reducció mitjana dels preus s'estima en un 60% gràcies als topalls imposats per la normativa europea." • Aquestes tarifes s'apliquen de manera automàtica des del juliol del 2009. Comunicació i transparència • El Parlament Europeu aposta per les xarxes socials per apropar-se a la ciutadania. • La xifra de la setmana destaca els gairebé 60.000 segidors a la pàgina oficial de Facebook de la institució.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
2010-01-12 UM TEIXIT OCULAR
Innovació en el trasplantament de teixits a l'Hospital Joan XXIII L'Hospital Joan XXIII de Tarragona acull el primer curs organitzat a Catalunya centrat exclusivament en l'extracció de teixit ocular. Aquesta jornada reuneix professionals de diversos centres hospitalaris referents per abordar de manera integral el procés de donació i trasplantament, especialment de còrnies. Les fases del procés de donació Segons la doctora Maria Budí, coordinadora de trasplantaments, el procés és d'una gran sensibilitat i complexitat: Detecció i avaluació: S'identifiquen donants potencials (mort encefàlica o aturada cardíaca) i es descarten contraindicacions. Autorització familiar: Es parla amb la família per conèixer la voluntat del difunt. Diferència entre òrgans i teixits: Tot i que els òrgans són més coneguts, la donació de teixits (còrnies, os, pell o vàlvules) millora dràsticament la qualitat de vida dels receptors. L'extracció i la conservació El doctor Eduard González, responsable de l'equip extractor, destaca que la clau de l'operació és l'asèpsia total per evitar infeccions. Mentre que els òrgans requereixen un trasplantament immediat, els teixits permeten un cert calatge temporal. Les còrnies s'han de trasplantar en un màxim de set dies. Altres teixits com l'os poden conservar-se fins a un any i mig. El paper del Banc de Teixits La doctora Aurora Navarro explica que el Banc de Teixits actua processant, congelant o criopreservant el material segons el tipus: "Els bancs de teixits agafem el màxim de teixits, guardem els òptims i els tenim disponibles per quan hi hagi un receptor que ho necessiti." Conservació extrema: S'utilitzen mètodes com la liofilització per a ossos o el nitrogen líquid a -196 graus per a vàlvules i pell. Tarragona com a referent: L'hospital de Tarragona destaca per la seva alta activitat, ajudant a reduir les llistes d'espera que encara persisteixen en el cas de les còrnies.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
24'
Joan Reig i el projecte 'Refugi': Vestits nous per a la cançó
Refugi: Revisitant els clàssics amb una mirada nova En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el reconegut músic Joan Reig (bateria d'Els Pets) presenta el seu projecte paral·lel anomenat Refugi. Aquest grup neix amb la voluntat de recuperar cançons emblemàtiques de la Nova Cançó i d'altres autors catalans de les dècades dels 60 i 70 per apropar-les a les noves generacions. L'origen pedagògic i el disc 'Vestits Nous' El projecte va començar amb una vocació clarament didàctica, actuant en escoles i instituts per explicar que la música moderna en català no va néixer amb el rock català dels 90, sinó que té unes arrels molt més profundes. • El disc 'Vestits Nous' és la culminació d'aquest recorregut. • La instrumentació és de trio de jazz (piano, contrabaix i bateria), aportant una sonoritat elegant i atemporal. • Joan Reig deixa la bateria per situar-se a l'avantguarda com a cantant solista. Selecció del repertori i el "pòquer" d'autors Reig explica que van voler evitar els temes més tòpics (com "L'Estaca") per donar llum a peces més "amagades" però igualment valuoses. Tot i així, finalment van incloure Raimon perquè l'arranjament va resultar irresistible. "Volíem prioritzar altres artistes que potser no van ser tan populars, però que tenen una obra igual d'important." Homenatge a Ovidi Montllor L'entrevista conclou amb una reflexió sobre la figura d'Ovidi Montllor, a qui Reig considera un artista total que va ser injustament oblidat per les institucions durant la transició a causa del seu esperit crític. El grup interpreta una versió de 'M'aclami a tu', basada en el poema de Vicent Andrés Estellés, amb un toc de latin jazz. Altres projectes de Joan Reig • Els Pets: Anuncia que estan en fase de composició d'un nou disc que preveuen treure al maig. • Teatre: Col·labora amb el grup amateur La Corriola Teatre a la Pobla de Mafomet. • Mesclat: Continua actiu amb aquest projecte de folk-rock.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
Acord pel transport escolar gratuït al CEIP El Miracle
Resolució del conflicte pel transport escolar a Tarragona L'episodi detalla la mobilització de les famílies del CEIP El Miracle de Tarragona davant la suspensió del servei de transport escolar. El conflicte es va originar quan el Consell Comarcal del Tarragonès va exigir el pagament d'una quota de 110 euros trimestrals, una mesura que les famílies consideraven injusta i discriminatòria respecte a altres centres. Cronologia de la protesta Matí de mobilitzacions: Davant l'amenaça real de no deixar pujar els infants a l'autobús, una trentena de famílies es van quedar sense servei a les parades de la zona de Llevant. Pressió a l'Ajuntament: Pares, mares i alumnes es van concentrar a l'Ajuntament de Tarragona per exigir una solució immediata, aconseguint ser rebuts pels responsables municipals. L'acord final: Després d'una reunió d'urgència, s'ha determinat que l'Ajuntament assumirà el cost de la quota que anteriorment pagaven les famílies. Detalls del servei i finançament Segons explica la presidenta de l'AMPA, Gemma Llobrà, el servei cobreix zones allunyades com Tamarit, la Móra, Cala Romana i Boscos. El finançament del transport queda estructurat de la següent manera: Una tercera part a càrrec de la Generalitat de Catalunya. Una tercera part a càrrec del Consell Comarcal. L'última part (els 110€ en disputa) que ara cobrirà l'Ajuntament. "No és just que nosaltres paguem i altres centres no paguin; per això vam decidir deixar de pagar i reivindicar els nostres drets." Finalment, s'ha confirmat que el servei ja ha funcionat amb normalitat durant la tarda i es preveu que dilluns la situació estigui totalment regularitzada sense cap cost addicional per als progenitors.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
26'
Rubén Marín i el seu futur a les places de braus
Presentació i trajectòria de Rubén Marín L'entrevista comença amb el retrobament amb Rubén Marín, torero tarragoní que feia anys que estava allunyat dels mitjans locals. Marín explica que, des del 2005, ha tornat a tenir una activitat constant, especialment després d'una destacada actuació a Albacete amb Enrique Ponce. El paper de l'apoderat Es presenta la figura de Javier Ortuño, el seu nou apoderat (o "patrocinador", com prefereix anomenar-se). Ortuño destaca que Rubén té un gran potencial i "molt cor", però que li calia una guia professional per encaminar la seva carrera i projectar-lo fora de Tarragona. • La continuïtat és clau per sonar a les grans fires com Madrid o Sevilla. • El suport d'un mentor ajuda a mantenir la disciplina i la tècnica. Preparació i l'estil de vida del torero Rubén Marín detalla el seu trasllat a Salamanca per realitzar una preparació exhaustiva. Aquest procés inclou: • Tentaderos: Proves de bravesa amb vaques a les ramaderies. • Entrenament intensiu: Entre 10 i 15 bous per matar a porta tancada per agafar ofici. • Disciplina física: Entrenaments diaris de 4 a 5 hores. Debat sobre la prohibició i el benestar animal L'entrevista aborda la polèmica sobre la possible prohibició de les corrides a Catalunya. Els convidats defensen la festa basant-se en: • Llibertat de l'espectador: Consideren que ha de ser el públic qui decideixi si vol assistir-hi. • Tradició històrica: Recorden que hi ha constància de bous a Tarragona des de l'època romana. • Cura de l'animal: Argumenten que el bou de lídia viu en millors condicions que els animals de la indústria càrnia. "El bou és l'únic animal al qual se li deixa demostrar la seva bravesa i se li pot perdonar la vida." Projectes culturals i la Plaça de Tarragona Es menciona un projecte de curtmetratge dirigit per Cristian Molina, titulat "Y si fuera hoy", que pretén captar amb càmeres subjectives i minicàmeres la realitat més crua i íntima del que sent un torero davant l'animal. Finalment, es discuteix el futur de la plaça de bous de Tarragona. Marín aposta per un model de plaça multiusos que permeti tant espectacles taurins com concerts o esdeveniments esportius (com la Copa Davis), aprofitant la nova cúpula i les instal·lacions renovades.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
24'
Música i Melancolia: Samuel Arbas i el Bandoneó a Tarragona
Entrevista a Samuel Arbas: Un Sard a Tarragona El músic i cantautor sard Samuel Arbas visita l'estudi acompanyat del president de l'Associació de Músics de Tarragona (aMT) per parlar de la seva trajectòria i el seu nou projecte musical. Arbas, que va arribar a Tarragona fa poc més d'un any, explica com s'ha integrat a la ciutat, fins al punt de considerar-se tarragoní i haver-hi format la seva família. La Creació Musical i el Bandoneó Contradient la queixa habitual sobre la falta d'espais per a músics a Tarragona, Arbas destaca la riquesa del material humà i el suport de l'associació. En aquesta etapa, col·labora estretament amb Xavier Martín, considerat un dels pocs (o l'únic) bandoneonista actiu a Catalunya. • El bandoneó aporta una sonoritat melancòlica i trista que encaixa perfectament amb les lletres de Samuel. • L'instrument té una història curiosa: d'origen alemany (destinat a música litúrgica), va viatjar a l'Argentina per esdevenir l'ànima del tango. • Javier Martín explica la dificultat de mantenir aquests instruments, ja que no se'n fabriquen de nous amb la mateixa qualitat des de 1940. Influències i Nous Projectes Samuel Arbas defineix la seva música com a mediterrània i de cantautor, amb influències de figures com: "Georges Brassens, Jacques Brel i el meu mestre, Fabrizio de André." El seu proper disc, que veurà la llum a la primavera, serà el primer que edita a Espanya i inclourà cançons en castellà, italià, sard i català. Un dels temes destacats és una adaptació d'un poema de la poetessa tarragonina Àngels Sirisi, que parla de l'amor a la solitud. Cultura i Identitat: Sardenya i Catalunya L'artista reflexiona sobre les similituds entre la seva terra natal i Catalunya, especialment pel que fa a la reivindicació de l'idioma i la cultura pròpia. Admet que a Sardenya hi ha un caràcter més individualista, mentre que aquí admira la capacitat col·lectiva de defensar la identitat. Concerts i Formació El grup, completat per la flautista argentina Denise Garjani, es presentarà el proper 7 de gener al local 30 i Tants de Valls. A més de temes propis, interpretaran versions de Leonard Cohen i Joan Manuel Serrat.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
Programació de la Sala Trono i actualitat a Tarragona
Nova temporada a la Sala Trono El programador de la Sala Trono, Joan Negrier, presenta la nova cartellera per al primer trimestre de 2010 (gener-març). En un context econòmic complicat, la sala aposta per mantenir els preus de les entrades per segon any consecutiu per facilitar l'accés a la cultura. Eixos de la programació • Dansa contemporània: Es consolida els dijous, incloent estils com el flamenc, vídeodansa i teatre-dansa. • Teatre de petit format: Es manté l'aposta per peces de proximitat, tant comèdies com drames de gran intensitat els divendres i dissabtes. Espectacles destacats • Gener: La sala acull les obres guanyadores de la Mostra de Teatre de Barcelona, destacant La inconsciència i la presència de l'actriu tarragonina Montserrat Salvador. • Febrer: Estrena absoluta de l'espectacle poètic de Fines Rius sobre textos de Salvador Espriu. • Març: Destaca la presència internacional de la companyia italiana Bianco Fango i el talent local amb la ballarina Anna Sempere. "Hem de posar una catifa vermella fins a la plaça de la Font per la qualitat dels bombons teatrals que portem aquest gener." Altres temes d'actualitat Temporal de neu i fred S'informa sobre l'afectació de les baixes temperatures a la demarcació de Tarragona. Mentre a la capital no ha nevat, localitats com l'Espluga de Francolí i el Priorat han patit talls en el transport escolar i dificultats a la xarxa viària a causa del gel. Rebaixes i cinema • Campanya de rebaixes: Connexió amb la unitat mòbil per analitzar els descomptes d'enguany, que es preveu que no superin el 50%. • Cartellera de cinema: Repàs a la normalització de la cartellera a les sales Ocine Les Gavarres després del període de pel·lícules familiars de Nadal.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
2'
2010-01-07 TALL REBAIXES
Situació de les rebaixes al petit comerç L'Antònia, responsable de la botiga C10 al carrer Colom, descriu una campanya de rebaixes actualment fluixa. Segons el seu testimoni, diversos factors han influït en aquesta arrencada descafeïnada, des de la meteorologia adversa fins a la forta competència de les grans superfícies. Estratègies de fidelització i vendes encobertes Davant la impossibilitat de competir amb les grans cues de cadenes com Zara, el petit comerç opta per la proximitat: Rebaixes anticipades: S'han realitzat descomptes previs per als clients habituals de tota la vida. Fidelització: Es truca directament als clients per oferir-los avantatges exclusius abans de l'inici oficial. Liquidació per gènere: S'estan aplicant descomptes de fins al 50%, superiors als d'altres anys, per intentar anivellar les pèrdues de la temporada. Perspectives de futur i campanya de comunions L'entrevistada mostra una falta d'il·lusió generalitzada en el sector: "No espero fer grans calaixos, ni tinc gènere per fer-ho tampoc." Per a aquest establiment, l'objectiu ja no és la campanya d'hivern, sinó l'inici del gènere de comunió, que és el que realment genera interès en aquests moments. Les vendes han baixat notablement respecte a l'any anterior, deixant el petit comerç en una posició de desavantatge on les rebaixes es fan més "perquè toca" que per una expectativa real de guany.