Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

1921-1944 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
4'
2010-02-02 UM VIAL CAMP CLAR 2
Millores en la Mobilitat i l'Entorn Urbà L'entrevista amb la Tina, secretària de l'Associació de Veïns de Campclar, i altres veïnes com la Ramona, destaca la finalització d'unes obres d'asfaltatge i urbanització que han durat més d'un any. Tot i el retard, la valoració és positiva per l'impacte en la qualitat de vida: Mobilitat sostenible: S'ha potenciat l'ús de la bicicleta i els espais per passejar, facilitant el desplaçament de persones que van a treballar a Tarragona a peu o en bici. Seguretat viària: Els nous espais permeten que la gent gran i els nens no hagin de "sortejar cotxes", donant més vida i seguretat al barri. Projecte de la Rambla: Es preveu l'inici imminent de les obres a la Rambla de Riu Segre (previstes per a l'abril), que connectarà la carretera de València amb la de Reus (T-11), beneficiant també els barris de la Granja, Torrenova i el Pilar. Civisme i Serveis Públics Malgrat les millores físiques, les veïnes expressen preocupacions sobre la gestió del dia a dia al barri: "El que hauríem de tenir és l'atenció de saber cuidar-lo i conservar-lo... hi ha molt incivisme per part d'algunes persones." D'altra banda, es subratlla una mancança crítica en l'atenció sanitària: Manca de metges: El centre actual és petit i les urgències són insuficients. Llistes d'espera: Hi ha una lluita veïnal activa per reduir el temps d'espera i aconseguir una millor agilitat en el servei mèdic.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
5'
2010-02-02 UM VIAL CAMP CLAR
Millora de la seguretat per als ciclistes a Tarragona L'episodi recull testimonis sobre la inauguració d'un nou vial ciclista de 4 quilòmetres que connecta Tarragona amb zones properes com Vila-seca i Bonavista. Els entrevistats coincideixen que aquesta infraestructura és un fita històrica per a la seguretat viària del col·lectiu. Punts clau de la jornada Seguretat i prevenció: El campió del món de tàndem, David Llaurador, destaca que el nou carril permet evitar la carretera nacional, on els vehicles sovint no respecten la distància de seguretat d'un metre i mig. Mobilitat sostenible: Diversos usuaris i membres del Club Ciclista Camp Clar expliquen que utilitzen la bicicleta per anar a treballar a la ciutat per evitar problemes d'aparcament i trànsit. Reivindicació veïnal: El president del club, Diego Bosch, remarca que aquest vial és el resultat de molts anys de lluita i bicicletades reivindicatives. L'opinió dels experts "Si et pots estalviar dos quilòmetres de carretera nacional amb els cotxes que et passen al superalabora, et sents molt més segur." Èxit esportiu local Es posa en relleu la potència del ciclisme local, amb el Club Ciclista Camp Clar comptant amb més de 600 socis i un equip Elit Sub-23 situat entre els millors d'Espanya. Els atletes utilitzen el velòdrom municipal però veuen en el nou vial una extensió necessària per als seus entrenaments diaris.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
5'
Crítica de l'associació Mouta al projecte de llei de vegueries
Crítica a l'aprovació del projecte de llei L'entrevista a Anna Gispera, presidenta de l'associació Mouta, revela un profund malestar respecte a l'aprovació del projecte de llei de vegueries per part del Govern. La valoració inicial és clarament negativa, fonamentada en diversos punts crítics: Manca de resposta institucional: L'entitat lamenta que s'hagin presentat més de cinc al·legacions que encara no han rebut resposta, optant el Govern per "tirar pel dret". Conflicte de nomenclatures: Es critica que, tot i mantenir la capitalitat de Tarragona, la vegueria podria no portar el nom de la ciutat, un fet que genera un fort rebuig. Opacitat i pressa: Gispera denuncia que el calendari d'aprovació (presentat el 14 de desembre i aprovat el 5 de gener) s'ha triat estratègicament durant el període de vacances per evitar l'oposició ciutadana. Una gestió sota sospita democràtica L'associació qualifica la manera de procedir com a poc democràtica, suggerint que s'ha actuat amb una rapidesa injustificada i sense escoltar els afectats. Segons Gispera: "No ens sembla que siguin maneres de fer-ho des d'un govern democràtic... si el govern és entre pocs, ja no se li diu una democràcia." El paper del Parlament Tot i l'aprovació per part del Govern, Mouta diposita les seves esperances en el tràmit parlamentari: Possibilitat d'aturar el projecte: Es considera que el Parlament encara té la potestat de frenar la llei. Responsabilitat del territori: Es fa una crida als representants parlamentaris de les comarques de Tarragona perquè es posicionin clarament i votin segons els interessos del territori. Accions futures: La Junta de Mouta analitzarà el document definitiu un cop publicat per decidir quines noves mesures de pressió o accions legals cal emprendre.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
33'
Gerard Quintana i el seu disc 'De Terrat en Terrat'
Exploració del nou univers musical de Gerard Quintana L'exvocalista de Sopa de Cabra presenta el seu quart treball discogràfic en solitari, titulat De Terrat en Terrat. En aquesta entrevista, el músic gironí explica com ha canviat de perspectiva per deixar de ser el centre de les seves lletres i convertir-se en un cronista de la vida urbana. Barcelona: De la crisi a l'observació El disc neix d'un procés d'observació minuciós de la ciutat de Barcelona, centrant-se especialment en zones com el Raval i el Gòtic. Quintana destaca: • La visió des dels terrats com a espais de llibertat i perspectiva mitocondrial. • El contrast entre la ciutat de postal i la realitat quotidiana dels immigrants (barberies paquistaneses, botigues de conveniència). • La integració de sons realitat gravats pel carrer: gralles, manifestacions i música que surt dels cotxes. "He decidit ser l'ull que mira i la veu que explica; no parlo de les meves coses, sinó de les coses de les que formo part i que m'envolten." La col·laboració amb Albert Pla Un dels elements més xocants del disc és la seva nova sonoritat, que flirteja amb l'electrònica, la rumba i fins i tot ritmes propers al reggaeton. Aquest canvi ha estat possible gràcies a la producció d'Albert Pla: • Pla ha estat l'artífex de "matar el personatge" estereotipat de Quintana. • El procés de creació va durar un any i mig de treball intens a casa del productor. • Es va buscar deliberadament fugir de la tristesa de la crisi per oferir un disc crític però divertit i vital. El valor de l'evolució artística Quintana reflexiona sobre els seus 25 anys de carrera i la importància de no viure de la nostàlgia de Sopa de Cabra. Se sent còmode explorant la seva faceta de comunicador i actor en els nous directes en teatres, com el que oferirà al Teatre Metropol de Tarragona. L'entrevista finalitza analitzant la cançó 'La Crosta', una metàfora política i social sobre les ferides no tancades de la història i la identitat catalana.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
25'
La Cuina de Tarragona: Romescos i Tradicions
Exploració de la Gastronomia de les Contrades de Tarragona En aquest episodi d'El Cuinarot, l'Àngel Jiménez i el Ramon Pollo ens submergeixen en la riquesa culinària de la província de Tarragona, analitzant les diferències fonamentals entre la cuina de costa i la cuina d'interior. Dualitat Culinària: Costa vs. Interior Els experts estableixen una distinció clara basada en el ritme de vida i els mètodes de cocció històrics: • Cuina de Costa: Es caracteritza per ser ràpida i lleugera, amb plats com els arrossos i suquets que requereixen pocs minuts de foc. • Cuina d'Interior: Una cuina de paciència basada en escudelles, tupis i llargues hores de cocció a la vora de la llenya. "Tarragona és una terra de picades i és famosa pel seu romesco; la picada és el que ens uneix a tota Catalunya." L'Univers del Romesco El tema central de la conversa és el romesco, desglossant les seves variants i secrets tècnics: • Romesco Fred (d'interior): Utilitzat per als calçots (salvitxada) o el xató. Inclou tomàquet i alls escalibats. • Romesco Calent (de barca): Una picada més simple realitzada pels pescadors amb ingredients fregits en lloc d'escalibats. • L'Ingredient Clau: Es destaca la importància d'utilitzar el pebrot de romesco (com el de banya de cabra) en lloc de la nyora per obtenir el gust autèntic, i la combinació equilibrada d'ametlles i avellanes. Tècniques i Curiositats • L'ús de la molla de pa amb vinagre o carquinyolis per donar cos a la salsa. • La importància de la textura: s'aconsella evitar la Thermomix per no perdre el gra característic de la picada. • La polèmica sobre el peix: alguns cuiners prefereixen no emmascarar el peix fresc de qualitat amb salses tan potents. • Els concursos de romesco: la prohibició actual de portar fumet fet de casa per garantir la igualtat de condicions entre els participants.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
6'
El Jardí Vertical i la Sostenibilitat a la Tabacalera
La Transformació de la Tabacalera: Un Projecte d'Avantguarda L'arquitecte municipal Rogelio Jiménez detalla la reconversió dels antics magatzems de la Tabacalera en un espai cultural i sostenible d'avantguarda. Aquest projecte destaca per la recuperació d'un espai anteriorment tancat per a l'ús públic de la ciutadania. El Jardí Vertical: Tecnologia i Ecologia L'element més distintiu és el jardí vertical, una estructura que no només té un valor estètic, sinó que actua com un sistema tecnològic complex: Filtratge d'aigües grises: Permet recuperar i tractar l'aigua per al reg de jardins horitzontals. Sostenibilitat: Construït amb materials reciclables i dissenyat per minimitzar les emissions de CO2. Impacte psicològic i ambiental: Millora la qualitat de l'aire, regula la temperatura i aporta benestar visual als ciutadans. Cultura i Creació amb la Capsa Jove El projecte integra la cultura mitjançant la unificació de les façanes dels magatzems. Un dels punts clau és la Capsa Jove, que disposarà d'una gran pantalla no comercial, sinó artística: "És un gran lienzo, un element que els artistes tenen l'oportunitat de preparar audiovisuals, temes de performance i actuacions en vídeo." Un Referent Arquitectònic L'actuació situa la ciutat com a referent en lligar cultura, tecnologia i jardineria en un únic complex, seguint el llegat de pioners com Patrick Blanc però fent un pas endavant en la integració urbana i social.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
5'
Projecte de la Ciutat de la Cultura a la Tabacalera
La transformació de la Tabacalera en un referent cultural El projecte de la Tabacalera de Tarragona preveu una inversió de 8 milions d'euros per convertir l'antic recinte en un focus d'activitat cultural d'abast nacional. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros detalla que aquesta actuació no només busca donar servei a la ciutat, sinó situar-la com un pol cultural de primer ordre a Catalunya i Espanya. Eixos principals de l'actuació L'Arxiu Històric: Es convertirà en un dels centres més avançats tecnològicament quant a arxivística i accés a la informació, combinant documents físics amb fons audiovisuals i gràfics. Espais per a la joventut i la música: S'habilitarà un espai específic per a l'Associació de Músics de Tarragona i per a activitats de foment de l'ocupació i l'emprenedoria. La Façana Verda: L'element més visible serà un jardí vertical amb una gran pantalla tecnològica per a esdeveniments públics a la plaça de l'Avinguda Vidal i Barraquer. Integració i equipaments nacionals L'objectiu és que la Tabacalera deixi de ser un recinte tancat i s'obri totalment a la ciutat per ambdues bandes, integrant la necròpoli i sumant més de 50.000 metres quadrats dedicats a la cultura. Els futurs equipaments inclouen: El nou Museu Nacional Arqueològic i el Centre de Catalogació. Una Biblioteca Pública de grans dimensions (7.500 m²) en col·laboració amb la Generalitat i el Ministeri de Cultura. El Centre d'Art Contemporani (al magatzem número 6) per donar cabuda a artistes locals i internacionals. "Passem d'improvisar a programar. Ara estem ja programant el present immediat d'aquesta ciutat amb aquests tres grans equipaments."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
6'
2010-02-02 HAITÍ COLON
La Catàstrofe a Haití: Una Crida a la Solidaritat En aquesta conversa, la vicecònsul de la República Dominicana a Barcelona, Manuel Colón, detalla la situació crítica que viu Haití després del devastador terratrèmol. Es posa èmfasi en la necessitat de mantenir l'atenció internacional i el suport logístic per a un país que ha de ser reconstruït des de zero. Una Emergència Humanitària Excepció La situació actual es descriu com un drama humà sense precedents on les necessitats bàsiques no estan cobertes: Pèrdua total d'infraestructures: No funcionen col·legis, hospitals ni ministeris; tot ha quedat reduït a runes. Precarietat extrema: La població viu en barraques o a l'aire lliure, exposada a les inclemències del temps i sense accés garantit a l'alimentació diària. Crisi de protecció infantil: Hi ha un nombre alarmant de nens orfes i persones mutilades que necessiten suport emocional i logístic persistent. El Compromís de la República Dominicana Com a país veí al territori de l'illa, la República Dominicana ha estat la primera a reaccionar: Intervenció immediata del president Leonel Fernández i desplegament de la defensa civil i militars. Ús dels aeroports dominicans com a base d'operacions per a l'ajuda internacional. Enviament continu de combois amb aliments i material mèdic. L'Objectiu: Evitar l'Oblit Un dels punts clau de l'entrevista és la por que la solidaritat disminueixi amb el pas del temps. Manuel Colón insisteix que participar en actes solidaris, més enllà de la donació econòmica, serveix per a mantenir viu el record de la tragèdia i garantir que Haití no quedi en l'oblit. "No importa el que s'aporti; el fet que no oblidis ja és una aportació."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
5'
2010-02-01 HAITÍ CHOI
Situació Actual d'Haití després del Terratrèmol L'entrevista amb Álvaro Choic, vicecònsul d'Haití a Catalunya i les Balears, ofereix un retrat punyent de la realitat del país caribeny. La situació es descriu com a extrema gravetat, on l'ajuda humanitària arriba però és insuficient davant la magnitud de milions de damnificats que han perdut les seves llars i mitjans de vida. Context sobre la seguretat i l'ajuda Caos i supervivència: El vicecònsul aclareix que els aldarulls reportats a la premsa no són fruit d'un poble violent, sinó de la pura desesperació i instint de supervivència. Col·lapse total: En ser un país altament centralitzat, la destrucció de la capital, Port-au-Prince, ha suposat el col·lapse de totes les infraestructures sanitàries, educatives i administratives. Necessitats bàsiques: Es requereix urgentment allotjament, aigua (clau per evitar epidèmies), aliments, material d'higiene i medicaments. Reconstrucció i Futur Es planteja un escenari on algunes zones devastades podrien no reconstruir-se per l'elevat cost, optant per crear ciutats noves en altres indrets. L'objectiu no és tornar a l'Haití d'abans, que ja patia mancances estructurals, sinó aprofitar l'ajuda internacional per transformar-lo en un país desenvolupat i autosuficient amb una visió a 30 anys vista. "No s'ha de tornar a ser el país que era abans del terratrèmol... és possible convertir Haití en un país que pugui ser autosuficient." Agraïments per la Solidaritat El vicecònsul destaca el paper de la República Dominicana, que ha deixat enrere qualsevol animadversió històrica per convertir-se en el principal suport hospitalari i logístic. Així mateix, agraeix profundament la tasca de Protecció Civil de Tarragona i la solidaritat del poble català.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Actualitat de la cartellera: d'Invictus a En Terra Hostil
Panorama del cinema: Estrenes i duels a la cartellera Aquesta setmana la cartellera es presenta amb una pugna d'estrenes molt potents, destacant especialment el retorn de grans directors i propostes que barregen fets reals amb l'adrenalina més pura. Clint Eastwood i la lliçó de Nelson Mandela La pel·lícula Invictus centra gran part de l'atenció. Basada en el llibre El factor humà de John Carlin, l'obra narra com Nelson Mandela va utilitzar el rugby i l'equip dels Springboks com a eina de reconciliació nacional a Sud-àfrica. Protagonistes: Morgan Freeman (Mandela) i Matt Damon (el capità de l'equip). Context: Tot i no arribar a l'emotivitat extrema de Gran Torino, es considera una obra de visió recomanada i impecable. El duel dels ex: James Cameron vs. Kathryn Bigelow Un dels punts més comentats és la competència entre Avatar (James Cameron) i l'estrena d'En Tierra Hostil (The Hurt Locker), dirigida per la seva exmuller, Kathryn Bigelow. "Els pitufos contra l'Iraq" En Tierra Hostil ofereix un retrat cru i fidedigne de la vida dels soldats especialitzats en la desactivació de bombes a l'Iraq. Rodada amb vestits reals de 50 quilos en països com Jordània i Kuwait, la pel·lícula és descrita com un Dragon Khan emocional que manté l'espectador en tensió constant. Altres produccions destacades Chéri: Una història sentimental de l'època de les cortesanes protagonitzada per una digníssima Michelle Pfeiffer. Tot i la seva qualitat, evoca massa el record de Les amistats perilloses. La quarta fase: Una proposta d'abduccions i fenòmens paranormals amb Milla Jovovich que no acaba de convèncer la crítica per la seva falta de definició de gènere. Krabat: Una alternativa alemanya a Harry Potter, molt més fosca i profunda, que explora la iniciació a la màgia i la renúncia de l'individu. Absències i previsions Es lamenta que l'estrena de la comèdia Todo incluido hagi desplaçat la pel·lícula espanyola La mujer sin piano, amb una gran interpretació de Carmen Machi. Finalment, esmenten l'expectació per la propera estrena de Viggo Mortensen.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Debat sobre l'ampliació de la jubilació als 67 anys
L'impacte de la reforma de les pensions al carrer L'episodi se centra en una unitat mòbil que es desplaça al Club Municipal de Pensionistes i Jubilats del carrer Pere Martell per recollir les reaccions davant l'anunci del govern de retardar l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys. A través de diverses entrevistes, s'exhibeix un ventall d'opinions que van des del rebuig frontal fins a l'acceptació resignada per necessitat econòmica. Principals punts de vista dels jubilats Rebuig per l'esforç físic: Diversos testimonis recorden que molts treballadors han començat als 12 o 14 anys i que un ofici físic (com el de "pic i pala") no es pot mantenir fins als 67 anys. Crítica a les pensions actuals: Es descriuen les pensions com a miserables i es denuncia la pèrdua de poder adquisitiu real a causa dels canvis en l'IRPF, malgrat les pujades nominals de l'1%. Preocupació pel futur del jovent: Alguns jubilats miren més enllà del seu cas personal i alerten que, si no es fan reformes, el govern podria arribar a la bancarrota i els joves no cobraran res. L'anàlisi de la presidència de l'associació Josep Maria Burgués, president de l'entitat, aporta una visió més institucional i analítica sobre la mesura: "Matemàticament, la mesura és necessària per fer quadrar els números i garantir que el dia de demà també es pugui menjar." Aspectes clau de la reforma mencionats Dualitat d'oficis: Es destaca que mentre alguns professionals (metges, advocats) podrien seguir aportant saviesa, el desgast físic d'altres sectors fa inviable l'allargament de la vida laboral. L'impacte de l'IRPF: S'explica la confusió dels pensionistes en rebre imports nets inferiors per culpa de les retencions fiscals i la pèrdua de la deducció dels 400 euros. Procés de negociació: Se subratlla que la proposta del govern encara ha de passar pel filtre dels sindicats i els agents socials.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
22'
Valls celebra el Festival Percubit i la Festa de la Calçotada
La Gran Cita de la Percussió i la Gastronomia a Valls Aquest cap de setmana, Valls es converteix en l'epicentre cultural i gastronòmic de Catalunya amb la celebració simultània de dos esdeveniments emblemàtics: la cinquena edició del festival Percubit i la 29a Gran Festa de la Calçotada. Percubit: Un Festival Integral de Percussió El festival Percubit, organitzat per Batall Produccions, va més enllà dels concerts convencionals. Segons Jordi Freixas, el seu programador, es tracta d'un projecte que aglutina diversos sectors socials a través del ritme: Activitats Acadèmiques: Inclou masterclasses per a professionals i tallers per a escoles. Vessant Social: Es realitzen concerts en residències d'avis i centres per a persones sense recursos. Programació Musical: El plat fort és el septet de Samuel Torres amb la col·laboració del trompetista Reinald Colom. Actuacions destacades de Sílvia Pérez Cruz amb David Goldsmith (projecte Llama). Concerts festius amb Escatacrac i La Quinquibit coincidint amb la calçotada. La Percujam de diumenge, on professionals i públic improvisen plegats. Exposició: Enguany dedicada a les bateries vintage. 29a Gran Festa de la Calçotada Rafel Castells, de la Cambra de Comerç de Valls, detalla els actes d'una festa que ja és tradició absoluta l'últim diumenge de gener: 25 anys del Concurs de Menjar Calçots: Una de les cites més esperades on s'ha arribat a records de més de 2,6 quilos de calçots consumits en 45 minuts. Concursos i Mercats: Certàmens de cultivadors i de salsa de calçotada, acompanyats de mercats d'artesania i cercaviles. Novetat destacada: La presència del camió amb les sis copes del Barça (el sextet) per a ser visitades pel públic. Qualitat del Producte: L'anyada es preveu excel·lent quant a qualitat i sanitat, amb el calçot de l'IGP Valls com a protagonista indiscutible. "El calçot és digestiu, diürètic i antioxidant; un producte que ha passat de tenir 8 restaurants que l'oferien el 1982 a més de 50 actualment a la comarca."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
25'
La Defensa i Política de Seguretat de la Unió Europea
Anàlisi del Model de Defensa i Missions Europees L'episodi explora la complexitat de crear una estructura militar comuna a Europa. S'analitza per què la proposta d'un exèrcit europeu ha fracassat històricament, destacant el intent de la Comunitat Europea de Defensa als anys 50, que va ser frenat per França degut a la seva sobirania i interessos nuclears. Tipologia de les Missions de la UE La Unió Europea no opta per missions d'agressió, sinó que es focalitza en accions de baixa intensitat sota el paraigües del consens internacional: • Missions militars: Utilitzen exèrcits regulars per a la pau o protecció. • Missions civils: Centrades en la policia, formació de jutges o suport institucional (com a l'Iraq o Geòrgia). • Missions cívico-militars: Combinació de recursos segons la necessitat del terreny. Dependència de l'OTAN i els Estats Units Es discuteix la relació amb els Estats Units, assenyalant que, tot i la fi de la Guerra Freda, Europa encara manté lligams estratègics, però busca una autonomia pròpia que es veu limitada per la manca de recursos logístics, com els grans avions de transport de càrrega. Crisis i Governança Interna L'episodi també aborda l'actualitat institucional de la comissió: • El fracàs de la candidata búlgara Rumiana Jeleva per falta de transparència en els seus negocis. • La nova proposta de Kristalina Georgieva, amb un perfil més tècnic i internacional. "L'exèrcit europeu no és prioritari a no ser que canviï molt el concepte de defensa." El Repte de l'Energia Finalment, es destaca la vulnerabilitat d'Espanya, que ha de comprar el 81,2% de l'energia a l'estranger, una xifra molt superior a la mitjana europea del 50%, subratllant la forta dependència energètica del país.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
22'
La migdiada: beneficis per a la salut i tipologies
En aquesta secció de salut, en Felip Caudet i la Núria exploren la importància de la migdiada, un hàbit històricament practicat per grans personalitats que avui dia rep el suport de la ciència mèdica. La revalorització d'un hàbit saludable Antigament, fer la migdiada es considerava una pèrdua de temps o un senyal de mandra. No obstant això, actualment es recomana com una eina per combatre l'estrès i millorar el benestar general. Segons en Felip, pot ser un hàbit tan beneficiós com l'esport. Moments idonis per fer la migdiada Bloqueig mental: Quan res surt bé, fer un descans serveix per "reiniciar l'ordinador" intern. Conducció: Vital per evitar accidents quan apareix la somnolència. Estrès laboral: Ideal per calmar el sistema nerviós davant d'una tarda exigent. Abans d'exàmens o cites: Millora la claredat mental i l'activitat intel·lectual posterior. Després de dinar: El cos demana calma per optimitzar el procés digestiu. Principals beneficis Salut cardiovascular: Redueix fins a un 30% el risc de patologies del cor. Creativitat: Ajuda el cervell a processar i organitzar la informació absorbida durant el matí. Eficàcia laboral: Augmenta la capacitat d'atenció i els reflexos. Estat d'ànim: Millora la vitalitat i la sensació de benestar. Tipus de migdiades Règia: Dura més de 30 minuts. Cal fer-la amb comoditat (llit, pijama). És ideal per recuperar-se de nits en blanc o del jet lag, però cal vigilar de no trencar el cicle del son per no aixecar-se de mal humor. Relax: Entre 5 i 30 minuts. És la més recomanada i factible en l'entorn laboral. Recupera el cansament físic i mental sense riscos d'atordiment. Llempec: Menys de 5 minuts. Serveix per reduir l'estrès mental ràpidament i desconnectar en moments de molta tensió. "Adoptar aquest costum pot convertir-se en un hàbit tan saludable com fer esport."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
22'
Psicologia: Les claus per entendre la felicitat
Redefinint la felicitat: Més enllà del plaer En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'explora la felicitat no com un concepte abstracte o una fita llunyana, sinó com una actitud vital lligada al present. Es diferencia clarament el gaudi puntual (com anar a una festa) de l'estat de felicitat, que és una sensació de fortalesa interna i satisfacció pel que un és, i no pel que té. Punts clau per assolir el benestar emocional: Presència en el present: La felicitat requereix estar plenament conscient en l'activitat que s'està fent, ja sigui treballar, cuinar o parlar, evitant que el cap estigui en un altre lloc. Acceptació de totes les emocions: Ser feliç no significa estar sempre content. Inclou acceptar la tristesa, el dolor i el patiment. Negar les emocions negatives és negar una part de nosaltres mateixos. Agraïment vs. Queixa: Tendim a fixar-nos en allò que ens falta en lloc d'agrair el que ja tenim. L'agraïment és una eina fonamental per canviar la perspectiva. Sentit de vida: Trobar un propòsit en la quotidianitat permet fer qualsevol tasca amb una actitud positiva. La trampa del consumisme i la seguretat La societat actual ven "receptes màgiques" i productes que prometen la felicitat immediata. Tanmateix, Navarro adverteix que: "L'èxit és aconseguir coses, però la felicitat és disfrutar d'aquestes coses." L'obsessió per la seguretat material i el control de la vida és una il·lusió. La felicitat sovint sorgeix de la valentia de prendre decisions coherents amb un mateix, encara que generin incertesa. Es destaca la importància de seguir el "camí del cor", aquell que ens ressona internament, per sobre del camí estricte de la raó o de les expectatives socials.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Daigual: El nou somni del rock canalla a Tarragona
Presentació de la banda Daigual L'episodi se centra en l'entrevista a dos dels membres de la formació tarragonina Daigual: en Vences (veu) i en Joanet Blázquez (bateria). Malgrat que el projecte neix formalment el 2007, els seus components són músics veterans amb una llarga trajectòria en projectes com OBK, Miquel Herzog o gravacions per a Operación Triunfo. Estil i Filosofia Musical La banda defineix la seva música com una barreja de Power Pop, Punk melòdic i, sobretot, Rock canalla. El grup destaca la importància de mantenir en el directe la mateixa contundència que s'escolta en el disc, fugint de les "trampes" habituals d'estudi. "Daigual és el projecte que tots hem somiat; hem estat en mil formacions, però volíem arribar a una banda tan completa a nivell de personalitat i estil." Gravació del videoclip i concert a Salou S'anuncia un esdeveniment clau per a la banda a les festes del Coso Blanco de Salou: * Dijous 28: Gravació del videoclip de forma urbana amb la participació del públic a la carpa de l'Ajuntament (a partir de les 17h). * Divendres 29: Concert d'inauguració de les festes (23h), d'accés gratuït. Producció independent i qualitat local El grup posa en valor l'autoedició del seu treball. Tot i haver enregistrat les pistes a Madrid, van decidir fer la mescla final a Tarragona amb l'enginyer Àlex Radish, buscant un so més personal i diferenciat dels estàndards comercials actuals.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Actualitat Musical: El retorn de Suede i novetats del Sònar
Actualitat i Retorns en l'Escena Musical En aquesta edició de l'espai musical amb l'Albert Miró, s'analitzen els moviments més rellevants del panorama nacional i internacional. La conversa gira al voltant de retrobaments històrics i comiats definitius en l'escena indie i pop-rock. El retorn de Suede i el comiat d'LCD Soundsystem Suede: El grup clàssic del Britpop torna per a una gira especial centrada en una causa benèfica (lluita contra el càncer adolescent). Tot i la presència del líder Brett Anderson, es confirma l'absència definitiva del guitarrista i productor Bernard Butler. LCD Soundsystem: Malgrat el llançament d'un nou àlbum, l'artista James Murphy ha anunciat que aquesta serà la gira de comiat del projecte. Una de les cites clau per veure'ls per darrera vegada serà el festival Sònar de Barcelona. Col·laboracions Cinematogràfiques i l'Agenda de Concerts S'ha destacat la curiosa unió de Franz Ferdinand i Robert Smith (The Cure) per a la banda sonora de la nova versió d'Alice in Wonderland d'en Tim Burton. Ambdós versionaran clàssics de la pel·lícula original de Disney dels anys 50. Pel que fa a l'agenda, s'han mencionat cites imprescindibles: Joe Crepúsculo: Un dels millors discos de l'any segons la crítica, amb concert proper a Tarragona. Dominique A i el retorn de Europe: Concerts destacats a les sales de Barcelona. "Vampire Weekend torna amb 'Contra', un disc que inclou un senzill amb el curiós nom de 'Horchata', captant l'atenció de l'escena indie internacional." La recomanació final L'episodi acaba amb la presentació de Vampire Weekend i el seu segon disc, tot destacant la seva evolució després de l'èxit als Estats Units i el Regne Unit.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
26'
Sessió de Benvinguda: L'Art de la Salutació Nocturna
Introducció i Benvinguda En aquesta sessió es realitza una salutació sostinguda al llarg de tot l'episodi. El focus principal és l'establiment d'un contacte directe i cordial amb l'audiència mitjançant la repetició de la frase de cortesia Bona nit. Dinàmica del Podcast L'estructura del contingut es basa en la reiteració rítmica del missatge, buscant crear una atmosfera de proximitat i serenitat. Aquesta tècnica es pot analitzar des de diversos punts de vista: • L'hospitalitat verbal com a eina de connexió emocional. • La construcció d'un espai segur per a l'oient a través de la veu. • El manteniment d'una constant lingüística durant un període prolongat. Significat de la Cortesia L'ús sistemàtic de la salutació no és només una formalitat, sinó una declaració d'intencions sobre la importància de reconèixer l'altre. "Bona nit" L'episodi conclou mantenint exactament la mateixa línia discursiva que al seu inici, tancant un cercle de comunicació minimalista.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
Novetats de Cartellera: De 'Nine' a 'Up in the Air'
Panorama Actual del Cinema i els Premis L'especialista Ester Ferrer analitza la situació actual de la cartellera, marcada per la influència dels Globus d'Or i l'arrasador èxit d'Avatar. Tot i que la taquilla és el motor de la indústria, s'observa una tendència de l'Acadèmia a reconèixer tant superproduccions com cinema amb més pes artístic. L'Estrena de la Setmana: 'Nine' El plat fort és el musical Nine, dirigit per Rob Marshall (Chicago). Aquest projecte té una genealogia fascinant: Origen i Relació amb Fellini Està directament basat en l'obra de Broadway, que al seu torn és una adaptació de la pel·lícula mestre 8½ de Federico Fellini. Tracta sobre la crisi creativa d'un director de cinema (Guido Contini) en arribar a la cinquantena. Un Repartiment de luxe Daniel Day-Lewis: Protagonista en el paper del director, descrit amb una "rialla canalla" i gran carisma. Dones Protagonistes: Un planter estel·lar que inclou Judi Dench, Marion Cotillard, Penélope Cruz, Nicole Kidman i la llegendària Sophia Loren. "És una reflexió sobre les dones, la feminitat, la voluptuositat i la sexualitat que envolten la vida del creador." Altres Recomanacions i Estrenes Cinema Americà: 'Up in the Air' Protagonitzada per George Clooney, és una comèdia amb tocs dramàtics sobre la crisi i la solitud. El personatge viu en aeroports i la seva fita és acumular 10 milions de milles. Dirigida per Jason Reitman (Juno), es postula com una de les millors del 2010. Propostes Europees i Gènere Ricky: Del director francès François Ozon, protagonitzada per Sergi López. Una faula sobre una parella normal que té un nadó amb ales. L'herència Valdemar: Producció espanyola de terror basada en l'univers de Lovecraft amb un pressupost de 13 milions d'euros. Rompedientes: Comèdia familiar de Disney amb Dwayne Johnson (The Rock) i Julie Andrews.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
13'
Oposició a la candidatura d'Ascó al cementiri nuclear
Resistència institucional contra el cementiri nuclear Diversos alcaldes i consellers de la Ribera d'Ebre i territoris veïns s'han tancat al Consell Comarcal per traçar una estratègia de pressió contra la possible candidatura d'Ascó per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears. La seva acció se centra en el ple municipal decisiu convocat per a l'endemà. Arguments principals de l'oposició Deficiència del model econòmic: Els detractors defensen que 30 anys de dependència nuclear no han aportat el desenvolupament ni les infraestructures promeses. Al contrari, consideren que la nuclear actua com un monocultiu que: Impedeix la creació de denominacions d'origen pròpies. Danya la imatge dels productes agroalimentaris locals. Estanca el sector del turisme de qualitat. Frau democràtic: S'acusa l'equip de govern d'Ascó d'actuar sense legitimitat, ja que cap partit va incloure la proposta del cementiri nuclear en el seu programa electoral. Diferència de pes econòmic: Es critica que una decisió amb efectes territorials i nacionals recaigui només en cinc regidors d'un únic ajuntament. La compra de voluntats L'entrevistat, Josep Maria, assenyala l'associació AMAC com un instrument per a la "compra de voluntats" mitjançant fons estatals que, en lloc de diversificar l'economia, només inflen els pressupostos municipals. "És absolutament inconcebible que s'utilitzi el mateix procediment per obrir una fusteria al poble que per implantar un cementiri nuclear." Suport territorial massiu L'oposició compta amb el suport de: 1. 62 ajuntaments de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. 2. 7 consells comarcals que han votat mocions de rebuig per unanimitat. 3. El Parlament de Catalunya, que també s'ha manifestat en contra.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
8'
Cicle de cinema asiàtic a Caixa Tarragona
Consolidació del cinema asiàtic a Tarragona L'Auditori de Caixa Tarragona acull una nova edició del seu prestigiós cicle de cinema asiàtic, una iniciativa que ja suma vuit temporades. En una entrevista al programador David Aragonès, es destaca com aquest gènere ha passat de ser una moda de culte i emergent a convertir-se en una quota regular i normalitzada dins l'agenda cultural, accessible a un públic molt més ampli que ja no es limita només als especialistes. Context i producció actual Aragonès reflexiona sobre l'estat actual de la producció cinematogràfica: Qualitat i estil: Tot i que es produeix molt, el programador opina que hi ha un cert estancament en la creació d'estils nous que marquin un punt i a part en la història del cinema. Facilitat d'accés: L'expansió del mercat asiàtic ha simplificat el lloguer de pel·lícules per a exhibicions públiques. Països líders: L'Índia destaca per quantitat, mentre que el cinema d'autor es troba dispers per tota la regió, cada cultura amb el seu estil propi. Darreres projeccions del cicle El programa encara té dues cites clau abans de finalitzar: Huetfeng (Xina, 2006): Una barreja entre western i road movie que segueix un jutge itinerant per la Xina rural, servint d'excusa per retratar uns paisatges i una justícia poc coneguts. Rain Dogs (Malàisia): Considerada la perla del cicle. Dirigida per Yuan Hu, forma part de la Nova Onada de Malàisia. És una obra inèdita en cinemes comercials, descrita com una pel·lícula dura i aspre que reflecteix la realitat social del país. "Ara mateix sembla que la cosa s'ha frenat una mica... hi ha grans pel·lícules, però no aquelles que marquen un estil diferenciat." Per acabar, s'ha confirmat que Caixa Tarragona continuarà apostant per diversos cicles temàtics durant tot l'any 2010.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
L'ajut humanitari i el finançament de la Unió Europea
L'Ajut de la Unió Europea davant la Crisi d'Haití L'episodi analitza la resposta de la Unió Europea (UE) davant el terratrèmol d'Haití, posant l'èmfasi en la seva estratègia basada principalment en l'ajut econòmic i la coordinació logística. A diferència dels Estats Units, que sovint prioritzen la mobilització militar per proximitat geogràfica, la UE actua a través d'un mecanisme articulat des de l'any 1993. Característiques de l'ajut humanitari europeu • La UE canalitza els seus fons a través de l'Oficina d'Ajut Humanitari (ECHO). • No gestiona l'ajut directament sobre el terreny, sinó que finança socis estratègics com ONGs (Metges del Món, Oxfam, Creu Roja) i organismes de les Nacions Unides (UNICEF, Programa Mundial d'Aliments). • S'aplica un control rigorós del pressupost mitjançant informes i auditories externes per garantir que els diners públics s'inverteixen adequadament. "Els Estats Units hi envien l'exèrcit, la Unió Europea hi envia diners." Diferències entre Ajut Humanitari i Cooperació al Desenvolupament Es distingeixen dues línies d'actuació clares: 1. Ajut Humanitari: Resposta ràpida a catàstrofes puntuals (terratrèmols, conflictes bèl·lics). 2. Cooperació al Desenvolupament: Programes a llarg termini per al progrés econòmic i social, com la seguretat alimentària o la construcció d'infraestructures educatives. Com es financia el pressupost comunitari? Un dels punts més reveladors de la conversa és l'explicació de com la UE obté els seus recursos, ja que no depèn d'aportacions voluntàries dels estats com l'ONU, sinó de recursos propis: • L'IVA: Gran part de l'Impost sobre el Valor Afegit recaptat als països membres va directament a la UE. • Aranzels industrials: Els impostos que paguen els productes de fora de la Unió en entrar a les fronteres comunitàries. L'anàlisi conclou que aquest model de finançament autònom evita que la UE quedi bloquejada per estats que decideixin no pagar, garantint l'estabilitat de les seves polítiques globals.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
30'
Nous imaginaris culturals: Recerca i teràpies alternatives
Introducció a la recerca d'imaginaris culturals El fisioterapeuta Felip Caudet presenta el projecte del GRIC (Grup de Recerca d'Imaginaris Culturals), liderat pel catedràtic d'antropologia Joan Prat. Aquest estudi interdisciplinari busca analitzar científicament el fenomen de les noves espiritualitats, filosofies orientals i teràpies alternatives que han guanyat popularitat a Occident. Els tres pilars de l'estudi La recerca es divideix en tres grans àmbits d'anàlisi: • Filosofia i pensament: L'arribada d'idees d'Orient (Índia, Xina) i la seva adaptació. • Terapèutiques: L'auge de mètodes de salut alternatius a la medicina convencional. • Coneixement esotèric: Pràctiques com el tarot, l'astrologia i els sabers ocults. "Volem veure quines necessitats hi ha que potser no estaven cobertes i ara s'intenten cobrir d'una altra manera." Cicle de conferències a la URV Com a part de la fase de difusió de la recerca, s'han organitzat unes jornades a la Universitat Rovira i Virgili durant tots els dimecres de febrer. L'objectiu és oferir rigorositat acadèmica en temes que sovint es tracten de manera superficial. Ponents i temàtiques destacades • Agustín Pàniker: Expert en la cultura de l'Índia i editor de Cairós, parlarà sobre la fascinació per l'Orient. • Bakti Das (Francesc Martín): Violinista que explorarà la música clàssica hindú com a via de meditació. • Francesc Torralba: Filòsof que reflexionarà sobre el sentit de la vida i el món de l'autoajuda. • Josep Maria Fericgla: Antropòleg que parlarà sobre els anteògens i els estats de consciència expandida. • Vicente Merlo i Josep Guarch: Especialistes en la dimensió esotèrica de la realitat i la psicoastrologia. Les jornades clouran el 24 de febrer amb una taula rodona amb els membres del grup de recerca per recollir el feedback dels assistents i analitzar els perfils dels interessats en aquestes disciplines.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
16'
2010-01-22 ANNA ROIG
Anna Roig i l'ombre de ton chien: La Nova Revelació Musical L'entrevista ens descobreix el talent d'Anna Roig, líder de la formació Anna Roig i l'ombre de ton chien, un grup que ha estat qualificat com a revelació per la crítica especialitzada. La seva proposta es caracteritza per una sonoritat naïf, dolça i amb una forta influència de la chanson française. Les claus del seu estil i formació Influència francesa: L'Anna es va formar en una école nationale de música a França, on va aprendre no només a musicar, sinó també l'art d'escriure lletres i interpretar-les sobre l'escenari. Grup consolidat: Porten quatre anys treballant junts, iniciant-se amb versions de clàssics francesos abans de fer el salt a les composicions pròpies. Poesia i temàtica: Les lletres barregen realitat i fantasia, incloent des d'històries d'amor i cuina fins a relats sobre un assassí en sèrie, tot sota un prisma de dolçura. Reconeixements i Directe "Corro sota la pluja ha guanyat el Premi Cerverí a la millor lletra i el Premi Carles Sabater a la millor cançó en català de l'any." L'espectacle en directe de la banda destaca pel seu punt teatral i la proximitat amb el públic. L'Anna presenta les cançons com si fossin petits monòlegs, buscant espais íntims com cafès-teatre o formats de cabaret on la comunicació entre l'artista i l'espectador sigui total. Finalment, l'entrevista destaca el paper dels quatre músics que l'acompanyen, que aporten un matís de jazz i pop que enriqueix la personalitat del primer disc homònim publicat el maig de 2009.