Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

217-240 de 2926
  • 5 anys de l'ascens del Nàstic a Primera Divisió - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    5 anys de l'ascens del Nàstic a Primera Divisió

    Commemoració de la fita històrica del 2006 Aquest programa especial de Tarragona Ràdio commemora el 5è aniversari de l'ascens del Gimnàstic de Tarragona a la Primera Divisió, un fet històric que va tenir lloc el 3 de juny de 2006 a l'estadi de Chapín (Jerez). Els moments decisius del partit L'episodi recupera la narració original dels darrers minuts del partit contra el Xerès, on un empat era suficient per segellar l'ascens. • Es respira una tensió extrema tant a la banqueta com a les grades. • El tècnic Luis César Sampedro apareix visiblement emocionat i plorant fins i tot abans del xiulet final. • La ciutat de Tarragona es va mobilitzar completament, amb milers de persones a la Plaça de la Font seguint el partit. Celebracions a peu de gespa i vestidors Un cop confirmat l'ascens, el micròfon de la ràdio recull el testimoni directe dels protagonistes en ple èxtasi: • Josep Maria Andreu (President): > "Això ja no és un somni, és una realitat. Som de primera, visca el Nàstic!" • Luis César: Defineix el moment com el dia més important de la seva vida esportiva. • Jugadors emblemàtics: Declaracions de Diego Torres, Pinilla, Abel Buades, David García i el capità Lluís Codina, qui destaca la unió del bloc. Reaccions institucionals El programa inclou felicitacions de les màximes autoritats del moment: • El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, felicita en directe al president Andreu destacant la "Catalunya plural". • L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, confessa que va plorar i destaca que la ciutat ja té l'equip que es mereix. • Intervencions d'Ernest Benach (President del Parlament) i Joan Maria Abelló (Subdelegat del Govern). Tancament musical El programa finalitza amb una secció de records musicals de l'any 1991, amb èxits de grups catalans com Engrunes i Els Bars.

  • Tarragona, 5 anys com a Patrimoni de la Humanitat - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    Tarragona, 5 anys com a Patrimoni de la Humanitat

    Celebració i balanç del Patrimoni Mundial En aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, commemorem el cinquè aniversari del nomenament de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A través d'una taula rodona amb experts i un reportatge educatiu, s'analitza l'evolució de la ciutat des de l'any 2000. Reptes i gestió del patrimoni Els convidats debaten sobre la importància de la col·laboració entre les tres administracions principals (Ajuntament, Generalitat i Estat) per garantir el futur del llegat romà. Es destaquen punts clau com: • La necessitat d'una planificació estratègica global en lloc d'actuacions puntuals. • La urgència del Pla Especial de Protecció Arqueològica. • La importància de les inversions i infraestructures, com els 8 milions d'euros previstos per a noves fases de restauració. • El canvi de mentalitat de la ciutadania, que ha passat de viure d'esquena als monuments a sentir-los com a propis. "El reconeixement de la UNESCO no és un punt d'arribada, sinó un punt de partida per a un desenvolupament equilibrat de la ciutat." L'educació i el llegat històric El programa inclou un reportatge de Jordi Sorinyac que segueix una visita escolar a la Muralla i la Casa Castellarnau. S'observa com els nens de Tarragona aprenen la història local mitjançant visites didàctiques i personatges teatralitzats, assegurant que les noves generacions coneguin el valor de Tàrraco. Secció Musical: Recordant l'any 1991 Finalment, l'espai musical conduït per Joan Maria Bertran ens trasllada a l'any 1991, rememorant èxits de grups com Los Secretos i Álex y Cristina, tancant el programa amb una mirada nostàlgica als 25 anys d'història de l'emissora.

  • Tarragona, 5 anys de Patrimoni de la Humanitat - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    Tarragona, 5 anys de Patrimoni de la Humanitat

    Celebració del 5è Aniversari de Tarraco Patrimoni Mundial L'episodi d'avui es trasllada a l'any 2005 per commemorar el cinquè aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A través de diverses entrevistes i un reportatge especial, s'analitza l'impacte d'aquesta distinció en la identitat i l'economia de la ciutat. La Gran Maqueta de la Tarraco Romana El tema central és la presentació de la nova maqueta monumental de Tarraco, una obra excepcional que reprodueix la ciutat romana amb un detall minuciós: • Dimensions i Abast: Amb 22 metres quadrats, és la maqueta més gran realitzada fins ara, superant la de la Tarragona Medieval. Inclou no només el recinte urbà, sinó també els accessos i camins. • Rigor Científic i Vida Quotidiana: Està construïda sobre la base de tres terrasses del fòrum, el teatre i l'amfiteatre, buscant una barreja entre l'arqueologia urbana i la representació de la vida diària dels romans. • Material Didàctic: Servirà com a centre d'introducció per a les visites escolars, permetent als alumnes entendre millor la ubicació i el sentit de cada monument. Difusió Educativa i Sentiment de Pertinença Els responsables del Museu d'Història i del Camp d'Aprenentatge destaquen l'èxit de les activitats divulgatives: • Més de 22.000 escolars visiten anualment els monuments, provinents de tot Catalunya i el País Valencià. • Programes d'èxit com Tarraco Viva i les visites teatralitzades han fet que els nens actuïn com a ambaixadors del patrimoni davant les seves famílies. • L'autoestima dels tarragonins ha crescut; ara hi ha una consciència real de protecció dels monuments, com es va veure amb la preocupació ciutadana davant els despreniments a la muralla. "L'important és que els tarragonins ens sentim orgullosos del nostre patrimoni; hem guanyat en autoestima i identitat des de la declaració de la UNESCO." Reportatge: Altres Ciutats Patrimoni de l'Any 2000 L'episodi inclou un reportatge de Jordi Surinyac on s'entrevisten representants d'altres indrets que van rebre la distinció el mateix any que Tarragona: • Elx: El seu palmerar ha vist una injecció de moral i s'ha convertit en un referent turístic gràcies a centres d'interpretació. • Lugo: La seva muralla romana ha triplicat el nombre de visitants, potenciant la conservació dels jaciments arqueològics. • Atapuerca: La distinció ha servit per universalitzar la recerca científica sobre l'evolució humana i mantenir el nivell d'investigació internacional. • Vall de Boí: S'ha passat de 40.000 a 150.000 visitants anuals, aconseguint una desestacionalització del turisme gràcies a l'interès cultural.

  • 25 anys de ràdio: Atapuerca i el món casteller - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    58'

    25 anys de ràdio: Atapuerca i el món casteller

    Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio Aquest episodi forma part de la programació especial per commemorar els 25 anys d'història de l'emissora, recuperant moments clau, reportatges històrics i convidant excol·laboradors que han deixat petjada. L'home del passat: Atapuerca a Tarragona Es recupera un reportatge de l'any 2004 realitzat per Anna Plaza sobre l'exposició d'Atapuerca i l'Evolució Humana al Moll de Costa. Inclou una entrevista amb el prestigiós paleontòleg Juan Luis Arsuaga. Punts clau de la mostra: • La Sima de los Huesos: El jaciment de fòssils humans més gran del món, on s'han trobat restes de fa 400.000 anys. • L'Homo antecessor: Definició d'una nova espècie de fa 800.000 anys, demostrant que la presència humana a Europa és molt més antiga del que es creia. • Excalibur: Una destral de mà trobada a la Sima, considerada el primer objecte amb caràcter ritual de la humanitat. • Elvis: La pelvis més completa del registre fòssil mundial. • Reproducció de la cova d'Altamira: Una rèplica de gran exactitud tècnica i artística. "Atapuerca és l'únic lloc del món amb una continuïtat en la presència humana des de fa més d'un milió d'anys fins a l'actualitat." La història del «Toc de Castell» L'espai d'entrevista compta amb Joan Borràs, figura fonamental en la producció i narració castellera de l'emissora durant vuit anys. Anècdotes i evolució tecnològica: • Ràdio heroica: Recorden els temps sense mòbils on s'havien de fer les cròniques des de cabines telefòniques o balcons de particulars. • Grans fites: Mencions a diades històriques com el concurs de 1994, el primer 5 de 9 intentat per la Jove o el 4 de 8 dels Xiquets del Serrallo. • Webcasteller: Borràs explica el seu projecte actual, un portal de referència per a estadístiques i vídeos del món casteller. 25 anys de música Joan Maria Bertran tanca l'episodi amb un recorregut musical centrat en l'any 1991, destacant l'auge del ritme disco i els èxits internacionals que marcaven la sintonia de l'època.

  • 25 anys de ràdio: La Muntanyeta i Sílvia Petit - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    25 anys de ràdio: La Muntanyeta i Sílvia Petit

    Solidaritat al Centre d'Educació Especial La Muntanyeta El programa ret homenatge a la tasca social i educativa realitzada pel centre La Muntanyeta, destacant especialment la figura dels voluntaris i les teràpies innovadores. El valor del voluntariat • La Virgínia (infermera) i el José Manuel expliquen la seva experiència personal com a voluntaris. • Coincideixen que reben més del que donen: "com més estàs amb ells, més t'enganxen". • La comunicació amb persones amb paràlisi cerebral es basa en la mirada, el gest i el riure, superant les barreres físiques. • Es destaca la bocha, un esport adaptat similar a la petanca que fomenta la participació i la competició. Teràpies i activitats ocupacionals • Hipoteràpia: L'ús de cavalls per a la rehabilitació física i emocional. Ajuda a normalitzar el to muscular i millora l'autoestima dels usuaris. • Centre Ocupacional: Una alternativa per a joves majors de 18 anys on realitzen teatre i activitats manipulatives. Retrobament amb Sílvia Petit La periodista Sílvia Petit repassa la seva trajectòria a Tarragona Ràdio i la seva etapa actual a les Illes Balears (IB3). Memòria històrica de l'emissora • Records dels estudis al carrer de la Nau i del trasllat a la Rambla Nova. • L'evolució tecnològica: de l'ús de vinils i cintes de casset a la digitalització total. • L'anècdota de l'entrevista improvisada a l'escriptor Quim Monzó, a qui va convèncer mentre aquest feia un cafè. Esport i cultura tarragonina • Petit recorda la seva passió pel Nàstic de Tarragona i el CBT (Club Bàsquet Tarragona). • Destaca la seva experiència retransmetent els ascensos de categoria amb la colla d'esports. • Es reafirma com a defensora de la cultura local i de grups com Els Pets o Sopa de Cabra. "La ràdio té aquesta frescura i intimitat que no es troba en cap altre mitjà." Bloc Musical: L'any 1991 El programa tanca amb una secció dedicada a l'any 1991, presentada per Joan Maria Bertran, amb temes de Prince (Cream) i Lax'n'Busto (Frisco).

  • 25 anys de ràdio: Especial La Muntanyeta - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    58'

    25 anys de ràdio: Especial La Muntanyeta

    Homenatge al Centre d'Educació Especial La Muntanyeta Aquest episodi especial de 25 anys de ràdio commemora un programa històric emès originalment el 23 de desembre de 2004. L'objectiu principal és posar en valor la trajectòria del Centre d'Educació Especial La Muntanyeta, una institució veterana a Tarragona dedicada a l'atenció integral de persones amb paràlisi cerebral. Història i Missió del Centre • L'entitat va néixer fa 27 anys gràcies a la iniciativa de les famílies afectades. • Es divideix en la Fundació, encarregada de la captació de recursos i tuteles, i l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral, que gestiona l'assistència i docència. • Treballa amb un enfocament multidisciplinari per oferir qualitat de vida des de la infància fins a l'edat adulta. "No hi ha diners que paguin aquesta feina; no es fa per un salari, es fa per molt més." Metodologies i Teràpies Educatives • Escolaritat compartida: Alguns nens assisteixen a escoles ordinàries i venen al centre per rebre fisioteràpia i logopèdia. • Sala multisensorial: Un espai ric en estímuls visuals i sensitius (matalassos d'aigua, música relaxant) per a nens amb grans afectacions. • Hidroteràpia: L'ús de l'aigua com a eina terapèutica per millorar la mobilitat i oferir moments lúdics. L'Impacte en les Famílies El programa aborda la realitat emocional dels pares, des del xoc inicial i la depressió fins a la troballa de noves maneres de communicate i estimar. Es destaca la importància de projectes com l'Escola Bressol (0-3 anys) per permetre la conciliació laboral i social de les famílies. 25 Anys de Música (1991) En la segona part del programa, es repassen èxits musicals de l'any 1991: • Michael Jackson: Black or White. • Sopa de Cabra: Podré tornar enrere. • Els Pets: l'emblemàtica Tarragona m'esborrona. • Rosendo: Deja que les diga que no.

  • Arribada i recepció de l'arquebisbe Jaume Pujol a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    Arribada i recepció de l'arquebisbe Jaume Pujol a Tarragona

    Crònica d'una jornada històrica a Tarragona L'episodi recull la retransmissió en directe realitzada per Tarragona Ràdio el 19 de setembre de 2004, amb motiu de l'arribada del nou arquebisbe de la ciutat, el doctor Jaume Pujol Balcells. El programa, conduït per Ricard Laoz i Cristina Centelles, detalla tant el rigorós protocol institucional com el caire festiu i popular de l'esdeveniment. El Seguici Popular i la Tradició Un dels pilars de la jornada va ser la sortida extraordinària del seguici popular, un fet que no passava des del segle XIV per a la rebuda d'un arquebisbe. Els punts clau van incloure: • La participació de figures emblemàtiques com l'Àliga, la Víbria, el Lleó i la Cucafera. • L'actuació de les quatre colles castelleres de la ciutat al Pla de la Seu. • El paper del Magí de les Timbales, interpretat en aquella ocasió pel tinent d'alcalde de cultura, Albert Ballbé. Contrastos i Protestes Tot i el caràcter festiu, la jornada no va estar exempta de polèmica. Es van registrar xiulets i cassolades durant els parlaments oficials. • Alguns elements del seguici, com el Ball de Diables, van expressar el seu malestar per l'ús d'elements populars en un acte religiós. • El grup polític Iniciativa per Catalunya va ser l'única formació que va declinar oficialment la seva assistència per motius ideològics. • La plataforma Cristians Inquietes va mostrar la seva disconformitat no amb la persona de Pujol, sinó amb el mètode de nomenament per part del Vaticà. Parlaments Oficials L'acte central va tenir lloc a la Plaça de les Cols, on es van intercanviar salutacions : "Tarragona manté la tradició de donar una solemne rebuda al nou arquebisbe... l'Església ha de connectar amb tots els sectors per treballar per la justícia social." — Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona. Per la seva banda, Jaume Pujol va destacar el seu compromís amb la ciutat: "Des d'ara seré un ciutadà vostre... vull ajudar a cercar el bé de tota la ciutat." — Jaume Pujol Balcells. Context biogràfic de Jaume Pujol El doctor Pujol, nascut a Guissona el 1944 i membre de l'Opus Dei, provenia de la Universitat de Navarra. El seu nomenament pel papa Joan Pau II va marcar l'inici d'una nova etapa per a l'arxidiòcesi primada.

  • 25 anys de Tarragona Ràdio: L'arribada de l'arcabisbe i el món sardanista - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    25 anys de Tarragona Ràdio: L'arribada de l'arcabisbe i el món sardanista

    Commemoració dels 25 anys de Tarragona Ràdio En aquest episodi especial del 23 de maig de 2011, sota el marc de la celebració dels 25 anys de l'emissora, es realitza un viatge en el temps per recordar moments significatius de la ciutat i posar en valor la trajectòria dels seus col·laboradors més emblemàtics. L'arribada de l'arcabisbe Jaume Pujol (2004) Es recupera una entrevista històrica amb Dídac Bertran, responsable de comunicació de l'arquebisbat, sobre el protocol d'entrada del nou arcabisbe el setembre de 2004. Detalls del Cerimonial i Protocol • El cerimonial d'entrada és una tradició que es manté gairebé intacta des de l'any 1387. • Es divideix en una part civil (salutació de l'alcalde a la plaça de les Cols amb el seguici popular) i una part religiosa (jurament a les portes tancades de la catedral). • Un fet històric: era la primera consagració d'un bisbe a la ciutat després de 70 anys (l'últim va ser el doctor Manuel Borràs el 1934). L'Heràldica del nou Arcabisbe Dídac Bertran, expert en genealogia i heràldica, explica la simbologia de l'escut de Jaume Pujol: • La tau de plata sobre fons vermell, representant l'arxidiòcesi. • Tres flames que simbolitzen els màrtirs tarragonins: Sant Fructuós, Sant Auguri i Sant Eulogi. • Un mar blau que representa l'arribada del cristianisme per via de Sant Pau i l'amplitud d'horitzons. • La divisa seleccionada per l'arcabisbe: > "Ensenya el que has escoltat", una crida a l'evangelització extreta de la segona carta de Sant Pau a Timoteu. Un i Dos i Seguit: El món de les Sardanes La segona part del programa ret homenatge a l'Àngel López i el seu equip del programa sardanista Un i dos i seguit. • Trajectòria: L'Àngel va començar a l'antiga Radio Fòrum l'any 1987, poc després de la inauguració de l'emissora. • Evolució: El programa va néixer com un magazín de matí anomenat Un, tres i fora, per després especialitzar-se exclusivament en la sardana. • Contingut: Es destaca la tasca de difusió de la Sardana de l'Any i la recerca de novetats musicals, incloent curiositats com adaptacions de cançons de Shakira per a cobla. 25 anys de música Joan Maria Bertran tanca l'episodi amb un repàs musical a l'any 1991, punxant èxits de l'època com Joyride de Roxette, El tren de mitjanit de Sau i 10 razones para vivir de Danza Invisible.

  • 25 anys de ràdio: Harry Potter i les Bruixes de Salem - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    25 anys de ràdio: Harry Potter i les Bruixes de Salem

    El fenomen de Harry Potter a Tarragona L'episodi recupera un reportatge de l'any 2004 de l'arxiu de Tarragona Ràdio sobre l'estrena del llibre Harry Potter i l'ordre del Fènix. S'analitza com la "Harry Potter mania" va afectar les llibreries locals: • Impacte comercial: Les llibreries La Capona i Bacus van gestionar centenars de reserves setmanes abans del llançament. • Visions contraposades: Mentre els joves destaquen la fantasia i el misteri, alguns adults debaten si l'èxit es deu a la qualitat literària o a una potent campanya de màrqueting. • Diferències llibre-pel·lícula: Els lectors prefereixen els llibres per la capacitat d'imaginar, criticant que les pel·lícules retallen passatges essencials. "Harry Potter no té edat, és una lectura fàcil i amena que atrapa fins i tot els adults." Les Bruixes de Salem i l'avantguarda ecologista Entrevista a la Carme i la Fina, creadores del programa Les Bruixes de Salem, que va emetre's a finals dels anys 80. Els orígens a la ràdio pirata • El projecte va néixer d'un grup heterogeni vinculat al Centre Excursionista de Tarragona. • Van començar a Ona Blava, una emissora pirata que emetia de matinada abans d'incorporar-se a la ràdio municipal. Temàtiques avançades al seu temps • En una època on l'ecologisme era minoritari (1986), elles ja parlaven de reforestació, conservació del planeta i alimentació macrobiòtica. • El nom del programa sovint es confonia amb el tarot o la màgia negra, tot i que el seu objectiu era la conscienciació social i la cultura alternativa. Memòria Musical: L'any 1990 El programa tanca amb una selecció musical de l'any 1990 comentada per Joa Maria Bertran: • Siniestro Total: Amb el clàssic Camino de la cama. • Sopa de Cabra: El tema Carrer dels Torrats de l'àlbum La Roda. • Un Pingüino en mi Ascensor: La cançó Secuestrado por tu amor.

  • La Guerra de l'Iraq de 2003 i l'Església a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    La Guerra de l'Iraq de 2003 i l'Església a Tarragona

    Resum del Programa Aquest episodi de 25 anys de ràdio es trasllada a l'any 2003 per recordar la commoció social i política causada per l'amenaça de la Guerra de l'Iraq. A través d'entrevistes a experts jurídics i representants de l'Església, s'analitza el moviment pacifista a Tarragona i la postura de les institucions internacionals davant del conflicte. La Mobilització Social contra la Guerra En la primera part, s'entrevista a Josep Maria Iago (Patrimoni per la Pau) i al doctor Antoni Pigrau (Catedràtic de Dret Internacional de la URV): • Es detalla l'organització de la manifestació del 15 de febrer de 2003 a Tarragona, part d'una crida global del Foro Social de Florència. • El doctor Pigrau argumenta que la guerra és un retrocés en el dret internacional, definint-la com un crim contra la pau i una agressió unilateral dels Estats Units que ignora la Carta de les Nacions Unides. • Es qüestiona la legitimitat de les proves presentades per Colin Powell sobre armes de destrucció massiva. L'Església i la Pau La segona part compta amb l'arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, qui exposa la visió de la Conferència Episcopal Espanyola: • Es referma el missatge del papa Joan Pau II: > "Amb la guerra es pot perdre tot i amb la pau es pot guanyar tot." • Reivindicació del paper de l'ONU com a organisme necessari per a la seguretat internacional. Altres Temes Socials i Actualitat de 2003 L'arquebisbe també tracta altres qüestions que van marcar l'inici de segle: • Violència domèstica: Proposa l'educació i els valors morals com a solució fonamental més enllà de les mesures judicials. • Vocacions religioses: Preocupació pel descens de sacerdots i la necessitat de recuperar el valor de la vida entregada a la comunitat. • Arrels cristianes d'Europa: Defensa de la inclusió del llegat cristià en la futura Constitució Europea. Secció Musical El programa tanca amb un repàs a l'any 1990, punxant temes de rock estatal com: • Loquillo y los Trogloditas (La Autopista) • Seguridad Social (Acción) • Ilegales (Chistes Rock)

  • 25 Anys de Tarragona Ràdio: Topromi i Jordi Sorinyac - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    25 Anys de Tarragona Ràdio: Topromi i Jordi Sorinyac

    Celebració del 25è Aniversari de la Fundació Topromi L'emissora commemora el recorregut de la Fundació Topromi, una entitat cabdal a Bona Vista (Tarragona) dedicada a la integració laboral i social de persones amb discapacitat intel·lectual. A través d'entrevistes amb la directora Maripaz Baena i membres de l'Obra Social de Caixa Tarragona, s'explora el model d'èxit de la fundació. Testimonis Directes i Dia a Dia • Albert, Santiago i Jordi: Tres treballadors del centre expliquen les seves tasques en enquadernació i digitalització de documents. Coincideixen en la importància del companyerisme i l'estabilitat emocional que els aporta la feina. • Projectes Especials: S'esmenta la presentació d'un DVD commemoratiu i la celebració de jornades tècniques i de portes obertes per apropar la tasca del centre a empresaris i a la societat. "El fi dels centres especials de treball ha de ser la integració real i absoluta a la societat a la qual pertanyem tots." Perfil Professional: Jordi Sorinyac L'episodi dedica la segona part a recordar la trajectòria de Jordi Sorinyac a Tarragona Ràdio, des dels seus inicis com a becari l'any 2002 fins a la seva etapa com a productor i conductor de programes emblemàtics. Experiències i Anècdotes de Ràdio • Toc de Castell: Sorinyac recorda els seus set anys dirigint l'informatiu casteller, destacant la dificultat de fer retransmissions a peu de plaça amb equips pesants. • Moments Informatius de Rigor: Es rememora la cobertura de l'explosió de la Rambla Nova de fa cinc anys, on el periodista destaca la necessitat de mantenir la fredor professional en situacions de tragèdia. • Televisió i Nous Horitzons: Es comenta la seva experiència en debats econòmics a la televisió local i el seu pas cap a la gestió de continguts web a l'Ajuntament. Espai Musical: Retorn a 1990 El programa tanca amb una selecció musical de l'any 1990 impulsada per Joan Maria Bartrami: • Sopa de Cabra amb el tema "No tinguis pressa". • Loquillo y los Trogloditas amb el seu clàssic "La Mataré".

  • L'arribada d'El Corte Inglés a Tarragona (2007-2010) - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    57'

    L'arribada d'El Corte Inglés a Tarragona (2007-2010)

    Crònica d'una transformació urbana Aquest episodi de 25 anys de ràdio realitza un recorregut històric i emotiu per les tres etapes clau de la implantació d'El Corte Inglés a la ciutat de Tarragona: des del desallotjament dels veïns de la Casa dels Mestres, passant per l'enderroc mecànic dels antics edificis, fins a la gran inauguració l'octubre de 2010. L'inici: El comiat dels veïns (Abril 2007) El programa recupera les veus dels darrers habitants de la Casa dels Mestres. El testimoni principal és Josep Maria Cuevas, veí durant més de 50 anys, qui explica el procés de mudança cap als nous pisos de protecció oficial al carrer Doctor Mallafré (davant l'Hospital Joan XXIII). • Problemes d'espai: Els nous habitatges de 35 m² obliguen els veïns a deixar enrere bona part dels seus mobles i records acumulats. • Degradació: Es descriu l'estat d'abandonament de l'edifici original, afectat per problemes de seguretat i degradació social. • Sentiments contraposats: Entre la nostàlgia de perdre la llar de tota la vida i la il·lusió pel progrés que suposa el nou centre comercial per a la ciutat. "Paciència i vinga, endavant Tarragona... és un benefici per a tothom." El desenvolupament: L'enderroc (Juny 2007) S'analitza la fase tècnica de la demolició de la Casa dels Mestres i la Casa dels Militars. L'aparellador responsable, Rodolfo Miguel (empresa Benjumea), detalla l'ús de maquinària pesant d'última generació: • Pinça demolidora: Una màquina de 52 tones amb un braç de 25 metres que permet un enderroc controlat i segur. • Gestió de residus: Es preveu la generació de gairebé 9.000 tones de runa que han de ser classificades (ceràmica, formigó, fusta). • Seguretat: S'opta per un sistema mecànic en lloc de voladures amb explosius per la proximitat d'altres habitatges i la seguretat del personal. El desenllaç: La inauguració (Octubre 2010) El 8 d'octubre de 2010 es viu l'efervescència de l'obertura de portes. La unitat mòbil recull l'ambient a la Rambla Lluís Companys: • Afluència massiva: Cues des de les dues de la matinada i un flux constant de persones de totes les edats i perfils. • Impacte en la mobilitat: El cap de la Guàrdia Urbana, Rafael Comas, supervisa el dispositiu especial de trànsit per gestionar l'accés al pàrquing subterrani i les retencions a la plaça Imperial Tàrraco. • Visió comercial: L'aparició de venedors de cupons de l'ONCE i parades de xurros aprofitant l'efecte crida del nou motor econòmic.

  • Havaneres i 25 anys de ràdio amb Xavier Perdina - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    56'

    Havaneres i 25 anys de ràdio amb Xavier Perdina

    L'univers de l'Havanera amb Xavier Perdina En aquesta edició especial celebrant els 25 anys de Tarragona Ràdio, l'espai rep la visita de Xavier Perdina, director i presentador del reconegut programa Havaneres des del Balcó. Durant la conversa, es repassa la trajectòria del gènere a l'emissora i la passió que desperti aquesta música marinera. Una col·lecció de versions interminable Un dels punts més sorprenents del programa és la magnitud del seu arxiu: • Perdina revela que només de la cançó La Paloma posseeix més de 460 versions diferents. • Aquesta peça és considerada la cançó amb més gravacions a nivell mundial (superant les 3.000), per davant de clàssics com Yesterday dels Beatles. • El programa ja s'apropa a la fita dels 400 programes emesos a Tarragona Ràdio, sent un dels espais referents del gènere a Catalunya. Curiositats i anècdotes històriques El Xavier comparteix detalls sobre la recerca constant que fa per oferir contingut de qualitat: • La descoberta de plagis històrics de tangos que es van convertir en havaneres. • La història de la cançó O Sole Mio, que malgrat quedar segona en un concurs l'any 1898, va acabar sent una fita mundial. • La importància de les noves tecnologies per connectar amb oients d'Alemanya o França. Novetats del grup Ben Fort A l'apartat final, Perdina presenta la primícia del nou treball discogràfic del seu grup, Ben Fort, titulat 15 anys d'havaneres (1996-2011): • El dissabte 14 de maig a les 20:00h es farà la presentació oficial a l'Auditori del Centre Cultural de l'Hospitalet de l'Infant. • El grup destaca per tenir una formació amb veus joves (Toni i Gerard) que garanteixen el relleu generacional del gènere. "L'havanera no dona per viure, dona per gaudir una estona i fer vibrar la gent."

  • Memòria del Titànic i l'any musical 1990 - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    58'

    Memòria del Titànic i l'any musical 1990

    El Titànic torna a Tarragona Aquest episodi ens convida a un viatge històric a través de l'exposició internacional sobre el Titànic que va arribar a Tarragona l'any 2008. De la mà del president de la Fundació Titànic El Món, Jesús Ferreiro, fem un recorregut detallat pels objectes recollits del fons del mar i les històries personals dels passatgers. Detalls de la construcció i restes • La idea va néixer a la Casa Blanca de Londres el 10 d'abril de 1911. • Es conserven imatges inèdites en moviment de la seva construcció als astilleros de Belfast. • L'exposició desmenteix el mite de les soldadures; el buc estava unit per rematxes, els quals van saltar amb l'impacte de l'iceberg. Vida a bord i objectes de valor • Luxe de Primera Classe: Es mostren reproduccions de suites que podien competir amb hotels de 5 estrelles actuals, amb chimenees i escriptoris. • Tercera Classe: S'explica que per a molts passatgers humils, el Titànic va ser el lloc on millor havien dormit i menjat mai. • Objectes icònics: Des del primer plat recuperat per un pesquer gallec fins a les cartes manuscrites de l'oficial William Murdoch. La tragèdia i el silenci final "El que els supervivents no oblidaran mai no van ser els crits, sinó el silenci que es va fer quan van morir gairebé tots a la vegada." Aquest silenci va arribar després de minuts de desesperació causats per una aigua a temperatures d'entre 0 i 2 graus, que provocava una sensació similar a la de ganivets clavats als peus. Retorn musical al 1990 La segona part del programa commemora la música de l'any 1990 amb tres peces clau: • Alanna Myles amb el seu èxit internacional Black Velvet. • El grup català Sopa de Cabra amb l'emblemàtica Mai trobaràs. • Celtes Cortos tancant el programa amb Qué voy a hacer yo.

  • 250 anys dels Armats de Tarragona i cinema clàssic - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    250 anys dels Armats de Tarragona i cinema clàssic

    Commemoració dels 250 anys dels Armats de Tarragona L'episodi se centra en una efemèride històrica per a la ciutat de Tarragona: el 250è aniversari dels Armats. Es detalla l'organització d'una gran desfilada extraordinària que aplega diverses agrupacions de Catalunya. Detalls de la Gran Desfilada • Grups Convidats: A més dels Armats de la Sang de Tarragona, hi participen els de Girona, Mataró, Torredembarra i Montblanc. • Logística i Recorregut: El traçat de 2.800 metres recorre el casc antic i la Rambla Nova, amb punts clau al Passeig de Sant Antoni i la Plaça de les Cols. • Sentiment i Tradició: Els membres expliquen l'orgull de ser armat i la responsabilitat de ser amfitrions en un acte que forma part de l'Any Jubilar. "Ser armat és un gran orgull i una manera de contribuir a la ciutat de Tarragona." Col·laboradors Històrics: Andrés D'Andrés Es repassa la trajectòria d'un dels col·laboradors més emblemàtics de l'emissora, l'Andrés D'Andrés, conegut per la seva passió pel cinema clàssic. Una vida vinculada a la ràdio i al cinema • Inicis: L'Andrés va començar al món radiofònic l'any 1960 a Ràdio Miramar de Barcelona, en programes amb públic en directe. • Aportació a Tarragona Ràdio: Ha nodrit l'emissora amb la seva vasta col·lecció de bandes sonores, singles i anècdotes sobre les estrelles de Hollywood i el cinema d'època. • Projectes Actuals: Continua actiu amb la Filmoteca Andrés d'Andrés a l'Antiga Audiència, mantenint viva la cultura cinematogràfica. Secció Musical: Èxits de 1990 El programa tanca amb un espai dedicat a la música de l'any 1990, destacant la fusió de gèneres i la importància de les balades en el rock català. • Sang Traït: Es reconeix la seva balada L'enigma de l'estel com un referent del heavy metal català. • Loquillo y los Trogloditas: Recordant l'emblemàtic disc en directe ¡A por ellos... que son pocos y cobardes!.

  • El tancament del Fortí de la Reina i èxits de 1990 - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    58'

    El tancament del Fortí de la Reina i èxits de 1990

    El tancament del Fortí de la Reina L'episodi d'avui de 25 anys de ràdio se centra en la crònica del tancament del prestigiós restaurant Fortí de la Reina a Tarragona, recuperant testimonis clau de l'any 2007. Impacte en els treballadors i clients • Es recullen les converses mantingudes el 2 de maig de 2007 amb la plantilla del restaurant per analitzar la incertesa sobre el seu futur laboral. • S'aprofundeix en la situació de les parelles que tenien previst celebrar el seu casament a l'establiment i que es van veure afectades pel tancament sobtat. "Amb la notícia del tancament del restaurant, les coses quedaven una mica més complicades." Un viatge musical a l'any 1990 La segona part del programa està dedicada a la història musical sota la direcció de Joan Maria Bertran: • Repàs dels èxits més destacats de l'any 1990. • Audició de temes clàssics com True de Spandau Ballet (tot i ser una pinzellada d'una època anterior) per marcar l'inici del bloc musical.

  • 25 anys de Tarragona Ràdio: OMAC i Josep Anton Badia - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    25 anys de Tarragona Ràdio: OMAC i Josep Anton Badia

    Commemoració dels 25 anys de Tarragona Ràdio Aquest episodi especial celebra el quart de segle de l'emissora municipal, fent un viatge en el temps per recordar fets rellevants de la ciutat i les vivències dels qui han format part de la casa. El programa es divideix en un repàs de l'actualitat històrica dels barris i una entrevista nostàlgica. La descentralització administrativa a Tarragona Es recorda la inauguració de la nova oficina de l'OMAC (Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana) a Torreforta el gener de 2007. • L'objectiu principal era apropar l'ajuntament als barris de Ponent per facilitar tràmits com el padró, llicències d'obres o comunicacions de festes. • El regidor Joan Aregio explica que la intenció era descongestionar l'oficina de la Rambla Nova i millorar la qualitat de vida dels ciutadans estalviant-los desplaçaments. • Es preveia una expansió similar cap a altres nuclis com Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador i Bonavista. "L'important és el servei; valia la pena començar al centre cívic encara que el local definitiu estigués per acabar." Records de l'emissora amb Josep Anton Badia El programa compta amb la presència de Josep Anton Badia, conegut com a Peque, qui va ser col·laborador i tècnic en diverses etapes de la ràdio. • L'època de Ràdio Fòrum: Records de quan l'estudi era a la plaça del Fòrum (o Rovellat), un espai petit on sovint se sentien els sorolls del carrer o els gossos dels veïns. • Evolució tècnica: Badia recorda com pujava les escales amb motxilles plenes de vinils i com va ser un dels pioners a introduir el format CD a l'emissora. • Programació variada: Des de programes de música rock simfònic i New Age fins a espais dedicats al teatre, la literatura i fins i tot un innovador programa de moda amb Teresa Alcanyiz. Música i Nostàlgia L'episodi es clou amb una mirada musical a l'any 1990, destacant èxits de l'època com Whitney Houston, servint com a tancament d'aquest recorregut històric per la ràdio i la ciutat.

  • Memòria de la Tabacalera: 25 anys de ràdio a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    Memòria de la Tabacalera: 25 anys de ràdio a Tarragona

    Records del tancament de la Tabacalera (Altadis) Aquest episodi especial de 25 anys de ràdio a Tarragona Ràdio ret homenatge als treballadors de la Tabacalera (Altadis), repassant tres moments clau entre 2006 i 2007 que van marcar la fi d'una era industrial a la ciutat. La fi d'una tradició: Santa Rosalia En una entrevista d'octubre de 2006, membres del grup d'empresa expliquen la darrera celebració de la seva patrona. • El grup d'empresa, amb 59 anys d'història, organitzava activitats esportives i culturals que fomentaven una germanor única. • Natàlia Andreu destaca que la fàbrica era com una segona família, amb generacions senceres de tarragonins treballant-hi. Negociacions i incertesa laboral A principis de 2007, els delegats sindicals Xavier Morató (UGT) i Jordi Aluja (CCOO) detallen el procés de tancament. • Es descriu un ambient de tristor i buidor en veure el desmantellament de la maquinària. • El focus de la negociació se centra en la recol·locació de treballadors a altres ciutats o empreses locals, especialment per als col·lectius més vulnerables (majors de 45 anys). El darrer dia de feina: 23 de març de 2007 La ràdio es trasllada a les portes de la fàbrica per viure el moment del tancament definitiu. • Testimonis emotius de treballadors que marxen a Alacant o Logronyo, descrivint la fractura emocional de deixar la seva ciutat. • Antoni Fernández denuncia la pèrdua de 400 llocs de treball de qualitat per a Tarragona. "Això és per tota la vida, em deien quan vaig entrar; lamentablement, no ha estat així." Galeria musical de 1990 L'episodi clou amb un viatge musical a l'any 1990, recordant èxits de Janet Jackson i el rock català de Sangtraït.

  • 25 anys de ràdio: Eudald Carbonell i Cinta Olivan - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    25 anys de ràdio: Eudald Carbonell i Cinta Olivan

    L'evolució integral segons Eudald Carbonell El programa recupera una entrevista de l'any 2003 amb el paleoantropòleg Eudald Carbonell i l'escriptora Cinta Bellmunt arran de la publicació del llibre Els somnis de l'evolució. La conversa aprofundeix en la figura de Carbonell més enllà de la seva faceta científica a Atapuerca, explorant la seva part més humana i emocional. Conceptes clau de la conversa: • Humanització: Carbonell defensa que l'evolució no és un somni sinó una realitat incontrovertible, però que el procés d'esdevenir realment humans encara està en construcció. • Socialització del coneixement: L'objectiu vital de l'investigador és que la ciència sigui tan assequible i discutida com el futbol. • Tecnologia i consciència: Es discuteix com la tècnica ens ha d'ajudar a humanitzar-nos i a crear una consciència crítica d'espècie. "L'atzar ens va fer homínids, però la lògica ens farà humans." Trajectòria i anècdotes de Cinta Olivan En la segona part del programa, es repassen els records de Cinta Olivan a Tarragona Ràdio. Olivan destaca per la seva polifacècia, havent cobert des d'informació castellera fins a la cavalcada de Reis o el festival de Dixieland. El món casteller i la comunicació: • La dificultat de fer directes enmig de les pinyes i la gran família que formen les colles. • L'anècdota de quan li va caure un 3 de 10 a sobre mentre feia una retransmissió a Vilafranca. • La seva experiència a TV3, comparant la pressió de la imatge i els grans equips tècnics amb la immediatesa i l'adrenalina de la ràdio. Records musicals de 1990 L'episodi clou amb una mirada a la música de fa 25 anys (respecte al moment de l'emissió), recordant èxits de grups com Enigma, Sopa de Cabra i Los Romeos.

  • 25 anys de ràdio: Entrevistes a Sopa de Cabra i Gossos - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 2min

    25 anys de ràdio: Entrevistes a Sopa de Cabra i Gossos

    Retrospectiva Musical a Tarragona Ràdio Aquest episodi del programa 25 anys de ràdio, emès originalment el maig de 2011, realitza un viatge retrospectiu cap a l'any 2001 per recuperar moments clau de la música catalana. El programa se centra en dues entrevistes històriques realitzades a components de dues de les bandes més emblemàtiques del panorama musical: Sopa de Cabra i Gossos. L'adeu de Sopa de Cabra (2001) L'entrevista amb el Josep Tió es contextualitza en el moment de la primera dissolució del grup. Durant la conversa, es repassen aspectes emocionants d'aquella etapa final: • Gira de comiat: Es detallen les actuacions a Mallorca, les Fires de Girona i el concert final a la sala Razzmatazz de Barcelona. • Projectes especials: La gravació del videoclip de la cançó Els teus somnis i el concert acústic amb la secció de corda de l'Orquestra Ciutat de Barcelona a l'Espai. • Sentiments del grup: Tió reflexiona sobre la relació amb els fans i la dificultat de gestionar la pressió de la indústria davant les ganes de ser personis "normals". "El gran regal pels fans seria que no ho deixéssim... diuen que això que els estem fent no es fa." Gossos: Frescor i Interactivitat La segona part de l'episodi recupera una entrevista del 18 de maig de 2001 amb els quatre components de Gossos, qui presentaven el seu treball Cares. Dinamisme i Experimentació • Concepte del disc: Els membres defineixen el l'àlbum Viatge com l'hivern del grup, mentre que Cares representa l'estiu i la frescor. • Innovació digital: Es discuteix la inclusió d'una pista interactiva multimèdia al CD, un projecte pioner creat amb un software especial d'un amic científic de la banda. • Sinceritat a l'estudi: El grup defensa la presència d'errors en les gravacions com a mostra d'humanitat i autenticitat. Actuació en directe L'episodi inclou interpretacions acústiques dins l'estudi, destacant la cançó Pilar, que mostra l'essència més directa i canallera de la banda.

  • Espiritualitat: Missions a Amèrica i Monjos del Tibet - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    58'

    Espiritualitat: Missions a Amèrica i Monjos del Tibet

    Espiritualitat i Compromís Social Aquest episodi especial de 25 Anys de Ràdio realitza un viatge retrospectiu a l'any 2007 per explorar dues vessants de l'espiritualitat: el compromís social a Amèrica Llatina i la filosofia budista tibetana. Missions i Desenvolupament al Perú L'entrevista amb el missioner Luis Jesús López Rivera i Maite Rodríguez de Mans Unides aprofundeix en la realitat de Juliaca, Perú. Es discuteixen temes crítics com: • La pobresa extrema que afecta el 30% de la població, especialment a les comunitats indígenes. • L'impacte del sector miner i el turisme, que generen creixement macroeconòmic però no arriben a les classes desfavorides. • La importància de la educació i la formació en valors per als joves com a eina per evitar la violència i la marginació. "No hi ha cap aventura en la pobresa, tot el contrari; cal apostar per la formació com a base del futur." La Saviesa dels Monjos del Tibet La segona part del programa ens trasllada al Monestir de Santes Creus, on monjos tibetans del monestir de Gaden Shartse (Índia) comparteixen la seva filosofia. Els punts clau inclouen: • Tècniques de psicosanació per assolir la pau mental. • La rutina monàstica: meditació a les 5 a.m., debats filosòfics i estudi de gramàtica i història. • El concepte de Tulku (ésser reencarnat) i la llei del karma com a explicació de les circumstàncies actuals. • Una crítica al materialisme occidental, subratllant que els diners no generen felicitat per si mateixos. Conclusió Musical L'episodi tanca amb una selecció musical que reforça el missatge de pau i reflexió, amb temes d'Hombres G i Sopa de Cabra, celebrant la trajectòria de Tarragona Ràdio.

  • Gestió de la Punta de la Mora i el Catàleg del Paisatge - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    Gestió de la Punta de la Mora i el Catàleg del Paisatge

    Gestió Sostenible de l'Espai Natural de la Punta de la Mora En aquesta retrospectiva de 2007, s'entrevista Puri Canals, presidenta de DEPANA, sobre la gestió d'aquest espai protegit a Tarragona que ja portava nou anys en funcionament sota un model de gestió activa. Reptes i Èxits de la Conservació • El balanç dels primers nou anys és positiu gràcies al suport de les administracions i la implementació del projecte LIFE. • La major pressió actual prové del turisme i l'excés de visitants, més que no pas de projectes urbanístics agressius. • Es destaca la importància de la sensibilització ciutadana com a eina de protecció: "Quan una població està sensibilitzada de la importància d'un espai natural, quan el visita ho fa d'una manera diferent." Polèmica a la Platja Llarga Es discuteix el projecte d'urbanització de la Platja Llarga. DEPANA proposa una adequació peatonal lleugera amb materials com la fusta, rebutjant el concepte de passeig marítim rígid. Es critica el projecte de Costes per ser excessivament ample (4 metres) i per permetre bicicletes en zones dunars fràgils. El Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona L'episodi recupera una conversa de 2007 amb Sergi Saladié (URV) i Jordi Bergadà (Col·legi d'Arquitectes) sobre la creació del primer catàleg d'aquest tipus a Catalunya. Tipologies de Paisatges Detectats S'identifiquen cinc grans àrees que defineixen el territori: 1. Forestals/Muntanya: Zones d'interior com el Montsant o les muntanyes de Prades. 2. Rurals/Agrícoles: Històricament dominants però en retrocés. 3. Urbans: Els espais quotidians on viu la majoria. 4. Litorals: Paisatges altament alterats pel turisme. 5. Híbrids: Zones de transició entre industria, infraestructures i agricultura. Dinàmiques de Canvi L'estudi alerta sobre l'urbanisme dispers i la proliferació de projectes d'energies renovables (com centrals eòliques) sense una planificació paisatgística prèvia. També es menciona l'impacte de les grans infraestructures com l'arribada del TAV (Tren d'Alta Velocitat).

  • Visita a la Plataforma Blanca: 25 Anys de Petroli - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    Visita a la Plataforma Blanca: 25 Anys de Petroli

    Exploració de la Plataforma Casablanca El reportatge realitzat per Iolanda García l'any 2007 ens submergeix en la vida i el funcionament de la plataforma petrolífera Casablanca, situada a uns 40 quilòmetres de la costa de Tarragona. Aquesta estructura colossal de 8.000 tones i vuit potes ha estat un element clau en l'explotació d'hidrocarburs al Mediterrani des dels anys 70. Aspectes Tècnics i Operatius • El jaciment va ser descobert el 1975 i la plataforma fixa va començar a operar l'any 1982 sota la gestió de Repsol. • L'estructura té una alçada de 170 metres (161 dels quals sota l'aigua) i inclou mòduls de producció, potència, perforació i acomodació. • En el seu moment de màxima producció (1984-85), el camp generava entre 40.000 i 50.000 barrils diaris, representant prop del 5% del consum estatal. Vida a l'Alt Mar i Seguretat "Estàs aïllat 14 dies fora de la família; és com anar al desert." • La convivència està marcada per torns de 14 dies de treball i 14 de descans, amb una capacitat màxima per a 64 persones. • La seguretat és la prioritat absoluta: es realitzen simulacres setmanals (anomenats la missa) per a casos d'incendi, home a l'aigua o fuites de gas. • Es manté un estricte control mediambiental, incloent la separació de residus a bord i la injecció de l'aigua de producció en pous per no abocar-la al mar. El futur del jaciment Actualment, la producció ha descendit fins als 3.000 barrils diaris, ja que el jaciment es troba al final de la seva vida útil. Entre les opcions de futur es barallen: 1. El de l'abandonament total (desmantellament de l'estructura). 2. L'ús de la plataforma com a centre de regeneració marina. 3. La possible reconversió per a l'emmagatzematge de CO2 captat de la indústria petroquímica de Tarragona. L'episodi conclou amb un repàs musical de l'any 1990 amb el programa 25 anys de ràdio.

  • 25 anys de ràdio: tecnologia per a gent gran i periodisme esportiu - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    25 anys de ràdio: tecnologia per a gent gran i periodisme esportiu

    Memòria històrica i actualitat a Tarragona Ràdio Aquest episodi especial de 25 anys de ràdio bascula entre el record d'iniciatives socials de principis dels 2000 i la trajectòria professional d'un dels referents de l'emissora. El programa combina entrevistes d'arxiu, converses actuals i una retrospectiva musical de l'any 1990. Formació digital per a la gent gran (Arxiu 2003) Es recupera una entrevista de l'any 2003 amb Rosa Maria Benito, gestora social dels esplais de la Fundació La Caixa. Els punts clau de la xerrada inclouen: • L'objectiu de combatre la por a les noves tecnologies entre els avis. • La importància de no perdre el tren digital per mantenir el vincle amb els néts (xats, correu electrònic). • La creació de l'espai Club Estrella i el projecte Educàlia per a la navegació intergeneracional. • La col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per certificar els coneixements dels participants. "L'important és que sàpiguen perfectament de què parlen quan el nét els parla d'un correu electrònic o d'un xat." Trajectòria de Joan Andreu Pérez: De la música als esports El programa ret homenatge a Joan Andreu Pérez, qui va començar a la ràdio amb només 15 o 16 anys. Es repassen els seus inicis: • El suc de llimona: El seu primer programa musical dedicat a la música catalana (Sau, Sopa de Cabra, Els Pets). • Evolució del periodisme esportiu: Es discuteix com ha canviat la professió, passant d'un tracte directe i familiar amb els jugadors a un protocol rígid marcat pels caps de comunicació. • La faceta polifacètica: Des de retransmissions castelleres improvisades a l'Alforja fins a informatius i entrevistes íntimes a gestors esportius. 25 anys de música: L'any 1990 La secció final, conduïda per Joan Maria Bertran, fa un viatge musical al 1990 amb dos referents: • Mariah Carey i el seu gran èxit Vision of Love. • Sopa de Cabra amb l'emblemàtic tema Dies de carretera.