Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1417-1440 de 2926
  • Havaneres des del Balcó: Tradició Marinera a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    28'

    Havaneres des del Balcó: Tradició Marinera a Tarragona Ràdio

    L'Essència del Mar a través de la Música L'episodi número 1381 del programa Havaneres des del Balcó, de Tarragona Ràdio, ofereix un recorregut emocional i musical per la tradició de l'havanera i el cant de taverna. Conduït per Núria Cartanyà i Javier Pardina, l'espai ret homenatge a la vida marinera, el treball a la mar i les arrels culturals connectades amb Cuba i el litoral mediterrani. Temes i Interpretacions Destacades • La Vida del Pescador: S'explora la duresa de la jornada a mar obert i l'esperança del retorn a la platja. Es reciten i canten peces que parlen del relleu generacional, des de l'avi fins al fill, i de la incertesa del futur dels infants que miren l'horitzó. • Havaneres de Múrcia: Es destaca la influència del gènere a la regió de Múrcia, Alacant i Torrevella, amb la participació del grup Amigos de la Habanera i peces com Ilusión de Amor. • El Cuplet i l'Havanera: El programa dedica un espai a l'obra del mestre Padilla, concretament a la famosa peça La Violetera, interpretada per Concha Piquer, subratllant el ritme d'havanera present en certs cuplets clàssics. • Versions Internacionals: Es presenta una peculiar versió de la mítica cançó La Paloma de Sebastián Iradier, interpretada per veus infantils (Os Meninos de Bonfim), aportant una sonoritat fresca i diferent al clàssic. Reflexions sobre el Futur i l'Esperança "Per més que el pare insisteixi, jo no seré pescador; no vull que els meus fills pateixin el que he patit jo." Aquesta cita extreta d'una de les peces musicals (A l'horitzó) resumeix el sentiment de transformació social d'una professió tan sacrificada com la pesca. L'estil del programa combina la nostàlgia amb la veneració pel gènere, tancant amb sons caribenys que parlen de la Cuba més castissa, el tabac i el ron.

  • Havaneres des del balcó: Records de joventut i mar - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Havaneres des del balcó: Records de joventut i mar

    Una Antologia de l'Havanera i el Cant Popular El programa 380 d'Havaneres des del balcó, emès des de Tarragona Ràdio, presenta una selecció musical que uneix la tradició catalana amb influències internacionals i llatinoamericanes. Peces Destacades i Orígens • La Golondrina (La Bolondrina): Una interpretació d'Andrè Rieu en ritme d'havanera. El programa destaca la versió brasilera de Mitillo Rodríguez de l'any 1968, que narra la melancolia d'una ocell que vola solitària, símbol d'un amor perdut i un caminant sense rumb. • Temàtica Religiosa i Popular: S'inclou un fragment dedicat a la Verge de Guadalupe (Salve, Morena), establint un pont entre el cant espiritual i el ritme popular mariner. • Records Llunyans: El programa recupera la composició de Joan Frigola, una peça carregada de nostàlgia que evoca la joventut, l'esperit d'un amor pur i les imatges de la Serra de Marina. El Grup Mestre d'Aixa i la Vida Mariner L'episodi ret homenatge a la feina de la mar amb el grup Mestre d'Aixa interpretant Cala Mongó (de Ramon Carreras): • Descriu el paisatge de penya-segats i les barques plenes de pescadors. • Ressalta la figura de les gavines com a testimonis de la tornada a port. "A Cala Mongó, record de pau i de lloc... un bocí de paradís." Versions Instrumentals Finalment, s'analitza l'obra de Sebastián Iradier a través d'una versió instrumental de La Paloma, a càrrec de Mario Martí, tancant el programa amb aquest clàssic universal del gènere.

  • Havaneres des del Balcó: La Cançó de l'Indiano i Més - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    31'

    Havaneres des del Balcó: La Cançó de l'Indiano i Més

    Exploració del Món de l'Havanera Aquest episodi del programa Ella me habló en la bahía, concretament l'edició número 379 d'aquest espai de Tarragona Ràdio, ens convida a un viatge sonor a través del gènere de l'havanera. El recorregut comença amb una mirada nostàlgica a grups ja inexistents i s'endinsa en noves interpretacions contemporànies. Peces Destacades i Composicions • La Cançó de l'Indiano: Una peça de Prats, Más i Bosa Coma que obre l'espai. Es destaca per la seva relació amb la nostàlgia del mar i la figura de l'indiano. • Sobre las olas del mar: Interpretació coral que evoca la vida del mariner, la bruma i les passions perdudes a la distància. • Noves Veus i Estils: S'explora el gènere des d'una perspectiva més personal amb la veu solista d'Albert Bueno, provinent de Perpinyà, que aporta la seva pròpia composició titulada Habanera. Fusió i Modernitat El programa tanca amb una proposta innovadora que barreja l'havanera amb altres ritmes: "Una versió així de diferent, Habanera Tanguillo de Manolo Carrasco, del seu treball Al-Andalus (2001)." • Aquesta peça, anomenada Habanera con conmigo, demostra la plasticitat del gènere i la seva capacitat d'evolucionar cap a territoris propers al flamenc i el tanguillo. • Es fa referència a la cultura caribenya amb mencions a la Havana, els guajiros, el tabac i el ron, tancant el cercle de la tradició marinera.

  • Havaneres des del Balcó: Cant i Homenatge a Castor Pérez - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Havaneres des del Balcó: Cant i Homenatge a Castor Pérez

    Un Recorregut per la Tradició Marinera L'episodi 378 del programa Habaneras des del Balcó, emès des de Tarragona Ràdio, ofereix una selecció musical que connecta la tradició catalana amb les arrels castellanes i asturianes. El programa destaca per la seva varietat interpretativa, passant des de formacions de duets fins a versions corals de gran format. Homenatge a Castor Pérez Un dels punts més emotius de l'edició és el record a Castor Pérez, una figura cabdal en la recerca i difusió de l'havanera a Catalunya. Durant la secció dedicada a ell, es subratlla la seva tasca com a: • Investigador del gènere, amb viatges constants a Cuba per estudiar el ritme directament de la font. • Músic excepcional, destacant la seva habilitat amb la guitarra, la qual es deia que "cantava" per si sola. • Compositor i col·laborador, recordant peces amb el grup L'Empordanet i el seu vincle amb la seva filla, Sílvia Pérez Cruz. Actuacions Destacades Dins del repertori musical, el programa presenta una àmplia gamma d'artistes: • Grup Altamar: Obre el programa amb un estil clàssic mariner. • María Salgado: Aporta una veu íntima i sensual des de Valladolid, interpretant Ascua de hielo amb música d'Eliseo Parra. • Versió Coral: Es presenta una interpretació de l'havanera Asturianina, aportant una sonoritat col·lectiva i potent. • Grup Ben Fort: Interpreta l'emblemàtica peça Vestida de nit, amb lletra de Glòria Cruz i música de Castor Pérez. Cloenda de les Illes El programa finalitza el seu recorregut musical a Menorca amb el grup La Rosa des Vents, interpretant el tema Sa meva barca, de Miquel Casanovas i Guillem Coll, refermant el vincle coral i instrumental de les Balears amb el cant de taverna.

  • Havaneres i Cants de Mar: Programa 377 a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Havaneres i Cants de Mar: Programa 377 a Tarragona Ràdio

    Havaneres i Tradició Musical El programa número 377 de Con el viento en libertad, emès des de Tarragona Ràdio, presenta una selecció acurada de peces musicals vinculades al mar, l'enyorança i la tradició de l'havanera. L'episodi combina interpretacions de grups clàssics amb homenatges a figures rellevants de la cultura musical aragonesa i catalana. Interpretacions destacades i cançó de mar • El recorregut musical s'inicia amb la peça La barca xica, una obra de Rafael Llop i Josep Maria Roland interpretada pel grup Veus de l'Estany, seguida de la versió del grup Xarxa de la cançó La cabina de Frédéric Xarxa. • Es recupera la memòria d'antics grups com el grup Terraferme de Seròs, amb la seva interpretació de La flor de l'Empordà, recordant la seva trajectòria malgrat que la formació ja no existeix. Homenatges i Adaptacions Literàries • Es destaca una peça íntima basada en un poema d'Alfonsina Storni, musicat per Belloso i interpretat per l'argentina Miriam Penela en el seu disc de 1999 Con voz de mina. • Un dels moments més emotius és l'homenatge a José Antonio Labordeta, recordant la seva estreta vinculació amb Catalunya (concretament amb Altafulla). S'emet la seva Habanera baturra, una peça que barreja el ritme caribeny amb la retranca i l'esperit d'Aragó. "Vaya manera, y vaya sol, cómo se mueven los de Aragón." Llegat Literari i Polifonia • La literatura catalana té el seu espai amb la peça La Caterina del Café de la Marina, inspirada en l'obra de Josep Maria de Sagarra i musicada per Narcís Lagares. • El programa tanca amb una vessant més acadèmica mitjançant la Coral Polifònica de Alcorcón, que ofereix una execució polifònica de la coneguda havenera Las cuatro palomas.

  • Dones a la cobla, el concurs Sardana de l'Any i tecnologia - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    Dones a la cobla, el concurs Sardana de l'Any i tecnologia

    Evolució del paper de la dona en el món de la cobla L'episodi d'avui destaca la creixent i necessària presència femenina en l'àmbit de la música tradicional. Tot i que històricament les orquestres i cobles eren espais masculins, la tendència està canviant radicalment: • Dones instrumentistes: La seva presència a les cobles joves és ja normal i, en molts casos, majoritària. • Noves compositores: Es posa en relleu l'recent "esclat" de dones compositores, exemplificat en el concert del Dia de la Dona a Tiana, on es van presentar obres de 15 autores diferents. • Barreres generacionals: S'explica que la menor presència en cobles veteranes és fruit de la joventut de les noves promocions de músics i no d'una exclusió deliberada. Concurs de la Sardana de l'Any i actualitat musical El programa avança en la 22a edició del certamen nacional, celebrant la tercera eliminatòria de semifinals: • S'escolta la peça Fidelitat sardanista d'Albert Font, interpretada per la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona. • Es recorda la figura de Josep Maria Vilà i Gandol, destacat deixeble de Juli Garret, escoltant la seva obra En Pere Gallerí. • S'anuncia l'activitat internacional del tible, amb el músic Xavier Pinyol, que viatja a Anglaterra per integrar aquest instrument en una orquestra. Agenda i cultura tradicional Es repassen les cites imprescindibles del calendari sardanista i de dansa: • Valls: Cloenda del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes i el curiós concurs de colles 2.0 (infantil). • Agenda local: Inauguració de la plaça de l'Esbar Santa Tecla i exposicions fotogràfiques a Reus pel 50è aniversari de la colla Rosa de Reus. • Centre de Dansa: Impuls al centre de promoció de la dansa tradicional a Rubí. Curiositats: El projecte tecnològic SARDANA Un dels punts més singulars és l'entrevista sobre el projecte europeu de fibra òptica anomenat SARDANA (Advanced Ring-based Passive Dense Access Network Architecture): "Vam triar el nom de Sardana perquè el projecte es basa en una estructura d'anell, com la dansa, i és una xarxa oberta on la gent s'hi pot afegir lliurement." Secció de xafarderies Es tanca amb anècdotes divertides sobre músics, com l'error de coordinació en un aplec on una cobla va rebre onze còpies del mateix instrument en lloc de les particel·les de tota la formació.

  • Factoria 2.0: Entrevista a Bongo Botraco i actualitat cultural - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    Factoria 2.0: Entrevista a Bongo Botraco i actualitat cultural

    Actualitat Política i Social L'episodi comença amb una anàlisi de la situació a Líbia, on les revoltes contra el règim de Gadhafi continuen marcant l'agenda internacional entre bombardejos i la resistència dels rebels. En l'àmbit estatal, es critica el debat entre Zapatero i Rajoy sobre les mesures energètiques i el preu del petroli. Novetats Musicals i Festivalaires La secció cultural presenta una proposta per renovar les cançons de Carnaval, suggerint grups com Doctor Calypso o La Pegatina per substituir els clàssics de sempre. També es repassen els llançaments més esperats de l'any: • Manel: 10 milles per veure una bona armadura. • Mazónic: Fins que la mort ens separi. • El retorn de grups internacionals com The Strokes, REM i The Pains of Being Pure at Heart. • La febre per les entrades de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi. Entrevista amb Bongo Botraco El plat fort del programa és la visita del grup tarragoní Bongo Botraco, que presenta el seu disc Todos los días sale el sol. Orígens i Filosofia "Vam decidir un bon dia transportar aquest sentiment i aquesta forma de comunicació del carrer als escenaris." Els membres del grup, l'Uri i el Natxo, expliquen com han passat de tocar a les places de Tarragona a l'èxit massiu del tema "Todos los días sale el sol (Chipirón)". Destaquen la seva aposta per la descàrrega gratuïta a internet i una música que barreja rumba, reggae, ska i punk. Tendències Digitals i Televisió Les col·laboradores analitzen els temes virals a les xarxes socials: • El nou personatge viral de Xile que imita a Shakira. • L'arribada d'Angry Birds a Facebook. • El fitxatge de Kiko Rivera per Twitter. En l'àmbit televisiu, es discuteix el nou sistema de TV3 per mesurar la qualitat dels programes més enllà de l'audiència (share) i es fa una crítica paròdica de sèries com El Barco i Ángel o demonio. Nova Secció d'Esports i Agenda S'estrena una secció sobre l'altra cara de l'esport amb una entrevista a Gorka Bertran, l'speaker del club de bàsquet ADT, que explica el seu paper animant l'espectacle. Finalment, es repassa l'agenda per al cap de setmana a Tarragona.

  • Quaresma i la rehabilitació del Seminari de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Quaresma i la rehabilitació del Seminari de Tarragona

    Introducció a la Quaresma i la Lluita Interior L'episodi s'inicia amb una reflexió sobre el primer diumenge de Quaresma i l'Evangeli de Sant Mateu. Es detalla la naturalesa del mal, diferenciant entre el mal intern (egoisme, enveja) i l'extern (injustícia, violència). La Penitència com a Entrenament Monsenyor Jaume Pujol explica que la Quaresma no és un temps de tristesa, sinó un "entrenament espiritual". Compara el sacrifici cristià amb l'esforç dels atletes: • El dejuni serveix per a mortificar el cos i preparar l'esperit. • L'almoina és la traducció de l'amor en gestos concrets. • La pregària és el diàleg necessari amb Déu. "Els meus sacrificis consistien a domar la meva voluntat... a retenir una paraula de rèplica, a prestar petits serveis sense fer-los valer." — Teresa de Lisieux El Projecte de Rehabilitació del Seminari L'eix central del programa és la presentació de les obres de rehabilitació de l'edifici del Seminari de Tarragona (1883). Un projecte ambiciós amb un pressupost de 10 milions d'euros. Un Centre Cultural i Pastoral de Referència L'objectiu és convertir l'edifici en un centre de primera categoria obert a la ciutadania, que inclourà: • Una biblioteca monumental amb més de 100.000 volums i incunables. • Espais per al diàleg interreligiós i l'estudi del cristianisme primitiu. • Sales per a congressos, concerts i activitats empresarials. Comentari Bíblic: Les Temptacions de Jesús Mossèn Joan Magí analitza el passatge de les temptacions al desert. Subratlla que Jesús venç el diable utilitzant l'Escriptura, recordant que "l'home no viu només de pa". Es destaca la llibertat humana i la força de la gràcia per sobre del pecat.

  • El Disc Rovellat: El debut dels Lax'n'Busto (1989) - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    El Disc Rovellat: El debut dels Lax'n'Busto (1989)

    Introducció al programa En aquesta edició d'El Disc Rovellat, Joan Maria Bertran ens convida a fer un viatge en el temps per recuperar una de les joies de l'arxiu de vinils de Tarragona Ràdio: l'àlbum de debut dels Lax'n'Busto, publicat l'any 1989. El programa celebra el 25è aniversari de l'emissora tornant als orígens del grup del Vendrell. Analitzant el disc 'Vass de Punoque' Aquest primer llarga durada va marcar l'inici d'una de les bandes més emblemàtiques del rock català. Durant l'episodi, s'escolten i comenten diversos temes: • Tinc fam de tu: El gran èxit que va obrir les portes al grup. • Quan vindràs: Una de les peces menys conegudes però segona en l'ordre de l'àlbum. • Passejant per l'habitació: Un senzill molt desitjat pel públic d'aquella època. • Quatre Cates: Una cançó fresca que reflecteix l'estiu i la rebel·lia escolar. • No sé pas com: Considerada un autèntic himne per a molts seguidors. Curiositats i context històric El locutor destaca detalls interessants extrets directament de la contraportada i l'insert del vinil: • Agraïments curiosos: El grup agraïa irònicament a l'exèrcit espanyol per pagar unes "vacances" (el servei militar) a Pemi Rovirosa. • Inicis paral·lels: Els Lax'n'Busto van començar el 1986, el mateix any que es va fundar l'emissora (aleshores anomenada Ràdio Fòrum). • Èxit comercial: El grup va arribar a obtenir un disc d'or amb el temps, venent més de 40.000 còpies. "Aquesta cançó va triomfar durant mesos i mesos i encara triomfa a hores d'ara a qualsevol lloc on es posi." Polèmica i tancament L'episodi conclou amb la cançó Carme Flavià, una peça exclusiva de l'edició original en vinil. Aquesta cançó va ser objecte d'una demanda judicial per part de la professora esmentada en el títol, fet que va obligar a retirar-la de totes les edicions posteriors i de les versions en CD. Per tant, escoltar-la en aquest programa és una oportunitat única gràcies al format vinil de l'arxiu.

  • La Nouvelle Vague, Bagdad el 1917 i l'enigma de Babel - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    La Nouvelle Vague, Bagdad el 1917 i l'enigma de Babel

    Efemerides i Història Militar L'episodi comença recordant l'11 de març de 1917, una data clau de la Primera Guerra Mundial en què les tropes britàniques, liderades pel general Frederick Stanley Maude, van prendre la ciutat de Bagdad. S'analitza la situació de l'època a Mesopotàmia: • La disparitat de forces entre els 95.000 soldats anglesos i els 18.000 otomans. • L'acollida entusiasta de la població local (jueus, cristians, perses) que patia el saqueig turc. • La posterior creació de l'estat artificial de l'Iraq, font de conflictes actuals. Monogràfic: La Nouvelle Vague (Segona Part) Es continua l'exploració del moviment cinematogràfic francès dels anys 60, centrant-se en la seva revolució tècnica i creativa: Innovació en el sistema de producció • L'ús de càmeres lleugeres (8 i 16 mm) i escenaris reals urbans per reduir costos. • La simplificació tècnica: il·luminació natural, so directe i el famós pla seqüència. • La incorporació del jazz com a element narratiu essencial. Influències i el concepte de "Director Autor" • La forta influència del neorealisme italià de Roberto Rossellini. • La defensa de la política dels autors, on el director és el creador absolut de l'obra, inspirant-se en figures com Alfred Hitchcock o John Ford. • El llegat del moviment en cineastes contemporanis com Martin Scorsese, Quentin Tarantino o Lars von Trier. Curiositats i Arqueologia L'alçada real de la Torre de Babel Es presenta un estudi de l'historiador Juan Luis Montero que qüestiona les mides tradicionals de la mítica torre. Segons les limitacions dels materials de l'època (adob i tutxana), la construcció no faria 90 metres, sinó uns 60 metres, per evitar col·lapsar sota el seu propi pes. Successos de fa 100 anys Recull de premsa del Diari de Tarragona de 1911, destacant curiositats sobre la recaudació de tabac de l'Estat i l'anàlisi d'un anunci de menjar infantil (Mellin's Food) que utilitzava il·lustracions en lloc de fotografies. Notícies d'Actualitat Històrica • L'enigma d'Alexandre el Gran: Es discuteix la hipòtesi de l'escriptor Valerio Manfredi sobre la possible localització de la tomba del conqueridor a Alexandria. • L'últim soldat americà: La mort de Woodruff Buckles, darrer supervivent nord-americà de la Gran Guerra. • Xamanisme i prehistòria: Un estudi suggereix que pintures rupestres a Conca podrien representar bolets al·lucinògens, vinculant l'ús de substàncies al xamanisme d'ara fa 6.000 anys.

  • El Campanar: Viatge a Turquia, Càritas i Missioners - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    El Campanar: Viatge a Turquia, Càritas i Missioners

    Reflexió sobre l'Evangeli de Sant Mateu El programa enceta amb una anàlisi del passatge bíblic sobre la importància de les paraules de Jesús (el cel i la terra passaran, però les meves paraules no). Es fa una crida a l'examen de consciència dins les comunitats cristianes per distingir entre la fe real i les falses seguretats. Crònica del Viatge a Turquia Monsenyor Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona, relata el seu pelegrinatge pels escenaris de les primeres comunitats cristianes: • Istanbul (Constantinoble): Visita a Santa Sofia i pregària del Credo a Santa Irene. • Antioquia: Visita a la cova de Sant Pere i contacte amb les petites comunitats cristianes actuals que viuen en un entorn majoritàriament musulmà. • Tars: Visita al lloc de naixement de Sant Pau i celebració de l'Eucaristia a l'església-museu de Sant Pau. "M'he sentit com mai, hereu de la fe d'aquells homes i dones que van saber proposar la bona nova de Jesús." Càritas Diocesana i l'Atenció Social Entrevista a Francesc Roig, director de Càritas Tarragona, sobre el balanç de l'any 2010: • Nou perfil de pobresa: Augment de famílies autòctones i joves (20-40 anys) aturats. • Projecte 'Cafè i Caliu': Un espai d'acollida per a persones sense sostre a la casa de Sant Auguri. • Centre de Distribució d'Aliments (CDA): Un nou model per canalitzar l'ajuda alimentària de manera digna i coordinada amb serveis socials. Salut i Missió Internacional • Dia Internacional del Malalt: Reflexió de mossèn Ricard Cabré sobre la fragilitat humana i la denúncia de la desigualtat farmacèutica envers el tercer món. • Jornada d'Hispanoamèrica: Es destaca que el 70% dels missioners de l'estat treballen a l'Amèrica Llatina i es demana un relleu generacional de joves per continuar aquesta tasca.

  • Factoria 2.0: Actualitat, Cultura i Cinema - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    Factoria 2.0: Actualitat, Cultura i Cinema

    Estrena de Factoria 2.0 L'episodi inaugural del programa Factoria 2.0 a Tarragona Ràdio, conduït per Quim Navales i Maria Santiago, ofereix un repàs exhaustiu de l'actualitat política, la cultura local i el món de l'espectacle. Actualitat Política i Social Es discuteixen diversos temes clau del panorama internacional i nacional: • La situació a Líbia i el règim de Gaddafi en el marc de la Primavera Àrab. • Les noves mesures de restricció de velocitat a 110 km/h a les autopistes espanyoles per estalviar carburant. • Els preparatius per a les eleccions municipals i la situació de salut d'Esperanza Aguirre i Uxue Barcos. Cultura i Arts Escèniques Entrevista amb Xema Trujillo "Jo ja volia dues coses a la vida: cantar xofla i anar a la lluna." L'actor i director presenta la seva obra Nomeables de Felipe V a la Sala Trono. Destaca la seva experiència com a creador independent (Juan Palomismo) i reflexiona sobre la duresa de la professió i el paper d'Internet en la cultura. Orígens del Carnaval Un reportatge etnològic amb Salvador Palomar explora les arrels de la festa: • El pas del caos de l'hivern cap a la fertilitat de la primavera. • La funció de la màscara com a element de desinhibició i inversió de rols. • La tradició gastronòmica del dijous gras i el consum de porc. Pantalla i Xarxes Socials Comparativa de Gales Cinematogràfiques Es realitza una crítica àcida sobre la realització televisiva dels grans premis: • Globus d'Or: Elogis a Ricky Gervais pel seu humor punyent. • Premis Goya: Marcats per la polèmica de la Llei Sinde i l'èxit de Pa Negre. • Oscars: Considerada una de les gales més avorrides, amb una crítica negativa a la presentació de James Franco. Impacte a la Xarxa Discussió sobre els trending topics de la setmana, incloent el fenomen de Justin Bieber, el nou vídeo de Lady Gaga i la repercussió a Twitter del candidat Alejandro Fernández a Tarragona.

  • El Disc Rovellat: Wendy James i Transvision Vamp - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    El Disc Rovellat: Wendy James i Transvision Vamp

    Monogràfic sobre Transvision Vamp i Wendy James En aquesta edició del programa El Disc Rovellat a Tarragona Ràdio, conduït per Joan Maria Bertran, fem un viatge emocional i musical als anys 80 i principis dels 90. L'episodi es dedica íntegrament a explorar la discografia de Transvision Vamp, una banda britànica referent del power pop i el rock alternatiu. Els Èxits de Finals dels 80 El programa destaca la figura de la seva vocalista, la transgressora Wendy James, i repassa els dos àlbums que van marcar l'època daurada del grup: • Pop Art (1988): El seu primer llarga durada, del qual s'han punxat joies com Trash City i el gran èxit I Want Your Love. • Velveteen (1989): L'àlbum que va consolidar el seu so i la seva presència a les llistes d'èxits internacionals. Contrast Musical Joan Maria Bertran remarca la versatilitat de la banda, que no només dominava la força del rock, sinó que també tenia una faceta més íntima: "També tenien una vessant més tranquil·la... ens podien oferir temes tranquils, més assossegats, com aquest Sister Moon." Selecció de Cançons • Trash City: L'energia desbordant que obre el seu primer disc. • I Want Your Love: El clàssic comercial per excel·lència de la banda. • Sister Moon: Una peça que demostra el seu vessant més melòdic i pausat. • The Only One: Una altra de les composicions que defineixen el so característic del grup.

  • Actualitat Sardanista: Concursos, Dones Compositores i Nous Projectes de Cobla - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    Actualitat Sardanista: Concursos, Dones Compositores i Nous Projectes de Cobla

    Panorama de la Sardana Contemporània L'episodi d'avui reivindica la vitalitat i capacitat renovadora del món de la sardana, refutant les visions que la presenten com una tradició estàtica o imposada. Es destaca la coexistència de sectors conservadors amb iniciatives innovadores que inclouen fusions amb el jazz, el folk o la música clàssica. Concurs "La Sardana de l'Any" Es presenta la segona eliminatòria de semifinals de la 22a edició. • S'escolten les peces Sant Grau d'Atossa de Xavier Forcada i L'encís del Ripollès de Josep Coll. • Es recorda que la final tindrà lloc el 28 de maig a Granollers. • S'anuncia el guanyador de la primera semifinal: la sardana Per Lionel Roig de Joaquim Soms. Jornades sobre Cobles Orquestres a Torroella Es fa un repàs a les jornades de reflexió organitzades pel Museu de la Mediterrània (Can Quintana). Aquestes sessions han tingut com a objectiu: • Dignificar l'ofici del músic de cobla orquestra. • Debatre els reptes de futur del sector amb figures com Martí Camós i Anna Costal. • Presentar un projecte de recerca audiovisual coordinat per Jordi Molina sobre personatges històrics del gènere. La Dona en la Composició Sardanista Amb motiu de l'8 de març, es destaca el vuitè concert a Tiana dedicat exclusivament a dones autores. • Es presenten 14 sardanes, amb un focus especial en les noves generacions (autores d'entre 14 i 26 anys). • Destaca l'estrena de peces de joves com Rosa Maria Ramírez, Ana Bat i Aurora Vicentini. Innovació i Reconeixements L'episodi recull diversos premis i nous projectes: • Destacada presència de la cobla en els Premis Enderrock 2011, amb col·laboracions de la Cobla Sant Jordi amb Roger Mas. • El nou projecte de la Cobla Flama de Farners, sota la direcció de Jordi Molina, que fusiona la cobla amb instruments tradicionals com l'acordió diatònic o la viola de roda. "No estem parlant de quelcom monolític i uniforme... la sardana és una tradició que es reinventa per animar aplecs i festes."

  • Champollion, la Nouvelle Vague i el naufragi de Moby Dick - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Champollion, la Nouvelle Vague i el naufragi de Moby Dick

    Jean-François Champollion i els Jeroglífics L'episodi d'avui commemora la mort de l'egiptòleg francès Jean-François Champollion el 4 de març de 1832. Champollion va ser la figura clau que va aconseguir desxifrar el sistema d'escriptura de l'antic Egipte després de segles de misteri. • Llegat intel·lectual: Políglota des de jove, dominava llengües com l'àrab, l'hebreu i el copte. • La fita de 1822: Va identificar els noms de faraons en textos jeroglífics, establint les bases de l'egiptologia moderna. • Salut fràgil: Va morir amb només 41 anys a causa d'un atac de cor, després d'un viatge esgotador a Egipte. Monogràfic: La Nouvelle Vague Es repassa el moviment cinematogràfic francès que va revolucionar la indústria a finals dels anys 50. Orígens i Característiques • L'expressió va ser encunyada per la periodista Françoise Giraud l'any 1957. • Es caracteritza per la llibertat creativa, pressupostos baixos i el distanciament de la tradició acadèmica. • Autors clau: Jean-Luc Godard, François Truffaut i Claude Chabrol, molts d'ells provinents de la revista Cahiers du Cinéma. Cinema d'Autor i Societat • Temàtiques provocatives com els abusos, l'erotisme i el desencant vital. • Vinculació amb Tarragona: Es menciona que André Malraux, ministre de Cultura francès, va rodar escenes de la pel·lícula Serra de Terucl a la ciutat de Tarragona durant la Guerra Civil. Història Local i Curiositats • Tarragona fa 100 anys: Crònica d'una sessió municipal de 1911 on es discuteixen obres a la Rambla i subvencions per a la Volta a Catalunya. • Fons Monetari Internacional: Origen de l'FMI a Bretton Woods (1944) per evitar devaluacions monetàries com les de la Gran Depressió. • El vaixell Two Brothers: Descobriment de les restes del balaner capitanejat per George Pollard, el naufragi del qual va inspirar Herman Melville per escriure la novel·la Moby Dick.

  • Peregrinació de l’Arcenbisbat a Turquia: Fe i Diàleg - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Peregrinació de l’Arcenbisbat a Turquia: Fe i Diàleg

    Missió i Objectius del Viatge a Turquia L'Arcenbisbat de Tarragona ha realitzat una visita estratègica a la República de Turquia amb el propòsit de potenciar el diàleg interreligiós i promocionar el nou centre tarragoní al Seminari. Les connexions històriques són profundes: • Sant Pau i Santa Tecla (patrona de Tarragona) tenen les seves arrels a l'actual territori turc (Tars i Iconi). • Es busca establir un pont entre l'Església d'Orient i l'Occident, seguint el llegat de Sant Frutuós. Reptes de la Comunitat Cristiana Local La situació dels cristians a Turquia es descriu com una de supervivència. Amb una població majoritàriament musulmana (98%), les petites comunitats cristianes viuen la seva fe de manera gairebé invisible: • Manca de llocs de culte públics: En ciutats com Ankara, les esglésies sovint es limiten als recintes de les ambaixades. • Càritas i solidaritat: Malgrat ser una minoria, mantenen centres de suport on ajuden tant a refugiats (procedents de l'Iraq) com a la població musulmana local. Patrimoni Històric i Cultura El viatge ha inclòs visites a espais emblemàtics que mostren l'antiga potència de la cultura cristiana a l'Imperi Bizantí, com Santa Sofia. També s'ha explorat el patrimoni otomà i la seva música militar (Mekter Takimi). "Vaig anar a Turquia no a donar lliçons, sinó a aprendre, a escoltar, a dialogar i a tendir ponts." Reflexió sobre l'Evangelització L'Arcenbisbe Jaume Pujol subratlla que evangelitzar no és imposar, sinó proposar i compartir un tresor des del respecte a la llibertat de consciència. En un món dominat pel relativisme, es defensa la necessitat d'una nova evangelització que respongui a les preguntes últimes de l'existència humana.

  • Els Bars i el seu àlbum debut al Disc Rovellat - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Els Bars i el seu àlbum debut al Disc Rovellat

    El Disc Rovellat: Un viatge musical als anys 80 i 90 En aquesta vuitena edició del programa Disc Rovellat, presentat per Joan Maria Bertran a Tarragona Ràdio, es recuperen els sons del passat a través del format vinil. L'episodi se centra en el grup Els Bars, una formació emblemàtica del panorama català que va saber fusionar el rock, el blues i el country. Història i Formació dels Bars • El grup es va començar a forjar l'any 1987, tot i que el seu primer llarga durada no va veure la llum fins al 1989. • La formació original incloïa músics com Montse Llaràs, Jordi Coma, Jordi Garrós, Javier Tomàs, Toni Moya, Agustí Caixac i Javier Rubio. • Tot i que van començar fent versions de rock and roll, de seguida van trobar la seva identitat amb el rhythm and blues i balades amb aires de country. Anàlisi del primer disc (1989) El programa repassa les cançons clau d'aquest primer àlbum, editat per la companyia Disc Medi i gravat als estudis Sonocentro. • La transició de veus: En els inicis, Jordi Coma tenia un pes important en la veu, però progressivament la Montse Llaràs va esdevenir la imatge i la veu representativa del grup. • Temes destacats: S'escolten cançons com "Ramon", "Quan ens veiem", "Bar Tancat" i la versió de "Quan el blues va tenir un fill". • La relació amb la ràdio: El grup va dedicar un tema a la ràdio com a mitjà fonamental per a la difusió del rock català de l'època. "Amb 7 discos a l'esquena i 15 anys de trajectòria, els Bars són un grup de rock blues dels més consolidats en el panorama musical català." Llegat i actualitat L'any 1999 va ser un punt d'inflexió per a la banda amb la marxa de diversos integrants, incloent-hi el compositor principal, Jordi Garrós. El presentador destaca la dificultat de trobar informació actualitzada del grup a la xarxa, fet que fa encara més necessària la tasca de recuperació de la seva memòria a través de programes com aquest.

  • L'actualitat sardanista: Concurs 2.0 i el centenari de Rafael Ferrer - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    L'actualitat sardanista: Concurs 2.0 i el centenari de Rafael Ferrer

    Revitalització i crítica de la cultura tradicional L'episodi comença amb una reflexió sobre el llibre de Ferran Riera, A la plaça fan ballades, que analitza la història de les músiques tradicionals. Es debat la seva tesi sobre el possible monopoli institucional de la sardana en detriment d'altres danses com la jota, i es defensa la vitalitat de la xarxa d'entitats sardanistes de Catalunya. Competicions i reconeixements • El concurs de La Sardana de l'Any entra en la fase de semifinals amb 71 composicions noves de l'any 2010. • La Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona opta als Premis de la Música de la SGAE en la categoria de millor àlbum de jazz amb el seu treball amb Joan Albert Amargós i Lluís Vidal. Innovació en el món de les colles Destaca la creació del Concurs de Colles 2.0 a Valls, una iniciativa que utilitza les xarxes socials (Facebook i Twitter) per organitzar colles heterogènies i fomentar el bon rotllo i l'originalitat per sobre de la tècnica. Cultura i Educació Es detalla la polèmica per la possible supressió del programa Sardana a l'Escola a les comarques gironines a causa de les retallades, tot i que finalment la Generalitat n'ha garantit la continuïtat per als 8.000 nens inscrits. Efemèrides i Gravacions Es commemora el centenari de Rafael Ferrer i Fitó, amb la publicació d'un nou disc que recull la seva obra sardanista, tot i la crítica per l'omissió de l'introit de flabiol en algunes peces. "Si hi ha moltíssimes activitats sardanistes és perquè hi ha ben viva una gran xarxa d'entitats que les impulsen."

  • Moisès de Miquel Àngel, Enrico Caruso i l'Arqueologia del Joc - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Moisès de Miquel Àngel, Enrico Caruso i l'Arqueologia del Joc

    Enrico Caruso: Una Llegenda de l'Òpera L'episodi comença amb l'efemèride del naixement del tenor italià Enrico Caruso (25 de febrer de 1873). Es destaca el seu paper com a pioner en la indústria discogràfica: • Va ser el primer vocalista a realitzar enregistraments sonors massius. • El seu disc Vesti la giubba va ser el primer a vendre un milió d'exemplars. • Es comenta la seva gran popularitat a l'inici del segle XX, comparant-la amb els fenòmens fan actuals. El Monogràfic: El Moisès de Miquel Àngel Història i Context del Projecte El Manel Magí explica la tortuosa creació del monument funerari del Papa Juli II. El projecte original era una obra colossal amb més de 40 escultures, però va derivar en el que Miquel Àngel anomenaria la tragèdia de la seva vida. • Conflictes i retards: El Papa va prioritzar la construcció de la Basílica de Sant Pere i va obligar l'artista a pintar la Capella Sixtina, un encàrrec que ell no volia. • Evolució del monument: Durant 37 anys, el projecte es va anar reduint fins a la versió actual a l'església de Sant Pietro in Vincoli. Anàlisi Escultòrica i Simbologia Es detallen aspectes tècnics i llegendaris de l'escultura del Moisès: • La Terribilità: L'estàtua expressa una ira continguda o tensió psicològica extrema. • L'error de les banyes: Es revela que les banyes al cap de Moisès provenen d'un error de traducció de la Vulgata de Sant Jeroni, que va confondre raigs de llum amb banyes. • > "Per què no parles?": Segons la llegenda, Miquel Àngel va colpejar l'estàtua amb un martell per la seva excessiva perfecció realista. Curiositats: L'Arqueologia del Joc Es comenta una investigació a Mohenjo-Daro (Pakistan) que demostra que el joc era central fa 4.000 anys. Un 10% de les restes arqueològiques són daus i peces, cosa que indica l'existència d'espais socials dedicats a l'oci. Tarragona fa 100 anys: La Falta Pantaló A la secció històrica, es llegeix una notícia de 1911 sobre la polèmica de la falda pantaló. L'article defensa el dret de les dones a vestir amb llibertat davant les escridassades i insults d'un públic masclista.

  • Persecució religiosa, missions a Haití i realitat a Guatemala - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Persecució religiosa, missions a Haití i realitat a Guatemala

    Introducció i l'Esperit del Deixeble L'episodi comença amb una reflexió sobre el seguiment de Jesús basat en el Sermó de la Muntanya. Es destaca que ser deixeble no implica perfecció absoluta d'entrada, sinó un esforç constant i personal per seguir el seu camí, adaptat a les capacitats de cadascú i amb l'ajuda de la fe. Persecució i Llibertat Religiosa Monsenyor Jaume Pujol reflexiona sobre els greus atacs terroristes contra comunitats cristianes a països com l'Iraq, Egipte i Nigèria. • Es diferencia clarament entre els veritables musulmans i els grups radicals. • Es fa una crida als governs per garantir la llibertat religiosa i la vida. • La resposta cristiana davant la violència ha de ser el perdó i l'amor, recordant la llarga història del martiri des de Sant Fructuós fins a l'actualitat. La Presència de Déu en un Món Laicista El pare Esteve Sala analitza la situació de la fe en les societats occidentals riques: • Observa un ambient de laïcisme i autosuficiència on sembla que es prescindeixi de Déu. • Adverteix que la pèrdua de la noció de la divinitat pot portar a l'augment de la violència, les drogues i el desamor. • > "Quan el ser humà perd la noció de Déu, queda a mercè del propi ser humà." Crònica Missionera: Haití i Camerun Es repassen les tasques de reconstrucció i formació en terres de missió: • Haití: Les Filles de la Caritat treballen incansablement en la reconstrucció de l'escola Joan Pau II a Puerto Príncipe, destruïda pel terratrèmol, per atendre més de 800 alumnes. • Camerun: Es destaca la importància de la pastoral bíblica a l'Àfrica a partir de l'exhortació Verbum Domini. Testimoni des de Guatemala Una entrevista en profunditat amb membres del Comitè de Solidaritat Óscar Romero revela la dura realitat de l'ètnia quiché: • La germana Maruca i els joves Noé i María Emérita expliquen les dificultats d'accés a l'educació i la marginació històrica. • Es recorda la figura de Monseñor Gerardi, assassinat per la seva defensa de la pau, la justícia i la dignitat del poble maia.

  • 50 anys de la Colla Rosa de Reus i l'actualitat sardanista - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    50 anys de la Colla Rosa de Reus i l'actualitat sardanista

    L'impacte de la crisi en la cultura popular L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre les retallades pressupostàries que afecten les subvencions públiques en el món de la sardana. Es denuncia especialment la supressió de les ajudes per a l'ensenyament de sardanes a les escoles de les comarques gironines, un projecte que beneficiava uns 8.000 alumnes. "Es tracta d'allò de la xocolata del lloro; poques escoles o hospitals es podrien pagar amb el que es destina a les sardanes." 50è Aniversari de la Colla Sardanista Rosa de Reus L'entrevista central és amb Joan Bové, membre d'una entitat històrica que celebra mig segle de vida. Tot i que van néixer com una colla de competició, la seva evolució els ha portat a ser un motor organitzatiu clau. Actes destacats de la celebració • Exposició Fotogràfica: Una mostra de 150 fotografies al Centre de la Imatge Mas Iglesias que recull l'evolució de l'Aplec del Baix Camp. • Concert de Cloenda: Espectacle amb la Cobla Marinada interpretant la música de Nino Rota al Teatre Fortuny. • Fita històrica: L'entitat celebra aquest any el seu aplec número 100, sumant totes les modalitats organitzades. Filosofia de l'entitat Joan Bové defensa que la sardana no ha d'estar aïllada, sinó que s'ha d'entendre com una part integral de la cultura catalana, compartint espai amb altres danses com la jota. L'entitat ha estat pionera a Reus en mantenir la part cívica de la Festa Major en moments difícils. Notícies del món de la cobla i traspassos El programa ret homenatge a figures rellevants que han deixat la seva petjada en la música catalana: • Jordi Barre: Es destaca la seva tasca de defensa de la llengua a la Catalunya Nord. • Miquel Tudelà: Recordat com a intèrpret de fiscorn i compositor. • Josep Gispert: Es comenta la seva retirada després de 28 anys com a tenora solista de la Principal de la Bisbal. • Martirià Font: Es tanca el bloc amb la història de la sardana Nit de Reis, escrita l'any 1959.

  • El Disc Rovellat: Èxits d'or catalans de 1987 - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    El Disc Rovellat: Èxits d'or catalans de 1987

    Retrospectiva Musical de la Cançó Catalana En aquesta edició del programa El Disc Rovellat, conduït per Joan Maria Bertran, es ret homenatge a la producció discogràfica catalana de l’any 1987. Coincidint amb el 25è aniversari de Tarragona Ràdio, s'han recuperat joies musicals en el seu format original de vinil per analitzar un any clau en l'expansió de la música en català tant a escala nacional com internacional. Els Premis Èxits d'Or 1987 El programa destaca la importància del recopilatori Èxits d'Or Catalans 1987, impulsat per la Xarxa Cultural i el Departament de Cultura de la Generalitat. Segons s'explica a l'episodi: • Es van publicar gairebé 1.154 temes repartits en 150 discos i cassets. • El disc presentat recull els temes que més van agradar a la ciutadania. • L'objectiu era potenciar la presència de la llengua catalana als mitjans de comunicació. Artistes i Peces Clau Durant l'emissió es fa un repàs per diferents estils, des del pop-rock fins a la cançó d'autor: • Maria Josep Vilarroia: Amb el tema Chau Venècia, obre el programa amb sonoritats pròpies de la dècada dels 80. • Tomeu Penya: L'artista mallorquí és definit com l'únic "supervivent" actiu de la llista en el moment de l'emissió amb el seu cèlebre tema Plou. • Engai Engai: Representants del pop-rock de l'època amb la cançó Són glasses. • Detectors: Un grup molt vinculat a la història de l'emissora (antiga Ràdio Fòrum). • Joan Amèric i Joan Soler Boronat: Aporten el vessant més intimista i de cantautor al recopilatori. "Aquesta recopilació incorpora totes les tendències musicals que la cançó catalana ha produït amb el suport de les companyies discogràfiques."

  • Independència de Gàmbia, Revolucions Àrabs i el Llegat d'Edison - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Independència de Gàmbia, Revolucions Àrabs i el Llegat d'Edison

    Inici i Context: Efemèrides de Gàmbia El programa comença recordant la independència de Gàmbia el 18 de febrer de 1965. S'analitza la curiosa geografia del país, envoltat pel Senegal, i el breu experiment de la confederació de Senegàmbia entre 1982 i 1989. També es reflexiona sobre el procés de descolonització a l'Àfrica i el paper de la Xina com a nova potència mundial davant del Japó. Monogràfic: La Primavera Àrab i la Democràcia Anàlisi de les Revoltes i Causes El tema central és l'onada de protestes als països àrabs (Tunísia, Egipte, Iemen, Líbia). Es discuteixen els factors clau que han desencadenat aquestes revolucions: • L'encariment dels aliments bàsics fins a un 40%. • L'alta taxa d'atur juvenil, que arriba al 35% en països com Tunísia o el Iemen. • Una població extremadament jove (el 68% dels àrabs té menys de 30 anys). • La manca de llibertats sota règims presidencialistes mantinguts per Occident. Dades i Desenvolupament Humà Es comparen diversos indicadors com l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH), les taxes d'alfabetització i l'esperança de vida, comparant-ho amb la realitat espanyola per donar context al nivell de frustració d'una joventut formada però sense oportunitats. Història Local i Curiositats Tarragona fa 100 anys Es recupera una notícia del Diario de Tarragona de 1911 sobre un mètode de detecció de culpables a Bengala mitjançant la prova de l'arròs: un sistema basat en la inhibició de la saliva per la por. La Figura de Thomas Alva Edison Es repassa la trajectòria d'Edison, descrit com un inventor prolífic però també com un personatge polèmic o pirata que va saber aprofitar idees d'altres per patentar invents com el fonògraf o la bombeta. "Un rapinyaire que va vampirejant idees de tot arreu i eliminant els rivals que no li interessaven." Notícies i Conclusió: El Patrimoni de Cartago Finalment, es denuncia la destrucció i urbanització il·legal sobre les ruïnes de l'antiga Cartago a Tunísia, un desastre arqueològic permès per la corrupció del règim de Ben Ali que ara surt a la llum.

  • Qui són els baptistes? Doctrina i presència a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Qui són els baptistes? Doctrina i presència a Tarragona

    Introducció al Cristianisme Baptista L'episodi d'avui de Porta a l'Esperança, el programa de l'Església Protestant de Tarragona, s'endinsa en la identitat del col·lectiu baptista. Els locutors expliquen que són un grup de creients cristians que segueixen les ensenyances del Nou Testament i practiquen el baptisme per immersió. Fonaments Doctrinals Els punts clau de la seva fe es basen en la tradició apostòlica i la reforma protestant, destacant tres pilars: • Sola Scriptura: La Bíblia com a única autoritat. • Sola Fide: La salvació només a través de la fe, sense mèrits propis. • Sola Gratia: Crist com l'únic camí de redempció. "L'autoritat de les nostres esglésies radica en el fet que el nostre credo és el mateix que el de les esglésies del Nou Testament." Compromís Social i Drets Humans Un aspecte fonamental és la defensa de la llibertat de consciència i la separació entre Església i Estat. Els baptistes consideren que el seu deure no és només espiritual, sinó també social: • Promoció de la justícia social i el benestar humà. • Manteniment d'obres socials com centres per a ex-toxicòmans, llars d'avis i ajuda humanitària internacional. • Defensa de la dignitat de la persona com a criatura de Déu. Estructura i Vida de l'Església L'església es defineix com una assemblea de creients on hi ha igualtat de dignitat entre tots els membres. Es destaca que la conversió interior ha de traduir-se en un testimoni exemplar en la vida quotidiana, anant més enllà de la reunió dominical. L'objectiu final és la transformació de l'individu per poder beneir la societat.