Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

episodis

4249-4272 de 4305

Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
20'
Entrevista a les noves veus del grup Macedònia
El relleu generacional de Macedònia En aquesta entrevista al programa Ja Tardes d'Estiu, coneixem la segona generació del popular grup musical infantil i juvenil Macedònia. La Laia Mandarina i la Berta Llimona expliquen com han agafat el relleu de les integrants originals en una etapa plena de canvis i noves veus. El procés de selecció i la vida artística Càstings exigents: Les noies van superar diverses proves entre més de 250 candidates, que incloïen cant, ball, teatre i entrevistes personals. El paper de les famílies: Essent menors d'edat, el suport dels pares és fonamental, ja que han de gestionar els trasllats, els permisos i la conciliació amb els estudis. Treball en equip: Tot i no conèixer-se d'abans, les cinc integrants (Maduixa, Kiwi, Pinya, Mandarina i Llimona) han creat un vincle d'amistat molt fort que s'estén a les seves famílies. Compromís i sacrifici Les convidades reflexionen sobre el vessant menys visible de la fama, destacant que no tot són flors i violes: "És la responsabilitat, el sacrifici... a Macedònia no tot és fàcil, t'ho passes molt bé i compensa, però has de sacrificar algunes coses." Estudis: Han de compaginar la gira de concerts i les entrevistes amb els exàmens finals de l'escola o el batxillerat. Vacances: Aquest estiu combinaran la feina amb una setmana de descans compartit a Menorca. Creativitat: Tot i seguir les lletres de Dani Coma, elles participen activament en la creació de les coreografies i les segones veus durant els assajos. Visions de futur Tot i que algunes integrants ja es plantegen seguir una carrera professional en l'àmbit dels musicals o el ball, d'altres ho veuen com una etapa d'aprenentatge vital mentre decideixen el seu camí acadèmic. De moment, el seu focus és el nou disc i la gira que les portarà per localitats com Montblanc.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
12'
El Cafè Filosòfic: Diàlegs i reflexió a peu de carrer
El Cafè Filosòfic: Una iniciativa de reflexió ciutadana El Cafè Filosòfic és una proposta que neix de la col·laboració entre la Sandra Pouza i una associació local de Tarragona. Aquesta iniciativa, que es realitza des del passat mes de març, busca apropar la filosofia a la quotidianitat mitjançant el diàleg distès sobre temes universals. Funcionament i organització Les sessions tenen lloc al Museu en Cafè cada dos dijous a les 20:30 hores. El format és obert i flexible, amb una durada aproximada de dues hores. Les claus de la seva dinàmica són: Diàleg participatiu: No és una classe magistral ni una conferència acadèmica, sinó un intercanvi d'idees. Moderació professional: La Sandra actua com a guia, introduint el tema i llançant preguntes basades en cites de pensadors. Diversitat de perfils: Hi participen persones de totes les edats i condicions, creant un grup heterogeni d'entre 10 i 15 persones. Objectiu i temàtiques La finalitat principal és recuperar la filosofia com una eina pràctica i un espai de trobada necessari en el ritme de vida actual. Segons expliquen les organitzadores: "No es tracta d'imposar idees, es tracta que sigui enriquidor per a tots, de que tots aprenguem del que els altres pensen sobre un tema." Els temes tractats són transversals i afecten tothom per igual, com ara: La soledat i la por. La manipulació i el desig. La igualtat (tema de la sessió actual). Finalment, es destaca el caràcter obert de l'activitat, on no cal tenir coneixements previs, ja que la filosofia va néixer al carrer i hi ha de retornar per ser útil a la societat.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
15'
Trobada estatal de patinadors en línia a Tarragona
Tarracó Patina organitza una trobada de patinadors a la ciutat L'entrevista presenta l'associació Tarracó Patina, representada pel seu president, l'Agustí Calvatge, i la secretària, Lluí Olarte. L'entitat, que compta amb uns 80 membres, reivindica el patinatge no només com un esport fitness, sinó com un estil de vida i un mitjà de transport sostenible per a totes les edats, des de nens de 4 anys fins a persones de 80. Mobilitat i infraestructures: Els "Carrils Verds" Un dels punts clau de la conversa és la necessitat de millorar la infraestructura a Tarragona. L'associació proposa el concepte de carrils verds per substituir la idea de "carril bici": Vies compartides per a vehicles no motoritzats (patins, bicicletes, etc.). Necessitat de connectar millor els barris perifèrics amb el centre i les platges. Desmitificació de l'orografia de Tarragona: defensen que, excepte punts concrets del centre històric, la ciutat és apta per al transport sobre rodes. Activitats i la gran ruta de dissabte Aquest dissabte es preveu una trobada d'entre 80 i 100 patinadors d'arreu de l'Estat amb el següent programa: Concentració a l'Escullera (el Port): Inici a les 20:00 h. Ruta Turística: Recorregut pel Parc Fluvial, la Rambla, el Balcó del Mediterrani i la Part Alta. Espectacle de "Freestyle": Exhibició de canos (eslàlom artístic) a la Plaça de la Font. Final de festa: Sopar popular i concurs de ball amb patins en una discoteca del Port Esportiu. "El patinatge ha sortit de la pista; volem que el patinador sigui una figura familiar que es desplaça a fer gestions per la ciutat." Finalment, l'associació ha destacat la internacionalització del grup, que participarà properament en proves de prestigi com les 24 hores de Le Mans i la Marató de Berlín.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
23'
La llegenda del Titanic amb Jesús Ferreiro
El mite que perdura en el temps Un dels punts centrals de la conversa és el fascinant magnetisme que el Titanic continua exercint sobre persones de totes les edats i cultures. Jesús Ferreiro, president de la Fundació Titanic, destaca que l'èxit de la pel·lícula de James Cameron —en el rodatge de la qual ell mateix va participar— només és una prova més de com aquesta història està «al cor de milions de persones». La Fundació i l'esforç de preservació Ferreiro explica que la fundació té com a missió principal mantenir viva la memòria del vaixell a través de: • Exposicions itinerants d'alt impacte emocional. • Conferències i producció de material educatiu. • Conservació d'objectes originals cedits per familiars i supervivents. Un homenatge als herois oblidats L'expert posa un èmfasi especial en la feina de la brigada negra, els carboners i fogoners que van donar la vida a les calderes per mantenir el vaixell amb llum i energia, permetent l'evacuació i l'enviament de senyals de socors. "Si em deixessin quedar-me amb alguna cosa, sense dubte seria un tros de carbó... com a homenatge a aquella gent." L'estat actual de les restes Ferreiro adverteix que el buc del vaixell està en un estat de deteriorament molt avançat. A causa de l'acció dels bacteris i el pas del temps, s'estima que l'estructura podria col·lapsar en els propers quatre o cinc anys, fet que fa que els objectes ja recuperats tinguin un valor històric encara més incalculable. Connectant amb els protagonistes reals En el podcast es destaca la relació personal d'en Jesús amb els supervivents, havent conegut a 72 d'ells. Menciona especialment a Milvina Dean, que en el moment de la tragèdia només tenia 12 setmanes de vida i que, en l'actualitat, encara recorda la història a través dels relats de la seva mare.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
17'
Estrena de l'obra 'Virus' pel col·lectiu Tecla Smith
Presentació de la nova companyia tarragonina Tecla Smith L'episodi presenta una conversa distesa amb Sergi Xirinax, Agnès Martí i Pau Gabaldà, membres del col·lectiu teatral Tecla Smith. Aquesta agrupació, que es defineix més com un col·lectiu que com una companyia convencional, està formada per un grup heterogeni de 22 persones de diverses edats i professions (des de funcionaris fins a autònoms) que van coincidir en l'àmbit cultural de Tarragona. L'obra: Virus (Ignició) El grup estrena aquest dissabte al Teatre el Magatzem l'obra titulada Virus, basada en el text original Ignició, que va ser premiat a Mallorca. Les claus de la representació són: Estructura: L'obra es divideix en tres actes que funcionen com talls aparentment independents però connectats per fils conductors. Escenaris: Les escenes transcorren en llocs tan quotidians com una cua per renovar el DNI, una comissaria, un gimnàs o un judici. Estil: Es mou entre el naturalisme, l'hiperrealisme, la farsa i l'esperpent. Detalls de la representació i personatges Els actors desvetllen pinzellades dels seus personatges: * Pau Gabaldà interpreta l'Amadeu Contreras, un personatge que vesteix un vestit que li queda petit i resulta lleugerament ridícul. * Agnès Martí encarna la Rita Ribes, amb un vestuari que descriu com a eteri i fantàstic. "Si algú del públic encerta l'argument, li donarem un pernil. És una història dins d'una altra història, un bucle sobre la quotidianitat d'una ciutat." Informació pràctica La representació d'aquest dissabte es considera una preestrena abans de la temporada oficial de tardor: Lloc: Teatre el Magatzem (Tarragona). Horaris: Dos passis, a les 20:00h i a les 22:30h. Preu: 5 euros.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
18'
La Porta dels Somnis presenta el seu nou àlbum ‘3’
Entrevista amb La Porta dels Somnis El grup La Porta dels Somnis presenta el seu nou treball discogràfic titulat 3, un àlbum que marca una evolució en la seva carrera. Durant l'entrevista, la Virginia i l'Oriol expliquen els detalls de la creació, la sonoritat i els projectes paral·lels dels membres de la banda. El significat del número 3 El títol del disc no és casualitat, sinó que respon a diversos motius personals i estratègics: * És el número de la sort de la Virginia. * Representa la identitat del grup com a tercer àlbum en català. * Serveix per donar protagonisme a tot l'àlbum per igual, sense destacar una sola cançó. Evolució del so i composició La banda destaca que aquest treball és més introspectiu i real. Les lletres, escrites per la Virginia, busquen transmetre històries quotidianes i veritables, fruit d'un procés de catarsi personal. Pel que fa al so: * Han buscat apropar-se més a la potència del directe. * L'estil es defineix com un pop-rock més contundent i "errocado". * L'autoproducció (a càrrec de l'Oriol i el Jaume) els ha permès mantenir l'essència que tenien al cap sense interferències externes. Projectes i promoció La banda segueix alternant el català i el castellà, anunciant que la versió castellana del disc sortirà després de l'estiu. A més de la música, la Virginia ha debutat com a actriu a la sèrie Els diaris de Pascal, una experiència documental gravada en cinema de la qual se sent molt orgullosa. "Hem fet molta catarsi amb aquest disc... hi ha molt més de vida de veritat." Finalment, el grup convida tothom a la presentació oficial el 5 de juny a la Sala B de Luz de Gas a Barcelona i a seguir-los a través del seu MySpace i web oficial.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
17'
Entrevista a Salva Miranda de Pupille sobre 'La música de moda'
Presentació del nou disc i gira de Pupille L'entrevista amb Salva Miranda, membre del grup Pupille, se centra en la presentació del seu cinquè treball discogràfic titulat La música de moda. Després d'un concert d'èxit a la sala Apolo de Barcelona i una experiència enriquidora al País Basc, el grup es prepara per actuar a la Sala Zero de Tarragona. Claus de l'etapa actual del grup Evolució sonora: Amb deu anys de trajectòria, Salva reconeix que el grup ha passat d'un rock instrumental adolescent a una proposta més madura i personal, fugint de les etiquetes de "música per a bandes sonores". Independència i realisme: El grup és conscient que la seva música té un públic de nínxol. Han decidit mantenir la seva essència sense cedir a les pressions comercials per professionalitzar-se totalment. Projectes singulars: Han gravat recentment un concert per a TV3 en un plató buit amb càmeres robotitzades, una experiència que descriuen com a "surrealista". Futur incert i l'horitzó japonès El futur de la banda és actualment una incògnita a causa de la marxa d'un dels membres fundadors, l'Ivan, al Japó per estudiar el shamisen (un instrument tradicional). "No et donaré exclusiva de sí ni de no... si tornem a tenir ganes, farem més temes i gravarem un altre disco." Tot i l'aturada prevista per a l'octubre, el grup té la il·lusió de poder realitzar una gira pel Japó en el futur, aprofitant l'estada del seu company allà.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
11'
La Rumber presenta el seu concert a la Sala Alcao
Entrevista amb Joaco del grup La Rumber El grup barceloní de fusió La Rumber torna a Tarragona per oferir un concert a la Sala Alcao. En Joaco, membre de la banda, explica els detalls d'aquesta actuació i l'evolució del seu primer treball discogràfic, A lo Fratelo. Adaptabilitat i sonoritat en directe La banda destaca per la seva gran flexibilitat a l'hora d'adaptar-se a diversos escenaris, especialment en espais més reduïts: Instrumentació reduïda: Utilitzen instruments com el cavaquinyo (similar a l'ukelele), el pandeiro i el cajón per adaptar-se a l'espai sense perdre l'essència. Dues sonoritats: Diferencien entre una faceta més elèctrica i rockera i una altra de caràcter més "playero". Mestissatge cultural: El grup compta amb membres de Brasil, Colòmbia i Angola, fet que enriqueix la seva proposta musical. Novetats i futur pròxim Tot i estar girant amb el seu primer disc, la banda ja treballa en nou material: Presentaran sis o set temes nous en el concert d'aquesta nit. Tenen previst entrar a l'estudi per gravar el seu proper disc a l'octubre. L'espectacle inclou elements visuals i dinàmics com balls i ritmes corporals. "Tu vas funcionant a banda del que és el mercat... és com un pintor, segueixes creant encara que tinguis una exposició en marxa." Gira i actuacions destacades La Rumber ha realitzat prop de 60 concerts des del gener, visitant ciutats com Madrid, Granada o Osca, i properament actuaran a Itàlia i al Delicias Festival a Sant Carles de la Ràpita el 12 de juliol.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
12'
Concurs DO Tarragona 2008: Novetats i Bases
El Concurs Musical DO Tarragona L'episodi se centra en la presentació de les bases de l'edició 2008 del DO Tarragona, un certamen musical plenament consolidat que actua com a plataforma per als músics novells de la província. Novetats de l'Edició: DO Catalunya La principal actualització d'aquest any és la creació del DO Catalunya. Aquesta iniciativa pretén reunir els guanyadors de diversos concursos locals (Badalona, Granollers, Lleida, etc.) en una gran final que se celebrarà durant les festes de Santa Tecla. "Tarragona farà d'amfitriona durant les festes de Santa Tecla... serà una mena de guanyador dels guanyadors." Requisits per Participar Per inscriure's al concurs, les formacions han de complir els següents criteris: Vinculació local: Almenys un membre ha de viure o ser de la província de Tarragona. Originalitat: No s'accepten versions; totes les cançons han de ser temes propis i originals. Material de presentació: Cal lliurar tres temes enregistrats, un dossier amb la trajectòria del grup, fotos i l'estil musical definit. Termini: La data límit de recepció de propostes és el 2 de juny. Premis i Visibilitat El certamen no només ofereix una dotació econòmica de 2.500 euros per al guanyador, sinó que se centra en la promoció real dels artistes: Directes: La capacitat d'oferir un bon espectacle en viu és clau, ja que la final es defensa davant el públic. Festivals: Actuacions en esdeveniments de prestigi com el Mercat de Música Viva de Vic, la Fira de Vilaseca o el Cenglarroc. Gira DO: Els 16 finalistes formaran part de la programació estable del gener al juny de 2009 i apareixeran en un disc recopilatori.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
9'
Estrena de l'obra 'Inmissibles' al Teatre Metropol
Resum de l'episodi En aquesta entrevista, la Neus Ferrer, membre del grup de teatre Ves de Benadi, presenta l'obra 'Inmissibles', una producció que s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona dins de la Mostra de Teatre Jove. L'obra és una creació original de l'exalumne Cristina Pastrana i explora les dificultats de les relacions humanes. Punts clau de l'obra El concepte d'Inmissibles: El títol fa referència a la propietat de certes substàncies (com l'aigua i l'oli) que no poden barrejar-se. S'utilitza com a metàfora per descriure parelles que no s'entenen i la manca de comunicació. Estructura narrativa: L'obra presenta sis parelles diferents que viuen històries curtes. Malgrat que algunes comparteixen fils comuns, el tema central és la incomunicació. Estil i humor: Tot i la profunditat dels conflictes, la representació té un fort toc d'humor negre que ajuda a alleugerir la tensió dramàtica. El grup de teatre de l'Institut Martí i Franquès El grup vinculat a l'institut compta amb una llarga trajectòria de 125 anys i actualment està format per unes 40 persones. Funciona com una activitat extraescolar voluntària on els alumnes s'hi dediquen amb passió. Comptar amb l'autora de l'obra durant els assatjos ha estat una peça clau per a la direcció artística: "Tenir l'escriptora de l'obra a prop és molt útil, perquè saps exactament el que vol dir quan a vegades no saps on vol anar a parar l'autor." Informació pràctica de l'estrena Horari: Avui a les 21:30 h (obertura de portes a les 21:00 h). Lloc: Teatre Metropol, Tarragona. Entrada: Totalment gratuïta fins a completar l'aforament.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
10'
Crisi de l'aigua, fuita a Ascó i reclamacions a Tarragona
Actualitat Informativa de Tarragona L'informatiu d'avui destaca temes crucials per al territori, des de la gestió de la sequera fins a la seguretat nuclear i els drets dels consumidors. Gestió de l'Aigua i la Canonada de l'Ebre El govern català, a través del conseller Francesc Baltasar, ha obert la porta per primera vegada a anul·lar el projecte de la canonada que ha de portar aigua de l'Ebre a Barcelona. Aquesta decisió dependrà de si les reserves d'aigua es mantenen estables fins al juny de l'any vinent. El delegat del govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, defensa que la infraestructura serà necessària tard o d'hora a causa del dèficit estructural. L'enviament d'aigua amb vaixells finalitzarà el 15 d'agost. Seguretat Nuclear a Ascó El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, ha assegurat que el govern espanyol aplicarà la sanció més dura possible a la central nuclear d'Ascó després de la fuita radiològica i l'intent d'ocultació per part de l'empresa. "Le garantizo que el gobierno no va a dudar en defender la sanción más dura si así lo concluye la investigación del Consejo de Seguridad Nuclear." Consum, Habitatge i Economia Reclamacions: L'Agència Catalana del Consum ha registrat un augment del 31% en les queixes a Tarragona, liderades pel sector de la telefonia i internet. Hipoteques: Les comarques tarragonines pateixen la caiguda més forta de Catalunya en la concessió d'hipoteques, amb un descens del 63% respecte a l'any anterior. CEPTA: Antoni Belmonte assumeix la presidència interina de la patronal en un context de pèrdues econòmiques de 450.000 euros i crítiques per mala gestió durant el 2007. Política Municipal i Nacional L'Ajuntament de Tarragona impulsa un nou Pla Director de Participació per millorar la transparència. En l'àmbit del Partit Popular, Alejandro Fernández demana lleialtat cap a Mariano Rajoy i critica els qui erosionen el seu lideratge sense presentar alternatives.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
16'
Los Glousters a Liverpool: Una aventura beatlemaniàtica
Conversa amb Los Glousters sobre la seva experiència a Liverpool L'episodi recull l'entrevista realitzada al grup tarragoní Los Glousters (Evan, Carlos i Héctor), els quals relaten la seva participació al festival internacional itinerant celebrat a la ciutat de Liverpool. La conversa se centra en dues vessants: la institucional, com a representants de la candidatura de Tarragona 2016, i la musical, amb la seva actuació al mític The Cavern Club. Els punts clau de l'aventura: Recepció oficial a l'Ajuntament: El grup va ser rebut pel Lord Mayor of Liverpool al prestigiós Town Hall. Tot i els nervis inicials i un cert caos protocol·lari, van destacar la gran amabilitat i el detallisme britànic (incloent-hi el tradicional te). L'escenari de llegenda: Actuar a The Cavern Club va ser el punt àlgid de l'experiència. Van descriure el local com una "cova" plena d'història on es respira Beatlemania per cada racó. Problemes tècnics i anècdotes: Durant l'inici del seu concert a The Cavern, van patir interferències sonores amb el teclat (que feia un so rítmic inesperat), però van aconseguir tirar endavant el xou amb energia. L'ambient musical: Es ressalta la magnitud del festival amb més de 60 grups i una atmosfera vibrant on la música en directe és el motor principal de la ciutat. "Trepitjar aquell escenari, aquella cova... quan baixes les escales és que dius: no pot ser."
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
10'
Èxit de la primera producció de la Sala Trono amb 'El Lleig'
Presentació de la producció pròpia: El Lleig La Sala Trono de Tarragona ha iniciat una nova etapa professional amb l'estrena de la seva primera producció oficial titulada El Lleig. L'obra ha estat un èxit de taquilla absolut, exhaurint pràcticament totes les localitats per a les vuit funcions inicials i obligant a programar sessions addicionals. Origen i direcció Director: L'obra està dirigida per Juan Carlos Martel, col·laborador habitual de la sala, conegut per la seva visió moderna i contemporània del teatre. Autor: El text és original de l'alemany Marius von Mayenburg. Elenc: Destaca la participació de Joan Negrié, qui combina el seu rol de programador amb el d'actor protagonista, acompanyat per Neus Umbert i Pep Muñoz. Temàtica: Una crítica a la societat de la imatge L'obra utilitza un llenguatge planer i col·loquial per abordar temes profunds a través de l'humor negre: La crítica social sobre l'ús excessiu de la cirurgia estètica. La pèrdua d'identitat individual en una societat regida per cànons estètics homogenis. La tendència de la societat contemporània a valorar exclusivament l'aparença física. "És una eina per transmetre un missatge sobre aquesta societat que viu tan pendent de la imatge." Projecció i futur de la Sala Trono Després de l'èxit a Tarragona, la producció es traslladarà al Teatre Tantarantana de Barcelona durant el mes de juny, amb la intenció posterior d'iniciar una gira. La Sala Trono consolida així el seu creixement, separant clarament la seva faceta de gestió professional de la companyia fundadora, Trono Villegas.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
20'
Tarracoviva: un viatge visual i històric a la Tàrraco romana
Presentació del llibre oficial de Tarracoviva En aquesta conversa s'explora el procés de creació del llibre dedidat al festival de reconstrucció històrica Tarracoviva, publicat per Arola Editors. Els protagonistes detallen com l'obra no és només una guia d'activitats, sinó una immersió profunda en la vida quotidiana romana a través de la fotografia i la narrativa periodística. Una combinació de rigor i estètica El llibre destaca per un equilibri entre el contingut visual i l'explicació històrica: Fotografia documental: Rafel López-Monné ha capturat l'ànima del festival, centrant-se en els detalls que transmeten autenticitat (vestuari, estris, expressions) i evitant elements moderns per potenciar l'efecte de viatge en el temps. Relats periodístics: Sara Sans aporta textos que contextualitzen les imatges, fugint de la dissertació acadèmica per oferir petits reportatges accessibles i fascinants. Més enllà dels gladiadors: Es recalca que el festival i el llibre tracten temes diversos com la medicina romana, la cuina, la religió o els rituals nupcials. L'aprenentatge i la connexió amb el passat Els autors comparteixen la seva experiència personal durant el projecte: "Tarracoviva m'ha fet entendre d'on vinc... m'ha fet entendre el passat de la meva ciutat i ha creat un lligam que no hi era." Identitat: El festival ajuda els tarragonins a sentir-se part d'aquella història, entenent que els romans eren, en essència, els seus avantpassats. Col·laboració desinteressada: Es posa en valor la tasca de centenars de voluntaris i grups de reconstrucció que treballen amb un rigor històric excepcional. Recomanacions per al festival Dins del llibre i la conversa, es suggereixen activitats imprescindibles: Espectacles musicals i de dansa: Pel seu gran poder evocador. Tarraco a Taula: Una porta d'entrada a través de la gastronomia. Tallers d'especialistes: Com els de cuina o escriptura antiga, on es fomenta el coneixement en grups reduïts.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
19'
L'Agrupament Alberna celebra 40 anys i reivindica el seu futur
Celebració de la Fira Xauxa a Tarragona El proper dissabte, de 17:00 h a 19:00 h, la plaça de la Font acollirà la Fira Xauxa, una activitat organitzada per l'Agrupament Alberna. Aquest esdeveniment serveix com a precelebració del seu 40è aniversari i vol ser un punt de trobada amb la ciutadania per donar a conèixer la tasca educativa de l'entitat. Un moment de transició i reivindicació L'entitat es troba en una situació compromesa a causa de la marxa dels Caputxins de l'edifici de la Rambla Nova, on l'agrupament ha tingut la seva seu durant dècades. Actualment estan en negociacions amb la Fundació Santa Tecla per trobar un nou espai. L'acte de dissabte té un caràcter festiu, divulgatiu i reivindicatiu. L'objectiu és que la ciutat conegui la problemàtica de quedar-se sense local. Valors i mètode educatiu de l'escoltisme El Marc Suanes, representant de l'Alberna, defineix l'entitat com un espai d'educació en el lleure basat en el creixement personal i col·lectiu: Protagonisme infantil: Els nens i joves (dels 6 als 18 anys) decideixen i executen els seus propis projectes. Voluntariat: Els 17 monitors (caps) treballen de forma altruista i tenen formació oficial de la Generalitat. Transformació social: Es busca educar persones crítiques per transformar el món en una societat sovint massa individualista. Contacte amb la natura: Les excursions i campaments són pilars fonamentals de l'aprenentatge. "El cau no és una guarderia; tenim un projecte educatiu i treballem per al creixement personal del nen i la nena." Activitats destacades de la Fira La fira mostrarà els projectes que cada grup ha treballat durant el trimestre: Castors (6-7 anys): Fira de pastisseria. Llops i Daines (8-10 anys): Fira d'alimentació. Rangers i Noies Guies (11-13 anys): Activitats d'intercanvi amb el Club Baixell (discapacitat). Pioners i Carabeles (14-16 anys): Exposició fotogràfica dels 40 anys. Finalment, s'anuncien unes jornades de comiat dels locals actuals pel 19 i 20 de juny, que inclouran un sopar de germanor per a antics membres.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
20'
TINET: La història de la xarxa ciutadana pionera a Tarragona
L'origen d'una visió: TINET i la internet del 1995 L'episodi explora els inicis de TINET, la xarxa ciutadana de la demarcació de Tarragona, que va néixer l'any 1995 com un projecte gairebé de ciència-ficció. Liderat per Manel Sant Romà i amb el suport de la universitat i pioners com Robert Rayo i Lluís Anaya, TINET va aconseguir democratitzar l'accés a la xarxa quan les operadores privades encara no veien oportunitats de negoci. Conceptes clau del projecte: Xarxa ciutadana: A diferència de les xarxes socials actuals, TINET es va definir com una comunitat de proximitat i un servei per al ciutadà. Lliure d'ànim de lucre: L'objectiu no era comprar ni vendre, sinó garantir el dret a la connectivitat. Sentiment de pertinença: L'expressió orgull de ser tinetaire defineix la identitat dels seus més de 25.000 usuaris. Evolució i Serveis Actuals Amadeu Roig, responsable de comunicació d'OASI (l'organisme que gestiona TINET sota la Diputació de Tarragona), detalla com la xarxa ha evolucionat per oferir eines útils i segures per als ciutadans i les administracions locals: Seguretat invisible: La xarxa inclou filtres antispam i antivirus que funcionen de manera transparent per a l'usuari. Alfabetització digital: Mitjançant la tinaula, s'ha realitzat una tasca d'evangelització digital, especialment dirigida a la gent gran. Web Fàcil: Una eina pròpia que permet crear pàgines web sense coneixements de programació. Innovació narrativa: El futur immediat passa per potenciar el vídeo com a llenguatge d'expressió ciutadana. La Connexió Americana i el Domini .CAT Un dels punts més destacats és la relació amb Vinton Cerf, considerat un dels pares d'internet i Doctor Honoris Causa per la URV. Aquesta connexió va ser clau per a la fita històrica del domini lingüístic: "Gràcies a aquesta amistat i al treball impecable dels tècnics, TINET va ser el primer servidor a fer efectiu el correu amb el domini tinet.cat." L'entrevista conclou recordant l'exposició a la Diputació de Tarragona que celebra la trajectòria d'aquesta xarxa que ha situat la demarcació a l'avantguarda digital europea, compartint el títol de pionera amb la Universitat de Bolonya.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
13'
El Músic: Una Professió de Risc per a la Salut
La Realitat de les Lesions en el Món de la Música L'entrevista amb el Doctor Jaume Rosset, especialista en traumatologia i director mèdic de l'Institut de Fisiologia i Medicina de les Arts de Terrassa, exposa una realitat sovint ignorada: ser músic és una professió de risc. Les dades estadístiques revelen que més del 75% dels músics pateixen problemes de salut relacionats amb la seva pràctica professional al llarg de la seva carrera. Tipologia de Patologies i Factors de Risc Encara que les lesions més comunes afecten el sistema musculoesquelètic (músculs, tendons i articulacions), la varietat de problemes és molt àmplia: Problemes físics: Afectacions a mans, espatlles, esquena i coll. Altres àmbits: Alteracions neurològiques (control del moviment), problemes dermatològics i bucals. Instruments crítics: La bateria i l'orgue encapçalen el rànquing de lesions, principalment per la manca d'una base de sustentació sòlida en haver de moure peus i mans simultàniament. "No estem parlant només d'un mal a l'esquena que dura un dia, sinó de patologies que poden arribar a arruïnar la carrera d'aquell músic." La Diferència entre Música Clàssica i Moderna El doctor estableix una distinció en la forma en què apareixen aquestes lesions segons l'estil de vida i l'entrenament: Música clàssica: Es caracteritza per un ritme d'entrenament homogeni i regular. Música moderna: Sol funcionar per tongades amb alts i baixos d'activitat intensa (concerts i assajos sobtats), cosa que genera un estrès major a l'organisme per la manca d'adaptació progressiva. Prevenció i Ergonomia Un dels punts clau és la manca d'ergonomia en els instruments. Històricament, l'instrument s'ha dissenyat per criteris estètics o tècnics, obligant el cos a adaptar-se a ell i no al revés. Per minimitzar riscos, es recomana: Realitzar escalfaments i estiraments previs. Mantenir una consciència corporal i treball postural. Evitar el concepte de "suportar el mal" com a part de l'ofici. Adaptar l'instrument o el repertori a l'anatomia individual.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
19'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Anàlisi del contingut Aquest document presenta una seqüència repetitiva d'una mateixa expressió de cortesia: "Bona nit". El text es caracteritza per una estructura monòtona on es reitera la salutació en intervals regulars de temps. Aspectes destacats La interacció consisteix exclusivament en l'ús de la fórmula de comiat o salutació nocturna. S'observa una progressió temporal estricta cada 30 segons aproximadament. No es detecta cap variació lèxica ni intercanvi d'informació addicional entre els interlocutors. "Bona nit" En resum, es tracta d'un bucle comunicatiu centrat en la cortesia social bàsica sense cap desenvolupament argumental ni narratiu de fons.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
17'
Entrevista al grup Vitruvi: Pop melòdic des de l'Ebre
El debut de Vitruvi: 'Sorolls' El programa Ja Tardes rep el Marc Sendra i l'Albert Ballester, membres de la formació Vitruvi, originària de les Terres de l'Ebre (Rasquera i Ginestà). El grup presenta el seu primer disc oficial titulat Sorolls, un treball que arriba després d'un període de consolidació i de l'impuls clau rebut en l'escena musical catalana. Trajectòria i el salt amb el Sona9 L'etapa decisiva per a la banda va ser la seva participació al prestigiós concurs Sona9, on van obtenir el Premi Joventut. Aquest reconeixement els va permetre: Gravar el seu primer àlbum amb una discogràfica de pes com Música Global. Treballar amb el productor Àlex Rexach (guitarrista de Glaucs). Professionalitzar la seva sonoritat, passant de maquetes amateurs a un estudi de primer nivell. Estil musical i referents Vitruvi es defineix com un grup de pop melòdic amb una identitat molt marcada per les melodies cuidades i la importància de les veus. Les seves principals influències no provenen tant de l'escena local, sinó de l'escena britànica: Combinen el pop èpic i melodramàtic de bandes com Coldplay o Radiohead. Mantenen una essència clàssica i psicodèlica que recorda els Beatles. Destaquen pel seu so diferencial dins del panorama català, evitant el format de "festa major" per centrar-se en un estil més adequat per a sales de concerts. Col·laboracions de luxe El disc ha comptat amb el suport de figures consolidades que han actuat com a "padrins" del projecte: "El fet que músics de la talla de Joan Masdeu o Jofre Bardagí col·laborin desinteressadament amb un grup que comença ha estat un impuls important." L'origen del nom i el futur El nom del grup prové de l'Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci, buscant una connexió amb l'equilibri i el classicisme. Actualment, el grup es troba en plena fase de promoció, amb concerts a l'FNAC, Girona i diversos cicles de sales, esperant que la gira agafi més força de cara a la tardor.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
28'
Recull de Benvingudes i Sintonies Nocturnes
Anàlisi de la Benvinguda Nocturna Aquest episodi presenta una estructura repetitiva centrada en el protocol d'obertura i la salutació inicial cap a l'audiència. Tot i la simplicitat del contingut verbal, s'observa una clara intenció de mantenir una connexió constant amb els oients a través de la reiteració de la frase de cortesia. Dinàmiques de la Transmissió • L'ús de la salutació "Bona nit" com a pilar central del discurs. • La creació d'una atmosfera de proximitat i familiaritat. • Una cadència rítmica que marca les diferents fases de l'emissió. "Bona nit" Impacte en l'Audiència L'objectiu principal és establir un espai de confort on l'oient es senti reconegut des del primer segon. Aquesta tècnica de looping verbal serveix per consolidar la identitat del programa en l'horari nocturn. Finalment, l'episodi conclou mantenint la mateixa línia de simplicitat i eficàcia comunicativa que ha caracteritzat tota la gravació.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
29'
La Setmana del Còmic de Tarragona: art i professió
Panorama del Còmic a Tarragona L'episodi explora la realitat dels dibuixants i guionistes locals durant la Setmana del Còmic. Els convidats analitzen la seva professió des de la quotidianitat fins a la dificultat de professionalitzar-se en aquest sector al país. Formació i Vida del Dibuixant La feina del dibuixant es caracteritza per ser solitària i casolana, sovint allunyada dels focus i el reconeixement públic. • L'Escola Joso de Barcelona destaca com a referent formatiu crucial per trencar l'aïllament del creador. • L'esforç personal i la constància pesen més que el talent innat o la formació acadèmica. El Procés Creatiu i la Indústria Josep Busquets, Hugo Prades i José Luis Zaragoza detallen com neix una història dibuixada: • El projecte comença amb una idea o guió, sovint abans que el dibuix. • Existeix una col·laboració estreta entre guionista i dibuixant per dotar de narrativa a les imatges. • Les condicions econòmiques a Espanya es descriuen com a precàries, cosa que obliga molts autors a treballar per al mercat francès o a dedicar-se a la publicitat. Normalització Cultural del Còmic Es discuteix la necessitat de veure el còmic com un mitjà d'entreteniment i expressió artística per a totes les edats, superant els prejudicis que el limiten al públic infantil. "Espanya encara té el prejudici que el còmic és només per a nens o pornografia, però pot ser una eina de cultura potent." Recomanacions i Formats Es presenten diversos estils i autors per a tot tipus de lectors: • Novel·la gràfica: Format més adult i seriós, similar al llibre. • Comic-book: Format americà més immediat i d'entreteniment ràpid. • Obres clau: Maus d'Art Spiegelman, l'obra de Moebius i les cròniques de Joe Sacco.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
14'
L'AMT presenta els clínics de formació a Tarragona
L'Associació de Músics de Tarragona (AMT) aposta per la formació L'entrevista amb Guillem Soler, representant de l'AMT, posa de manifest la voluntat de l'entitat de transcendir la creació musical pura per centrar-se en la salut laboral i la tècnica especialitzada. Durant el mes de maig, s'han programat un seguit de sessions gratuïtes i obertes a tothom a la sala d'actes de la Fundació La Caixa. Programa de Clínics de Formació Els tallers i xerrades s'estructuren en tres divendres consecutius: Tècnica Alexander (Hàbits Posturals): Enfocat a prevenir les lesions causades per les males postures en tocar instruments. És un mètode de relaxació i control corporal utilitzat fins i tot en grans orquestres com la del Liceu. El músic, professió de risc: Una xerrada divulgativa a càrrec del Dr. Jaume Rosset, director de la Clínica de les Arts de Terrassa. S'abordarà la presa de consciència sobre les malalties laborals específiques dels músics. Tècnica Vocal: Sessió pràctica dirigida per Victoria Prianti. Tot i que ella prové del cant líric, el taller s'adapta a músics de pop-rock que busquen eines per cuidar i projectar la veu de forma autodidacta. Projectes de futur: El Dia de la Música De cara al 21 de juny, l'AMT prepara un macroconcert a la Plaça de la Font que servirà com a reivindicació de la història del pop-rock català des dels anys 60. "Volem fer una reivindicació de la diversitat i el valor de la música que s'ha fet en aquest país, més enllà de la simple nostàlgia." Finalment, es menciona l'estat del projecte de l'edifici Xar 3, que tot i que té com a prioritat l'Escola Oficial d'Idiomes, preveu l'acollida d'equipaments musicals a mig termini.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
15'
Javis presenta 'Un petit viatge' al Ja Tardes
Entrevista a Javis: Nova etapa en solitari El programa Ja Tardes rep l'artista Javis (Javi Sánchez), conegut anteriorment pel seu recorregut amb el grup My To Come Junts. Després d'una pausa musical de tres anys motivada pel cansament i la necessitat d'aire nou, el músic torna amb un projecte personal sota el segell Pick-up. Un projecte íntim i sincer El seu nou disc, titulat Un petit viatge, es defineix com un treball d'autor, molt personal i despullat d'artificis. Alguns punts clau de la producció són: Producció de qualitat: Ha comptat amb l'ajuda de Jordi Armengol (productor de Lluís Llach) i col·laboracions de Jordi Mena (Jarabe de Palo) i Jaume Anglada. Minimalisme musical: L'objectiu ha estat donar tota la importància a la veu i la guitarra, buscant referències en artistes com Jackson Browne o Norah Jones. Directe proper: Les actuacions es realitzen en locals petits per mantenir la proximitat amb el públic. L'impacte de les noves tecnologies L'artista destaca el paper fonamental d'Internet en aquesta nova etapa: "L'eina del MySpace m'està ajudant moltíssim... ha sigut com un pont per arribar a la gent." Gràcies a plataformes digitals, ha pogut retrobar-se amb seguidors de la seva antiga banda i rebre un retorn directe de les seves novetats musicals. Actuació en directe El programa clou amb una interpretació acústica de la cançó 'Cridaré el teu nom', un tast del caràcter emotiu que defineix aquest disc.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
18'
Cercavins presenta el seu nou disc de folk-rock intimista
Evolució i maduresa del grup Cercavins El grup lleidatà Cercavins presenta el seu tercer treball discogràfic titulat 'No sé si dir-te el que tinc al cap'. Després de deu anys de trajectòria, la banda ha evolucionat des del folk pur cap a una fusió equilibrada de folk-rock, on la base rítmica contundent es combina amb instruments tradicionals com el violí i els whistlers (flautes irlandeses). Canvi de rumb en les lletres A diferència del seu anterior disc, Montsona, que se centrava en la crítica social, aquest nou projecte és molt més intimista. Les lletres exploren: * El món interior dels components. * Les relacions personals i els sentiments. * Les pors i els pensaments que sovint no es poden expressar. Producció i so L'episodi destaca la col·laboració amb el productor Marc Parrot. Tot i que el grup es defineix com una formació de directe i no d'estudi, han buscat un so professional i polit. "El disc és la targeta de presentació i ha d'estar ben fet, però el directe és on transmetem tota l'energia." La tria de les mescles ha estat clau per mantenir l'essència rockera per sobre del folk, aconseguint una sonoritat fresca i brillant. El panorama musical a Lleida S'analitza la situació precària de la indústria musical a les terres de Lleida, lamentant la falta d'estructures de management i segells discogràfics que donin suport als grups locals, malgrat la gran quantitat de talent i inquietud artística que hi ha a la província.