Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1585-1608 de 4305
  • Entrevista a Olga Xirinacs: Literatura i Vida - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    48'

    Entrevista a Olga Xirinacs: Literatura i Vida

    Conversa amb l'Escriptora Olga Xirinacs El programa rep a la cèlebre escriptora tarragonina Olga Xirinacs, que comparteix una visió profunda sobre la seva trajectòria, el panorama editorial actual i la seva relació amb la ciutat de Tarragona. La conversa destaca per la seva autenticitat, tractant temes que van des de la creació literària fins a la reflexió sobre la mort. El Món de l'Escriptura i el Mercat Editorial L'autora detalla la seva evolució des d'una infantesa envoltada de llibres fins a esdevenir una figura clau de les lletres catalanes. Sobre el sector editorial, aporta una visió crítica i realista: • L'escriptura no permet viure de les rendes excepte en casos de best-sellers massius. • La pressió editorial actual prioritza la literatura de consum en detriment de la poesia o l'assaig. • Xirinacs explica la seva decisió d'escriure en castellà per explorar nous horitzons i facilitar la internacionalització de la seva obra, davant les dificultats de traducció des del català. Referents i Estil Literari L'autora mostra la seva preferència per la novel·la negra d'estil anglès (com la de Daphne du Maurier) per sobre de la violència de carrer americana. Destaca la seva forta vinculació amb el barri del Serrallo, que apareix com a escenari recurrent a les seves obres com La Pavana o L'home que mossegava les dones. Reflexions sobre la Mortalitat i la Cultura En un dels moments més personals de l'entrevista, l'escriptora parla de la mort amb total naturalitat, traient-li ferro al concepte: "Parlar-ne molt t'habitua a les coses... Ja tinc fet el meu recordatori, el tinc fet des de fa anys." Xirinacs defensa la necessitat de preparar el propi final de manera racional i estètica, incloent la tria de la música i els versos necrològics. El Compromís amb Tarragona L'entrevista finalitza amb una crítica cívica sobre l'estat de neteja de la ciutat i una emotiva interpretació a capella d'una havanera tradicional del Serrallo, reivindicant el patrimoni immaterial tarragoní.

  • Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros: Política i Ciutat - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    45'

    Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros: Política i Ciutat

    Trajectòria Personal i Inicis en la Política Josep Fèlix Ballesteros repassa els seus orígens vinculats al món associatiu i l'educació. Destaca la seva etapa de 10 anys al Club Baixell amb Mossèn Tomàs, una figura clau en la seva formació humana i el seu compromís amb la ciutat. • Va ser un dels impulsors de la recuperació del Carnaval de Tarragona fa 25 anys. • Professionalment és pedagog i ha treballat amb persones amb discapacitat a l'ONCE. • Defensa que la política ha de tenir un límit temporal de 8 a 10 anys en dedicació exclusiva per evitar el desgast i la pèrdua de perspectiva. Grans Projectes de Ciutat i Polèmiques L'entrevista aborda temes candents de l'actualitat municipal de Tarragona, on Ballesteros exposa la seva visió sobre el futur de diversos equipaments: Cultura i Patrimoni • Proposa l'antiga Sabinosa com un gran centre de cultura contemporània, similar al que va suposar el Guggenheim per a Bilbao. • Lamenta la manca d'un gran auditori real i infraestructures nacionals a la ciutat. • Defensa que l'Escola Oficial d'Idiomes s'ubiqui a la Chartreuse per mantenir la centralitat. Urbanisme i Medi Ambient • Sobre la Platja Llarga, aclareix que el projecte és de regeneració ambiental i no de cimentació, defensant la protecció de les dunes i la limitació del trànsit de vehicles. • Pel que fa a Terres Cavades, explica la nul·litat del pla per conflicte d'interessos del regidor Fernández, mantenint una posició ètica contundent. Política Nacional i el Debat de l'Estatut El portaveu socialista expressa la seva decepció amb l'estratègia del Partit Popular, acusant-los d'irresponsabilitat per utilitzar el terrorisme i la confrontació territorial amb finalitats electorals. Sobre l'Estatut de Catalunya, considera la manifestació de 2006 un èxit d'unitat i defensa la negociació com un pla d'etapes necessari per avançar, encara que el text final sigui fruit del consens a Madrid. "La grandesa de la democràcia és confiar en què els sistemes i el vot acaben situant a cadascú al seu lloc." Esports i Futur del Nàstic Ballesteros es mostra partidari de la construcció d'un nou estadi per al Nàstic. Argumenta que la reforma de l'actual és inviable a curt termini i que el club necessita instal·lacions que li permetin generar ingressos propis (museu, aparcament, àrees comercials) per deixar de dependre exclusivament de les subvencions municipals.

  • Entrevista a Santi Castellà: Dret, Masoneria i Poesia - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    45'

    Entrevista a Santi Castellà: Dret, Masoneria i Poesia

    Una Trajectòria Multidisciplinària Santi Castellà, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), comparteix la seva evolució personal i professional, des de la seva primerenca passió pel periodisme i la poesia fins a la seva consolidació en el dret internacional. Reflexions sobre la Justícia i l'Educació L'entrevistat realitza un diagnòstic crític del sistema judicial espanyol i la formació universitària: • La justícia és la signatura pendent de la democràcia, sovint percebuda com a lenta, polititzada i amb manca de mitjans. • Els estudiants actuals tenen un nivell de coneixement tècnic superior, però s'adverteix una pèrdua en la maduresa personal i l'esperit crític. • Defensa el jurat popular com a via de democratització de la justícia. El Dret Internacional i el Cas de les Caricatures de Mahoma Castellà analitza la tensió entre la llibertat d'expressió i el respecte religiós a Europa: • Considera que els estats àrabs han estat negligents en la protecció de les ambaixades. • Denuncia la hipocresia europea: es defensa la llibertat d'expressió mentre es neguen drets polítics bàsics als immigrants o se'ls relega a espais precaris per a la seva religió. • > "No entenc per què s'ha de protegir més l'ofensa religiosa que les ofenses estètiques o filosòfiques." La Maçoneria Desmitificada Com a Sereníssim Gran Mestre, explica que la maçoneria no és una organització secreta, sinó una escola de pensament vivencial: • Es defineix com un espai per a la reflexió individual sense dogmes. • Explica la ritualitat basada en la metàfora de la construcció del Temple de Salomó. • Destaca la transició cap a una maçoneria liberal i mixta (homes i dones) que permet la interpretació lliure del concepte del "Gran Arquitecte de l'Univers". Reptes de la Universitat Rovira i Virgili Finalment, assenyala que per al futur de la URV és essencial: 1. Continuar la internacionalització amb l'atracció d'estudiants estrangers. 2. Basar el model acadèmic en la recerca constant per no esdevenir una simple acadèmia de formació professional.

  • Bombers a Tarragona: Seguretat, normativa i experiències - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    42'

    Bombers a Tarragona: Seguretat, normativa i experiències

    Seguretat i Prevenció en l'Entorn Urbà L'inspector de bombers Albert Ventós explica el paper crucial que té el cos en la revisió de la normativa d'incendis en espais de concurrència pública com hotels i indústries. Destaca la importància de la planificació urbanística per garantir l'accessibilitat dels vehicles d'emergència (autoscales) a través d'hidrants, rotondes i l'amplada de les vies. Problemàtiques Específiques a Tarragona • El Cablejat Aèri: Es denuncia la situació crítica de les instal·lacions elèctriques a la Part Alta i al Serrallo. L'estat deficient del cablejat dificulta activament les maniobres amb l'autoscala i augmenta el risc de curts en dies de pluja. • Edificis d'Altura: L'autoscala arriba generalment fins a un 9è pis. A partir del 10è, la normativa obliga a disposar de sistemes d'evacuació propis com dobles escales. Protocols en Cas d'Emergència En cas d'incendi domèstic, especialment a la cuina, els consells principals són: Trucar immediatament al 112, el telèfon únic d'emergències. Confinament: Si no es pot extingir el foc, cal tancar portes i finestres per evitar que l'oxigen alimenti les flames i evacuar l'edifici. Per a petits incendis en paelles: tapar-les o usar una tovallola humida, mai tirar-hi aigua. El Cos de Bombers i el Risc Químic L'episodi aborda la preparació de la ciutat davant el risc químic (Pla PLASEQTA) i el paper de les escoles. Es remarca que més enllà de l'edifici, el més important és que la població sàpiga què fer: tancar-se i escoltar la ràdio. També es discuteix el dia a dia de la guàrdia de 24 hores i l'evolució del servei, on els salvaments en accidents de trànsit estan superant en volum als serveis per incendis. "El difícil és saber la mesura concreta del risc; tota activitat en té un, però hem de saber si és assumible per les oportunitats que ens dona." Perfil Personal de l'Convidat Finalment, l'entrevista agafa un to més distès repassant la infantesa de Ventós com el petit de deu germans i les seves opinions sobre personatges públics i cultura popular.

  • Entrevista a Manolo Allué: Art, Restauració i Ciutat - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    45'

    Entrevista a Manolo Allué: Art, Restauració i Ciutat

    Una Vida Dedicada a l'Art i la Restauració L'entrevista se centra en la figura de Manolo Allué, una personalitat polifacètica vinculada estretament al món de l'art a Tarragona. El diàleg recorre la seva trajectòria des de la joventut, marcada pel trasllat de la petita Tarragona dels anys 60 a la vibrant Barcelona universitària. Trajectòria Professional • Inicis i Formació: Tot i llicenciar-se en literatura espanyola, la seva passió pel món visual el va portar a l'escola d'arts i oficis i, més tard, a col·laborar amb experts del Museu de Belles Arts de la Corunya. • Experiència com a Galerista: Va viure deu anys a Santiago de Compostela, on va gestionar una galeria i va aprofundir en el coneixement tècnic de la pintura i la restauració. • La Restauració: Allué defineix la seva feina no com un canvi, sinó com l'acte de treure la bellesa interior dels objectes i pintures sense alterar la intenció original de l'autor. Crítica Urbanística i Social de Tarragona Manolo Allué ofereix una visió crítica però constructiva sobre l'estat actual de la ciutat de Tarragona, especialment pel que fa a la gestió del patrimoni i la vida quotidiana. Problemes de la Part Alta i el Model de Ciutat • Manca de manteniment: Denuncia deficiències greus com cables elèctrics perillosos, la mala pavimentació i l'estètica qüestionable de certs elements moderns (acer inoxidable) en edificis històrics. • La pèrdua de vitalitat de les platges: Fa una crítica especial a la platja del Miracle, descrivint-la com una platja "morta" a causa de l'excés de ciment i barreres urbanístiques. "Tarragona té un aspecte de poblet que m'encanta, però deploro la xafarderia i el no deixar avançar que sovint acompanya el sentiment provincial." El Mercat de l'Art L'entrevistat lamenta la desaparició de galeries emblemàtiques com la Galeria Fort o el Tinglado número dos i compara negativament la inversió de la burgesia local de Tarragona amb la de Reus, on històricament s'ha apostat més pel producte propi. Visions Polítiques i Personals En un to més distès, Allué recorda anècdotes amb l'alcalde Joan Miquel Nadal, amb qui va compartir pis d'estudiant, i demana de cara al futur un "pla d'assenyament mental" per a la ciutat que millori la promoció turística i cultural.

  • Pilar Sada: Museologia i Patrimoni a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    46'

    Pilar Sada: Museologia i Patrimoni a Tarragona

    Trajectòria Professional i Formació La directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Pilar Sada, repassa la seva carrera des dels seus orígens a Saragossa i la seva formació a Badalona. Sada es defineix fonamentalment com una especialista en museologia, amb un enfocament clar cap a la difusió i l'educació sobre el patrimoni. • Va començar al Museu de Badalona l'any 1973. • Ha treballat en el món de l'art català, en galeries com la Galeria Adrià. • Va participar activament en el Pla Especial de la Part Alta de Tarragona als anys 80, una experiència que va considerar crucial per conèixer la realitat social i estructural de la ciutat. El Futur del Museu Arqueològic (MNAT) L'entrevista aprofundeix en la transformació del museu cap a un concepte del segle XXI. Pilar Sada defensa una visió de museu territorial, que no es limita a un edifici, sinó que connecta diversos espais clau com: • La Necròpolis Paleocristiana • Les vil·les romanes dels Munts i de Centcelles • El Teatre Romà i l'Arc de Berà "Un museu no ha de ser un edifici contenidor amb parets que tanquen un patrimoni, sinó un museu obert i territorial." El Paper de la Dona i la Societat Es discuteix la creixent presència de les dones en càrrecs de responsabilitat política i cultural. Sada relata anècdotes sobre els obstacles de gènere que va trobar en el passat, especialment relacionats amb la maternitat i la conciliació. Malgrat això, es mostra optimista respecte al futur i celebra fites com la victòria de Michelle Bachelet a Xile. Qualitat vs. Quantitat en les Visites Sobre la gestió cultural, Sada critica el fet de valorar els museus només pel nombre de visitants. Tot i que el MNAT ha assolit xifres rècord (més de 140.000 visitants totals), ella prioritza l'experiència de qualitat i el benefici intel·lectual que l'usuari s'emporta a casa.

  • Entrevista a Josep Anton Burgessé: Port i Política - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    47'

    Entrevista a Josep Anton Burgessé: Port i Política

    Trajectòria Política i Professional El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgessé, repassa la seva llarga carrera que va començar l'any 1979 com a regidor. Burgessé explica els seus orígens en el sindicalisme i com la seva etapa municipal va donar pas a la gestió portuària, un àmbit que coneix des de l'any 1969. El Futur del Port de Tarragona Es discuteixen els plans d'expansió i els reptes de futur de la infraestructura: • Creixement cap al mar: El port ja no té espai terrestre i les futures expansions s'han de fer mar endins. • Impacte Ambiental: Burgessé subratlla que qualsevol projecte estarà condicionat pels estudis d'impacte ambiental i la preservació del litoral. • Projectes a llarg termini: Les obres que es planifiquen avui poden trigar fins a 25 anys a materialitzar-se. "El Port, tal com el tenim ara, s'està acabant. Hem de pensar en el Port del futur d'aquí a 25 anys." Urbanisme i Ciutat L'entrevista aborda temes crítics de la ciutat de Tarragona: • Façana Marítima: La necessitat de soterrar les vies del tren per eliminar el pas a nivell que divideix la ciutat. • Marina Port Tàrraco: Burgessé opina sobre l'estètica dels edificis construïts, considerant que potser són massa alts i han quedat "enxubats". • Creixement de la ciutat: L'aposta per una Tarragona que arribi als 150.000 habitants per poder oferir millors serveis. Reflexions Personals i Polítiques Burguessé reflexiona sobre el relleu generacional en la política local i la professionalització del sector. Tot i que admet una certa nostàlgia per la política municipal, se sent satisfet amb la seva tasca actual. L'episodi conclou amb un test ràpid de preguntes personals on destaca el seu desig frustrat de ser alcalde de la seva ciutat.

  • Vicenç Cañón: El teatre i la vida de faràndula - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    43'

    Vicenç Cañón: El teatre i la vida de faràndula

    Entrevista a Vicenç Cañón: Cultura i interpretació L'episodi d'avui de A quatre bandes (reduït a tres per l'absència de la Laura Roman) comença l'any amb la presència de Vicenç Cañón, una figura polifacètica de l'escena tarragonina que es defineix com a farandolero: actor, escriptor i director de teatre. Trajectòria i orígens • Cañón explica que la seva inclinació artística va néixer a l'escola, imitant professors. • El seu punt d'inflexió va ser en un poble de Badajoz, on va passar de ser un simple espectador a protagonista d'una obra teatral. • Ha treballat en àmbits molt diversos: des de l'animació a Port Aventura fins a la publicitat televisiva i sèries de TV3 com El cor de la ciutat. El teatre com a eina pedagògica El convidat destaca la seva passió per ensenyar teatre a nens i col·lectius de dones (com el grup 45 RPM). Per a ell, la clau no és només actuar, sinó entendre les coses: "No tothom sap ensenyar. Es pot tenir la carrera de mestre però no tenir el don. El nen ha de saber entendre les coses, no només aprendre-les." Crítica al sector cultural i la política Cañón es mostra molt crític amb la gestió cultural a Tarragona i el sistema de càstings a Barcelona: • Considera que molts cops el teatre és una màfia o depèn massa del clientelisme (fer passadissos). • Reivindica que els polítics s'haurien d'interessar pel material real de la ciutat en lloc d'esperar que els portin propostes. • Critica la manca de projecció exterior de Tarragona: > "És un delit que t'hagis de sentir avergonyit de no poder portar cap llibre de la teva ciutat a festivals internacionals." Reflexions sobre la fama i el futur del teatre • Admet que la televisió és el motor de la fama actual i que és difícil omplir teatres sense un "ganxo" televisiu. • Defensa que la cultura no pot ser només un negoci; un teatre públic s'ha de poder permetre perdre diners per oferir qualitat.

  • Evolució i records de les Festes de Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    43'

    Evolució i records de les Festes de Santa Tecla

    Balanç de l'Evolució de Santa Tecla (1986-2006) L'episodi analitza la profunda transformació de la Festa Major de Tarragona en les darreres dues dècades. Els tertulians recorden com, a mitjans dels anys 80, la participació era molt minsa i molts actes tradicionals encara no s'havien recuperat. De la Recuperació a la Massificació • L'any 1986 la festa tenia només 57 actes en 10 dies, una xifra inferior a la de festes menors actuals. • Es destaca la recuperació del Seguici Popular, amb fites com la presentació de l'Àliga el 1986 o el Lleó el 1993. • La transició d'una festa "buida" a una on espais com les escales de la catedral estan plenes de gom a gom. Icones de la Festa: Merchandising i Gastronomia • La samarreta de les festes, iniciada pel Ball de Diables amb només 50 unitats, s'ha convertit en un fenomen de masses que mou milers d'euros per a les entitats. • La Mamadeta (Chartreuse amb granitzat de llimona) s'ha consolidat com la beguda oficial, lligant la tradició del licor a la ciutat amb el consum festiu. "Santa Tecla és un pol d'atracció, no només per a la ciutat, sinó per a tot el Camp de Tarragona i més enllà." El Futur i el Relleu Generacional • La creació de la Santa Tecla Petita es considera un encert estratègic per garantir que els infants s'impliquin en la cultura popular des de ben petits. • S'esmenta la importància de la futura Casa de la Festa com a centre neuràlgic i pedagògic. • Els reptes actuals inclouen la gestió de la massificació i la necessitat de major pressupost per mantenir la qualitat dels espectacles de gran format.

  • L'ascens històric del Nàstic el 2001 i la febre grana - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    43'

    L'ascens històric del Nàstic el 2001 i la febre grana

    Un viatge a la memòria del Nàstic de Tarragona Aquest episodi especial commemora el llegendari ascens del Gimnàstic de Tarragona a la Segona Divisió A el 24 de juny de 2001, un moment que va canviar per sempre la relació entre la ciutat i el club. Amb la participació de l'entrenador Josep Maria Nogués i jugadors clau com José Antonio Gordillo i Santi Castillejo, es repassa una temporada plena d'adversitats i una gesta que va donar lloc a la coneguda Nàsticmania. El partit clau contra el Zamora El resum del partit definitiu destaca el patiment viscut al Nou Estadi fins a l'últim segon. Malgrat el domini local, la gran actuació del porter rival i la tensió de l'empat (que era suficient per pujar) van fer que l'afició acabés demanant l'hora. • La importància de la celebració a la Plaça de la Font amb més de 12.000 persones. • El sentiment de "descens social" que es va revertir, passant de 1.200 socis a omplir el camp de gom a gom. Els punts d'inflexió de la temporada La conversa analitza com un equip que estava a la part baixa de la classificació durant la primera volta va aconseguir una ratxa guanyadora imparable. • El drama de Conca: La mort del delegat Joaquín en el viatge de tornada del partit contra el Conquense va actuar com un factor d'unió i coratge per a la plantilla. • Canvi tàctic: La decisió de jugar amb tres defenses va ser clau per millorar el rendiment de l'equip. • > "La ciutat i l'afició de Tarragona volen el futbol; aquell dia es va crear una connexió que encara continua." El factor humà i el president García Es destaca la figura de José Luis García, el president que, en contra de la lògica habitual, va mantenir la confiança en Nogués i en els mateixos 22 jugadors sense fer fitxatges a l'hivern. L'episodi també recorda anècdotes curioses, com el fitxatge del francès Stéphane Rondelaere, que es va presentar al club amb un vídeo propi per convèncer l'entrenador.

  • 20 anys de castells i ràdio a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    47'

    20 anys de castells i ràdio a Tarragona

    Evolució i fites del món casteller L'episodi repassa les darreres dues dècades d'activitat castellera a la ciutat, coincidint amb el 20è aniversari de Tarragona Ràdio. Quatre representants de les colles locals (Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau) debaten sobre el passat, el present i els reptes de futur. Seguretat i innovació técnica El programa comença amb un tema d'actualitat: la introducció del casc casteller per a la canalla. Els convidats coincideixen que: • La tecnologia avança i la seguretat és una prioritat fruit d'estudis mèdics seriosos. • No es tracta d'una reacció impulsiva a accidents recents, sinó d'un treball de prevenció a llarg termini. • La pràctica s'ha professionalitzat amb la incorporació de fisioterapeutes i preparació física específica. El creixement de les colles i la ciutat Es recorda el moment d'eixamplament del panorama casteller amb la creació de les colles del Serrallo (1988) i Sant Pere i Sant Pau (1990). Aquest creixement va portar debats logístics sobre l'espai a les places: • Plaça de les Cols: Tot i ser incòmoda i petita, les colles defensen actuar-hi per tradició i pel caliu especial que s'hi genera. • Rivalitat històrica: Es rememoren anècdotes de la rivalitat dels anys 80 i 90, incloent-hi el famós conflicte del pilar caminant de la Mercè. Grans fites sonores El podcast recupera talls d'àudio històrics de les retransmissions de la ràdio: El primer 5 de 7 de Sant Pere i Sant Pau (1993). El primer 4 de 9 amb folre de la Colla Jove (1993). L'intent de 5 de 9 amb folre al Concurs de Castells de 1994, recordat com un moment de màxim tarragonisme on totes les colles van fer pinya conjuntament. La històrica diada de Santa Tecla de 1997 amb els pilars de 7. "A Tarragona va primar el tarragonisme per damunt de qualsevol rivalitat; totes les colles van acudir a la pinya del 5 de 9." El paper de les dones i el futur Es destaca la incorporació de la dona com el canvi més significatiu. Actualment, les dones ocupen posicions clau als pisos alts i mitjans, sent essencials per als castells de gama alta. Finalment, es reflexiona sobre el desgast que suposa passar d'unes 15 sortides anuals a les 40 actuals, fet que ha convertit el que era un hobby en un compromís gairebé obligatori.

  • Bona nit: Reflexions i salutacions nocturnes - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    45'

    Bona nit: Reflexions i salutacions nocturnes

    Introducció a la Nit L'episodi d'avui es caracteritza per una sèrie de salutacions cordials que marquen l'inici d'una sessió dedicada a la calma i al repòs. Els interlocutors centren la seva comunicació en el desig d'un bon descans. Dinàmica de la Conversa • Es repeteix de forma rítmica la salutació Bona nit. • Es busca establir un ambient de tranquil·litat. • L'estructura del diàleg és minimalista però constant. "Bona nit" Conclusió del Programa El podcast finalitza mantenint la mateixa tònica, reforçant el missatge de comiat per a l'audiència que es prepara per dormir. Es destaca la importància de les formes de cortesia en el tancament de qualsevol espai de comunicació.

  • Els aiguats del 1994 a Tarragona: Memòria i lliçons - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    46'

    Els aiguats del 1994 a Tarragona: Memòria i lliçons

    Els aiguats de 1994: Una catàstrofe a la memòria de Tarragona L'episodi d'avui de 20 anys de ràdio, 20 anys de ciutat commemora els dramàtics fets del 10 d'octubre de 1994, quan unes pluges torrencials van desbordar el riu Francolí i van causar danys incalculables a la ciutat, especialment als barris del Serrallo i Residencial Palau (Torres Jordi). Origen i magnitud de la catàstrofe El desastre no va ser causat per la pluja local, sinó per la acumulació d'aigua a les muntanyes de Prades i la conca alta del riu: • Es van registrar fins a 400-500 litres per metre quadrat en zones com La Mussara i Riudecols. • Es va produir un efecte tap al pont de La Riba a causa de troncs i sediments acumulats. • Quan el tap va cedir, va baixar una onada de xoc que va arrasar tot el que trobava al seu pas fins a la desembocadura. Impacte als barris i polígons Els representants veïnals recorden la impotència i la rapidesa del succés: • Torres Jordi: Els pàrquings es van inundar totalment, atrapant uns 300 vehicles. Els veïns van haver de ser evacuats cap a l'Estival Park i la Ciutat Residencial. • El Serrallo: L'aigua corria cap al mar però va causar greus desperfectes en magatzems de pescadors i plantes baixes carrer Lepant. • Polígon Francolí: Moltes indústries i tallers van quedar coberts per l'aigua, obligant a rescatar treballadors amb excavadores i zòdies. Polèmica i gestió de l'emergència L'episodi recull un intens debat sobre l'actuació de l'època: "Jo en aquell moment amb el senyor Maldonado m'hi vaig enfadar molt perquè no entenia com el riu es podia desbordar sense avís." La Carme Pedrol critica la lentitud i falta d'informació, mentre que Albert Magaroles i Josep Maldonado defensen que es va actuar amb els mitjans disponibles en una era on la Generalitat encara no tenia totes les competències en protecció civil. Lliçons i transformació posterior Avui dia, la situació és radicalment diferent gràcies a: • La instal·lació de sondes de control de cabal en temps real. • L'existència de plans municipals de seguretat inexistents el 1994. • La canalització i l'arranjament del riu Francolí, fruit de la pressió veïnal i nombrosos viatges a Madrid i Barcelona per reclamar inversions.

  • Gènesi i evolució de la Universitat Rovira i Virgili - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    47'

    Gènesi i evolució de la Universitat Rovira i Virgili

    Història i creació de la URV L'episodi explora el procés de transformació de la Divisió Setena de la Universitat de Barcelona en una entitat autònoma: la Universitat Rovira i Virgili (URV). Els convidats, Joan Martí Castell (primer rector) i Antoni González-Santmartí, detallen els reptes polítics i socials d'aquesta transició. Aspectes clau de la fundació • La necessitat de tenir un projecte universitari propi per a les comarques de la Catalunya del Sud. • La configuració de la comissió gestora, amb membres designats per la Generalitat de Catalunya i representants de diversos centres educatius. • El debat sobre el model territorial: es va descartar el model de campus aïllat per un model urbà per integrar la universitat en la vida de les ciutats. Les grans polèmiques: el nom i la ubicació L'elecció del nom va ser un punt crític. Malgrat que la lògica apuntava a Universitat de Tarragona, es va optar per honorar Antoni Rovira i Virgili, una decisió que va generar debats intensos sobre la identitat de la institució i la seva relació amb Reus. "No té cap sentit que hi hagi l'Universitat de Barcelona, la de Girona i la de Lleida, i Tarragona no tingui una universitat que es designi com a tal." Recerca i Infraestructures • La URV va néixer amb una mancança d'infraestructures molt greu, utilitzant espais precaris i fins i tot barracons. • Un moment simbòlic va ser l'enderrocament de les casernes militars el 1994 per construir el campus principal. • Des dels inicis, es va apostar per grups de recerca potents en àrees com la química, l'enologia i la paleontologia (amb el projecte d'Atapuerca). El futur de l'ensenyament superior L'episodi tanca amb una reflexió crítica sobre la qualitat de l'ensenyament. S'alerta sobre una possible massificació i la tendència de les universitats a convertir-se en una extensió de la secundària, destacant la importància de recuperar el valor de l'esforç i la recerca d'alta qualitat.

  • Commemoració dels 10 anys del Teatre Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    48'

    Commemoració dels 10 anys del Teatre Metropol

    Celebració del desè aniversari del Teatre Metropol Aquest episodi especial commemora els deu anys des de la reinauguració del Teatre Metropol de Tarragona el 10 de març de 1995. El programa reuneix protagonistes de l'escena cultural per recordar la recuperació d'aquest espai emblemàtic de l'arquitecte Josep Maria Jujol. La memòria de la inauguració Es recupera un document sonor on l'Oriol Grau i l'Anna presentaven l'acte inaugural, destacant: • El desig que el Metropol fos un teatre assequible per als artistes locals. • La transició d'un cinema degradat a un equipament cultural de primer ordre. • L'anècdota del Fogarill, una peça artística que va desaparèixer hores abans de l'estrena i va haver de ser recuperada "in extremis". L'arquitectura i el repte de la restauració L'arquitecte Josep Llinàs detalla el difícil equilibri entre la conservació de l'obra de Jujol i la funcionalitat moderna: • La decisió de mantenir l'escala original, tot i que limitava l'amplada de l'escenari. • El descobriment de tresors ocults durant l'obra, com pilars amb motius marins que havien estat tapiats. • La transformació de la platea originalment plana en una d'inclinada per millorar la visibilitat. Gestió i anècdotes de taquilla La Lluïsa Fuentes, cap de taquilles, explica l'evolució del públic i la tecnologia: • La consolidació d'una base fidel d'abonats que sovint mantenen la mateixa butaca des de fa una dècada. • La transició del sistema manual a la digitalització i la venda per internet (Cervicaixa). "El Metropol és un teatre de venda directa; la gent de Tarragona prefereix venir a la taquilla, parlar amb nosaltres i que els aconsellem la millor fila." El futur del teatre a Tarragona Es discuteix la imminent necessitat de l'estrena del Teatre Tarragona per complementar el Metropol, el qual ha hagut de fer funcions de "teatre nacional, parroquial i de fi de curs", forçant sovint la seva capacitat tècnica per encabir grans muntatges com l'obra del Teatre Nacional de Catalunya.

  • 20 anys de ràdio: L'atemptat d'ETA a Empetrol l'any 1987 - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    45'

    20 anys de ràdio: L'atemptat d'ETA a Empetrol l'any 1987

    Commemoració dels 20 anys de Tarragona Ràdio L'emissora municipal de Tarragona commemora la seva trajectòria amb una exposició a la Casa Canals, servint de marc per recordar els esdeveniments més impactants de les darreres dues dècades. El programa d'avui se centra en el record de la nit del 12 de juny de 1987, marcada per l'atemptat d'ETA contra el rack d'Empetrol. Relats i vivències en primera persona Diversos testimonis recorden el caos i la por viscuts durant aquella nit crítica: • Jordi Bertran descriu la sensació d'espant inicial i la visió de les flamarades des del polígon petroquímic sud. • Àngel Juárez destaca la manca d'informació inicial i la inquietud dels veïns dels barris de ponent davant la magnitud del foc. • Rosa Queralt recorda el paral·lelisme amb la tragèdia dels Alfacs i l'organització dels serveis d'urgències hospitalaris. • Josep Anton Burgassé posa l'èmfasi en l'heroïcitat dels bombers que treballaven sota les flames. El paper fonamental dels mitjans de comunicació Durant la crisi, la ràdio (aleshores Radio Fòrum) va esdevenir una eina essencial per a la població: • Va actuar com a element informatiu i, sobretot, de calma. • Va servir per a la reunificació familiar, permetent que la gent que havia fugit de la ciutat pogués saber on eren els seus parents. • Es van emetre missatges institucionals per evitar el col·lapse de les vies de comunicació, tot i que el caos circulatori va ser inevitable. Evolució i seguretat 20 anys després El debat final se centra en si la ciutat està millor preparada avui dia: • Millores tecnològiques: S'ha passat de cabines telefòniques i bateries que no funcionaven a una estructura de protecció civil molt més professionalitzada. • Cura sociològica: Els convidats debaten sobre la consciència del risc. Mentre que la indústria i els serveis han millorat la tècnica, encara hi ha desconfiança ciutadana sobre els plans d'activació i evacuació. • > "La ràdio li donarà respostes si el sistema de coordinació funciona, donant instruccions que la gent farà cas o no, però les tindrà." Conclusions sobre la gestió del risc L'episodi conclou que, tot i el trauma de l'atemptat, l'esdeveniment va forçar la creació de protocols més estrictes i una millor coordinació entre els cossos de seguretat, malgrat que la pedagogia sobre el risc químic continua sent una assignatura pendent a la ciutat.

  • Smart Park Tabacalera: El jardí vertical més gran d'Europa - episode art
    Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
    0'

    Smart Park Tabacalera: El jardí vertical més gran d'Europa

    El Futur dels Espais Verds a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona presenta l'Smart Park Tabacalera, un projecte revolucionari que combina sostenibilitat i disseny urbà. Característiques Principals Dimensions record: Compta amb 3.200 metres quadrats de jardí vertical, consolidant-se com el més gran d'Europa. Espai obert: Disposa de 8.000 metres quadrats de jardí horitzontal per al gaudi de la ciutadania. Tecnologia i Sostenibilitat: Implementa un sistema pioner de gestió intel·ligent de l'aigua. Impacte Ecològic "Un sistema pioner que permet estalviar fins a 26.000 litres d'aigua diaris." Aquest espai no és només un parc, sinó el jardí del futur situat al cor de la ciutat, prioritzant l'eficiència dels recursos naturals.

  • Música i llibres de Nadal a la Biblioteca Pública - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    14'

    Música i llibres de Nadal a la Biblioteca Pública

    Selecció de música i literatura nadalenca En aquest espai de la Biblioteca Pública de Tarragona, la Núria ens presenta una mostra monogràfica dedicada exclusivament al període de Nadal. L'objectiu és ambientar les festes a través d'una acurada selecció de materials audiovisuals i bibliogràfics que la biblioteca ha posat a disposició dels usuaris a la seva taula monogràfica. Recull musical: De la tradició catalana als clàssics americans La biblioteca ha incrementat el seu fons amb nous títols, tot i que manté els clàssics que tothom coneix. Entre les recomanacions musicals trobem: Nadales tradicionals: Interpretacions del Cor Madrigal i l'Escolania de Montserrat amb el disc El nostre Nadal. Estils lírics i d'autor: Destaquen el guitarrista Toti Soler amb Reconto i les Veus del Liceu amb Nadales del món. Panorama internacional: Reculls com Christmas Around the World o Christmas Spectacular, que inclouen veus icòniques com les de Frank Sinatra o Louis Armstrong. Versions populars: Des dels Villancicos d'Alfredo Kraus i Luis Miguel fins a propostes més alternatives com la de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Història i tradició escrita A banda de la música, s'han seleccionat llibres que exploren l'origen de la festa i la seva evolució: El cançoner nadalenc en català (1853-1951) de Carme Oriol Carazo: Un estudi exhaustiu sobre gairebé un segle d'interpretacions a Catalunya. El llibre de Nadal de Ramon Violant: Una obra que recull costums, creences i orígens, des del pessebre fins a les tradicions més paganes. "Les nadales mostren una gran vitalitat i creativitat; primer es difonien a través de fulls solts i després van passar als cançoners folclòrics." Per facilitar la consulta, la biblioteca ha elaborat un full informatiu que inclou tota la bibliografia i una explicació sobre l'evolució de la música popular i tradicional catalana.

  • Clubs de lectura: L'hivern del tigre i el carlisme - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    13'

    Clubs de lectura: L'hivern del tigre i el carlisme

    Resum de l'activitat del Club de Lectura de la Biblioteca Pública de Tarragona L'espai de ràdio rep l'Esteva Massalles, un dels coordinadors dels clubs de lectura de la biblioteca, per parlar de les activitats de tancament d'any i les propostes futures. L'eix central d'aquesta sessió és l'obra L'hivern del tigre d'Andreu Carranza. Una immersió en el carlisme La tria d'aquesta novel·la no és casual, ja que coincideix amb la commemoració dels 200 anys del naixement de Ramon Cabrera, el líder carlí conegut com el Tigre del Maestrat. Per aprofundir en el context, s'han organitzat dues activitats clau: Conferència històrica: El divendres 15, el catedràtic Josep Sánchez Cervelló oferirà una xerrada sobre la complexitat del segle XIX a Espanya i el moviment carlí. Trobada amb l'autor: El dia 19, l'escriptor Andreu Carranza visitarà la biblioteca per comentar la seva obra amb els lectors. Anàlisi de l'obra: L'hivern del tigre L'Esteva defineix el llibre com una novel·la d'aventures amb un rerefons històric rigorós però que també inclou elements de realisme màgic: "No només és una novel·la històrica, sinó que també té una part de màgica, amb concessions a bruixes i herbolaris." Es destaca la capacitat de Carranza per crear imatges potents de la geografia de l'Ebre i la seva habilitat per narrar episodis de la guerra civil decimonònica, que va ser especialment sangonosa i cruenta. Propostes per a l'any vinent La vitalitat del club de lectura es manté amb una agenda plena per al primer trimestre del nou any, que inclou: 1. Col·laboracions amb el Museu Nacional Arqueològic. 2. Lectures d'autors internacionals com Stefan Zweig. 3. L'anàlisi del fenomen de vendes La catedral del mar de Ildefonso Falcones.

  • Recomanacions literàries per a les festes amb la Biblioteca de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    22'

    Recomanacions literàries per a les festes amb la Biblioteca de Tarragona

    Propostes literàries per Nadal i el pont Cristina Barber, de la Biblioteca Pública de Tarragona, presenta una selecció de novetats editorials ideals per regalar o gaudir durant els dies de descans. La tria inclou gèneres variats, des de la novel·la històrica fins a la reflexió personal i l'humor. Novel·la històrica i intriga Intrigues de palau, de Maria Carme Roca: Guanyadora del Premi Néstor Luján, narra les lluites de poder de la reina Violant de Bar a la cort catalana del segle XIV. Inquisitio, d'Alfred Bosch: Guanyadora del Premi Prudència Bertrana, se situa a la València del segle XIX, on s'intenta restaurar la Inquisició davant l'alerta del progrés de la revolució industrial. Reflexions i autors mediàtics Un home de paraula, d'Imma Monsó: Una obra profunda sobre el dol i la pèrdua del company sentimental, escrita amb la sensibilitat i intel·ligència característica de l'autora. Coses meves, d'Albert Om: Recull d'articles breus i reflexions sobre la realitat actual (des de fets polítics fins a observacions quotidianes) amb un to directe i compromès. El secret de la felicitat, de Sebastià Serrano: Tot i la seva aparença senzilla, és un llibre que aprofundeix en el benestar personal. Humor i propostes originals Cuentos para regalar a personas originales, d'Enrique Mariscal: Fàbules i contes per a adults que fugen de la moralina tradicional. La petita història dels tractors en ucraïnès, de Marina Lewycka: Una novel·la molt divertida que barreja la història d'un vidu enamorat d'una immigrant amb la convivència cultural i el sentit de l'humor. "A la biblioteca intentem col·laborar per allargar la vida del llibre davant la gran pressió de les novetats."

  • Activitats i jocs literaris a la Biblioteca Pública de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    19'

    Activitats i jocs literaris a la Biblioteca Pública de Tarragona

    Actualitat i agenda de la Biblioteca Pública de Tarragona En aquesta sessió amb la Cristina Barber, s'han desgranat les múltiples propostes culturals per a la setmana, destacant la varietat de públics als quals van dirigides: Exposicions infantils: Amb motiu del Dia Internacional dels Infants, la sala infantil acull una mostra bibliogràfica especial. Formació digital: Tallers d'informàtica de nivell bàsic (internet i processador de textos). Contacontes: L'activitat "Contes petits com un gra de mill", a càrrec de Joan Abadia, adreçada a infants de fins a 4 anys. Teatre i Literatura: Representació de textos de Bertolt Brecht al Teatre el Magatzem per commemorar els 50 anys de la seva mort. Es tracta d'un muntatge popular on participen actors professionals i voluntaris del Club de Lectors. El joc del Saló del Llibre: Un repte de Màrius Serra S'ha presentat una iniciativa enginyosa lligada al II Saló del Llibre de Barcelona. El joc, ideat per l'escriptor Màrius Serra, consisteix en: 30 preguntes de comprensió: Tres preguntes sobre cadascun dels 10 llibres seleccionats (clàssics com El Petit Príncep, Mirall Trencat o Rayuela). Sistema de puntuació i pronòstic: Els participants han de puntuar els llibres i predir la valoració mitjana global amb quatre decimals per desempatar. Premis: El guanyador absolut obtindrà un viatge a Tessalònica (Grècia), i els finalistes rebran lots de llibres. "És un joc on s'ha de filar molt prim, especialment amb els decimals, però que estimula la lectura i el coneixement del nostre fons." Properament: Programa especial 20 anys de Tarragona Ràdio El pròxim dilluns 27 de novembre, l'espai de la biblioteca tindrà una versió estesa de dues hores i mitja. El programa s'emetrà in situ des de la biblioteca del carrer Fortuny per celebrar el vintè aniversari de l'emissora, amb rutes per les instal·lacions i el regal del llibre En Sintonia als assistents.

  • Activitats i Novetats a la Biblioteca de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    21'

    Activitats i Novetats a la Biblioteca de Tarragona

    En aquesta edició del programa, l'Anabel Lambre de la Biblioteca Pública de Tarragona ens apropa les últimes activitats i recomanacions literàries, destacant la interacció entre la literatura i l'escena. Agenda i Esdevveniments Cicle Literatura i Escena: Es destaca la col·laboració amb el Teatre Magatzem. El proper divendres 17 de novembre a les 20:00h tindrà lloc una xerrada-col·loqui sobre la figura de Bertolt Brecht, a càrrec del director teatral Ramon Simó. Club de Lectura: Tot i ser una activitat vinculada al club de lectura d'adults, l'acte està obert a tot el públic, recomanant reserva prèvia per limitació d'aforament. Recomanacions Literàries L'espai presenta una selecció heterogènia que inclou còmic, novel·la i relats curts: Còmic Modern: Gregory de Mark Hempel. Una obra cínica i crítica sobre el tractament de la salut mental vista a través dels ulls d'un nen en un manicomi. Narrativa Gallega Traduïda: Herba d'enamorar de Teresa Moure. Una obra que lliga tres històries de dones al voltant de la figura de Descartes, barrejant racionalisme amb coneixements populars i passió. Novel·la Històrica i Psicològica: La Higuera de Ramiro Pinilla. Un relat ambientat al País Basc sobre la culpabilitat i l'obsessió d'un ex-falangista amb la mirada d'un nen. Relats Curts: Cementiri de Butxaca de Ramon Solsona. Un recull de contes breus sobre la mort tractats amb una ironia magistral i una estructura que emula un cementiri real. "El còmic és una lectura diferent, s'ha de llegir d'una altra manera... té un llenguatge totalment diferent."

  • Tarragona en la literatura: Guia i visions literàries - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    15'

    Tarragona en la literatura: Guia i visions literàries

    La literatura amb segell tarragoní L'entrevista amb el bibliotecari Esteve Massalles gira al voltant de la creació de la guia titulada Tarragona en la literatura. Aquesta iniciativa pretén recollir obres de ficció i no ficció que tinguin el Camp de Tarragona com a escenari principal o taló de fons. Origen i col·laboracions La idea sorgeix del treball de Joan Cavallé, qui ha investigat les referències de la ciutat en la literatura universal. Es comparen les visions de Tarragona amb mitologies literàries com el Londres de Dickens o la Praga de Kafka. S'han identificat referències curioses en autors clàssics com Tirso de Molina o l'autora francesa Madame de Lafayette. Obres destacades de la guia Dins de la selecció de la Biblioteca Pública, es mencionen títols que van des de la novel·la històrica fins a la narrativa més actual: 1. "El Fortuny Retrobat" de Jordi Agràs: Una trama d'intriga sobre falsificacions d'art. 2. "Que els déus t'acompanyin" de Javier Aguilar: Recreació de la vida de l'auriga Eutiques a l'època romana. 3. "Vampiria Sun" de Pep Blay: Una proposta moderna amb una atmosfera de nit i vampirisme. 4. "Raïms i serments": Obra que retrata el naixement del cooperativisme a Barberà de la Conca. Altres gèneres i accés "Més allà de la qualitat literària, fa gràcia veure com els autors interpreten el nostre paisatge, sigui de forma real o inventada." El resum també destaca la presència de cròniques locals (com les de Baixeres o Pladellorens) i llibres d'assaig històric. La guia, que consta de 32 pàgines, està disponible tant en format físic a la biblioteca com per a la seva descàrrega a Internet.

  • La gestió de la Biblioteca Pública del segle XXI - episode art
    Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
    20'

    La gestió de la Biblioteca Pública del segle XXI

    Nou model de gestió per a les biblioteques públiques Rosel Lozano, directora de la Biblioteca Pública de Tarragona, presenta el seu llibre "La Biblioteca Pública del segle XXI: atendiendo clientes, movilizando personas". L'obra recull el corpus teòric i l'experiència pràctica de l'autora durant més de 25 anys, plantejant una transformació radical en la manera de gestionar els serveis públics. Eixos fonamentals de la proposta Lozano sosté que l'èxit d'una organització no depèn de la màgia ni de la tecnologia per se, sinó de dos pilars bàsics: El ciutadà com a client: Es proposa un canvi de mentalitat on l'usuari és vist com un client que finança el servei amb els seus impostos. Això implica que té dret a exigir no només serveis de qualitat, sinó també agilitat i eficiència en els tràmits. El talent del personal: El personal és l'element més important. L'autora defensa un model basat en l'autonomia, la delegació i la creació d'una cultura organitzacional forta on la iniciativa personal i el treball en equip passin per davant per jerarquies rígides. Col·laboració i xarxes socials El resum destaca que les biblioteques ja no poden treballar soles. Cal crear sinergies reals amb altres entitats: Institucions: Col·laboracions amb museus, el Consorci de Normalització Lingüística o teatres. Espai plural: La biblioteca esdevé un reflex de la societat, acollint des de nens i estudiants fins a immigrants i gent gran, oferint serveis que van des de l'accés a internet fins a la recerca especialitzada. Crítica al model burocràtic L'autora critica el paradigma burocràtic que sovint frena la innovació en l'administració pública. Mitjançant anècdotes personals (com una visita fallida a la Biblioteca Nacional), s'emfatitza la importància de complir les expectatives del ciutadà i la necessitat d'escoltar i respondre de manera constructiva a les reclamacions. "Sense confiar en les persones, sense formar un bon equip de treball i sense considerar els ciutadans realment com els teus aliats, no anem enlloc."