Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

episodis

2017-2040 de 4305

Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
1'
Un Comiat Reiterat i Persistent per a Demà
Resum del Contingut El contingut d'aquest document és una seqüència repetitiva orientada al comiat, centrada exclusivament en la frase "Fins demà!". S'observa una estructura cíclica que reforça la intenció de retrobada en el futur immediat. Punts Clau de la Interacció Repetició constant: El missatge s'emet exactament cada 30 segons. Continuïtat: La brevetat suggereix que l'emissor vol tancar el contacte de manera cordial però clara. Temporalitat: Es fa una referència explícita al dia següent. "Fins demà!" Aquesta expressió marca el final de la sessió actual i estableix una expectativa de continuïtat per a la propera jornada.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
2'
Recull de comiat: Expressions de comiat reiterades
Resum de la sessió El contingut d'aquesta sessió es caracteritza per la seva simplicitat i la reitiració constant d'una mateixa fórmula de tancament social. Al llarg de la seqüència, s'expressa la voluntat de retrobament per al dia següent. Punts clau del missatge L'ús del comiat formal i directe. La temporalitat definida per a una trobada futura: demà. La naturalesa cíclica del missatge durant l'interval de temps registrat. "Fins demà!" Aquesta expressió subratlla un tancament comunicatiu clar, indicant que no hi haurà més interaccions durant la jornada actual.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
2'
Acomiadament reiterat: Fins demà!
Resum de la sessió L'episodi consisteix en una sèrie de salutacions de comiat que es repeteixen de manera sistemàtica cada trenta segons. Aquest patró suggereix una finalització d'etapa o una tancada de sessió recurrent. Punts clau del contingut Consistència temporal: Les intervencions es produeixen exactament en intervals de 30 segons. Missatge unificat: L'única expressió utilitzada és "Fins demà!", indicant una clara voluntat de retrobament futur. Ritual de tancament: El text actua com un mecanisme de finalització formal. "Fins demà!" Aquestes paraules subratllen la importància de la continuïtat i la periodicitat en la interacció entre els interlocutors.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
2'
Acomiadament repetitiu i breu
Anàlisi del contingut El text presentat és una seqüència repetitiva d'una mateixa expressió de comiat. No hi ha un desenvolupament narratiu ni intercanvi d'idees complex. Característiques de la interacció Consistència: L'enunciat es manté idèntic en cada interval temporal. To: Es tracta d'un missatge de cortesia o finalització de jornada. Estructura: Dividit en segments de 30 segons. "Fins demà!" En resum, el contingut és una fórmula de comiat reiterada que marca el tancament d'una activitat o comunicació.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
1'
Salutació Nocturna Reiterada
Anàlisi de l'Intercanvi Aquest breu fragment mostra una sèrie de salutacions nocturnes entre els participants. Tot i la seva senzillesa, el diàleg estableix un marc de cortesia bàsica i reconeixement mutu en un context de final de jornada. Punts clau de la interacció: Repetició de la fórmula: L'ús constant de la frase "Bona nit" per marcar l'inici o el tancament de la comunicació. Ritual social: Es manté una estructura de resposta simètrica entre els interlocutors. Consistència temporal: Totes les intervencions se succeeixen de manera pausada cada 30 segons. "Bona nit" En resum, es tracta d'una seqüència d'obertura o comiat estàndard que prioritza el protocol social.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
2'
Sessió de Benvinguda i Agraïments Inicials
Introducció i Recepció El contingut d'aquesta sessió se centra exclusivament en una sèrie d'agraïments reiterats, marcant l'inici d'una interacció o esdeveniment formal. L'emissor utilitza un to cordial i directe per establir una connexió positiva amb l'audiència. Punts Clau de la Intervenció Reconeixement continu: S'emfatitza la gratitud en múltiples intervals de temps per assegurar que tots els assistents se sentin benvinguts. Cortesia institucional: L'ús constant de la fórmula de cortesia denota un protocol de comunicació estructurat. Preparació de l'entorn: Aquesta fase serveix com a preàmbul abans d'entrar en detalls més tècnics o temàtics. "Gràcies!" Aquesta expressió, tot i la seva simplicitat, constitueix l'eix central del fragment, demostrant la importància de la validació mútua en la comunicació de grup.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
0'
Tàrraco: La Capital de l'Imperi Romà sota August
El protagonisme de Tàrraco a l'Imperi L'antiga ciutat de Tàrraco (l'actual Tarragona) va tenir un paper absolutament central en la història de l'antiga Roma. Durant un període de dos anys, aquesta ciutat catalana no només va ser una colònia pròspera, sinó que es va convertir en la capital de facto de tot l'Imperi Romà. Els motius del trasllat de la cort Entre els anys 26 i 25 aC, l'emperador August va decidir traslladar la seva residència i el seu govern a Tàrraco per motius estratègics: Direcció militar: Necessitava un punt logístic proper per dirigir les Guerres Càntabres. Control territorial: L'establiment a la península Ibèrica permetia una gestió més directa del conflicte al nord. Un centre de diplomàcia mundial Durant aquesta estada, Tàrraco va ser el centre neuràlgic del poder romà. El text destaca que: "L'emperador va governar l'imperi des de Tàrraco i va ser freqüent el fet de rebre ambaixades dels països més llunyans." Aquesta activitat diplomàtica subratlla la importància de la ciutat com a seu de l'auctoritas imperial, on s'acollien delegacions estrangeres que, d'altra manera, haurien hagut de viatjar fins a Roma.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
0'
La llegenda de la palmera de l'altar d'August a Tàrraco
El prodigi de l'altar de l'emperador Segons expliquen les cròniques de l'antiga Tàrraco, es va produir un esdeveniment considerat miraculós en un altar dedicat a l'emperador August: el creixement espontani d'una palmera en la seva estructura. Aquest fet va ser interpretat pels tarragonins com un senyal diví de gran rellevància. La resposta de l'emperador August Quan una delegació de ciutadans va viatjar per comunicar la notícia a l'emperador, esperant una reacció de sorpresa o devoció, es van trobar amb una resposta carregada d'ironia i pragmatisme romà: "Com es nota, cal fer-ho servir poc." Amb aquest comentari, August suggeria que, si hi creixia vegetació, era perquè l'altar no s'utilitzava prou per als sacrificis i deures rituals. Commemoració numismàtica Tot i la reacció indiferent de l'emperador, el succés va quedar gravat en la història i la cultura local: Es van batre monedes durant l'època de Tiberi per commemorar-ho. En el revers d'aquestes peces apareix clarament la imatge de l'altar amb la palmera. La palmera era considerada l'abraç sagrat d'Apol·lo, la divinitat protectora d'August.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
0'
El Teatre Romà de Tarragona: Història i Llegat
Descobriment i Singularitat El teatre romà de Tarraco destaca per ser l'únic exemplar d'aquesta tipologia arquitectònica conegut actualment a tota Catalunya. La seva preservació ens permet entendre millor l'urbanisme llatí i la importància de l'oci en la societat romana. Arquitectura i Ubicació Cronologia: Es creu que la seva construcció va tenir lloc durant l'època de l'emperador August. Emplaçament: Està situat estratègicament a prop del fòrum de la ciutat, el centre neuràlgic de l'activitat pública. Troballes: Durant les excavacions s'han recuperat peces d'alt valor artístic, com ara escultura imperial monumental. Evolució i Declivi L'edifici va mantenir la seva activitat fins al segle III, moment en què va perdre la seva funció davant l'aparició o reforma d'altres espais públics. En aquest context de canvi: "L'amfiteatre va ser monumentalitzat mentre el teatre deixava de funcionar." Aquest canvi reflecteix l'evolució dels gustos de la població i les prioritats urbanístiques de l'època romana tardana.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
0'
Tarraco: Capital Romana i Patrimoni de la Humanitat
L'Esplendor de l'Antiga Tarraco Aquesta càpsula informativa destaca la importància històrica de Tarragona com un dels nuclis neuràlgics de l'Imperi Romà. La ciutat no només va ser un assentament rellevant, sinó que va ostentar una posició de poder polític i administratiu sense precedents a la regió. Punts Clau de la Importància Històrica Capital de Província: Tarraco va exercir com a capital de la província Hispania Citerior Tarraconensis. Extensió Territorial: Aquesta província era la més gran de l'imperi, ocupant més de la meitat de la península ibèrica. Reconeixement Global: Gràcies al seu llegat arquitrectònic i històric, és reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat. "Sabies que Tarraco va ser la capital de la província més gran de l'imperi romà?" L'herència romana de la ciutat continua sent un dels pilars de la seva identitat cultural i un testimoni del seu passat gloriós sota el domini de Roma.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
0'
L'Origen i Evolució Històrica de la Tarraco Romana
La Fundació i el Context Històric de Tarraco L'inici de la influència romana a la península Ibèrica té en la ciutat de Tarraco un dels seus eixos vertebradors. El text explora les arrels d'aquest assentament clau, destacant moments decisius en la seva consolidació política i militar. Punts Clau de l'Evolució: El conflicte bèl·lic: Es remarca la importància de la victòria de les tropes de Cèsar contra les de Pompeu, un fet que va marcar el destí de la ciutat. La identitat onomàstica: Un dels aspectes més fascinants és la incertesa sobre l'origen de la seva denominació. "El nom de Tarracó encara és objecte de discussió entre historiadors i filòlegs." Aquesta dualitat entre el passat gloriós i el misteri etimològic fa de la ciutat romana un camp d'estudi essencial per entendre la romanització de la Mediterrània occidental.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
0'
L'origen romà i militar de la ciutat de Tarracó
L'arribada dels romans a Tarragona L'origen de l'actual ciutat de Tarragona es remunta a un context d'enfrontament bèl·lic internacional: la guerra contra els cartaginesos liderats per Aníbal. La fundació del campament militar L'any 218 a.C., el general romà Neu Corneli Escipió va desembarcar a la zona amb les seves legions. Els fets clau d'aquest assentament inicial són: La creació d'un campament militar fortificat com a base d'operacions. L'establiment d'un punt estratègic que, amb el pas del temps, es transformaria en la ciutat de Tarracó. La vinculació directa de la ciutat amb la dinastia dels Escipions. El llegat històric La importància d'aquesta fundació és tan rellevant que l'historiador Plini la va immortalitzar amb una frase cèlebre que defineix l'essència de la localitat: "Tarraco scipionum opus" (Tarragona és obra dels escipions) Actualment, aquest passat romà ha estat reconegut globalment, convertint Tarragona en Patrimoni de la Humanitat.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
0'
La conquesta de Cartagonova des de Tarracó
La Campanya de Publi Corneli Escipió a Hispània L'any 211 aC, després de la mort dels germans Escipions a mans dels cartaginesos, la situació romana a la península era crítica. L'arribada de Publi Corneli Escipió, conegut posteriorment com l'Africà, a la ciutat de Tarracó va marcar un punt d'inflexió decisiu en la Segona Guerra Púnica. Estratègia i aliances clau Per dur a terme la seva ofensiva, Escipió no només va comptar amb les seves quatre legions, sinó que va realitzar accions polítiques i logístiques fonamentals: Va convocar una assemblea amb els aliats indígenes per assegurar el suport local. Va comptar amb la col·laboració de pescadors de Tarracó, que van tenir un paper rellevant en la intervenció sobre la ciutat enemiga. El final de la presència cartaginesa L'ofensiva llançada des de Tarragona va tenir objectius clars i exitosos que van canviar el curs de la història a la regió: Conquesta de Cartagonova: La presa de l'actual Cartagena va suposar la pèrdua de la principal base militar i logística dels cartaginesos a Hispània. Presa de Gades: L'expansió posterior cap al sud va culminar amb el domini sobre l'actual Cadis. "Aquesta ofensiva va significar la fi de la presència cartaginesa a la península." Finalment, aquest relat referma la importància històrica de Tarragona com a seu del poder romà, ciutat que avui és reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
0'
Les Muralles de Tarraco: Origen i Grandesa
El Patrimoni Militar de Tarraco Les muralles de Tarragona representen una de les fites més significatives de l'arquitectura militar a l'antiguitat. Aquest monument destaca per ser la construcció romana més antiga que es conserva a tota la Península Ibèrica. Característiques i Evolució Origen històric: Les obres es van iniciar a finals del segle III aC, sent el primer gran projecte defensiu de l'època. Dimensions originals: En el seu moment de màxima esplendor, el recinte fortificat disposava d'un perímetre que superava els 4 quilòmetres d'extensió. Estat de conservació: Actualment, es conserva aproximadament 1 quilòmetre de les muralles originals, un tram que encara imposa per la seva robustesa. "Tarragona, patrimoni de la humanitat." Importància Històrica Aquesta estructura no només és un símbol de la ciutat, sinó que es considera un dels recintes emmurellats més importants de tot el món romà antic, motiu pel qual forma part del complex declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
0'
El paper estratègic de Tàrraco en la campanya de Juli Cèsar
L'aliança històrica entre Tàrraco i Cèsar Aquest segment històric destaca el paper fonamental que va tenir l'antiga ciutat de Tarracó (actual Tarragona) durant la guerra civil de la República Romana. En el marc de l'enfrontament entre Juli Cèsar i Pompeu el Gran, la ciutat va decidir alinear-se amb el primer, oferint un suport logístic clau. Logística i campanya militar El suport tarragoní es va centrar en punts estratègics per a l'èxit bèl·lic: Proveïment de recursos: La ciutat va subministrar gra a les tropes de Cèsar, garantint la subsistència de l'exèrcit. Context bèl·lic: Aquest ajut va ser determinant per a la campanya militar a la zona d'Hilerda (l'actual Lleida) l'any 49 a.C. Conseqüències polítiques Un cop aconseguida la victòria sobre les forces pompeianes, Cèsar va utilitzar la ciutat com a centre administratiu de càstig i recompensa: "Cèsar va reunir a Tarracó una assemblea de ciutats en la qual va repartir recompenses i càstigs." Aquest acte referma la importància de la ciutat com a capital de facto i aliada preferent de l'imperi naixent.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
0'
L'enigma de Qesse: Els orígens de Tarragona
Els antecedents de Tarraco Abans de l'establiment de l'imperi romà a la península Ibèrica, el territori de l'actual Tarragona ja acollia un nucli urbà rellevant. Aquesta localització estratègica no va ser descoberta pels romans, sinó que ja estava habitada per un poble autòcton. La ciutat de Qesse L'element central d'aquesta revelació històrica és la ciutat de Qesse, un assentament ibèric que servia com a nucli principal de la zona abans de la conquesta. Les dades clau sobre la seva ubicació són: Predecessora directa: Es considera l'antecedent immediat de la ciutat romana. Ubicació geogràfica: Segons els indicis arqueològics, estaria situada en l'entorn de l'actual carrer Sevilla i la plaça d'Abraus. "Sabies que abans de l'arribada dels romans existia una ciutat ibèrica anomenada Qesse?" Aquest llegat subratlla la importància històrica de la regió, que ha estat reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
24 d’abr. del 2012
1'
Viatge a Tàrraco amb el poeta Lúcia Neuflorus
Benvinguda a la Tàrraco Romana En aquest episodi, ens endinsem en la història a través de la veu de Lúcia Neuflorus, un poeta d'origen africà que ens acompanya en un recorregut per la riquesa de l'antiga Tàrraco. Després de patir la discriminació de l'imperi de Domicià, Neuflorus troba en aquesta ciutat un refugi ideal pel seu clima excepcional i l'honestedat dels seus habitants. Els eixos del programa El programa Les Rutes de l'Imperi es presenta com una proposta setmanal a Tarragona Ràdio per excavar en el passat i connectar-lo amb el present. Els seus objectius principals són: Aprofundir en la vida quotidiana: Descobrir com vivien realment els nostres avantpassats romans. Divulgació històrica: Analitzar publicacions i restes arqueològiques, fent el que anomenen "fer parlar les pedres". Interactivitat: Combinar la història amb les notícies d'actualitat i el debat a través d'internet. "L'imperi domicilià és així. Desenganyat per aquest fet, vaig emprendre viatge per la Mediterrània." Horaris d'emissió L'espai s'emet cada dimecres a la sintonia de la ràdio de la ciutat en dues franges: De 4 a 5 de la tarda. A les 11 de la nit.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
20 d’abr. del 2012
0'
Retransmissió del Nàstic vs. Alcorcón a Tarragona Ràdio
Detalls de la retransmissió esportiva Tarragona Ràdio presenta la cobertura en directe del proper partit de lliga del Gimnàstic de Tarragona. L'emissió se centrarà en l'enfrontament entre el Nàstic i l'Alcorcón des del Nou Estadi. Horari i canals de seguiment Data i hora: El diumenge a partir de les 18:45h (tres quarts de set de la tarda). Plataforma principal: A la sintonia habitual de Tarragona Ràdio i a través del seu portal web oficial. Participació de l'audiència L'emissora aposta per la interactivitat amb els oients a través de diversos canals: Xarxes Socials: Comentaris i opinions via Facebook i Twitter. Correu electrònic: Contacte directe a través de l'adreça [email protected]. "Aquest diumenge... viurem en directe una altra jornada del Campionat de Lliga amb el millor equip de la ràdio."
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
20 d’abr. del 2012
0'
Comiat i finalització de la sessió
Tancament de la Trobada L'episodi conclou amb un intercanvi breu de comiats entre els participants. No s'aborda cap contingut temàtic addicional, centrant-se exclusivament en la finalització de la sessió programada. Punts clau de la interacció: S'utilitza la fòrmula de cortesia habitual per expressar la voluntat de retrobar-se el dia següent. La comunicació és directa i concisa, marcant el punt final de la jornada. "Fins demà!" Aquesta expressió subratlla la continuïtat de la feina o de la relació entre els interlocutors en un marc temporal proper.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
12 d’abr. del 2012
0'
Retransmissió del Derbi Sabadell-Nàstic a Tarragona Ràdio
Detalls de la Retransmissió Esportiva Tarragona Ràdio presenta la cobertura en directe del proper derbi català de lliga. L'esdeveniment tindrà lloc aquest dissabte sant en un escenari emblemàtic del futbol català. Equip de Transmissió i Horaris La narració i l'anàlisi comptaran amb un equip de professionals format per: * Jordi Blanc i Quim Pons en la narració principal. * L'anàlisi tècnica i els comentaris d'Àngel Garcia. * La coordinació general a càrrec de Teresa Ortega. L'emissió començarà a les 17:00h (5 de la tarda) des de l'estadi de la Nova Creu Alta. Participació i Canals de Difusió Es fomenta la interacció amb l'audiència mitjançant diversos canals digitals: 1. Xarxes socials com Facebook i Twitter. 2. Correu electrònic: sempre-nà[email protected]. 3. Escolta en línia a través del portal oficial tarragonaradio.cat. "Aquest dissabte sant, tarda de futbol a la sintonia de Tarragona Ràdio." L'emissió estarà disponible tant per la ràdio convencional com per internet de forma simultània.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
12 d’abr. del 2012
0'
Línia directa amb l'alcalde a Tarragona Ràdio
Connectant la Ciutadania amb l'Ajuntament Aquest dijous, 12 d'abril, l'emissora municipal ofereix un espai de participació directa on els ciutadans poden interactuar amb l'alcalde per traslladar-li les seves inquietuds. Canals de Comunicació S'han habilitat diverses vies per facilitar la participació tarragonina: Correu electrònic: Es poden enviar consultes prèvies a [email protected]. Telèfon en directe: Durant l'emissió del programa, es pot trucar al 977 24 47 67. Detalls de l'Emissió L'espai se celebrarà a les 12:00h del migdia a Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat. Aquest format permet: Realitzar preguntes directes. Exposar queixes puntuals sobre el municipi. Fer comentaris o suggeriments de millora. "Si vols fer qualsevol pregunta, consulta, comentari o queixa, utilitza el correu electrònic... o truca a l'hora del programa."
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
12 d’abr. del 2012
0'
Mones de Pasqua i Xocolata a la Pastisseria Trill
Les Mones de Pasqua a Tarragona La Pastisseria Trill presenta la seva col·lecció de mones de Pasqua per a la temporada actual, destacant-se com un referent de tradició i dolçor a la ciutat de Tarragona. L'establiment ofereix una gran varietat de dissenys que s'adapten a tots els gustos infantils i esportius. Varietat de Temàtiques Entre les opcions disponibles per personalitzar les mones, es troben personatges i motius populars com: Personatges infantils: Els Barrufets, Monster High, Bob Esponja o Pocoyo. Temàtica esportiva: Equipacions del Nàstic de Tarragona o del FC Barcelona. Qualitat i Tradició L'element central de l'oferta és la xocolata d'alta qualitat, que és el producte estrella que "torna boig" als clients. La pastisseria combina les creacions més modernes amb les mones més tradicionals per garantir un dia inoblidable. "Vine i tria la teva mona de Pasqua, a la pastisseria Trill!" Informació de Contacte Per realitzar les comandes, els clients poden dirigir-se a: Adreça: Carrer Pini Soler, número 24, Tarragona. Telèfon de reserves: 977 21 83 10.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
12 d’abr. del 2012
0'
Mones de Pasqua i tradició a la Pastisseria Trill
Celebració de la Pasqua a Tarragona La Pastisseria Trill presenta la seva col·lecció de mones de Pasqua per a aquesta temporada, destacant per la seva varietat i personalització. L'establiment ofereix opcions que s'adapten a tots els gustos, des dels personatges infantils actuals fins a les preferències esportives més locals. Varietat de figures i temàtiques Personatges infantils: Disponibilitat de figures de Monster High, Bob Esponja, Pocoyó i els clàssics Barrufets. Passió esportiva: Mones dedicades a l'afició del Nàstic de Tarragona i del FC Barcelona. Xocolata de qualitat: Elaboracions pensades per als amants de la millor xocolata, combinant tradició i dolçor. Informació de contacte i comandes "Vine i tria la teva mona de Pasqua. A la pastisseria Trill tenim totes les que vols." Per tal de garantir un dia inoblidable, la pastisseria convida als clients a realitzar les seves reserves directament al seu local o per via telefònica: Ubicació: Carrer Pinisoler, número 24, Tarragona. Telèfon de reserves: 977-218310.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
12 d’abr. del 2012
0'
Programació Especial Divendres Sant a Tarragona Ràdio
Cobertura Especial de la Setmana Santa Tarragonina Tarragona Ràdio presenta una programació especial per al Divendres Sant, amb l'objectiu d'apropar a tots els oients els moments més vibrants i emotius de la celebració religiosa i cultural més important de la ciutat. Actes Destacats de la Jornada La transmissió es dividirà en dos grans blocs horaris per cobrir els esdeveniments principals: A partir de les 17:00h: Seguiment de la recollida dels misteris des de l'Església de Nazaret. L'itinerari inclourà punts emblemàtics com la Baixada de la Peixateria i el Cós del Bou. A partir de les 20:00h: Retransmissió en directe de la Processó del Sant Enterrament, iniciant el recorregut des del Palau Arquebisbal. "Una programació especial per viure en directe el gran dia de la Setmana Santa." L'Experiència de la Ràdio Local Amb aquesta iniciativa, la ràdio de la ciutat referma el seu compromís amb les tradicions locals, oferint una experiència immersiva per a aquells que no puguin desplaçar-se o que vulguin complementar la seva vivència amb els comentaris i detalls de la narració radiofònica.