Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1993-2016 de 4305
  • Tarragona 2012: L'inici de la Capital de la Cultura - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    20'

    Tarragona 2012: L'inici de la Capital de la Cultura

    Presentació de l'acte inaugural: "Som Llamp, Som Cruïlla" L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta l'espectacle que donarà el tret de sortida a Tarragona com a Capital de la Cultura Catalana 2012. Marc Chornet, director de l'acte, i Teresa Valls, col·laboradora, expliquen els detalls d'una proposta que busca integrar la cultura en l'experiència quotidiana dels ciutadans. Eixos principals de l'espectacle: El concepte de "Cruïlla": L'acte s'estructura com un punt de trobada entre diverses disciplines artístiques (música, teatre, dansa, pintura i fotografia) i entre diferents generacions d'artistes. La filosofia del "Llamp": El títol fa referència a un fragment literari de Cosme Vidal, que defineix el caràcter tarragoní com la "gent del llamp", reivindicant la identitat pròpia i l'arrel de la ciutat. Interdisciplinarietat i col·laboració: L'espectacle compta amb la participació d'uns 300 artistes, barrejant figures consolidades amb alumnes en formació d'escoles locals. "Vam intentar imaginar què passaria si l'experiència quotidiana de passejar per Tarragona fos vista des d'una mirada artística." Detalls pràctics i producció: Data i lloc: L'espectacle tindrà lloc el dissabte 25 de febrer a les 20h a l'Auditori August del Palau de Congressos. Participants destacats: Entre molts altres, hi participaran en Josep Maria Rosselló (pintura en directe), la Camerata XXI, el Cor Ciutat de Tarragona, l'Albert Guinovart i grups de cultura popular com els Dames i Vells. Accés: L'entrada és gratuïta amb invitació, que es pot recollir a partir del 16 de febrer a la Casa Castellarnau, Casa Cefes o via el sistema Tarracòtic.

  • Èxit de la Sala Trono: Pròrrogues i Expansió - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    19'

    Èxit de la Sala Trono: Pròrrogues i Expansió

    En aquesta conversa amb el programador de la Sala Trono, Joan Negrié, s'analitza l'excel·lent moment que viu l'espai teatral tarragoní gràcies al suport massiu del públic, tot i les dificultats amb el finançament públic. Produccions d'èxit a Tarragona Bilderberg Club Cabaret: Aquesta producció pròpia ha estat un èxit aclaparador, prorrogant-se durant dos mesos i mig. Es tracta d'un espectacle musical, de màgia i paròdia sobre les elits poderoses del món on el públic actua com a jutge. Resten les últimes funcions amb la incorporació de Fermí Fernández. Marató de Nova York: L'obra, protagonitzada pel mateix Joan Negrié i Albert Triola, continua omplint la sala. La particularitat de l'obra és que els actors es passen una hora sencera corrent a l'escenari mentre reflexionen sobre la vida. Internacionalització i noves fronteres L'activitat de la Sala Trono traspassa els límits locals amb fites rellevants: * L'espectacle de dansa i poesia Una del montón s'ha representat amb èxit al Círculo de Bellas Artes de Madrid. * El musical Killer, creat el 2010, s'estrenarà a Xipre el proper 29 de febrer en una versió adaptada a l'idioma local. Futur i sostenibilitat econòmica "És impossible que una sala tan petita es mantingui només amb les taquilles; el suport públic és bàsic i necessari." Nova producció: S'inicia l'assaig de Parlour Song, una coproducció amb el CAER de Reus dirigida per Magda Puyo, que farà temporada al Teatre Goya de Barcelona abans d'arribar a Tarragona al maig. Situació financera: Malgrat l'èxit de públic (amb entrades a preu mitjà de 12€), la sala busca desesperadament patrocini privat per garantir la programació més enllà del mes de maig, atesa la manca d'ajuts de l'administració.

  • L'èxit de Txaber Allué: El Cocinero Fiel i la cuina de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    20'

    L'èxit de Txaber Allué: El Cocinero Fiel i la cuina de Tarragona

    Entrevista a Txaber Allué, el creador d'El Cocinero Fiel En aquesta conversa, Txaber Allué explica la seva trajectòria com a vídeoblogger gastronòmic, una aventura que va començar fa gairebé cinc anys amb una recepta de truita de patates i que s'ha convertit en un referent global amb més de 350 videoreceptes. Claus de l'èxit digital L'èxit del seu canal es basa en diversos pilars fonamentals que el diferencien d'altres formats: Protagonisme de la recepta: A diferència dels models americans on el cuiner parla molt, ell aposta per vídeos curts on només es veuen les mans i el procés, facilitant l'aprenentatge directe. Llenguatge proper: Com que no és cuiner professional, utilitza un vocabulari planer i estris que tothom té a casa, evitant tecnicismes innecessaris. Interactivitat i comunitat: El blog actua com un node de coneixement on els seguidors aporten solucions i trucs. "Jo aprenc cada setmana una cosa gràcies als comentaris de la gent que s'anima i em dóna consells." Promoció de la gastronomia de Tarragona Actualment, Allué col·labora amb el Patronat de Turisme de Tarragona i el col·lectiu Tarragona en Essència per promocionar els restaurants locals. Aquesta iniciativa consisteix en: Enregistrar videoreceptes directament a les cuines de restaurants emblemàtics. Adaptar plats de carta perquè es puguin replicar fàcilment a les llars. Difondre el patrimoni gastronòmic (com el romesco) a una audiència global a través de Twitter i Facebook. Filosofia i futur Tot i el volum de seguidors (més de 13.000 a Twitter i 21.000 a Facebook), Allué manté l'esperit d'aficionat. Gaudeix de tot el procés: des de la tria dels productes al mercat fins a l'edició del vídeo i la música. Reivindica la cuina casolana feta amb calma i sense la pressió de la restauració professional.

  • Onada de fred i evolució de la grip a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    10'

    Onada de fred i evolució de la grip a Tarragona

    L'impacte de l'onada de fred a la salut Després de gairebé dues setmanes d'una intensa onada de fred siberià amb temperatures de fins a 12 i 15 graus sota zero a l'interior i valors negatius a la costa, el programa analitza la situació sanitària. El doctor Joan Guix, director de l'Agència de Protecció de la Salut a Tarragona, explica que tot i la rigorositat meteorològica, l'epidèmia de grip d'enguany es manté en nivells moderats i suaus. Dades epidemiològiques i retard estacional Retard significatiu: L'epidèmia ha arribat amb un mes de retard respecte a altres anys. Incidència actual: S'ha entrat en fase d'epidèmia amb 207 casos per cada 100.000 habitants a Catalunya. Gravetat baixa: No s'han registrat ingressos hospitalaris directes per grip a la regió de Tarragona, indicant un episodi menys agressiu que en temporades anteriors. Relació entre fred i transmissió del virus El doctor matisa que el fred no causa la grip directament, però sí que hi influeix per dos motius principals: 1. Baixada de defenses: El fred intens pot disminuir la immunitat del sistema respiratori. 2. Factor social: El fred fa que la gent s'agrupi en espais tancats i poc ventilats, cosa que facilita la propagació del virus. "De les persones afectades actualment, només un 3-4% estaven vacunades, la qual cosa demostra l'eficàcia de la prevenció." Consells de prevenció i autocura Per finalitzar, es donen recomanacions bàsiques per a la població general: * Ventilació: Airejar les estances almenys 10 minuts, dos cops al dia. * Higiene: Rentar-se les mans freqüentment amb aigua i sabó. * Etiqueta respiratòria: Tapar-se la boca i el nas en tossir o estornudar. * Autogestió: En persones sanes, es recomana repòs, hidratació i antitèrmics, prioritzant l'atenció primària (CAP) davant de les urgències hospitalàries.

  • Anàlisi de la Reforma Laboral amb Francesc Blasco - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    23'

    Anàlisi de la Reforma Laboral amb Francesc Blasco

    Anàlisi Integral de la Nova Reforma Laboral L'episodi d'avui se centra a desgranar la Reforma Laboral aprovada pel Consell de Ministres. Amb l'ajuda de Francesc Blasco, president del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona, s'analitza la "lletra petita" d'un decret llei que promet marcar un abans i un després en les relacions laborals a l'estat espanyol. Canvis en les Indemnitzacions i l'Acomiadament El debat se centra en la modificació de les condicions d'acomiadament, aclarint conceptes que sovint es confonen als titulars de premsa: • Acomiadament improcedent: Es redueix de 45 a 33 dies per any treballat (amb un màxim de 24 mensualitats). Blasco matisa que aquesta xifra ja existia en contractes de foment i que es respectaran els drets adquirits (45 dies) fins a la data d'entrada en vigor de la reforma. • Acomiadament objectiu (20 dies): Es facilita la justificació per pèrdues. La gran novetat és l'objectivació de les causes: n'hi ha prou amb tres trimestres consecutius de disminució d'ingressos per aplicar-lo. La Modificació Unilateral de Condicions Considerada per l'expert com la "mesura estrella" i la més profunda de la reforma, permet a l'empresari: • Retocar salaris a la baixa i reorganitzar jornades de manera unilateral per raons econòmiques o tècniques. • L'empresari té l'última decisió, encara que no hi hagi acord amb els treballadors, forçant aquests últims a recórrer als tribunals si no hi estan d'acord. "L'empresa podrà retocar el salari sense fer cas al conveni col·lectiu ni a les condicions pactades... l'última decisió la tindrà l'empresa." Negociació Col·lectiva i Convenis • Fi de l'ultraactivitat indefinida: Els convenis caducats tindran un límit de dos anys per ser renegociats. Si no hi ha acord, el conveni decau. • Prioritat del conveni d'empresa: Es dona preferència als acords interns de cada empresa per sobre dels convenis sectorials o nacionals, adaptant-se millor a la realitat del teixit empresarial. Altres Mesures i Conflictivitat Judicial • S'elimina l'autorització administrativa prèvia per als ERO (Expedients de Regulació d'Ocupació). • Es discuteix la complexitat de l'eliminació dels sous de tramitació i el risc que això dilati els pagaments als treballadors. • Blasco augura un increment de la conflictivitat judicial i un col·lapse més gran dels jutjats del social a causa de les ambigüitats tècniques del nou text.

  • Neix el col·lectiu Amics de la Cultura a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    9'

    Neix el col·lectiu Amics de la Cultura a Tarragona

    Presentació d'Amics de la Cultura En el marc de la capitalitat de Tarragona 2012 com a Capital de la Cultura Catalana, neix el col·lectiu Amics de la Cultura. Aquesta iniciativa, explicada per Joan Caballé, tècnic de cultura de l'Ajuntament de Tarragona, sorgeix com una evolució natural del voluntariat creat anteriorment per a la candidatura de Tarragona 2016. Objectius i filosofia del projecte El projecte busca canalitzar les ganes de participació de la ciutadania, especialment d'aquelles persones que no formen part del teixit associatiu tradicional. Els pilars principals són: Establir un canal de comunicació directe entre l'administració i els ciutadans. Fomentar la participació activa en tasques com l'acompanyament d'artistes o la informació cultural. Crear una prova pilot durant el 2012 que tingui continuïtat en el futur com un club de la cultura. "El valor més important que té la ciutat són els ciutadans, i aquesta és una via de participació que tenim a l'abast." Detalls de la primera trobada i inscripcions La primera reunió informativa tindrà lloc el dilluns 13 de febrer a les 19:00h a l'Antiga Audiència. Durant l'acte es presentaran els avantatges de formar part del col·lectiu, com ara: Descomptes en produccions culturals. Entrades gratuïtes per a determinats espais o esdeveniments. Possibilitat d'obtenir el carnet de membre lliurant una fotografia de carnet el mateix dia de la trobada. El punt de referència per a informació i inscripcions és la Casa Sefus, situada davant del portal del Roser.

  • La Part Alta somriu a la crisi: nova campanya gastronòmica - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    11'

    La Part Alta somriu a la crisi: nova campanya gastronòmica

    Iniciativa Gastronòmica a Tarragona L'Associació de Restaurants de la Part Alta de Tarragona ha posat en marxa una nova campanya titulada "La part alta somriu a la crisi". Aquesta iniciativa, que s'allarga des d'avui fins al 26 de febrer, té com a objectiu principal reactivar el sector de la restauració durant un dels mesos històricament més complicats de l'any. Detalls de l'Oferta La campanya compta amb la participació d'una dotzena de restaurants que han adaptat els seus preus per oferir propostes més assequibles, l'oferta s'estructura en dues franges: Menús de 17 euros: Propostes més econòmiques o petits menús degustació. Menús de 30 euros: Menús degustació d'alta qualitat que normalment tindrien un cost superior (fins a 50 euros). Avantatges Addicionals per als Clients Per fer la proposta encara més atractiva i eliminar excuses per no sortir de casa, s'han inclòs diversos al·licients: Promoció de vi: Per cada ampolla de vi consumida d'una carta seleccionada de 12 referències de la província de Tarragona, el client rep una segona ampolla de regal per emportar-se a casa. Aparcament gratuït: Es regalen dues hores de parking per facilitar l'accés al nucli antic. Disponibilitat: L'oferta és vàlida tant per a dinars com per a sopars, incloent-hi tres caps de setmana i festivitats com Sant Valentí o el Carnaval. "El que voleu és treballar més i que la gent pugui gaudir d'una estona de plaer als nostres restaurants sense que el preu sigui un impediment." Col·laboració i Futur Quintín Quinsac destaca la gran cohesió del col·lectiu, que ha passat de ser una competència a un grup d'amics que treballa unit per afrontar la crisi econòmica. Ja s'estan planificant futures accions per a la primavera i l'estiu, especialment davant la possible cancel·lació del concurs de focs artificials.

  • Humor absurd i estrena mundial a la Sala Trono - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    12'

    Humor absurd i estrena mundial a la Sala Trono

    Llorar por Llorar: L'estrena mundial de Pezenraia a Tarragona La Sala Trono de Tarragona presenta aquest cap de setmana l'espectacle Llorar por Llorar, una producció de la companyia Pezenraia. L'obra, protagonitzada per Joan Estrader i Cristina Medina, és una comèdia marcada pel seu característic humor de l'absurd i els jocs de paraules. Una trama en constant evolució Tot i que el projecte va néixer inicialment com un programa de ràdio convencional, el procés creatiu l'ha transformat en un relat d'investigació liderat pel personatge de la senyora Fletcher, en una barreja d'intriga i paròdia: Origen: Concebuda com una ràdio d'estil inspector Colombo. Estil: Ús intensiu del teatre gestual i de text, fugint del format de pallasso clàssic. Evolució: L'actor Joan Estrader destaca que els seus espectacles són vius i canvien dràsticament amb el pas dels mesos. 15 anys de Pezenraia Amb una trajectòria internacional que els ha portat a llocs com Xangai, Nova York o Londres, la companyia celebra els seus 15 anys mantenint-se fidel a un estil propi i independent. Els seus referents beuen directament de mestres de l'humor com: "Ens agrada molt el tipus d'humor de Monty Python o Faemino y Cansado; sembla senzill però té molt de darrere." Reinventar-se en temps de crisi L'entrevista també reflexiona sobre la situació actual del teatre. Estrader es mostra extremadament optimista i defensa que les companyies han d'aprendre a assumir riscos i buscar noves fórmules de finançament, com les taquilles compartides, per sobreviure davant la reducció dels pressupostos públics.

  • Cicle de Muntanya i Exploració de la Cova Urbana - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    18'

    Cicle de Muntanya i Exploració de la Cova Urbana

    Presentació del V Cicle de Conferències de Muntanya L'alpinista tarragoní Òscar Cadiach presenta la cinquena edició d'aquest certamen al Palau de la Diputació. Sota el lema "La muntanya en tres dimensions", el cicle explora des de les grans altures fins a les cavitats subterrànies. Les sessions tindran lloc cada dijous i inclouen: Rosa Fernández: Primera dona a assolir els cims més alts de cada continent. Josep Enric Castellnou: Escalador centrat en les parets de l'entorn proper com les Muntanyes de Prades i Montserrat. Mingma Sherpa: Documental de cloenda sobre el primer oriental en completar els 14 vuit mil. La Cova Urbana de Tarragona: Un món sota la ciutat En paral·lel a les xerrades, s'inaugura l'exposició "Descobrim la Cova Urbana", presentada per Àngel Samaniego, vicepresident de l'Associació d'Espeleologia local. Els aspectes més destacats inclouen: Noves troballes: Exploracions recents han permès descobrir sales inèdites entre el carrer Fortuny i la Rambla. Evolució tècnica: Mostra de materials d'espeleobusseig, des d'antigues ampolles pesants fins a equips moderns més lleugers. Visites guiades: La cova, descoberta el 1996, segueix oferint visites per al públic general a través del club. Reptes personals d'Òscar Cadiach L'alpinista ha aprofitat l'espai per anunciar en primícia el seu gran projecte pel període 2012-2014: completar l'ascens als 14 vuit mil del planeta que encara li resten, incloent l'obertura d'una nova ruta en un d'aquests gegants. "Volem transmetre un sentiment més filosòfic i romàntic de la muntanya, més enllà de la simple crònica d'una expedició."

  • Cicle de Dijous Cooperatius de la URV sobre el tràfic de persones - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    9'

    Cicle de Dijous Cooperatius de la URV sobre el tràfic de persones

    Els Dijous Cooperatius: Formació i Conscienciació Social La Universitat Rovira i Virgili (URV) inaugura una nova edició dels Dijous Cooperatius per al curs 2011-2012. Aquest cicle, organitzat pel Centre de Cooperació URV Solidària, té com a objectiu principal sensibilitzar la ciutadania i la comunitat universitària sobre problemàtiques globals urgents. Temàtica Central: El Tràfic de Persones L'edició d'enguany se centra en el tràfic de persones, una realitat qualificada per la vicerectora Encarnació Ricard com una "lacra mundial". Les sessions abordaran diverses dimensions d'aquest crim: Explotació sexual i laboral, amb la col·laboració de metges del món. Tràfic d'infants, analitzat des de la càtedra d'inclusió social. Tràfic d'òrgans, a càrrec d'experts del màster de migracions. Suport visual mitjançant documentals seleccionats per l'Aula de Cinema de la universitat. Participació i Finançament L'èxit de la iniciativa ha superat les previsions, exhaurint les 80 places de matrícula per a alumnes (amb reconeixement de crèdits), tot i que les sessions es mantenen obertes al públic general que vulgui assistir-hi com a oient al Campus Catalunya. Pel que fa a la viabilitat econòmica del centre en temps de retallades, la vicerectora detalla que el projecte es manté gràcies a: L'1% del pressupost del Consell Social i dels projectes de transferència de la FUR. Les aportacions voluntàries realitzades a través de les nòmines del personal (PDI i PAS) i de les matrícules dels estudiants. "El Centre de Cooperació s'ajusta al pressupost, però té futur i el present el té avui mateix."

  • Balanç de Joan Andreu Torres a Òmnium Tarragonès - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    21'

    Balanç de Joan Andreu Torres a Òmnium Tarragonès

    Balanç d'una etapa de 13 anys al capdavant d'Òmnium Joan Andreu Torres s'acomiada de la presidència d'Òmnium Cultural del Tarragonès després de tretze anys de lideratge i vint de vinculació a l'entitat. En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, fa un repàs als objectius assolits i als grans reptes que encara afronta la llengua i la cultura catalanes. Creixement i renovació institucional L'entitat ha experimentat un creixement significatiu, passant de 400 a 700 socis al Tarragonès durant l'etapa de Torres. El president destaca la necessitat d'una higiene institucional i relleu generacional per aportar noves idees i projectes. Subratlla la vitalitat d'Òmnium com a institució cívica que s'adequa a la realitat política i social canviant de Catalunya. Projectes estratègics i defensa de la llengua SomEscola.cat: Reivindicació del català com a única llengua vehicular a l'escola i defensa del model d'immersió lingüística. Projecte Quedem: Iniciativa centrada en la cohesió social i la integració dels nouvinguts a través de la cultura. Objectiu polític: Torres afirma que l'entitat treballa per preparar la ciutadania per al dret a decidir, sota el lema: "Som una nació i volem decidir." Acció cultural a Tarragona i el context de 2012 Es discuteix la trajectòria dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona i la preocupació per les recents retallades en algunes categories d'assaig i poesia. Tarragona Capital de la Cultura Catalana 2012: Òmnium ha proposat formalment portar la prestigiós Nit de Santa Llúcia a la ciutat el proper desembre, buscant un espai emblemàtic com la fira o l'antiga plaça de braus. El relleu a la presidència Dissabte es farà oficial el nomenament de Rosa Maria Codines com a nova presidenta, mantenint una tradició d'alternança de gènere en el càrrec que ha definit la junta territorial en les darreres dècades.

  • La relació entre el lector i la llibreria La Capona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    15'

    La relació entre el lector i la llibreria La Capona

    L'experiència del lector a la llibreria En aquesta secció del programa de Tarragona Ràdio, realitzada directament des de la llibreria La Capona, s'entrevista l'Esteve Masalles, un client històric i treballador de la Biblioteca Pública de Tarragona. Masalles explica la seva vinculació emocional i personal amb l'establiment, sent un dels seus primers clients des de la seva fundació. Punts clau de la conversa: Fidelitat i història: L'Esteve recorda els inicis de la llibreria quan encara era coneguda com a VIP i la seva evolució física per diferents carrers de Tarragona. El paper del llibreter: Es destaca la figura del llibreter com un professional prescriptor que coneix el producte a fons, a diferència de la lectura més distreta que pot fer un client. L'espai físic com a valor: Davant de l'auge digital, es defensa la llibreria com un lloc de trobada, un espai de descoberta casual i d'interacció humana directa. Hàbits de lectura: Masalles es defineix com un lector anàrquic, que es deixa portar per les temporades, les recomanacions i el plaer de perdre's entre estanteries. "La llibreria és un lloc en què trobes uns professionals que coneixen el llibre... un lloc agradable on hi estàs tu present com a persona, no virtualment." Congrés de Llibreters en Llengua Catalana L'entrevista serveix de prèvia per al Congrés de Llibreters en Llengua Catalana que se celebra a Tarragona. L'esdeveniment comptarà amb figures rellevants del sector i institucions: Inauguració: A càrrec de Ferran Mascarell (Conseller de Cultura) i Josep Fèlix Ballesteros (Alcalde). Ponències: Conferència de l'escriptor Ramon Solsona. Homenatges: Reconeixement a la trajectòria de l'escriptora tarragonina Olga Xirinacs. El congrés té com a objectiu principal debatre els reptes de futur, els canvis tecnològics i la difusió del llibre en català.

  • Olga Xirinacs: Reconeixement literari i reflexió cultural - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    21'

    Olga Xirinacs: Reconeixement literari i reflexió cultural

    Reconeixement a la Trajectòria L'escriptora tarragonina Olga Xirinacs rep un reconeixement especial en el marc del Congrés de Llibreters en Llengua Catalana. Aquest guardó no només celebra la seva dilatada obra, sinó també el seu compromís constant amb la llengua catalana i les llibreries locals. L'autora prefereix el terme reconeixement abans que homenatge, ja que considera essencial recordar a les noves generacions que els autors veterans encara estan en actiu. La Realitat del Sector Editorial Xirinacs analitza amb esperit crític la situació actual del llibre en català, destacant diversos punts clau: La tirania del best-seller: Lamenta que les grans editorials prioritzin els títols de consum massiu per sobre de la qualitat literària. L'últim de la fila: Descriu l'escriptor com la part més feble de la cadena editorial, sovint castigat per la manca de visibilitat. El destí dels llibres: Explica amb tristesa com milions de llibres acaben triturats, cremats o oblidats en magatzems inundats en lloc d'anar a biblioteques. El Paper Vital de les Llibreries Per a l'escriptora, la relació amb el llibreter és essencial. Defineix les llibreries com espais d'acolliment i resistència cultural. Confessa el seu plaer per la recerca pausada i el descobriment de joies amagades o llibres vells, comparant aquests espais amb veritables santuaris de silenci. Reivindicació de les Traduccions Una de les grans crítiques de Xirinacs és la dificultat dels autors catalans per ser traduïts a altres llengües. "Tot el que hem llegit des dels grecs fins ara és traduït... l'escriptor necessita les traduccions per transcendir." Lamenta que obres premiades, com el seu Premi Sant Jordi, hagin tingut un recorregut internacional gairebé nul per manca de polítiques editorials decidides. Compromís Social: L'Escola Olga Xirinacs L'entrevista conclou amb una nota de preocupació per la possible desaparició del projecte educatiu de l'escola que porta el seu nom a Tarragona. L'autora defensa el model pedagògic del centre i critica la intransigència administrativa que posa en risc institucions educatives vives i integrades per estalvis econòmics qüestionables.

  • Viure entre llibres: El dia a dia a la llibreria La Capona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    16'

    Viure entre llibres: El dia a dia a la llibreria La Capona

    El funcionament real d'una llibreria Des de la llibreria La Capona de Tarragona, el llibreter Ricard Espinosa ens descobreix la realitat de la seva professió, allunyant-se de la visió purament romàntica. La feina diària està marcada per un moviment constant de mercaderies i una gestió logística exigent. La logística i el moviment de llibres Entrades i sortides constants: La llibreria rep paquets de transportistes diverses vegades al dia. És un flux ininterromput de novetats, comandes de clients i reposicions. La gestió de devolucions: Els llibres que no es venen han de ser retornats a les distribuïdores per deixar espai a les noves publicacions. Com diu el Ricard: "He sigut un camell; no pares de carregar caixes amunt i avall." L'estratègia de l'aparador i l'exposició Criteris de col·locació: Els llibres no se situen a l'atzar. Hi ha una clara prioritat pels llibres d'autors locals (Tarragona) i les obres en català. L'espai limitat: Les prestatgeries no són elàstiques. Una novetat sol estar ben exposada aproximadament dos mesos, a menys que sigui un èxit de vendes constant que permeti mantenir-lo durant anys. El paper del llibreter com a conseller Impossible saber-ho tot: Amb l'allau de publicacions actual, és impossible haver llegit tots els llibres. Els llibreter s'informa a través de: Crítiques literàries. Informació de comercials. Feedback directe dels mateixos clients. Evolució del sector: En els 15 anys de La Capona, la feina s'ha tornat més complexa per l'autoedició, la immediatesa d'Internet i la necessitat de gestionar llibres en múltiples idiomes (català, castellà i anglès). Recomanació destacada El Ricard recomana especialment l'obra Jo he servit el rei d'Anglaterra de l'autor txec Bohumil Hrabal, una delícia literària plena d'humor centre-europeu que sobreviu al pas del temps.

  • El futur del sector llibreter i el català a debat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    26'

    El futur del sector llibreter i el català a debat a Tarragona

    El Congrés de Llibreters en Llengua Catalana a Tarragona L'entrevista se centra en la celebració del Congrés de Llibreters en Llengua Catalana a Tarragona, coincidint amb la seva capitalitat de la cultura catalana el 2012. Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona, explica que la ciutat és un punt geogràfic estratègic que connecta tot el territori lingüístic, des de la Catalunya Nord fins al País Valencià i les Illes Balears. Reptes i el Nou Model de Llibreria El sector s'enfronta a una transformació profunda impulsada per la tecnologia i els canvis en l'hàbit de consum: • Evolució del model: S'ha passat de la llibreria tradicional de taulell a l'autoservei, i ara es camina cap a un model híbrid amb eines digitals. • Paper del llibreter: Es busca que el llibreter no sigui només un venedor, sinó un pont professional entre l'editor i el consumidor final. • Inputs externs: El congrés aposta per rebre visions de professionals de fora del sector per evitar errors en un entorn que canvia a gran velocitat. La Difusió del Llibre en Català Un dels pilars del debat és el compromís amb la llengua. Segons Rovira, la llibreria actua com a trinxera cultural: "O ens posem a la trinxera, o ens passaran pel damunt... la nostra cultura és aquesta." • Bilingüisme i costos: Les llibreries catalanes pateixen un greu hàndicap econòmic en haver de duplicar estocs (català i castellà), a diferència de llibreries en mercats monolingües. • Realitats territorials: Es destaca la difícil situació de les llibreries a la Catalunya Nord o les Balears, on la llengua està més minoritzada. Professionalització i el Llibre Digital • Formació acadèmica: S'anuncia un nou títol en gestió de llibreries per la Universitat de Barcelona, inspirat en el model d'escola de llibreters d'Alemanya. • Suport digital: El sector no veu el format digital com una amenaça mortal, sinó com un suport amb el qual cal conviure. Els grans reptes són la pirateria, el preu (que hauria de ser més baix però mantenir la rendibilitat) i la mentalitat de compra de les noves generacions. Perspectiva Internacional i Autors Destacats L'episodi clou analitzant l'èxit de la literatura catalana a l'estranger, citant la fira de Frankfurt com a punt d'inflexió. S'assenyalen autors com Jaume Cabré (especialment amb Jo confesso), Maria Barbal i Albert Sánchez Piñol com els grans ambaixadors que han aconseguit traspassar fronteres cap a mercats potents com l'alemany o el francès.

  • Balanç de les rebaixes al comerç de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    11'

    Balanç de les rebaixes al comerç de Tarragona

    Situació Actual del Comerç a Tarragona L'entrevista realitzada a Eduard Mayas, president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona, ofereix una visió crítica sobre l'evolució de la campanya de rebaixes d'hivern. Després d'un mes des del seu inici el 7 de gener, el balanç global és insuficient per al sector. Punts clau de la campanya Inici intens però breu: Tot i que els primers dies van ser molt actius a causa de descomptes agressius, el consum es va aturar dràsticament després de la primera setmana. Problemes amb el calendari: El sector comercial critica durament que les lleis actuals fixin les rebaixes massa d'hora. Proposen que haurien de començar al febrer (hivern) i a l'agost (estiu). Impacte meteorològic: La suavitat de l'hivern fins a finals de gener va frenar la venda de roba d'abrigar durant la temporada normal. Ara que fa fred, l'estoc ja s'ha liquidat a preus baixos, cosa que redueix els marges de benefici. Perspectives Econòmiques i Fiscalitat El sector mostra una gran preocupació per les noves polítiques econòmiques: 1. Rebaixes encobertes: Es denuncia que les grans franquícies fan promocions tot l'any, desvirtuant el concepte de rebaixes, davant la passivitat de la Generalitat. 2. Pressió fiscal: L'augment de l'IRPF i la possible pujada de l'IVA es veuen com a traves directes al consum. Mayas afirma que molts botiguers hauran d'assumir l'increment de l'IVA per no perdre més vendes. 3. Nova taxa de conveniència: El sector del petit comerç veu de bon ull una possible taxa per a establiments de conveniència (24 hores), ja que afecta principalment grans cadenes i no a la botiga tradicional. "Els governants fan les lleis i no consulten amb el sector; les rebaixes haurien de començar el febrer." Per concloure la campanya, es preveu la celebració de la tradicional Fira de Rebaixes a la Rambla Nova cap al 2 o 3 de març per acabar de treure l'estoc sobrant.

  • Nou sistema de telelectura d'aigua a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    18'

    Nou sistema de telelectura d'aigua a Tarragona

    Introducció al sistema de telelectura L'empresa mixta d'aigües de Tarragona, Ematxa, inicia la implantació d'un sistema pioner de gestió hídrica que permetrà als consumidors monitorar el seu consum d'aigua en temps real. Aquest projecte s'emmarca dins l'objectiu de convertir Tarragona en una smart city. Funcionament tècnic i instal·lació El sistema es basa en la instal·lació d'un mòdul de comunicació via ràdio a cada comptador, que envia les dades a un servidor central. Els detalls clau de la instal·lació són: - Cost zero: La instal·lació la realitza Ematxa sense cap càrrec addicional per al client. - Implantació gradual: L'objectiu final és arribar als 55.000 abonats en un termini de 10 anys. - Zones inicials: Després de la prova pilot al barri de Sant Ramon, el 2012 s'instal·laran entre 1.500 i 2.000 unitats a la Part Baixa, Cala Romana i Bonavista. Beneficis per al consumidor L'accés a les dades es fa a través de l'oficina virtual d'Ematxa, on l'usuari pot: - Consultar el consum horari i diari mitjançant gràfics i taules. - Configurar alarmes personalitzades per detectar consums excessius. - Rebre avisos per correu electrònic en cas de dectectar-se una fuita interna. Prevenció i sostenibilitat Un dels avantatges principals és la capacitat de detectar incidències a l'instant, evitant el malbaratament d'aigua i l'alt cost de les factures trimestrals quan hi ha fuites no detectades. "Si un client té una fuita interior d'aigua... pot estar dos mesos i mig amb la fuita fins a la següent lectura habitual. Amb aquest sistema tindrà la informació un dia després."

  • Seven Seas presenta 'El fraude de mi generación' - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    15'

    Seven Seas presenta 'El fraude de mi generación'

    La companyia Seven Seas al Teatre El Magatzem L'entrevista presenta la companyia tarragonina Seven Seas, integrada majoritàriament per dones i dirigida per Juan Carlos Elijas. El grup neix d'un nucli d'exalumnes de l'Institut Pons d'Icart, on van començar com un col·lectiu interessat a mirar i fer teatre de manera voluntària, un embrió que ha acabat derivant en la creació del Batxillerat d'Arts Escèniques al centre. L'obra: 'El fraude de mi generación' Aquest dissabte a les 22:30h presenten al Teatre El Magatzem una proposta que es defineix com una performance dramatitzada d'uns 30 minuts. L'obra és un col·lage de textos que explora dues visions oposades de la feminitat i la maternitat: El passat: Representat per fragments de Federico García Lorca (Yerma, Bodas de Sangre i La casa de Bernarda Alba), centrant-se en la dona que no pot tenir fills. El present: Basat en textos de la dramaturga Angélica Liddell (Lesiones incompatibles con la vida), que planteja la veu de la dona que rebutja la maternitat. Identitat i filosofia de la companyia Seven Seas aposta per un teatre pobre i nu, amb una posada en escena minimalista (sovint només quatre cadires i una maleta) prioritzant la força del text i la interpretació sobre l'escenografia. Malgrat la joventut de les actrius (20-21 anys), defensen un teatre reflexiu i transgressor. "Mi cuerpo es mi protesta contra mi generación, el fraude de mi generación." Situació del teatre a Tarragona Les integrants de la companyia, l'Iris Carrera i l'Anna Aranda, comenten la realitat de fer teatre a la ciutat: Valoren positivament espais com La Palmera o el suport del Teatre El Magatzem. Reconeixen les dificultats degudes a les retallades en cultura i la falta de subvencions. Juan Carlos Elijas subratlla que el teatre autèntic depèn de la passió i la il·lusió, independentment dels suports institucionals.

  • Anàlisi dels IV Premis Gaudí amb Ester Ferrer - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    17'

    Anàlisi dels IV Premis Gaudí amb Ester Ferrer

    Balanç de la Gala i els Premis Gaudí L'especialista de cinema Ester Ferrer analitza la quarta edició dels Premis Gaudí, celebrada al Teatre Artèria Paral·lel. La gala va destacar per la seva agilitat i un guió mordaç que no va estalviar crítiques als polítics presents, com el president Artur Mas. Els Grans Guanyadors L'edició va estar dominada per dues produccions principals: * Mientras Duermes, de Jaume Balagueró: Es va consolidar com la gran triomfadora amb els premis a Millor Director, Millor Guió, Millor Actor Protagonista (Luis Tosar) i Millor Pel·lícula en Llengua No Catalana. * Eva, de Kike Maíllo: Va rebre el premi a la Millor Pel·lícula en Llengua Catalana, a més de reconeixements tècnics i d'interpretació per a Lluís Homar. Moments Emotius i Reconeixements Un dels instants més destacats va ser el lliurament del Premi Gaudí d'Honor a Pere Portabella, figura clau de l'avantguarda i l'Escola de Barcelona. Ferrer subratlla la seva vigència i el seu discurs compromès, a més d'un moment distès ballant swing amb Sol Picó. Crítica i Polèmica L'especialista planteja una reflexió crítica sobre la categoria de Millor Pel·lícula en Llengua Catalana: "Eva no és una pel·lícula en llengua catalana... només parlaven en català els androides i la nena." Segons Ferrer, la decisió de l'Acadèmia sembla respondre més a l'èxit comercial i al control de l'ESCAC que no pas a criteris estrictament lingüístics o artístics de risc, lamentant que produccions com Catalunya Uber Alles quedessin en un segon pla.

  • Història i Origen del Barri del Serrallo - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    28'

    Història i Origen del Barri del Serrallo

    El Serrallo: Un Barri amb Personalitat de Poble El podcast analitza el naixement i l'evolució històrica del Serrallo, el barri mariner de Tarragona, a través d'una tertúlia amb experts del Port i historiadors locals. Es destaca com la seva geografia i la seva relació amb el mar han creat una comunitat tancada i amb una identitat molt forta. Origen i Creixement Urbanístic • El barri neix a causa de l'arribada del ferrocarril a mitjans del segle XIX, que va obligar a traslladar les barraques de pescadors del moll de costa. • Les primeres llicències de construcció daten de 1859, inicialment amb cases de fusta i mòbils per exigència del Port. • El primer document oficial que esmenta el nom Serrallo és de 1868. Infraestructures Clau • L'església de Sant Pere (1880) i la font d'aigua potable van ser fites fonamentals per a la consolidació de la comunitat. • El Moll de Pescadors no es va inaugurar fins al 1942; anteriorment, les barques es varaven directament sobre la sorra davant de les cases. • El Pont de la Petxina (1903) va ser el punt d'inflexió que va connectar el barri amb la resta de la ciutat. La Vida Marinera i les Tradicions • La pesca s'ha estructurat històricament com un negoci familiar, on les dones sovint gestionaven la comptabilitat. • Existeix una forta endogàmia històrica; durant generacions, les famílies del Serrallo es casaven entre elles, mantenint cognoms i renoms constants. "El pescador necessita estar a prop de la barca, perquè allò és el pa de cada dia." Projecte de Memòria Històrica Actualment, l'Arxiu i el Museu del Port estan recollint més de 500 fotografies i material gràfic per a una futura exposició i un llibre que preservi els 150 anys de memòria del barri.

  • Especial Sembra Nàstic: 125 anys d'història i la lluita per la permanència - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    2h 59min

    Especial Sembra Nàstic: 125 anys d'història i la lluita per la permanència

    Títol del Podcast: Especial Sembra Nàstic - Resum de l'Any 2011 Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ofereix una mirada retrospectiva profunda als esdeveniments més significatius del Gimnàstic de Tarragona durant l'any 2011, combinant anàlisi esportiva, música en directe i commemoracions institucionals. Seccions Principals del Programa 1. Actuacions Musicals i Context Institucional L'episodi compta amb la presència de Fernando Morán, jugador del primer equip, que mostra la seva faceta musical amb el projecte El Jardín de Celia. També intervenen els presidents Josep Maria Andreu i Josep Maria Fernández, qui comparteixen les sensacions de relleu i la importància de mantenir el projecte a la Segona Divisió A. 2. L'Humor a l'Última Mitja Hora Es recuperen els moments més divertits de la temporada, incloent: • Les pífies de narració de Josep Ardila. • L'anècdota del jacuzzi i el pacte amb els russos explicada per Joan Carles Oliva. • Les intervencions mítiques de l'aficionat Àngel García i la trucada de la mascota Nàsticus a la porra. 3. Fites Esportives i Permanència Dramàtica Es recorden els partits clau que van permetre la salvació de l'equip: • La victòria contra el Betis amb el gol decisiu d'Albert Virgili. • El partit dramàtic contra l'Albacete, on la permanència es va segellar gràcies als gols de Bergantiños i l'empat final en combinació amb els resultats d'altres camps. 4. Commemoració del 125è Aniversari L'episodi cobreix detalladament els actes oficials a la Rambla Nova, com l'entrega de la Medalla d'Or de la Ciutat i la inauguració del monòlit de Joan Blázquez. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros destaca la simbiosi entre el club i la ciutat de Tarragona. 5. L'Era de Jorge D'Alessandro i el Killer Barry Powell El tram final se centra en el canvi de dinàmica amb l'arribada de Jorge D'Alessandro i l'eclosió golejadora de Barry Powell: "Aquest equip ha agafat un estil i va a morir amb aquest estil." • Es repassen els 8 gols de Powell en l'inici de la temporada 2011-2012. • L'anàlisi de D'Alessandro sobre la teràpia de xoc aplicada al vestidor per recuperar la confiança. Conceptes Clau • SAD (Societat Anònima Esportiva): El debat sobre l'ampliació de capital i el futur accionarial del club. • Pichichi: El rol de Barry Powell com a referent ofensiu indispensable. • Maridatge: La relació històrica i sentimental entre Tarragona i el seu club degà.

  • Tarragona, seu dels Jocs Mediterranis 2017 - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    1h 52min

    Tarragona, seu dels Jocs Mediterranis 2017

    La fita històrica de Tarragona El 15 d'octubre de 2011 serà recordat com el dia en què Tarragona va ser proclamada seu dels Jocs Mediterranis de 2017. El podcast recull la cobertura especial des de Mercín (Turquia), on el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM) va emetre el seu veredicte després d'uns mesos de competició intensa amb la candidatura d'Alexandria (Egipte). Duel de candidatures: Solidesa vs. Futur El debat previ a la votació es va centrar en dos models oposats: • Tarragona: Un projecte basat en la solidesa, amb el 80% de les instal·lacions ja construïdes i el suport unànime de les institucions. El principal obstacle era la crisi econòmica a Europa. • Alexandria: Una proposta amb una forta carrera diplomàtica i el suport dels països àrabs, però amb el desavantatge de la inestabilitat política sorgida de les revoltes al país àrab i un projecte encara per construir. El moment de la victòria La decisió es va resoldre en una sola volta per majoria absoluta: "Tarragona ha obtingut 36 vots enfront dels 31 d'Alexandria." L'anunci va generar una explosió d'eufòria tant a Turquia com a la Rambla Nova de Tarragona, on voluntaris i ciutadans van celebrar la notícia amb clàxons i crits de joia. Impacte i futur per al territori L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i altres representants institucionals han subratllat que aquest esdeveniment no és un final, sinó un principi que permetrà: • Situar Tarragona al centre del mapa internacional. • Millorar les infraestructures esportives i urbanes del territori. • Dinamitzar l'economia local en un context de crisi mitjançant la col·laboració públic-privada.

  • Exploració Històrica: Les Rutes de l'Imperi - episode art
    Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
    0'

    Exploració Històrica: Les Rutes de l'Imperi

    Introducció a l'Expansió Territorial L'episodi d'avui s'endinsa en un viatge a través de la història per analitzar com es van forjar i consolidar les infraestructures que connectaven els territoris sota un mateix domini. El focus principal recau en les rutes de l'imperi, eixos vertebradors que no només servien per al moviment militar, sinó també per al comerç i la transmissió cultural. Punts Clau de l'Anàlisi Logística i Comunicació: La capacitat de mantenir rutes segures i ràpides era vital per a la supervivència de l'estructura imperial. Intercanvi Cultural: Les vies facilitaven la mescla de costums, llengües i religions entre regions distants. Control Polític: El domini de les carreteres i camins permetia una resposta ràpida davant de revoltes o invasions. "L'imperi no es defineix només per les seves fronteres, sinó per la solidesa dels camins que uneixen el seu cor amb els confins més remots." Conclusió Aquesta breu introducció ens recorda que el llegat d'aquestes civilitzacions encara perdura en la configuració de moltes comunicacions actuals, posant de manifest la importància estratègica de la geopolítica històrica.

  • Acomiadament Repetitiu: El Cicle del Fins Demà - episode art
    Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
    3'

    Acomiadament Repetitiu: El Cicle del Fins Demà

    Resum de la Sessió Aquesta breu sessió es caracteritza per la repetició d'una fórmula de comiat estàndard. Al llarg de l'enregistrament, l'interlocutor reitera la mateixa expressió, establint una conclusió clara i tancada de la interacció. Punts Clau Consistència Narrativa: L'ús exclusiu de la frase "Fins demà!" indica una finalització imminent de la jornada o l'activitat. Ritme Temporal: Hi ha una cadència regular cada 30 segons, cosa que suggereix una estructura de pauses programades. "Fins demà!" L'anàlisi de la seqüència mostra que no hi ha intercanvi d'informació nova, sinó una confirmació de tancament que es repeteix per assegurar que el missatge ha estat rebut per tots els assistents potencials.