Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1969-1992 de 4305
  • Visita a les obres de la Chartres per l'edifici de l'EOI - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    12'

    Visita a les obres de la Chartres per l'edifici de l'EOI

    Actualitat de les obres a l'antiga fàbrica Chartres L'Ajuntament de Tarragona ha realitzat una visita institucional a les obres de l'antiga fàbrica de licors Chartres, espai que allotjarà la futura seu de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI). Segons ha confirmat l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, els treballs avancen segons el calendari previst. Cronologia i detalls del projecte Termini de finalització: Es preveu que les obres acabin en un període de 14 o 15 mesos. Data d'obertura: La previsió és que l'edifici estigui operatiu el maig de 2013 per iniciar les classes el curs 2013-2014. Inversió: El cost total de l'obra és de 6,8 milions d'euros (més IVA), avançats íntegrament per l'Ajuntament. Distribució de l'edifici L'immoble conserva la seva estructura històrica però amb un interior totalment remodelat: * Plantes 1 i 2: Ubicació de les aules i la consergeria. * Planta 3: Zona de la biblioteca i la sala d'actes, destacant un sostre espectacular amb bigues de fusta original. * Accessos: Entrada principal per la Plaça dels Infants i una entrada independent pel carrer del Vapor. "És absolutament inapel·lable que aquesta escola oficial d'idiomes en aquesta ubicació ha de funcionar el maig de l'any vinent." Polèmica amb la Generalitat La visita ha servit per refermar el compromís municipal davant els rumors de trasllat provisional de l'EOI a les Gavarres o retallades en el pressupost per part del Govern Català. La directora de l'EOI, Yolanda Escot, ha recordat que els més de 3.000 alumnes porten 25 anys en una situació precària i que un doble trasllat seria econòmicament i humana inviable.

  • Prevenció i tendències del càncer a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    26'

    Prevenció i tendències del càncer a Tarragona

    Situació actual i Previsions del Càncer En motiu del Dia Mundial del Càncer, el doctor Jaume Galcerán analitza la realitat d'aquesta malaltia a la demarcació de Tarragona, on es preveu la detecció de 4.384 nous casos durant l'any. L'increment de les xifres es deu principalment a tres factors: • L'augment absolut de la població. • L'envelliment demogràfic, ja que el càncer és més incident en edats avançades. • L'impacte dels factors de risc externs com el tabac i la dieta. Tipologies i diferències per gènere S'observa un canvi en els patrons on el càncer de coloni i recta s'ha convertit en el més freqüent en el conjunt de la població. • Dones: El càncer de mama segueix sent el principal. • Homes: El càncer de pròstata lidera les xifres degut al sobrediagnòstic pel test del PSA, mentre que el de pulmó tendeix a estabilitzar-se per la baixada del tabaquisme. Estratègies de Prevenció L'especialista destaca que un estil de vida saludable podria evitar molts diagnòstics: • Prevenció Primària: Eliminar el tabac, reduir el consum de carn vermella i processada, combatre l'obesitat i realitzar almenys 30 minuts d'exercici diari. • Prevenció Secundària: Programes de detecció precoç (mamografies, citologies i tests de sang oculta en femta). "El càncer no és una sola malaltia, són centenars de malalties diferents." El paper de la Investigació i el Tercer Sector La recerca actual se centra en les teràpies personalitzades i en xarxes de col·laboració internacional. Paral·lelament, entitats com la Lliga contra el Càncer realitzen una tasca integral que inclou des de l'educació sanitària fins al suport psicològic i econòmic a les famílies on l'administració pública no arriba.

  • Color Fantasy i Nou Ritme regnaran al Carnaval 2013 - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    11'

    Color Fantasy i Nou Ritme regnaran al Carnaval 2013

    Els guanyadors del Carnaval de Tarragona 2012 Després d'una cloenda emocionant a la plaça de la Font, s'han anunciat les comparses guanyadores que tindran l'honor de representar les figures centrals l'any vinent. La comparsa Nou Ritme serà l'encarregada d'organitzar el seguici del rei Carnestoltes, mentre que Color Fantasy, de l'Associació de Veïns de la Granja, portarà la concubina. Entrevista amb Òscar Urgel (Color Fantasy) L'Òscar Urgel ha compartit la seva sorpresa i alegria pel recòndit èxit de la seva comparsa, que amb només nou anys de trajectòria ha aconseguit el màxim reconeixement. Durant la conversa, s'han destacat diversos punts clau: La temàtica guanyadora: Enguany han presentat una proposta basada en la conquesta de l'espai, amb una carrossa central d'astronautes i un cos de ball representant la Via Làctia. Superació de dificultats: La comparsa ha hagut de sobreposar-se a la pèrdua del pare de la coreògrafa i a nombrosos imprevistos logístics (problemes amb teles, silicona o equips de so). Un Carnaval de voluntat: Malgrat la reducció del pressupost municipal, la il·lusió dels participants ha demostrat que el nivell de la festa es manté gràcies a l'esforç altruista. Reptes per al regnat de 2013 El pas de ser una comparsa participant a organitzar el regnat implica una responsabilitat enorme que va més enllà de les desfilades de dissabte i diumenge: Dedicació total: Visites a escoles, entitats i participació en tots els actes oficials durant tota la setmana. Innovació i espectacle: Urgel destaca la voluntat de no ser repetitius i de buscar nous formats per mantenir Tarragona com un referent nacional del Carnaval. Col·laboració inter-comparses: Les colles veteranes ja s'han ofert per assessorar les guanyadores en aquesta nova etapa. "Volem que sigui el millor carnaval de la història; substitueixo els Jocs Olímpics pel Carnaval."

  • L'última pirueta: Tragicomèdia sobre la precarietat de l'art - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    11'

    L'última pirueta: Tragicomèdia sobre la precarietat de l'art

    Resum de l'entrevista sobre l'obra L'última pirueta El director i adaptador Carles Vigorra presenta la nova producció de la companyia Bravium Teatre, basada en un text original de José Luis Alonso de Santos. L'obra es representa aquest divendres al Teatre Magatzem. Una reflexió sobre la crisi i la cultura L'obra ens presenta la història d'un petit circ en situació precària, una metàfora clara de la crisi actual que pateixen el teatre, la música i la dansa. Tot i ser un text de l'any 1986, l'adaptació de Vigorra n'ha potenciat la vigència: Tragicomèdia satírica: Barreja l'humor negre i la ironia amb la tragèdia de viure al límit. Adaptació al català: S'ha realitzat una traducció inèdita al català, eliminant subtrames sentimentals per centrar-se en la crítica social. La pressió institucional: L'aparició d'inspectors d'Hisenda simbolitza la falta de comprensió cap a l'art quan aquest no es percep com un negoci rentable. Personatges i posada en escena L'espectacle no és una exhibició de circ convencional, sinó una obra de text amb personatges grotescos i molt ben definits que encarnen la "pista de la vida": Música en directe: Jordi Carré intervé amb el saxo com a personatge de l'espectacle. Personatges peculiars: Un domador esquifit, una equilibrista cega i un pallasso que arriba buscant fortuna al "pitjor circ del món". "Així vivim: fent cada dia una gran pirueta." L'objectiu final de la producció és que l'espectador rigui de les penes dels personatges, però que també surti del teatre amb una reflexió profunda sobre la importància de la cultura en temps de retallades.

  • Memòria del Setge de Tarragona: Fonts Documentals de l'Arxiu - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    10'

    Memòria del Setge de Tarragona: Fonts Documentals de l'Arxiu

    Presentació de la nova publicació històrica En el marc del bicentenari del setge de Tarragona (1811) durant la Guerra del Francès, els autors Joan Maria Quijada i Neus Sánchez presenten un llibre que recull i transcriu fons documentals inèdits de l'Arxiu Històric Arxidiocesà i de l'Arxiu Capitular de la catedral. Contingut i aportacions del llibre A diferència d'altres obres narratives, aquest treball és un recull tècnic i documental destinat a investigadors i historiadors. Els punts clau inclouen: El Memorial del Canonge Ribes: Un document inèdit i fonamental que ofereix la visió de l'Església sobre l'ocupació francesa i el patiment de la ciutat. Buidatge de llibres d'òbits: S'han analitzat els registres de defuncions de les parròquies de l'arxidiòcesi per identificar les víctimes directes del conflicte. Dades sobre la mortalitat: Tot i que documentalment només es poden constatar uns 300 morts, els autors expliquen que la xifra real podria ser de prop de 5.000 persones, ja que moltes famílies morien senceres i els cadàvers es cremaven per evitar epidèmies sense ser registrats. La tasca de l'Arxiu Els autors destaquen que la funció principal de la institució és la difusió del patrimoni. Per aquest motiu: S'ha realitzat una tasca ingent de transcripció de documents escrits en català i castellà. S'està duent a terme un procés de digitalització per permetre la consulta en línia dels llibres sacramentals (batejos, matrimonis i òbits). Es convida a la ciutadania a perdre la por als arxius i a consultar directament les fonts originals. "Vam decidir que la gent tenia dret a conèixer la història i vam publicar el memorial, tot i que hi faltava el primer fragment."

  • Josep Andreu: Reptes d'ERC al Camp de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    17'

    Josep Andreu: Reptes d'ERC al Camp de Tarragona

    ERC al Camp de Tarragona: Un canvi de rumb L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, s'ha presentat com a nou president d'Esquerra Republicana (ERC) al Camp de Tarragona. L'entrevista repassa el full de ruta per revertir la pèrdua de vots en les darreres eleccions i reconstruir la confiança ciutadana, especialment en els entorns urbans. Principals Objectius Estratègics Recuperar les ciutats: Andreu assenyala que, tot i mantenir-se en pobles petits de la Conca de Barberà i el Priorat, el partit ha patit una forta davallada a Tarragona, Reus i Valls. L'objectiu prioritari és tornar a obtenir representació directa i pes polític en aquests nuclis. Unitat de l'independentisme: Es critica la dispersió del vot motivada per la fragmentació de partits independentistes, fet que ha permès l'accés del PP a les governances locals. Integració interna: La nova executiva busca incloure totes les sensibilitats del partit després d'unes eleccions internes molt ajustades. El paper del Municipalisme per la Independència Com a vicepresident de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Andreu destaca la importància històrica del municipalisme per forçar canvis polítics estructurals. "Penseu que els canvis transcendentals de la política en els últims segles en aquest país els ha portat el municipalisme; la República va venir per unes eleccions municipals." Properes fites i calendari electoral Març: Finalització dels congressos comarcals (Tarragonès fixat per l'1 de març). Sant Jordi: Assemblea de l'AMI a Montblanc per sumar nous suports. Final d'any: Inici del procés per triar els caps de llista de les principals ciutats per a les municipals.

  • Moció sobre el Tercer Fil i model ferroviari a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    52'

    Moció sobre el Tercer Fil i model ferroviari a Tarragona

    Resum de la Sessió Plenària sobre Infraestructures Ferroviàries El debat se centra en la proposta del projecte anomenat tercer fil com a solució d'urgència per dotar el Port de Tarragona i la indústria local d'un ample de via europeu (UIC). La moció, presentada conjuntament per diversos grups municipals, busca equilibrar la competitivitat econòmica amb el manteniment del model ferroviari a llarg termini acordat el 2010. Punts Clau de la Moció • Suport al Tercer Fil: S'accepta com una mesura provisional per a la sortida de mercaderies cap a Europa, amb un cost estimat de 50 milions d'euros. • Garantia de Servei: La implementació no ha d'afectar negativament el servei actual de viatgers ni el futur servei de rodalies de Tarragona. • Prioritat de la Reus-Roda: Es reafirma que la solució definitiva és la recuperació de la línia Reus-Roda per treure les mercaderies de la façana marítima. • Corredor Mediterrani: Instar el Govern de l'Estat a mantenir aquesta infraestructura com una prioritat absoluta. Debat sobre la Provisionalitat i el Finançament Existeix una discrepància important encapçalada pel Partit Popular sobre si el projecte serà realment temporal: "Aquest projecte no és provisional... ens estan colant un gol per l'esquadra i el temps ens donarà la raó." • Iniciativa Privada: Es discuteix la possibilitat de finançament privat o mixt per accelerar les obres, tant del tercer fil com de la línia Reus-Roda. • Pla de Rescat: L'alcaldia proposa incloure clàusules de rescat per garantir que, un cop enllestida la variant definitiva, el tercer fil quedi sense efecte a la façana marítima. Conclusions de l'Acord La moció s'ha aprovat amb 19 vots a favor i 7 abstencions. El consistori acorda que la competitivitat del territori (química, logística i turisme) no pot esperar a terminis superiors a la dècada i que cal una solució tècnica immediata que no hipotequi l'alliberament futur de la façana marítima.

  • Documental participatiu amb joves de Sant Pere i Sant Pau - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    22'

    Documental participatiu amb joves de Sant Pere i Sant Pau

    Un relat de carrer fet pels mateixos joves El documental de carrer del barri de Sant Pere i Sant Pau és una iniciativa de la regidoria de joventut de l'Ajuntament de Tarragona. A diferència d'altres produccions, aquest projecte destaca perquè els joves no només són els protagonistes, sinó que han format part de l'equip de gravació i realització, gestionant càmeres, guions i entrevistes. Temàtiques i realitat social El projecte recull més de 30 entrevistes que ofereixen una visió àmplia de la vida al barri. Entre els temes tractats destaquen: * L'ús del temps lliure i la vida a les places. * La percepció d'un barri tranquil però aïllat del centre de Tarragona. * La manca d'espais d'oci nocturn per a la franja d'edat entre els 15 i els 25 anys. * Qüestions d'immigració i gènere. Els protagonistes i la seva visió Els joves participants (Marc, Avex i Kevin) subratllen la importància de les promocions (les places del barri) com els espais on s'han criat. Tot i l'estima pel seu entorn, reivindiquen una millora en el manteniment de les instal·lacions: "Sant Pere i Sant Pau és un barri tranquil, però a vegades falta moviment i espais on els joves puguem estar en condicions." L'art com a reivindicació L'episodi finalitza amb una actuació de freestyle rap en directe, on els joves utilitzen la música com una eina d'expressió i lluita social per demanar millores a l'administració i mostrar l'orgull de pertinença al barri.

  • Consens i Debat sobre el Futur de Tarragona al Ple Municipal - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    3h 48min

    Consens i Debat sobre el Futur de Tarragona al Ple Municipal

    Resum del Ple Municipal de l'Ajuntament de Tarragona Aquesta sessió extraordinària del ple municipal destaca per un elevat grau de consens en temes clau per a la ciutat, tot i les fortes discrepàncies ideològiques en polítiques laborals i nacionals. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros presideix una jornada marcada per la reclamació del deute de la Generalitat i el futur de les infraestructures ferroviàries. Gestió Econòmica i Fiscalitat Local • Reclamació de deute: S'aprova per unanimitat instar al Govern de la Generalitat a liquidar els 14,3 milions d'euros pendents amb l'Ajuntament, afectant àrees crítiques com els serveis socials i l'educació. • Bonificacions de l'IBI: Acord unànime per estudiar una bonificació del 5% per a aquells ciutadans que domiciliïn o paguin anticipadament l'IBI el 2013, a més de reforçar les ajudes per a famílies vulnerables. • Cànon de l'aigua: Consens per reclamar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) el manteniment de les compensacions per evitar que els tarragonins paguin un recàrrec del 3% en la seva factura. Infraestructures i Logística • L'autovia A-27: Vot unànime per exigir a l'Estat el pagament de les indemnitzacions pendents per expropiacions i la reparació de danys causats per les obres aturades. • El Projecte del "Tercer Fil": S'aprova amb el suport de PSC, CiU i ICV donar suport a la solució provisional del tercer fil ferroviari per garantir la competitivitat del Port i la química cap a Europa, tot i l'abstenció del PP, que dubta de la seva real provisionalitat. Educació i Drets Socials • Centres Educatius: Es reclama a la Generalitat un calendari d'inversions per als cinc centres escolars en instal·lacions provisionals, així com el manteniment del finançament de les llars d'infants. • Escola Oficial d'Idiomes: Preocupació generalitzada pel futur de l'EOI de Tarragona davant la possible necessitat d'un nou informe de viabilitat per part del govern català. Conflictes Ideològics "Aquesta reforma laboral va en contra dels drets dels treballadors i no reactivarà l'economia." • Reforma Laboral: El plenari rebutja la moció en contra de la reforma laboral del Govern central amb els vots de PP i CiU, defensant que és una mesura necessària per flexibilitzar el mercat. • Pacte Fiscal: Tensió dialèctica per la moció sobre el pacte fiscal. S'aprova una moció esmenada centrada en el deute de l'Estat amb Catalunya, deixant de banda les aspiracions de sobirania fiscal més ambicioses.

  • Batxillerat d'Arts Escèniques a l'IES Pons d'Icart - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    19'

    Batxillerat d'Arts Escèniques a l'IES Pons d'Icart

    Monòlegs de Carnaval: Del'aula al carrer L'alumnat del nou Batxillerat d'Arts Escèniques, Música i Dansa de l'IES Pons d'Icart de Tarragona celebra el Carnaval d'una manera molt especial: portant a terme una sèrie de representacions teatrals i musicals pels carrers de la Part Alta de la ciutat. Aquesta activitat, anomenada "Monòlegs de Carnaval", és el resultat del treball realitzat a les aules durant el primer curs d'aquesta nova modalitat formativa. Un projecte interdisciplinari El projecte destaca per la seva transversalitat i la participació de diversos perfils: Interpretació de textos: L'alumnat posa en escena monòlegs d'autors clàssics i contemporanis (com Anton Txékhov o Enric Nolla), sovint amb una càrrega dramàtica que contrasta amb la festivitat del Carnaval. Acompanyament musical: Les actuacions compten amb música en directe, interpretada pels mateixos alumnes o amb el suport del pianista col·laborador Joan Soler. Formació integral: Més enllà de l'actuació, el batxillerat ensenya gestió tècnica, maquillatge, escenografia i ús de la veu. "No és patir, ho estem gaudint. Estem molt emocionats de poder sortir a fer l'actuació en directe i posar en públic el que han après." Connexió amb el món professional La coordinadora Mari Carme Domingo subratlla la importància d'obrir l'aula al món exterior. Per aprofundir en aquesta experiència, l'institut col·labora amb professionals del sector: Josep Maria Tuset: L'actor tarragoní ha ofert xerrades i tallers sobre la realitat de la professió de l'actor. Entitats locals: Col·laboracions amb la companyia 7-6 i l'aula de teatre de la URV. Orientació: Els alumnes es preparen per a futures proves a l'Institut del Teatre o estudis de cinema i conservatoris de música. Recorregut de les actuacions L'espectacle és itinerant per apropar l'art a la ciutadania: * Antiga Audiència (inici). * Casa de la Cultura (Carrer Major). * Museu d'Art Modern (Carrer Santa Anna).

  • Josep Andreu: El Tercer Fil i el futur ferroviari del Port de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    28'

    Josep Andreu: El Tercer Fil i el futur ferroviari del Port de Tarragona

    Balanç del primer any de presidència al Port Josep Andreu repassa els seus primers 12 mesos al front de l'Autoritat Portuària de Tarragona, un període marcat per la necessitat urgent de millorar la connectivitat ferroviària amb Europa. Malgrat un tancament d'any 2011 amb un lleuger descens del 2,5%, el president destaca que la tendència és positiva, ja que aquesta dada es deu a una aturada tècnica programada de Repsol i no a una falta de mercat. El debat sobre el Tercer Fil i el Corredor del Mediterrani L'eix central de l'episodi és la solució per treure les mercaderies en ample de via internacional cap a Europa. Andreu exposa la següent estratègia: Una solució provisional i una de definitiva • El Tercer Fil (provisional): S'entén com un instrument per tenir connexió en només 3 anys. No implica construir noves vies, sinó afegir un riel a les existents per adaptar l'ample. • La línia Reus-Roda (definitiva): El Port defensa la reobertura d'aquesta línia interior com la solució final, però recorda que actualment està desmantellada i requeriria una inversió i temps (uns 10-15 anys) que el sector econòmic no pot esperar. Preocupació pel Corredor Central El president mostra gran preocupació per les declaracions de la ministra de Foment recuperant el Corredor Central (travessant els Pirineus per l'Aragó). Considera que, en un context de falta de diners, això pot restar prioritat i pressupost al Corredor Mediterrani, que és el que realemnt genera el 50% del PIB de l'Estat. "El tercer fil no és un objectiu per si sol, senzillament és una solució alternativa i provisional a tenir la desitjada connexió d'ample europeu." Col·laboració públic-privada i unitat territorial Andreu destaca que hi ha empreses privades disposades a finançar fins al 100% de l'obra del tercer fil (uns 180 milions d'euros). Proposa crear un front comú liderat per l'alcalde de Tarragona i representants polítics i econòmics (AEQT, turisme, Port) per negociar a Madrid amb una proposta de consens. Altres projectes de ciutat Remodelació de Marina Portaco • Es preveu una millora de la façana marítima abans de l'estiu. • Inclou el desmantellament de la grua groga i la peatonalització del moll per fer-lo més agradable per als ciutadans. L'antic edifici de l'Autoritat Portuària S'ha ofert l'immoble com a possible seu dels Jocs del Mediterrani. Això permetria una rehabilitació mínima inicial per donar-li ús i, posteriorment, abordar projectes més ambiciosos una vegada l'edifici ja estigui recuperat.

  • El Certamen Drag de Tarragona: Un referent peninsular - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    14'

    El Certamen Drag de Tarragona: Un referent peninsular

    El Concurs de Drag Queens i Drag Kings de Tarragona L'episodi se centra en la celebració de la setena edició del certamen de Drag Queens i Drag Kings, organitzat per l'entitat Amics de la Part Alta. Aquest acte, que tindrà lloc al Teatre Metropol, s'ha consolidat com un dels esdeveniments més espectaculars i populars del Carnaval de Tarragona. Repercussió i Trajectòria Origen: El projecte va néixer fa vuit anys com una celebració pel desè aniversari de l'entitat, buscant oferir un acte diferent. Impacte Nacional: Tot i ser un esdeveniment local, ha assolit una gran transcendència a tota la península, atraient concursants de Madrid, Múrcia, Castelló i altres punts de l'Estat. Prestigi: Sergi Carrillo destaca que la premsa nacional (Telecinco, diaris d'arreu) s'ha fet ressò de la qualitat del certamen. Detalls del Certamen Selecció: Enguany s'han presentat 39 candidatures, de les quals s'han seleccionat 16 participants per garantir el ritme de l'espectacle. Criteris de Valoració: El jurat puntua l'escenografia, el playback, el vestuari, el maquillatge i la posada en escena de caràcter androgina i psicodèlica. Premis: El guanyador rebrà 800 euros i un viatge a Tenerife per a dues persones. Els Amics de la Part Alta L'organització és una entitat sociocultural amb uns 400 socis que dinamitza Tarragona durant tot l'any, més enllà del Carnaval. Carrillo subratlla l'esforç per mantenir preus populars (6 euros l'entrada) per cobrir despeses i la importància dels patrocinamigos per fer front a la crisi econòmica. "Tarragona ha pogut donar l'oportunitat de fer un espectacle en un teatre sense condicions ni miraments, i potser aquesta és l'essència que el fa tan maco."

  • Entrevista a Anna Montserrat per l'obra 'Toc Toc' - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    5'

    Entrevista a Anna Montserrat per l'obra 'Toc Toc'

    Màgia Còmica amb 'Toc Toc' al Teatre Magatzem L'actriu Anna Montserrat presenta el seu espectacle Toc Toc, una proposta innovadora que combina el teatre i la màgia còmica. L'obra se centra en la interrupció constant de la tranquil·litat de la llar per part de quatre personatges pintorescs que truquen a la porta, convertint el públic en els habitants d'aquesta casa. Els Personatges i la Trama Montserrat interpreta quatre rols diferents que interactuen amb l'audiència mitjançant diversos gèneres de màgia: La Iaia Pensionista: Una dona que intenta vendre llibres del seu marit i realitza jocs de màgia amb ells. La Cartera: Encarregada de lliurar cartes certificades, s'especialitza en la màgia de prop. L'Operària de Telecomunicacions: Representant de la companyia Magitel, que ofereix nous sistemes tecnològics. La Veïna 'Pija': Organitza una reunió per presentar el Cubilet Mix (una paròdia de robots de cuina) amb receptes màgiques. Tecnologia i Proximitat Per garantir que tots els assistents gaudeixin dels detalls, l'espectacle utilitza una pantalla gegant que amplifica els jocs de mans, especialment els de cartes. "Es transforma el teatre en una casa, en qualsevol casa, de qualsevol persona." L'obra, tot i el seu horari nocturn, es defineix com un espectacle per a tots els públics, ideal per gaudir-ne durant les festes de Carnaval.

  • Carnaval de Tarragona: Concurs de Disfresses Infantils i Certamen Drag - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    32'

    Carnaval de Tarragona: Concurs de Disfresses Infantils i Certamen Drag

    La Màgia del Carnaval per als Més Petits L'episodi comença destacant la importància del concurs de disfresses infantils organitzat pel Club Maginet, que enguany celebra la seva 42a edició. L'Anna Mullen, presidenta de l'entitat, explica que les disfresses permeten als infants convertir-se en els seus herois i aplicar tota la seva imaginació. Detalls del Concurs Infantil • Inscripcions i Categories: Es realitzen el mateix diumenge a partir de les 10:00 h a l'Antiga Audiència. Hi ha tres categories individuals segons l'edat (fins a 5 anys, de 6 a 9, i de 10 a 14), a més de parelles i grups. • Criteris del Jurat: Format pel Rei Carnestoltes i la Concubina, valoren l'originalitat i, especialment, si la disfressa ha estat feta a mà. • Premios: Tots els nens reben una medalla de participació, i es lliuren tres copes per categoria. "Les àvies que cusen i fan un tip de treballar tenen molt de protagonisme; la gent hi posa moltíssima imaginació, inclús disfressant els cotxets dels nadons." El Prestigi del Certamen Drag de Tarragona La segona part del programa se centra en el certamen de Drag Queens i Drag Kings organitzat per l'entitat Amics de la Part Alta. El Sergi Carrillo destaca que, després de 8 anys, el concurs s'ha consolidat com un dels millors de tota la península Ibèrica. Consolidació i Impacte • Repercussió Nacional: L'esdeveniment atrau participants de Madrid, Múrcia, Castelló i altres punts d'Espanya, a més de l'interès de mitjans estatals. • Exigència Artística: A diferència d'una disfressa convencional, es valora la posada en escena, l'escenografia, la coreografia i el playback. • Situació de l'Entitat: Malgrat l'èxit, el Sergi denuncia les dificultats econòmiques per mantenir un local social i la necessitat d'ajuntar esforços amb altres col·lectius com el Club Maginet. Cloenda del Carnaval El certamen Drag tindrà lloc dilluns al Teatre Metropol. Tot i que l'espai és limitat, el Sergi subratlla que el marc del teatre aporta un glamour indispensable per als artistes. Les entrades per a aquest acte ja s'han exhaurit, demostrant el gran arrelament popular de la festa a la ciutat.

  • Anàlisi i protestes contra la Reforma Laboral de 2012 - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    24'

    Anàlisi i protestes contra la Reforma Laboral de 2012

    Anàlisi Tècnica de la Reforma Laboral L'expert Ferran Mañé, director de l'Observatori d'Ocupació de la URV, analitza el nou decret llei aprovat pel Consell de Ministres. Segons l'expert, la reforma marca un abans i un després en les relacions laborals a l'Estat espanyol, tot i que encara resta molta "lletra petita" per desenvolupar. Punts Clau de la Reforma • Inseguretat jurídica i conflictivitat: L'ús de conceptes abstractes com la manca de competitivitat per justificar acomiadaments o baixades de salaris pot augmentar la conflictivitat que acabarà resolent-se als jutjats. • Abaratiment de l'acomiadament: Es redueixen les indemnitzacions per als contractes indefinits. L'argument del govern és que això generarà confiança per contractar, però l'expert adverteix del risc de substitució de treballadors antics per nous més barats. • Prevalença del conveni d'empresa: Es dona prioritat als acords interns de l'empresa sobre els sectorials, fet que podria desprotegir el treballador si no hi ha una tradició de negociació forta. "L'ocupació es crearà en el moment que hi hagi bones expectatives econòmiques, no només perquè sigui més barat acomiadar." Mobilitzacions Sindicals a Tarragona Els secretaris generals de CCOO (Jaume Pros) i UGT (Jordi Salvador) expliquen les accions de protesta a la ciutat. • Tancaments simbòlics: Accions als ajuntaments per forçar que els consistoris aprovin mocions contra la reforma. • Suport institucional: L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s'ha mostrat receptiu a presentar una moció al respecte. • Calendari de protestes: Convocatòria de manifestació per al diumenge 19 de febrer com a pas previ a possibles mobilitzacions més contundents o una vaga general.

  • Dijous Gras a Tarragona: Tradició i Gastronomia - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    13'

    Dijous Gras a Tarragona: Tradició i Gastronomia

    Celebra el Dijous Gras a Tarragona Amb l'arribada del Rei Carnestoltes i la Reina Concubina, Tarragona inicia la setmana de Carnaval marcada per les tradicions gastronòmiques del Dijous Gras. Malgrat el context de crisi i les retallades pressupostàries, les colles locals mantenen vius els actes populars. Els protagonistes gastronòmics Coca de llardons: Organitzada per la Colla de la Bota a la Rambla Nova. Enguany s'han preparat unes 1.500 unitats a un preu popular d'un euro. Botifarra d'ou: A càrrec del Gremi de Carnissers. A diferència d'altres anys, la degustació s'ha traslladat a l'interior del Mercat Central per optimitzar recursos i personal. Impacte de la crisi i reivindicació La Maria, representant de la Colla de la Bota, explica que la colla ha hagut d'aportar la seva pròpia infraestructura (altaveus i música) davant la manca de suport municipal. A més, destaquen el caràcter satíric d'aquest any: "Aquest any reivindiquem les retallades en sanitat, educació, bombers i policies... la sàtira és el que li fa falta a aquest Carnaval." Característiques dels productes Botifarra d'ou: Producte suau amb textura de truita, elaborat amb ous crus barrejats amb la pasta de la botifarra blanca. Es recomana acompanyar-la amb vi blanc o cava. Coca de llardons: Elaborada amb pasta de full, llardons de porc, sucre i ametlles. L'ambient a la ciutat és festiu, amb temperatures agradables i una gran implicació de les comparses per garantir que la crisi no aturi la celebració.

  • Experiències amb Dalí: 40 anys de la seva visita a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    15'

    Experiències amb Dalí: 40 anys de la seva visita a Tarragona

    Commemoració d'una fita cultural i històrica L'exposició "Experiències amb Dalí" s'inaugura a la Fundació Caixa Tarragona per commemorar el 40è aniversari de la visita de Salvador Dalí a la ciutat, l'any 1973. Aquesta mostra forma part dels actes de Tarragona Capital de la Cultura Catalana i és fruit d'una col·laboració entre l'Aula de Cinema de la URV, l'Ajuntament de Tarragona i l'Obra Social de Catalunya Caixa. Contingut i materials inèdits La mostra recull una gran varietat de testimonis que reflecteixen la controvèrsia i el ressò d'aquell esdeveniment: Material audiovisual: Imatges del NO-DO, filmacions domèstiques en 8mm i un enregistrament magnetofònic del discurs de Dalí. Aportació ciutadana: Fotografies, entrades de l'esdeveniment i objectes cedits pels tarragonins. Obres d'art: Es pot veure el quadre que Dalí va pintar en directe al Camp de Mart i el dibuix original del llibre d'honor de l'Ajuntament. Curiositats: La cadira sobre la qual va desfilar damunt un elefant de cartró i la recreació de la tartaleta Dalí, creada pel mestre pastisser Salvador Arimany. La visió actual sobre el geni El comissari José Carlos Suárez reivindica la figura de Dalí com un avançat al seu temps, destacant que la seva estada va ser una gran acció de màrqueting i vanguàrdia. "Volem revisar, des dels ulls actuals, uns fets que van passar fa 40 anys i que ja semblen bastant llunyans." Activitats i visites L'exposició romandrà oberta fins a finals d'abril i ofereix un programa educatiu amb més de 3.000 alumnes inscrits. Cada dissabte a les 19:00h es realitzaran visites guiades per al públic general.

  • Activitats de Carnaval de les Colles Castelleres i La Disfressa d'Or 2012 - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    18'

    Activitats de Carnaval de les Colles Castelleres i La Disfressa d'Or 2012

    El Carnaval a les Colles Castelleres de Tarragona Les colles castelleres de la ciutat s'impliquen al màxim en la celebració del Carnaval amb propostes diverses: Colla Jove dels Xiquets de Tarragona: Organitzen una festa infantil dissabte al matí al carrer Cos del Bou i una festa nocturna amb punxadiscos per mantenir l'ambient al centre històric. Xiquets de Tarragona: Destaquen pel seu pilar reivindicatiu, una estructura de fusta on els ciutadans poden escriure les seves queixes i que recorrerà el camí habitual dels pilars de festes. La Disfressa d'Or: Espectacle i Superació L'acte central del Carnaval tarragoní, la Disfressa d'Or, arriba enguany amb canvis significatius degut a la situació econòmica: Gestió Privada: Per primer cop, l'esdeveniment compta amb un promotor privat per garantir-ne la viabilitat davant les retallades pressupostàries. Format d'espectacle: Es realitzaran tres passes (18:00h, 20:00h i 22:30h) al Palau de Congressos, amb un preu popular de 5 euros. Competició: 15 comparses competeixen per la millor disfressa en coreografies de dos minuts, on l'impacte visual i el treball amateur de tot un any són els grans protagonistes. "No s'ha de confondre amateur amb dolent; la Disfressa d'Or té un nivell professional tot i la voluntat desinteressada de les comparses." Detalls del concurs El jurat valorarà especialment la fidelitat de la disfressa, el maquillatge i la capacitat de la persona per "defensar" i lluir el vestit sobre l'escenari. El premi es lliurarà durant l'últim passi de la nit per augmentar l'expectació.

  • El Carnaval als barris de Tarragona: Sant Salvador i Ponent - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    10'

    El Carnaval als barris de Tarragona: Sant Salvador i Ponent

    El Carnaval a Sant Salvador i Sant Ramon L'activitat festiva al barri de Sant Salvador comença aquest divendres amb un festival infantil al Centre Cívic, organitzat pel grup d'animació People. Tot i això, l'acte central és la rua de dissabte al matí a quarts d'onze. Detalls de la rua a Sant Salvador Participació: Es mobilitzen entre 200 i 250 persones. Comparses: Hi participen quatre grups principals: La Valdufa (amb un estil més satíric), el col·lectiu de dones del barri, 10-45 i Aerodans. Novetat: L'Associació de Veïns facilita un camionet amb música per a tots aquells infants i veïns que no formen part de cap colla oficial. Final de festa: La rua culmina a la plaça de l'Església on cada comparsa realitza la seva coreografia estrella. "És un espectacle veure com tot el barri es mobilitza; les comparses porten mesos assajant a les places fins i tot amb el fred d'aquests dies." El Carnaval als barris de Ponent (Torreforta) A Torreforta, la celebració és un clàssic que coincideix amb el mercat de dissabte, fet que assegura una gran afluència de públic. Enguany, la comparsa La Ballaruga té un protagonisme especial en ser els guanyadors de l'any passat i portar el seguici del Rei Carnestoltes. Aspectes clau de la desfilada a Ponent Abast: Participen nou comparses (unes 500-600 persones) amb carrosses i equips de so potents. Recorregut: La rua transcorre per Torreforta i la Granja, amb inici i final al carrer Prades/Riu Fluvià. Simbolisme: Per a les colles, les rues dels barris serveixen com un assaig general crucial per detectar problemes tècnics abans de la gran rua de Tarragona ciutat. Samuel Barbó destaca la unitat de les comparses per tirar endavant la festa malgrat les dificultats econòmiques d'aquest any, subratllant que la il·lusió dels participants és el motor principal de l'esdeveniment.

  • Entrevista a Joan Giné: 'Un sojourn a Baden-Baden' - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    13'

    Entrevista a Joan Giné: 'Un sojourn a Baden-Baden'

    Introducció a la novetat literària L'escriptor i educador Joan Giné, conegut per la seva tasca com a director de l'IES Martí i Franquès, presenta el seu nou llibre de relats titulat Un sojourn a Baden-Baden (Cossetània Edicions). L'obra s'enquadra dins les novetats per a la diada de Sant Jordi i representa un canvi de format respecte a la seva producció anterior. Naturalesa i temàtica dels relats Giné explica les característiques d'aquest recull d'històries: Geografia i entorn: Malgrat el títol internacional, la majoria de relats se situen en entorns propers com Tarragona, el Priorat o els Pirineus. Estil i estructura: Són narracions amb una relació més fresca i immediata que la novel·la, sovint amb finals oberts o incerts. Connexió personal: Encara que no és una obra autobiogràfica, l'autor utilitza situacions, experiències i mites personals per construir les trames. Humanitat i ritme: L'objectiu és capturar l'essència de la naturalesa humana sense tabús, incloent escenes eròtiques quan la història ho requereix, i experimentant amb els ritmes narratius. Trajectòria i projectes futurs L'entrevista també repassa el passat i el futur de l'autor tarragoní: El llegat del Premi Pin i Soler: Es reflexiona sobre l'impacte de la seva novel·la El genet nu, guanyadora del premi tarragoní l'any 2009, i la importància de la independència dels jurats. Recuperació de la poesia: Giné planeja publicar properament una antologia poètica que reculli la seva producció de joventut. Noves exploracions: L'autor ja treballa en una nova novel·la i expressa el seu desig de provar el gènere teatral, possiblement explorant temes d'actualitat com les retallades en l'ensenyament. "L'escriptor global ha de ser capaç de fer poesia, novel·la, relats i teatre; el teatre és la meva assignatura pendent."

  • La Unió de Comerciants de Bonavista es reorganitza - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    11'

    La Unió de Comerciants de Bonavista es reorganitza

    El ressorgiment del teixit comercial a Bonavista L'entrevista presenta la nova Unió de Comerciants de Bonavista, encapçalada pel seu president Lluís Cabrera. Després de 13 anys sense una agrupació activa, el sector ha decidit unir-se per fer front a la degradació comercial del barri i als efectes de la crisi econòmica. Dades clau de l'associació Socis actuals: L'entitat ja compta amb uns 87 associats, amb l'objectiu d'arribar als 130. Sectors representats: Inclou tallers mecànics, perruqueries, fleques, bars i restaurants. Model de negoci: El 90% són negocis familiars de petita escala (màxim 5 treballadors). Impacte de la crisi i estratègies de futur El president destaca que, tot i la proximitat de les grans superfícies de Les Gavarres, el veritable repte és la manca de diners pel consum diari. L'associació treballa en diverses línies per dinamitzar el barri: Campanya del Bingo: Un sorteig de 200 euros en vals de compra per fomentar el consum local. Dinamització dels diumenges: Aprofitar el gran flux de gent que atrau el mercat de Bonavista, dia en què obren el 60% dels comerços. Presència digital: Creació d'una pàgina web amb ofertes i una borsa de treball per a persones aturades del barri. Accions comunitàries: Participació en la pintura d'un mur dedicat als Jocs del Mediterrani 2017 el proper 24 de març. "La unión hace la fuerza y para el tiempo que corre, si no estamos unidos todos los comercios a una, iremos cayendo poco a poco." Relació amb l'administració L'entitat ha inaugurat recentment el seu local social al carrer 22 amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona. Tot i que no hi ha reivindicacions urgents, l'objectiu principal és fer el barri més atractiu i bonic per captar clients durant la setmana i no dependre exclusivament de l'èxit dominical del mercat.

  • Nova Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de la CEPTA - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    15'

    Nova Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de la CEPTA

    La CEPTA impulsa la prevenció de riscos a Tarragona Amb l'inici de l'any 2012, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) ha posat en marxa una nova iniciativa: l'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals (PRL). Aquest servei, presentat per Rafael Segovia, coordinador del projecte, neix amb la missió de donar suport tècnic i assistència a totes les empreses de la demarcació per millorar la seguretat en el treball. Objectius i Funcionament de l'Oficina L'oficina es troba actualment en una fase d'anàlisi de necessitats multisectorial per dissenyar un pla d'acció efectiu durant l'any. Els punts clau del seu servei inclouen: Assistència tècnica personalitzada tant de forma presencial com virtual. Creació de jornades informatives i elaboració de documentació tècnica de suport. Foment d'una cultura preventiva integrada en la gestió directiva de l'organització. Àmbits d'actuació prioritaris Tot i que els sectors de la construcció i la indústria presenten més riscs evidents, Segovia destaca que cal incidir en àrees sovint oblidades que generen prop del 50% de les baixes a la Unió Europea: Riscos ergonòmics: Postures forçades i moviments repetitius en treballs d'oficina o conducció. Riscos psicosocials: Gestió de l'estrès, depressió i situacions d'assetjament. "El que m'agradaria aconseguir és que les persones amb capacitat de gestió tinguin integrada la visió de la prevenció i la seguretat a l'hora de prendre qualsevol decisió." Accessibilitat en temps de crisi En un context econòmic complex, la CEPTA ofereix aquest servei de forma gratuïta per a totes les empreses de la província, especialment les microempreses (de menys de 25 treballadors), que sovint són les més vulnerables i les que aglutinen gairebé la meitat de l'accidentabilitat. L'oficina opera de manera híbrida: Físicament: A la seu de la Rambla Nova, 95 (Tarragona). Virtualment: Mitjançant consultes en línia i correu electrònic ([email protected]).

  • El Carnaval de Tarragona: Ninots i la Bota Virtual - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    19'

    El Carnaval de Tarragona: Ninots i la Bota Virtual

    El Carnaval de Tarragona es reinventa L'episodi se centra en la presentació oficial del Ninot, la Ninota i la Bota, elements troncals de les festes de Carnaval a Tarragona. Davant la manca de pressupost, els creadors han optat per la creativitat i la tecnologia per mantenir viva la tradició. 30 anys de tradició: El Ninot i la Ninota En Pere Estadella, constructor d'aquestes figures des de fa tres dècades, i la Jordina Ros, responsable del vestuari, expliquen l'evolució d'aquestes peces: Origen: El Ninot va néixer fa 30 anys com una figura sàtira, originalment hermafrodita per no excloure cap sexe. Materials nobles: Estan fets de pasta de paper i fusta (sense plàstics) per garantir que la crema final sigui "neta". Personalitat i sàtira: Aquest any les figures porten missatges contra les retallades i la crisieconòmica. Reciclatge: Els vestits d'enguany s'han elaborat amb roba de segona mà i teixits del mercat local. La gran novetat: La Bota Virtual La sorpresa de la jornada ha estat la manca d'una bota física a la plaça de la Font, substituïda per una proposta innovadora: Còdis QR i BIDI: S'ha instal·lat una estructura virtual on els ciutadans poden escanejar codis amb el mòbil per veure botes d'anys anteriors. Imaginació: Es convida a la ciutadania a imaginar la seva pròpia bota en un exercici de resistència davant la crisi. Manifest i valors Durant la presentació s'ha llegit un decàleg reivindicatiu que clama per la fi de la por i la frustració: "La força de Tarragona no està a la butxaca, està a la ment i al cor." L'acte clou amb el convenciment que la imaginació és l'eina més poderosa per superar els moments difícils i gaudir de la festa.

  • Presentació del Carnaval de Tarragona: Tradició i Imaginació - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    17'

    Presentació del Carnaval de Tarragona: Tradició i Imaginació

    El Tret de Sortida al Carnaval de Tarragona L'edició d'enguany del Carnaval de Tarragona s'inicia amb una gran expectació a la plaça de la Font. Tot i que la mítica Bota encara no ha estat instal·lada per mantenir l'element sorpresa, ja es respira l'ambient festiu amb la presència del Ninot i la Ninota. Aquests elements, creats pels artistes Pere Estadé i Jordina Ros, seran presentats oficialment a les 12:00 h, marcant l'inici d'una setmana de disbauxa que culminarà amb la crema de les figures el pròxim dimarts. Gestió i Superació de les Retallades Un dels punts clau de l'entrevista amb Ester Roca, tècnica de Cultura Popular, ha estat la forta retallada pressupostària per part de l'Ajuntament. No obstant això, la festa s'ha mantingut gràcies a: La imaginació i l'esforç de les entitats i comparses. El suport d'empreses privades i patrocinadors que han assumit riscos econòmics. Un canvi de rol de l'Ajuntament, que ara actua més com a tutor i facilitador que com a finançador directe. "S'ha demostrat que amb el Carnaval pot funcionar... les circumstàncies et porten a ser més imaginatiu." Actes Destacats i Novetats Malgrat els ajustos, el programa manté la seva essència amb actes imprescindibles: La Disfressador: Un dels actes més professionals, que enguany gestiona una productora privada amb un preu d'entrada lleugerament superior per garantir-ne la viabilitat. La Rueta Infantil: Considerada un dels actes més emotius per la participació dels més petits. Satira i Crítica: La Ninota d'enguany llueix un símbol contra les retallades, reafirmant el caràcter reivindicatiu de la festa. Concerts: Actuacions destacades com la de Mojinos Escozíos i la gran revetlla de dissabte. Finalment, s'ha destacat que el Carnaval de Tarragona és un producte rentable i vendible, capaç d'atraure inversió privada gràcies a la gran mobilització popular que genera.