Tots els episodis · 2014

2521 episodis disponibles

episodis

2449-2472 de 2521

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
1h 8min
Ple Municipal de Tarragona: Civisme i Dret a Decidir
Sessió Ordinària del Consell Plenari de Tarragona El plenari de l'Ajuntament de Tarragona ha abordat una sessió marcada per la modificació de les normatives de convivència i el debat sobiranista a Catalunya. Modificació de l'Ordenança de Convivència Ciutadana El govern municipal ha presentat una proposta per reformar l'ordenança aprovada fa set anys, basant-se en tres pilars: • Rebaixa general de les quanties de les sancions per adaptar-les a la realitat socioeconòmica actual. • Reducció del 50% per pagament voluntari en els terminis establerts. • Implantació de mesures alternatives com treballs en benefici de la comunitat o formació. "Val més l'educació que la sanció; estem per solucionar problemes i no per crear-los." Durant el debat, s'ha qüestionat l'eficàcia de les multes elevades i s'han posat exemples de situacions absurdes, com sancions per estudiar música a casa o per estendre roba als balcons, reclamant una futura redefinició de les tipificacions d'incivisme. Debat sobre el Dret a Decidir La moció presentada per Convergència i Unió sobre el dret a decidir ha centrat la part política més intensa de la sessió: • El grup proponent ha defensat que la Constitució no ha de ser una camisa de força i que cal escoltar la voluntat del poble català. • La moció ha estat rebutjada per 18 vots en contra (PSC i PP) i 8 a favor (CiU i ICV-EUiA). • El Partit Popular ha defensat el tarragonisme com a concepte incompatible amb l'independentisme, mentre que el PSC ha apostat per una consulta legal i acordada d'àmbit federal, rebutjant el camí unilateral. Acords Socials i Comunitats de Veïns S'ha aprovat per unanimitat una moció per donar suport a les comunitats de veïns davant la morositat de les entitats bancàries. L'Ajuntament oferirà mediació per reclamar que els bancs paguin les quotes de manteniment dels pisos buits que han adquirit per execucions hipotecàries.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
57'
Tarragona 2017: Arribada i benvinguda a la bandera dels Jocs
Benvinguda Institucional a la Bandera L'acte solemne celebrat a l'Amfiteatre romà de Tarragona marca l'inici oficial del compte enrere per als Jocs del Mediterrani 2017. La bandera, provinent de la ciutat turca de Mercin, ha estat custodiada i traslladada per deu joves esportistes d'elit de la demarcació fins als jardins de les Granotes. Blocs de la Cerimònia Sota la direcció artística de Marc Chornet, l'acte s'ha estructurat en tres eixos temporals: • El Passat: Reconeixement de l'herència romana i el vincle històric de la ciutat amb el mar. • El Present: Parlaments institucionals i lliurament d'insígnies a les entitats col·laboradores. • El Futur: Projecte d'uns jocs austers i sostenibles que volen ser els millors de la història. Actuacions i Simbolisme La cerimònia ha comptat amb una forta càrrega poètica i musical: • Interpretacions de la soprano Marta Mateu i el pianista Albert Guinovart. • Diàleg entre la poesia catalana i els autors de les diferents ribes del Mediterrani. • Presència de nombroses autoritats com l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el conseller Francesc Homs. "Farem els millors jocs de la història... la nostra generació estarà a l'alçada de les circumstàncies." L'acte ha conclòs amb la hissada de la bandera en un gran màstil als jardins del recinte patrimonial, on romandrà de forma provisional fins a la seva ubicació definitiva en una de les entrades de la ciutat.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
23'
Sant Magí: Patrimoni, Tradicions i Festes
Relat de la devoció a Sant Magí L'episodi explora la profunda devoció a Sant Magí més enllà de Tarragona, destacant el paper de l'Associació d'Amics de Sant Magí de la Profeganya. Aquesta entitat, amb seu a Santa Coloma de Queralt, treballa per preservar el patrimoni i les tradicions vinculades al santuari situat a la Baixa Segarra. Iniciatives Culturals i Restauració • Cicle de concerts: Es destaca la realització d'un seguit de concerts de música clàssica i òpera al santuari, aprofitant la seva excepcional sonoritat i entorn natural. • Patrimoni físic: Es detallen les tasques de manteniment i restauració del santuari, incloent la millora d'infraestructures d'aigua, il·luminació i la recuperació d'edificis annexos per a usos polivalents. • Observació astronòmica: Coincidint amb el concert del 10 d'agost, s'organitza una observació de les Llàgrimes de Sant Llorenç (les Perseides) guiada per un astrònom. Recuperació del Ball Pla i Tradicions Locals "El Ball Pla de Sant Magí és un ball rodó i obert on tothom pot participar, similar a una sardana." • Història del ball: Gràcies a testimonis orals i recerca en arxius, s'ha recuperat la melodia i s'ha creat una nova coreografia a càrrec de Joan Serra. • Implicació del jovent: A Cervera, s'han impulsat campanyes amb escolars per pintar cartells de la festa, fomentant el relleu generacional. • L'Aigua de Sant Magí: Es descriu el procés logístic i voluntari per subministrar l'aigua beneïda a la població i als malalts, una tradició arrelada des de 1982.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
24'
Bicentenari del Setge de Tarragona i fets de 1813
Commemoració de la Guerra del Francès a Tarragona L'episodi se centra en la tasca de difusió històrica de l'Associació Setge de Tarragona 1811 i el Projecte Tarragona 1800, en col·laboració amb la Confraria de Sant Magí. Es commemoren els 200 anys de la marxa de les tropes napoleòniques i el setge viscut per la ciutat. Actes i troballes històriques principals • El miracle de la metja: Es documenta com una de les mines franceses a la Torre de Minerva no va explotar fins a tres vegades durant la vigília de Sant Magí de 1813. • Recuperació de la Milícia Urbana: S'ha recreat de manera fidedigna el cos de ciutadans que va defensar la ciutat, amb uniformes de jana i cotó basats en patrons històrics. • Troballa de la bandera: S'ha localitzat al Museu de l'Exèrcit de Madrid la bandera original de Santa Tecla que va defensar Tarragona el 1811. Exposicions i conferències • S'inaugura una exposició al pati de la Diputació de Tarragona amb 16 dibuixos originals de Vicenç Roig Vicentó que mostren l'estat de les fortificacions després de les voladures. • Es programen xerrades tècniques sobre el fracàs britànic a Tarragona (1813) i el retorn dels exiliats. "De les 23 mines que es van posar, la de Sant Magí va ser l'única que no va explotar; si això no és un miracle, que li expliquin a algú altre."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
20'
Les propietats de l'aigua i l'alfàbrega a la cuina
El món de les aigües i l'alfàbrega amb Francesc Lledó En aquest espai gastronòmic des de Cal Hermità, el cuiner Francesc Lledó del restaurant Quim Quima aprofundeix en dos elements essencials de la festivitat de Sant Magí i de la cuina mediterrània: l'aigua i l'alfàbrega. L'anàlisi se centra en la qualitat del que consumim i les propietats saludables d'aquests productes. Tipologies i qualitat de l'aigua Lledó ens explica que no totes les aigües són iguales i que cal saber llegir les etiquetes per entendre què estem bevent: Aigua mineral natural: És la de major qualitat, procedent de brolladors subterranis, lliure de bacteris i amb una composició química constant. Aigua de manantial: Tot i ser natural, en sortir a la superfície pot requerir filtratges físics per impureses. Aigua potable preparada: Aigua que ha rebut tractaments químics per ser apta per al consum, similar a la de l'aixeta. Residu sòlid: Un concepte clau. Indica la quantitat de minerals que queden després de l'evaporació. Francesc recomana aigües de mineralització dèbil (idealment per sota de 150-200 mg/l) per facilitar la neteja de l'organisme. L'alfàbrega: Més que un condiment A part del seu ús culinari, l'alfàbrega destaca per les seves múltiples propietats medicinals: És un potent calmant digestiu contra nàusies, gasos i rampes. Té propietats relaxants i antiestrès, ajudant a combatre l'insomni. S'utilitza com a antibactericida per tractar l'acne o picades d'insectes. "L'alfàbrega és una gran sanadora, a part del gustet fantàstic que té i que és tan mediterrània com nosaltres." Aplicacions culinàries Per conservar-la i gaudir-ne, el cuiner suggereix: * Oli d'alfàbrega: Triturar la planta amb un oli d'oliva arbequina suau per no emmascarar el gust. * Mantega d'alfàbrega: Barrejar-la amb mantega en textura de pomada per a torrades. * Combinacions clàssiques: Excel·leix amb tomàquet, formatge, olives negres i, per descomptat, en el pesto.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
7'
Els Portants de Sant Magí i la Processó a Tarragona
El Paper dels Portants a la Processó de Sant Magí En aquest episodi especial des de la Casa de l'Ermità, s'entrevista a Gabriel Molina, nou portant i vocal de la junta de la Confraria de Sant Magí de Tarragona. La conversa se centra en la preparació i l'execució de la processó del proper 19 d'agost, un dels moments més esperats de les festes. L'Organització del Pas El grup de portants està format per un equip coordinat que treballa per fer lluir l'estendard i la figura del sant: Estructura de l'equip: Un total de 12 persones conformen el grup de càrrega. Distribució: Hi ha 4 portants interns que van sota el pas i no es canvien, i 8 portants externs que fan relleus de quatre en quatre. El Capatàs: Dirigeix el pas mitjançant crits de senyal per indicar quan cal aixecar, parar o girar. Acompanyament musical: Una banda d'entre 6 i 9 persones amb timbal, caixa i bombo marca el ritme exclusivament aquell dia. La Preparació i el Recorregut La logística comença dies abans a l'església de Sant Miquel del Pla: Es trasllada la peana per muntar el sant i guarnir-lo amb fandilles i flors. El recorregut transcorre per la Part Alta de Tarragona, passant per llocs emblemàtics com l'Arc de Sant Llorenç, la Baixada del Claustre, el Pla de la Seu i el Carrer Major. "El moment culminant és la pujada del sant, és quan et posa la pell de gallina." Modernització i Nova Seu L'entrevista destaca la recent rehabilitació de la Casa de l'Ermità, ara oberta a tota la ciutadania, i la renovació de la peana del pas. Aquesta nova estructura permet als portants de l'interior tenir visibilitat cap a l'exterior, millorant l'experiència i la seguretat durant la marxa. Molina subratlla que ser portant és un privilegi emocional que uneix persones de diverses edats amb un vincle comú: l'amor per Sant Magí i Tarragona.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
12'
Rehabilitació arquitectònica de la Casa de l'Ermità
Detalls de la rehabilitació de la Casa de l'Ermità L'arquitecte Josep Maria Bartolomé explica el complex procés de rehabilitació de la Casa de l'Ermità, una obra que s'ha allargat durant cinc anys, des dels primers projectes el 2008 fins a la seva finalització el 2013. L'actuació ha transformat dues finques independents i obsoletes en un edifici modern, funcional i totalment accessible. Intervenció Estructural i Façanes El projecte ha hagut de respectar la normativa de protecció de façanes del nucli antic. Els punts clau de l'obra han estat: Buidatge total interior mantenint les façanes originals del Portal del Carro. Nivellament de les dues cases, que originalment es trobaven a diferents alçades. Fonamentació en roca: s'ha excavat entre 1 i 2,5 metres fins a trobar l'estrat resistent per garantir la seguretat de l'edifici. Conservació estètica: s'ha restaurat la pedra original i les obertures de fusta amb persianes de cordeta tradicionals. Distribució de l'Espai i Accessibilitat L'edifici s'ha dissenyat per ser un "edifici viu", capaç d'adaptar-se a futures necessitats mitjançant un nucli vertical (escala i ascensor) situat en un lateral: Planta baixa (61 m²): Sala d'exposicions diàfana amb visió directa al pati interior, on es troba una imatge de Sant Magí. Planta primera (40 m²): Sala de conferències i serveis adaptats. Plantes superiors: Sales polivalents i unes golfes amb vistes privilegiades a la vall i les muralles. Accessibilitat: L'edifici compleix la normativa de concurrència pública, amb un ascensor adaptat i l'eliminació de barreres arquitectòniques. Innovació Tècnica Tot i mantenir un acabat rústic i senzill, s'han aplicat solucions constructives modernes: "S'ha donat aïllament tèrmic amb un trasdossat i llana de roca, a més de vidres dobles amb cambra d'aire." Un canvi significatiu ha estat el trasllat dels dipòsits d'aigua de Sant Magí de la Brufaganya, que anteriorment estaven sota teulada i ara s'ubiquen sota terra, guanyant espai útil per a l'edifici.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
21'
La 20a Baixada de l'Aigua de Sant Magí
Tradició i fe en la Baixada de l'Aigua L'episodi se centra en la celebració de la vintena edició de la Baixada de l'Aigua de Sant Magí a Tarragona. Els convidats, Vicenç Gabriel (president dels portants) i Carles Sabodó (portant jove), expliquen la importància d'aquesta celebració que vincula la devoció religiosa amb la cultura popular i el sacrifici personal. Una tradició de caràcter familiar El relleu generacional és un dels pilars de l'entitat. No es tracta només d'individus, sinó de famílies portants que mantenen viva la flama de la festa: Continuïtat: Es destaca la incorporació de gent jove, com en Carles, que va seguir els passos del seu pare. Implicació: Tot i que un membre fa el camí a peu o en carro, tota la família participa en els actes i en l'organització. "Els portants són les famílies, no són les persones; la continuïtat està assegurada." El camí: De la Brufaganya a Tarragona El recorregut és dur i requereix una planificació mil·limètrica (timing). Els moments clau inclouen: Divendres a la Brufaganya: Benedicció de l'aigua, missa emotiva a la Capella de les Fonts i sopar de germanor. Dissabte i diumenge: Pas per localitats com Pontils, Santa Perpètua, Santes Creus, Bràfim (on es dorm la segona nit), Nulles i l'Argilaga. Arribada a Tarragona: Prevista per al diumenge 18 d'agost a la tarda, amb la Rambla plena de ciutadans esperant l'aigua beneta. Simbologia i reconeixements S'explica l'ús d'herbes aromàtiques durant el trajecte: * Alfàbrega: Tradicionalment usada pels traginers per espantar els insectes dels animals a l'estiu. * Espígol: Repartit durant l'entrada a la ciutat. Finalment, es destaca el recent reconeixement de l'entitat amb el Premi del Balcó i altres distincions culturals, refermant la seva tasca social i patrimonial a la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
15'
La devoció a Sant Magí i el futur de la Brufeganya
Preservació i futur del patrimoni maginià En aquesta conversa s'explora la importància de mantenir viva la flama de la devoció a Sant Magí, no només com un acte religiós, sinó com un eix d'identitat cultural. Es destaca la rehabilitació de la Casa de l'Ermità, on s'ha buscat mantenir l'arquitectura protegida amb detalls simbòlics, com les vistes nocturnes cap al jardí on cremen els llentions. Projectes de futur i divulgació L'objectiu principal de les noves iniciatives és acostar la figura de Sant Magí a les generacions més joves. Entre els projectes mencionats destaquen: La creació d'un centre de divulgació en lloc d'una simple exposició estàtica. L'ús de materials didàctics com una maqueta desmuntable de la muralla per explicar el context històric. La col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat per orientar el projecte museístic. L'impacte de mossèn Francesc Gallart Es reconeix la tasca de mossèn Gallart, que durant gairebé 20 anys ha servit de nexe d'unió entre les diferents localitats devotes (Tarragona, Cervera, Santa Coloma, entre d'altres). La seva doble condició de rector de la Brufeganya i administrador a Tarragona ha estat clau per: "Aixecar aquesta devoció maginiana que sempre ha tingut Tarragona i fer que sigui una festa major en majúscules." Cultura i música a l'ermita Es consoliden les Nits Musicals a la Brufeganya, una iniciativa que aprofita el silenci i la mística de l'entorn per oferir concerts de gran qualitat. Es mencionen actuacions d'orquestres de renom i la celebració del 25è aniversari de l'Aplec de les Roses, consolidant l'espai com un referent cultural a la comarca.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
24'
Sant Magí: Devoció, història i el nou espai de l'ermita
La tradició de Sant Magí i la seva difusió L'episodi explora la figura de Sant Magí, analitzant com la seva devoció es va estendre molt més enllà de Tarragona gràcies a l'acció de l'orde dels dominics. Durant segles, aquests religiosos van portar el culte al sant a diversos punts de la geografia catalana i balear, com Mallorca, Cervera o Reus. La llegenda i les fonts de l'aigua En l'àmbit històric i llegendari, s'explica la vinculació del sant amb la Bufeganya: • Sant Magí va viure com a ermità prop de 30 anys fins que va baixar a Tarragona per ajudar els cristians durant la persecució de Dacià. • Va ser empresonat a la Torre de Minerva i va fugir pel Portal del Carro. • Segons la tradició, va fer brollar les fonts d'aigua amb un cop de gaiato per calmar la set dels seus perseguidors. • L'aigua ha estat històricament considerada miraculosa, especialment per als malalts. El Portal del Carro i el nou espai museístic Es descriu detalladament la rehabilitació de les cases números 12 i 14 del carrer del Portal del Carro, que ara allotgen la seu de la confraria i un espai divulgatiu. L'edifici s'estructura en quatre plantes: Sòtan: On s'ubiquen els dipòsits de l'aigua. Planta Baixa: Espai de recepció i divulgació de la ruta maginiana. Primer pis: Sala d'actes per a conferències. Segon pis i terrassa: Despatxos i un accés privilegiat al pas de ronda de la muralla romana, sobre l'ermita. "L'església està construïda a sota de la muralla del pas de ronda, aprofitant un espai on els fidels pregaven davant una imatge del sant." Recuperació de Sant Magí de la Brufaganya Actualment existeix un grup de voluntaris que cada tercer dissabte de mes treballen en la restauració de l'ermita de la Brufaganya (Sant Magí Lluny). Tot i el seu esforç desinteressat, s'alerta de la necessitat de reformes estructurals urgents per evitar runes en alguns angles de l'edifici històric.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
21'
Actualitat del Nàstic: Concentració a Rialp i fitxatges
Darrers dies de l'estatge a Rialp L'expedició del Gimnàstic de Tarragona encara la recta final de la seva concentració a Rialp. Després d'uns dies marcats per la pluja i les pedregades, el sol ha tornat a sortir en el penúltim dia d'entrenaments al Pirineu. Durant l'estatge, la plantilla ha realitzat activitats de cohesió com el ràfting pel riu Noguera Pallaresa, una experiència marcada pel fort cabal del riu. Moviments a la plantilla i mercat El club ha oficialitzat i presentat recentment dos jugadors contrastats: * David Sánchez: El migcampista torna al club sis temporades després amb el repte d'aportar qualitat al centre del camp. * Lago Junior: Un davanter polivalent i vertical que arriba procedent del Numància. El director esportiu, Emilio Viqueira, ha demanat calma respecte a les properes incorporacions, esperant que el mercat ofereixi oportunitats de jugadors que originalment buscaven la Segona Divisió A però que finalment puguin recalar al club grana. Conflictes judicials i institucionals L'actualitat del club també passa pels despatxos i els jutjats per dos casos concrets: 1. José Sicart: L'exdirector esportiu reclama dos anys més de contracte en un acte de conciliació. 2. Alberto Benito: El jugador ha denunciat el club afirmant que el seu contracte ja ha acabat, mentre que el Nàstic sosté que té vinculació fins al 2016. El president Josep Maria Andreu ha estat citat a declarar com a testimoni. "Alberto Benito té contracte amb el Nàstic, estem esperant que es reincorpori als entrenaments." — Jordi Virgili, vicepresident esportiu. Entrevista amb Xavi Molina El jugador tarragoní Xavi Molina ha expressat la seva il·lusió per tornar a casa. Destaca la competitivitat de la plantilla i l'ambició d'estar entre els quatre primers per lluitar per l'ascens. Molina subratlla que el grup tercer és sempre complicat i que la lligueta d'ascens requereix, a més de qualitat, una dosi de sort i solidesa defensiva.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
16'
L'Estiu Jove i els Enigmes Nocturns a Tarragona
Oci alternatiu i formació: L'Estiu Jove a Tarragona L'edició d'aquest any de l'Estiu Jove ha entrat en la seva segona quinzena amb un ventall d'activitats que combinen la creativitat, la tecnologia i l'aprenentatge lúdic. Segons han explicat Sisko Guirro, tècnic de joventut, i Xema Noses, d'Âurica Serveis Culturals, el programa busca despertar els equipaments de la ciutat, especialment l'Espai Jove Kesse i l'Espai Jove La Palmera. Principals novetats del programa Generació Kesse: Un espai de formació en producció cultural on els joves preparen un acte sorpresa per a les festes de Santa Tecla. Robòtica amb UR Bots: Taller de construcció i programació de robots amb peces Lego, dirigit per estudiants d'enginyeria. Anglès a través de la música: Una proposta per "treure l'òxid" a l'idioma entenent les lletres de les cançons més populars de l'estiu. Escola de Circ: Sessions setmanals per aprendre tècniques de circ amb la companyia Passabarret. El fenomen dels Enigmes Nocturns Un dels pilars de la programació, consolidat des de l'any 2008, són els Enigmes Nocturns. Aquesta activitat proposa un oci nocturn saludable que allunya els joves del consum convencional de la nit. Característiques i funcionament Els enigmes no són simples gincanes, sinó experiències que barregen literatura, cinema i història local. Els participants es divideixen en grups per resoldre misteris a través de pistes, interpretació i deducció. "Es tracta de despertar la curiositat i veure els elements de la ciutat des d'una altra òptica, com si fos el Codi da Vinci a nivell local." Properes cites destacades Abre Cadabre (19 de juliol): Enigma centrat en la màgia i l'il·lusionisme al barri de Torreforta. Elemental, Dr. Watson (26 de juliol): Una proposta d'investigació policial clàssica a l'Espai Jove Kesse. Sant Magí i Santa Tecla: L'activitat tindrà edicions especials durant les festes majors, amb rutes pel Pla de la Seu. Finalment, s'ha destacat el caràcter intergeneracional que ha anat adquirint l'activitat, on moltes famílies acaben participant conjuntament amb els joves per resoldre els reptes plantejats.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
16'
L'actualitat de l'estatge del Nàstic a Rialp
Crònica de la pretemporada a Rialp El Gimnàstic de Tarragona encara la segona jornada del seu estatge de pretemporada a Rialp (Pallars Sobirà), marcat per una meteorologia adversa i una intensa planificació física. Malgrat les fortes tempestes i la baixada de temperatures, l'equip manté el ritme sota la direcció de Santi Castillejo. Activitats i novetats de la plantilla Sessions tàctiques i de cohesió: Aquest matí l'entrenament s'ha avançat per permetre una sessió lúdica de ràfting a la Noguera Pallaresa per fomentar el grup. Noves incorporacions: S'han presentat oficialment Lago Júnior i David Sánchez, jugadors que aportaran potència i qualitat exquisida a l'atac. Visita institucional: El vicepresident esportiu, Jordi Virgili, i el director general, Lluís Fàbregas, han acompanyat l'expedició. Entrevista amb Santi Castillejo L'entrenador s'ha mostrat molt satisfet amb la predisposició del grup i ha destacat punts clau de la seva filosofia: "Defensem per robar i sortir ràpid... busco un Nàstic competitiu des del primer moment." Castillejo ha confirmat que la plantilla està pràcticament tancada, tot i que es manté l'atenció sobre el mercat per si sorgeix una opció de qualitat per a l'enllaç entre el mig del camp i la davantera. La situació a la porteria Actualment, l'equip compta amb un excés d'efectius a la porteria (cinc porters), una situació que el tècnic qualifica d'incòmoda i que caldrà resoldre aviat. Manu Reina, un dels nous fitxatges, ha expressat la seva il·lusió pel projecte i l'objectiu clar de lluitar per l'ascens. Properes cites clau Tornada a Tarragona: L'equip finalitzarà l'estada divendres a la tarda. Presentació: Divendres es donarà a conèixer la samarreta de la temporada. Primer amistós: Dissabte a les 20:30 hores al Nou Estadi contra el Villarreal CF.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
8'
Adéu de Manolo Escobar al Camp de Mart
Homenatge a la Copla i Gira de Comiat L'entrevista a Toni Cabero, programador de la productora La Traca, desgrana els detalls del concert que l'icònic cantant Manolo Escobar oferirà a Tarragona. Aquest esdeveniment s'emmarca dins de la seva gira de comiat, una decisió personal de l'artista que va mostrar un interès especial a incloure la ciutat en el seu darrer recorregut pels escenaris. Estructura de l'espectacle El concert estarà dividit en dues parts clarament diferenciades per oferir una experiència completa: Antologia de la Copla: Un recorregut pels grans autors i peces clàssiques del gènere, comptant amb la participació de les joves promeses Carlos Vargas i Natàlia Mellado. Grans Èxits: La segona part se centrarà en els hits més populars de la carrera d'Escobar, aquells que el públic ha cantat durant tota la vida. Un marc incomparable: El Camp de Mart Cabero destaca la qualitat excepcional del Teatre Auditori Camp de Mart, barrant que és un dels millors espais de Catalunya per la seva acústica i visibilitat. L'entrevistador subratlla la vigència de la veu de l'artista: "Té una veu magnífica i unes ganes extraordinàries damunt de l'escenari; té una il·lusió bàrbara per tirar endavant aquesta actuació." Informació pràctica Data i hora: Diumenge 21 de juliol a les 20:00 h. Venda d'entrades: Disponibles per internet o de forma presencial al Teatre Metropol de dimecres a diumenge.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
23'
El món del càmping a Tarragona: tradició i futur
El valor de la fidelitat: 50 anys de càmping L'episodi d'avui, emès des del Càmping Les Salines, ens apropa a la realitat del sector a Tarragona a través de testimonis directes. L'eix central és la història del René i l'Alícia Segura, una parella francesa que fa 47 anys que estiueja al mateix establiment. La seva experiència demostra que el càmping no és només una opció de vacances, sinó una segona residència mòbil on es creen vincles gairebé familiars amb altres campistes i amb els mateixos propietaris. "Han canviat les coses, però sempre hi ha les mateixes famílies i això ens agrada molt. Som amics de tota la vida." Evolució del model de negoci En Jacint Givert, responsable del càmping, explica com ha evolucionat el sector des de l'any 1967: • Tipologia d'allotjament: S'ha passat de les grans tendes de campanya familiars a les caravanes i, més recentment, a l'auge dels bungalows. • Perfil del client: Abans el públic era majoritàriament estranger, però ara el client nacional ha guanyat pes, especialment en l'ús de la caravana fixa per temporades. • Noves demandes: Actualment cal oferir més activitats i serveis (com supermercats integrats) per adaptar-se a un consumidor que busca comoditat i entreteniment. Impacte econòmic i reptes del sector En Joan Anton, president de l'associació de càmpings, destaca que tot i la crisi, el sector es manté resilient. S'ha observat un canvi en el consum cap a opcions més contingudes, prioritzant la compra al supermercat del propi càmping en detriment del restaurant. Promoció i el projecte 'Dies de Càmping' Es fa ressò de la sèrie documental de TV3, Dies de Càmping, que busca mostrar la realitat d'aquests establiments a Catalunya per trencar tòpics. A l'Estat espanyol, només el 4% de la població és campista, una xifra molt inferior al 50% d'Alemanya, fet que indica un gran potencial de creixement. Concurs i premis Durant la part final del programa, s'ha realitzat un sorteig d'estades en bungalows entre els oients, amb tres guanyadors que podran gaudir dels set càmpings associats a Tarragona a partir del setembre.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
19'
Turisme i Càmpings a Tarragona: Campanya Summer Love
El Turisme de Càmping a Tarragona i la Proximitat Local L'episodi se centra en la importància del sector del càmping com a motor econòmic de Tarragona. Es destaca especialment la campanya Summer Love, una iniciativa que busca estrènyer els vincles entre els turistes i el producte local de qualitat del Mercat Central de Tarragona. La campanya Summer Love Objectiu: Promocionar el consum de productes de proximitat entre els campistes que es cuinen el seu propi menjar. Funcionament: Els clients reben una bossa que actua com a "passaport". En comprar al Mercat Central, obtenen dues hores de pàrquing gratuït. Incentius: Compres superiors a 30 euros reben un val de descompte addicional (10% del valor). Oferta Cultural i Naturalesa La regidora de Comerç i Turisme, Patricia Anton, i el representant del sector, Joan Anton, repassen les novetats per atraure visitants: Guia "Peus per Tàrraco": Una nova publicació amb 12 rutes (traduïda a 4 idiomes) que fomenta el turisme naturista i de senderisme, connectant directament amb els establiments. Tarragona i Història Viva: Reconstruccions històriques als monuments amb servei de traducció simultània per a estrangers. Restaurants de guàrdia: Una col·laboració amb el col·lectiu Tarraco a Taula per oferir menús d'inspiració romana a horaris adaptats als espectacles nocturns. Perspectives de Temporada i Infraestructures Es preveu una temporada de consolidació, mantenint les xifres de l'any passat malgrat la prudència de mercats com l'holandès o el francès. Finalment, es menciona el posicionament en contra del projecte del Tercer Fil, demanant una alternativa per l'interior per protegir el litoral tarragoní. "Tarragona té l'avantatge que ho pot oferir tot: sol, platja, cultura i patrimoni."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
16'
Presentació de la bandera de Tarragona 2017 al Parc de les Granotes
Detalls de la cerimònia de benvinguda a la bandera mediterrània L'entrevista amb el director tarragoní Marc Chornet detalla l'acte solemne de recepció de la bandera dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017. L'esdeveniment tindrà lloc el proper dijous 18 de juliol a les 20:00 h al Parc de les Granotes, un espai emblemàtic a tocar de l'amfiteatre romà. Característiques de l'acte L'esdeveniment s'ha concebut com una cerimònia dinàmica, curta i solemne, estructurada en diverses fases: Trasllat simbòlic: Joves esportistes campions de la ciutat portaran la bandera des de l'amfiteatre fins als jardins, simbolitzant el pas de la història a la modernitat. Part institucional: Discursos de l'alcalde de Tarragona i representants de la Generalitat i del Comitè Olímpic Espanyol (COE). Proposta artística: Un recital poètic i musical sota el leitmotiv del mar com a pont de diàleg. Participants i elements artístics L'acte destaca per la seva vessant íntima i el seu caràcter circular, permetent que el públic s'hi mogui lliurement: Música en directe: Interpretacions de la soprano Marta Mateu acompanyada pel prestigiós pianista Albert Guinovart. Poesia: Lectura de poemes de diverses ribes del Mediterrani traduïts al català, en veu de Mercè Rovira. Simbologia: L'ús d'un piano de cua a l'aire lliure i el llançament de salves d'honor final per tancar la celebració. "Volem que sigui una metàfora de la societat tarragonina que rep aquest encàrrec i l'ofereix a la ciutat, passant de l'àmbit íntim al col·lectiu."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
12'
El sexe a l'època romana: Nova exposició al MNAT
Explorant la intimitat de l'antiga Roma El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presenta l'exposició itinerant "El sexe a l'època romana", una producció d'ArqueoXarxa Catalunya liderada pel Museu de Badalona. Aquesta mostra ofereix un recorregut científic i obert per trencar els tòpics i estereotips que existeixen sobre la sexualitat en el món clàssic. Eixos fonamentals de la mostra L'exposició s'articula a partir de tres fonts de coneixement clau: Textos clàssics: Escrits originals que detallen l'evolució de la moral i les pràctiques sexuals. Iconografia: Reproduccions de pintures murals de Pompeia i Herculà que recreen l'ambient quotidià. Cultura material: Peces arqueològiques dels museus catalans com llànties decorades amb escenes eròtiques, ídols de la fecunditat i ritons en forma de fal·lus. "L'exposició parla a través dels propis romans, del que ells mateixos ens han deixat escrit." Temàtiques i activitats La mostra aborda temes complexos com el matrimoni, l'adulteri, la prostitució vista com un negoci econòmic i el paper actiu de l'home davant la dona. A més de la col·lecció d'objectes, el MNAT ha organitzat un programa paral·lel: Visites comentades diversos diumenges de juliol a setembre. Cicle de conferències al setembre sobre amor, textos clàssics i el negoci del sexe. En definitiva, l'exposició busca mostrar que la sexualitat romana era rica en matisos i que la seva visió de les relacions ha anat evolucionant al llarg dels segles, influenciada per corrents filosòfiques i legislacions canviants.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
17'
Pressupostos de l'Estat i claus de la Renda
Introducció a la Macroeconomia i Microeconomia L'entrevista analitza com les xifres globals de l'Estat (macro) impacten directament en la butxaca dels ciutadans (micro). Es posa el focus en la recaudació d'impostos i, sobretot, en la seva destinació final a través dels pressupostos públics. Destinació dels Impostos i Pressupostos Generals S'analitza l'estructura de despesa de l'Estat (per a l'exercici 2013), destacant les següents partides: Protecció Social (52,7%): Ha crescut dràsticament des del 2008 a causa de la recessió i l'atur. Serveis Públics Generals (31%): Inclou transferències a comunitats autònomes i ajuntaments. Deute Públic (12%): Es descriu com una de les grans "lacres" financeres a causa dels tipus d'interès elevats. L'expert utilitza una analogia domèstica per explicar el dèficit: "Si tenim 10, no podem gastar més de 10; hauríem de gastar-ne 8 i guardar-ne 2." L'Assessor Fiscal i la Declaració de la Renda Es discuteix la importància de no limitar-se a acceptar el borrador d'Hisenda. Els punts clau són: Comprovació necessària: El borrador sovint omet despeses deduïbles. Deduccions habituals no incloses: Assegurances vinculades a la hipoteca, quotes sindicals i despeses de manteniment d'immobles en lloguer. Educació financera: Es lamenta la manca de cultura econòmica a les llars, on sovint no es coneixen detalladament ingressos i despeses. L'Impacte de les Participacions Preferents Finalment, es tracta el drama de les preferents des d'una perspectiva fiscal: Representen una pèrdua de capital d'entre el 20% i el 65% per a molts estalviadors. Fiscalment, es poden compensar amb guanys durant els 4 anys següents, però es considera un "premi de consolació" ja que molts afectats s'han quedat sense capital per generar nous ingressos.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
17'
Casalamic garanteix la seva continuïtat a Tarragona
Bones notícies per a la Fundació Casalamic Després de mesos d'incertesa, s'ha confirmat que la fundació no tancarà les portes el proper mes de setembre. Aquesta resolució positiva és fruit d'una combinació de suports institucionals i d'una mobilització ciutadana sense precedents a Tarragona. Suport institucional i finançament L'entitat ha aconseguit assegurar part de la seva viabilitat econòmica gràcies a: * Una subvenció de l'Ajuntament de Tarragona de 25.000 euros destinada al projecte d'educadors de carrer. * El compromís de la Generalitat de Catalunya d'aportar aproximadament 60.000 euros per mantenir els seus programes. * Un reconeixement formal per part de l'administració a la trajectòria i seriositat de la fundació en l'àmbit social. La força de la ciutadania Jordi Collado, president de Casalamic, destaca que la campanya "Jo vull Casalamic" ha estat clau per visibilitzar la importància de l'entitat: * Més de 1.000 adhesions de ciutadans de tota Tarragona. * Un sopar solidari amb més de 130 assistents i la participació activa de voluntaris. * Un gran impacte mediàtic que ha servit d'altaveu per a la seva tasca social. Futur i Pla Estratègic L'entitat es troba en un procés de reflexió per no dependre exclusivament de les administracions públiques. S'estan explorant noves vies de finançament com el micropatrocini, col·laboracions amb empreses i una possible campanya d'associats. Actualment, Casalamic atén unes 5.000 persones anualment, centrant-se en infants i joves en risc d'exclusió. "Aquesta combinació de la gent i el suport dels mitjans ha fet que el procés hagi anat a bon port."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
9'
Les Festes i Setmana Cultural de Parc Riuclar
Celebració del 20è Aniversari de l'Associació de Veïns El barri de Parc Riuclar a Tarragona celebra una fita històrica: el 20è aniversari de la seva Associació de Veïns. Per commemorar-ho, han organitzat una setmana plena d'activitats que combina la tradició de les festes de barri amb una vessant cultural puntera. Actes Culturals i Xerrades Abans d'entrar de ple en la gresca del cap de setmana, el barri ofereix un programa formatiu i nostàlgic al centre social: Seguretat Ciutadana: Xerrada a càrrec dels Mossos d'Esquadra. Memòria Històrica: Una exposició fotogràfica i periodística que repassa l'evolució del barri, des de l'arribada del primer troleibús fins a la construcció del pont de connexió amb Torreforta. Salut: Conferència sobre la cura de la gent gran impartida per l'enfermera Adela Rion. Plat Fort: El Cap de Setmana de Festes La programació festiva s'intensifica a partir de divendres amb esdeveniments per a tots els públics: Música i Rock: Destaca el concert de divendres nit amb grups com Viejos Hábitos, Art Triste, Chilá de Dulce i Beluto. Tradició i Religió: Missa a l'ermita del barri en honor a la Verge Milagrosa, acompanyada pel cor de Sant Josep Obrer. Gastronomia Popular: Grans tàparades veïnals com la chistorrada, el sopar de motxilla i una gran fideuà popular el diumenge per retrobar antics veïns. Activitats Infantils: Jocs de cucanya, concursos de dibuix i la cloenda final amb la festa de l'escuma. "És com un poble, ens coneixem pràcticament tots i ens portem d'allò més bé; això és el més bonic del barri." L'organització subratlla la importància de fer sortir la gent al carrer i enfortir els vincles comunitaris en un barri que es defineix per la seva familiaritat i diversitat.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
24'
Visita guiada al Campanar de la Catedral de Tarragona
Introducció a l'Arquitectura de la Seu El recorregut comença amb una explicació sobre l'estil arquitectònic de la Catedral de Tarragona. Es destaca que la part romànica presenta una influència del romànic europeu, molt més estilitzat i amb rosatons més grans que el romànic peninsular típic dels Pirineus. L'edifici va ser finalitzat durant l'època gòtica, creant una combinació única. L'Ascensió i la Sala dels Monjos L'ascens al campanar consta d'uns 190 graons i es realitza en diverses etapes per facilitar la pujada. La primera parada és la Sala dels Monjos, un espai del segle XII situat en un lateral de la catedral. En aquesta sala: • Es troben les campanes internes que marcaven les hores litúrgiques i la consagració. • Es pot observar la diferència entre els murs romànics (quadrats) i la part superior gòtica (octogonal). • Es conserva el contrapès d'un rellotge del segle XIX. La Sala del Rellotge i Història Naval En un nivell superior es visita la sala que alberga la maquinària dels rellotges. Aquí, el guia explica la història de l'arquebisbe Pedro de Urrea, qui va ser el primer a derrotar els turcs en una batalla naval segles enrere. • Es mostren frescos de flotes de guerra que es podien albirar des del campanar. • Es detalla l'evolució del rellotge, des d'un mecanisme del segle XVI fins a la modernització elèctrica actual controlada per ordinador i sincronitzada amb l'hora oficial de l'Armada. Les Campanes i la Mitologia de la Guerra La sala de les campanes conserva peces originals que no van ser foses durant la Guerra Civil. Entre elles destaca la Fructuosa (1313), que celebra el seu 700 aniversari. El guia descriu la tècnica manual de seure les campanes (posar-les cap amunt sense fer el tomb sencer), una tasca perillosa i físicament exigent per als antics campaners. El Cim: La Capona i les Vistes Panoràmiques El punt culminant és la Capona, l'única campana cívica de la ciutat, finançada per l'Ajuntament i no pel capítol catedralici. Des de la part més alta, es gaudeix d'una vista de 360 graus que inclou: • El port de Tarragona i el mar Mediterrani. • Reus, les muntanyes de Prades i el Garraf. • Elements moderns com la petroquímica i PortAventura. "És la cloenda impressionant perquè veus a prop el que estàs acostumat a veure de lluny i tot en rodó."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
22'
Berto Romero i l'art de la comèdia natural
L'ofici de ser 'comedian' Berto Romero es redefineix sota el terme comedian, una paraula que engloba la seva polifacetisme en ràdio, televisió i teatre. Durant l'entrevista, l'humorista destaca que la seva eina principal és la combinació de la paraula i la naturalitat. La seva obsessió és que el treball no sembli impostat ni memoritzat, buscant sempre una connexió orgànica amb l'espectador. La mentida i la realitat quotidiana L'autor defensa la mentida com una eina narrativa fonamental en la comèdia, tot i que sempre parteix d'elements reals de la seva vida per construir les històries: Utilitza temes quotidians: la paternitat, la salut o el pas del temps. Porta aquestes situacions reals cap al surrealisme. "La gent que em vindrà a veure voldrà riure; si no, seria una sorpresa desagradable." Trajectòria i referents Berto recorda els seus inicis amb el col·lectiu El Cansancio l'any 1998 i la seva posterior eclosió mediàtica amb Andreu Buenafuente. Tot i la seva fama televisiva, reivindica el seu bagatge previ i cita referents clau de l'humor com Pepe Rubianes, Gila o Eugenio. Considera que, tot i que els temes ja han estat tractats des de l'època grega, la novetat resideix exclusivament en la manera de fer-ho i en el segell personal. L'exigència de la comèdia L'humorista reflexiona sobre la dificultat del gènere, afirmant que si una comèdia no és excel·lent, el públic la percep com a dolenta. A diferència d'altres gèneres com el thriller, el riure no admet mitges tintes. Per això, treballa els seus espectacles de cara al públic, eliminant qualsevol fragment que no aconsegueixi la resposta desitjada.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
10'
Banderes blaves i ambient a la platja de l'Arrabassada
L'estiu a les platges de Tarragona: Banderes i Seguretat L'episodi se centra en l'actualitat de les platges de Tarragona, concretament a la Platja de l'Arrabassada, on s'ha realitzat l'acte de col·locació de les banderes blaves. L'equip de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat per captar l'ambient matinal i parlar amb els responsables de seguretat i els banyistes. Seguretat i Prevenció amb la Creu Roja En Javier Ortoño, patró de la zona ciutat de la Creu Roja, destaca que la valoració de la temporada és positiva, tot i que s'han incrementat els rescats degut a varis factors: Canvis morfològics: El mar ha guanyat metres a la sorra aquest any. Ressaques i corrents: Fenòmens poc habituals que compliquen el bany. Treball preventiu: Es posa èmfasi en la vigilància constant i l'atenció als usuaris. "Hi ha canvis de corrent i ressaques on normalment no estàvem acostumats, i això fa que hi hagi més rescats de lo normal." L'ambient i el perfil del banyista L'equip del programa ha entrevistat diversos ciutadans que aprofiten les primeres hores del dia per gaudir de la platja: Matinadors i locals: El perfil predominant a primera hora és el de gent de Tarragona i famílies amb nens que busquen evitar les hores de màxima calor i els problemes d'aparcament. Turisme: S'observa una presència destacada de turisme rus, tot i que els visitants forans solen arribar més tard a la platja, després d'esmorzar als hotels. Mesures de protecció: Els banyistes expliquen que utilitzen protectors solars (entre factor 20 i 50) i que solen marxar cap al migdia quan el sol és més intens. Esport i lleure: Malgrat la calor, l'activitat no s'atura amb persones jugant a vòlei i futbol platja.