Arran de Mar amb Les Meteos del Sergi Corral

Arran de Mar amb Anna Alonso Economia Blava

Arran de Mar del 28/2/2024

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

La Circular- Els artistes de l'edat del ferro i el bronze que van deixar petjada a Tarragona.

Tarragona Actualitat del 28/2/2024

Les notícies més destacades de la jornada amb les veus de sempre, liderades per la periodista Tere Ortega. Entre les 13.30 i les 14.00 hores, els Informatius del migdia. I des de les 07.00 hores, butlletins cada hora.

TGN Esports del 28/2/2024

TGN Esports és el nou programa d’esports de Tarragona Ràdio. Entre les 13 i les 13.30 hores, de dimarts a divendres, es repassarà l’actualitat esportiva dels equips de la ciutat. Futbol, bàsquet, vòlei, rem, tennis, rugby… l’última hora de la mà de Joan Andreu Pérez i Jordi Blanch

Tothom del 28/2/2024

Tothom és un programa on la diversitat, la integració i les qüestions socials prenen protagonisme. De 12.30 a 13.00 hores, trenta minuts per donar veu als que més la necessiten. Tot plegat, de la mà del nostre periodista Miguel González.

Què de Què del 28/2/2024

Què de Què és el nou magazine de Tarragona Ràdio, que vol donar repostes concretes a preguntes universals, i sovint tarragonines ;-) Tractarem qüestions de salut, literatura, economia o cuina, entre d'altres, però sempre tindrem la cultura com a pal de paller. Núria Cartañà coordina un ampli equip de professionals de la casa: Miquel González, Joan Andreu Pérez, Lluís Comes i Pep Suñé.

Un estudi publicat a Frontiers in Educacion situa el projecte ‘Iphes a les escoles’ com antídot per

L’estudi ha estat publicat a Frontiers in Educacion a títol pòstum per Miquel Guardiola, ànima del projecte de l’Iphes que ens va deixar fa dos anys, i altres tres investigadors, Aitor Gómez, Laura Natividad-Sancho i Regina Gairal-Casado. Demostra que el projecte IPHES a les escoles, engegat el 2009, aplicat en contextos educatius vulnerables té resultats positius, augmentant l’interès per la ciència i evitant el fracàs escolar. L’impacte generat s’ha monitoritzat gràcies a la col·laboració entre el propi personal de l’IPHES-CERCA i el grup de recerca MEDIS. Ha consistit en entrevistes a alumnes d’escoles tarragonines considerats d’alta complexitat. Avui en parlem amb la doctora Carme García Yeste, vicedegana de la facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV, i investigadora del grup de recerca MEDIS (Metodologia de Recerca amb Impacte Social), que ara s’anomena IMSE (Impacte Social i Educació). A més, García Yeste és la impulsora de la transformació de l’Institut-escola Mediterrani. Ha estat professora del màster interuniversitari oficial en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania. La seva trajectòria investigadora va començar l’any 1998 al grup de recerca CREA de la Universitat de Barcelona. Avui a l’Evoluciona parlem d’un dret fonamental, el de l’educació, i també recordem al mateix temps l’estimat Miquel Guardiola, que amb les seves maletes d’estris arqueològics havia encisat centenars d’alumnes als centres educatius de casa nostra.

El wingfoil en creixement

Coneixeu el Wingfoil? Es tracta, d'un esport que es practica al mar, i que fins ara no és molt comú. Josep Caro i Eduard Serres el practiquen a la Costa Daurada, i a poc a poc s'està popularitzat. Cada cop hi ha més persones interessades en aquesta modalitat, i que té ganes d'aprendre'n.

#484 - La Veu de Tarragona del 28/2/2024

La Veu de Tarragona és el nou programa matinal de Tarragona Ràdio. Entre les 9 i les 11 hores aquest espai vol ser la veu de tothom. Tertúlia política, connexions en directe des de pobles i barris d’arreu de la ciutat, tertúlies amb convidats especials. Tot plegat, de la mà del cap de continguts de l’emissora, Josep Suñé, i amb la producció de Joan Andreu Pérez.

Serveis Informatius del 28/2/2024

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Concert de DÂH!, Algo Tóxico i Trinxat Dj, Dissabte, al Mojo Club

Tensión és el darrer senzill del conjunt musical Et*Co

Seguiment insuficient d’espècies marines amenaçades

Context de l’entrevista En aquest fragment del programa Arran de Mar s’analitza la situació crítica del seguiment de les espècies marines amenaçades a Espanya, a partir d’un informe elaborat per la Plataforma Ciutadana de l’Institut de Ciències del Mar, Informadores del Mar, i la Red Promar del govern de Canàries. La convidada és Macarena Marambio, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar. Dada clau: només un 30% amb seguiment Només al voltant del 30% de les espècies marines amenaçades a Espanya tenen un programa de seguiment actiu. Aquestes espècies estan incloses en llistats i convenis nacionals, europeus o internacionals de protecció. Els estats signants es comprometen, en teoria, a avaluar l’estat de conservació d’aquestes espècies. "El número era muy reducido que casi no llega al 30%" Sense seguiment: - No es pot saber l’estat real de les poblacions (si pugen, baixen o es mantenen). - No es poden dissenyar ni prioritzar mesures de conservació adequades. Tipus d’espècies afectades Macarena Marambio destaca que el problema afecta molts grups: Mamífers marins Reptils, com les tortugues marines Peixos, incloent espècies d’interès comercial Aucells marins, el grup més seguit a nivell estatal Invertebrats marins, el grup més nombrós i menys estudiat Els invertebrats marins són especialment problemàtics: Representen el grup més predominant entre les espècies amenaçades a Catalunya. Són poc visibles i poc emblemàtics, per això reben menys finançament i atenció. Xifres a Catalunya i a Espanya A Catalunya s’han identificat 163 espècies marines amenaçades, amb predomini d’invertebrats. Això suposa aproximadament el 50% del total espanyol. A Espanya, es van identificar 325–328 espècies, però l’anàlisi detallat es va poder fer sobre unes 250 per manca d’informació disponible. Com haurien de ser els programes de seguiment Perquè un programa de seguiment sigui útil, cal que: Primer es conegui on es troba l’espècie (distribució geogràfica, comunitats autònomes implicades). Es defineixin metodologies clares i estandarditzades per recollir dades. Es garanteixi que la informació obtinguda sigui útil per a l’anàlisi de l’estat de conservació. S’eviti la pèrdua de recursos amb protocols mal dissenyats o incoherents. Un problema important és la manca d’unificació de protocols i dades: Diferents comunitats autònomes poden fer seguiments amb metodologies diferents. Això impedeix agrupar i comparar dades a escala estatal. Falta una eina centralitzada i accessible on recopilar tota la informació. Paper de les administracions Les administracions públiques són clau per impulsar i finançar els programes de seguiment. No n’hi ha prou amb crear programes: cal també coordinar metodologies i dades a tot l’Estat. En alguns territoris sembla que “no hi ha dades”, però pot ser només que no estiguin recopilades ni accessibles en una plataforma comuna. Canvi climàtic i augment del risc El nombre d’espècies vulnerables està augmentant. El canvi climàtic i l’augment de temperatura de l’aigua del mar acceleraran encara més aquest procés. Si no es prenen mesures urgents i basades en dades fiables, moltes espècies poden passar d’amenaçades a en perill crític o desaparèixer. "El número de especies vulnerables está en aumento y si continuamos sin tomar las medidas adecuadas estarán cada vez más amenazadas y en peligro" Per prioritzar accions, cal identificar: Quines poblacions estan més diezmades i necessiten mesures immediates. Diferenciar entre casos urgents i d’altres on es pot intervenir a un altre ritme. Activitat humana i espècies comercials Les activitats humanes al mar tenen un impacte molt alt, sovint indirecte (contaminació, sobrepesca, alteració d’hàbitats, etc.). Moltes espècies d’interès comercial haurien de ser prioritàries en el seguiment, ja que: Estan explotades pesquerament. Pateixen tant per la pressió humana directa com pels canvis ecològics globals. Hi ha el risc que espècies desapareguin sense que ningú se n’adoni: "Seguramente de muchas especies no nos daremos ni cuenta o cuando ya será demasiado tarde" Un cop una població ha col·lapsat, tornar al punt inicial és gairebé impossible; l’objectiu passa a ser mantenir el que queda i protegir l’hàbitat perquè les poblacions es puguin sostenir per si mateixes. Desconeixement del medi marí Hi ha molta més educació i coneixement sobre ecosistemes terrestres que no pas marins. El mar continua sent molt desconegut, tant pel públic general com, en part, per la ciència. Moltes espècies no es poden ni tan sols classificar correctament pel que fa al seu estat de conservació perquè falten dades bàsiques. Això fa que: Sota l’aparença de “no amenaçades”, hi pugui haver espècies en greu declivi sense detectar-se. L’escala temporal dels canvis humans sigui tan ràpida que moltes espècies no tinguin temps d’adaptar-se. Espècies invasores i canvi climàtic L’augment de la temperatura del mar afavoreix l’arribada d’espècies invasores termòfiles (que prefereixen aigües càlides). Aquestes espècies: Troben nínxols ecològics disponibles en ecosistemes ja impactats. Sovint tenen alta capacitat reproductiva. Són grans depredadores o competidores de les espècies autòctones. El resultat és un impacte fort sobre les comunitats locals, que pot accelerar la pèrdua de biodiversitat marina. Ciència ciutadana: una eina clau de suport La ciència ciutadana es presenta com una eina fonamental per complementar els programes de seguiment oficials: L’informe s’ha impulsat des de la plataforma de ciència ciutadana Observadores del Mar, juntament amb Red Promar a Canàries. Tot i que no pot substituir els programes institucionals, la ciència ciutadana pot: Aportar dades addicionals molt valuoses en zones o per espècies on no hi ha seguiments formals. Ampliar la cobertura espacial i temporal de les observacions. S’ha comprovat que les dades de ciència ciutadana tenen alta validesa i qualitat científica si es treballa amb protocols adequats. "La ciencia ciudadana [...] puede complementar de forma muy rigurosa" En contextos on no hi ha recursos per desplegar seguiments sistemàtics, la ciència ciutadana pot tenir un rol clau per omplir buits d’informació. Conclusió L’entrevista posa de manifest una situació preocupant: Gran part de les espècies marines amenaçades a Espanya (més del 70%) no disposen de programes de seguiment. Aquesta manca de dades impedeix avaluar-ne l’estat real, prioritzar mesures i reaccionar a temps. Els invertebrats marins i moltes espècies poc visibles o poc emblemàtiques són les més oblidades. El canvi climàtic, l’activitat humana i les espècies invasores agreugen el risc. Cal una major implicació institucional, estandardització de protocols, centralització de dades i un paper reforçat de la ciència ciutadana per protegir la biodiversitat marina abans que la pèrdua sigui irreversible.

Fans de Tarragona del 27/2/2024

Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!

Arran de Mar amb Omar El Gabri de la LLibreria La Capona

Arran de Mar del 27/2/2024

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

La Circular - Un centenar de tractors en una nova protesta dels pagesos a Tarragona

Tarragona Actualitat del 27/2/2024

Les notícies més destacades de la jornada amb les veus de sempre, liderades per la periodista Tere Ortega. Entre les 13.30 i les 14.00 hores, els Informatius del migdia. I des de les 07.00 hores, butlletins cada hora.

TGN Esports del 27/2/2024

TGN Esports és el nou programa d’esports de Tarragona Ràdio. Entre les 13 i les 13.30 hores, de dimarts a divendres, es repassarà l’actualitat esportiva dels equips de la ciutat. Futbol, bàsquet, vòlei, rem, tennis, rugby… l’última hora de la mà de Joan Andreu Pérez

Tothom del 27/2/2024

Tothom és un programa on la diversitat, la integració i les qüestions socials prenen protagonisme. De 12.30 a 13.00 hores, trenta minuts per donar veu als que més la necessiten. Tot plegat, de la mà del nostre periodista Miguel González.

Què de Què del 27/2/2024

Què de Què és el nou magazine de Tarragona Ràdio, que vol donar repostes concretes a preguntes universals, i sovint tarragonines ;-) Tractarem qüestions de salut, literatura, economia o cuina, entre d'altres, però sempre tindrem la cultura com a pal de paller. Núria Cartañà coordina un ampli equip de professionals de la casa: Miquel González, Joan Andreu Pérez, Lluís Comes i Pep Suñé.

#483 - La Veu de Tarragona del 27/2/2024

La Veu de Tarragona és el nou programa matinal de Tarragona Ràdio. Entre les 9 i les 11 hores aquest espai vol ser la veu de tothom. Tertúlia política, connexions en directe des de pobles i barris d’arreu de la ciutat, tertúlies amb convidats especials. Tot plegat, de la mà del cap de continguts de l’emissora, Josep Suñé, i amb la producció de Joan Andreu Pérez.