Resum de l’entrevista Context i protagonista Jan Cruz visita Tarragona Ràdio per presentar el nou projecte d’Azabache i celebrar el 30è aniversari del seu primer gran èxit. "És la primera vegada que ho confesso en directe: Azabache sense Camela no hauria existit." Origen d’Azabache i influència de Camela Després d’escoltar per primera vegada la cançó de Camela “Lágrimas de Amor” en una ràdio local, Jan confon el nom amb “Carmela” i no troba el disc. Inspirat per aquell so, compon un repertori d’Azabache basat en aquell estil nou i diferent. Més tard descobreix que el grup real era Camela, i als concerts combinava temes propis amb versions seves. Trajecte i èxits En l’època de les cintes de gasolinera i mercats, Azabache ven 45.000 còpies. Gran activitat de bolos, amb especial força a Madrid i també a Catalunya. Amb la nostàlgia dels 30 anys, decideixen fer un homenatge/tribut a Camela. Nou projecte: 30è aniversari d’Azabache tributant a Camela Format en duet: Jan i una companya de Barcelona amb timbre semblant. Es prepararà un show amb música en directe i nous arranjaments per adaptar el so original (molt electrònic) a la banda. Calendari previst: Arranjaments enllestits a finals de gener i inici d’assajos immediatament després. “Bolos” de prova en format reduït (veu + teclat) mentre s’ultimen detalls. Data filtrada: 6 de desembre, Els Garidells (actuació de prova). Anècdotes i concerts recents En el format “Sabina”, van tancar gira a Salou amb 10.000 persones d’assistència. Anècdota de les cadires: malgrat la preocupació per la gent gran, l’organització va encertar preveient molta afluència i el concert va ser un èxit rotund. Crida i cançons imprescindibles Invitació als barris: qui vulgui l’homenatge a Camela per a festes pot contactar amb el projecte. Cançó que no pot faltar: “Lágrimas de Amor”, la que va inspirar Azabache i de la qual Jan va arribar a compondre 8 temes en una sola nit. Detalls finals Record i ànims a Camela per la suspensió temporal de la gira per lesió d’un membre del grup. Catàleg de Jan disponible a YouTube (antics treballs digitalitzats de l’etapa de cintes). Dades clau 45.000 còpies venudes d’Azabache en l’època de les cintes. 10.000 persones a Salou en el show tribut a Sabina. 6 de desembre: actuació de prova als Els Garidells. Focus de gira: zona de Tarragona i rodalia.
Panorama general Doble bloc a Tarragona Ràdio: primer, informatius amb l’actualitat local; després, el magazín musical Fans de Tarragona amb entrevistes i agenda en directe. Informatius de Tarragona Ràdio (18:00–18:05) • Crisi de la pesca d’arrossegament: la Confraria de Pescadors alerta que la flota ha esgotat dies de sortida i pot aturar-se abans de Nadal. • Resposta institucional: el conseller Òscar Ordeig reclama mesures urgents a la UE i compensacions al sector. • Seguretat viària AP-7: transportistes qualifiquen de “pedaços” les restriccions i demanen solucions estructurals (N-340 com a autovia i tercer carril a l’Ebre). • Eficiència energètica: renovació d’enllumenat a Sant Salvador i Sant Ramon amb una reducció del 73% de potència total, projecte subvencionat per l’IDAE. • Cultura i recerca: congrés Tàrraco Biennal dedicat als amfiteatres romans; es reivindica estudiar millor l’amfiteatre de Tarragona. “La flota de Catalunya està morta ja… Si en una setmana no s’arregla aquesta situació, la flota pararà.” — Esteve Ortiz “No podem esperar més i anem tard… Toca un canvi de rumb i un nou paradigma a la pesca del Mediterrani.” — Òscar Ordeig Fans de Tarragona: entrevistes i música Miquel Gil — 50 anys de viatge musical i format duet (min 7:35–14:23) • El cantautor celebra prop de 50 anys de trajectòria i arriba al Casino de Constantí dins del Festival Accents en format duet: cançons “despullades” i centrades en l’essència. • Defensa l’evolució constant i l’ofici: “la música és una bici vocacional” que es viu a un altre ritme però sempre present. • Reivindica la cultura com a valor intangible més enllà dels diners. “Mai tornes exactament al mateix lloc… això és l’evolució.” Jan Cruz — Azabache, honest tribut a Camela (min 16:26–30:47) • Presenta Azabache: projecte que commemora 30 anys d’un disc que va vendre 45.000 còpies, ara reconvertit en homenatge a Camela. • Confessa l’origen: va compondre inspirat per una cançó sentida a la ràdio i, temps després, va descobrir que era de Camela; des d’aleshores, barrejava repertori propi i de Camela als concerts. • Preparant format amb banda (arreglos en curs fins a finals de gener) i dates per 2025; avanç: actuació als Garidells (6 desembre). • Manté també el tribut a Joaquín Sabina. “Azabache sense Camela no hauria existit — és la primera vegada que ho confesso en directe.” Parquesur — Comiat del 3r disc i nou rumb més personal (min 35:12–42:58) • Tornen a la Sala Zero (obertura 20:30, concert 21:00): comiat del tercer disc “Si molesto os vais” i anticipen un quart àlbum més personal (de dins cap enfora). • El single conjunt amb DJ Pollo, “Bukele o bukaque”, és un regal i no entrarà al nou disc. • Parlen de la catarsi d’escriure sobre sentiments universals (amor, desamor, nostàlgia) i del moment màgic de sentir el públic cantar. “Quan es parla amb franquesa, és fàcil empatitzar.” Daurats — Duet tarragoní, arrels i cançó crítica en directe (min 44:06–60:04) • Duet resident a Tarragona (fills nascuts a la ciutat), nom inspirat per la Costa Daurada. Debut arran de la pandèmia i l’amistat veïnal. • Concert a la Capsa de Música: diumenge, format migdia amb Luca Bonifacio (12:00) i Daurats cap a les 13:15. Repertori de temes propis i versions amb arranjaments propis. • Reivindiquen la ràdio com a mitjà d’imaginació (vs. imatge); es declaren “fills de l’AMT”. • Interpreten en directe una peça sobre la dependència digital i l’atenció (pantalles, estímul-recompensa) amb crida a recuperar la concentració i la lectura. “Hem fet un món ple d’interrupts… vull tornar a poder llegir.” Agenda i serveis (spots i avisos) • Teatre: Antagonista Teatro al Teatre Tarragona. • Obres de clavegueram amb tècniques no invasives (EMATSA). • Fira de l’Ocupació (Cambra de Tarragona) i Tarragona Marida (gastronomia i DO territorials). • Publicitat per a comerços a Tarragona Ràdio; missatges institucionals (Tanatori Municipal, ICIQ). Conclusions clau • Pesca: aturada imminent si no hi ha solucions; es demanen dies addicionals i compensacions. • Mobilitat: el sector reclama infraestructures estructurals (N-340 i AP-7) més enllà de limitacions. • Energia: estalvi del 73% d’electricitat a l’enllumenat de dos barris i extensió a altres punts de ciutat. • Cultura local viva: Fans de Tarragona acosta trajectòries consolidades (Miquel Gil) i projectes locals (Daurats), i impulsa l’escena amb sales com Sala Zero i Capsa de Música.
Resum del contingut Context i tema Entrevista a Paula Valls a Tarragona Ràdio arran del concert d’aquest dissabte a la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, dins del cicle Muses (Festival Accents). Es parla de la seva trajectòria, el vincle familiar amb la música, els nous senzills i el format de la gira. Punts clau Concert especial a Reus: espai singular amb gran acústica, en format duo per recuperar l’essència de les cançons. Projecte familiar: tema “Presència” fet “en família” (lletra de la mare, música del pare, bateria del germà; Paula a la veu). D’aquell impuls, el pare torna a publicar i neix un EP. Senzills recents: “Disculpa”, “Love is Real”, “Dono Voltes” i “Presència”. 10 anys de carrera discogràfica: del debut “Black and White” fins a “Començar de nou” (2023), passant per “I am”. Cinema: cançó original per a “La Vampira de Barcelona” (dir. Lluís Manés), composta i gravada amb molt poc marge de temps. Directe i procés creatiu: aposta per versions despullades (guitarra/piano i veu) perquè la cançó funcioni en el seu nucli. Possibles enregistraments en directe: material intern que podria veure la llum. Perfil personal: gran presència a l’escenari, però caràcter casolà i familiar fora d’ell. Cites destacades "Una cançó ha de funcionar amb una guitarra i veu, amb un piano i veu." "M’has fet plorar" (reacció del director en rebre la demo per a la pel·lícula). "Tinc moltes ganes d’aquest concert." Properes dates i formats Reus (parròquia de Sant Joan Baptista): concert en format duo dins del Festival Accents. Sant Pau d’Ordal (dia 29) i Vilanova i la Geltrú (dia 13). Més dates per al 2025, a anunciar. Recomanació: consultar la web de l’artista per al calendari actualitzat. Repertori i discografia Àlbums: “Black and White”, “I am”, “Començar de nou” (2023). Senzills: “Disculpa”, “Love is Real”, “Dono Voltes”, “Presència”. Lletres i atmosfera Fragments de lletres transmeten intimitat i enyor: "Em vaig perdre en els teus cabells i en la suavitat de la teva pell..." "Jo l’únic que esperava era fer net per dir-te que t’enyoro..." En conjunt, una conversa propera que retrata l’emoció, la maduresa artística i el batec familiar en el projecte de Paula Valls.
Context i convidats • Entrevista a Daurats (Mario i Hugo) als estudis de Tarragona Ràdio. • Conversa sobre la màgia de la ràdio (enfront del boom del Podcast), els inicis del duet, i el seu concert a la Capsa de Música. • Interpretació en directe de la cançó pròpia “Negra Revolució”, centrada en l’addicció a les pantalles i la postveritat. "La ràdio és ràdio... és imaginar-te les coses." La ràdio vs el Podcast: la màgia de l’àudio • Defensen la puresa de la ràdio com a espai d’imaginació i narració sense imatge. • Reconeixen l’èxit del Podcast, però reivindiquen que l’essència és escoltar històries quan tu vulguis. • Apunten a la convivència de formats: la tele i el cinema ja ocupen el seu lloc, i la ràdio ha de preservar el seu. Origen del nom i arrels a Tarragona • El nom del projecte juga amb la Costa Daurada i l’estima per Tarragona. • Són de Barcelona, però es declaren tarragonins d’adopció; els seus fills han nascut a Tarragona. Inicis i complicitat musical De veïns a projecte artístic • Es coneixen a classes de preparació al part i descobreixen que són veïns d’escala. • La pandèmia els fa repensar prioritats i llançar-se al projecte (2021). Primeres cançons i versions • Primer tema que van fer plegats: “Futur incert” (Carles Sanjosex), amb el qual també obriran el concert. • Combinació de temes propis i versions amb gir personal per sorprendre el públic. El concert a la Capsa de Música (format migdia) • Diumenge al migdia, amb ambient familiar: - 12:00: Luca Bonifacio. - 12:45–13:00: Daurats. - Durada aproximada: 1 h – 1 h 15 min. • Crida a la puntualitat i ambient de vermut: una canya, unes olives i concert. • Desig de futur: aprofitar els jardins de la Capsa quan el temps acompanyi; esment al moviment entorn de la Tabacalera. • Elogi a la sala: qualitat acústica i gestió pensada per músics; reconeixement a l’associació de músics local i al paper de l’AMT en el seu rodatge. La veritat del directe: ofici i imperfeccions • Defensa de la música viva: canvis de compàs, veus que pugen menys, acords que varien... formen part de l’autenticitat. • Crítica al nivell d’exigència fictícia generat per les xarxes: cal reeducar el públic. • Exemples d’imprevistos (cordes trencades) i resiliència escènica quan no hi ha equip tècnic ampli. Actuació en directe: “Negra Revolució” Temàtica i missatge • Denúncia de l’esclavitud digital i l’addicció a les pantalles (grans i petits), i crida a recuperar l’atenció, la lectura i el pensament crític. • Reivindicació de “treballar la llibertat”: educació, lectura i criteri propi com a camí cap a la llibertat real. "perduts en un bosc de pantalles let" "Ho podem compartir tot i al final només la merda compartim." "Pulsaré aquest botó. La postveritat s’acaba aquí." Moments clau de la peça (en acústic als estudis) • Admeten que ells mateixos lluiten cada dia per posar límits a les pantalles. • Gènesi de la cançó: lletra escrita de cop a les notes del mòbil; espontaneïtat sostinguda per anys de lectura, debat i ofici. Properes passes • Volen gravar temes i preparar un disc; obren la porta a productors interessats. • Recorden el contacte i la complicitat amb Tarragona Ràdio (estudis a Avinguda Roma) per futures novetats. Idees clau • Ràdio vs Podcast: defensa de la imaginació sonora i convivència de formats. • Arrelament a Tarragona: nom inspirat en la Costa Daurada; orgull de ciutat i de la seva escena. • Directe autèntic: imperfeccions com a valor; educar l’oient. • Pantalles i infància: crítica a la dependència digital i crida a recuperar el focus. • Projecte en creixement: del Dia de la Música a la Capsa de Música; següent pas, estudi i disc.
Panorama general de l’episodi En aquest episodi d’Arran de Mar a Tarragona Ràdio, el programa recorre tota la costa catalana per analitzar la crisi del sector pesquer mediterrani, l’impacte del canvi climàtic en el mar, la situació dels productors de musclos al Delta de l’Ebre, la transformació del Port de Vilanova i la Geltrú i diversos projectes de conservació marina i divulgació cultural i gastronòmica. 1. Obertura, equip i context climàtic (0–154) Presentació del programa • Programa emès el 13 de novembre del 2025, de 16 a 18 h, a Arran de Mar (autoanomenat “l’espai radiofònic més marítim de Catalunya”). • Presentació de l’equip tècnic i dels corresponsals repartits per la costa catalana. Alerta climàtica i COP30 • La tècnica Sílvia García destaca una mala notícia climàtica: abans de 2030 se superarà la línia vermella d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. • Es vincula amb la COP30 a Belém, que s’està celebrant en aquells dies. • Compromís del programa a seguir informant sobre les decisions d’aquesta cimera i el seu impacte en la mar Mediterrània. “Estarem pendents d’aquesta COP30, d’aquesta cimera del clima, i estarem aquí al peu del canó.” 2. Bloc informatiu de costa: pesca, voluntariat i aqüicultura (329–1773) 2.1. Nova normativa per a la pesca recreativa (329–513) • Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació: nou decret que obliga, des del 10 de gener de 2026, al registre electrònic de captures en pesca recreativa marítima. • Afecta tot el litoral espanyol i se centra en espècies protegides o regulades: tonyina vermella, albacora, agulles, peix espasa, merlí, lluç, entre d’altres. • Caldrà declarar les captures via una app que encara no existeix ni per Android ni per iOS. • El vicepresident de la secció de pesca marítima de la Federació Catalana de Pesca, Pedro Toral, denuncia: - Manca d’informació i improvisació. - Possibilitat d’afegir noves espècies sense criteris clars per als pescadors. - Sobrecàrrega normativa sumada a les regulacions 2024–2025 a les aigües interiors catalanes. Punt clau: es percep una creixent regulació sobre la pesca recreativa, amb escassa pedagogia i eines encara inexistents. 2.2. Voluntariat forestal ADF Gavarres Marítima (513–613) • L’Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima cerca voluntaris per a prevenció i primera intervenció en incendis forestals. • Requisits: - Més de 16 anys. - Residència a municipis de la zona de Gavarres i Costa Brava centre (Palamós, Calonge, Sant Feliu de Guíxols, etc.). - Mínim 60 hores anuals de dedicació. • Tasques i formació: - Prevenció, vigilància i primera intervenció. - Ús de maquinària forestal, mecànica, 4x4, primers auxilis, extinció forestal i radiocomunicacions. • El coordinador Gaspar Segués apel·la a la corresponsabilitat ciutadana: “Si t’agrada el bosc… fes un retorn. Dedica un dissabte al mes, cinc horetes.” 2.3. Crisi dels musclos al Delta de l’Ebre i viver a l’Ametlla (613–771) • Els productors de musclos del Delta de l’Ebre acaben de sembrar prop d’1,5 milions de kg de llavor, però: - La calorada d’agost ha matat un 90% de la cria autòctona als badies del Fangar i dels Alfacs. - Han hagut de comprar llavor a Itàlia, Grècia i França. • Gerardo Bonet (Fepromodel) explica que abans aquestes mortalitats extremes passaven “un cop cada quatre anys i ara passen tres de cada quatre”. • Conseqüències: - Forta pujada de costos. - Dependència de zones productores que també pateixen mortalitats pel escalfament del mar. 2.4. Viver de llavor autòctona a l’Ametlla de Mar (676–737) • Agricultura autoritza un viver de cria de musclo a la costa de l’Ametlla de Mar. • L’empresa Moluscos Maravierto instal·larà estructures en alta mar per produir uns 500.000 kg de llavor autòctona. • Objectius: - Abaratir costos dels musclaires. - Garantir una varietat 100% Delta de l’Ebre. - Diversificar orígens de llavor per reduir el risc davant episodis climàtics extrems. “Com més llocs diferents hi ha, el que fas és diluir el perill.” 2.5. Marcant tonyines vermelles amb pescadors recreatius (771–888) • 4a missió anual del Scientific Angler Tagging Tour a l’Ametlla de Mar (15–16 de novembre). • Participen més de 50 pescadors recreatius experts en captura i solta i científics de Ifremer (recerca marina internacional). • Objectiu: implantar 30–40 marques electròniques en grans exemplars de tonyina vermella prop de les granges d’engreix de Vall de Falgó. • Es vol estudiar: - Patrons de moviment i migració. - Comportament i hàbitat de tonyines que ja no marxen a l’Atlàntic i es queden a la Mediterrània. • L’alcaldessa de l’Ametlla, Eva de Lamo, destaca la importància de la ciència ciutadana i de millorar el coneixement de l’espècie per a la seva gestió sostenible. 3. Crisi de la pesca d’arrossegament i quotes europees (911–1660 & 1920–2514) 3.1. Vilanova i la Geltrú: sense dies per arribar a Nadal (911–1154 & 1920–2514) • La flota d’arrossegament de Vilanova i la Geltrú (unes 18–20 barques, la meitat de la flota pesquera local) ha gairebé exhaurit els dies de pesca permesos el 2025. • Normativa europea: limitació de dies de pesca l’any i, en el cas de la gamba, també quota de quilos (TAC). • Per mirar d’assegurar gamba per Nadal, s’ha autoritzat usar fins a un 10% de la quota de 2026, però: - No hi haurà prou dies de pesca per arribar a Nadal. - El 5–6 de desembre el 90% de la flota quedarà amarrada. 3.2. La veu del sector: Jaume Carnisser (1977–2514) El patró major de la Confraria de Pescadors de Vilanova, Jaume Carnisser, fa un relat extens i molt crític: • Insuficiència dels 130 dies de pesca anuals: per a una empresa que treballa uns 240–250 dies, caldrien 160–170 dies per ser viable. • Compliment de totes les mesures de sostenibilitat exigides: - Vedes i reserves marines. - Augment de la mida de la malla (dues vegades). - Instal·lació de portes voladores, menys agressives amb el fons. • Denúncia d’un doble sistema de control (dies + quilos) que fa inviable la gestió: “Si estàs controlat per una quota anual, no pots marcar també uns dies… que s’aclareixin una miqueta.” • Crítica dura a Brussel·les i al relat polític: - Sospita que es vol convertir el Mediterrani en un “parc mediàtic turístic”, sense vaixells de pesca. - El model normatiu copia el de grans vaixells industrials de l’Atlàntic, quan al Mediterrani la flota és petita i no treballa tot l’any. - Reclama coherència amb els informes científics que indiquen que la recuperació del Mediterrani ja supera els mínims exigits. • Impacte socioeconòmic: - La reducció de dies ha anat acompanyada d’inversions costoses en mesures selectives que ara no poden amortitzar. - Reivindica que, si només poden treballar 130 dies, la resta de dies haurien de ser compensats; però el sector prefereix treballar abans que rebre subvencions. - Recorda que de la pesca depenen peixateries, restauració i la dieta mediterrània. 3.3. Posició de l’administració catalana (1012–1090 & 1628–1660) • Antoni Espanya, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, explica: - ICATMAR ha fet un treball científic intens interpretant els dictàmens europeus. - Catalunya ha presentat a Madrid i a la Comissió Europea una proposta tècnica per flexibilitzar les jornades de pesca. - Recorda el principi de triple sostenibilitat: ambiental, social i econòmica. • El conseller Òscar Ordeig i el comissari europeu Costa Escandis semblen oberts a ampliar dies de pesca per al 2025, però: - El sector considera que arriben massa tard. - Denúncia una situació de “presa de pèl”: s’ha fet “els deures” però no hi ha compensacions reals. - Ordeig reclama un “nou paradigma” per a la pesca al Mediterrani. 3.4. Arenys de Mar: cas excepcional (1164–1318) • La flota d’arrossegament d’Arenys de Mar podrà pescar fins a final d’any gràcies a dies sobrants de dues embarcacions que no han pogut sortir. • Això permet mantenir l’activitat al port en un context en què el 70–80% de la flota catalana ja ha esgotat els dies. • El patró major Antoni Marzoa critica: - La “irresponsabilitat” del sistema de repartiment de dies. - La dependència de estudis obsolets que no reflecteixen la realitat actual del Mediterrani. - La reducció mitjana del 15% de dies de pesca entre 2024 i 2025. 3.5. Polèmica pel “martell” al Port d’Arenys (1347–1499) • Convocada una xerrada “Salvem el Port d’Arenys” contra la construcció d’un martell a la bocana del port. • El president del Club Nàutic, Carles Obac, denuncia: - Arenys és “l’únic port segur” entre Sant Feliu de Guíxols i Barcelona, i actua com a port refugi. - El martell tindria un impacte paisatgístic i ambiental fort i desvirtuaria el port. - No respon a cap demanda local: “ningú d’Arenys l’ha demanat”. - Considera que l’obra busca permetre l’amarratge de grans embarcacions i monetitzar l’espai portuari. • També qüestiona el pretext tècnic (un vent sud-sud-oest, “el vent del cementiri”) que, segons ell, “no existeix” com a risc real. 3.6. Tarragona: la flota al límit (1524–1660 & 3403–3508) • A la confraria de pescadors de Tarragona, només 9 de 22 embarcacions surten a la mar: moltes ja no tenen dies o se’ls guarden per Nadal. • El president Esteve Ortiz alerta: “La flota de Catalunya està morta ja… Si en una setmana no s’arregla aquesta situació, la flota pararà.” • Reclama que el president Illa pressioni el govern espanyol perquè porti el tema a Europa. • El conseller Ordeig, en visita institucional a l’Ajuntament de Tarragona i al Port de Tarragona, insisteix: - S’han fet grans inversions en mesures selectives, vedes i reducció d’esforç. - Ara calen fets i no només reconeixements verbals. - Reivindica un canvi de rumb que tingui en compte les famílies i el sistema alimentari. 4. Cultura, patrimoni i ciència a Tarragona (1690–1773 & 3428–3537) 4.1. Congrés Internacional Tàrraco Viva-nal sobre amfiteatres (1690–1752) • Presentació del congrés internacional Tàrraco Vianal 2025, centrat en els amfiteatres romans a la Mediterrània (20–21 de novembre). • Participaran una vintena de ponents i un centenar d’assistents. • Objectiu: estudiar l’evolució arquitectònica i simbòlica dels amfiteatres com a espais d’espectacles i de memòria (incloent la seva cristianització i patrimonialització). • El catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joaquín Ruiz de Arbulo, destaca: L’Amfiteatre Romà de Tarragona és “un dels monuments més visitats del patrimoni català, però poc conegut pel que fa al seu significat”. 4.2. Altres activitats culturals a Tarragona (3428–3537) • En el marc del programa “90 anys de la visita de Lorca a Tarragona”, es presenta el concert “Lorca entre Dionisos i Bacus” al Palau Firal i de Congressos. • L’espectacle combina textos de Federico García Lorca sobre poesia i música (el duende) amb direcció escènica de Marc Chornet i direcció musical de Xavier Pastrana. 5. Serveis i publicitat locals (1773–1894 & 3217–3371) L’episodi inclou diverses píndoles de servei públic i anuncis amb fort arrelament territorial: • Predicció marítima de Lluís M. Pérez: - Augment progressiu del vent de garbí, xaloc i llevant. - Onades de 2–4 metres, amb episodis de Fort maror i mar grossa entre divendres i dissabte. • Trànsit viari: Servei Català de Trànsit, amb congestions habituals a l’AP-7, C-58 i rondes de Barcelona, però sense incidències greus. • Anuncis locals sobre: - Obres de clavegueram a Tarragona i la Canonja (EMATSA). - Fira “Tarragona Marida” al passeig de les Palmeres (gastronomia + vins DO de la demarcació, amb xefs destacats). - L’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al campus Sescelades. - Solucions de calefacció (Obramat), oferta cultural al Port de Tarragona, publicitat comercial a Tarragona Ràdio. 6. Entrevista: fotografia ornitològica al Delta de l’Ebre (3629–4531) 6.1. Isabel Luque, aficionada a la fotografia de natura • La periodista Cel Prieto entrevista Isabel Luque, una de les poques dones del Delta de l’Ebre especialitzada en fotografia ornitològica de manera amateur. • Inicis: - Passió per la fotografia des dels 11–12 anys. - Durant el confinament, comença a fer fotografia de paisatge i després fa el salt als ocells. - Rep formació informal d’una amiga fotògrafa i d’altres companys del món ornitològic. 6.2. El Delta com a territori ornitològic • Descobreix la riquesa d’espècies del Delta de l’Ebre (Riet Vell, el Pont del Través, el Violí, la casa de Fusta, el Fangar…). • Destaca que: - Cal molta paciència: molts dies no es fotografia res. - L’activitat és alhora afició, desconnexió i contacte amb la natura. - El Delta atrau molts turistes ornitològics (exemple: el Delta Birding Festival, amb públic internacional). 6.3. Gènere i afició • Tot i que hi ha moltes dones fotògrafes de natura, al territori local n’hi ha poques. • Isabel insta a normalitzar la presència femenina però admet que és un tema sobretot de gust i interès personal més que no pas d’accés formal. 6.4. La foto de l’àguila clanga i la gavina • Una de les darreres fotos virals d’Isabel mostra una àguila clanga (espècie rara a la zona) caçant una gavina. • Context: - Presa quasi fortuïta: Isabel ja tornava cap a casa i decideix passar per la casa de Fusta. - Des del cotxe veu moviment, agafa la càmera i captura la seqüència sense ser-ne conscient del tot. - A casa, revisant les imatges, comprova que és una raresa ornitològica; ornitòlegs confirmen l’espècie i la identifiquen amb un individu vist dies abans al Delta del Llobregat (mateixa ploma trencada a l’ala). • La imatge es fa molt popular a xarxes per la potència de la escena (rapinyaire amb la gavina agafada) i per la raresa de l’espècie en aquell indret. 6.5. Aprenentatge i equip • Isabel ha après sobretot de manera pràctica, observant comportaments i preguntant als ornitòlegs locals (ex. Manolo Sánchez). • Equip fotogràfic: - Càmera Olympus, amb un cos senzill per a paisatge i un objectiu més llarg per a ocells. - Recorda que els teleobjectius professionals poden arribar als 10.000 €. “És el meu hobby, és desconnexió total.” 7. Ecologia marina: praderies de Posidònia i carboni blau (4729–5649) 7.1. Estudi global sobre el carboni de les praderies marines • El periodista Carles entrevista Enric Gomis, biòleg del CSIC (Centre d’Estudis Avançats de Blanes) i investigador en praderies marines i carboni blau. • L’estudi, publicat a Nature, estima que les praderies marines del món retenen fins a 40 milions de tones de carboni en la seva biomassa viva. • Punt clau: la majoria d’estudis s’havien centrat fins ara en el carboni emmagatzemat al sediment (sol), i no tant en el de la planta viva. 7.2. Importància ecosistèmica • Tot i que el volum de carboni capturat no compensa per si sol les emissions globals de combustibles fòssils, té un paper rellevant perquè “tot esforç compta”. • Les praderies: - Són embornals de carboni (carboni blau). - Proporcionen hàbitat per a peixos, estabilitzen el sediment i reduïxen l’erosió. - Són clau per a la resiliència costanera davant el canvi climàtic. 7.3. Metodologia i col·laboració internacional • L’estudi compila dades de més de 350 articles científics de tot el món. • Treball altament col·laboratiu, amb molts investigadors implicats encara que no apareguin com a coautors. 7.4. Posidònia i escalfor del mar • Les praderies de gènere Posidònia (com la Posidònia oceànica al Mediterrani i Posidònia australis a Austràlia) són les que més carboni emmagatzemen per unitat de superfície. • Vulnerabilitat a les onades de calor marines: - Posidònia oceànica comença a patir mortalitat sostinguda per sobre dels 28,2 °C. - Amb l’escalfament del mar, augmenten els episodis crítics i la possibilitat de pèrdua massiva de praderies. - Teòricament podrien migrar cap a latituds més nòrdiques, però la velocitat del canvi climàtic fa dubtar que hi hagi temps per aquesta adaptació. 7.5. Amenaces locals: ancoratges i aigües residuals • Principals pressions sobre les praderies: - Aigües residuals i eutrofització: excés de nutrients, pèrdua de transparència i dificultat per a la fotosíntesi. - Ancoratge d’embarcacions sobre praderies: arranquen la part viva i exposen el sol ric en carboni, que es reoxida i allibera CO₂. • Efecte combinat: - Es perd la capacitat de captura futura (planta morta). - S’allibera el carboni acumulat durant segles o mil·lennis, accelerant encara més el canvi climàtic. 7.6. Posidònia i crèdits de carboni • S’està treballant per incloure les praderies en els mercats de crèdits de carboni, especialment avançat a Austràlia. • A Europa s’estan desenvolupant: - Metodologies per quantificar el carboni emmagatzemat i la seva variació. - Sistemes per credititzar conservació i restauració de praderies (no només pel carboni, sinó també per la biodiversitat). 7.7. Investigació futura • Enric Gomis, en el seu doctorat, analitza: - Quins factors físics i ecològics (profunditat, exposició, etc.) modulen els estocs de carboni al sediment. - Com es poden avaluar projectes de restauració per vincular-los a crèdits de carboni blau. 7.8. Mirada balear i missatge d’esperança • Com a mallorquí, Gomis subratlla la importància de les praderies a Balears, on poden captar fins a un 8% de les emissions locals. • Tot i l’impacte del turisme i l’ancoratge, veu una creixent consciència ciutadana i voluntat de protecció del mar gràcies a la divulgació i les xarxes. “Tenim una bomba de carboni que s’ha de preservar i restaurar.” 8. Gastronomia i identitat marinera: el “Calamarenys” (2549–3166) 8.1. 30a edició de les Jornades del Calamar a Arenys de Mar • Amb Oriol Leo des de Ràdio Arenys es fa un repàs exhaustiu a les Jornades Gastronòmiques del Calamar d’Arenys, el Calamarenys, que celebren 30 anys. • Característiques del calamar d’Arenys: - Producte autòcton, capturat amb potera (instrument vertical amb corona d’ams no mortals). - Pesca nocturna, a 20–30 metres de profunditat. - Enguany és un bon any de calamars, fet que ha facilitat les jornades. 8.2. Activitats gastronòmiques i culturals • Mostra gastronòmica (10 d’octubre) a la Llotja Vella: - 9 restaurants, 2 pastisseries i una cerveseria artesana. - Tapes diverses amb el calamar com a protagonista. • Show cooking d’Arnau París (“cuina pim-pam”) amb receptes ràpides i senzilles amb calamar d’Arenys. • Sopar popular per 200 comensals (24 d’octubre): - Aperitius, fideuada de calamars, postres i pastís del 30è aniversari. - Acompanyament musical amb el grup de havaneres La Vella Lola. 8.3. Divulgació ambiental i patrimonial • Xerrada de Pere Alzina sobre migració d’ocells i efectes del canvi climàtic, amb exemples concrets (augment del picot garser gros a cotes baixes; regressió del cucut reial). • Visita guiada als Museus d’Arenys per revisar la història nàutica, comercial i pesquera de la vila des del segle XVIII (escola de pilots, construcció de vaixells, port pesquer). 8.4. Sortides en barca i subhasta tradicional del peix • Sortides en barca amb la “Marinada” (5 €) quan la mar ho permet, per apropar el públic al món de la pesca. • Subhasta tradicional del peix al Pati del Calisay (cloenda de les jornades): - Recreació d’una subhasta a la baixa com les d’abans, amb paneres d’1 kg i preus cantats en veu alta per Josep Masdeu, antic subhastador de la confraria. - Productes: sobretot calamar de potera, però també lluç, pop, moll, rata, serrà, etc. - Activitat molt participada, que desperta nostàlgia entre els grans i curiositat entre els petits. “Poses un preu inicial i vas baixant ràpid… abans es feia amb pessetes i duros, ara amb euros.” 8.5. Balanç i impacte turístic • Ramir Vidal, regidor de Promoció Econòmica, destaca: - Assistència de mig miler de persones a la mostra gastronòmica. - 200 comensals al sopar popular amb entrades exhaurides. - Plena ocupació a les visites guiades, sortides amb barca i subhasta. - Participació d’una vintena de restaurants amb plats de calamar. • Consolidació del Calamarenys com a esdeveniment de referència que: - Posa en valor el producte local. - Atrau turisme de proximitat i de fora d’Arenys. - S’alinea amb el fet que Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia 2025. 9. Transformació del Port de Vilanova i l’economia blava (5906–6696) 9.1. El retorn de Margarita Díez i el nou context portuari • La nova directora de la zona portuària Centre de Ports de la Generalitat, Margarita Díez, torna a gestionar el Port de Vilanova i la Geltrú després d’un període al Port de Mataró. • A Mataró va afrontar una situació “crítica” d’obres i explotació, i ara aporta aquesta experiència a un sistema multiport. 9.2. Reptes generals dels ports catalans • Adaptació al canvi climàtic (infraestructures, gestió del litoral). • Impuls de l’economia blava (innovació, formació, recerca, turisme sostenible). • Millora de la relació port-ciutat, renaturalització i espais oberts a la ciutadania. • Implementació de la Llei de Ports 2019 i del nou Pla de Ports. 9.3. El port com a sistema equilibrat de quatre darsenes (6315–6464) Darsena pesquera: • Més de 40 embarcacions i 152 pescadors. • Sector considerat estratègic; durant la Covid es va demostrar el paper essencial del sector primari. • Projecte d’uns 500.000 € per: Renovar xarxes d’aigua i llum amb torretes telegestionades per optimitzar el consum. Millorar dics, fons marí i punt de recollida de residus. • La Generalitat es compromet a defensar dies de pesca a Europa i a promocionar el consum de peix local. Darsena esportiva (Club Nàutic): • Més de 800 embarcacions. • Forta dimensió social i educativa: Programa de vela escolar consolidat: 7 escoles i 2.600 alumnes l’any. Més de 560 embarcacions de trànsit l’any (la meitat estrangeres). • El club ha renovat pantalans, torretes, seu social, i aposta per la certificació ambiental i la millora contínua. Àrea tècnica (Penn Dennis): • Gran drassana de reparació i refit de grans embarcacions. • 200 treballadors fixos i fins a 800 persones en pics de feina (amb control d’acreditacions). • Aporta inversió estrangera i posiciona Vilanova en l’escena nàutica internacional (impulsada també per la Copa Amèrica). • Presència d’empreses d’enginyeria naval innovadora (CIM). Darsena comercial en transformació: • Abans especialitzada en productes siderúrgics (xatarra), ara sense aquesta mercaderia. • Es busca orientar-la cap a nous tràfics d’alt valor i cap a activitats d’economia blava i innovació naval. 9.4. Formació, recerca i inclusió • Vilanova aposta fort per la formació nàutica i tècnica: - Institut Lluch i Rafecas: cicles de reparació naval, amb creixent demanda. - IMET i UPC: formació superior vinculada a la mar i la tecnologia. - Cal adaptar el pla especial portuari per permetre nous usos educatius i d’innovació. • Projectes d’inclusió social i esport per a tothom: - Associació Superando: més de 1.000 sortides al mar amb infants amb trastorns de l’espectre autista. - Activitats de remo, submarinisme, vela lleugera i altres esports nàutics. 9.5. Pla especial i espais verds • El pla especial del port es va aprovar amb consens però cal adaptar-lo per: - Ampliar el punt d’informació turística del parc de Ribes Roges. - Reordenar algunes edificacions. - Consolidar la renaturalització de la zona de platja i torrent, abans degradada per residus. • El MITECO qüestiona si espais com el Parc de Ribes Roges o la platja de nàutica lleugera són o no usos portuaris, però Ports defensa que el port ha d’incloure: “Espais verds, espais per la ciutadania, espais on poder fer esport i gaudir de la natura.” • La gran plaça portuària, que ja va acollir el village de la Copa Amèrica, es vol consolidar com a espai per esdeveniments pactats amb el veïnat. 10. Fil conductor de l’episodi Al llarg de les dues hores, l’episodi dibuixa un gran retrat de la vida al litoral català: • Crisi estructural de la pesca mediterrània (Vilanova, Arenys, Tarragona) davant de les polítiques europees de reducció d’esforç i una gestió que el sector percep com a allunyada de la realitat. • Impacte del canvi climàtic en el mar: mortalitat de musclos al Delta de l’Ebre, onades de calor marines que amenacen la Posidònia oceànica, riscos d’inundació i obres hidràuliques (esmentades a l’inici). • Respostes locals i científiques: nous vivers de llavor de musclo, marcatge de tonyines amb ciència ciutadana, recerca en carboni blau i congressos sobre el patrimoni romà com l’Amfiteatre Romà de Tàrraco. • Construcció d’identitat marinera a través de la gastronomia (Calamarenys), la fotografia de natura i les festes locals, que connecten la ciutadania amb el mar i amb el món de la pesca. • Transformació dels ports (especialment Vilanova i la Geltrú) com a espais multifuncionals: pesca, indústria, esport, recerca, turisme i educació, tot plegat sota el paraigua de l’economia blava. L’episodi combina així denúncia, anàlisi tècnica, relats personals i celebració cultural, mostrant com la costa catalana conviu entre la pressió normativa, el canvi climàtic i l’esforç constant per mantenir viva la seva relació amb la mar.
Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?
Panorama general Informatiu del migdia de Tarragona Ràdio (Tarragona Actualitat) amb l’actualitat local destacada: crisi de les quotes de pesca d’arrossegament, seguretat viària a l’AP-7, congrés sobre amfiteatres romans, serveis municipals, successos, cultura, mobilitzacions socials i esports. Mar i economia: la flota d’arrossegament, al límit Clau: Els pescadors alerten que han esgotat els dies de treball assignats per al 2025 i demanen ampliar-ne el nombre de manera urgent. • Reunió a la confraria amb el conseller Òscar Ordeig i representants institucionals del territori, incloent el Port de Tarragona. • El president de la confraria, Esteve Ortiz, reclama pressió a Europa i a l’Estat per salvar la flota mediterrània. "La flota de Catalunya està morta ja... si en una setmana no s’arregla aquesta situació, la flota pararà." — Esteve Ortiz • Ordeig exigeix mesures immediates i apunta a un nou paradigma de la pesca al Mediterrani, després d’anys d’inversions i parades: cal compensació i ampliació de dies. • Risc d’abastiment per Nadal si no s’actua (menys peix local a mercats). Mobilitat i seguretat viària: “pedaços” a l’AP-7 Clau: El sector del transport (FEAT) considera insuficients les noves restriccions; proposa solucions estructurals. • Després de la reunió amb Trànsit, els transportistes titllen de “pedaços” les mesures de reducció de velocitat i restriccions d’avançament. • Demanen: convertir la N-340 en autovia i un tercer carril a l’AP-7 al tram de l’Ebre (actualment no absorbeix els ~12.000 camions/dia). Patrimoni i recerca: amfiteatres romans al centre Clau: El Congrés Internacional Tarracovianal (20–21 nov.) aborda l’arquitectura, conservació i valor actual dels amfiteatres del Mediterrani. • Seu: Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Tarragona). Estudis de casos: Albània, Tunísia, Cartagena, Burgos, Còrdoba, Mèrida i Tarragona. • Ponències sobre intervencions arqueològiques, tècniques constructives, conservació i transformacions urbanes. • El catedràtic Joaquín Ruiz de Arbulo (URV) remarca que l’Amfiteatre Romà és “molt visitat però poc entès”. "És un monument molt conegut... però poc conegut del que significa." — J. Ruiz de Arbulo • Tancament amb visita comentada a l’Amfiteatre Romà i el seu paper com a espai de culte tardoantic i símbol patrimonial. Serveis municipals i eficiència energètica Clau: Renovació d’enllumenat a Sant Salvador i Sant Ramon per estalvi energètic i sostenibilitat. • Substitució de 345 lluminàries (192 a Sant Salvador, 153 a Sant Ramon). • Reducció de potència total: de 109 kW a ~30 kW (-73%), amb suport de l’IDAE. • El projecte s’estendrà a altres punts (p. ex. Plaça Imperial Tarracó, Sant Pere i Sant Pau). Successos • Mossos intercepten a l’AP-7 un vehicle amb 170 embolcalls de haixix després d’una persecució; dos detinguts i pas a disposició judicial. • Detingut un jove (18 anys) per tres robatoris amb força a domicilis (c. Eivissa); localitzat i arrestat a la Plaça de la Font. Societat civil: suport a Palestina • La Comunitat Palestina Àrab Unida de Tarragona i la Plataforma Unitària del Camp de Tarragona convoquen concentració a l’estàtua dels Despullats per reclamar justícia, responsabilitats i fi de relacions militars/diplomàtiques/econòmiques amb els responsables de la violència. Cultura: 90 anys de Lorca a Tarragona • Concert “Lorca entre Dionissos i Bacus” al Palau de Congressos, amb textos seleccionats per Marc Chornet i música de Xavier Pastrana; participen Paul Jiménez i Gerard Marsal amb el Cor Ciutat de Tarragona. "El duende… aquesta màgia i poder invisible del cant flamenc." — Marc Chornet • Jornades “Poeta en Tarragona” de la Universitat Rovira i Virgili (URV): ponents com Antonina Rodrigo, Pepa Merlo, Josep Maria Rosselló, Enrique Bonet, Víctor Amela; context històric amb Carlota Vidal i testimonis de Viviana de Salvador i Esther Forgas. Educació i taxes: llars d’infants municipals • L’executiu de Rubén Viñuales actualitza quotes (0–1 anys sense revisar des de 2021). Amb tarificació social, l’impacte per a famílies queda entorn del 10% de mitjana. • Increment acumulat 2022–2025: ~13,75%; a partir de l’1/07/2026, augment mitjà mensual entre 3,5 € i 12,25 € (les més vulnerables: increments freqüents de 2,5 €). • Aprovació en comissió amb PSC, Junts i no adscrita; ERC hi vota en contra. Esports Selecció Catalana i Nàstic de Tarragona • Convocats del Nàstic de Tarragona per a l’amistós contra Palestina: Marc Montalvo i Jaume Jardí (seleccionador: Gerard López; Estadi Olímpic Lluís Companys). • El tècnic grana Cristóbal Parralo demana contundència a les àrees i més ambició: "No pot ser que el Nàstic sigui l’equip més golejat de la categoria." "Cal ser més punyents, intensos i agressius des del primer minut." Bàsquet • TGN Bàsquet (Supercopa): 0-8 d’inici de temporada. L’entrenador Sergio Lou atribueix el mal inici a una planificació tardana i a l’aposta per jugadores joves que requereixen rodatge, però confia en la millora. Cursa urbana i salut • Presentada una cursa amb caminada i circuits de 5 i 10 km (sortida/arribada a la Via de l’Imperi Romà). El conseller d’Esports Mario Soler subratlla el valor de l’activitat física per a la salut i el caràcter solidari de l’esdeveniment. El temps i la mobilitat • Temps: màximes suaus (fins a 23 °C a Tarragona), calitja i pols en suspensió; precipitacions febles amb fang possibles. • Mobilitat: afectacions per obres a la “27” (tram Pobla de Mafumet–Constantí, direcció Tarragona) i Avinguda Roma (vial lateral cap als barris de Ponent) fins a les 17 h.
Resum de l'episodi L'edició d'avui de TGN Esports a Tarragona Ràdio se centra en l'actualitat futbolística i ciclista de la ciutat. El programa destaca el debut a les banquetes de l'exjugador grana Jordi Gravolosa, la presentació del nou estil de joc de Cristóbal Parralo al Nàstic i la celebració de l'any vinent pels 40 anys del Club Ciclista Campclar. Seccions Principals L'experiència de Jordi Gravolosa a la Unió Esportiva Figueres L'exfutbolista matalasser, que va vestir la samarreta del Nàstic en més de 200 partits, inicia una nova etapa com a entrenador a la Primera Catalana. • Comparteix la seva il·lusió per aquest repte personal i professional. • Recorda la seva etapa al Nou Estadi sota la presidència d'Antoni Baixeras. • Debut oficial contra el líder de la categoria, l'Argentona. L'era Cristóbal Parralo al Nàstic Anàlisi de la primera entrevista del nou tècnic grana, on marca les línies mestres del seu projecte esportiu. • Objectiu prioritari: Aturar la sagnia de gols en contra; el tècnic no tolera ser l'equip més golejat. • ADN Propi: Es busca un equip més punyent i agressiu en les dues àrees. • El tècnic demana temps per avaluar la plantilla abans de decidir possibles fixatges al mercat d'hivern. 40è Aniversari del Club Ciclista Campclar Entrevista amb Diego Bosch, president de l'entitat, sobre la trajectòria i el futur del club del barri de Ponent. • El club complirà 40 anys el 16 de setembre de 2026, coincidint amb les festes de Santa Tecla. • Es plantegen actes especials aprofitant la sortida d'una etapa de la Volta a Catalunya (mencionada habitualment com a referent de gran competició) i la tradicional cursa de la Rambla Nova. "Vam aconseguir ser campions de la Copa d'Espanya, un orgull per a un club de barri." Conclusió L'esport tarragoní viu un moment de transició a la banqueta del Nàstic i de celebració històrica amb entitats consolidades com el club de Campclar.
Resum general Sempre Nàstic - Podcast de Tarragona Ràdio porta una edició amb doble focus: la primera entrevista a Cristóbal Parralo com a nou tècnic grana i una conversa musical i sentimental amb Vergüenza Ajena. L’episodi combina diagnosi esportiva, prèvia de partit i la veu de l’afició a través de la cultura nastiquera. Punts clau Diagnosi contundent de Parralo: cal millorar la contundència a les àrees i la concentració; l’equip és actualment el més golejat i li costa generar ocasions clares. Model de joc per davant del rival: davant el Marbella (amb entrenador nou), el Nàstic se centrarà a consolidar automatismes propis. La Primera Federació és de detalls: igualtat màxima; els detalls decideixen partits i temporades. Afició com a motor: amb prop de 8.000 espectadors, l’equip vol proposar i atacar des del primer minut per fer-la sentir-se orgullosa. Memes a Banda (Arnau Curto): crítica a la fragilitat defensiva, però esperança pel caràcter competit i la reacció mostrada a Múrcia. Vergüenza Ajena: origen del grup, creació de l’himne popular “Sant Grana”, arrelament a la cultura tarragonina (Santa Tecla, Castells) i crida a recuperar jugadors de casa. Contingut Entrevista a Cristóbal Parralo Adaptació i preparació: arriba amb energia i claredat d’idees; poc temps per conèixer plantilla i rivals, però amb intensitat d’entrenament molt bona. Millores urgents: Contundència defensiva i atenció als detalls. Més punxents a l’últim terç: intensitat, agressivitat i ambició per anar a buscar els partits. Derrota a Múrcia (3-2): bona mitja hora inicial, però dos gols en un minut penalitzen; cal evitar desconnexions i cuidar petiteses. Prèvia vs Marbella: canvi d’entrenador rival genera incògnites; focus en model propi i automatismes. La categoria: extremadament igualada; playoff i descens, a tocar. Determinant concentració i fons d’armari. Plantilla i mercat: bona implicació; massa d’hora per jutjar mancances. El mercat d’hivern es valorarà amb la direcció esportiva quan toqui. Club i afició: el Nàstic és gran club; objectiu: joc proactiu perquè l’afició s’hi reconegui. Noms propis: retrobament amb Jaume Jardí, ara més madur; aprendre de playoffs perduts (Màlaga) i mantenir calma i paciència durant l’any. Memes a Banda (Arnau Curto) Realitat: 3 derrotes seguides i equip més golejat. Lectura doble: Negativa: encaix en minuts clau i sotrac anímic. Positiva: caràcter competitiu i no abaixar els braços; classificació encara oberta. Missatge: hi ha temps per corregir el “forat al vaixell” si s’actua ja. Nàstic Digital amb Vergüenza Ajena Origen del grup: neix d’una cançó d’aniversari el 2008; creix per empenta de la gent de Tarragona. Lligam amb el Nàstic: familiar, social i musical (dinars d’època d’ascens, actuacions al camp). “Sant Grana”: lletra d’Enric Pujol sobre sentiment grana; el grup la transforma en cançó i esdevé himne oficiós. Cultura tarragonina: orgull de ciutat i tradicions com Santa Tecla i els Castells. Nova música: els agradaria fer una rumba més canyera per a l’afició. Actualitat i crítica: malestar per la destitució de Dani Vidal; reclam de més jugadors de casa (projecte de La Pobla) i perfils de club que arrosseguin l’afició. Objectiu esportiu: evitar un nou playoff; lluitar per ser primers encara que costi. Cites destacades "No pot ser que el Nàstic sigui l’equip més golejat de la categoria." "M’agradaria una comunió important amb l’equip; tots junts som més forts." Qui hi participa Presentació i conducció: Jordi Blanc (Tarragona Ràdio) Convidat: Cristóbal Parralo (nou entrenador) Col·laborador: Arnau Curto (Memes a Banda) Nàstic Digital: Rafa Larrañaga i Pau Caballé (entrevistadors) Convidats musicals: Sergi i Tito (Vergüenza Ajena) Per què escoltar aquest episodi Per entendre, en paraules del tècnic, què falla i com es vol corregir de manera immediata. Per captar el pols de l’afició: crítica, esperança i identitat a través de la música i la cultura grana. Per preparar la prèvia del Marbella amb una mirada centrada en el model i els detalls que decideixen partits.
Monogràfic sobre el Grup Aires del Tarragonès Aquest episodi del programa Havaneres, des del balcó (emès el 17 de gener de 2005) se centra en la trajectòria i el repertori del grup Aires del Tarragonès. La formació, nascuda a Altafulla, presenta una selecció de peces que combinen la tradició cubana amb la identitat marinera catalana. Repertori Musical i Història El grup va ser fundat l'any 1997 a Altafulla sota el nom original de Médol. Durant el programa s'explica la relació històrica del municipi amb el comerç americà, especialment l'exportació de vi, fruita seca i cebes. • L'herència cubana: S'interpreten temes com En un bohío de Joan Andreu i la popular La caña dulce. • Composicions locals: Es destaca la cançó Bon català, amb lletra de Josep Maria Bellidó i música de Xavier Pardina, estrenada a la Cantada d'Havaneres d'Altafulla. • Clàssics del gènere: No falten peces emblemàtiques com Lola la tavernera de Carles Casanovas i Josep Bastons. "Des d'Altafulla s'exportava fruita seca, vi i cebes, creant una gran activitat comercial que repercutia en tota la comarca." Peces destacades Mar Bonança: Un vals de Josep Martí Bépez i Ricard Viladesà. Tamariu: Havanera de Narcisa Oliver i Josep Bastons que descriu el paisatge de la Costa Brava. La cubanita: Una cançó que evoca la nostàlgia de les Antilles.
Retorn a la Tradició Marinera L'episodi d'avui de Havaneres des del balcó, emès originalment per Tarragona Ràdio, se centra en la celebració de les festes nadalenques a través del gènere de l'havanera. El programa inicia amb un clàssic del mestre Ortega Monasterio, establint un to nostàlgic i festiu que connecta la mar amb el pessebre. Peces Destacades i Compositors El programa fa un recorregut per diverses interpretacions que barregen la tradició catalana amb influències basques i cançons de postguerra: • Nadala Marinera: Interpretada pel grup Cavall Bernat, és una peça fonamental per entendre la fusió de Nadal i el món pesquer. • La Bella Lola: Una de les havaneres més universals, presentada en aquesta ocasió per Goyo Garayalde. • Padre Sol i Blanques com palomes: Peces del reconegut compositor basc Alfredo Donnay, interpretades per agrupacions de Vitoria-Gasteiz, que mostren l'arrelament d'aquest gènere al País Basc. Música i Cinema Es fa una menció especial a la pel·lícula de 1970 de Basilio Martín Patino, Canciones para después de una guerra, la qual va rescatar temes musicals de la meitat del segle XX que formen part de la memòria col·lectiva. "Yo te diré porque mi canción te llamo sin pesar, me falta tu risa, me faltan tus besos..." El programa tanca amb una selecció de cant coral de gran qualitat, reafirmant la vigència de les corals en la preservació de la música popular.
Havaneres i Cançons de Mar a Tarragona Ràdio Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó, emès el 20 de febrer de 2005, presenta una selecció musical que ret homenatge a la tradició marinera, la vida dels pescadors i la influència de la música caribenya a les nostres costes. Temes i Peces Musicals Principals • La vida al mar: S'obre l'episodi amb la peça El balset a la xalana, interpretada per les veus de l'Estein, que descriu amb un toc d'humor i realisme les dificultats del mareig i la pesca a trenc d'alba. • Llegendes familiars: El grup Barcarola interpreta L'avi, el net i la barca de Josep Antoni Carrau. Una emotiva cançó que narra el relleu generacional en l'ofici de la pesca a Vilassar. • Influències Cubanes: El grup Terra Endins aporta el seu estil amb Café Tengo, una melodia antiga i popular que celebra els aromes i la vida a les Antilles, destacant la riquesa del cafè i el tabac. • Homenatges Locals: - L'autor Javier Pardina presenta Abizanda, interpretada per Benfor, una peça nostàlgica sobre els records d'infantesa al Pirineu. - El grup Canya Dolça dedica una cançó a Cambrils, descrivint la bellesa de la seva platja, el port i la posta de sol a la Costa Daurada. Cites i Moments Destacats "Ja aniré a comprar peix al mercat." Aquesta frase conclou la primera intervenció musical, subratllant amb ironia la dura realitat del pescador que no té sort amb les xarxes. També destaca l'obra del cubà José White, interpretada per L'Espingari, tancant el programa amb la clàssica peça Bella Cubana. Barcarola no només es refereix a un gènere musical d'origen venecià, sinó que en aquest context dóna nom a un dels grups participants.
Viatge per la Música Popular i l'Influència del Carib Aquest episodi de Tarragona Ràdio, emès originalment el febrer del 2005, ens convida a un recorregut sonor per la península a través de la música popular, amb un èmfasi especial en la petjada de les havaneres i els vincles amb les colònies americanes. De Madrid al Carib: L'Havanera Castellana El programa explora com gèneres originaris del Carib van arrelar fortament a regions interiors com Castella i Lleó. Aquesta fusió musical queda palesa en la interpretació de peces que parlen d'enyorança i de l'intercanvi cultural entre Espanya i Cuba. • L'estètica tradicional: Es recorden temps d'il·lusions amb lletres que evoquen les nits de Madrid i les llums de gas. • La connexió cubana: Cançons que conviden a la "linda cubana" a conèixer les terres de Castella, unint ritmes tropicals amb el sentiment peninsular. Tradició al Nord de la Península El recorregut continua cap al Cantàbric, on les agrupacions corals adapten cançons populars que formen part de l'imaginari col·lectiu. • Astúries: Versió del clàssic De colores interpretat per corals locals. • La Bella Lola: El programa ens ofereix una versió d'aquesta emblemàtica havanera, descrivint la imatge dels mariners que perden el compàs davant la bellesa d'una dona a la platja. La Perspectiva de Von Humboldt i la Connexió Basca Es tanca el bloc temàtic citant el baró alemany Alexander von Humboldt, qui a principis del segle XIX ja destacava la influència dels catalans, gallecs i bascos en el comerç i els costums de les colònies americanes. Com a exemple d'aquesta herència, s'escolten peces populars en euskera. "Els catalans, els gallecs i els biscaïns tenen freqüents relacions amb Amèrica, exercint una notable influència en els costums i el comerç colonial."
Viatge Musical a través de l'Havanera Aquest episodi de Havaneres des del balcó, emès originalment des de Tarragona Ràdio el gener de 2005, ens convida a realitzar un recorregut sonor per la geografia espanyola on el gènere de l'havanera ha arrelat amb més força. El programa serveix com a inici d'una sèrie especial de dos capítols dedicada a explorar les diverses comunitats autònomes amb tradició marinera i musical vinculada a Cuba. Cadis i la connexió amb l'Havana L'episodi arrenca amb la interpretació de les famoses Habaneras de Cádiz, una obra emblemàtica d'Antonio Burgos i Carlos Cano. A través d'aquesta cançó, s'explora la semblança gairebé mirall entre la ciutat andalusa i la capital cubana: • La descripció del Malecón i la seva relació amb la Caleta de Cadis. • L'ús del compàs del tango gadità que es confon amb el ritme de l'havanera. • La idea central que recorre la lletra: > "La Habana es Cádiz con más negritos; Cádiz es La Habana con más salero." L'etapa canària: Mitologia i Bruixeria El programa es trasllada ràpidament cap a les Illes Canàries, on el mestissatge cultural és encara més evident. S'introdueix el tema Habanera embrujada d'Olga Serpa i Mesticay, en col·laboració amb Carlos Cano. Aquesta peça destaca per: • Narrar la història d'una jove canària que ven la seva ànima per retrobar el seu amant a Cuba. • L'ús d'elements del folklore local i referències a la bruixeria tradicional. • La barreja de ritmes atlàntics que defineixen la identitat musical de l'arxipèlag.
Panorama general del programa Tarragona Ràdio obre una edició molt completa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 amb cultura, natura, enogastronomia, comunitat, humor i arts escèniques locals. Cultura: Lorca torna a Tarragona (90 anys de la visita) L’espectacle “Lorca entre Dionísos i Bacus” (Palau de Fires i Congressos) Protagonistes: Marc Jornet (dramaturg) i Xavier Pastrana (director del Cor Ciutat de Tarragona). Proposta coral, musical i de dansa amb textos de conferències de Lorca (el duende, les cançons de bressol i la mirada sobre Góngora) i arranjaments nous fidels a l’esperit lorquià. Escenografia immersiva a l’“espai polivalent” (aforament limitat a 200 persones) amb posada en escena de 360º. Convé destacar la connexió de Lorca amb Tarragona (Santa Tecla, grallers i l’antiguitat clàssica) i el respecte escrupolós als seus acompanyaments pianístics originals. "La música arriba directa a l’ànima, via directa." • Hora: 21.00 Natura: 14a Mostra de Bolets (Associació Micològica de Tarragona) Collites, canvi de temps i consells de seguretat Terreny: Pati Jaume I (dissabte i diumenge). Equip en sortida al Port de Cantó, Ports de Beseit i zones del Camp de Tarragona. Any irregular: pluja sí, però temperatures altes; florades curtes i poca varietat. Objectiu: mostrar tant comestibles com espècies tòxiques per educar el públic. Consells clau: Civisme al bosc: no destrossar, no malmetre els ecosistemes. Seguretat alimentària: > "Si no el coneixes, no te’l mengis." Portar exemplars sencers i consultar experts (dimarts a l’Institut Vidal i Barraquer). Enogastronomia: Fira Tarragona Marida i estat de les DO Diàleg amb les DO del territori Participants: Maria Rosa Blanc (denominació d’origen de Tarragona), Elisabet Faez (Conca de Barberà) i Salus Álvarez (Priorat). Collita 2025: Millor que l’any anterior en volum (Tarragona +20/25% vs. fa 1-2 anys), alta qualitat al Priorat per la sanitat de la vinya amb poca pluja. Varema avançada (calor a l’agost). Enoturisme: rutes actives tot l’any (cal reservar); experiències als cellers i festes locals del vi gairebé cada cap de setmana. Reptes: Cartes de vins a restaurants: cal més presència de producte local (objectiu 50-60%). Grans superfícies: barrera de preu, volum i marques; el canal natural dels cellers artesans és restauració, botiga especialitzada i venda directa en celler. Fira Tarragona Marida (Passeig de les Palmeres) Dates: 14-16 de novembre, a tocar del Balcó del Mediterrani i del tram de Tocar ferro. Propostes: cuina en directe, activitats familiars, música, podcasts i vins de les 8 DO de la demarcació. Comunitat: Festa de la Igualtat i la Diversitat al Serrallo Un dia sencer de convivència, cultura i drets Lloc: El Serrallo (barri mariner). Organitza l’Associació de Veïns. Contingut: esmorzar de sardines, fideuada, musclos, bingo, DJs i música urbana; lectura de manifest per Cinta Pastor. Missatge: defensa dels drets humans i LGTBIQ+, memòria i lluita feminista, i suport al sector pesquer del barri. “Els drets s’han de defensar cada dia; el poble salva el poble.” Humor: meta-humor, “hype” i acudits impossibles Secció “Fem l’humor” amb Miquel González: definició de hype, metagags radiofònics i acudits delirants. Gag recurrent: l’entrevista amb l’alcalde “efectivament” i el tast d’anglesismes (Iron Man / “I don’t know”). Arts escèniques locals: estrenes i aniversaris Zones Al·lata – 40 anys Espectacle: “Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos” (textos de Rafael Alberti, eco del surrealisme – Chaplin, Keaton – i música en directe dirigida per Anton Baixeres). To: tràgicòmic, poètic i grotesc sobre les contradiccions humanes i la necessitat de comunitat. Sala Trono – “Lo de Jaume I” (Companyia Celcia) Autoria/Equip: Arnau Fà i Paula Moles (amb música de Marc Sambola), sàtira política i musical de creació pròpia en català. Sinopsi: una presidenta extrema de la Generalitat (Lídia Ubiols) vol “purificar” la catalanitat a partir d’una relíquia biològica atribuïda a Jaume I. Referents: Dames i Vells, Polònia, La Cubana i Monty Python. Altres moments destacats OPI “Espineta en Tarragonins” de Pau Ricomà: la música com a llenguatge universal que activa emocions col·lectives. Esports: espais del Nàstic i prèvia de partit al Nou Estadi Costa Daurada. Tancament musical amb temacles i pas al Butlletí informatiu.
Resum general de l’episodi Episodi informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio amb repàs ampli de l’actualitat del Camp de Tarragona, la Costa Daurada i l’entorn, seguit del bloc d’esports locals i un repàs de premsa. Medi ambient i territori Renaturalització del Riu Francolí • Projecte Tarragona Greenville 26 a la desembocadura del Riu Francolí, en fase final. • S’ha recuperat la sinuositat natural del tram inferior del riu per: - Reduir la velocitat de l’aigua - Minimitzar el risc d’inundacions - Garantir un cabal ecològic mínim • S’han retirat 26.000 m² de canya americana (espècie invasora) i es plantaran espècies autòctones i gespa. • L’alcalde Rubén Viñuales destaca que el Francolí ha de ser nexe d’unió i nou centre de vida per a la ciutat, i no una barrera física i psicològica. • El conseller de Medi Ambient Guillermo García de Castro remarca els bons resultats en episodis recents de pluja. • Altres actuacions: - Instal·lació de tres arquetes per retenir residus sòlids - Recuperació de 3,2 km del camí fluvial esquerre - Inversió d’1,4 milions d’euros finançats amb fons Next Generation. Economia del mar i mobilitat viària Crisi del sector pesquer • El conseller d’Agricultura Òscar Ordeig exigeix a Brussel·les mesures urgents per la pesca d’arrossegament. • Denuncia que no n’hi ha prou amb paraules del comissari europeu de pesca i reclama fets immediats per evitar la desaparició de més barques. "No podem viure de més paraules. Necessitem fets de manera immediata i urgent". • Argumenta que pescadors i Generalitat han aplicat mesures més sostenibles, però les actuals restriccions ofeguen el sector i no s’ajusten a les dades científiques. • S’espera aviat una proposta d’augment de dies de pesca per al 2025; si no arriba, el risc de col·lapse és alt. • Antoni Abad, president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, alerta que un 80% de la flota d’arrossegament està aturada perquè ha esgotat o gairebé esgotat els dies de quota. Transport pesant i seguretat a l’AP-7 • Els transportistes tarragonins (FEAT) qualifiquen de “pedaços” les mesures proposades pel Servei Català de Trànsit a l’AP-7 a Terres de l’Ebre. • Després d’una trobada de crisi amb Ramon Lamiel, Trànsit planteja: - Noves reduccions de velocitat - Més restriccions d’avançament entre camions • La patronal considera que el tram no pot suportar els 12.000 camions diaris actuals i reclama solucions estructurals: - Convertir la N-340 en autovia - Ampliar l’AP-7 amb tercer carril al tram de l’Ebre. Mobilitat ferroviària i simulacre aeri Millores als trens regionals del sud • A partir del 22 de novembre, RENFE reprograma les línies R13, R14, R15, R16, R17, RT1 i RT2 un cop acabades les obres a Roda de Barà, Sant Vicenç de Caldés i Castelldefels. • Principals canvis: - Entre Reus i Barcelona, trens cada màxim 60 minuts en dies feiners. - Recuperació de la R13 Barcelona–Lleida via Valls. - Nova RT1 Tarragona–Reus–La Plana-Picamoixons. - Recuperació de trens de Valls directes a Barcelona i Lleida. • Connexió Tarragona–Barcelona: - Interval cada 30 minuts en feiners - Servei amb trens Regional Express amb poques parades intermèdies. • Connexió Tarragona–Lleida: - De 5 a 6 connexions diàries per sentit (R13 i R14) - Millor franja horària: arribades al voltant de les 8 h i les 22 h. Simulacre d’accident a l’aeroport de Reus • Simulacre d’accident d’avió comercial amb: - Aeronau procedent de Manchester - Una cinquantena de passatgers i 6 tripulants - Escenari: 4 víctimes mortals i una cinquantena de ferits. • Participació de més de 250 persones (personal d’aeroport, emergències, seguretat, figurants). • Sílvia Soler, subdirectora de Protecció Civil, remarca que aquests exercicis serveixen per: - Calcular recursos necessaris en emergències reals - Provar la coordinació entre cossos. • Es constitueix in situ el comitè de crisi amb Bombers, SEM i cossos policials. Salut i innovació tecnològica IA a les UCI de l’Hospital Joan XXIII • L’Hospital Joan XXIII desplega un projecte d’intel·ligència artificial dins la iniciativa critic.cat, coordinada per la Fundació TIC. • Objectius principals: - Optimitzar les UCI i l’atenció als pacients crítics - Integrar dades clíniques en temps real - Crear algoritmes d’ajuda a la decisió clínica (per ex., predir l’alta d’un pacient). • Joan Guanyavents (Fundació TIC) subratlla que el projecte beneficia: - Ciutadans - Professionals de cures intensives - El sistema sanitari, gràcies a un ús més eficient dels recursos. • Maria Bodi, cap de Medicina Intensiva, explica que l’hospital lidera el disseny d’un centre de gestió de crítics, que permetrà: - Saber en temps real l’ocupació i estat de les UCI de Catalunya - Facilitar decisions organitzatives - Analitzar dades retrospectives per entrenar models d’IA. • El projecte s’ha iniciat a Girona i es preveu que estigui implementat a Tarragona i Terres de l’Ebre el 2026. Política municipal i llars d’infants Polèmica per l’augment de quotes a les llars d’infants • Esquerra Republicana denuncia que el govern municipal vol apujar fins a 40 € mensuals les quotes de les llars d’infants municipals de Tarragona. • El portaveu adjunt Xavi Puig calcula increments anuals de: - 425 € per a una franja - 275 € per a una altra • Segons ERC, això suposa un estalvi de 250.000 € l’any per a l’Ajuntament de Tarragona, però: - Castiga les famílies - Dificulta la conciliació i la natalitat - Podria fer que famílies renunciïn a portar els fills a l’escola bressol. "És un càstig per les famílies, que dificulta la conciliació i la natalitat". • La proposta passa per la Comissió d’Informació i Seguiment d’Hisenda i s’aprova amb: - Vots favorables de PSC, Junts i la consellera no adscrita - Abstenció de la resta de grups - Vot en contra d’ERC. Argumentari de l’equip de govern • El govern de Rubén Viñuales defensa que: - Les quotes de les llars d’infants municipals segueixen entre les més baixes de Catalunya. - Les quotes de 0–1 anys no s’actualitzaven des del 2021. • Detalls econòmics: - Increment acumulat 2022–2025: 13,75% - Es preveu que, gràcies a la tarificació social, l’impacte real mitjà per família es redueixi a un 10%. - L’augment el pagarà bàsicament el 30% de famílies amb més capacitat econòmica (sense bonificacions). - A partir de l’1 de juliol de 2026, l’increment mitjà mensual serà d’entre 3,5 € i 12,25 €. - Per a les famílies més vulnerables, l’increment més freqüent serà d’uns 2,5 € mensuals (afecta aproximadament el 45% de famílies). Bloc esportiu Futbol: Nàstic de Tarragona • Entrevista a Cristóbal Parralo, nou entrenador del Nàstic, que substitueix Lluís Carreras. • Parralo explica el seu aterratge al club: - Oferta rebuda un dilluns - Acord tancat l’endemà amb el seu segon, Javier Manjarín - Ja dirigien l’equip aquell dimarts a la tarda. • Valoració inicial de la plantilla: - Jugadors amb molta implicació i ganes de treballar - Cal millorar urgentment alguns aspectes. • Prioritats tàctiques: - Guanyar contundència a les àrees; no és admissible ser l’equip més golejat de la categoria. - Ser més punxants i agressius a l’últim terç per generar ocasions des del primer minut. • Sobre el mercat d’hivern, vol esperar 6 setmanes per conèixer millor l’equip abans de decidir reforços amb el director esportiu Noé. • Parralo descriu la Primera Federació com una categoria: - «Molt complicada», amb molts equips candidats a tot - On l’ascens es decideix per petits detalls. • Subratlla la importància de: - Tenir una plantilla convencuda de les idees de l’entrenador - Treball dur i paciència - Mantenir la calma en els moments difícils. Recorda l’ascens frustrat del Nàstic a Màlaga, que es va escapar “en l’últim sospir”, com a exemple del pes dels detalls. Bàsquet: TGN Bàsquet Supercopa • El TGN Bàsquet (Supercopa, equip femení del Sagrat Cor) ha començat la temporada amb 8 derrotes en 8 partits i és cuer. • El tècnic Sergio Lou atribueix la situació a: - Planificació tardana: la plaça a Lliga Femenina 2 arriba a mitjan juliol, amb el mercat de jugadores molt tancat. - Aposta clara per jugadores molt joves del club, que necessiten temps per adaptar-se. • Malgrat els mals resultats, Lou veu progrés jornada a jornada i destaca: - Errors típics de l’edat - Però també la valentia i actitud de les jugadores. • Confia que, amb el temps i incorporant minuts d’experiència, acabaran fent un bon any. • Proper repte: buscar la primera victòria a la pista del CS de Barcelona. Cursa popular: Tarraco Health Race • Presentació de la Tarraco Health Race 2025, 4a edició, al Col·legi de Metges de Tarragona. • La cursa/caminada se celebrarà el 30 de novembre, recorrent els principals carrers de la ciutat, amb sortida i arribada a la Via de l’Imperi Romà. • Propostes: - Caminada popular - Circuits de 5 km i 10 km. • El conseller d’Esports Mario Soler destaca: - La importància de la prevenció en salut - El paper de l’activitat física moderada i regular per reduir malalties físiques i mentals. "Una de les parts més importants de la medicina és que hi hagi menys medicina". • Subratlla que la cursa uneix esport, salut i solidaritat, un tret molt arrelat a les entitats esportives tarragonines. • Dades de participació: - Actualment uns 1.000 inscrits - Objectiu mínim de 1.500 participants - Hi haurà curses per als més petits, amb dorsal el mateix dia. Futbol territorial • Segona Catalana (grup 6): - EF Sant Pere i Sant Pau (en zona de descens) rep el Montblanc. - Cultural Torreforta rep el Vilaseca, equip de la zona alta i candidat a l’ascens. - El tècnic Gregorio Navas vol recuperar la imatge d’un equip ambiciós, rocós i difícil de superar a casa. • Tercera Catalana (grup 16): - Sant Salvador visita el Calafell. - Sant Pau juga al camp del Camp de l’Espluga/Estorga (equivalent segons el tall de so). - Atlètic Campclar visita el Santes Creus. - Racing de Bonavista rep el Mont-roig. Premsa i serveis Repàs de premsa escrita i digital • Diari de Tarragona: - Proposta de límit 80 km/h per a camions i 100 km/h per a turismes a l’AP-7 entre l’Hospitalet i l’Aldea. - Tema central de societat: el Nadal comença al Vaticà amb pastissets de Tortosa (aportació de Mossèn Jordi Bertomeu). - Dades econòmiques: el Camp de Tarragona té 22 dels 100 projectes estratègics d’inversió de Catalunya. - Record del 10è aniversari dels atemptats de la sala Bataclan amb testimoni d’una mare de víctima. - Ampliació de la notícia sobre IA a l’Hospital Joan XXIII. • Altres titulars del territori: - Simulacre d’accident a l’aeroport de Reus com a exercici per “aprendre del desastre”. - Esborrany del pressupost 2026 de Tarragona amb més de 19 M€ en inversions. - El comitè d’empresa de Reusnet acorda convocar eleccions sindicals al juny. - L’anuari del BBVA confirma que el Camp de Tarragona creix per sota la mitjana catalana, però ja ha recuperat els nivells prepandèmia. - El sector de la construcció assegura que podria aixecar 40.000 pisos l’any. - RENFE millorarà la connexió Reus–Barcelona amb intervals de 20 i 60 minuts. • Premsa digital (Tarragona Digital, Tots 21, tarragonaradio.cat): - El sector serveis impulsa el creixement econòmic al Camp de Tarragona fins al 3,4% el 2024. - Seguiment de la polèmica sobre l’AP-7 i els transportistes. - A tarragonaradio.cat destaca en portada la renaturalització del Francolí. Serveis i informació diària • Informació de trànsit: boira a l’AP-7 entre Freginals i Ulldecona, es demana extremar la precaució. • Bombers de la Generalitat: sense serveis destacats a la Regió d’Emergències de Tarragona. • Meteorologia (AEMET): - Temperatures màximes: 23 °C a Tarragona, El Vendrell i Tortosa; 20 °C a Gandesa. - Jornada estable, amb cels variables i possibilitat de núvols baixos, boires i pols en suspensió al final del dia. - Vent fluix a moderat de l’est. Publicitat i falques L’episodi intercala diverses falques publicitàries i institucionals: • Fira Tarragona Marida al Passeig de les Palmeres: activitats gastronòmiques, vi de 8 DO del territori i presència de xefs destacats. • Anuncis d’Obramat (magatzem de construcció i reforma) i promocions sobre finestres a mida amb estalvi energètic. • Campanya d’Ematsa sobre obres de millora de clavegueram a Tarragona i La Canonja amb tècniques poc invasives per reduir molèsties. Eix temàtic global Al conjunt, l’episodi combina actualitat local i comarcal (medi ambient, mobilitat, economia del mar, política municipal), amb innovació sanitària, informació esportiva i vida associativa, mostrant una radiografia bastant completa de la realitat quotidiana al Camp de Tarragona i entorn de la Costa Daurada.
Resum de l’entrevista Context i protagonistes En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el programa conversa amb la Roser, una de les components de la banda de versions Les Loques del Panda, arran del concert solidari Rock pels Xuclis que se celebrarà aquest diumenge a la Sala Zero. Origen i estil de Les Loques del Panda La banda té menys d’un any de vida. Les dues veus principals són Roser i Cristina, descrites com “les dues loques del panda”. Fan versions de temes molt coneguts i hi donen el seu toc personal: Estopa Extremoduro Rumba Temes en ska No es limiten a copiar les cançons: Canvien lletres en alguns temes. Busquen “liar-la parda” a l’escenari i fer una gran festa. “Som una banda que va sorgir fa menys d’un any i fem versions i la liem parda, bàsicament.” L’objectiu principal és passar-s’ho molt bé a l’escenari i contagiar aquesta energia al públic: “Sobretot, passar-nos-ho bé nosaltres; si la gent veu que t’ho estàs passant bé, ells encara s’ho passen millor.” Nom del grup El nom Les Loques del Panda neix barrejant referències de cançons conegudes: El canto del loco La raja de tu falda d’Estopa (convertida en “la raja de tu panda”) Tot plegat va sortir entre cerveses, com una idea divertida que es va acabar quedant. Formació de la banda A l’escenari, Les Loques del Panda es presenten amb la següent formació: Roser – veu Cristina – veu (“la otra loca del panda”) Albert – director musical i guitarrista Xavier – guitarrista Arnau – baixista Tomi – bateria És una banda amb moltes guitarres i un directe enèrgic. El concert solidari “Rock pels Xuclis” L’entrevista gira al voltant del concert solidari: Es tracta de Rock pels Xuclis, una iniciativa de música per a joves amb càncer. Se celebrarà: Diumenge, en format tardeo A les 18.00 h A la Sala Zero Les Loques del Panda ja havien col·laborat amb ells en un altre concert benèfic a la zona de Barcelona i n’han quedat molt satisfetes: “Són gent supermaca… ens van cuidar un munt… són gent que saps segur que tots els diners que guanyin aniran a la causa.” Això els dóna confiança i ganes de repetir per ajudar la causa. Dinàmica del directe per al Rock pels Xuclis La Roser avança com encaren el concert: Sortiran “a saco” des del principi. Mantindran el públic amunt tota l’estona, amb cançons per saltar, ballar i cantar. Volen que sigui una gran festa de diumenge a la tarda. Entrades i punts de venda Preus i venda online 10 € anticipada, 15 € a taquilla. Venda online a: salazero.com fanoc.org Instagram: @rockpelsxuclis Punts de venda físics Xiva Music Va Pastor (a Reus i altres punts) Spook Records Discos Quick Records L’emissora insisteix que és una manera de col·laborar i que voldrien veure la Sala Zero plena de gom a gom. Altres projectes de la Roser La conductora recorda que coneix la Roser també per un altre projecte anomenat “les Txiris”: Comenta que ha vist a les xarxes que tenen coses “al forn”, gairebé a punt de sortir. Es planteja convidar-les a venir a l’estudi per explicar aquest nou projecte, especialment de cara al Carnaval de Tarragona. La Roser s’hi mostra encantada i oberta a tornar a la ràdio quan la convidin. Tancament de l’entrevista L’entrevista es tanca amb: Agraïments mutus entre la Roser i la presentadora. Un desig compartit que el concert del Rock pels Xuclis sigui un èxit i que la Sala Zero estigui plena. La presentadora remarca que, tot i l’oferiment de la Roser de convidar-la, és important comprar entrada per col·laborar amb la causa solidària. “Aquí si hem d’entrar, hem de col·laborar tots… hem de fer la col·laboració, clar que sí.”
Resum del contingut Presentació del Calço Fest 2025 El text recull un fragment d’entrevista radiofònica on es presenta el Calço Fest 2025, un nou festival musical que se celebrarà a Valls el 22 de novembre a l’Esplanada del Fornàs. "Perquè el 22 de novembre hi haurà el Calço Fest..." Hi actuaran, entre d’altres: - Figaflowers - Els Tiets - La Fúmiga - Búhos - Els Catarres - Ginestà - Les que Faltaven - Maria Jacobs - DJ Trapella Es destaca com a punt especial que serà un dels últims concerts de La Fúmiga, possiblement el darrer a Catalunya. Origen i idea del festival L’entrevistador pregunta a Edu Ortega, co-director del festival i de la sala Red Star de Valls, com neix la idea: El festival sorgeix de les barres i concerts que ja organitzaven el dia de la Gran Calçotada de Valls (últim diumenge de gener). Amb els anys, la proposta es va anar escalfant fins a convertir-se en la idea d’un gran festival. "Arrel d'aquí va anar calentant-se la cosa i va acabar sortint la idea de fer un gran festival." Organització, suport institucional i logística Organització principal: - Sala Red Star de Valls - Bum Bum Produccions Suport institucional i entitats col·laboradores: - Departament de Cultura de la Generalitat - Diputació de Tarragona - Ajuntament de Valls - Cambra de Comerç de Valls - Indicació Geogràfica Protegida del Calçot de Valls A nivell logístic es remarca: - Canvi d’ubicació: previst inicialment a l’Hort del Carme, però traslladat a l’Esplanada del Fornàs en superar les 6.000 entrades venudes, ja que l’emplaçament inicial quedava petit. - Infraestructura ja pràcticament enllestida: carpes muntades, muntatge d’escenaris, barres i serveis en marxa. - Participació de voluntaris i treballadors que donaran suport durant el festival. Venda d’entrades i èxit de convocatòria L’entrevista subratlla l’èxit de venda d’entrades: Obertura de venda: 4 d’agost. En les primeres 24 hores es venen 2.500 entrades. En el moment de l’entrevista ja s’han assolit aproximadament 8.700 entrades venudes. "Amb 24 hores s'avanven de 2.500 entrades." Sistema de preus: - Preu escalonat: les entrades anaven pujant de preu conforme s’acostava la data. - El preu actual ja és fix, només pujaria en cas de venda a taquilla, tot i que s’espera exhaurir abans del dia del festival. Canals de venda: - A través de la web del festival (enllac a la plataforma de venda). - Directament a Interticket.es. Horaris del festival El 22 de novembre: - Obertura de portes: a dos quarts de cinc de la tarda (16:30). - Inici dels concerts: a partir de les 17:00. Polseres i sistema de pagament El festival utilitza un sistema de cashless molt habitual als grans festivals: Polsera que serveix per: Entrar i sortir del recinte. Pagar barres, menjar (foodtrucks) i merchandising. Recarrega de saldo: Mitjançant codi QR. En una caseta amb personal que recarrega amb efectiu o targeta. Es recalca que és un sistema més pràctic per al públic i coherent amb els grans esdeveniments musicals actuals. Ambient, expectatives i agraïments A l’entrevista es respira un to d’il·lusió i expectativa molt alta: Es considera que “ho petaran” i que hi ha ganes que hi hagi moltes edicions de futurs Calço Fest. L’organització espera que el públic quedi content i reclami una segona edició. Es fa un agraïment general a totes les persones i entitats que col·laboren, tot i no voler citar noms per no deixar-se ningú. "Esperem que vagi tot molt bé i que la gent quedi contenta i vulguin una segona edició." Tancament del programa El fragment acaba amb: - Recordatori final del cartell d’artistes i dades clau del festival. - Comentari que és un dels últims concerts de La Fúmiga abans de la seva aturada el 2026. - Comiat cordial entre l’entrevistador i Edu Ortega, amb desig de poder explicar el futur èxit del festival a Tarragona Ràdio. Punts clau del contingut Esdeveniment: Calço Fest 2025, festival musical a Valls. Data i lloc: 22 de novembre, Esplanada del Fornàs. Cartell destacat: Figaflowers, Els Tiets, La Fúmiga, Búhos, Els Catarres, Ginestà, Les que Faltaven, Maria Jacobs, DJ Trapella. Origen: Evolució de les barres i concerts de la Gran Calçotada de Valls. Entrades: Més de 8.700 venudes, sistema de preu escalonat ja tancat. Pagament: Sistema de polsera recarregable per a tots els serveis del festival. Organització: Sala Red Star de Valls i Bum Bum Produccions, amb ampli suport institucional. Especial: Un dels últims concerts de La Fúmiga a Catalunya. Mitjà: Difusió i entrevista a Tarragona Ràdio.
Resum general del podcast Raülin amb Salsa presenta el programa 59 amb un to totalment humorístic, surrealista i molt personal, barrejant efemèrides, vida quotidiana, comèdia en viu, sexe, maternitat, gossos excités, crítica social i promoció de projectes artístics. L’episodi gira sobretot al voltant de la convidada Lourdes “Lu” Ballona (Luba Jones), còmica de stand-up de Reus, i de l’estrena del nou col·laborador Pau. Entre tots tres converteixen el programa en una mena de sessió de teràpia col·lectiva amb acudits, on es parla tant de com fer comèdia com de com sobreviure a la vida moderna. 1. Introducció desenfadada i quotidiana Xerrada inicial: cadires, gadgets de cuina i caldo casolà • Parlen de com es troben l’estudi (cadira massa baixa, cascos mal posats) i fan broma amb "minions", "teleñecos" i Umpa-lumpa. • Conversa sobre electrodomèstics: - Rumba que només fa de decoració. - Air fryer de 4 litres: la convidada la fa servir per cuinar el mateix que abans però amb un altre aparell. • Orgull domèstic: la Lu explica que ha fet caldo casolà després de tres anys vivint de sopa de tetrabric, i ho tracta com una gran fita vital. "Porto tres anys mínim tirant de sopa de tetrabric" "Tinc una cançó que es diu Sopa de sobre" La cuina i la mandra quotidiana serveixen d’entrada per presentar el seu univers creatiu i el to autoirònic. 2. Efemèrides surrealistes del 12 de novembre Dies mundials curiosos • Dia mundial contra la pneumònia: oportunitat per fer acudits sobre la veu nasal, la sexy voice i Friends (referència a Phoebe costipada que canta millor i intenta mantenir el refredat llepant gots). • Dia internacional de la pizza amb tot excepte anxoves: - Es queixen de l’absurditat de prohibir les anxoves. - Debat lleuger sobre anxoves i pinya a la pizza. - Apunta que les discussions sobre pizza poden dividir més que la política. • Dia mundial del ballet: introdueixen que la convidada és "experta en tutus" i juguen amb la imatge de menjar pizza mentre balles per compensar la culpa. Efemèrides històriques i frikisme • 2014 – Aterratge del mòdul Philae sobre un cometa: - Ho defineixen com el primer "pàrquing intergalàctic". - Contrasten la sofisticació espacial amb la dificultat d’aparcar en bateria. • 1990 – Invenció de la World Wide Web (Tim Berners-Lee): - Bromejen que gràcies a això podem veure vídeos de gats, conspiracions i escoltar Raülin amb Salsa al lavabo. • 1984 – ‘Like a Virgin’ de Madonna: - Celebren 40 anys de gent fingint innocència ballant. - La cançó serà la sintonia d’entrada de la convidada. • 1933 – Primera foto del monstre del llac Ness: - Comentari sobre fotos borroses de monstres i ovnis. - Comparen aquesta mala qualitat amb certes fotos íntimes masculines, també borroses i exagerades. Aquest bloc marca el to: barreja de cultura pop, ciència, sex-ximples i humor absurd. 3. Presentació de la convidada: Lourdes “Lu” Ballona Introducció i trajectòria • Presentació molt teatral i elogiosa: - "Una ment brillant, una llengua perillosa". - Converteix qualsevol drama en comèdia o en teràpia. • Dades clau: - Fa vuit anys que fa stand-up. - Va guanyar el concurs Fes Humor de Cunit. - Ha creat espectacles com Des Lenguada. - Dirigeix l’Open Mic Insomni a Reus. - Escriu poesia, fa podcast, cançons i més projectes artístics. "Un artista lliure, lúcida i deliciósament irreverent" La cançó d’entrada per a ella és "Like a Virgin" de Madonna, jugant amb la seva imatge de dona moderna, desllenguada i molt poc virginal en el discurs. Identitat i prejudicis: dona còmica i de Reus • Pregunta clau del presentador: - Què li han criticat més, ser dona còmica o ser de Reus, especialment quan ve a Tarragona? • Resposta de la Lu: - El factor més criticat històricament ha estat ser dona còmica. - No la critiquen obertament: "t’aconsellen" amb condescendència. "No et critiquen, t’aconsellen" "És que la premissa és molt llarga..." • Explica un exemple recent: - Una amiga còmica amb anys d’experiència, en teatre a Madrid, rep comentaris d’un company: "Ho fas molt bé, però et falten rematitos" sense que ella hagi demanat opinió. • Diagnòstic: - Encara hi ha paternalisme i mansplaining en la comèdia, sobretot cap a dones. - Personalment, ella fa temps que no s’ho troba tant, possiblement pel seu caràcter desllenguat i perquè pot fer por a alguns. "Jo sé que faig por una mica i no entenc per què" Aquest bloc exposa de manera còmica però molt clara el masclisme subtil al món de la comèdia. 4. Intensitat, sexe-afectivitat i rarees abans i després de l’escenari Intensitat personal i percepció dels altres • Parlen dels vídeos i reels de la Lu a xarxes: - Són per desfogar-se i li serveixen com a teràpia. - Algú li diu per privat que li agraden els vídeos "tot i que siguis tan intensa". • Reflexió: - Molta gent intensa no es percep com a tal. - Ella se sap intensa a la vida, però no tant als vídeos. "Jo soc molt intensa. Jo m’enfado amb vers, amb alejandrinos i rima consonant" Intensitat social i sexe-afectivitat • Debat sobre si la societat és intensa o més aviat adormida: - La Lu creu que cada cop hi ha menys intensitat en general. - Matisa que depèn de l’àmbit. • En el terreny sexoafectiu: - Afirma que la gent no és intensa, que hi ha distància emocional. - Explica que sexe i afecte poden anar de la mà, però l’afecte no sempre és positiu; hi ha escala de grisos afectius. Aquest fragment converteix la conversa en pseudo-teràpia relacional amb molt d’humor, però també amb observacions fines sobre com es relaciona la gent avui. Anècdotes abans i després d’actuar • Abans de sortir a escena: - Normalment està sola, repassa l’estructura del text i no té grans manies. - Recentment ha començat a donar-se copets al cos (una mena de tapping per activar-se energèticament). • Anècdota curiosa durant una actuació: - A un càmping de muntanya a Tossa de Mar, mentre ella actua, la gent es distreu. Es gira i veu un porc senglar passant pel darrere. - Conversen sobre el tacte del pèl del senglar i sobre menjar estofat de jabalí, que ella no menja perquè no consumeix mamífers per empatia. "No menjo mamífars. Les gambes no em fan tanta llàstima" Aquestes històries mostren l’ofici de còmica barrejat amb situacions absurdes i entranyables. 5. El superpoder estrany: curar la tita d’un gos amb cants Aquest és un dels moments més surrealistes i memorables de l’episodi. La situació al veïnat • Context: quan vivia a Altafulla, la seva veïna també tenia dues filles. • Una de les nenes truca a la porta molt espantada cridant: "¡Tiene sangre en el pene, tiene sangre en el pene!" • La Lu s’espanta perquè no hi ha cap home a casa; ràpidament descobreix que es refereixen al gos petit i negre de la veïna. Descripció grotesca i humor negre • El gos està panxa enlaire, amb el penis erecte, desproporcionat per la mida de l’animal. • La veïna, amb guants de làtex de la pandèmia, intenta "resoldre" la situació, desesperada: "No sé què fer, no sé què fer, ajuda!" "Trata de arrencarlo, trata de arrencarlo" (paròdia de l’Anna Obregón i el Trata de arrancarlo). • La Lu, sense saber què fer, li diu en broma que el "meti cap a dins", i la veïna diu que ja ho ha intentat sense èxit. El moment "bruixa reiki-cantant" • La Lu s’ajup, posa les mans en mode Jesucrist / Reiki a una certa distància i comença a cantar una mena de cantics estranys. • El gos comença a convulsionar una mica i se li baixa l’erecció. • Després, la filla petita explica a la gran: "La Cito estava molt malament i la mama l’ha curat con unos cánticos. La mama és bruja." • El presentador imagina les conseqüències futures: - Les filles, d’adultes, davant d’un penis humà, pensant "sé què fer, m’ho ha ensenyat ma mare". - Broma sobre fotos de Nessis que rep la gent a Tinder i la temptació de posar-se a cantar per "despertar" o solucionar el tema. Aquest bloc combina humor sexual, maternitat, bruixeria, reiki i gossos, i defineix molt bé el surrealisme del programa. 6. Secció del Pau: Tarragona Neta, manifestacions i política de barra Entrada del nou col·laborador • Es presenta el Pau, nou col·laborador que arriba tard el primer dia. • El presentador li ha compost una cançó pròpia de secció: "Pau, pau, pau, la secció del Pau… la croqueta humà en el Pau... Arriba quan vol perquè és el Pau" • Es remarca que fa temps que volia col·laborar i que estava pesat preguntant "quan començo?". Tema de la secció: la manifestació de Tarragona Neta • El Pau explica que aquest dissabte hi ha prevista una manifestació organitzada per la plataforma Tarragona Neta per protestar per la brutícia a la ciutat. • Punt de vista del Pau: - Creu que s’hauria de donar una oportunitat a la nova empresa de neteja. - Li sembla precipitat que, "a les primeres de canvi", ja es muntin manifestacions. "Jo penso que hauríem de donar oportunitat a la nova empresa que acaba de començar" • El presentador recorda que la gent fa temps que està molt emprenyada amb la neteja i que a Tarragona són de "sant calent". Manifestació, baralles i responsabilitats • Bromejen amb la idea de manifestació versus contramanifestació. • Li pregunten al Pau si hi anirà: - Respon clarament que no. - Insisteix diverses vegades que no hi pensa anar, amb to mig indignat, mig còmic. • Conversa sobre baralles físiques: - El Pau admet que "alguna vegada" s’ha barallat però ho rebaixa ràpid. - Es recorda el consell d’avi: "Una hòstia a temps et treu molta tonteria", tot i que avisen que no s’ha de pegar. Sàtira política i empresarial • Fan broma que el Pau és en realitat president de l’empresa de neteja, fent d’"emissari" a la ràdio per demanar paciència. • S’imaginen la frase típica de responsabilitat institucional: "Una ciutat que m’agrada molt, és un honor netejar-la" • El Pau diu que si fos polític d’un ajuntament les coses anirien diferent, però deixa anar un misteriós "fins aquí puc llegir", que sona a tall de cap, mà dura i poc filtre. • Al final, el presentador li agraeix la secció i insisteix a demanar-li "fotos de la manifestació", encara que ell no hi vagi, fent comparació amb reclamacions d’AliExpress. Aquest bloc és una sàtira local sobre Tarragona, la seva neteja, la política municipal i la cultura de la queixa, tot vehiculat per un col·laborador jove i una mica desorganitzat. 7. Talents inútils, meduses i el cameo del Fernando Talents inútils i meduses corporals • El presentador pregunta a la Lu quina és la cosa més inútil que sap fer però que fa molt bé. • Ella mostra amb la mà una mena de medusa / pop gestual. - El presentador vol soroll de medusa, però ella defensa que les meduses no fan soroll. - Combinació final: pop-medusa-ovella ("pulpo medusa oveja"). • Això li recorda un altre còmic, Fernando, que també feia una medusa corporal molt recordada. Trucada inesperada del Fernando • Sorpresa: entra una trucada en directe de Fernando, que es presenta i entra al joc. • Confirma que coneix molt bé la Lu i que la considera única i irrepetible. "Lourdes no imita a nadie porque Lourdes es única e irrepetible" • Fan broma sobre la confusió entre pop i medusa, i sobre el poc domini dels cefalòpodes per part del presentador. • Autopromoció: Fernando aprofita per anunciar que ell, la Lu i altres artistes (Trisha, Javi Benítez) actuaran el 19 de desembre a Reus, a la Sala Santa Llúcia. • També recorden que el presentador li ha fet reportatges fotogràfics i vídeo amb filtre de bellesa. Aquest segment afegeix complicitat entre còmics, autopromo i una mica de metahumor sobre l’escena d’stand-up. 8. Projectes de la Lu: podcast, poesia i cançons Podcast "Lobotomia" • La Lu reparteix pins del podcast Lobotomia al presentador i al Pau. • Explica: - El podcast Lobotomia té 12 episodis de primera temporada. - Està disponible a YouTube. - Tornaran amb nova temporada al gener. "Aneu a mirar-lo, hombre de Dios, like, subscribe and share" • En parlen com un podcast amb qualitat, no només per la producció sinó pels convidats: - Niachela Raluy, Manu Pradas, Luis Problema, Junque, Isaac Jurado, Víctor Parrado, Patry Muñoz, el Compass, una convidada sobre addiccions, etc. • Episodi destacat: el dedicat a les addiccions, que té molt èxit i parla de la quantitat de gent enganxada a substàncies o comportaments. "Hi ha molta gent enganxada... Això vol dir que hi ha mancances" Llibres de poesia i filtre generacional • La Lu porta el seu llibre de poemes ‘Narcolepsia’: - Poemes amb lletra petita, pensats per gent amb bona vista. - Ella mateixa ho defineix com un filtre generacional (qui no el pot llegir sense ulleres, ja està classificat). • Menciona el llibre anterior, ‘Oniria’, d’on surt la cançó Sopa de sobre. Música: de "Dame Criptonita" a "Vampiro Síten" • La Lu ha començat a fer cançons i videoclips: "Dame Criptonita" / "Dame toda tu criptonita, papi" Primer "temazo" mig greatest hit. Títol en dos temps; el "papi" afegit per fer riure. "Sopa de sobre" Cançó de crítica social vinculada al seu llibre Oniria. Relacionada amb la seva etapa de viure de sopes preparades. "Vampiro Síten" Cançó inspirada en el famós grafit "Vampiro síten" de Reus. Va néixer d’una obsessió d’una setmana amb la frase al cap. Composta amb el guitarrista Marc Díaz (de Reus). Videoclip rodat per Fotogenètica i protagonitzat pel còmic Roger Prats. • Origen de la guitarra: - Va començar a tocar guitarra en plena pandèmia. - El presentador li diu que li veu pinta d’ukulele, cosa que ella viu quasi com un insult artístic. Funcionària i artista: peu a terra i cap volant • La Lu confessa que, a més de tot això, és funcionària. "Tinc un peu a terra i la resta vola, però el peu el tinc a terra per si de cas" • Aquesta seguretat laboral li permet: - Explorar tota la part artística, irreverent i lliure. - Dir el que vol a l’escenari i a les xarxes amb menys por a les conseqüències econòmiques. 9. Humor com a eina de teràpia i límits temàtics L’humor que cura • La Lu defensa que l’humor cura moltes coses i permet parlar de temes molt delicats sense resultar moralista o pesat. "L’humor cura moltes coses i et dona peu a poder parlar de moltes que potser més serios no parlaries" • Considera que hi ha tècniques per abordar qualsevol tema sense "pringar-te" massa, és a dir, sense cremar-te ni ser mal interpretat. Límits temàtics • Quan li pregunten si hi ha temes que no toca, respon que en principi no. • Defensa que, amb subtilesa i bones eines, es pot parlar de tot, fins i tot de: - Addiccions. - Sexe i relacions tòxiques. - Problemes socials. - Tabús diversos. Aquest tram reforça la idea de la Lu com a còmica-terapeuta que utilitza la rialla per obrir converses difícils. 10. Tancament del programa • El temps s’esgota i el presentador lamenta haver d’acabar, perquè l’estona se’ls ha fet molt curta. • Es resumeix la taula: - Lu Ballona com a convidada principal. - Pau com a nou col·laborador tardà però estimat. - Raül (Raül Zit) com a host de Raülin amb Salsa. - Sílvia García als controls tècnics. • Es deixa obert: - Que el Pau torni o no depèn del seu comportament (especialment la puntualitat). - La Lu segur que tornarà i faran un crossover amb el podcast Lobotomia. "No sabem si el Pau tornarà o no. La Lu segur que sí, i farem un crossover" • Comiat convidant la gent a seguir-los a xarxes socials i a continuar escoltant el programa. En conjunt, és un episodi on l’humor serveix per parlar de masclisme, sexe, maternitat, precarietat emocional, política local i creativitat, sempre amb un estil desllenguat, absurd i molt proper. Interlocutors principals • Raül Zit – Presentador de Raülin amb Salsa. • Lourdes “Lu” Ballona / Luba Jones – Còmica, poeta, cantant ocasional i podcaster. • Pau – Nou col·laborador, opinador sobre neteja i política local. • Fernando – Còmic amic de la Lu, intervé per telèfon. Tags • stand-up • comèdia • humor negre • sexeafectiu • intensitat emocional • hipocondria • gossos • reiki • gènere • masclisme • paternalisme • dones còmiques • Reus • Altafulla • Tarragona • Tarragona Neta • neteja urbana • manifestació • política local • podcast • Lobotomia • poesia • Narcolepsia • Oniria • música • Vampiro Síten • Dame Criptonita • Sopa de sobre • funció pública • funcionària • addiccions • World Wide Web • Tim Berners-Lee • Philae • monstre del llac Ness • Madonna • Like a Virgin • Friends • Phoebe Buffay • air fryer • caldo casolà • sopas de tetrabric Seccions amb temps (en segons) 1) Obertura, gadgets i caldo casolà 0 – 158 Títol: Benvinguda, cadires baixes i air fryer Resum: • Presentació del programa 59 de Raülin amb Salsa. • Bromes sobre la cadira massa baixa, comparacions amb minions, teleñecos i Umpa-lumpa. • Conversa sobre la rumba, l’air fryer i el fet d’haver fet caldo casolà després de molt temps només amb sopa de tetrabric. 2) Efemèrides del 12 de novembre: de la pneumònia a Madonna 158 – 460 Títol: Dies mundials, Internet, cometes i el monstre del llac Ness Resum: • Presentació del concepte del programa: efemèrides passades pel turmix del surrealisme. • Dia mundial contra la pneumònia: acudits sobre veu nasal i referència a Friends (Phoebe costipada). • Dia internacional de la pizza amb tot excepte anxoves: debat sobre anxoves i pinya a la pizza. • Dia mundial del ballet, connectat amb la futura convidada. • 2014: aterratge del mòdul Philae sobre un cometa, broma del "pàrquing intergalàctic". • 1990: invenció de la World Wide Web (Tim Berners-Lee) i el consum de vídeos absurds. • 1984: llançament de "Like a Virgin" de Madonna. • 1933: primera foto del monstre del llac Ness, reflexió sobre fotos borroses d’ovnis i comparació amb fotos íntimes masculines. 3) Presentació de la Lu i debat sobre dones còmiques 460 – 755 Títol: Qui és la Lu? Stand-up, Reus i paternalisme Resum: • Introducció molt elogiosa a la convidada Lourdes "Lu" Ballona / Luba Jones. • Repàs de la seva trajectòria: 8 anys de stand-up, guanyadora de Fes Humor de Cunit, espectacle Des Lenguada, Open Mic Insomni a Reus. • Broma amb "Like a Virgin" com a cançó d’entrada. • Pregunta clau: li han criticat més ser dona còmica o ser de Reus? • Descripció de com el masclisme es presenta en forma de consells no demanats i paternalisme. • Exemple d’una amiga còmica a Madrid a qui li diuen que li falten "rematitos". • La Lu explica que, pel seu caràcter desllenguat, fa una mica de por i això li estalvia part d’aquests comentaris. 4) Intensitat, sexeafectivitat i rituals abans d’actuar 755 – 990 Títol: Intensitat, sexe, afecte i tapping pre-escenari Resum: • La Lu comenta que li diuen "intensa" als vídeos, però ella es veu encara més intensa fora de càmera. • Reflexió sobre la intensitat en la societat: creu que la gent està més adormida, sobretot en l’àmbit sexoafectiu. • Explica la noció de sexe i afecte com a coses que poden anar juntes, però amb afectes grisos, no sempre positius. • Parlen d’absència de grans manies abans de sortir a escena: només repassar text i, recentment, copets de tapping per activar el cos i no sortir plana. 5) Porcs senglars, dieta sense mamífers i superpoder caní 990 – 1351 Títol: Porc senglar a l’escenari i el superpoder de curar gossos Resum: • Anècdota a Tossa de Mar: mentre actua en un càmping, un porc senglar passa pel darrere i distreu el públic. • Conversa sobre la textura del pèl del senglar i el guisat de jabalí; la Lu no menja mamífers per empatia, només peix i marisc. • Gran història surrealista amb la veïna d’Altafulla: - Nena que crida "té sang al pene" referint-se al gos. - Descripció grotesca del penis del gos, molt gran i de color estrany. - Veïna amb guants de latex intentant solucionar-ho sense èxit. - La Lu, desesperada, fa una imposició de mans tipus reiki i canta cantics estranys. - Al cap d’uns moments, al gos se li baixa l’erecció. - La filla conclou que la seva mare és bruixa i el cura amb cantics. • Broma final amb fotos de Tinder i el possible ús del seu "superpoder" amb humans. 6) Entrada del Pau i secció sobre Tarragona Neta 1351 – 1866 Títol: Pau en acció: manifestació, neteja i sàtira tarragonina Resum: • Presentació del Pau com a nou col·laborador, amb cançó de secció pròpia i burla per arribar tard. • Explica que aquest dissabte hi ha una manifestació de la plataforma Tarragona Neta per protestar per la brutícia a la ciutat. • Posició del Pau: cal donar marge a la nova empresa de neteja, considera prematura la protesta. • El presentador recorda que fa temps que la gent està molt enfadada i que a Tarragona són de "sant calent". • Debat lleuger sobre baralles físiques, hòsties a temps i la idea de no pegar. • Broma sostinguda que el Pau en realitat és el president de l’empresa de neteja, fent discurs conciliador. • Es parla de política local i la fantasia del Pau com a polític municipal que "tallaria caps" ("fins aquí puc llegir"). • El presentador insisteix que el Pau faci fotos de la manifestació, encara que ell insisteix que no hi pensa anar. 7) Talents inútils, medusa, trucada del Fernando i promo d’espectacle 1866 – 2291 Títol: Medusa amb la mà, cefalòpodes i cameo del Fernando Resum: • El presentador pregunta a la Lu per la cosa més inútil que sap fer molt bé. • La Lu fa una figura de medusa/polp amb la mà, que provoca comentaris i combinacions (pulpo-medusa-ovella). • Això porta a recordar el còmic Fernando, que feia la medusa amb tot el cos. • Trucada sorpresa de Fernando al programa: - Confirma la seva relació d’amistat amb la Lu. - Fa broma sobre la confusió entre polp i medusa. - Declara que la Lu és única i irrepetible. • Autopromoció: anuncien que el 19 de desembre actuaran a Reus, Sala Santa Llúcia, amb altres artistes. • Comentaris sobre fotos i vídeos que el presentador ha fet al Fernando amb filtre de bellesa. 8) Podcast "Lobotomia", llibre "Narcolepsia" i cançons 2291 – 2613 Títol: Lobotomia, poesia minúscula i cançons surrealistes Resum: • La Lu reparteix pins de Lobotomia i entrega el seu llibre de poemes "Narcolepsia". • Explica que té la lletra molt petita, cosa que serveix de filtre generacional per a qui el pot llegir sense problemes. • Parlen del podcast Lobotomia: - Primera temporada de 12 episodis. - Convidats diversos de l’escena de la comèdia i una experta en addiccions. - Retorn previst al gener. • Conversa sobre addiccions com a símptoma de mancances emocionals i vitals. • Repàs de les cançons de la Lu: - Dame Criptonita / Dame toda tu criptonita, papi, primer tema humorístic. - Sopa de sobre, cançó de crítica social lligada al llibre Oniria. - Vampiro Síten, inspirada en el grafit reusenc, composta amb Marc Díaz, videoclip de Fotogenètica i protagonitzada per Roger Prats. • Origen musical: va començar a tocar guitarra durant la pandèmia. • Confessa que és funcionària, cosa que li dona estabilitat per poder volar artísticament i dir el que vol. 9) L’humor com a teràpia i comiat del programa 2613 – 2670 Títol: L’humor que ho remena tot i final d’episodi Resum: • Reflexió final: l’humor serveix per curar, remenar i abordar temes delicats sense tanta resistència. • La Lu considera que es poden tocar tots els temes si es fa amb tècnica, subtilesa i responsabilitat. • El presentador lamenta que el temps s’hagi acabat perquè l’estona s’ha fet molt curta. • Es tanca l’episodi agraint a: - Lu Ballona (convidada). - Pau (col·laborador). - Sílvia García (controls). - Ell mateix com a host de Raülin amb Salsa. • Es deixa la porta oberta a un futur crossover amb el podcast Lobotomia i es convida l’audiència a seguir-los a xarxes socials.
Resum general Informatiu de les 18 h a Tarragona Ràdio amb actualitat local i comarca: renaturalització del riu Francolí, millores de serveis de Renfe, polèmica per l’increment de quotes a les llars d’infants, projecte d’IA a l’Hospital Joan XXIII i successos. A la part final, agenda cultural i musical amb festivals i concerts. Temes principals Medi ambient: recta final de la renaturalització del riu Francolí amb retirada de canya americana i replantació d’espècies autòctones. Transport: Renfe reprograma les línies regionals i incrementa freqüències des del 22 de novembre. Política local i educació: ERC denuncia un augment de quotes a les llars d’infants municipals. Salut i tecnologia: Hospital Joan XXIII impulsa IA per a UCI dins de CritiqueCat. Successos: detenció de tres persones per furts en establiments a Creixell. Agenda i cultura: teatre, fires, recerca, obres urbanes i propostes musicals i gastronòmiques. Detalls clau Francolí: Recuperació de la sinusitat del tram baix del riu; retirada de 26.000 m² de canya americana i plantació d’autòctones. Instal·lació de 3 arquetes per retenir residus sòlids. Recuperació de >3 km del camí fluvial a l’esquerra del riu. La Plataforma del Miracle és la part més visual; inversió de 1,4 M€. Renfe (des del 22/11): Reprogramació de línies: R13, R14, R15, R16, R17, RT1, RT2. Dies feiners: Reus–Barcelona com a màxim cada 60’. Tarragona–Lleida: increment de l’R13 i R14 de 5 a 6 connexions diàries per sentit. Llars d’infants (ERC): Quota 10-0: de 280 € a 320 €; I1: de 160 € a 185 €. Esquerra calcula un estalvi municipal de 250.000 €, però ho considera un càstig per a les famílies. Salut – IA a UCI (Hospital Joan XXIII): Objectiu: algoritmes de suport a la decisió i gestió integrada de dades en UCI dins de CritiqueCat. Estat: pilot començat a Girona; implementació a Tarragona i Terres de l’Ebre el 2026. Successos: Detinguts 2 homes i 1 dona (21, 25, 31 anys) a Creixell amb productes per valor de 3.200 €. Agenda i publicitat: Teatre: Antagonista Teatro, “Los Centros de Lorca” (28/11, Teatre Tarragona). Treball: Fira de l’Ocupació (13/11, Recinte Firal de Tarragona). Ciència: ICIQ (recerca en sostenibilitat, salut i descarbonització). Ciutat: obres de clavegueram (EMATSA), millora ambiental i eficiència. Port de Tarragona: Rambla de la Cultura (lleure, museus, esport, gastronomia marinera). Serveis: Tanatori Municipal (reforma fins T2 2026). Gastronomia: Fira “Tarragona Marida” (14–16/11, Passeig de les Palmeres). Ràdio: promocions i publicitat a Tarragona Ràdio (96.7 FM i web). Tram musical i cultural: Recordatori de festival Accents i festival Muses (tram final aquest cap de setmana). Avís d’esdeveniments a Valls el 22/11 (entorn del Calçotfest); menció a “Figaflowers”. Cites destacades “Recuperar aquest espai del riu Francolí com un nexo d’unió, no com una barrera física i psicològica de les ciutats.” — Rubén Viñuales “Un increment molt notable que és un càstig per les famílies, que dificulta la conciliació, dificulta la natalitat…” — Xavi Puig (ERC) “Tenir informació primer en temps real de com estan les UCIs a Catalunya… això ens ajudarà a prendre decisions organitzatives.” — Maria Budí
Resum general Entrevista radiofònica a Alba Carmona i Jesús Guerrero arran de la publicació del seu darrer treball discogràfic, Ofrenda, i del concert que oferiran al Teatre Bartrina de Reus dins del Festival Accents. Parlen de la filosofia del disc, la selecció de temes, el pes emocional de les lletres i la posada en escena en directe. Context: nou disc i gira Ofrenda és el nou treball discogràfic del duet, recentment publicat. El presenten en concert el 22 de novembre al Teatre Bartrina de Reus, dins del Festival Accents. Formen un dúo de veu i guitarra: Alba Carmona (veu) i Jesús Guerrero (guitarra). Abans de Reus actuaran al Teatre Ateneu de Cerdanyola del Vallès (21 de novembre) i ja han passat per Manresa, Barcelona i Madrid. Comenten que hi ha moltes expectatives amb el disc i que ja tenen bastants concerts tancats fins al 2026. "Estamos muy contentos porque la respuesta... ha sido muy buena y de cara al 2026 ya tenemos bastantes conciertos." Estructura i concepció de Ofrenda Nombre de cançons i coherència del disc El disc conté 9 cançons. Ja és una mena de "signe de la casa": Alba Carmona (2018) – 9 cançons. Cantora – 9 cançons. Ofrenda – 9 cançons. No és una decisió prèvia, però sempre els acaba sortint el 9 com a mesura de "disc complet però no excessiu". Alba explica que li agrada que el disc no sigui massa llarg, que deixi "ganes de més" i que amb 9 temes ja es comprèn el relat que volen explicar. Selecció del repertori Tenien un repertori molt extens acumulat de molts anys treballant junts. Van posar tots els temes "sobre la taula" i van decidir quins encaixaven millor en el relat global del disc. Van triar només 9 cançons perquè totes fossin especials, sense "temes de farciment". Jesús: prefereixen un disc de pocs temes però tots potents, abans que 15 cançons amb 5 de relleno. Cançons destacades del disc Singles i peces clau Primer single: El oro. Segon single: Paso doble de Dolores. Una de les peces que ha agafat vida pròpia és «Pequeño vals vienés», tot i que encara no ha estat single. Dura uns 6 minuts. Té més reproduccions que la resta de cançons. Té lletra de Federico García Lorca i música de Leonard Cohen. Jesús apunta que, en ser un tema tan icònic i conegut, si la versió està ben feta, la gent s’hi identifica ràpidament. El repte de versionar «Pequeño vals vienés» Es tracta d’una cançó molt versionada i de gran categoria. Quan aborden una versió, intenten estar a l’alçada del que ja existeix. Si haguessin percebut que la versió no funcionava o no era prou bona, no l’haurien inclosa al disc. Alba destaca la força del poema: Imatges molt potents. Temes com l’amor i la mort. Una expressió "des de les entranyes" que exigeix interpretar-la amb molta emoció. "El poema té unes imatges que poc li fa falta... és impossible no passar-ho per les entranyes." «El oro»: amor vs. riquesa El oro parla de: Posar en valor l’amor per sobre de la riquesa material. Contraposar riquesa exterior amb buit interior. Alba explica que està inspirada en una dona molt lliure de la seva família: Una biografia que la va marcar. Li té un afecte especial perquè es basa en algú que va conèixer. «Ramita de limón verde» Es destaca com una cançó especialment emotiva i lluminosa. La locutora hi reacciona de seguida, dient que li ha entrat només escoltar-la. Parla d’un fill/nen amb una imatge plena de natura i llum: "Toda la flora del campo" a la cara. "Un millón de soles nuevos" que brillen a la seva ànima. Musicalment, convida a imaginar palmeros, balladors i un ambient coral, tot i que el directe real és només de veu i guitarra. Altres temes mencionats Ella y yo. Sus ojos se cerraron. Ay amor. La bruma baila en la cima. Tangos de las callejuelas (amb aquesta cançó tanquen l’entrevista). Alba comenta que: Totes les cançons li posen la pell de gallina d’alguna manera. Acabant de treure el disc, el repertori encara és molt fresc i cada tema imprimeix una emoció particular. Les cançons són com fills petits, i és molt difícil escollir-ne només una com a preferida. Identitat artística: veu i guitarra Dúo amb dues veus: cantant i guitarrista Jesús remarca que la guitarra no es limita a acompanyar: Té veu pròpia dins el disc. S’evidencia molt la identitat musical de tots dos. Ofrenda reflecteix la personalitat d’Alba com a cantant i de Jesús com a guitarrista. "La guitarra no se ciñe únicamente al acompañamiento, sino que tiene también voz propia en este disco." Estètica visual i videoclips Localitzacions i concepte visual «El oro»: El videoclip es va rodar al Cabo de Gata. Paisatge àrid però molt bell, amb muntanyes, colors i natura imponent. Van descobrir la zona fent les fotografies del disc i van decidir tornar-hi per gravar. Alba descriu el lloc com una immensitat que encaixa molt bé amb el significat del tema. «Pequeño vals vienés»: Vídeo gravat en una galeria d’art de París (Galerie Lusko). Suggereix una atmosfera artística, intimista i elegant. «Paso doble»: Vídeo en directe amb una forta presència de blanc i vermell. Conceptualització dels clips Volien que cada vídeo fos com un "monogràfic de color". L’objectiu és que els videoclips semblin petits fragments de directe, reforçant l’essència del dúo en escena. La locutora considera el videoclip una "petita prèvia" del directe, on es veu com gaudeixen a l’escenari. Proper single Encara no han decidit el pròxim senzill. Tenen un "dilema" perquè tots els temes del disc són especials i qualsevol podria ser single. L’espectacle en directe Format de concert El directe manté la essència del disc: Dúo de veu i guitarra com a elements principals. Estan només ells dos a l’escenari, però es complementen molt bé. No és un concert de guitarra i veu estàtic: Van passant coses durant l’espectacle. S’hi incorporen elements escènics que "orquestren" el que fan. Hi ha dinamisme constant i un sentit de viatge per diferents emocions i ambients. Segons el públic que ja els ha vist, no cal ningú més a l’escenari: omplen l’espai ells sols. Relació amb el públic La intenció és que la gent surti contenta i emocionada. Es busca que l’espectador: Tingui pell de gallina en alguns moments. Participi emocionalment en el viatge del concert. La locutora es refereix a Ofrenda com un "regalazo" per als oients i insisteix que: És una "ofrenda tan bonita" que val la pena viure-la en directe. Invitació final i cloenda Es recorda diverses vegades la data i lloc del concert: 22 de novembre, 20 h, Teatre Bartrina de Reus, dins el Festival Accents. Es convida els oients a comprar entrades anticipades per evitar deixar-ho per última hora. L’entrevista es tanca amb agraïments mutus i amb la reproducció de «Tangos de las callejuelas», amb una lletra plena de picardia i humor popular. "Que tengamos ese sentimiento con vosotros y para recibir esta ofrenda tan bonita, este vuestro último disco."
La desaparició dels temporals de llevant a la costa catalana Des de l'històric temporal Gloria el gener del 2020, l'atmosfera al Camp de Tarragona i a tota la zona mediterrània sembla haver entrat en un període de calma inusual. El col·laborador de Tarragona Ràdio, Sergi Corral, analitza al programa Arran de Mar aquest canvi en la dinàmica atmosfèrica i com afecta l'ecosistema del nostre litoral. Un canvi en el motor atmosfèric S'ha detectat una baixada significativa en les revolucions atmosfèriques. Tradicionalment, entre l'octubre i el maig, la costa catalana rebia de mitjana uns 3 o 4 temporals de llevant. Tanmateix, actualment ens trobem amb: Predomini de situacions de sud i garbí: Ara són més freqüents els vents de component sud-oest, que desplacen la sorra de manera diferent. Inactivitat de les zones ciclogenètiques: Les àrees del nord d'Àfrica i el golf de Gènova ja no generen borrasques amb la mateixa freqüència. Desplacament del 'Jet Stream': El corrent en jet circula a latituds més altes, debilitant les situacions que abans provocaven grans temporals de mar. Les conseqüències biològiques i geomorfològiques Encara que l'absència de llevantades protegeix momentàniament la sorra de les platges, la falta de "remenada" té efectes negatius: Falta d'oxigenació: El mar necessita els temporals per oxigenar l'aigua i posar la matèria orgànica en suspensió. Sistema de depuració natural: Les llevantades actuen com un mecanisme d'autoregeneració biològica que beneficia la flora i la fauna marina. Canvis en el litoral: La modificació del règim de corrents, sumada a la intervenció humana (espigons), està canviant la forma de les platges de nodes del Mediterrani. "A mi el que em fa realment neguit és la senyal d'aquesta baixada de revolucions atmosfèrica. Els llevants actuen com un sistema de depuració del mar."
