L'univers de l'havanera a Tarragona Ràdio Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó, emès el 10 de juliol de 2005, ofereix un recorregut per diverses peces clàssiques del gènere, explorant les seves variants regionals i les diferents interpretacions al llarg de la història. Anàlisi de 'Rosina' i les seves variants El programa comença amb la peça Rosina, interpretada pel grup L'Espingari. El locutor destaca la connexió internacional d'aquesta melodia: • S'ha recuperat a Xile mitjançant treballs de camp sobre música tradicional. • A Amèrica del Sud es coneix amb el títol de Himno al Amor. • Es presenta la versió de la xilena Sonia Pinto, que manté la base de l'havanera amb lleugeres modificacions en la lletra. Interpretacions clàssiques i l'obra d'Iradier Es fa una menció especial a Sebastián Iradier, figura clau en la composició d'havaneres. El programa destaca: • L'estudi de l'havanera de l'òpera Carmen. • La interpretació magistral de Montserrat Caballé. 'La Golondrina' i les seves versions L'últim bloc del programa se centra en la cançó La Golondrina, analitzant tres estils diferenciats: • La versió del nen prodigi Joselito, en una gravació històrica de finals dels anys 50. • La interpretació de The King's Singers, on s'aprecia la fusió del ritme de l'havanera amb la ranxera. "Que amor con amor se olvida, ya lo verás. Mis besos y mis caricias te harán olvidar." L'episodi conclou amb la clàssica La Paloma, arribada des de Zanzíbar i interpretada pel grup Mabibi Namawana, demostrant la globalitat d'aquest ritme.
Recorregut per la Tradició de l'Havanera L'episodi de Havaneras des del balcó de Tarragona Ràdio, emès el 3 de juliol de 2005, ofereix una selecció musical que connecta la tradició catalana amb les arrels cubanes i basques a través del gènere de l'havanera. Peces Destacades i Intèrprets El programa presenta una gran varietat d'estils i llengües: • Nana Mouskouri: L'artista grega interpreta Juguete de amor, aportant una sonoritat internacional al gènere. • Havanera en Euskera: S'emet una peça interpretada per Laja eta Amika, demostrant la presència d'aquest ritme al País Basc. • Sebastian Iradier: Es destaca la figura del compositor i el seu paper en la divulgació de la música popular a Madrid. Variants Territorials i Temàtiques Es discuteix com l'havanera no és exclusiva de les zones costaneres: • Es menciona la seva popularitat en zones d'interior com Castella i Lleó. • Les cançons solen tractar temes com l'enyorança de Cuba, l'amor idíl·lic i la vida marina. Grups Específics • El grup Pescadors de l'Escala interpreta Añoranza cubana, una peça contemporània (2002) de Jesús Moreno. • Els Cantaires del Montgrí tancan el programa amb l'obra de Serra Garriga. "El cariño no se olvida si es sincero y verdadero." L'espai destaca per la seva capacitat de connectar la nostàlgia del passat colonial amb la interpretació coral actual.
Introducció al Programa Aquest episodi del programa Havaneres des de el Balcó, emès a Tarragona Ràdio el diumenge 26 de juny de 2005, ens submergeix en la tradició musical de les havaneres. El programa destaca per la seva connexió amb el territori i la cultura marinera. Contingut Musical i Temàtica • L'obertura del programa inclou una peça clàssica que evoca records d'una illa i una badia. • Es posa èmfasi en la dualitat d'emocions a través de metàfores florals i de destinació: "Tu eres la rosa, yo soy la espina. Tu eres mi vida, lo sabe Dios." Desenvolupament de l'Emissió • El programa continua amb una llarga seqüència de salutacions nocturnes, mantenint un to relaxat i proper amb l'audiència. • Es reafirma la identitat de l'espai radiofònic com un lloc de trobada per als amants d'aquest gènere musical tan arrelat a Catalunya.
Havaneres des del Balcó Aquest episodi del programa musical ens trasllada a la ciutat de Tarragona per gaudir d'una tradició marinera profundament arrelada: les havaneres. Emès un diumenge de juny de 2005, l'espai ofereix una selecció de gèneres tradicionals en un ambient relaxat. Temes Principals de l'Emissió • L'Havanera com a eix central: Es destaca la importància d'aquesta música com a vincle cultural i emocional a la costa catalana. • Selecció Musical: El programa inclou peces clàssiques del repertori popular, com la mencionada "La Paloma". • Context Local: L'enregistrament subratlla l'origen de l'emissió des de Tarragona Ràdio, posant en valor la cultura de proximitat. Reflexions sobre el Gènere El locutor convida als oients a deixar-se portar per les notes rítmiques i les lletres que parlen de mar, nostàlgia i viatges transatlàntics. "Arriba el moment de les havaneres des del balcó." Aquesta cita resumeix l'esperit del programa: una escolta compartida des de la intimitat de la llar però oberta a la ciutat de Tarragona.
Havaneres i Valsos: Un Viatge Musical L'episodi de Havaneres des del Balcó emès el 12 de juny de 2005 des de Tarragona Ràdio presenta una selecció melòdica que connecta les terres catalanes amb les tradicions rítmiques de l'altre costat de l'Atlàntic. Interpretacions destacades • María Salgado: L'artista de Castella i Lleó obre el programa amb peces clàssiques com La bella Lola i De colores, aportant una sonoritat peninsular al gènere. • Peix Fregit: El grup interpreta el vals havanera La taverna, composat per Antoni Mas. • Amigos de las Habaneras de Mayorga: Des de Valladolid, aquest grup mostra les similituds entre el cançoner d'Àvila i les terres castellanes amb l'havanera Nací en un bosque de cocoteros. Temàtiques i Composicions El programa explora la nostàlgia del mar i l'enyorança dels mariners. Es fa especial menció a la vila de Tossa de Mar amb el tema Tossa bonica, descrita com: "Tossa, Tossa bonica, que et porto dins del meu cor... ets l'orgull dels catalans." Finalment, l'episodi recupera l'arxiu històric amb una gravació de fa més de 25 anys dels Pescadors de l'Escala, interpretant Capvespre de Salvador Dabau, una peça que evoca la calma de la platja al caure el sol.
El Gènere de l'Havanera i la seva Tradició L'episodi d'avui del programa Havaneres des del balcó a Tarragona Ràdio presenta una selecció musical que recorre la geografia i la història d'aquest estil tan arrelat a les nostres costes. El programa destaca la participació de diversos grups i cantautors que mantenen viva la flama del cant de taverna i les cançons de tornada de les Antilles. Actuacions i Peces Destacades El programa ofereix un ventall de composicions clàssiques i contemporànies: • Cap Roig de Terrassa: Interpreten la coneguda peça Surcando el mar, una obra que evoca la navegació i el sentiment mariner. • Marina Rossell: Es presenta una col·laboració especial amb Carlos Cano en la peça ¿De qué hablas, habanera?, una obra que explora la nostàlgia i els orígens bèl·lics i colonials del gènere. • Tomeu Penya: El cantautor mallorquí aporta el seu estil personal amb una havanera que parla del desig de retrobament i l'enyorança. Història i Reconeixements Es fa menció especial a peces guardonades i a la influència internacional del gènere: • L'Orfeón Donostiarra interpreta una obra de Tomàs Garbizu, guanyadora del primer premi al prestigiós certamen de Torrevella l'any 1972. • S'inclou la tradició internacional amb el grup Oritzó i la seva interpretació d'una havanera mexicana titulada El adiós del soldado, que narra les tristes comiat en temps de guerra. "¿De què parles, havanera? Cajita de la nostalgia, cançó de ser." L'episodi tanca recordant la importància de mantenir aquestes melodies que connecten la mar amb la terra i la història compartida entre Catalunya i el Carib.
L'Essència de l'Havanera i el Mar Aquest episodi ens submergeix en el món de l'havanera, explorant la seva càrrega emocional i la seva connexió amb els paisatges de la costa catalana. A través de lletres poètiques, es descriu la pau i la nostàlgia que evoca aquest gènere musical. Temes Principals i Simbolisme • Paisatges i records: Es mencionen localitzacions emblemàtiques com la Cala del Corbó i la Platja del Canadà, punts de referència que serveixen de raccord visual i emocional. • Sentiments mariners: Les cançons parlen de la tendresa de les veus del mar, les lletres de taverna i el sentiment de mare, tot endolcint la realitat. "Les veus del mar porten un aire de tendresa tot endolcint la realitat." Grans Interpretacions i Història L'episodi ret homenatge a peces clau i intèrprets que han format part de la història musical recent: • Santi Vendrell: Es recorda el tema Era la taverna, interpretat pel cantant Santi Vendrell. • Grup Ben Serer i Et Incarnatus: Referència a la gravació de 1988 on la Càmera Orquestra acompanya les harmonies. • Connexions amb Euskadi: S'analitza l'havanera d'Euskadi titulada Ikusi Nuenian, coneguda també com Pello Siri Siri, mostrant el vincle cultural entre el País Basc i el gènere. Conclusió i Tancament El programa finalitza amb un raccord encuriosit de la gent que estima el cor i unes paraules d'esperança que fan oblidar els desenganys de la vida quotidiana.
Havaneres i Cançons de Mar a Tarragona Ràdio L'episodi del 22 de maig de 2005 del programa Habaneras desde el balcón ofereix una selecció musical centrada en la temàtica marítima i, especialment, en cançons dedicades a dones amb el nom de Maria i els seus derivats. Peces Musicals Destacades • Morucha: Una cançó de García i Quintero interpretada pel grup Peix Fregit, caracteritzada per la seva poètica sobre la mirada i el sentiment amorós. • Maria del Mar: Havanera composta per Joan Asenoy i Josep Maria Roglan, enregistrada pel grup Els Llovarros l'any 1989. • Sóc la Maria del Carme: Una peça interpretada per una veu femenina que explora el desig de cantar havaneres i l'arrelament al mar. • Carmita: Obra de l'autor Ricardo Lafuente, interpretada pel Coro y Orquesta Salinas de Torrevieja, on es fa ús del diminutiu afectuós del nom Maria. Interpretacions Internacionals i Clàssiques • Es destaca la col·laboració de Civil Criollo amb el seu CD En un salón de La Habana, interpretant María Dolores, una peça del cèlebre compositor Sebastián Iradier. "Si estimo tant l'habanera, per què no em deixes cantar?" L'episodi conclou amb una successió de comiat sota el lema "Fins demà!", reforçant el caràcter diari o de continuïtat del programa a l'emissora.
Selecció Musical: Havaneres de Dona Aquest episodi del programa del 15 de maig de 2005, emès des de Tarragona Ràdio, presenta una selecció especial d'havaneres les lletres de les quals estan protagonitzades per figures femenines. Conceptes i Peces Clau • La figura de la Helena i la seva relació eterna amb el vell port de Palamós. • Interpretacions d'havaneres de carnaval procedents d'Euskadi. • Estils musicals diferenciats al voltant del gènere de l'havanera tradicional. Artistes i Interpretacions "Les havaneres del programa d'avui porten noms de dona, però les músiques i les lletres seran diferents." Destaca la participació de l'orquestra de cambra Et Incarnatus, originària de Tolosa, que aporta una sonoritat particular amb peces com: • Paquita la Vergarese • Aquel marinero Cojo El programa conclou amb el comiat habitual del locutor Javier Perdina, citant els oients per a la propera edició dominical.
Exploració del món de les havaneres Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès el 8 de maig de 2005 a Tarragona Ràdio, se centra en la forta presència dels noms de dona en la lírica de les havaneres i la influència dels compositors clàssics en la consolidació d'aquest gènere musical. Les protagonistes femenines El locutor destaca com noms com Lola o Teclita han esdevingut icones dins de les composicions tradicionals. S'analitza com la dona és sovint l'eix central de la melancolia i el retorn a terra ferme. • La bella Lola: Interpretada per la Coral Empordanesa, és potser la cançó més emblemàtica del gènere, narrant l'emoció d'un retrobament al port. • Teclam: Una peça que recorda una mulata de l'Havana, mostrant les arrels cubanes d'aquest estil. • Carolina: Una composició de Sebastián Iradier que explora el desdeny i la bellesa. Compositors i interpretacions destacades L'episodi no només se centra en les veus corals, sinó també en la vessant instrumental i acadèmica de l'havanera: • El concertista Joan Furió interpreta a la guitarra una peça d'Antonio Jiménez Manjón, compositor cec del segle XIX. • El grup Achiville Criollo aporta una sonoritat més propera als orígens cubans. Cites i tancament L'episodi subratlla l'enyorança i la passió marinera amb fragments com: "Cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó... en aquel acto creí morir." Per cloure la sessió, es presenta una contradansa de Manuel Saumell, figura clau en la música cubana del segle XIX.
Monogràfic sobre l'Havanera i el seu vincle amb la Dona Aquest episodi de Havaneres des del Balcó, emès des de Tarragona Ràdio, se centra en una selecció de peces clàssiques on les protagonistes són figures femenines, explorant des de la cançó de taverna fins a les contradanses cubanes. Peces i Intèrprets Destacats • L'estil de taverna: El programa inicia amb Ricard Viladesau, conegut com el recopilador de cançons de taverna, interpretant la popular peça Ben Paquita. • Adéu Maria: Una gravació històrica de 1981 de Ventalló, que evoca la nostàlgia del mar i el sentiment d'enyorança costaner. • Marta: El grup Peix Fregit interpreta aquesta obra del compositor cubà Moisés Simons, destacant la dolçor i la influència caribenya en el gènere. L'Evolució Instrumental a Cuba El programa dedica un espai a l'anàlisi de les contradanses cubanes del segle XIX: • Originalment eren peces orquestrals per a ball, però van ser adaptades per a piano, obtenint un gran èxit social. • Es presenten obres de Manuel Saumell interpretades pel pianista Frank Fernández. • Es destaca la integració de ritmes com el tango dins de l'estructura de l'havanera. "Moltes de les contradanses concebudes com a música per ballar van ser reduïdes per a piano, tenint una gran acceptació a la societat cubana del segle XIX." Investigació i Tradició Oral Finalment, es presenta el treball de recerca del grup Barca de Mitjana, que ha recuperat per tradició oral l'havanera Anna Maria, originària de la comarca del Maresme, preservant així el patrimoni musical català.
Havaneres des del Balcó L'episodi de Tarragona Ràdio emès el 24 d'abril de 2005 ofereix un viatge musical a través del gènere de l'havanera, explorant la seva presència a Catalunya, Xile i Cuba. Xavier Pardina ens presenta diverses formacions i peces històriques que ens parlen de la vida marinera i els sentiments compartits entre aquestes terres. Seccions i Temes Principals • Grup Mestral i Els Orígens: S'obre el programa amb el grup Mestral, recordant una gravació de 1998 que destaca la unió de la música de sardana i l'havanera sota la bandera catalana. • L'Havanera a Xile: Es destaca com aquest gènere es va introduir a Xile a través dels salons i tertúlies, acompanyat de piano o guitarra. Es fa èmfasi en la conservació d'aquest patrimoni gràcies als cançoners familiars i manuscrits que han passat de generació en generació. • Peces Històriques i Marineres: - Es parla de la fragmentària història de la fragata Numància (1864), el primer vaixell acoraçat espanyol, homenatjat amb una havanera per Simó Comas i Galí Serrahima. - Es presenten peces clàssiques com El Arreglito de Sebastián Iradier, interpretada pel cor de l'Institut Cubano de Radio y Televisión. Interpretacions destacades • Paillal: Canta una havanera de la sarsuela El gorro frigio (1888). • Marinada: Amb la peça José Miguel, interpretació popular que data de 1994. • Rauquén i Voces de Antaño: Grups xilens que mantenen viva la flama del gènere amb temes com La Barquilla o Amor de Negro. "Les havaneres a Xile s'han mantingut gràcies a cançoners, manuscrits i partitures que van ser conservats a nivell familiar."
Introducció al Programa Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès el diumenge 17 d'abril de 2005, presenta una proposta musical innovadora que fusiona el gènere tradicional de l'havanera amb sons instrumentals no convencionals. Fusió Musical Única El punt central de l'emissió és la interpretació de la peça musical "La Bahía", una obra que destaca per: • La col·laboració de l'agrupació Et Incarnatus Camera Orchestra. • L'ús del so de les campanes de la parròquia de Santa Maria de Tolosa. • Una adaptació que manté el ritme melancòlic característic de les illes però amb un acompanyament orquestral i de percussió metàl·lica. "Heu sentit alguna vegada el ritme d'Havanera amb el so de campanes? Doncs presteu atenció a la parròquia de Santa Maria de Tolosa." Estructura i Comiat L'episodi se centra gairebé exclusivament en l'experiència sonora d'aquesta versió, repetint els motius de la llibertat i el vent a la badia, per finalment tancar amb un comiat reiterat cap als oients fins a la pròxima emissió.
Havaneres des del Balcó: El grup Olla Barrellada Aquest episodi del programa està dedicat monogràficament al grup d'havaneres Olla Barrellada, originari de les comarques tarragonines. Durant l'emissió es repassa la seva trajectòria, des de la seva fundació l'any 1983 fins a les seves produccions més recents del 2004. Repertori i Estils El programa presenta una selecció de peces que mostren la versatilitat del grup, interpretant tant temes clàssics com composicions pròpies o adaptacions de poetes catalans: • La barca xica: Una cançó que destaca per la seva lletra marinera detallada i costumista. • Rosina: Una havanera d'origen peninsular molt popular que narra el desamor d'una jove i un oficial de Nova York. • Balada a les estrelles: Peça amb lletra del prestigiós Josep Maria de Sagarra i música de Tom Cabré, membre del grup. Viatges i Homenatges L'episodi també destaca la presència internacional del grup i el seu record per figures clau del gènere: • L'experiència a Cuba: Es comenta la participació d'Olla Barrellada al Festival d'Havaneres de l'Havana i la seva influència en cançons com Lola, la tavernera. • Homenatge a Ricard Viladesau: Es recorda la figura del gran músic i compositor poc després de la seva mort, interpretant la seva obra La rosa dels vents. "I diu ensenyant les veus: adéu, jardins de la terra, sóc més a prop que les estrelles." Cloenda amb un clàssic El programa finalitza amb la interpretació d'El meu avi, del mestre Ortega Monasterio, l'havanera més emblemàtica de Catalunya, que connecta la història de la flota d'Ultramar amb la tradició del cremat i el sentiment patriòtic català.
Introducció al Programa L'edició del diumenge 3 d'abril de 2005 de Tarragona Ràdio s'obre amb una atmosfera nostàlgica i musical, connectant amb l'audiència local a través de melodies clàssiques. Homenatge Musical a 'La Paloma' El focus principal d'aquesta obertura és la interpretació de la cèlebre peça La Paloma. Es posa un èmfasi especial en la versió de l'any 1946. • Luciano Tajoli i Angelo Servida: S'identifiquen com els intèrprets italians clau que van donar vida a aquesta versió específica. • La connexió entre la música popular italiana i l'audiència de Tarragona reafirma el caràcter cultural del programa. "Entrada en 1946 pels italians Luciano Tajoli i Angelo Servida de La Paloma." Context Radiofònic El programa serveix com un espai de memòria històrica musical, on s'exploren enregistraments que han marcat èpoques passades. La repetició de la melodia de sintonia estableix una identitat clara per a l'emissora Tarragona Ràdio T en la seva franja dominical.
Introducció al Programa Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès el diumenge 20 de març de 2005, ens submergeix en la tradició d'aquest gènere musical marinat amb història i nostàlgia. L'espai s'obre amb una combinació de fragments cantats i una selecció de peces clàssiques interpretades per grups vocals de gran trajectòria. Peces Musicals Destacades L'episodi se centra en la interpretació de dues formacions rellevants en el panorama de la música d'arrel: Interpretació de Danok Bat El grup Danok Bat presenta una peça carregada de sentiment titulada Lo chote de Portugalete, basada en les lletres d'Alfredo Donay. Els punts clau d'aquesta interpretació inclouen: • Mètrica i estil propi de la música coral del nord. • Referències constants al mar, les veles i la barquilla. • Una temàtica que barreja l'enyorança materna amb la solitud davant el naufragi. Los Chimberos i la Havana Es presenta una gravació històrica del grup Los Chimberos, realitzada fa més de 40 anys. El tema central és l'havanera En los muelles de la Habana, que destaca per: • L'evocació de les fruites tropicals com la guaiaba, el coco i el plàtan. • La figura de la linda americana que simbolitza la connexió emocional amb Cuba. • L'estètica tradicional dels grups vocals de mitjans del segle XX. "Ay qué ricas, qué guapas que son las bocitas de aquel país, ay quien pudiera estar nada más un momento allí." Conclusió El programa tanca amb una llarga seqüència de comiat que referma el caràcter nocturn i relaxat de l'espai, convidant a l'oient a la reflexió a través de les melodies compartides.
Exploració de l'Havanera i la Contradansa L'episodi d'avui recorre la història i l'evolució rítmica de l'havanera, explorant les seves arrels cubanes i la seva forta implantació a la península Ibèrica. Es destaca la figura de Manuel Saumell com a referent de la contradansa del segle XIX. Peces i Intèrprets Destacats • Frank Fernández: Interpreta al piano peces on es distingeix clarament l'acompanyament rítmic de l'havanera. • Maria Teresa Vera: Una de les veus més emblemàtiques, amb la interpretació de "El adiós del soldado". • Ester Borja: Canta "Mírame así", una peça clau d'Eduardo Sánchez de Fuentes. Evolució Coral i Popular A mitjans del segle XIX, les agrupacions corals obreres a Espanya van adoptar aquest gènere, adaptant-lo a formats polifònics. Es destaca: • La peça "La cimarrona" (1890) de Climent Cuspiner, definida com una dança americana coreada. • La tradició a la vila de Tales (Castelló), amb el grup Eñorança d'escola de dolçainers i tabaleters. L'Havanera al Nord i el Comiat El programa finalitza analitzant la presència del gènere a la costa asturiana (Llangréu i Mieres), vinculada a l'emigració de miners que buscaven fortuna a l'Atlàntic. "De Mieres lo chote la unión i un ingles vino a Bilbao." Finalment, es fa un tancament des de Tarragona Ràdio, emplaçant l'audiència al proper diumenge.
L'Essència de l'Havanera i el Mar Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès el diumenge 6 de març de 2005 a Tarragona Ràdio, ret homenatge a la cultura marinera i al gènere musical de l'havanera. A través de lletres evocadores, es descriu la vida dels pescadors i la nostàlgia de la terra des de la mar. Temes Principals de les Cançons • Llegat Familiar: Es destaca la figura de l'avi i el pare com a referents de la professió de mariner. • Simbolisme de la Navegació: L'ús de metàfores com la vela desplegada, les barques i les gavines per transmetre la llibertat i el perill de l'oceà. • L'espera a la platja: El paper de la dona i la família que espera el retorn del navegant. Curiositats i Versions Històriques El programa no només ofereix interpretacions musicals, sinó que també aporta dades històriques sobre gèneres clàssics: "Sebastián Iradier la definí com danza popular habanera." Es fa una menció especial a la cèlebre peça La Paloma, destacant la versió realitzada per Freddie Quinn l'any 1976, mostrant com l'havanera ha traspassat fronteres i s'ha adaptat a diversos estils al llarg de les dècades. Conclusió del Programa L'emissió tanca amb una atmosfera de taverna, recordant el ritual dels mariners en arribar a terra i compartir un cremat mentre es retroben amb la seva comunitat.
Recorregut Musical per l'Havanera El programa Havaneres des del Balcó, de Tarragona Ràdio, ofereix una selecció de peces clàssiques i contemporànies que exploren els vincles sentimentals entre Catalunya, Andalusia i Cuba. A través de diverses interpretacions, es desgrana la nostàlgia del mar i l'enyorança de les terres llunyanes. Temes i Composicions Destacades L'episodi combina música d'autors reconeguts amb interpretacions en directe: • L'agermanament entre Cadis i l'Havana: Es presenta la peça Havaneres de Cadis, d'Antonio Burgos i Carlos Cano, que destaca la similitud rítmica i espiritual entre ambdues ciutats colonials. • Interpretacions en Català: El grup Els Pirates interpreta Un cant d'amor, una peça que evoca la soledat i els records oblidats vora el mar sota el cel blau. • Presència Internacional i Cubana: Es ret homenatge a la ciutat de Matanzas amb el grup El Árbra de Jumurí i la seva cançó Luz que brillas, així com una curiosa havanera popular cantada en èuscar per Urko. Gravacions Històriques i En Directe El programa recupera moments d'alt valor documental: • La interpretació de He perdido una perla (extreta d'un repertori colombià) durant la 35a Cantada de Calella de Palafrugell. • La peça Mariner de terra endins, gravada l'any 2000 a Palamós pel grup Bergantí, que narra la història d'un pastor que somia amb conèixer la mar Mediterrània. "Cuba és la perla que he perdut en el mar." L'episodi conclou amb un comiat càlid, reafirmant el caràcter melancòlic i romàntic d'aquest gènere musical transatlàntic.
Havaneres i Cançons de Mar El programa ens transporta a l'univers de la música marinera mitjançant una selecció de peces clàssiques i contemporànies del gènere de l'havanera. Des de Tarragona Ràdio, es presenta un repertori que celebra la vida del pescador i la nostàlgia del mar. Peces i Autors Destacats • Sortim a la Mar: Una composició de Francesc Salse i Antònia Vilàs, interpretada per la familia Picarol, que descriu l'inici de la jornada dels pescadors amb l'alba. • L'Heredat d'Alfredo Donai: Es repassa la figura d'aquest compositor que taral·lejava les seves melodies per transmetre-les als músics. El Coro Club de Montaña Gasteiz interpreta la seva peça Corazón, ya eres dichoso. • Sebastián Iradier: No falta la referència a l'universal autor de l'havanera més coneguda, La paloma, tancant el recorregut per la tradició musical basca vinculada al gènere. Simbolisme i Lletres "Sortim a la mar, sortim / adrecem l'endentimor / posem-nos un nou confin / cerquem un vell horitzó" El programa destaca la connexió entre Catalunya i el País Basc a través de corals com la Manuel Iradié de Vitòria-Gasteiz, demostrant la universalitat d'aquestes composicions que parlen de vents com el Garbí i la Tramuntana.
Havaneres des del balcó: Tradició i Música Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès originalment el 23 de gener de 2005, ofereix un recorregut nostàlgic a través de diverses peces musicals que capturen l'essència de l'havanera i gèneres afins com el cuplet i les bandes sonores cinematogràfiques. Interpretacions Destacades • El niño y el canario: Una trista i emotiva cançó interpretada per Los Sabandeños, que narra la història d'un nen i el seu ocell amb un final tràgic però ple de tendresa. • Aquel café: Olga Ramos, filla de la reconeguda reina del cafè-concert, transporta l'oient a l'antic Madrid a través de la sonoritat de la pianola i els records d'infantesa i primers amors. • Habaneras de la Habana: La veu de Carlos Cano homenatja la capital cubana amb una composició que evoca el Malecón, les palmeres i l'ambient tropical. Música i Cinema L'episodi explora la presència de l'havanera en la gran pantalla: • Peces de la banda sonora original de la pel·lícula L'Amant (The Lover), amb música de Gabriel Yared. • Referències a la pel·lícula Don Juan de Marco (1995), dirigida per Jeremy Leven, destacant la seva atmosfera sonora. "Aquel café de mi viejo Madrid, refugio fue de mi primer amor." El programa conclueix amb una atmosfera relaxada de comiat instrumental i els desitjos de bona nit als oients.
Panorama general Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio repassa l’actualitat local: la renaturalització del riu Francolí, un projecte d’intel·ligència artificial a les UCI de l’Hospital Joan XXIII, la reorganització de Regionals de Renfe, recerca de la URV sobre l’illa de calor urbana, debat sobre quotes a llars d’infants, successos policials, simulacre a l’Aeroport de Reus, agenda cultural, habitatge i un ampli bloc d’esports amb el Nàstic, la Sant Silvestre i el Club Bàsquet Tarragona. Medi ambient | Renaturalització del riu Francolí Clau: Recuperació de la sinuositat natural del tram inferior del riu en el marc del projecte “Tarragona Greenbelt 26”. • Eliminats més de 26.000 m² de canya americana (espècie invasora) i plantació d’espècies autòctones. • Objectius: reduir la velocitat del flux, disminuir risc d’inundacions i assegurar cabal ecològic mínim. • Obres complementàries: 3 arquetes per retenir residus i 3,2 km de recuperació del camí fluvial de l’esquerra. • Finançament UE (Next Generation): 1,4 M€. “Recuperar aquest espai del riu Francolí com un nexe d’unió… un nou epicentre de la vida dels tarragonins i tarragonines.” — Rubén Viñuales, alcalde Mobilitat i infraestructures | Regionals de Renfe • Des del 22/11: més trens i reprogramació de R13, R14, R15, R16, R17, RT1 i RT2. • Reus–Barcelona: trens cada 60’ en feiners; s’eviten forats de 90’. • R13: recupera Barcelona–Lleida via Valls i trens directes des de Valls. • Tarragona–Barcelona: intervals consolidats de 30’ (semidirectes Regional Express) amb parades clau. • Tarragona–Lleida: increment de freqüències (de 5 a 6 per sentit) i més amplitud horària. Salut | IA per optimitzar les UCI (Hospital Joan XXIII) • Projecte en el marc de Critic.cat, coordinat per la Fundació TIC: gestió integrada de dades i algoritmes de suport a decisions clíniques. • Cas d’ús: predir l’alta d’un pacient crític i monitoratge en temps real de l’ocupació de les UCI a Catalunya. • Implementació a Tarragona i Terres de l’Ebre prevista cap a 2026. “Volem informació en temps real de com estan les UCI… això ens ajudarà a prendre decisions organitzatives.” — Maria Bodí, cap d’Intensius Ciència i universitat | URV: Illa de calor urbana • L’efecte illa de calor: ciutats més calentes que el medi rural per materials (formigó/asfalt), textura urbana (ventilació) i fonts de calor residual (AC, trànsit). • Factors quantificats: alçada i densitat d’edificis, superfície verda i densitat de població. • Efecte lleu de dia i més intens de matinada (3–4 h); pics puntuals de fins a +7 °C. “La calor mata, sobretot a les ciutats.” — Equip URV (Alexandre Fabregat) Educació i política municipal | Quotes de llars d’infants • ERC denuncia un increment de fins a 40 €/mes: de 280 € a 320 € (I0) i de 160 € a 185 € (I1). • Impacte anual estimat: +425 € i +275 € per família, respectivament. • La proposta supera comissió amb vots de PSC, Junts i una consellera no adscrita; ERC hi vota en contra. “És un càstig per a les famílies… dificulta la conciliació i la natalitat.” — Xavi Puig (ERC) Successos i seguretat • Guàrdia Urbana identifica un home amb detector de metalls al Parc de la Reconciliació; portava monedes antigues, peces metàl·liques i una aixada. • Mossos d’Esquadra: 3 detinguts per furts en comerços de Torredembarra i Altafulla; recuperats 3.200 € en productes; passen a disposició del jutjat d’El Vendrell. Emergències | Simulacre a l’Aeroport de Reus • Simula l’accident d’un vol de Manchester amb ~50 passatgers: 4 morts i una cinquantena de ferits (la meitat crítics). • Objectiu: dimensionar recursos i millorar la coordinació entre cossos d’emergència. “Cal fer simulacres generals per garantir una gestió eficaç.” — Sílvia Soler (Protecció Civil) Cultura i agenda | Especial Dansa 2026 • Tarragona tornarà a ser la capital catalana de la dansa amb Especial Dansa (25/03/2026), en diversos equipaments. • Convocatòria oberta fins al 28 de novembre per a companyies i artistes professionals amb residència fiscal a Catalunya. Habitatge i energia | Certificat energètic i hipoteques • El COAT alerta que sense certificat energètic vigent es pot encallar la taxació d’hipoteques. • A Tarragona, gran parc residencial en E–F–G: caldrà millorar aïllaments, protecció solar, instal·lacions i renovables. • Oportunitat per reduir factura energètica i millorar confort; es recomana acudir a professionals especialistes. Salut pública | Dia Mundial Sense Alcohol • Campanya del Col·legi Oficial de Farmacèutics a xarxes: riscos del consum i promoció d’hàbits saludables. • Activen la xarxa de farmàcies de prevenció sobre drogues a la demarcació (una desena de punts). Esports Nàstic (futbol) • ADN de Cristóbal Parralo: viure en camp contrari, ser protagonista amb pilota i més arribada. • Veu de vestidor: Moy Delgado i Pau Martínez confien a assimilar ràpid els conceptes i capgirar la ratxa. • Proper rival: Marbella, que estrena entrenador al Nou Estadi Costa Daurada. Cursa de Sant Silvestre (running) • 21a edició, el 31 de desembre. Màxim 2.100 dorsals; inscripcions des del 15 de novembre. • Recorregut de 6,5 km per la part baixa i el port; sortida a la Llotja de pescadors d’El Serrallo. • Component solidari: suport a entitats com Epilep i donació de sang. Bàsquet | Club Bàsquet Tarragona • Inici brillant a Tercera FEB: 5 victòries en 6. Destaquen la unió i la disciplina del vestidor. • El jove Iker Fernández s’estrena amb el primer equip amb gran impacte. Futbol internacional • Un exfutbolista i exentrenador del Nàstic torna a les banquetes com a segon a Polònia (Radomiak), amb dues victòries inicials. El temps i la mobilitat • Previsió (AEMET): màximes de 22–23 °C a Tarragona, Reus i Tortosa; cels variables i possible pols en suspensió demà. Nits més suaus i vent de llevant moderat a la tarda. • A-27: entre la Pobla de Mafumet i Constantí, circulació per calçada en sentit contrari per tall a una via. Publicitat i serveis • Fira Tarragona Marida (14–16 de novembre, Passeig de les Palmeres): showcookings, activitats familiars, música i vins de 8 DO. • Fira de l’Ocupació de Tarragona (13 de novembre): més de 80 empreses; organitza la Cambra de Tarragona amb suport de l’Ajuntament de Tarragona i el Port de Tarragona. • Obramat: solucions de calefacció per a l’hivern.
Justícia climàtica, sexual i reproductiva L'episodi analitza la recerca "Desteixir l'Entramat", un estudi que vincula l'emergència climàtica amb els drets sexuals a l'Amèrica Llatina. Les convidades, Maria Santa de Domínguez i Helena Cardona de l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius, expliquen com governs ultraconservadors i el poder corporatiu posen en risc la sobirania corporal. Impactes de l'extractivisme L'estudi se centra en Brasil, Guatemala i Colòmbia per diversos motius clau: • Extractivisme mineral i hidroelèctric: Impacta directament en el medi ambient i la salut de les dones. • Indústria de la maquila: A Guatemala, s'han detectat vulneracions laborals i reproductives, com l'exigència de tests d'embaràs per a la contractació. • Floricultura a Colòmbia: Un sector feminitzat i precaritzat que utilitza productes contaminants i consumeix grans quantitats d'aigua. "Per aconseguir la justícia climàtica hem de tenir justícia de gènere i això passa per tenir garantits els drets sexuals i reproductius." Transferència de coneixement a les empreses La segona part del programa tracta sobre el Congrés TECNIO celebrat a Reus. Manuel Palacín (Associació TECNIO) i Francesc Medina (catedràtic de la URV) debaten sobre com portar la recerca universitària al teixit productiu de Catalunya. Projectes d'innovació al Camp de Tarragona • El centre AMIC de la URV treballa en la transformació de biomassa en hidrogen verd. • Recerca en el reciclatge de residus plàstics per convertir-los en nous combustibles. • Es denuncia la manca de finançament públic i privat, alertant que la inversió en innovació està estancada des de fa 20 anys en comparació amb els Estats Units o la Xina. Actualitat de Tarragona L'informatiu destaca la renaturalització del riu Francolí, que encara la seva recta final, i les crítiques d'ERC per l'increment de quotes a les llars d'infants de la ciutat. També s'anuncia un projecte d'intel·ligència artificial a l'Hospital Joan XXIII per optimitzar les UCI.
