Resum del contingut 1. Introducció i to del fragment El text barreja fragments narratius/poètics amb una entrevista radiofònica centrada en el grup tribut Derivas, que versiona Héroes del Silencio. També hi apareix la promoció d’un concert a la Sala Zero de Tarragona i un tram final amb lletra de cançó. 2. Derivas: orígens i evolució del grup Derivas és un grup tribut a Héroes del Silencio, especialment focalitzat en la seva etapa de màxim èxit, al voltant del 1991. El projecte neix cap al 2008–2009, tot i que Diego (cantant actual) s’hi incorpora més tard, després que la formació inicial es reestructuri. Diego provenia d’un altre grup anomenat Septiembre, d’on li ve el seu nom artístic. El grup aposta per: Una estètica molt concreta de l’època de major projecció internacional de Héroes del Silencio. Un so i imatge fidels a aquella etapa, que consideren la millor del grup original a nivell de gira i vendes. "Consideramos que es la época en la que al final vendieron más discos y por ese motivo creemos que lo mejor es estar en ese punto." 3. Relació amb Tarragona i la Sala Zero Diego explica que té molt de carinyo per Tarragona, on va viure sis anys. Mostra entusiasme per tornar a tocar a la Sala Zero, que considera gairebé part de la família de Derivas i una sala clau en el seu creixement. L’entrevistador remarca que la Sala Zero és un referent a la província de Tarragona, i Diego coincideix que és "la millor" sala de la zona. Dades del concert anunciat: - Lloc: Sala Zero (carrer Magí, 12). - Dia: dissabte. - Hora: - Obertura de portes: 20:00 h. - Inici concert: 20:30 h (dos quarts de nou). - Entrades: - A través de salazero.com. - En punts de venda físics (botigues de discos i música esmentades). - Es destaca que la Sala Zero celebra el 25è aniversari. 4. L’experiència sobre l’escenari i la interpretació Diego descriu com cada concert és diferent, fins i tot amb les mateixes cançons: Cada actuació depèn del moment vital i emocional del músic. Això fa que una mateixa peça soni amb matisos diferents: tonalitat, intensitat, passió. Reconeix que en etapes més "rebels" o enfadades amb el sistema, la seva interpretació transmetia més ràbia o contundència. Ara, en una etapa més estable (família, felicitat personal), la seva manera de cantar resulta més optimista. "Al final somos personas, tenemos sentimientos y en cada momento de tu etapa de tu vida puedes transmitir una cosa u otra." També es compara amb Enrique Bunbury: - Recorden que, en alguns moments, Bunbury semblava "renyar" el públic. - Diego reconeix que va fer seu aquest to d’exigència i d’energia, i que això l’ha portat a viure de la música. 5. Cançons que encara emocionen: "Flor venenosa" Diego destaca "Flor venenosa" com una de les cançons que encara li posa la pell de gallina: Hi ha una frase clau: "vender una madre por otra copa". Aquesta línia li recorda quan, de jove (uns 20 anys), sortia de festa, bevia i portava una vida que la seva mare no aprovava. Avui dia, la seva mare i el seu pare van als concerts; en aquesta cançó, Diego la mira directament des de l’escenari, especialment en grans cites (Madrid, sales grans). Sent que ara fa "gairebé el mateix" (música, concerts, ambient rock), però amb equilibri i responsabilitat. Sobre el contingut de la cançó: - "Flor venenosa" parla de drogues i consum. - Diego puntualitza que no vol fomentar-ho, però reconeix que forma part d’una realitat present en molts joves. 6. Somnis complerts i sales emblemàtiques Diego comparteix anècdotes personals de superació i somni musical: De jove, admirava grups com AC/DC, Led Zeppelin, The Doors, que veia com a inalsabables. Amb 18 anys, una parella li regala un concert tribut a AC/DC a la sala La Riviera / Las Matas (sala gran), i ell pensa decidit: "Jo algun dia hauré de tocar aquí". Amb el temps, acaba tocant-hi moltes vegades amb Derivas, fins al punt de perdre el compte. També han actuat a la sala annexa al WiZink Center / Movistar Arena (Madrid), compartint espai amb grans noms, aconseguint sold out i vivint una experiència molt professional (bon so, instal·lacions, camerinos amb firmes d’artistes famosos). Un altre moment significatiu: - Explica que va anar a veure Enrique Bunbury (gira Flamingos, cap al 2002–2003) a la sala La Mirona (Girona) amb amics, molt emocionats. - Cinc o sis anys després, ell mateix estava tocant al mateix escenari, cosa que li fa prendre consciència del camí recorregut. 7. Clau de la continuïtat: equip i públic Diego reflexiona sobre per què Derivas continua tan fort després de tants anys: Una part essencial és el públic: Sense Oients i assistents als concerts, cadascú hauria tirat per altres camins. L’altra part és l’equip humà consolidat: Menciona els companys: Al Navarro, Rafa Sirio, Álvaro Fernández i Vítor Orión. No només són companys de feina, sinó bons amics amb un objectiu comú: Gaudir de la música. Tocar amb bons instruments. Trepitjar bones sales de concerts. També destaca el component emocional i generacional de la música: Li emociona veure pares amb els seus fills amb samarretes de Héroes del Silencio o de Derivas. Quan li dóna una pua a un nen de 7–10 anys que el mira com un ídol, sent que aquest és el motor real de seguir. "La música lo bueno que tiene es que expande la libertad dentro de nuestro cerebro. Y eso es algo que deberíamos de conseguir que siempre esté." 8. Promoció final i tancament L’entrevistador convida explícitament el públic a assistir al concert de dissabte a la Sala Zero, sense revelar tots els detalls de l’espectacle per mantenir la sorpresa. Es recorden de nou: Horaris (portes i inici). Venda d’entrades online i física. El 25è aniversari de la Sala Zero, amb felicitació inclosa. Es tanca l’entrevista amb agraïments, desig de tornar a parlar aviat i menció que Derivas seguiran publicant nous videoclips (com un de "Maldito duende" que l’entrevistador havia descobert fa poc). El fragment conclou amb la lletra d’una cançó en castellà, de to introspectiu i somiador, que actua com a tancament musical. 9. Idees clau Derivas és un grup tribut consolidat, amb molts anys de trajectòria i una relació especial amb Tarragona i la Sala Zero. Diego viu la música com una transformació personal i vital, passant de la rebel·lia jove a una etapa de maduresa més optimista. La seva connexió amb Héroes del Silencio i Enrique Bunbury és profunda, gairebé de referent vital i professional. La música s’entén com a espai de llibertat, de comunitat i de transmissió entre generacions. El concert anunciat és presentat com una celebració compartida: del grup, de la Sala Zero i del públic que els segueix.
Visió general del programa En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, el programa combina memòria musical tarragonina, activisme per la pau, dinamització cultural i grans festivals de música catalana. S’hi barregen tres fils principals: La història musical local al voltant del grup Fan Fan Show i la cantant Maria Moss. La presentació del projecte Còpel per la Pau, amb el seu fundador Josep Maria Ferran i Torrent, i el treball de l’Ateneu de Tarragona en pau, llengua i integració. L’actualitat de concerts i festivals: el CalçoFest a Valls (amb Figaflauers, The Tyets, La Fúmiga, Buhos, Els Catarres, Ginestà, etc.) i el concert de Derivas, tribut a Héroes del Silencio, a la Sala Zero. El to del programa és proper i distès, però amb moments de reflexió profunda sobre la guerra, la pau interior i la responsabilitat col·lectiva, combinats amb agenda cultural i musical molt dinàmica. 1. Introducció i marc antimilitarista Missatge inicial sobre la guerra (0–85 s) • La locutora obre el programa amb un to crític envers la “guerra absurda”, que associa als interessos econòmics i a la venda d’armes. "Fins que no s'acabi aquesta absurda guerra que només per vendre, jo crec que armes, la creen per això." • Defensa que els milions gastats en armament haurien d’anar a necessitats socials: habitatge, fam, precarietat. • S’anuncia l’estructura del programa: record d’una entrevista sobre el CalçoFest a Valls i conversa amb el grup Derivas (tribut a Héroes del Silencio) a la Sala Zero. Idea clau: El programa s’ancora des del principi en una mirada pacífista i crítica amb la indústria armamentística, que enllaçarà després amb el projecte Còpel per la Pau. 2. Història musical local: Fan Fan Show i Maria Moss Recordant el grup Fan Fan Show (193–495 s) • El Jordi Freixa / Jordi Català continua la seva secció sobre música del nou mil·lenni a Tarragona. • Presenta l’evolució del grup Fan Fan i Claudinet cap a Fan Fan Show, dins el fil de grups que es “reformen” (la setmana anterior havien parlat dels Espejos). • Es fa un repàs de membres destacats de Fan Fan Show: - Magí Morranes (bateria) - Joan Munyits (baix) - Joan Llorenç (percussió) - Xavier Giner (teclat) - Jordi Català (guitarra) - Míriam Valls (neboda del Jordi, veu principal en gran part del treball) Maria Moss: de pobilla a èxit internacional (253–360 s) • S’explica que en una de les etapes de Fan Fan Show hi va cantar una jove que després ha triomfat a Londres: Maria Hernández, coneguda artísticament com Maria Moss. • Dades destacades: - Va ser pubilla de l’Ateneu. - Va cantar una temporada amb Fan Fan Show abans de marxar a Londres. - Actualment prepara un nou treball discogràfic. • S’escolta un fragment d’una cançó seva en anglès, i el Jordi remarca que “se l’entén” quan canta, a diferència d’altres cantants en anglès. "Encara que canti en anglès, el que canta se l'entén." El disc “Vols ballar?” i la música per ballar (403–495 s) • Es recupera una peça més de marxeta: “Big Boogie”, del CD “Vols ballar?” de Fan Fan Show. • Aquest treball es concep com a disc pensat per ballar, preludi de futurs projectes. • Es comenta en to distès que encara el tenen en CD físic, fent broma sobre com els formats digitals han desplaçat el CD. Idees clau: Reivindicació de la escena musical tarragonina i dels seus músics. Orgull de veure una artista local, Maria Moss, que passa de l’Ateneu i els grups locals a triomfar internacionalment. 3. Còpel per la Pau: pau interior, respiració i activisme Presentació de Josep Maria Ferran i del Còpel per la Pau (513–610 s) • S’introdueix l’himne del Còpel per la Pau, que serveix de pas a l’entrevista amb el fundador: - Josep Maria Ferran i Torrent, presentat mig en broma com si “Còpel per la Pau” fos un cognom més. • El convidat explica els orígens i trajectòria del projecte: - 1989: activitats radiofòniques a Ràdio Fòrum, Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Pere i Sant Pau. - Participació a la campanya “Tarragona, Capital de la Cultura” i al camí cap a Tàrraco Patrimoni de la Humanitat (1998). - Any 2000: entrada a la xarxa d’entitats associades UNESCO. - 2001: entrada a la Federació Catalana de Voluntariat Social. - 2012: presentació del projecte a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de la mà d’Arcadi Oliveres. Filosofia del Còpel per la Pau (583–679 s) • Objectiu central: “construir la pau” començant per la pau interior. • Metodologia i idees principals: - La pau comença pel silenci: aprendre a controlar-lo. - Respiració com a eina per regular ansietat i estat psicològic, especialment útil per a infants i situacions quotidianes (com anar al dentista). - Metàfora de la ment com un mòbil: fa fotos, vídeos, ràdio; cal controlar la ment i no que ella ens domini. "La ment humana és un mòbil... hem de controlar la nostra ment, no la ment controla a nosaltres." • Activitats: - Gires per pobles amb el Concert per la Pau del Jordi Català. - Taules rodones i actes a l’Ateneu de Tarragona, sempre al voltant de la pau. - Actes simbòlics com el del 23 d’octubre a la Subdelegació del Govern, en silenci, per fer visible la causa. De la pau interior a la pau col·lectiva (695–743 s, 880–902 s) • Davant la pregunta de la locutora sobre per què la pau costa tant i què “passa amb l’ésser humà”, Josep Maria respon: - Hi ha “interessos creats” que alimenten la guerra i el conflicte. - Però el que sí depèn de cadascú és construir la seva pau interior i, des d’aquí, sumar-se a manifestacions, actes a la Rambla Nova, silencis i gestos de solidaritat. • Tesi central: - Controlant la ràbia i les emocions a través de la respiració i el silenci, reduïm la violència i l’agressivitat. "Si controlem la ràbia, que la podem controlar, llavors ja estem construint la pau." • Es destaca la importància de la música com a eina per construir la pau, amb el paper del Jordi Català. Projecció internacional i relació amb la UNESCO (928–1078 s, 988–1057 s) • El Josep Maria explica que el Còpel per la Pau ja ha portat el seu missatge a: - Catalunya - Andorra - Madrid (Centre Català de Madrid, amb actuació en català) • Plans de futur: - Viatge previst a París, seu de la UNESCO, cap als anys 2026 o 2027, per presentar el projecte i “descobrir l’edifici de la UNESCO”. - Fa informes mensuals de les activitats que envia a la UNESCO, com qui “posa un ciri a un sant” esperant que algú ho vegi i ho valori. - Han rebut almenys una resposta de la Secretaria del programa Europa-Amèrica, animant-los a seguir. Idees clau de la secció: La pau s’entén com una competència personal i col·lectiva, que comença per la gestió de les emocions. El projecte Còpel per la Pau combina pedagogia, música i activisme amb una vocació local i internacional (UNESCO). 4. Ateneu de Tarragona: llengua, integració i cultura Voluntariat per la llengua i nouvinguts (770–837 s) • El Jordi presenta Josep Maria també com a radiofonista (a Ràdio Falset) i com a vocal d’Humanitats de l’Ateneu de Tarragona, destacant la seva “feina immillorable”. • Josep Maria descriu el projecte de Voluntariat per la llengua a l’Ateneu: - Van sol·licitar-ho al CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística). - L’Ateneu rep persones que aprenen català (gramàtica i expressió oral a les classes del CPNL). - A l’Ateneu, els alumnes: • fan entrevistes • practiquen català oral • prenen apunts i després ho retornen a classe • Objectius: - Integració lingüística i social dels nouvinguts (Equador, Veneçuela, Mèxic, etc.). - Donar-los a conèixer la ciutat de Tarragona, el seu patrimoni de la humanitat i el teixit cultural i social. - Presentar l’Ateneu com un referent de ciutat on es poden sentir acollits i ajudats. "Veuen que aquí ja s'ha de saber català i castellà, doncs aprenen el català, i nosaltres els animem." L’Ateneu com a centre de fraternitat i convivència (837–864 s) • El Jordi resumeix el paper del Josep Maria: - Treball per la fraternitat, la pau i la integració a través de l’Ateneu. • La locutora i el Jordi deixen la porta oberta perquè el Josep Maria torni al programa tantes vegades com vulgui. Idees clau: L’Ateneu de Tarragona es mostra com un nucli actiu de cultura, acollida i llengua. El Còpel per la Pau no és només teoria: es vincula a pràctiques concretes d’integració i convivència. 5. L’himne “Imagina” i crida final a la pau L’himne del Còpel per la Pau (1142–1200 s) • Es presenta i s’escolta “Imagina”, definit com “himne internacional del Còpel per la Pau”. • El tema és utilitzat com a moment de connexió emocional amb el missatge de la pau i la respiració conscient. Missatge final de Josep Maria sobre la pau (1200–1226 s) • Després de la cançó, la locutora convida els oients a “imaginar la pau” i respirar de forma conscient. "Imagineu, tothom que està escoltant, imaginem la pau, respirem i diguem amb desig. Estirem cap endavant." • Es lamenta que qui podria aturar les guerres no ho fa per “interessos”, reforçant el vincle entre pau interior i denúncia dels poders. Idea clau: La secció tanca amb una crida col·lectiva a la pau basada en una acció aparentment simple (respirar, imaginar, desitjar), però amb una càrrega simbòlica forta. 6. Ateneu de Tarragona: presentació de la novel·la “Quimet, el noi que volia ser gran” i loteria Presentació literària a l’Ateneu (1226–1301 s) • Es canvia de registre per anunciar la programació cultural de l’Ateneu per al cap de setmana: Dissabte, 20.00 h: presentació de la novel·la “Quimet, el noi que volia ser gran” de Fermí Carré. L’acte havia estat ajornat per un “petit ensurt” de l’autor, ja resolt. La presentació anirà a càrrec del Jordi Freixa. En acabar, hi haurà petit refrigeri, venda de llibres i signatura personalitzada. • Per ambientar la presentació, el Jordi tria una cançó d’època vinculada a la infantesa als anys 50–60, que seria la banda sonora del nen protagonista i de la generació de l’autor. Record nostàlgic: Maginet l’Invisible Locutor (1301–1415 s) • El Jordi i la locutora recorden el personatge radiofònic “Maginet el travieso, Invisible Locutor”, molt popular a la ràdio d’aquells anys. • Escolten o citen un fragment d’un sketch musical pedagògic (les taules de multiplicar, “siete por siete…”), evocant el so del disc antic i la seva gràcia. "Siete por siete, cuarenta y nueve… y el que no lo sabe es que tonto es." • El to és plenament nostàlgic i humorístic, reforçant la connexió entre literatura, memòria generacional i ràdio. Loteria de Nadal de l’Ateneu (1443–1472 s) • Com ja és tradicional, es presenta el número de la loteria de l’Ateneu de Tarragona, vinculat a la seva simfonia “damunt d’un ruc”: - Número: 70.107. - Es pot comprar a caressa Magí, número 4 (seu de l’Ateneu). • S’anima la gent a acostar-se a l’Ateneu tant per la loteria com per conèixer totes les activitats que hi fan. Idees clau: L’Ateneu es reivindica com a espai viu de cultura (literatura, memòria, música). L’ambient és proper, amb un punt de complicitat generacional i tradició (presentació de llibres, loteria, música d’abans). 7. CalçoFest de Valls: gran festival de música catalana Presentació del festival i cartell (1594–1710 s, 2157–2200 s) • Es presenta el CalçoFest 2025 a Valls (inicialment dit a “l’Hort del Carme”, però després corregit a l’esplanada del Fornàs). • Cartell destacadíssim amb alguns dels grups més potents de l’escena catalana actual: - Figaflauers - The Tyets - La Fúmiga - Buhos - Els Catarres - Ginestà - Les que Faltaven - Maria Jacobs - DJ Trapella • Data i horari: - 22 de novembre - Obertura de portes: 16.30 h - Inici concerts: 17.00 h - Lloc definitiu: Esplanada del Fornàs, al costat dels Mossos d’Esquadra. Entrevista amb Edu Ortega, coorganitzador (1610–2138 s) • Convidat: Edu Ortega, vinculat a Sala RedStar de Valls i Bum Bum Produccions, un dels responsables del festival. Organització i gènesi del CalçoFest • El festival neix d’anys de muntar barra i concerts el dia de la gran Calçotada de Valls (últim diumenge de gener), en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Valls. • A partir d’aquesta experiència, s’acaba configurant la idea de fer un gran festival de música propi. • La preparació concreta del CalçoFest arrenca pocs mesos abans (primera reunió amb l’Ajuntament cap al juliol, menys d’un any de treball intens). Elecció de grups i implicació dels artistes • Figaflauers van ser els primers a ser pensats pel festival, com a grup “de casa” i quasi imprescindibles en un esdeveniment que es diu CalçoFest i en una ciutat que viu la Calçotada com a identitat. • La resta de grups (The Tyets, Buhos, Els Catarres, etc.) s’hi van sumar amb molta bona predisposició; segons Edu, tots s’hi van posar de cara i van veure el festival com una gran idea. • El fet que el festival sigui al novembre, un cop acabades les grans gires d’estiu, facilita que tots tinguessin la data lliure. Afluència de públic i canvi de recinte • Entrades a la venda des del 4 d’agost: - En les primeres 24 hores: 2.500 entrades venudes. - En el moment de l’entrevista: 8.700 entrades aproximadament. • L’èxit obliga a canviar d’ubicació: - Inicialment previst a l’Hort del Carme. - En superar les 6.000 persones, es trasllada a l’esplanada del Fornàs, espai molt més ampli. Sistema de polseres i logística • S’utilitzarà el sistema de polsera cashless, com als grans festivals: - La polsera serveix per entrar i sortir i per pagar dins del recinte. - Recàrrega via codi QR, tòtems o caseta de personal (efectiu o targeta). • Les entrades es poden adquirir a: - interticket.es - O a través de la web del festival, amb enllaç directe a la venda. • Els preus han anat pujant escaladament a mesura que avançava la venda, però Edu indica que el preu actual ja és fix i només pujaria en cas de venda a taquilla (que potser ni caldrà, pel ritme de venda). Suport institucional i context calçotaire • El CalçoFest compta amb el suport de: - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - Diputació de Tarragona - Ajuntament de Valls - Cambra de Comerç de Valls - Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls • Es destaca la relació del festival amb la tradicional Gran Festa de la Calçotada de Valls, prevista per al diumenge 25 de gener (la locutora la cita per anar “lligant caps”). • Abans del concert hi haurà calçotada popular a l’aparcament de la cooperativa agrícola. La Fúmiga i caràcter especial del concert • Edu subratlla que aquest serà un dels últims concerts de La Fúmiga abans de la seva aturada anunciada per al 2026. • Probablement és l’última ocasió de veure’ls a Catalunya en aquesta etapa (tot i que no ho afirma al 100 %). Idees clau: El CalçoFest es posiciona com un gran festival de referència a Valls, vinculat a la cultura del calçot i a la música catalana d’actualitat. Es combina professionalització (producció, polseres, gran logística) amb un fort arrelament local i suport institucional. 8. Derivas: homenatge a Héroes del Silencio a la Sala Zero Introducció a Derivas i l’escena tribut (2272–2392 s) • La locutora presenta Derivas com “el major homenatge a Héroes del Silencio”. • S’anuncia el concert a la Sala Zero (Tarragona), amb data dissabte a les 20.30 h (la locutora diu “dos quarts de nou”). • Es destaca la relació especial del grup amb la ciutat i amb la Sala Zero, que ja els ha acollit diverses vegades. Entrevista amb Diego, veu de Derivas (2392–2840 s) • Convidat: Diego, cantant del grup, anomenat en to afectuós “el nostre Enrique Bunbury particular”. Vincles amb Tarragona i la Sala Zero • Diego confessa tenir molt de carinyo per Tarragona, on va viure sis anys. • Considera la Sala Zero com una de les sales on el grup va començar a créixer: - Escenari amb més públic. - Reptes escènics més grans. - Necessitat de millorar l’show i la interacció amb el públic. Orígens de Derivas i enfocament estètic • Derivas neix cap al 2008–2009: - Diego s’hi incorpora més tard; abans formava part d’un altre grup, Septiembre, on composava. - El grup es va reestructurar i es va orientar cap a una estètica molt concreta d’Héroes del Silencio. • Clau distintiva: es centren sobretot en l’època de màxim èxit d’Héroes, al voltant de 1991, quan feien gires mundials i van vendre més discos. "Considerem que és l'època en què van triomfar al 100%... i per això donem aquest punt." • Tot i això, el repertori inclou també cançons d’altres discos, no només del període triat. Interpretació emocional i vivència personal • Diego explica que cada concert és nou, encara que repeteixin cançons: - L’estat emocional del moment influeix molt en la interpretació. - Algunes vegades el to podia semblar “enfadat”; ell ho vincula a etapes de la seva vida amb més ràbia o descontent amb el sistema. • Posa l’exemple d’una cançó amb la frase “vender una madre por otra copa”: - Li recorda la seva joventut, quan sortia molt de festa i la seva mare no aprovava la seva manera de viure. - Ara, en canvi, els seus pares van als concerts i ell mira la mare directament quan canta aquesta frase, donant-li un sentit emocionant i reconciliador. "Quan canto aquesta cançó la miro a ella directament... ara està als concerts i això em fa molta il·lusió." • Diego subratlla que gràcies a Héroes del Silencio i a aquesta trajectòria, ara es dedica 100 % a la música i és feliç. Projectes audiovisuals • Es comenta el videoclip “Maldito duende – Derivas tributo HDS”, que la locutora descobreix ara tot i que ja fa temps que és publicat. • Diego avança que gravaran més contingut audiovisual aquesta temporada. Idees clau: Derivas representa un tribut molt acurat i emocional a Héroes del Silencio, centrat en la seva època daurada. El vincle amb Tarragona i la Sala Zero és fort, i el concert es planteja com una trobada amb una comunitat de fans fidel. 9. Tancament i agenda musical futura Resta d’agenda de concerts (2928–2981 s) • La locutora tanca el programa fent un avanç de concerts que vindran les properes setmanes (finals de novembre): - La Gripe i tu (divendres 28 de novembre). - Javi de Sagittar amb el projecte U-Rock (concert dissabte 29 de novembre). - Riders d’Eagle (diumenge 30 de novembre). • Anuncia que el programa de desembre s’explicarà més endavant. Recordatori final del CalçoFest (2981 s fins al final) • Torna a recordar el CalçoFest a Valls, a l’esplanada del Fornàs, amb el llistat complet de grups i la insistència que queden poques entrades. • Reitera que és una oportunitat única de veure Figaflauers, The Tyets, Buhos, La Fúmiga, Els Catarres, Ginestà, Les que Faltaven, Maria Jacobs i DJ Trapella tots junts. Tancament general: El programa acaba combinant activisme per la pau, orgull cultural tarragoní i celebració de la música en directe. Des del Còpel per la Pau i la respiració conscient fins al CalçoFest i els tributs a Héroes del Silencio, es dibuixa una ciutat i un entorn que aposta per la cultura, la convivència i la festa com a motors de comunitat.
Resum de contingut 1. Bons resultats esportius a la recta final d'octubre Medalla de bronze al Mundial de Surfesquí L’esportista Raquel Arpediano del Club Nàutic de Tarragona aconsegueix la 3a posició al campionat del món de surfskí a Durban (Sud-àfrica). Competeix en categoria veterana fèmina 50-55 anys. El surfskí es defineix com el caiac de mar, amb regates de tipus downwind (vent i onada a favor), sortida i arribada des de platja. Distància aproximada de les proves: 16 km, amb temps d’entre 1h30 i 1h40. Campionat de Catalunya de Remorgòmetre a la Ràpita El remorgòmetre és el simulador de rem que trobem als gimnasos. Distància de competició: 1.000 metres, tant individual com per relleus de dues persones. El club aconsegueix la 3a plaça del medaller català, només per darrere del CN Banyoles i el Club Nàutic Amposta. Octubre es tanca amb: Regata social de creuers (cada tercer dissabte de mes). Un balanç globalment molt positiu en resultats esportius. 2. Activitat de rem al novembre Descens de l’Ebre Regata tradicional que es feia de Tortosa a Amposta i que ara es disputa de Campredó a Amposta (uns 9 km), arran del canvi de seu del Club de Rem Tortosa. L’edició prevista es suspèn per: Obertura de comportes a la conca hidrogràfica de l’Ebre. Riuada i molt de vent. Competicions al Canal Olímpic de Castelldefels (cap de setmana següent) Trial d’accés a la selecció catalana de rem: Categories: cadet, juvenil i sènior. Regata de promoció: Categories: aleví, infantil i veterà. Distàncies de 500 o 1.000 metres, segons categoria. 3. Regates i activitats socials al novembre Pesca Curricant Celebració del Concurs Open de Pesca Curricant de Tarragona, ajornat des de Santa Tecla per mala previsió. Descripció de la modalitat curricant: La barca navega molt a poc a poc mentre arrossega els hams. Es pesca a poca profunditat o gairebé superfície. S’utilitzen hams de colors vius per aprofitar la llum del sol i fer-los més atractius per als peixos. En els concursos es premia: El peix més gran. L’embarcació amb més volum de captura, sempre dins de les mides mínimes legals. Els peixos massa petits s’han de tornar al mar per preservar la fauna marina. Lliga social de regates de creuer S’organitza una nova prova dins la lliga social de creuers del club. Presentació de llibre de navegació oceànica Presentació del llibre “Tubalú”, d’un navegant transoceànic. L’autor i la seva esposa han fet la volta al món a vela durant 10 anys, amb parades en ports de diferents països. El viatge es va veure interromput per la pandèmia, però el van reprendre després. Sala de la biblioteca del club plena a gom a gom. Torneig de pàdel Des de dilluns fins diumenge: torneig de pàdel al club, organitzat conjuntament amb l’empresa Pádel Nuestro. 4. Objectiu: apropar el mar a la ciutadania El Club Nàutic de Tarragona vol fomentar la pràctica nàutica i perdre la por al mar, mantenint-ne sempre el respecte. "A la mar, por no se n’hi ha de tenir; el que s’hi ha de tenir és respecte." El llibre Tubalú i la seva experiència de volta al món han de: Inspirar altres persones a fer viatges o travessies, encara que més curtes. Animar a iniciar-se en la navegació. El club ofereix diverses modalitats per començar: Sortides en llagut per a socis. Cursets d’iniciació al surfesquí. Cursets d’iniciació a la vela. Cursets d’iniciació al rem de mar. L’objectiu general és “posar el mar de cara a la ciutat” i facilitar que qualsevol persona de Tarragona que ho desitgi pugui gaudir del mar navegant. 5. Mirant cap al Nadal i finals d’any Desembre (festes de Nadal) 3r dissabte de desembre (dia 20): Desena i última prova de la lliga social de creuers. Tancament amb un “pica-pica” amb tots els participants. Calendari de competicions per seccions Secció de surfesquí: En aquesta època no té competicions programades. Secció de rem: Manté les regates de trial d’accés a la selecció catalana i de promoció. Rem de banc fix / llagut: Participació en regates de llarga distància en llagut català. Equips de pàdel del club Darrer cap de setmana de novembre: Play-offs d’ascens. Play-offs per mantenir la categoria a la Lliga Catalana de pàdel. 6. Cloenda de l’entrevista Interlocutors: Marina (conductora del programa Arran de Mar a Tarragona Ràdio). Borja Rueda, director esportiu del Club Nàutic de Tarragona. Borja es mostra disponible a continuar informant a principis de desembre i recorda que el club té les portes obertes per a tothom que vulgui acostar-se al món de la mar i dels esports nàutics.
Visió general de l’episodi En aquest episodi d’Arran de Mar des de Tarragona Ràdio, el programa recorre l’actualitat de la costa catalana i aprofundeix en diversos temes clau: • Conflictes i defensa dels camins de ronda a la Costa Brava i al litoral de Tarragona. • Gestió pesquera i conservació: vedes, arrossegament i marcatge científic de tonyina vermella. • Gestió de l’aigua i sequera al Garraf. • Esport i cultura marítima: rem, clubs nàutics i cultura popular vinculada al mar. • Innovació científica i tecnològica al mar: projectes Blue Boost al Delta de l’Ebre i ús d’intel·ligència artificial al fons marí. L’episodi combina notícies breus, entrevistes especialitzades i seccions de cultura popular, amb una presència destacada de Tarragona i el seu entorn marítim. 1. Obertura i tertúlia informal Presentació del programa i de l’equip • S’anuncia el format habitual d’Arran de Mar (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) i el recorregut informatiu per la costa catalana: L’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Nens/Nois de Mar i final a Tarragona. • Es presenten els membres de l’equip i col·laboradors de diferents emissores locals. Conversa distesa sobre cinema i mar • L’equip comenta les pel·lícules de Disney “Vaiana” (i la seva segona part) i la futura versió amb actors reals. • Es parla de la relació d’aquestes pel·lícules amb el mar, la pesca i els esculls de coral. • S’esmenten també les seqüeles d’Avatar i la seva connexió amb entorns oceànics. Tono inicial lleuger i proper que serveix per cohesionar l’equip i connectar amb els oients abans d’entrar en matèria informativa. 2. Butlletí d’actualitat marítima i territorial 2.1. Conflicte pels camins de ronda a la Costa Brava • L’associació Camí de Mar de la Costa Brava es defensa d’acusacions de privatització de senders públics i d’afectació d’espais naturals fetes per SOS Costa Brava. • En un comunicat (sense declaracions directes als mitjans) l’entitat remarca: - Que és un projecte de país sorgit de la societat civil i no d’interessos privats. - El seu compromís amb medi ambient, sostenibilitat i preservació del litoral. - Que les institucions públiques han de marcar les normes. • SOS Costa Brava rebutja el projecte de 240 km de camins de ronda del sud de França a Malgrat, alertant de: - Possibles nous senders dins de parcs naturals. - Risc d’interessos privats darrere la iniciativa. • L’Ajuntament de l’Escala veu el projecte amb bons ulls i l’alcalde remarca: - El potencial com a itinerari cultural i turístic fora de temporada. - La necessitat d’un estudi integral per resoldre dubtes de les entitats ecologistes. 2.2. Veda de la sípia a les Badies de Pals i Roses • Es manté, per segon any, la veda de pesca de sípia a les Badies de Pals i Roses. • Afecta arts menors i pesca recreativa: - De setembre a final de novembre. - Un altre mes de veda al febrer de 2026. • Objectiu: reduir la pressió pesquera als caladors més sensibles per: - Protegir juvenils a la tardor. - Preservar el pic de femelles ovades al febrer. • El Comitè de Cogestió integra sector pesquer, administració i entitats científiques i socials, i es presenta com a model de gestió sostenible. 2.3. Crisi de l’arrossegament i pressió a Madrid • El sector de l’arrossegament viu una situació de parada obligada i gran incertesa: - Barques amarrades. - Desànim, frustració i ràbia als molls. • Des de Brussel·les arriben notícies positives: - La Comissió Europea estudia una fórmula jurídica per concedir dies addicionals de pesca. - Decisió basada en un informe científic que indica recuperació ràpida dels estocs. • El director general Toni Espanya: - Reconeix el malestar històric als ports. - Demana al govern espanyol que permeti sortir a pescar per avançat, a compte dels dies que atorgarà posteriorment Europa. • Efectes col·laterals de la inactivitat: - Impacte sobre la marineria. - Problemes de subministrament per a mercats i restaurants en campanya de Nadal. - Risc per a la viabilitat de les confraries, ja que l’arrossegament genera un 60% dels seus ingressos. • Es critica el model matemàtic exclusiu de la UE i es reivindiquen els models d’ICATMAR, alineats amb les grans potències pesqueres. • Es recorda que la flota s’ha reduït de 1.500 a 600 embarcacions en 25 anys, amb vedes i malles més selectives, cosa que explica la recuperació de recursos. 2.4. Marcatge científic de tonyina vermella a l’Ametlla de Mar • Nova edició del Scientific Angel Tagging Tour a l’Ametlla de Mar: - 40 marques electròniques implantades en tonyina vermella de gran mida. - Participació d’investigadors d’IFREMER i més de 50 pescadors recreatius de Catalunya, País Basc, Balears i França. • Operatiu realitzat prop de les instal·lacions d’aquicultura del grup Balfegó. • Importància científica: - Permet comparar poblacions residents a la Mediterrània amb les migradores a l’Atlàntic. - Aporta dades sobre comportament, genètica i impacte del canvi climàtic. - Ja s’han col·locat 150 marques des del 2023; base de dades clau per a l’ICCAT. 2.5. Gestió de l’aigua a Vilanova i la Geltrú • La companyia d’aigües de Vilanova recupera el Pou de la Llum (nucli de la Rasclosa, Castellet i la Gornal): - Després de la rehabilitació, pot aportar 20 m³/hora (5% del consum de la ciutat). - Infraestructura històrica dels anys 70, abans complementària, que havia baixat a 6 m³/h. • Treballs realitzats: - Recuperació hidrogeològica, neteja i condicionament. - Renovació de bombes i instal·lacions elèctriques i de control. • Finançament: 132.000 € de l’Agència Catalana de l’Aigua. • Objectiu estratègic: - Diversificar fonts alternatives d’aigua davant futures sequeres. - Recuperar altres captacions històriques i reduir pèrdues amb xarxa modernitzada i control intel·ligent. 2.6. Esport de rem al Maresme i agenda nadalenca • Club de Rem Arenys de Mar: - El veterà masculí lidera la Lliga Catalana de Llagut després de quedar segon a Sant Feliu de Guíxols. - El veterà femení finalitza sisè i el mixt, tercer. - Proper repte: regata a Arenys de Mar, que mobilitza molta gent del poble i familiars. • Llaveneres prepara una campanya de Nadal molt activa: - Mercat de Nadal gastronòmic (12–14 de desembre a Cal Alfaro). - Activitats familiars: “Anem a buscar el Tió”, Tió Gegant, jocs inflables, Parc de Nadal (29 desembre–3 gener) i rebuda de patges i Reis Mags. 2.7. Obres al camí de ronda de Tarragona • El Ministeri per la Transició Ecològica iniciarà al gener les obres del camí de ronda entre la platja de la Rebassada i la Sabinosa, a Tarragona: - Pressupost de 955.779 € i termini previst de 6 mesos. - Coordinació amb el Servei Provincial de Costes de Tarragona. • Actuacions previstes: - Recuperar i condicionar el sender litoral molt utilitzat per veïns, esportistes i visitants. - Millorar traçat, estabilitzar talussos erosionats i instal·lar baranes de seguretat. - Restaurar àrees degradades i integrar l’obra en el paisatge costaner. • La Subdelegació del Govern a Tarragona destaca la col·laboració entre administracions i el paper dels tècnics de la Diputació de Tarragona i Costes. • Es recorda que el camí reforçarà la continuïtat del litoral i connectarà dues platges emblemàtiques de la ciutat. 2.8. Temps i trànsit • Previsió marítima de Lluís Mi Pérez: - Vent de tramuntana al nord (Cap de Begur), mestral al sud (Cap de Salou) i vents variables a la costa barcelonina. - Mar molt mala a la Costa Brava, amb Forta maror, maragassa i àrees de mar brava i onades de fins a 4 m en alta mar. - Mar de fons de nord/nord-est i ressaca marcada; prudència. • Trànsit: - Accident a la C‑58 sortint de Barcelona (Montcada i Reixac) amb un carril tallat i uns 2 km de cua. - Retencions associades a la Ronda Litoral. - La resta de la xarxa, amb les congestions habituals de l’àrea metropolitana. 3. Entrevista: SOS Costa Brava i la campanya “Camins Lliures” 3.1. Objectius de la campanya Conversa amb Cristina Vilar, coordinadora de SOS Costa Brava. • La campanya Camins Lliures té un doble objectiu: - Visibilitzar els problemes històrics del camí de ronda a la Costa Brava (talls, privatitzacions, degradació, artificialització). - Posar en marxa un projecte d’apadrinament de trams del camí de ronda per part de la societat civil. 3.2. Fases del projecte d’apadrinament • Primera fase (actual): recerca de finançament. - Crida a persones i entitats que vulguin ser protectores i aportar recursos econòmics. • Segona fase (a partir de 2026): - Dividir el camí de ronda en trams. - Implicar escoles, famílies, grups d’amics, entitats i empreses per “apadrinar” un tram. - Cada grup, amb una fitxa-guia, haurà de detectar: • Trams degradats o privatitzats. • Pèrdua de naturalitat i biodiversitat. • Riscos de seguretat o artificialització excessiva. 3.3. Privatització i talls del camí de ronda • SOS Costa Brava denuncia la privatització de trams històricament públics: - Cas de Cala Canyelles (Lloret de Mar): una casa d’un magnat estranger ha tallat el pas. - Cas de Cap Roig (Palafrugell): la Fundació La Caixa ha integrat trams en els jardins, bloquejant el pas. - Altres casos associats a xalets de luxe que impedeixen l’accés directe a cales i trams de camí. • La gent ho detecta fàcilment: - Camins de tota la vida on, de cop, ja no es pot passar i cal anar per la carretera. - O trams per roca perillosa quan hi ha mala mar (exemple de Port Joan, a Colera). 3.4. Camins dins d’espais naturals • En trams que travessen parcs naturals (p. ex. Montgrí, Cap de Creus): - Si el camí és històric i preexistent, es defensa mantenir-lo, però amb criteris de màxima naturalitat. - Rebuig a convertir-los en passeigs urbans o excessivament pavimentats. - Cal trobar l’equilibri entre seguretat i conservació de la biodiversitat. 3.5. Estratègia d’acció i pressió institucional • Dues línies principals d’acció: 1. Vies administratives: - Denúncies davant ajuntaments, Generalitat (domaini marítim-terrestre) i organismes competents per incompliment de la servidumbre de pas. - Quan no hi ha resposta, s’eleven al Síndic de Greuges. 2. Acció al territori i mobilització social: - Manifestacions i actes als mateixos trams conflictius. - Exposició mediàtica per pressionar l’administració a fer complir la llei. 3.6. Conservatori del Litoral i protecció estructural • SOS Costa Brava reclama la creació d’un Conservatori del Litoral: - Organisme independent amb recursos econòmics per comprar i preservar espais valuosos. - Prioritat per a zones amenaçades d’urbanització que tenen gran valor ecològic, paisatgístic o social. - També beneficiaria els camins de ronda, però el seu focus principal és evitar nova urbanització massiva en primera línia de mar. 3.7. Paper dels ajuntaments i exemple de Roses • Valoració ambivalent dels ajuntaments: - Alguns municipis (Roses, Tossa, Lloret…) han anat arreglant trams, però molt lentament. - Per SOS Costa Brava, sovint no és una prioritat política ni pressupostària. • Volen que es consideri el camí de ronda com: - Patrimoni històric. - Espai de biodiversitat i de lleure per a la ciutadania. 3.8. Diagnosi sobre espais Natura 2000 a la Costa Brava • Presentació imminent a Girona d’un informe de diagnosi dels espais Natura 2000 al litoral de la Costa Brava. • Problemes detectats: - Delimitacions imprecises dels espais. - Manca de governança: inexistència d’òrgans gestors efectius. - Absència d’estratègies de conservació i de pressupost. - Casos en què, aprofitant línies “ballarines”, s’hi han col·locat xalets dins de zones protegides. • L’estudi (Albert Albesa) recorre espais com l’Albera, Cap Roig, Cadiretes, Gavarres, Montgrí, Cap de Creus, Aiguamolls, etc. • Objectiu final: - Reclamar a l’administració mesures concretes de protecció real. - Passar de la diagnosi a l’acció i implicar la ciutadania. 4. Cultura popular marítima: el “Bacardat” de Begur 4.1. Un “gegant marí” diferent Secció “Els més gegants del mar”, conduïda per Oriol. • Protagonista: el Bacardat, figura de bestiari festiu de Begur. • Entrevista a Raquel Martínez, integrant del grup de percussió i secretària dels Bacanars de Begur. • No és un gegant clàssic, sinó una criatura marina festiva. 4.2. Origen i disseny del Bacardat • El nom “Bacardat” sorgeix de manera col·lectiva, amb to humorístic i democràtic dins la colla. • La figura barreja elements de: - Peix de roca (escórpora). - Morena. - Drac d’aigua. • Procés creatiu participatiu: - Infants (xiqui bacanars), adults de percussió i grallers proposen elements: cresta, aletes grans, fum, aigua, llengua, pírcing… - El dissenyador i constructor (Batà) materialitza la criatura en fibra de vidre. 4.3. Com es mou i què fa el Bacardat • Es porta amb carretó de dues rodes, pensat perquè el puguin dur criatures i joves. • Disposa d’un bidó d’aigua i “escup” aigua sobre el públic, molt celebrat a l’estiu. • Incorpora foc fred als laterals del cap, seguint normatives de seguretat. • Vol ser porta d’entrada a la cultura de foc a Begur, on aquesta tradició no està tan arrelada. 4.4. La colla Bacanars i el paper al poble • Composició de la colla: - Xiqui bacanars (7 infants). - Uns 12 adults de percussió. - 7 grallers. • Objectius de la colla: - Fer poble i crear comunitat. - Impulsar la cultura popular catalana vinculada al mar. - Implicar la mainada i les famílies en les festes. • Suport clar de l’Ajuntament de Begur i voluntat d’anar creixent amb passos petits però sòlids. 4.5. Presència fora de Begur i projecció • El Bacardat surt també a altres poblacions: - Festa de la Santa Creu de Figueres. - Festa Major de la Bisbal, entre d’altres. • Es vol convertir en símbol mariner de Begur i ambaixador cultural del municipi. 4.6. El llibre del Bacardat • Han publicat un conte del Bacardat que explica: - L’origen de la criatura. - Com troba els xiqui bacanars i s’integra al poble. • Característiques del llibre: - Il·lustrat principalment per la mainada de la colla. - Preu simbòlic (5 €) per finançar l’associació. • Per a la colla, la màxima satisfacció és veure els infants: “Quan veuen la bestiola, l’abracen, criden ‘Bacardat!’ i el reconeixen com a propi.” 5. Segona hora: focus a Tarragona i innovació marina 5.1. Informatiu local de Tarragona A l’inici de la segona hora s’emet un butlletí de notícies de Tarragona: • Manteniment d’espais verds urbans i poda d’arbres: - L’Ajuntament de Tarragona estrena un sistema que permetrà saber, arbre per arbre, tipus, última poda i propera intervenció. - L’alcalde destaca que la digitalització reduirà moltes consultes ciutadanes. • Polèmica pel nou camí de ronda entre la Rebassada i la Sabinosa: - La plataforma ecologista SOS Costa i Camp de Tarragona hi està en contra. - Denuncia que el projecte del Ministeri vol fer una pista de 5 metres d’amplada apta per a bicicletes, no només un sender. - Convoca una protesta davant la Diputació de Tarragona. • En paral·lel, la Subdelegació del Govern (Elisabet Romero) defensa les obres com a millora del litoral tarragoní gràcies a la col·laboració entre administracions. • Guàrdia Urbana de Tarragona: - Acord entre En Comú Podem i el govern municipal per incorporar càmeres personals als agents. - Es presenten com a eina de transparència i garantia de drets, útil també com a prova audiovisual. 6. Clubs nàutics: focus en el Club Nàutic de Tarragona 6.1. Resultats esportius de finals d’octubre Entrevista amb Borja Rueda, director esportiu del Club Nàutic de Tarragona. • Mundial de surf-esquí (kayak de mar) a Durban (Sud-àfrica): - La palista del club Raquel Artebiano aconsegueix medalla de bronze. - Categoria: veterana femenina de 50–55 anys. - Proves de 16 km, aproximadament entre 1h30 i 1h40. • Campionat de Catalunya de Remergòmetre (Ràpita): - El club obté la 3a posició del medaller, darrere Banyoles i Amposta. - Proves individuals i per relleus sobre 1.000 metres. 6.2. Activitat de rem i competicions • El tradicional Descens de l’Ebre (Cambrador–Amposta, 9 km) es va suspendre per: - Obertura de comportes, cabal alt i vent fort. • Properes cites al Canal Olímpic de Castelldefels: - Trial d’accés a la selecció catalana (categories cadet, juvenil i sènior). - Regata de promoció (aleví, infantil, veterà) sobre 500 o 1.000 metres. 6.3. Activitats socials i nàutiques del club • Concurs Open de pesca al curricant (ajornat des de Santa Tecla): - Pesca amb l’esquer remolcat a poca profunditat. - Premis: peça més grossa i major volum de captura, respectant talles mínimes. • Lliga social de regates de creuer: - Regates mensuals, amb la darrera prova prevista el 20 de desembre, seguida de pica-pica. • Activitat cultural: - Presentació del llibre “Tuvalu”, testimoni d’una volta al món a vela en 10 anys. - Sala plena i molta inspiració per a navegants potencials. 6.4. Promoció d’esports de mar per a la ciutadania • El club impulsa cursos d’iniciació a: - Surf-esquí. - Vela. - Rem de mar. • També organitza sortides en llaüt / vaixell d’iniciació per a socis. • Objectiu estratègic: “Posar el mar de cara a la ciutat” i facilitar que la gent de Tarragona perdi la por al mar (però mantingui el respecte) i s’hi impliqui activament. 6.5. Pàdel i calendari de Nadal • Equips de pàdel del club disputen play-offs per mantenir la categoria a la Lliga Catalana. • Per Nadal: - Continuaran competicions de rem (banc mòbil i banc fix, llagut català) i activitat social interna. 7. Projecte Blue Boost al Delta de l’Ebre 7.1. Context: salinització i canvi climàtic al Delta Entrevista conduïda per la Cel Prieto (Delta.cat) amb Ignasi Gairín, investigador del programa d’aquicultura de l’IRTA. • El Delta de l’Ebre pateix: - Salinització creixent en camps limítrofs amb el mar. - Inundacions recurrents per temporals (Glòria, Filomena…) i pujada del nivell del mar. • Algunes terres, abans arrossars productius, van perdent rendibilitat i són cada cop més aptes per a usos marins o salabrosos. 7.2. Objectiu del projecte Blue Boost • Crear una alternativa productiva sostenible per a camps afectats per la salinització. • Dissenyar un sistema d’aquicultura multitròfica integrada: - Combinar peixos, bivalves i macroalgues en la mateixa bassa. - Maximitzar l’ús de nutrients i reduir residus. 7.3. El sistema multitròfic: com funciona • S’han instal·lat tres llacunes experimentals de 100 m² cadascuna. • Espècies clau: - Peixos de baix nivell tròfic (llissa lluvarrera, mugil cephalus): • No necessiten menjar altres peixos; s’alimenten amb pinso vegetal. • Excreten nitrogen que es transforma en nitrits i nitrats. - Macroalgues: • Utilitzen els nitrats com a adob i creixen ràpidament amb temperatures altes. - Bivalves filtradors (ostres i cloïsses): • S’alimenten de fitoplàncton (microalgues) i de matèria orgànica en suspensió. 7.4. Resultats preliminars • Creixement molt bo dels peixos. • Macroalgues amb increments de biomassa importants quan l’aigua supera 23–24 °C. • Bivalves amb creixement millor del previst si es comparen amb un projecte anterior on només hi havia cloïsses: - Es dedueix que el moviment dels peixos aixeca matèria orgànica del fons que també és ingerida pels filtradors. 7.5. Complementarietat amb l’arròs i oportunitats per al sector • L’objectiu no és substituir l’arròs (135 milions de kg/any), sinó oferir una opció allà on: - L’arròs ja no és rendible per excés de sal. - Les terres són cada cop més inundables. • Es preveu extrapolar el model de 100 m² a 1–2 hectàrees, dimensions reals d’arrossars. • Els resultats interessen als arrossaires, que ja comencen a veure-ho com una alternativa real. 7.6. Cranc blau, pèrdua de bivalves i resiliència • El cranc blau ha depredat massivament bivalves de fons a la badia: - Han desaparegut escopinyes, catxels i moltes cloïsses. - Només queden espècies com el canyut o la tallarina, més profundes o mar oberta. • Les llacunes interiors, protegides del cranc blau, permeten recuperar producció de cloïssa i ostra, molt demandades. 7.7. Sostenibilitat i usos de les macroalgues • L’aposta per espècies de baix nivell tròfic és clau en termes de sostenibilitat: - Menys dependència de farines i olis de peix. - Millor aprofitament energètic de la piràmide tròfica. • Possibles usos de les macroalgues: - Alimentació humana (sushi, etc.). - Ingredient per a pinsos. - Aplicacions en dermatologia, farmacologia (compostos anti-tumorals potencials). - Desenvolupament d’envasos biodegradables substitutius del plàstic. 7.8. Calendari i abast del projecte • El projecte dura 3 anys, amb implicació de diversos països europeus (Polònia, Itàlia, Portugal) i col·laboracions al Brasil. • Coordina el consorci Neil Duncan des de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita. • Es preveu tenir resultats robustos al voltant de 2026–2027 per oferir-los al sector arrosser. “Resiliència” i adaptar-se o morir es presenten com a conceptes clau per al futur del Delta. 8. Intel·ligència artificial al fons marí: projecte SARTI (UPC Vilanova) 8.1. Observatori submarí i problema de les dades Entrevista amb Pol Banyós, investigador del grup SARTI de la UPC a Vilanova. • L’Observatori Submarí OBSEA (Vilanova i la Geltrú) registra imatges des del 2011. • Problema inicial: - Milers d’imatges que calia que un biòleg etiquetés manualment (quines espècies hi surten). - Tasca molt lenta i feixuga, amb molts mesos de retard. 8.2. Desenvolupament d’una IA de reconeixement de peixos • Han creat un sistema d’intel·ligència artificial capaç de: - Reconèixer 24 espècies de peixos pròpies del litoral de Vilanova. - Fer detecció gairebé en temps real en les imatges que arriben (una cada minut). • Procés d’entrenament: - Creació d’un dataset de més de 5.000 imatges etiquetades manualment per l’equip. - En cada foto s’indiquen espècies i posició dins la imatge. • Precisió assolida: aproximadament 87%, molt alta per usos científics (amb supervisió humana quan cal). 8.3. Aplicacions principals per als biòlegs • El sistema permet analitzar ràpidament: - Abundància relativa d’espècies. - Aparició o desaparició d’espècies al llarg dels anys. - Efecte de zones protegides (com l’OBSEA, on només es permet pesca artesanal) sobre la fauna. • Els biòlegs poden partir d’una base de deteccions automàtiques i centrar-se en: - Validar casos dubtosos. - Interpretar tendències ecològiques i canvis d’ecosistema. 8.4. Cap a la mesura de talles i biomassa • Línia de treball futura: estimar la talla dels peixos i, a partir d’aquí, la biomassa. • Caldrà utilitzar càmeres estèreo: - Dues càmeres sincronitzades i separades una distància coneguda. - Amb algoritmes de visió estèreo es pot calcular la mida real dels peixos. • Això permetria: - Estudis de creixement. - Avaluació d’estructures d’edat i talla en una població. 8.5. Limitacions actuals i perspectives • El sistema no identifica individus concrets (no pot saber si és el mateix peix que ha tornat). • Per fer seguiment individual caldrien: - ESPÈCIES molt grans amb marques úniques (ex. balenes) o - Xarxes de càmeres solapades que permetin rastrejar moviments. • També s’estudia fins on es poden extrapolar les dades de l’OBSEA a zones veïnes (Cubelles, Sitges), cosa que seria molt útil per a la gestió pesquera. 8.6. Reutilització del model en altres indrets • El mateix sistema de reconeixement s’aplica en col·laboració amb una empresa que instal·la estructures subaquàtiques al Port de Palamós per afavorir el retorn de la vida: - Una càmera observa constantment aquestes estructures. - La IA mesura l’evolució de la biodiversitat que colonitza aquests nous hàbitats. La IA es confirma com una eina clau per al monitoratge continu del mar, estalviant milers d’hores de feina manual i obrint noves línies de recerca. 9. Tancament del programa • El programa es tanca amb música en català i una reflexió implícita sobre aprendre dels errors, estimar-se un mateix i perdre la por. • Marina acomiada l’espai recordant l’horari habitual d’Arran de Mar i citant els oients al programa de l’endemà. Conceptes clau de l’episodi Medi ambient i territori • Camins de ronda i servitud de pas. • SOS Costa Brava i SOS Costa i Camp de Tarragona com a veus ecologistes. • Xarxa Natura 2000 i mancances de gestió efectiva. • Salinització de terres i adaptació al canvi climàtic al Delta de l’Ebre. Mar i pesca • Vedes (sípia) i cogestió pesquera. • Arrossegament, estocs pesquers i models de gestió europea. • Marcatge científic de tonyina vermella i paper de l’ICCAT. Aigua i infraestructures • Pou de la Llum i estratègies contra la sequera. • Obres al camí de ronda de Tarragona (Rebassada–Sabinosa) i controvèrsies associades. Cultura, esport i societat • Clubs de rem i llagut català. • Club Nàutic de Tarragona com a pol esportiu, social i cultural. • Cultura popular marina: el Bacardat i els Bacanars de Begur. Innovació i recerca • Projecte Blue Boost: aquicultura multitròfica integrada. • Ús d’intel·ligència artificial al monitoratge submarí (SARTI, OBSEA). Valor global de l’episodi Aquest episodi ofereix una panoràmica molt rica de la relació entre la societat catalana i el seu litoral: des de la defensa de camins públics i la conservació d’ecosistemes fins a noves formes de producció alimentària sostenible i tecnologies punteres per estudiar el mar. La presència destacada de Tarragona, el seu Club Nàutic, el Port de Tarragona i els debats sobre el camí de ronda reforcen la centralitat d’aquesta ciutat i del seu litoral en la conversa sobre el futur de la costa catalana.
Resum general Tarragona Actualitat recull en aquesta edició del migdia una panoràmica àmplia de l’actualitat local: gestió dels espais verds i arbrat, polèmiques pel nou camí de ronda litoral, seguretat i pressupostos municipals, situació als barris, activisme veïnal i laboral, així com esports i cultura. El programa combina declaracions institucionals, crítiques de l’oposició i moviments socials. 1. Nou model de manteniment d’espais verds i arbrat Modernització del servei • L’Ajuntament valora positivament els cinc primers mesos del nou contracte de manteniment d’espais verds, assumit per una empresa del grup Surigué. • Principals millores: - Increment de plantilla fins a 76 treballadors (5 més que abans). - Ampliació d’horaris: ara també es treballa dissabtes a la tarda i diumenges i festius al matí. - Pla de xoc inicial per posar al dia jardineres i mobiliari urbà, que segons l’empresa estaven molt endarrerits en manteniment. Tecnologia i transparència sobre la poda • S’està desplegant un sistema de telegestió del reg i control de la despesa d’aigua. • Internament, les tasques de poda ja es gestionen mitjançant una plataforma informàtica. • En una fase posterior, aquesta plataforma s’obrirà a la ciutadania per consultar en temps real: - Quan s’ha fet la darrera poda del seu carrer. - Quan està prevista la propera. - Quin tipus d’arbre hi ha plantat. "Que vostè pugui acabar picant a l'arbre del seu carrer i sàpiga quin tipus d'arbre és, quan es va fer la poda, quan es farà la poda, ens traurà la feina als alcaldes en un 30%." — Alcalde Rubén Viñuales • L’alcalde destaca un canvi substancial: més maquinària, més personal, més eficiència i “transparència mai vista”. • Objectius específics: - Pla de poda a 4 anys vista. - Reposar 350 arbres l’any a la ciutat. 2. Camí de ronda entre la Rebassada i la Sabinosa Crítica ecologista al projecte • La plataforma ecologista SOS Costa i Camp de Tarragona rebutja el nou camí de ronda que ha de connectar les platges de la Rabassada i la Sabinosa. • Consideren el projecte: - Innecessari - Contraproduent - Caríssim (més d’1 milió d’euros) • Denuncien que no cal una pista de 5 metres d’amplada per a bicicletes i vianants per recuperar l’antic bosc del preventori; només caldria obrir la reixa metàl·lica existent. • S’hi estableix un paral·lelisme amb el precedent del “Mamotetro” davant la Platja del Miracle, un projecte polèmic que finalment va desaparèixer. "Volem fer un pas més perquè ens escoltin, que no tota la ciutadania està d'acord amb el que vol fer el Ministeri... per fer aquest passeig marítim." — Lluís Marçal, Gats Ecologistes • La plataforma alerta de l’afectació sobre: - La tranquil·litat de la Platja de la Sabinosa. - La vallsesa del Morrot i el seu ecosistema litoral. • Convocada concentració el 29 de novembre a les 12 h davant la Diputació de Tarragona per aturar el projecte. Posició del Ministeri i desenvolupament de les obres • El Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic iniciarà les obres del camí de ronda al gener, amb: - Execució a càrrec de l’empresa Seranco. - Pressupost d’uns 955.770 €. - Termini previst: 6 mesos. • Treballs coordinats amb el Servei Provincial de Costes i la Direcció General de la Costa i el Mar. • Contingut principal del projecte: - Recuperar i condicionar el sender litoral entre les dues platges. - Millorar el traçat per fer-lo segur i accessible. - Estabilitzar talussos afectats per l’erosió. - Instal·lar baranes i elements de seguretat als punts més exposats. - Restauració ambiental i integració paisatgística amb materials adequats al medi costaner. "El camí de ronda reforçarà la continuïtat del litoral i connectarà de manera còmode dues de les platges més emblemàtiques de la ciutat." — Elisabet Romero, subdelegada del Govern de l’Estat a Tarragona • El projecte s’emmarca en una estratègia global de millora i manteniment de la costa tarragonina. 3. Seguretat i càmeres personals a la Guàrdia Urbana Acord entre govern i En Comú Podem • El portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, anuncia un acord amb el govern municipal per implementar càmeres personals als agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona. • Les càmeres aniran col·locades al pit de l’uniforme i gravaran les intervencions policials al carrer. • Objectius principals: - Avançar cap a una policia més transparent i democràtica. - Crear proves audiovisuals útils en processos judicials. - Protegir tant la policia com la ciutadania. "Una policia vigilada és una policia que vigila millor." — Jordi Collado, citant Irídia Comparativa amb altres cossos i pressupost • La portaveu del govern del PSC, Sandra Ramos, recorda que aquest sistema ja l’utilitzen altres policies locals (com la de Reus), així com Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i forces internacionals. • Es preveu una inversió d’uns 50.000 € per adquirir 25 càmeres, segons avança la premsa local. 4. Pressupostos municipals 2026 i debat polític Aprovació inicial i importància de la calendarització • El govern municipal socialista destaca com a èxit que els pressupostos de Tarragona per a 2026 es puguin aprovar al novembre i entrar en vigor l’1 de gener. • Sandra Ramos remarca: - Serà el tercer any consecutiu amb pressupost aprovat abans d’acabar l’any. - Disposar dels recursos des de l’1 de gener és clau per a la gestió municipal eficient. Posicionament dels grups • En Comú Podem: - Collado admet que “no són els nostres pressupostos”, però que els acords són bons. - Subratlla com a clau “tornar a aixecar la bandera de l’habitatge”, amb una inversió sense precedents en polítiques d’habitatge. • Vox: - La portaveu Judit Gómez anuncia vot en contra. - Denuncia que per tirar endavant els comptes s’ha recorregut a regidors trànsfugues, posant en dubte la legitimitat política dels acords. "Estos presupuestos también reflejan la soledad o, digamos, la desesperación de un alcalde que tiene que acudir a unos transfugas para pactar unos presupuestos." — Judit Gómez, Vox • S’apunta a una polèmica específica: Vox parla del “preu de la traïció” d’una regidora (mencionant 50.000 € en una estàtua) com a símbol dels pactes del govern. 5. Propostes d’Esquerra Republicana: barris i energia Situació crítica a les Cases de Colores (Camp Clar) • Esquerra Republicana assumeix una proposta veïnal per revertir l’abandonament a les Cases de Colores de Camp Clar. • El portaveu adjunt Xavi Puig denuncia un abandonament històric per part de les administracions, amb problemes greus com: - Parcs infantils trencats i rovellats. - Jardineria malmesa. - Subministraments desballestats. - Clavegueres defectuoses, amb sortida recurrent d’aigües fecals que queden al descobert. - Llum punxada, escales i espais comunitaris molt deteriorats. "El que veiem és un estat d'abandonament molt gran per part de les administracions durant molts anys." — Xavi Puig • Esquerra reclama a la Generalitat de Catalunya que, com a propietària d’una part important dels pisos i espais comunitaris, assumeixi la seva responsabilitat i actuï de manera integral, no només amb arreglaments puntuals. Gestor municipal d’autoconsum i transició energètica • Al mateix ple, Esquerra proposarà crear la figura d’un gestor municipal d’autoconsum a l’Ajuntament de Tarragona. • Objectius del nou perfil: - Impulsar la transició energètica dins del consistori. - Facilitar a ciutadania i empreses l’extensió de l’autoconsum compartit. • També presenten una moció per reforçar la lluita contra les violències masclistes en el marc del 25N. 6. Mobilització dels treballadors del 112 • Els treballadors del servei d’emergències 112 d’arreu de Catalunya s’afegiran a la concentració convocada pels companys de l’Hospitalet de Llobregat davant la Conselleria d’Interior. • Context: el 5 de novembre, el Govern va anunciar que internalitzarà el servei, fet que genera preocupacions laborals i d’organització que motiven la protesta. 7. Festival “Seniviu” a Sant Salvador Objectius del nou festival de barri • Sant Salvador estrenarà el seu primer festival “Seniviu – Sant Salvador Cultura, Esport i Salut al carrer”. • Organització a càrrec de Tarragona Impulsa, amb presentació des del Centre Cívic del barri. • La consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adán, destaca: - Volen obrir el barri a la resta de la ciutat. - Posar en valor la vitalitat, solidaritat i diversitat de Sant Salvador. Dimensió comunitària i participativa • La consellera d’Igualtat i Centres Cívics, Cecília Mangini, defineix el festival com: "No és simplement una festa, sinó una declaració col·lectiva de participació, d'inclusió i del dret dels barris a ser valorats..." • Missatge clau: - Reivindicar els barris com a espais de lluita col·lectiva, inclusió i treball comunitari. - Convidar la ciutadania a redescobrir el barri amb una mirada oberta i curiosa. Continguts i activitats • Dues zones principals d’activitat durant tot el dia: - Plaça del Centre Cívic: espai informatiu i lúdic per conèixer: • Serveis de Tarragona Impulsa. • Serveis de l’Oficina del Tarragonès. - Camp de futbol: activitats d’esport i salut. • Activitat destacada: - Xerrada “Soc àrbitre amb A”, amb Libi Martínez, veïna del barri i una de les poques àrbitres femenines d’handbol a nivell estatal. - Es vol reivindicar el paper de les dones en una professió tradicionalment masculinitzada. 8. Audiències i consum de Tarragona Ràdio Creixement d’oients i lideratge local • Tarragona Ràdio aconsegueix 50.000 oients mensuals a la 96.7 de la Freqüència Modulada (FM). • Dades principals: - Share del 13,4% les 24 hores, més de 2 punts per sobre de 2022. - Públic mitjà de 1.088 persones connectades en cada moment. - Això equival a 9.140 oients cada 24 hores. • En total, la població de Tarragona consumeix 26.113 hores diàries de l’antena de Tarragona Ràdio. • La franja matinal és la més forta, amb el 49% de l’audiència, seguida per la tarda i la nit. Continguts més valorats • Preferències segons enquestes d’oients: - Informatius i actualitat: 39,3% (contingut més valorat). - Nàstic de Tarragona i esports: 17,9%. - Cultura i història local: prop del 16%. - Entreteniment i humor: percentatge inferior. • Hi ha un segment d’oients que considera que cal reforçar alguns continguts concrets, tot i la bona valoració general. "És un orgull veure com capta l'interès de la ciutadania especialment en un moment on les opcions cada cop són més il·limitades." — Valoració sobre Tarragona Ràdio Canvis en la manera de consumir ràdio • La major part de la població encara escolta la ràdio amb aparells analògics tradicionals. • Tanmateix, més del 30% dels oients ja opten per alternatives digitals: - Aplicacions mòbils. - Plataformes com Spotify. - Web de la ràdio i Podcast. 9. Esports: Nàstic, vòlei i bàsquet 9.1 Nàstic de Tarragona: errors defensius i orgull català Partit de la selecció catalana • Els jugadors del Nàstic de Tarragona, Jaume Jardí i Marc Montalvo, juguen un amistós amb la selecció catalana contra Palestina a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. • Sensacions dels jugadors: - Jardí parla d’alegria i d’una experiència especial compartida amb el company “Monti”, amb qui porta tres anys. - Montalvo ho defineix com un orgull i un “regal” al treball fet fins ara i destaca el fet de jugar en un estadi emblemàtic i amb jugadors de gran nivell. • Ja s’han venut més de 27.000 entrades per al partit. Situació esportiva del Nàstic • L’equip és un dels més golejats dels dos grups de Primera Federació (17 gols encaixats), malgrat ser el tercer amb més gols a favor (16 gols marcats). • El president executiu Lluís Fàbregas demana una reacció: - Cal minimitzar els errors defensius. - S’han pagat molt cares les errades, especialment en tres derrotes al Nou Estadi Costa Daurada. - La prioritat és tallar la sagnia de gols encaixats per guanyar tranquil·litat i aprofitar el potencial ofensiu de la plantilla. "Hem passat d'un extrem a l'altre... posar aquest tap, frenar aquesta sagnia de gols que encaixem, i a partir d'aquí segur que guanyarem partits." — Lluís Fàbregas • El porter Dani Rebollo comenta que: - Després d’una setmana i mitja amb el nou entrenador, ja es veu més clar què vol el tècnic. - La darrera victòria, amb la portería a zero, dóna confiança i tranquil·litat. - Admet que venien de dos partits amb sis gols encaixats, que considera inmerescuts per ocasions del rival. • Sense Jardí i Montalvo (convocats amb Catalunya), la resta de l’equip prepara el partit de divendres contra el Villarreal B, amb l’objectiu de encadenar dues victòries seguides. 9.2 Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau: inici molt complicat • El club vòlei Sant Pere i Sant Pau viu un mal inici de temporada: - 4 derrotes en 4 partits. - L’equip és cuers tot i haver-se reforçat amb la idea de no patir per la permanència. • El jugador Yusnier Morales: - Es mostra decebut per la derrota contra el Sant Roque. - Destaca que, malgrat estar “cabizbajos”, l’equip lluita cada bola i es manté unit. • El tècnic Blado Stewowski: - Agraeix el suport constant de l’afició. - Reconeix que és hora de “tornar una victòria” als seguidors. "Nos están apoyando, son un color más para nosotros, pero ya tenemos que devolver una victoria y un poco de alegría." — Blado Stewowski • L’equip ja prepara el partit contra el Cisneros–La Laguna, clau per començar a revertir la situació. 9.3 TGN Bàsquet: projecte a mitjà termini • El TGN Bàsquet afronta una temporada de reptes exigents per als dos equips punters del club: - L’equip femení ha aconseguit plaça a Lliga Femenina 2. - El segon equip es manté a Supercopa. • El director esportiu i entrenador del segon equip, Sergio Lou, explica que: - El club ha fet un salt esportiu que no estava pensat només per al curt termini. - S’està construint un projecte de 3–4 anys per consolidar-se. • Factors clau del projecte: - Suport de les administracions i de la Junta Directiva. - Recerca d’empreses privades que vulguin sumar-se al projecte de bàsquet femení. - Treball de formació de la base perquè els joves puguin arribar al primer equip o al segon sènior. • Lou remarca la importància de: - El treball setmanal. - La paciència per transformar la millora de sensacions en resultats positius. 10. Informació de servei: temps i mobilitat Previsió meteorològica • Segons AEMET, descens progressiu de temperatures durant la setmana, especialment a l’interior. • Valors destacats: - Màximes d’avui: 18 °C a Tarragona, 17 °C al Vendrell, Reus i Tortosa, 12 °C a Gandesa. - Per demà: 17 °C a Tarragona i Tortosa, 16 °C a Reus, 15 °C al Vendrell i 12 °C a Gandesa. - Temperatures nocturnes de 6 °C a Tarragona i 4 °C a Gandesa. • Predicció de sol i cel poc ennuvolat o clar. • A la zona sud, vent fort o moderat; a la resta, vent més fluix. Transport públic i carreteres • EMT (Empresa Municipal de Transports) de Tarragona: - Per obres al Passeig de la Independència relacionades amb la renaturalització del Francolí, la línia 22 fa recorreguts alternatius fins al 28 de novembre. • Carreteres: - A l’AP-7, entre Tarragona i Constantí, hi ha restriccions de calçada per obres de reasfaltat, amb possibles afectacions al trànsit. 11. Espai publicitari i cultura Publicitat local • Tarragona Ràdio promociona: - Campanyes comercials 2025 per fer créixer negocis locals. - Promoció “Nou comerç”: 7 dies de falca publicitària des de 80 € + IVA. - Descomptes per contractes anuals a la 96.7 FM i al web. • Publicitat d’Obramat Tarragona: - Recorda solucions de calefacció (estufes, calderes, radiadors, terra radiant, etc.) a botiga i a obramat.es. Activitat cultural: Festival Internacional de Fotografia SCAN • El 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona consolida la ciutat com a referent mediterrani de fotografia contemporània. • Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull: - Exposicions “talent latent” i “el despertar d’Ícar”. - Fotobooks i la mirada irònica de Xema Salvans. - Mostra de Paula Artés. - SCAN Films i projecte de Mer Houseman. - Publicació Bloc. • L’aigua és el fil conductor de l’edició. Conclusió L’episodi de Tarragona Actualitat ofereix una visió molt completa de la ciutat: des de la gestió verda i l’urbanisme litoral, passant per la seguretat i els pressupostos municipals, fins a l’estat dels barris, les mobilitzacions socials i l’impuls cultural i esportiu. Tot plegat reflecteix una Tarragona en plena transformació, amb debats oberts sobre model de ciutat, sostenibilitat, cohesió social i participació ciutadana.
Compromís Social i Solidaritat a Tarragona L'edició 1004 del programa Tothom a Tarragona Ràdio destaca diverses iniciatives solidàries i posa el focus en la crisi que pateix el sector del reciclatge tèxtil. L'episodi combina entrevistes a peu de carrer amb anàlisis sobre la inclusió social i la gestió de residus. Calendari Solidari de Down Tarragona L'entitat Down Tarragona presenta la 14a edició del seu calendari solidari, una eina fonamental per al seu pressupost i visibilitat. • Procés de creació: Implica una cerca activa d'empreses col·laboradores que cedeixen instal·lacions (com el grup H Hotels) i fotògrafs voluntaris. • Objectius: Recaptar fons i normalitzar la situació de les persones amb síndrome de Down en entorns quotidians. • Disponibilitat: Es pot adquirir per un donatiu de 5 euros a la seu de l'entitat a Reus o via internet. "Aquest projecte és una part molt important del pressupost de l'associació; sense ell, moltes activitats no serien possibles." Premis Solidaris ONCE Catalunya 2025 S'ofereix un resum de la gala celebrada a Terrassa, on s'han guardonat entitats i persones per la seva tasca inclusiva: • Ajuntament de Caldes de Montbui: Premi a l'administració per la seva acollida a persones estrangeres. • Fundació Xana: Reconeguda pel suport a infants amb malalties greus. • Torrons Vicenç: Guardonada pel projecte de torró solidari amb l'Hospital Sant Joan de Déu. • Cup of Tea (BTV): Premi al mitjà de comunicació per un podcast sobre l'autisme. La Crisi del Textil Post-consum Natàlia Dupier-Illas, de la Fundació Formació i Treball, alerta sobre el col·lapse del model de Roba Amiga degut a la ultra fast fashion. • Saturació del mercat: El volum massiu de roba de baixa qualitat impedeix la seva reutilització o reciclatge rendible. • Impacte laboral: La recollida tèxtil genera 35 llocs de treball per cada 1.000 tones, molts d'ells per a persones en situació de vulnerabilitat. • Reclamacions: Es demana als ajuntaments que financin la recollida selectiva de roba, de la mateixa manera que es fa amb altres fraccions de residus.
Actualitat Esportiva a Tarragona Ràdio En aquesta edició de TGN Esports des dels estudis de Tarragona Ràdio a l'Avinguda de Roma, repassem l'agenda competitiva de la ciutat amb un focus especial en la inclusió i el retorn de figures històriques a les banquetes. Inauguració de la Lliga Genuïn El programa destaca l'inici de la vuitena edició de la Lliga Genuïn, un projecte de futbol inclusiu que va néixer a la ciutat gràcies a l’impuls del Nàstic de Tarragona. • La competició ja compta amb 50 equips i més de mil participants. • L'acte d'inauguració oficial tindrà lloc aquest divendres a les 19:00 h al Nou Estadi Costa Daurada. • Es comptarà amb presència institucional del conseller d'esports Berni Álvarez i presidents de diverses fundacions. "És una tradició començar a Tarragona perquè aquest projecte va néixer gràcies a l'impuls de dos joves de la ciutat." Toni Selegrat: Retorn a casa L'exentrenador del Nàstic de Tarragona, Toni Selegrat, explica el seu nou repte a la banqueta del Torrent CF. Selegrat reflexiona sobre la dificultat d'agafar un equip en última posició, però subratlla l'aspecte emocional de dirigir el club de la seva infantesa. També ha enviat un missatge de suport a la família grana i a la ciutat. L'èxit del Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau Alfonso Pereñez, president del club, analitza el contrast entre les seccions masculina i femenina: • Equip Femení: Líder de la Primera Nacional amb una trajectòria brillant, sumant 5 victòries en 7 partits. • Equip Masculí: Tot i les bones sensacions de joc, encara busca la seva primera victòria de la temporada per guanyar confiança. • Propers reptes: Desplaçament clau a les Illes Balears per defensar el lideratge femení.
Resum general del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 emet un matí molt complet des dels Estudis de Tarragona Ràdio a l’Avinguda Roma, combinant actualitat local, ciència, política municipal, cultura i salut. El fil conductor del dia són els pressupostos municipals de 2026, la ciència i la recerca química feta a Tarragona, i el patrimoni romà i cultural de la ciutat. 1. Obertura del programa i sumari Ambient, fred i equip del programa • Es dona la benvinguda als oients el 18 de novembre de 2025 en un matí fred, amb comentaris distesos sobre el canvi de temps i les jaquetes cedides als fills. • Presentadors i col·laboradors: Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Abril Rius i Miquel González situen el to proper i informal de la franja matinal. "Ja arriba el rigorós hivern... aneu traient la manta d’hivern." Sumari de continguts del matí Es presenta una graella molt carregada fins a les 11h: • Ciència i recerca: entrevista amb Karen de la Vega, investigadora de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIC), guanyadora del Falling Walls Lab Global Final 2025. • Política municipal: - Tertúlia política sobre el pressupost municipal 2026 i el ple de divendres. - Entrevista de portaveus amb Jordi Collado (En Comú Podem). • Cinema i cultura: - Espai diari dedicat al Festival Internacional de Cinema de Tarragona – REC. - Avanç de projeccions “Fem Soroll” al CaixaForum. - Propostes culturals: Bibliòpsia (club de lectura de creació) i un documental sobre drets LGTBI a Centreamèrica a la Universitat Rovira i Virgili (URV). - Congrés Tarracoviva / Tarracoviennal dedicat als amfiteatres romans a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. • Salut: jornada sobre prematuritat a l’Hospital Universitari Joan XXIII. • Espineta amb cargolins: secció d’opinió inicial centrada en la temporada castellera. També s’inclouen diverses falques publicitàries i indicatius de Tarragona Ràdio, amb mencions a: • Port de Tarragona i el Moll de Costa com a “Rambla de la cultura a la vora del mar” (enllaç amb el Serrallo i la seva gastronomia). • Campanyes d’Obramat, el Tanatori Municipal de Tarragona i l’ICIC. • Promoció de productes d’oci (Port Aventura World, club anual). 2. Espineta amb cargolins: balanç de la temporada castellera Temporada 2025: nivell altíssim de les colles grans L’Espineta amb Tarragonins amb Àlex Alonso repassa la temporada castellera 2025, qualificada d’excel·lent especialment per les colles del que anomena “G5”: • Colles de Valls. • Castellers de Vilafranca. • Minyons de Terrassa. • Jove de Tarragona. Punts clau: • Castells de 10 i castells nets (sense folre ni manilles) marquen el sostre tècnic. • Torna el 2 de 9 sense manilles. • Les Joves de Valls intenten un pilar de 7 sense folre, obertura d’un repte inèdit. Colles tarragonines: llums i ombres • Colla Jove de Tarragona: - Es consolida com una de les 5 colles grans del món casteller. - Dues carregades de castell de 10 i gamma extra amb pilar de 8, 2 de 9, 4 de 9 amb l’agulla. • Xiquets de Tarragona: - Temporada de renovació, però amb dificultats per materialitzar els castells de 9. - Es reconeix que el plantejament era de transició i que els resultats no han estat els esperats. • Sant Pere i Sant Pau: - Bona temporada amb el 5 de 8 com a castell estrella i bandera. - Reptes oberts: 4 de 8 amb l’agulla i consolidar el pilar de 6. • Colla del Serrallo: - Temporada marcada pel record del mític 3 de 8 de Sant Magí, fita molt present a la memòria col·lectiva. Castells com a patrimoni • Es recorda que fa 15 anys que els castells són Patrimoni Immaterial de la Humanitat (declaració de 2010). • Es subratllen valors com: - Treball en equip. - Confiança intergeneracional. - Arrelament als barris i a la ciutat, especialment a la Part Alta, la plaça de la Font i espais simbòlics com el Concurs de Castells a la Tarraco Arena. 3. Ciència i recerca: entrevista amb Karen de la Vega (ICIC) Premis Falling Walls i trajectòria Doctora Karen Adela Vega Hernández, investigadora postdoctoral de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIC), és l’eix de la primera gran entrevista de la jornada. Fets principals: • Guanya el primer premi a la Falling Walls Lab Global Final 2025 a Berlín. • Ha estat seleccionada entre més de 100 finalistes de 60 països i 82 labs. • És becària Marie Curie i va superar primer la fase europea (Dinamarca) abans d’arribar a la final global. “Yo fui sin expectativa de ganar... para mí ganar era que la gente entendiera lo que hacemos en el laboratorio.” La ciència explicada amb pizzes Idea central del projecte: • El seu grup modifica fàrmacs ja existents per crear-ne versions millors: - Més eficaces. - Més segures. - Amb menys efectes adversos. • La complexitat del disseny de nous medicaments es fa entenedora mitjançant una analogia amb pizzes: Es parteix d’una pizza bàsica (margarita) → medicament base. S’hi afegeixen diferents “ingredients”: olives, xoriço, etc. → modificacions químico‑estructurals. Es fan moltes variacions lleugerament diferents fins a trobar la “millor pizza”, és a dir, la fórmula més eficaç i segura. • Aquesta analogia s’utilitza en la seva presentació premiada i seria perfecta per a un episodi del podcast Blau de Prússia de l’ICIC, que té com a objectiu explicar la química al gran públic. Impacte industrial: Johnson & Johnson • Una de les dues eines metodològiques creades s’ha provat ja en col·laboració amb Johnson & Johnson. • Amb robots i sistemes automatitzats permet: - Generar 24 noves versions d’un mateix fàrmac en un dia. - Confirmar que la tecnologia és compatible amb la indústria farmacèutica. Futur del medicament • La doctora de la Vega remarca que el futur passa per: Optimitzar medicaments ja existents (“noves generacions” de fàrmacs derivats d’una molècula líder). Millorar l’adhesió al tractament reduint efectes adversos. Seguir una lògica de millora contínua, com les successives versions d’una pizza preferida. Vocació científica i missatge final • Descobreix la passió per la química cap als 17 anys (abans volia estudiar història de l’art). • Formació prèvia en farmàcia i farmacologia, que li dona una base aplicativa molt vinculada a la salut pública. • Objectiu a 5 anys: - Continuar fent ciència creativa, en un entorn on es puguin “trencar esquemes” i assumir riscos intel·lectuals. - Mantenir sempre la finalitat social de la recerca. • Ensenyances del premi: Gaudir del procés, no només del resultat. No tenir por de ser diferent en manera d’explicar la ciència. Si una idea comunica i funciona (com la pizza), cal defensar-la encara que trenqui expectatives formals. “Si algo funciona y crees en esa idea, ve a por ella y no tengas miedo.” • Proper pas professional: marxarà a Tolosa per iniciar una carrera científica independent, després d’haver fet el doctorat a la Sorbona. 4. Cultura i cinema: Festival REC i altres propostes 4.1. Finestra diària al Festival REC La periodista Laura Guàs estrena secció fixa sobre el Festival Internacional de Cinema de Tarragona – REC. Punts destacats: • Edició 25è aniversari (3–8 de desembre), amb focus en nous talents i cinema emergent. • Cartell oficial: - Autor: Marc Volpini (també autor del cartell de Santa Tecla 2024). - Inspirat en una cita de Leonard Cohen: > *“There’s a crack in everything, that’s how the light gets in”* > “Hi ha una esquerda en tot, així és com entra la llum.” El cartell simbolitza aquestes esquerdes per on entra i surt la llum, metàfora de la creació cinematogràfica. • Col·laboració amb l’agència tarragonina Filingüau. 4.2. Cicle “Fem Soroll” • Activitat prèvia al REC al CaixaForum Tarragona: projeccions de cinema de referència cada dijous. • Es comenta l’arribada d’una pel·lícula clàssica de Godard, oportunitat per veure cinema clàssic en pantalla gran. • La secció “Fem Soroll” funcionarà com a aperitiu del festival i serà comentada periòdicament al programa. 4.3. Altres propostes culturals a) Documental sobre drets LGTBI a Centreamèrica (URV) • Entrevista amb el director Adrián Silvestre sobre un documental que retrata: Les vides de quatre persones LGTBI expulsades dels seus països (Sud-amèrica i Centreamèrica). El viatge migratori clandestí fins als EUA. La detenció i deportació, acabant en un refugi a Guatemala on han de reinventar la seva vida. • Temes clau: - Violència física i simbòlica per LGTBIfòbia. - Absència de marc legal protector als seus països. - Comparació amb la situació a Catalunya, on hi ha més garanties legals, malgrat persistir discriminacions. • Activitat prevista: - Sessió a l’Aula 502 de la Facultat de Lletres (URV – Campus Catalunya). - Debat obert amb l’autor sobre drets humans i diversitats sexuals. b) Club de lectura Bibliòpsia amb Albert Pijuan • Activitat a la Biblioteca Pública de Tarragona, coorganitzada amb l’Escola de Lletres. • Convidat: Albert Pijuan, autor de “Tsunami”, Premi Pin i Soler 2020 (any de la pandèmia). Sobre “Tsunami”: • Novel·la que combina sàtira, humor negre i crítica social. • Tema central: el turisme depredador i l’especulació hotelera a partir d’una saga familiar que aixeca un imperi hoteler tipus grans cadenes. • El llibre es llegeix bé tant aquí com a Llatinoamèrica perquè: - El turisme massiu i la colonització contemporània dels territoris són problemàtiques globals. • Pijuan treballa sempre en registre de tragicomèdia: - Convida a riure, però amb un pòsit de denúncia sobre desigualtats i precarietats. • En el club Bibliòpsia, l’accent és en el com s’escriu: - Estructura. - Construcció de personatges. - Estratègies de to i gènere. • L’autor explica que, gràcies al Premi Pin i Soler, va poder reduir feines alimentàries i professionalitzar-se com escriptor, tant en català com en castellà, incloent-hi: - Novel·les com “Permafrost” / “Permafrost” (Premi Crexells, sectes i Nicolas Cage) i altres. - Obres teatrals com “La tercera fuga” al Teatre Nacional i futurs projectes. 5. Tertúlia política: pressupostos municipals 2026 5.1. Participants i context Tertúlia política centrada en la setmana clau dels pressupostos municipals de Tarragona 2026. Intervenen: • Sandra Ramos – Consellera portaveu del PSC (govern municipal). • Jordi Collado – Conseller portaveu dels Comuns (En Comú Podem), soci clau per als acords. • Judit Gómez – Consellera portaveu de Vox. Es parla del ple de divendres, on s’han d’aprovar o rebutjar els comptes, i dels acords amb Comuns, Podem i Junts. 5.2. Posició del govern i dels Comuns Govern (PSC) – Sandra Ramos: • Positiu balanç de tres anys seguits amb pressupost aprovat i en vigor l’1 de gener. • Defensa que el pressupost: - És realista i toca de peus a terra. - Destina la major part del creixement a sous i IPC (capítols de personal i funcionament). - Manté la línia de negociació amb múltiples forces per garantir l’estabilitat. • Exemples d’inversió “no tan allunyada de la ciutadania”: 2,4 M€ pel pla de barris de la Part Baixa. 1,8 M€ per 13 nous autobusos urbans (EMT - Empresa Municipal de Transports). 1,5 M€ per habitatge social. 1,5 M€ pel pla d’asfaltat (Avinguda Roma, Avinguda Andorra, Prat de la Riba...). 1,2 M€ per pintura i manteniment de centres educatius. 700.000 € per complexos esportius. 600.000 € per patrimoni i equipaments culturals com el Mercat del Fòrum. Comuns (Jordi Collado): • La militància de Podem encara ha de ratificar l’acord, però el grup municipal proposa el sí perquè considera que han aconseguit avanços importants. • Eixos que destaquen: Habitatge com a prioritat estratègica: Calculen 17 M€ d’inversió en habitatge durant el mandat. Projecte de Les Oliveres a l’Anella Mediterrània: de 164 pisos previstos s’ha passat a 192. Compra d’edificis al carrer Lleida i al carrer Joan Fuster per destinar-los a lloguer social. Revisió de llicències de pisos turístics per recuperar habitatge de lloguer habitual. Proposta d’una bústia de denúncies per detectar pisos turístics il·legals. Seguretat i Guàrdia Urbana: Acord per introduir bodycams (càmeres corporals) als agents. “Una policia vigilada és una policia que vigila millor.” Objectiu: més transparència, protecció dels drets humans i defensa dels propis agents en cas de conflicte. Es remarca que, en experiències internacionals, les càmeres han reduït incidents i agressions. Barri de Sant Salvador: Defensa d’un pla integral de transformació (social, urbana i mediambiental). Veuen el barri com un territori històricament maltractat i reclamen un full de ruta amb finançament propi. Blocs de colors de Camp Clar: Reforcen la lluita veïnal per la rehabilitació i responsabilitat compartida amb la Generalitat (Agència de l’Habitatge). Contracte de la brossa amb Fomento / Urbaser: Critiquen una transició mal gestionada per part de l’empresa. Apunten a mancances materials (escombres inadequades) i necessitats de millora, però valoren l’esforç de correcció. 5.3. Posició de Vox i controvèrsia Vox (Judit Gómez) anuncia vot en contra per tercer any consecutiu. Crítiques principals: • Considera els comptes continuistes i centrats en “gasto improductivo”. • Reivindica que, tot i el romanent de 14 M€ i reducció del deute sota el 60%, no es veu millora palpable als barris: - Parla de microurbanisme abandonat. - Acusa el govern de prioritzar grans projectes Next Generation (Mamotreto, Parc del Francolí, colònia del Fòrum) com a “foto i titular”, sense impacte en la vida diària. • Proposa reduir despesa corrent per baixar impostos, però admet que la seva proposta tècnica només s’ha presentat a la regidora d’Hisenda i no s’ha fet pública en detall al debat. • Ataca concretament la partida de cultura i festes: De 6 M€ (govern anterior) a 11 M€: ho qualifica de política de “pan y circo”. Critica que s’hi destinin quantitats similars a urbanisme (10 M€) i serveis socials (14 M€). Equipara alguns festivals i programacions a “soroll que molesta veïns”. Es refereix despectivament a festivals com el Teta Fest, o a la programació musical de Santa Tecla, tot i diferenciar-la com a festa major. • Acusa el govern d’hipocresia en matèria de pacte antitransfuguisme, pel suposat paper de la consellera Elvira Vidal (no adscrita) en la majoria del pressupost. 5.4. Cultura, Santa Tecla i Premis ARC • Sandra Ramos defensa que la cultura no és soroll, sinó una inversió estratègica i motor econòmic/social. • Es posa en valor: Santa Tecla i el Seguici Popular, la música en directe i l’impacte en el teixit cultural local. El paper de Tarragona Ràdio i de professionals com Sílvia Tejedor, finalista als Premis ARC, juntament amb Sala Zero i la programació musical de Santa Tecla. • Es recorda que els Premis ARC se celebren al Teatre Tarragona i que hi haurà actuacions prèvies a la Rambla Nova, que Vox qualifica de “soroll” i el govern de “cultura popular al carrer”. 6. Memòria democràtica i debat ideològic 6.1. 50 anys de la mort de Franco i paper dels moviments socials El debat deriva cap a la memòria històrica en el marc del 50è aniversari de la mort de Franco i de la restauració de la monarquia borbònica. Jordi Collado i Sandra Ramos destaquen: • Cal contrarestar el relat que atribueix la democràcia als Borbons. • La democràcia va ser fruit de: Moviments veïnals. Moviments obrers i sindicals. Moviments estudiantils i antifranquistes. • Es reivindiquen figures i episodis com: Lluites veïnals per aigua, llum, asfaltat i transport públic als barris (fil conductor de la pel·lícula “El 47”). Les víctimes de la transició (Vitoria, NAFO, advocats d’Atocha...). • El programa de Memòria Democràtica municipal de l’any vinent se centrarà en els últims anys de dictadura i la transició, incloent: Fosa comuna al cementiri de Tarragona. Actes del 14 d’abril i memòria de víctimes republicanes i també de la rereguarda conservadora. “Nosaltres reivindiquem totes les víctimes, les de tots els cantons.” 6.2. Posició de Vox en memòria i política estatal Judit Gómez (Vox): • Desqualifica aquestes mocions com a “debats que no són municipals”, malgrat que la memòria històrica és competència de l’Ajuntament. • Afirma que Franco és un tema superat i que parlar-ne és “resuscitar fantasmes”. • Equipara la situació actual a una suposada “dictadura de Sánchez” i d’una esquerra radical global. • Es mostra disposada a no participar en el debat de ple sobre Franco. Els altres tertulians li retreuen que: • Si fos una dictadura real, ella no podria dir el que diu a la ràdio. • L’Ajuntament està fent una feina seriosa amb experts de l’Arxiu de Tarragona i programes de memòria. 7. Entrevista de portaveus: Jordi Collado (En Comú Podem) Després de la tertúlia, Jordi Collado es queda a l’estudi per una entrevista més detallada com a portaveu d’En Comú Podem. 7.1. Acord pressupostari i temes clau • Reitera que la militància de Podem encara ha de votar, però l’acord Comuns-Govern inclou punts clau: Habitatge (vegeu secció 5.2) com a gran eix. Pla integral de Sant Salvador. Rehabilitació interblocs i suport a comunitats de propietaris. Continuïtat en la revisió i control dels pisos turístics. 7.2. Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona • Collado subratlla la importància del transport públic com a punt clau per fer efectiva l’Àrea Metropolitana del Camp (Tarragona-Reus-Cambrils-Valls i entorn). • Posa com a exemple: - Diferències en estratègies de flota entre Tarragona (compra d’autobusos, alguns molt antics) i Reus (rènting i renovació més àgil). - Necessitat d’un servei integrat i de qualitat per a la ciutadania metropolitana. 7.3. Hospital Joan XXIII i sanitat • Collado vehicula les demandes de la Junta de Personal i més de 4.000 signatures sobre manca de personal i saturació a l’Hospital Universitari Joan XXIII: Especialment greu la situació d’infermeria. Jornades que freguen o superen límits legals, amb impacte en la qualitat assistencial. • Reclama al Departament de Salut i al CatSalut: Més personal. Millor planificació per evitar que professionals es converteixin, segons un testimoni, en “repartidors de glovo de medicaments” sense temps per atendre adequadament els pacients. 7.4. Projecte “carrer” i cohesió social • Esmenta el projecte “Carrer” (mig milió d’€ anuals, set equips) que impulsa acció comunitària des de centres cívics i ciutadania. • Considera l’equip tècnic clau i demana temps per acabar de dissenyar bé el dispositiu. 7.5. Blocs de colors i moció veïnal • Explica que al ple es debatrà una moció presentada pels veïns dels blocs de colors de Camp Clar. • Objectiu: donar instrument polític a un conflicte que afecta habitatge, seguretat i convivència. • S’han mantingut reunions amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i es planteja que els veïns intervenen també al Parlament. 8. Patrimoni romà: Tarracoviennal i l’amfiteatre 8.1. Presentació del Congrés “Tarracoviennal” Entrevista amb Joaquim Ruiz de Arbulo, catedràtic d’arqueologia de la URV i figura central de l’arqueologia tarragonina (40 anys de trajectòria a la ciutat). Objecte del Congrés: • 7a edició de la Tarracoviennal (Tarraco Biennal), centrada aquest cop en els amfiteatres romans. • Dates i lloc: 20 i 21 de novembre a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). 8.2. Rols dels edificis d’espectacles romans Ruiz de Arbulo fa una síntesi didàctica: • Teatre: espectacles dramàtics, mims, música. • Circ: curses de carros amb pista allargada i espina central. • Amfiteatre: espai ovalat (“dos teatres junts”) per a: - Lluites de gladiadors. - Venationes (caceres de feres salvatges). - Execucions públiques de criminals. 8.3. L’amfiteatre de Tarragona: de sang a santedat Element clau: l’amfiteatre tarragoní té una càrrega històrica singular. • Any 260 dC: execució del bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi per no adorar l’emperador com a déu. • Amb la cristianització de l’Imperi (a partir de Constantí): Els antics criminals passen a ser màrtirs. L’amfiteatre es converteix en lloc sagrat: Construcció d’una basílica visigòtica. Després, església medieval i diferents usos (convent, hospital d’infecciosos, caserna, presidi...). Necròpolis paleocristiana vinculada al culte als màrtirs. • Conclusió: L’amfiteatre explica no només la Tàrraco romana, sinó la història de Tarragona fins al segle XIX. 8.4. Estat actual i pla director • L’amfiteatre que veiem avui no correspon del tot a la seva fesomia original: Forta intervenció als anys 30. Alguns elements (podi, tramolles, santuaris) estan mal interpretats o poc explicats. • Necessitat d’un pla director recentment adjudicat a un equip jove d’arquitectes tarragonins. • Objectius del pla: Consolidació estructural i seguretat (record de tancament fa uns anys per risc d’esfondrament). Interpretació històrica correcta de totes les fases de l’edifici. Integració urbana de l’amfiteatre en una trama fragmentada per la via fèrria i la mala connexió amb la Platja del Miracle i el Balcó del Mediterrani. Debat sobre possibles usos (concerts, actes) sense desvirtuar el valor patrimonial. L’alcalde Recassens ja advertia que “per fer actes, ja tenim el Camp de Mart; l’amfiteatre ha de servir per explicar l’edifici”. 8.5. Coordinació institucional i Consorci • Ruiz de Arbulo defensa una millor coordinació entre: Ajuntament de Tarragona. Generalitat de Catalunya. Estat. Institucions científiques: URV, ICAC, Museu Nacional Arqueològic, Reial Societat Arqueològica Tarraconense. • Celebra l’acord per crear un consorci de gestió de Tàrraco, en el marc del 25è aniversari de la declaració de Patrimoni Mundial. • Fa autocrítica i cita errors recents: Graderia del circ a la plaça Sedassos. Restitució de filferro al Teatre Romà. • Reclama que abans d’intervenir, s’escolti l’assessorament científic (que és “gratis” perquè són funcionaris), i es planifiqui amb visió de llarg termini. 9. Salut i prematuritat: Hospital Joan XXIII 9.1. Dia Mundial de la Prematuritat i jornada Últim bloc del programa, entrevista amb Jordina Pellejero, infermera supervisora de les UCIs neonatal i pediàtrica de l’Hospital Universitari Joan XXIII. • Motiu: Jornada de la prematuritat el divendres 21, arran del Dia Mundial de la Prematuritat (17 de novembre). 9.2. Objectius de la jornada • Donar veu a les famílies de nadons prematurs ingressats i a les que ja han passat per la unitat. • Reconeixement als “petits grans herois” i als seus pares. • Compartir experiències vitals i reforçar el suport emocional. 9.3. Continguts de la jornada • Presentació del conte “Lletres amb Cor”, escrit per una mare d’un nen prematur ingressat a l’UCI. • Participació de l’associació Som Prematurs, que presenten: Neopèdia: plataforma digital internacional amb informació rigorosa i suport emocional per a famílies de prematurs des del naixement fins al retorn a casa. Bosses que abracen: bosses de tela reutilitzables perquè les famílies puguin portar roba neta i endur-se la bruta, en el marc d’un projecte de humanització de les cures. • Presentació del calendari solidari de la unitat, fet amb famílies, i destinat íntegrament a millores de l’UCI neonatal i pediàtrica. • Nou projecte sobre alimentació neonatal: Millora de l’atenció a la deglució i alimentació amb la participació d’una logopeda i referents en nutrició. 10. Tarragona Ràdio i relació amb els oients Al llarg del programa es posa en valor el paper de Tarragona Ràdio com a mitjà públic proper i de referència local: • Es destaquen les darreres dades d’audiència: - 50.000 oients a Freqüència Modulada (FM). - Creixement del 21%. • S’elogia la graella de programació orientada a: - Grans esdeveniments de ciutat (Santa Tecla, Concurs de Castells, Tarraco Viva, Jocs Mediterranis...). - Programes produïts amb entitats i col·lectius (format híbrid entre ràdio tradicional i comunitària). • Es recorda que la ràdio municipal està oberta a tots els grups polítics, fins i tot als que critiquen els mitjans públics, com Vox. “En un món amb molt de soroll i desinformació, la gent tria la ràdio pública de proximitat.” 11. Temes principals tractats Per facilitar la navegació temàtica, els grans blocs del programa han estat: • Ciència i recerca: - Recerca química aplicada a medicaments (ICIC, Falling Walls). • Política municipal i pressupostos: - Debat pressupostari 2026, habitatge, cultura, seguretat, urbanisme. • Habitatge i àrees urbanes: - Pla de barris, Sant Salvador, blocs de colors, pisos turístics. • Seguretat i drets: - Bodycams, model de policia democràtica. • Memòria democràtica: - 50 anys de la mort de Franco, debat sobre transició i drets. • Cultura i festivals: - Festival REC, Teta Fest, Santa Tecla, Premis ARC, Bibliòpsia, documental LGTBI. • Patrimoni romà i Tàrraco: - Amfiteatre, Tarracoviennal, pla director, consorci i coordinació institucional. • Salut i prematuritat: - Jornada a Joan XXIII, Neopèdia, humanització de l’UCI. • Castells i identitat local: - Temporada castellera, colles tarragonines, patrimoni immaterial. Tags • Tarragona Ràdio • La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 • Pressupost municipal 2026 • PSC • En Comú Podem • Vox • Habitatge social • Blocs de colors Camp Clar • Sant Salvador • Guàrdia Urbana • Bodycams • Memòria Democràtica • Franco 50 anys • ICIC (Institut Català d’Investigació Química) • Karen de la Vega • Falling Walls Lab Global Final • Disseny de fàrmacs • Johnson & Johnson • Blau de Prússia (podcast) • Festival REC • Fem Soroll • Leonard Cohen • Marc Volpini • CaixaForum Tarragona • Santa Tecla • Teta Fest • Premis ARC • Sala Zero • Tarracoviennal • Amfiteatre romà • URV (Universitat Rovira i Virgili) • Institut Català d’Arqueologia Clàssica • Reial Societat Arqueològica Tarraconense • Patrimoni Mundial Tàrraco • Tarragona Arena • Parc del Francolí • Mercat del Fòrum • Jove de Tarragona • Xiquets de Tarragona • Colles castelleres • Espineta amb cargolins • LGTBI • Documental Centreamèrica • Bibliòpsia • Albert Pijuan • Premi Pin i Soler • Hospital Universitari Joan XXIII • Prematuritat • Som Prematurs • Neopèdia • EMT (Empresa Municipal de Transports) • Port de Tarragona • Moll de Costa • Serrallo • Anella Mediterrània • Nàstic de Tarragona • Graella de programació • Oients FM Seccions (amb segons d’inici i final) Obertura del programa i sumari del dia • Inici: 34 • Final: 422 • Títol: Benvinguda, fred d’hivern i sumari de continguts • Resum: Presentació del dia, comentaris sobre el fred, presentació de l’equip i explicació de totes les entrevistes, tertúlies i seccions que ocuparan el programa (ciència, política, cinema, cultura, salut). Inclou avanç del Festival REC, Tarracoviennal, entrevista política i jornada de prematuritat. Espineta amb cargolins: balanç de la temporada castellera • Inici: 422 • Final: 597 • Títol: Temporada castellera 2025: grans fites i reptes • Resum: Àlex Alonso repassa el gran nivell de les colles grans (Valls, Vilafranca, Minyons, Jove) amb castells de 10, 2 de 9 nets i nous reptes. Analitza la situació de la Jove de Tarragona, els Xiquets de Tarragona, Sant Pere i Sant Pau i la Colla del Serrallo, i recorda els 15 anys dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Bloc publicitari i indicatius (Escant, Obramat, Port de Tarragona) • Inici: 597 • Final: 688 • Títol: Pausa publicitària i promoció cultural al Moll de Costa • Resum: Falques sobre el Festival Internacional de Fotografia SCAN al Moll de Costa, promocions d’Obramat per eficiència energètica, i espot del Port de Tarragona posant el Moll de Costa com a Rambla cultural a tocar del Serrallo. Entrevista científica: Karen de la Vega (ICIC) • Inici: 688 • Final: 1376 • Títol: Ciència amb gust de pizza: medicaments del futur des de l’ICIC • Resum: Entrevista extensa amb la doctora Karen de la Vega sobre la seva victòria al Falling Walls Lab Global Final 2025. Explica com utilitza l’analogia de la pizza per fer entenedor el disseny de nous fàrmacs, la col·laboració amb Johnson & Johnson, la importància de la comunicació científica, la seva vocació en química i farmàcia, i els seus plans de futur a Tolosa. Es reflexiona sobre la química com a motor de transformació social i s’apunta a un possible capítol del podcast Blau de Prússia. Falques: obres de clavegueram i espot institucional de l’ICIC • Inici: 1376 • Final: 1450 • Títol: Infraestructures urbanes i recerca química a Tarragona • Resum: Campanya d’Ematsa sobre la renovació de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja, destacant tècniques sense rasa; i espot de l’ICIC resumint la seva missió en química sostenible, salut i descarbonització des del campus Sescelades. Secció REC – Fem Soroll amb Laura Guàs • Inici: 1450 • Final: 1662 • Títol: El REC fa 25 anys: esquerdes de llum i cinema emergent • Resum: Laura Guàs presenta la nova secció diària dedicada al Festival REC. Es comenta el cartell de Marc Volpini inspirat en Leonard Cohen, l’esperit del festival com a espai per on entra i surt la llum de la creació, i les primeres projeccions del cicle “Fem Soroll” al CaixaForum. Es destaca la intensitat cinèfila del festival i la implicació personal de la periodista com a espectadora fidel. Indicatius, música i transició cap a la tertúlia • Inici: 1662 • Final: 1835 • Títol: Sintonia de pas: Leonard Cohen i transició a la política • Resum: S’escolta la cançó de Leonard Cohen vinculada a la frase del cartell del REC; breus indicatius de la ràdio i recordatori de l’horari del magazín abans d’entrar en la tertúlia política. Tertúlia política sobre pressupostos i cultura • Inici: 1835 • Final: 3642 • Títol: Pressupost 2026, cultura, memòria i xoc ideològic • Resum: Debat intens entre Sandra Ramos (PSC), Jordi Collado (Comuns) i Judit Gómez (Vox) sobre els pressupostos municipals 2026, l’ús del romanent, la priorització de cultura i festes vs. serveis socials i microurbanisme, el paper dels transfugues i el pacte antitransfuguisme. Es discuteix la inversió en cultura (Santa Tecla, Teta Fest, Premis ARC), es defensa el model de Tarragona Ràdio i la seva audiència, i el debat deriva cap a la memòria democràtica, el 50è aniversari de la mort de Franco, el paper dels moviments socials en la transició i les posicions revisionistes de Vox. També s’esmenten projectes Next Generation (Mamotreto, Parc del Francolí, colònia del Fòrum) i la nominació de Sílvia Tejedor i Sala Zero als Premis ARC. Falca musical i publicitària (Calçotfesta, publicitat general) • Inici: 3642 • Final: 3879 • Títol: Pausa musical i promoció d’esdeveniments i serveis • Resum: Blocs de publicitat amb música (tema dels Tiets), promoció d’espais publicitaris a Tarragona Ràdio, recordatori del Festival SCAN, falca del Tanatori Municipal i nova menció al Moll de Costa com a eix cultural i de lleure. Entrevista de portaveus: Jordi Collado (En Comú Podem) • Inici: 3933 • Final: 4979 • Títol: Habitatge, Sant Salvador i sanitat: les prioritats dels Comuns • Resum: Entrevista en profunditat amb Jordi Collado, que desenvolupa els detalls de l’acord pressupostari amb el govern: inversió acumulada en habitatge social, projecte de Les Oliveres, compra d’edificis per lloguer social, revisió de pisos turístics i bústia de denúncies. Explica el pla integral per Sant Salvador, el suport als blocs de colors, la seva visió de l’Àrea Metropolitana del Camp centrada en el transport públic, i canalitza les demandes de la Junta de Personal de l’Hospital Joan XXIII per més personal i millors condicions d’infermeria. També parla del projecte “Carrer” i de la moció veïnal dels blocs de colors que es debatrà al ple. Falques culturals i teatrals • Inici: 4979 • Final: 5071 • Títol: Teatre i recerca química: Antagonista Teatro i ICIC • Resum: Torn de publicitat: es repeteix l’espot de l’ICIC i es promociona l’obra “Los Centros de Lorca” de la companyia tarragonina Antagonista Teatro al Teatre Tarragona, reforçant el pes del teatre a la ciutat. Patrimoni i arqueologia: Tarracoviennal i amfiteatres romans • Inici: 5071 • Final: 6087 • Títol: L’amfiteatre de Tarragona i els amfiteatres del món romà • Resum: Joaquim Ruiz de Arbulo presenta la 7a Tarracoviennal, centrada en amfiteatres romans. Explica la funció dels edificis d’espectacles (teatre, circ, amfiteatre), el paper polític i religiós dels Ludi, i la transformació de l’amfiteatre tarragoní en espai sagrat arran del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi. Es fa un recorregut per altres amfiteatres de la Mediterrània (Itàlia, Àfrica, Cirenaica, Mèrida) i es detalla la necessitat d’un pla director que integri conservació, interpretació i mobilitat urbana. Es reflexiona sobre la coordinació entre institucions (Ajuntament, Generalitat, Estat, URV, ICAC, Reial Societat Arqueològica Tarraconense) i es fa autocrítica d’algunes intervencions recents. Cultura i creació: documental LGTBI i Bibliòpsia amb Albert Pijuan • Inici: 6122 • Final: 6898 • Títol: Drets LGTBI a Centreamèrica i escriptura amb humor negre • Resum: Doble bloc cultural. Primer, entrevista amb Adrián Silvestre sobre un documental que narra el periple migratori i la violència estructural contra persones LGTBI a Centreamèrica, amb comparació amb el marc legal català; convidada a la projecció i debat a l’Aula 502 de la Facultat de Lletres (URV, Campus Catalunya). Segon, conversa amb Albert Pijuan sobre la seva novel·la “Tsunami”, Premi Pin i Soler 2020, on explica la seva crítica a la colonització turística i l’ús de la tragicomèdia com a eina literària; també parla de la seva feina teatral (La tercera fuga al TNC, adaptació de “Permafrost”) i de com enfocarà el club de lectura Bibliòpsia des de la perspectiva de la tècnica d’escriptura. Salut i família: jornada de la prematuritat a Joan XXIII • Inici: 6898 • Final: 7144 • Títol: Petits grans herois: prematurs i cures humanitzades • Resum: Entrevista amb Jordina Pellejero, infermera supervisora de les UCIs neonatal i pediàtrica de l’Hospital Joan XXIII, per presentar la jornada de la prematuritat del dia 21. S’explica la importància creixent de la prematuritat, les activitats programades (presentació de contes, projecte Neopèdia, bosses que abracen, calendari solidari, projectes d’alimentació neonatal amb logopeda), i la voluntat de donar suport emocional i informació a les famílies. Tancament del programa i pas als informatius • Inici: 7144 • Final: 7174 (final de l’àudio) • Títol: Comiat de La Veu i arribada del butlletí informatiu • Resum: Josep Sunyer tanca el magazín, convida a assistir a la jornada de prematuritat, anuncia l’arribada del butlletí informatiu i recorda que l’endemà hi haurà una nova edició de La Veu de Tarragona amb nous continguts d’actualitat, cultura i proximitat.
Visió general de l’episodi L’episodi recull l’actualitat informativa del matí a Tarragona Ràdio: Serveis Informatius 8H, amb notícies d’obra pública litoral, política municipal, justícia, vida comunitària, medi ambient, ciència i un ampli bloc esportiu centrat al Club Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) i l’esport local. 1. Obres al litoral: nou tram del Camí de Ronda • El Ministeri per la Transició Ecològica iniciarà al gener les obres del Camí de Ronda entre la platja de la Rabassada i la platja de la Savinosa. • Dades clau: - Pressupost de 956.000 € - Execució per l’empresa Seranco SAU - Termini previst: 6 mesos • Objectius del projecte: - Recuperar i condicionar el sender litoral que connecta les dues platges - Assegurar un recorregut segur i accessible per a veïns, esportistes i visitants - Estabilitzar i protegir els talussos afectats per l’erosió - Instal·lar baranes i elements de seguretat als punts més exposats - Millorar l’ordenació de l’entorn i restaurar zones degradades - Integració paisatgística amb materials adequats a l’entorn de costa • La subdelegada del govern de l’Estat a Tarragona, Elisabetta Romero, subratlla la col·laboració entre administracions i la feina tècnica de Diputació i Servei de Costes com a clau per tirar endavant el projecte. “Vull expressar la meva satisfacció per l’inici d’aquests treballs que milloraran el litoral tarragoní gràcies a la col·laboració entre administracions.” • L’actuació s’emmarca en l’estratègia estatal de millora i manteniment de la costa i reforça la continuïtat del litoral urbà de Tarragona. 2. Política municipal: pressupost de l’Ajuntament de Tarragona • El pressupost municipal de Tarragona per a l’any vinent es debatrà i previsiblement s’aprovarà inicialment al ple del 21 de novembre. • La Comissió Extraordinària d’Hisenda ja ha donat llum verda a portar els comptes a ple. • Acords polítics: - El PSC té tancat un preacord amb En Comú Podem, Junts i tres consellers no adscrits. - Amb aquesta suma, el govern municipal té els vots suficients per tirar endavant els comptes. • S’anuncia que el tema es tractarà: - A la tertúlia política (cap a tres quarts de 10) - A l’entrevista de portaveus (a les 10) amb Jordi Collado, portaveu dels Comuns. 3. Pesca i Port de Tarragona: quotes i descarbonització 3.1. Pressió del sector pesquer del Mediterrani • El ministre d’Agricultura i Pesca, Lluís Planes, demana a la Comissió Europea una solució urgent perquè els pescadors del Mediterrani puguin sortir més dies a la mar abans d’acabar l’any. • Context: - S’estan preparant les negociacions de quotes pesqueres per al 2026. - Per a 2025, la UE ha fixat un màxim de 130 jornades de treball per a la flota mediterrània. - Bona part del sector català ja ha esgotat aquest topall. • Objectiu del sector: - Poder cobrir la forta demanda de peix i marisc per Nadal, especialment de gamba vermella. • Planes nega un risc de desproveïment, però admet la necessitat de flexibilitzar els dies de pesca i apunta que la Comissió estudia “dues o tres fórmules tècniques” per ampliar el marge. “Gato negro, gato blanco que cace ratones; es tracta de trobar una fórmula perquè la flota disposi de més dies a final d’any.” 3.2. Descarbonització del Port de Tarragona • La Comissió Europea anuncia una ajuda de 6,5 milions d’euros per al Port de Tarragona. • Finalitat: descarbonització de les instal·lacions portuàries. • Projecte concret: - Desplegament de sistemes d’electricitat en terra (onshore power supply) d’accés públic. - Inclou el subministrament elèctric al moll de Balears, perquè els vaixells puguin apagar motors i connectar-se a la xarxa. 4. Successos: condemna pel crim de Camp Clar • L’Audiència de Tarragona condemna a 18 anys de presó un home per assassinat. • Fets: - Va apunyalar repetidament un altre home al barri de Camp Clar el 3 de març de 2024. • Condemna i mesures complementàries: - 18 anys de presó (fiscalia i acusació demanaven més de 20 anys). - 5 anys de llibertat vigilada després de complir la pena. - Prohibició de comunicar-se o apropar-se als familiars de la víctima durant 25 anys. - Indemnització de 50.000 € per a cadascun dels tres germans i 50.000 € per a la mare de la víctima. • El crim va provocar diverses protestes veïnals al barri de Camp Clar i mobilització dels familiars demanant justícia i seguretat. 5. Barri de Sant Salvador: festival “Cent i viu” • El barri de Sant Salvador estrena el seu primer festival “Cent i viu Sant Salvador – Cultura, Esport i Salut al carrer”. • Data i format: - Se celebrarà dissabte, durant tota la jornada. - Activitats de cultura, esport i salut repartides en diferents espais del barri. 5.1. Objectius i missatge del festival • Organització a càrrec de Tarragona Impulsa, presentat des del Centre Cívic de Sant Salvador. • La consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adán, destaca: - La vitalitat del barri. - El caràcter solidari i divers de Sant Salvador. - La voluntat “d’obrir el barri a la resta de la ciutat” i fer visible la seva riquesa associativa. • La consellera d’Igualtat i centres cívics, Cecília Mangini, remarca el caràcter comunitari i reivindicatiu de la iniciativa: “No és només una festa, és una declaració de participació, d’inclusió i del dret dels barris a ser valorats com a espais de lluita i treball col·lectiu.” 5.2. Activitats destacades • Cursa “backyard” d’ultraresistència, organitzada per Natural DFN: - Comença divendres 21 i s’allarga tot el cap de setmana. - Es desenvolupa a l’entorn natural del Pont del Diable i el mateix barri. • Dos espais principals d’activitat: - Plaça del Centre Cívic: - Espai per conèixer serveis de Tarragona Impulsa i de l’oficina comarcal del Tarragonès d’una forma divertida i propera. - Camp de futbol del barri: - Activitats esportives i de promoció de la salut. • Activitat emblemàtica: xerrada “Sóc àrbitre amb A” amb Liby Martínez, veïna del barri i una de les poques àrbitres femenines d’handbol a escala estatal. - Reivindica el paper de les dones en professions masculinitzades. 6. Eclipsi solar del 12 d’agost: Tarragona, capital catalana de l’eclipsi • Es preveu un eclipsi solar total el 12 d’agost (any futur, entorn 2026) que farà de Tarragona la capital catalana de l’eclipsi. • L’astrònom i professor honorari de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Manel Sant Romà, ho explica a Tarragona Ràdio. 6.1. Un fenomen excepcional • Dades històriques: - El darrer eclipsi total visible a Tarragona va ser el 1848, en temps del general Prim. - No es repetirà un altre eclipsi total visible des de casa en uns 200 anys. • A Catalunya: - Només serà total des del Vendrell cap al sud (Terres de l’Ebre i entorn de Tarragona). - A Lleida ciutat la totalitat només durarà 2 segons. - A Tarragona, la durada serà d’entre 1 i 1,5 minuts. • Horari aproximat: - A la ciutat, l’eclipsi es farà efectiu cap a dos quarts de nou del vespre. 6.2. Preparatius i recomanacions • El juliol previ a l’eclipsi, visitaran Tarragona un miler d’astrònoms de tot l’Estat per al seu congrés anual. • El 29 d’abril s’organitzarà una mena d’“assaig general”: - Aquell dia el sol es pond al mateix lloc i a la mateixa hora que el 12 d’agost. - Es farà una crida a la ciutadania perquè miri per la finestra i comprovi si veu el sol pondre’s; si és així, podrà veure també l’eclipsi des de casa. “Si el 29 d’abril veus el sol per la finestra quan es pon, bingo: el 12 d’agost també veuràs l’eclipsi des de casa.” • Llocs recomanats: - Buscar punts elevats a la ciutat. - Sant Romà destaca especialment el campanar de la Catedral de Tarragona, un indret “privilegiat” per gaudir del fenomen. • Es desaconsella anar a la Platja del Miracle o altres platges: - El sol serà molt baix a l’horitzó (cap a les 20.30 h). - El relleu del ponent pot tapar parcialment la visió. 7. Setmana Europea de la Prevenció de Residus i Biblioteca de les Coses 7.1. Adhesió de Tarragona a la Setmana Europea • Tarragona s’adhereix a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. • Dates: - La 17a edició tindrà lloc del 22 al 30 de novembre de 2025. - Enguany (novembre actual) es programen activitats del 22 al 29 de novembre. • Objectiu central: - Fomentar accions sostenibles de reducció, reutilització i reciclatge. - Especial èmfasi en el repte creixent dels residus d’aparells elèctrics i electrònics. • Coordinació: - Activitats liderades per Europe Direct Tarragona. - El conseller Mario Solé remarca la voluntat de ser exemple de reducció de residus des de l’origen. “Intentem reconvertir un residu en una oportunitat; per exemple, transformem els cartells publicitaris en estoigs reciclats.” 7.2. Inauguració de la Biblioteca de les Coses i Espai Bici • Dissabte s’inauguren: - La nova Biblioteca de les Coses al carrer Pini Soler. - L’Espai Bici, en el marc de la Setmana Europea. • Què és la Biblioteca de les Coses? - Un espai per compartir eines i objectes, fomentar la reutilització, la reparació i reduir el consum innecessari. • Funcionament i expansió: - Ja comptava amb un punt d’atenció al casal d’entitats de Sant Salvador des de 2023. - El nou punt al centre de la ciutat permetrà triar on recollir i retornar els objectes. • Valoració d’Amanda Pérez, membre del projecte: - Molt bona resposta a tallers i mercats d’intercanvi (roba, material escolar, joguines...). - Es percebia la necessitat d’enxarxar el servei i acostar-lo al centre urbà. 7.3. Mercat d’intercanvi de segona mà • La programació inclou el primer mercat d’intercanvi impulsat per la xarxa de centres cívics de Tarragona. • Característiques: - Intercanvi de productes de segona mà i en bon estat: roba, llibres, cromos, instruments o elements musicals. - Lloc: davant el Centre Cívic de Sant Salvador. - Data indicada: dissabte 29 de novembre. 8. Bloc esportiu: Nàstic i esport de base a Tarragona 8.1. Club Gimnàstic de Tarragona (Nàstic): estat de l’equip i convocatòria amb Catalunya • Només començar el bloc esportiu es destaca la convocatòria de Jaume Jardí i Marc Montalvo (“Monti”) amb la selecció catalana de futbol, que juguen un amistós contra Palestina. • Estadístiques recents del Nàstic (Primera Federació): - 17 gols encaixats, fet que el converteix en un dels equips més golejats dels dos grups de la categoria. - 16 gols marcats, que el situen com el tercer equip més golejador del seu grup. - Darrer partit: portería a zero, un pas endavant en solidesa defensiva. • El president Lluís Fàbregas, en una entrevista al programa Sempre Nàstic de Tarragona Ràdio, reclama: - Minimitzar errors defensius que han costat punts al Nou Estadi. - Recuperar el model de fa dues temporades, quan el Nàstic va aconseguir el Trofeu Zamora amb el porter Manu García. “Hem passat d’un extrem a l’altre: de ser dels menys golejats a encaixar massa gols. Cal posar un tap a aquesta sangria per tornar a guanyar partits.” • Fàbregas manté la confiança en una plantilla equilibrada, amb molts recursos ofensius, i demana reacció i tranquil·litat. • Sobre la convocatòria amb Catalunya: - Considera un motiu d’orgull que el Nàstic tingui dos jugadors a la selecció catalana. - El club ha posat totes les facilitats a la Federació Catalana. - Es vetllarà perquè el temps de joc amb Catalunya no afecti el rendiment amb el club. • Els jugadors ho viuen com un premi personal i col·lectiu: - Jaume Jardí celebra compartir l’experiència amb Monti, amic i company des de fa tres anys. - Marc Montalvo destaca l’orgull de jugar a l’Olímpic Lluís Companys representant Catalunya i al costat de Jardí. • Dades de l’amistós: - Més de 27.000 entrades venudes. - Es juga a dos quarts de set de la tarda. • Mentrestant, la resta de la plantilla del Nàstic prepara el proper partit de Lliga, divendres, al camp del Villarreal B, amb l’objectiu d’enllaçar dues victòries consecutives. 8.2. Voleibol: Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau • El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau (equip sènior masculí) ha començat la temporada amb quatre derrotes en quatre partits. • El balanç situa l’equip a la cua de la classificació, malgrat haver fet fitxatges per deixar enrere la lluita exclusiva per la permanència i aspirar a quotes competitives més altes. • L’últim partit: derrota a casa davant el Sant Roque. - Millora en el joc i les sensacions, però sense resultats. • El jugador Yusnier Morales admet la decepció però subratlla la unitat del vestidor i la voluntat de lluitar cada punt fins al final. • L’entrenador Blado Stojanovski apel·la a la responsabilitat amb l’afició: “No podem seguir sense regalar-los una victòria; són un color més per a nosaltres i ja toca tornar-los una mica d’alegria.” • L’equip torna a la feina per preparar el partit contra el Cisneros La Laguna, amb la necessitat d’un cop d’efecte a la classificació. 8.3. Bàsquet femení: TGN Bàsquet i projecte a mig termini • El TGN Bàsquet afronta una temporada exigent amb dos equips de referència: - Un a Lliga Femenina 2. - Un altre a Supercopa. • El club ha aconseguit el salt de categoria gràcies a: - L’impuls de les administracions públiques. - L’esforç de la junta directiva per captar patrocini privat. • El director esportiu i entrenador de l’equip de Supercopa, Sergio Lou, explica que: - El projecte no està pensat a curt termini, sinó a 3-4 anys vista. - Es vol consolidar un model competitiu que alhora formi jugadores en un club molt social amb uns 50 equips de base. “El camí que hem iniciat no era per a una sola temporada; necessitem paciència i treball setmanal perquè la canalla creixi dins d’aquest nou nivell d’exigència.” • Reptes actuals: - Ni l’equip de LF2 ni el de Supercopa estan aconseguint bons resultats en aquesta primera volta. - Cal conscienciar les jugadores de l’augment d’exigència i ritme competitiu. • Tots dos equips se centren a entrenar i consolidar sensacions per transformar la millora en victòries a mitjà termini. 8.4. Futbol territorial: Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau i Cultural Torreforta • Segona Catalana – Grup 6: • Resultats destacats: - Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau: victòria important 4–0 contra la Sènia. - Cultural Torreforta: derrota 0–2 a casa contra el Vilaseca. • Valoració de Gregorio Navas, entrenador de la Cultural Torreforta: - Analitza un partit igualat en fases per tots dos equips. - Assenyala un gol anul·lat al seu equip per una falta “més que dubtosa”. - Explica que el primer gol rival arriba després de rebots i obliga la Cultural a obrir-se, cosa que deriva en el segon gol per falta de concentració. • Aquesta derrota suposa el quart partit seguit sense guanyar i genera preocupació pel moment de forma de l’equip. 9. Altres continguts: trànsit, temps i premsa 9.1. Trànsit i serveis d’emergència • Part del tram de magazín recorda la secció de Ràdio Servei: - Sense incidències destacades a la xarxa viària. - Sense serveis rellevants de Bombers de la Generalitat a la regió d’emergències tarragonina. 9.2. Meteorologia • L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) informa: - Jornada amb baixada de temperatures, sobretot de les mínimes els propers dies. - Màximes: 18 °C a Tarragona, 17 °C a Reus, el Vendrell i Tortosa, 12 °C a Gandesa. - Cel variable al matí i tendència a poc ennuvolat a la tarda. - A la zona sud, vent moderat a fort amb possibles ratxes fortes al matí. 9.3. Repàs de premsa • El repàs al quiosc revisa principals titulars de premsa escrita i digital de l’àrea de Tarragona i Camp de Tarragona. • Temes destacats: - Pressió fiscal i classe mitjana a la demarcació de Tarragona. - Projecte d’una línia AVE entre Lleida i Barcelona que evitaria l’estació del Camp de Tarragona. - Projectes locals a Reus (escola d’oficis, aparcaments, accessibilitat lúdica, etc.). - Informació ampliada sobre la condemna pel crim de Camp Clar. - Notícies de vida quotidiana i serveis municipals (càmeres a la Guàrdia Urbana, gestió d’aparcaments...). 10. Síntesi L’episodi ofereix una panoràmica ampliament local centrada en Tarragona i el Tarragonès, combinant: • Infraestructura i territori: Camí de Ronda i descarbonització del Port de Tarragona. • Política municipal: pressupost de l’Ajuntament de Tarragona i aliances de govern. • Justícia i seguretat: condemna pel crim de Camp Clar. • Comunitat i barri: festival “Cent i viu Sant Salvador” i Biblioteca de les Coses. • Sostenibilitat: Setmana Europea de la Prevenció de Residus. • Ciència i divulgació: preparació per a un eclipsi solar històric que situa Tarragona com a referent. • Esports: situació del Nàstic, voleibol, bàsquet femení i futbol territorial, reflectint el teixit esportiu divers i viu de la ciutat.
Resum general Entrevista a Marcos Bram al programa Fans de Tarragona de Tarragona Ràdio, on explica l’aventura de presentar el seu tema Watsis en una gira de 24 hores per quatre països / quatre ciutats i acabar-la amb un concert al Bar 12 Topos de Tarragona. L’entrevista se centra sobretot en: La logística i el caos controlat d’una gira tan curta però intensa. Anecdotes de viatge (trens equivocats, horaris ajustats, idioma, guitarres llogades…). La dimensió emocional: amistat, suport familiar i il·lusió pels inicis de la seva carrera. 1. Context: retorn de Marcos Bram a Tarragona Ràdio Retrobar-se al programa • La presentadora, Sílvia, dona la benvinguda a Marcos Bram als Estudis de Tarragona Ràdio. • Recorden la primera visita de Marcos al programa, quan va venir just abans de marxar de gira: - Va ser un dimecres, i ell marxava l’endemà dijous. - La sensació era d’“autèntica bogeria” perquè tot estava encadenat en qüestió d’hores. • Sílvia confessa que està una mica nerviosa de tornar-lo a tenir al programa, perquè sap que porta moltes històries i que probablement faltarà temps per explicar-ho tot. “És que amb el Marcus Brown el vam conèixer… i d’aquí a dos dies marxes, però si ja estàs sortint per la porta!” 2. L’inici del viatge: de Barcelona a Alemanya Vol de matinada i arribada a Düsseldorf • Marcos surt dijous, des de l’aeroport de Barcelona, a les 6:10 del matí. - Arriba a Düsseldorf cap a les 8:00 – 8:30. - Comenta que va mig adormit, però que havia d’agafar el vol tan d’hora per tema de preus: els vols més tardans eren molt més cars. • Aprofita el fet d’arribar aviat per: - Conèixer una mica la ciutat. - Gaudir de la tranquil·litat abans de la tempesta de la gira. “Arribes aviat i pots veure la ciutat, fer de turisme i gaudir una mica de la calma abans de la bogeria.” Primer trajecte en tren i l’error cap a Colònia • Des de Düsseldorf, ha d’anar en tren cap a Hagen, la primera ciutat on s’instal·larà. • Problema principal: la barrera de l’idioma amb l’alemany i la confusió amb els trens. - Creu que ha agafat el tren correcte. - Ho confirma amb gent del vagó en anglès: li diuen que sí. • Després de uns 40 minuts de trajecte, veu a la pantalla del tren la parada “Köln/Colònia” i s’adona que alguna cosa no quadra: - Havia d’haver fet un transbordament feia uns 25–30 minuts. - S’havia passat de llarg i anava cap a la zona de frontera amb Holanda i Bèlgica. “Veig Colònia i dic: això em sona… però jo aquí no hi havia d’anar.” • Manté la calma, baixa a l’estació de Colònia, comprova la ruta amb el mòbil i corregeix el trajecte. Arribada a Hagen i la guitarra “encogida” • Finalment arriba a Hagen i pot instal·lar-se amb una mica de marge. • Una part clau de la logística era la guitarra: - No la porta des de casa per evitar problemes amb l’avió. - L’han llogat allà. • Quan la va a buscar: - S’imagina una guitarra “normal i gran”. - Es troba amb una guitarra molt petita, gairebé com un ukelele. - La situació és còmica, sobretot perquè ell fa dos metres d’alçada, i la guitarra li queda minúscula. “Per un tio de dos metros que soc jo… se’m veia una mica petita la guitarra.” • Tot i això, aprofita el dia per: - Adaptar-se a la ciutat. - Desconnectar de les setmanes prèvies de feina i planificació. - Deixar que “la feina feta la reculli l’univers”. 3. El dia D: gira de 24 hores per tres països 3.1. Hagen (Alemanya): primer vídeo a corre-cuita • Divendres és el dia clau de la gira. • Marcos i el seu amic Sergio (que fa de càmera i suport logístic) es lleven a les 7:00. - Surten de l’hostal amb tot el material de gravació. - Tenen el primer tren cap a la següent ciutat a les 8:20 aproximadament. • Des de l’allotjament fins al centre i l’estació hi ha uns 25 minuts corrent. - Han de trobar un lloc al centre de Hagen per tocar i gravar. - El temps és tan ajustat que només poden fer 2–3 preses com a màxim. • Escullen un lloc cèntric i agradable de la ciutat per gravar el primer vídeo. Reacció de la gent a Hagen • Quan Marcos comença a tocar amb la guitarra petita, de cop comença a aparèixer gent al voltant: - Alguns pensen que pot ser un programa de ràdio o televisió. - Veuen “un xavalet que no parla alemany” cantant en anglès al mig de la plaça. • Això li genera nervis inicials, però també és part del “gajes del oficio”: - Accepta la situació i continua tocant. - Aconsegueixen el vídeo que necessiten. • Se’n van corrent de nou fins a l’estació per agafar el següent tren. 3.2. Gestió del temps i estrès a l’estació • Arriben a l’estació amb la idea que el tren surt a les 8:20. - Calculen que tenen una mica de marge, però es troben amb el repte dels bitllets i de la senyalització en alemany. • Fan cua per comprar el bitllet, els queden pocs minuts. - Marcos decideix demanar informació a un empleat de l’estació. - L’home li diu que no calia fer cua: es poden comprar els bitllets directament dins del tren. “Què feu fent cua? El bitllet el podeu agafar al tren mateix.” • Reacció immediata: sortir corrent cap al tren amb el Sergio, pujar-hi a temps i continuar la ruta. 3.3. Segona parada: Lieja (Bèlgica) • El tren els porta des de Hagen fins a Lieja (Liège), ja a Bèlgica, la segona destinació i segon país. • Aquí el temps encara és més ajustat que a la primera parada: - Només disposen de uns 45 minuts entre l’arribada i la sortida del següent tren. • Pensant en la logística, decideixen no allunyar-se gaire de l’estació: - Fan uns 100 metres fora de l’estació. - Això ja permet “comptar” el país: han tocat a terra belga. Gravació a l’estació de Lieja • Graven el vídeo a prop de l’estació Liège-Guillemins: - Marcos destaca que és una estació molt bonica i molt estètica, amb un arc arquitectònic molt característic. - Pensa que donarà un resultat visualment potent al vídeo. • Fan la gravació ràpidament i tornen cap dins per agafar el següent tren. “Almenys quedarà xulo per al vídeo, l’estació és molt bonica.” 3.4. Tercera parada: Maastricht (Països Baixos) • La tercera ciutat de la gira és Maastricht, als Països Baixos. • Aquí finalment compten amb una mica més de temps: - Aproximadament una hora i vint minuts. - Això els permet respirar una mica, caminar una mica més i buscar localitzacions. Contingut per xarxes i vídeo principal • A Maastricht: - Aprofiten per gravar material addicional per a xarxes socials. - Fan fotos, petits clips, contingut making-of. • El vídeo principal de Maastricht es grava en un pont abatible sobre el riu: - És un pont que s’aixeca i baixa quan passen embarcacions. - Ells aprofiten l’interval en què el pont està a l’alçada de vianants per tocar i gravar la cançó. “Va ser molt xulo perquè és un pont que es plega quan passen les embarcacions; vam aprofitar aquell moment per gravar.” • Marcos comenta que està fent una minisèrie de quatre capítols a xarxes socials sobre aquesta gira “en 24 hores”, i que un dels vídeos surt el mateix dia de l’entrevista. 4. El retorn cap a casa i el concert a Tarragona Separació de camins amb el Sergio • Un cop acabada la part “europea” de la gira, toca tornar. • A l’últim tram: - Sergio i Marcos se separen. - Sergio va cap a un altre aeroport, ja que marxa directament a Portugal (està d’Erasmus). - Marcos agafa un tren cap a Amsterdam per prendre el vol de tornada. Vol Amsterdam – Barcelona i arribada justa • Des d’Amsterdam, Marcos agafa l’avió cap a Barcelona. • L’avió arriba amb uns 20 minuts de retard: - Això li genera una nova onada de nervis perquè té por de no arribar a temps al concert. “Jo anava pensant: buà, és que no arribo al show… ja està, no hi arribo.” • Finalment, tot i el retard, Marcos arriba a Barcelona a temps per poder anar a Tarragona i fer el concert al Bar 12 Topos. “Quan ha de ser, ha de ser. Sembla que els déus es posin d’acord i tot es conjumini.” El concert al Bar 12 Topos • El Bar 12 Topos és el punt final i emocional de la gira: - Marcos envia una abraçada especial als responsables del bar, especialment al Javi, que li va donar l’oportunitat. - Aquest concert a Tarragona funciona com una presentació de la gira i de la cançó davant de la seva gent. • A l’arribada al bar, l’esperen família, amics i coneguts: - La primera abraçada és per a la seva mare. - També hi ha amics de pas que entren al bar i es troben el concert. “Va ser un concert molt, molt, molt bonic.” • Sílvia comenta que no va poder assistir al concert, però pregunta si algú el va gravar. - Marcos diu que té vídeos, però aquell dia el correu electrònic no funciona bé i no els pot enviar a l’emissora en directe. 5. Mirada al futur: més música i noves visites Gira boja avui, calma demà • Sílvia valora la bogeria preciosa que ha estat presentar Watsis en quatre països en un sol dia. • Proposa que la propera vegada ho facin amb més calma: - “Quatre dies, quatre països” en lloc de concentrar-ho tot en 24 hores. “Això és una taquicàrdia… almenys la propera vegada una mica més de calma, perquè puguis respirar.” Projectes musicals de Marcos Bram • Marcos deixa clar que aquesta gira és només l’inici d’una etapa molt xula per ell: - Hi haurà més música. - Continuarà publicant cançons i vídeos. • Sílvia el convida a tornar al programa amb més tranquil·litat: - Per poder ensenyar vídeos de la gira. - Per explicar les sorpreses que van preparar per al concert del Bar 12 Topos (que queden pendents en aquesta entrevista). “Això acaba de començar… hi haurà moltíssima més música.” • L’entrevista es tanca amb agraïments mutus i amb la porta oberta a noves visites a Tarragona Ràdio. 6. Elements emocionals i temes de fons 6.1. Amistat i confiança • Sergio, l’amic que fa de càmera, és una figura clau: - Marcos el defineix com un amic molt proper que ha confiat en ell des del segon 1. - Destaca com d’important és, en els inicis, tenir gent que hi creu des del començament. “Als inicis, les persones que hi confien des del segon 1, les tinc guardades al cor.” 6.2. Ganes, risc i aprenentatge • El viatge mostra diversos temes de fons: - La determinació d’aprofitar oportunitats tot i les dificultats. - La capacitat de mantenir la calma davant problemes (trens equivocats, retards, idiomes). - La idea que de vegades cal “llançar-se a la bogeria” per fer realitat un projecte artístic. 6.3. Arrelament a Tarragona • Tot i la gira europea, la culminació emocional és a Tarragona: - El concert al Bar 12 Topos. - La rebuda de la família i els amics. - El relat es tanca de nou als Estudis de Tarragona Ràdio, tancant el cercle entre la sortida i el retorn. 7. Estructura sonora del programa Encara que el focus principal és l’entrevista, es perceben alguns elements de format de ràdio: • Indicatius i talls musicals al principi i al final (fragments en anglès i salutacions tipus “Fins demà!”, “Bona nit!”). • Possibles cortinetes entre blocs, tot i que el tall transcrit se centra sobretot en la conversa amb Marcos Bram. Aquests elements ajuden a situar l’entrevista dins de la graella de programació de Fans de Tarragona com una secció dinàmica i propera. Temes principals tractats • Gira musical exprés en 24 hores per tres països europeus. • Logística de viatge: vols, trens, transbords i temps ajustats. • Anècdotes de trajecte: error cap a Colònia, estacions, cues innecessàries. • Gravació de vídeos musicals per a xarxes socials en diverses ciutats. • Suport d’amics i família als inicis d’una carrera musical. • Concert final al Bar 12 Topos de Tarragona com a culminació emocional. • Projectes futurs: més música i continguts audiovisuals de Marcos Bram. Tags Tarragona Ràdio Fans de Tarragona Marcos Bram Watsis gira musical viatge en tren Düsseldorf Hagen Lieja Maastricht Amsterdam Bar 12 Topos música en directe videoclip xarxes socials inici de carrera musical amistat família Tarragona concert Seccions de l’episodi { "start_second": 111, "end_second": 175, "section_title": "Presentació de Marcos Bram i record de la primera visita", "section_summary": "Sílvia dona la benvinguda a Marcos Bram als estudis de Tarragona Ràdio, recorden la seva primera aparició al programa just abans de marxar de gira i situen el context d’aquesta entrevista com el relat del que va passar en aquell viatge boig." } { "start_second": 175, "end_second": 250, "section_title": "Sortida de Barcelona i arribada a Düsseldorf", "section_summary": "Marcos explica el vol de matinada des de Barcelona fins a Düsseldorf, els motius per agafar un vol tan d’hora (preu i aprofitar el dia) i com això li permet arribar aviat, fer una mica de turisme i gaudir de la calma abans de la gira intensa." } { "start_second": 250, "end_second": 423, "section_title": "El primer error: tren equivocat camí de Hagen", "section_summary": "Relat detallat del trajecte en tren des de Düsseldorf, la dificultat amb l’idioma alemany, la falsa seguretat d’haver agafat el tren correcte, el descobriment que va cap a Colònia en lloc de fer transbordament, la seva reacció per corregir la ruta i l’estrès de tenir la planificació mil·limetrada." } { "start_second": 423, "end_second": 523, "section_title": "Arribada a Hagen i la guitarra massa petita", "section_summary": "Marcos descriu com finalment arriba a Hagen, lloga la guitarra allà per evitar riscos en el transport aeri i es troba amb una guitarra molt més petita del que esperava, gairebé com un ukelele, cosa que genera una escena còmica tenint en compte la seva alçada. També aprofita per relaxar-se i desconnectar després de la planificació." } { "start_second": 523, "end_second": 605, "section_title": "Comença el dia D: preparació amb el seu amic Sergio", "section_summary": "Ja en el divendres, Marcos explica que es lleva d’hora amb el seu amic Sergio, que fa de càmera. Surt de l’hostal amb tot el material, destaca la importància de Sergio com a amic que ha confiat en ell des del primer moment i posa en valor el suport en els inicis d’un projecte musical." } { "start_second": 605, "end_second": 714, "section_title": "Gravació del primer vídeo a Hagen i reacció del públic", "section_summary": "Relaten la cursa des de l’apartament fins al centre de Hagen per trobar un lloc on gravar el primer vídeo, el poc marge per repetir preses i com, en començar a tocar amb la guitarra petita, la gent comença a agrupar-se pensant que pot ser un programa de ràdio o televisió. Marcos explica els nervis d’actuar davant de gent que no entén l’idioma però que observa amb curiositat." } { "start_second": 714, "end_second": 845, "section_title": "Cursa cap a l’estació i descobriment dels bitllets al tren", "section_summary": "Després de gravar el vídeo, tornen corrent a l’estació amb l’objectiu d’agafar el tren següent. Fan cua per comprar els bitllets amb el temps molt just fins que un treballador els diu que els poden comprar directament al tren, cosa que provoca una nova corredissa per pujar a temps i continuar la gira." } { "start_second": 845, "end_second": 947, "section_title": "Segona parada: gravació exprés a l’estació de Lieja", "section_summary": "Ja a Lieja, Bèlgica, Marcos explica que només tenen uns 45 minuts entre trens. Decideixen no allunyar-se gaire, fan uns 100 metres fora de l’estació i graven ràpidament el vídeo perquè ja compti com a actuació en el segon país. Destaca la bellesa arquitectònica de l’estació Liège-Guillemins i com això donarà força visual al vídeo." } { "start_second": 947, "end_second": 1042, "section_title": "Tercera parada: Maastricht i el pont abatible", "section_summary": "Arribats a Maastricht, als Països Baixos, disposen d’una mica més de temps (aproximadament una hora i vint) per gravar. Fan contingut per a xarxes socials i el vídeo principal sobre un pont abatible que s’aixeca i baixa amb el pas de les embarcacions, aprofitant l’instant en què el pont és transitable per tocar la cançó. Marcos comenta que aquesta experiència forma part d’una minisèrie de quatre capítols sobre la gira en 24 hores." } { "start_second": 1042, "end_second": 1118, "section_title": "Retorn cap a Tarragona i nervis pel retard de l’avió", "section_summary": "En acabar la gira per les tres ciutats, Marcos i Sergio se separen: Sergio marxa cap a un altre aeroport camí de Portugal (on fa l’Erasmus) i Marcos viatja cap a Amsterdam per agafar el vol a Barcelona. L’avió arriba amb retard d’uns 20 minuts, cosa que li genera molta angoixa per por de no arribar al concert, però finalment tot quadra i pot arribar a temps a Tarragona." } { "start_second": 1118, "end_second": 1204, "section_title": "Concert al Bar 12 Topos i rebuda familiar", "section_summary": "Marcos descriu l’arribada al Bar 12 Topos, on el rep la seva família i els amics. La primera abraçada és per a la seva mare. Explica que el concert va ser molt especial i emotiu. Sílvia comenta que no hi va poder ser i pregunta si algú el va gravar; Marcos confirma que té vídeos, però aquell dia el correu falla i no els poden mostrar al programa." } { "start_second": 1204, "end_second": 1228, "section_title": "Reflexió final i promesa de més música", "section_summary": "Sílvia fa broma sobre la ‘taquicàrdia’ que suposa una gira de quatre països en un dia i proposa que la propera sigui amb més calma (quatre dies, quatre països). Marcos assegura que això és només l’inici d’una etapa molt bonica, anuncia que hi haurà molta més música i que li encantaria tornar al programa per presentar noves cançons i ensenyar els vídeos i sorpreses que van quedar pendents d’explicar." }],"interlocutors":["Sílvia (locutora)","Marcos Bram"],"tags":["Tarragona Ràdio","Fans de Tarragona","Marcos Bram","Watsis","gira musical","viatge en tren","Düsseldorf","Hagen","Lieja","Maastricht","Amsterdam","Bar 12 Topos","música en directe","videoclip","xarxes socials","inici de carrera musical","amistat","família","Tarragona","concert"]}**Note**: The JSON content is provided in a markdown code block using the `GPTInsights` format. To use this data programmatically, extract the JSON object from the code block. Other Formats TS Schema EpisodeSection { start_second: number; end_second: number; section_title: string; section_summary: string; } GPTInsights { title: string; summary: string; interlocutors: string[]; tags: string[]; sections: EpisodeSection[]; }**Example (valid for the schema):**json {
Mi Rollo Es El Rock, una hora de bona vibra amb guitarres potents de fons. Un clàssic de les ones tarragonines, en antena des de 2002 de la mà d´en Pae. Cada dilluns a les 8 del vespre a Tarragona Ràdio
Resum del contingut 1. Context del programa Tram final del programa Arran de Mar a Tarragona Ràdio, dilluns 17 de novembre de 2025. El conductor tanca la secció sobre ciclisme i introdueix un tema de medi marí i canvi climàtic. 2. Descobriment d’una medusa tropical a Almeria Es presenta la investigadora Macarena Marambio de l’Institut de Ciències del Mar. Parlen de la medusa Cassiopeia andromeda, coneguda com a medusa invertida perquè: Viu “del revés” al fons marí, amb els tentacles cap amunt. Té poca mobilitat a la columna d’aigua i habita sobretot zones costaneres poc profundes. "La especie es Cassiopeia andrómeda, pero que es comúnmente conocida como la medusa invertida." 3. Origen i expansió al Mediterrani És una espècie tropical del Indo-Pacífic. Va entrar al Mediterrani per la via del Mar Roig, a través del Canal de Suez. Ja fa bastants anys que és present a la conca mediterrània, sobretot a la conca oriental. A la conca occidental els registres eren escassos (Itàlia i alguna foto puntual a Espanya) i faltava confirmació genètica. Aquest treball suposa la primera confirmació genètica a Espanya i, a més, amb centenars d’individus detectats. 4. Paper clau de la Ciència Ciutadana La detecció no la fa un equip científic directament, sinó un centre de busseig d’Almeria (Aquatour). Les persones que hi bussegen: Formen part de la plataforma Observadors del Mar. Graven un vídeo de la medusa, el fan arribar a l’equip Alerta Meduses. Recol·lecten mostres per a l’anàlisi genètica. La investigadora destaca que és un treball en equip entre científics i ciutadania. "Sin ellos no habríamos tenido ni el primer reporte ni las muestras." El centre de busseig porta més d’un any monitoritzant la població per veure’n la distribució i evolució. 5. Com arriba i s’estableix aquesta espècie El canvi climàtic i l’augment de la temperatura del mar creen un ambient més idoni per a la seva reproducció i establiment. Com que la medusa té poca capacitat de desplaçament, la hipòtesi principal és que arriba: Com a biofouling (incrustacions) a casc de vaixells. En forma de pòlip, similar a una anemona que s’adhereix a superfícies. A Almeria: S’han trobat individus de totes les mides, cosa que indica reproducció activa. La medusa amplia el seu rang dins del port d’Almeria. Es considera que s’hi ha establert clarament. 6. Capacitat invasora i adaptació Es tracta d’una espècie amb característiques típiques d’espècie invasora: Gran capacitat d’adaptació a diferents temperatures i salinitats. Flexibilitat alimentària segons el menjar disponible. En general, les meduses ja són organismes molt adaptatius, i aquesta espècie encara més. Es remarca la importància d’: Observar i reportar qualsevol espècie o fenomen marí inusual. Utilitzar plataformes com Observadors del Mar per fer seguiment de canvis lligats al canvi climàtic. 7. Riscos per a les persones La Cassiopeia andromeda és moderadament urticant: No és de les meduses més perilloses del Mediterrani. Pot provocar reaccions cutànies notables en moltes persones que hi tenen contacte. 8. Impacte ecològic i espècie invasora L’impacte depèn molt del tipus d’hàbitat: En un port, que és ja una zona molt impactada, l’efecte addicional pot ser relativament limitat. Si l’espècie entra en zones més ben conservades, pot: Desplaçar espècies locals. Competir pels recursos i l’espai. En general, amb les espècies invasores cal: Vigilància continuada. Avaluar l’impacte real sobre les comunitats locals. 9. Tropicalització del Mediterrani El cas d’aquesta medusa s’emmarca en un fenomen més ampli: La tropicalització del Mediterrani, és a dir, l’arribada i establiment d’espècies d’origen tropical. Ja està ben documentat en peixos i altres organismes. L’augment de temperatura i les vies d’entrada (Canal de Suez) faciliten que espècies no pròpies de la zona es puguin instal·lar i expandir. 10. Com afrontar el repte Controlar la temperatura del mar és molt difícil a escala local. La investigadora subratlla que la millor estratègia és: Conservar i protegir al màxim els ecosistemes naturals. Reduir impactes humans (sobrepesca, arrossegament, contaminació). Crear i reforçar àrees marines protegides que funcionin com a tampó. En lloc de centrar-se només en “eliminar” l’espècie nova (cosa molt complexa i poc exitosa en el mar), cal: Enfortir la resiliència dels ecosistemes locals. Monitoritzar l’evolució de la invasió i mitigar els impactes sobre espècies i comunitats locals. "Erradicar una especie invasora es muy complejo... Lo que sí se puede hacer es un control." 11. Seguiment i possibles mesures futures Ara mateix l’estratègia principal és: Monitoritzar l’expansió de la medusa al port i zones adjacents. Vigilar que la reproducció no es dispari ni s’estengui massa més enllà. Si es detecta que sobrepassa certs llindars d’abundància o d’impacte: Caldrà coordinar-se amb les administracions per valorar possibles mesures de gestió o control. Fins ara, els intents d’erradicar espècies marines invasores han tingut poc èxit; per això es prioritza: Control, seguiment i mitigació dels impactes. 12. Tancament del programa i falques El programa Arran de Mar es tanca recordant l’horari d’emissió (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) i acomiadant l’audiència. S’escolta la careta del programa, amb una lletra metafòrica sobre el mar i l’amor. Posteriorment s’emet una sèrie d’anuncis i falques institucionals: Promoció del Moll de Costa com a espai cultural del Port de Tarragona. Anunci d’Obramat sobre solucions de calefacció. Presentació de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i la seva recerca en sostenibilitat i descarbonització. Promoció del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa. Informació d’Ematsa sobre obres de millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja. Tancament amb una falca comercial de Tarragona Ràdio oferint serveis publicitaris per fer créixer negocis el 2025. 13. Idees clau Cassiopeia andromeda és una medusa tropical invasora que s’ha establert en gran nombre al port d’Almeria. La detecció i confirmació ha estat possible gràcies a la Ciència Ciutadana i a la col·laboració amb un centre de busseig local. El cas exemplifica la tropicalització del Mediterrani vinculada al canvi climàtic. Les estratègies de resposta se centren en la monitorització, la conservació d’ecosistemes i el control dels impactes, més que no pas en una erradicació, que és molt difícil en el medi marí.
1. Introducció del programa El programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio obre la setmana presentant dos blocs principals: • Entrevista amb Marcos Brown, músic que ha fet una "gira" internacional en 24 hores per presentar el seu primer senzill What Dis. • Especial 25 anys del Sona 9, amb el periodista musical Jordi Sogranyes, repassant la història del concurs i la participació de grups del Camp de Tarragona. 2. L’aventura de 24 hores de Marcos Brown 2.1. Context i punt de partida • Marcos Brown torna als Estudis de Tarragona Ràdio per explicar la seva aventura de presentar el senzill What Dis en tres ciutats europees en 24 hores. • El projecte neix com una bogeria molt planificada al mil·límetre, amb final de ruta a Tarragona, concretament al Bar 12 Topos. "Això acaba de començar i realment és un inici d'una etapa molt xula" (Marcos Brown) 2.2. Vol barat i primer caos amb trens a Alemanya • Dijous de matinada surt amb avió de Barcelona (6:10 h) cap a Düsseldorf, aprofitant els vols més barats encara que siguin molt d’hora. • Arribat a Alemanya, ha d’anar en tren cap a Hagen, però: Té problemes amb l’idioma ("jo i l'alemany no som molt amics"). Pensava que anava al tren correcte, però es desvia cap a la zona de Colònia, direcció frontera amb Holanda/Bèlgica. • Quan veu al panell “Colònia”, comprova el trajecte amb el mòbil i descobreix que s’ha passat d’estació: Baixa a corre-cuita. Fa canvi de tren i finalment arriba a Hagen. • A Hagen: Recull una guitarra llogada (més tipus ukelele que guitarra gran). S’hi està el dijous per adaptar-se a la ciutat, fer una mica de turisme i desconnectar de l’estrès de la preparació. 2.3. Divendres: la gira en 24 hores per tres països 2.3.1. Primera parada: Hagen (Alemanya) • Divendres a les 7 del matí, Marcos i el seu amic Sergio (càmera i acompanyant) surten de l’hostal carregats amb equip de gravació. • Objectiu: gravar un vídeo tocant el tema al centre de la ciutat abans d’agafar el tren. • Característiques del rodatge: Uns 25 minuts corrent fins al centre des de l’allotjament. Escullen un punt cèntric per gravar. La gent comença a agrupar-se al voltant, intrigada per aquell noi cantant en anglès amb guitarra petita, com si fos un programa de ràdio o televisió. • Fan poques preses (2–3 màxim) per falta de temps: no hi ha marge per repetir. • Després tornen corrent cap a l’estació per agafar el tren següent. 2.3.2. Segona parada: Lieja (Bèlgica) • Surten de Hagen amb tren cap a Lieja (Liège), segon país de la ruta. • A Lieja el temps és encara més ajustat: Només uns 45 minuts entre l’arribada del tren i la sortida del següent. Decideixen gravar molt a prop de l’estació (100 metres) perquè igualment “compta com a país”. • Escenari escollit: L’estació Liège-Guillemins, un espai molt estètic amb una arquitectura d’arcs espectaculars. Graven ràpidament el vídeo, tornen a l’interior de l’estació i pugen al següent tren a temps. 2.3.3. Tercera parada: Maastricht (Països Baixos) • Tercera parada: Maastricht, ja a Holanda. • Aquí disposen d’una mica més de marge (uns 80 minuts aproximadament), que permet: Gravacions per a xarxes socials. Tria més acurada d’escenaris. • Pels vídeos de la minigira (sèrie de quatre capítols a xarxes sobre la gira en 24 hores), enregistren: Escenes en un pont llevadís que s’obre i tanca per deixar passar embarcacions. Aprofiten els moments en què el pont és abaixat per gravar la cançó. 2.4. Tornada i concert a Tarragona • Des de Maastricht: En Sergio marxa a un altre aeroport (va cap a Portugal, on fa un Erasmus). Marcos agafa un tren cap a Amsterdam i des d’allà avió cap a Barcelona. • L’avió surt amb uns 20 minuts de retard, que li genera nova angoixa per l’horari del concert final. • Tot i els retards, arriba a temps a Barcelona i després a Tarragona per actuar al Bar 12 Topos: L’esperen família, amics i seguidors. Primera abraçada: a la seva mare. El concert es descriu com “molt, molt bonic” i molt especial. • Hi ha vídeos del concert, però aquell dia hi ha problemes tècnics amb el correu electrònic i no els poden ensenyar al programa. • Marcos anuncia que: Publicarà més vídeos de la gira i del tema What Dis. Té previst treure més música i que això només és el començament d’una nova etapa artística. 3. Especial 25 anys del Sona 9 amb Jordi Sogranyes 3.1. Introducció i festa del 25è aniversari • En el segon bloc entra en directe Jordi Sogranyes, col·laborador habitual del programa i responsable de la secció de píndoles del retrovisor musical. • Motiu de la seva presència en directe: Celebrar els 25 anys del Sona 9. Anunciar la festa del 25è aniversari del concurs: Lloc: antiga Fàbrica Damm de Barcelona. Dia: dijous de la mateixa setmana del programa. Hora: a partir de les 19 h. • Hi participaran molts exconcursants, entre d’altres: Anímic, Gadegan (de Cambrils), Eloi Durán (de Tarragona) i més noms destacats de l’escena catalana. 3.2. Primera generació: Tarambanda i el primer preliminar a Tarragona 3.2.1. El record de Tarambanda • Es recupera la memòria del primer preliminar del Sona 9 a Tarragona (20 de juny de 2001), a la Sala Metropol / Macaria de la ciutat. • Hi van actuar: Tarambanda Els Tres Set de Bar Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata • Testimoni de Toni Martínez (guitarrista de Tarambanda): Situa la participació el 2001, a la primera edició del Sona 9. Ho recorda com una etapa molt emocionant i plena d’energia juvenil. Expliquen que tenien una colla de fans que els seguia arreu, cosa que feia que els concerts fossin molt vius. • Claus del seu “èxit” intern al concurs, segons en Toni: Bones cançons pop de l’Eduard Soler, amb melodies enganxoses i lletres ben treballades. El magnetisme escènic d’Anna Cosell, la cantant. "La gent ens engrescava a nosaltres, nosaltres ens engrescàvem entre nosaltres" (Toni Martínez) 3.2.2. La final a Vic i el llegat • Tarambanda arriba a la final del Sona 9 a Vic, en una nit freda i amb poc públic però “amb tota la gent que hi havia de ser”. • Formació de Tarambanda en aquella etapa: Anna Cosell – veu Eduard Soler – baix i compositor Jaume Martínez – teclats (després als Feny array) Dani Catena – bateria (després amb Els Catarres) i procedent de Tarragona Oriol Oliver – guitarra • Repertori aproximat de la final: Tempesta (tema icònic del grup) Fira Improvisant Farola • Gravació i memòria física: Van enregistrar una maqueta als estudis Tívoli amb en Jesús Rovira (Lax’n’Busto). El material circula en CD en algunes cases de fans; no és un catàleg fàcilment accessible. • Reflexió de Toni Martínez amb els anys: Creu que avui, amb més maduresa, haurien gaudit encara més de l’experiència. Considera aquella nit i aquella època com un record molt bonic i compartit per tots els membres. 3.3. Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata: espectacle i autoparòdia • S’escolten declaracions d’Ariel Santa Maria, que recorda la seva participació al Sona 9 d’una manera molt caricaturesca i plena d’humor. • Punts destacats del seu relat: Admet irònicament que anava “molt borratxo, molt drogat” però que encara així ho recorda. Va ser la primera vegada que va tocar la bateria en directe amb la banda del Pere Mata. Es queixa que amb altres bandes no hi havia manera de quallar i que al Sona 9 “es van colar”. • Anècdotes del concert: Volia trencar una guitarra de manera espectacular davant les càmeres de TV3 i Canal 33, però el terra i la paret de fusta no li permetien fer-ho amb facilitat. Explica com ell i la banda estaven molt nerviosos, però també molt “passats de voltes”, en un esperit molt rockstar. Recorda errors en directe (una cançó començada en un altre to) que van haver de repetir. • Impacte mediàtic: El programa del Sona 9 es va emetre al Canal 33, i Ariel va gravar aquella emissió en vídeo (VHS), amb intenció de digitalitzar-la i pujar-la a YouTube. D’aquí li va arribar el sobrenom de “el crac del Sona 9”. • Situació actual d’Ariel: Continua fent música, tot i que pràcticament només li queda un membre a la banda (el Canyi). Treballa en un nou disc titulat “Gaudim Reus”, continuació del seu univers de cançons satíriques i locals. Manté la idea que, si torna a la política municipal, ho farà per optar directament a l’alcaldia i a la majoria absoluta. 3.4. Busquenbaix / Ànimes i l’escena de Ponent • Es recorda el preliminar del Sona 9 a Lleida, al River Café, el 13 de juny de 2001. • Allà hi van actuar: Busquenbaix Fly Angelot Les Ànimes, banda de la Vilella (Priorat). • Testimoni de membres de les Ànimes: Recorden nervis, expectació i ganes de participar i guanyar. Venien d’haver gravat una maqueta amb Jesús Rovira (Lax’n’Busto), on hi havia temes com Sense estels, Compte temps i Superstar. Amb els anys han tingut diferents etapes i molts canvis de cantant (4 o 5), però continuen actius en format de rock. La cantant actual és Bàrbara Flores, de Valls. Expliquen també una mala experiència recent: en un concert a Figueres a un membre li cau la torre de llums al damunt i el grup ha de frenar l’activitat un temps. 3.5. La victòria d’Eloi Durán (2023) • Es dona veu a Eloi Durán, artista tarragoní guanyador del Sona 9 2023. • Records del concurs: Destaca que el Sona 9 no és només tocar en directe; hi ha proves creatives que el fan diferent d’altres concursos. Una de les proves era musicar un poema: ell va musicar el poema “El cercle”. A la final recorda haver interpretat cançons com Pluja i Llum, entre d’altres (un total d’unes 5 peces). • Equip i producció: Va participar amb el productor Pau Vinyals, amb qui treballa habitualment i amb qui va produir i portar al directe les peces presentades. • Després de guanyar: El premi li permet fer un disc, gravar-lo i girar-lo. El 2025 el dedica a recol·locar coses a lloc, descansar i fer nova música amb més calma. Reflexiona sobre quin tipus d’artista vol ser, quin ritme de treball vol tenir i com funcionen les coses a la indústria. Eloi explica que el primer disc va ser molt ràpid, i que ara prefereix anar "una mica més a poc a poc" perquè el procés sigui més coherent amb qui és. 3.6. Pep Blay: jurat, memòria del Sona 9 i pedagogia • Intervé Pep Blay, periodista i escriptor, que va formar part del jurat del Sona 9 des de la Televisió de Catalunya. • Records principals: El Sona 9 va començar com una aposta molt improvisada i de butxaca, amb molta il·lusió i incertesa sobre com funcionaria. Hi havia una gran connexió entre jurat i músics, i es vivia com una aventura compartida. • Filosofia del jurat: Es premiava sobretot la personalitat de la proposta, més que la tècnica. Es volia ajudar grups de tot el territori: Tarragona, Reus, Valls, Ponent, Girona… El concurs va permetre que bandes de comarques es sentissin en igualtat de condicions respecte els grups de Barcelona per donar-se a conèixer. • Records concrets: Diu que Tarambanda va fer molt bon paper i que era un grup original que hauria merescut continuar més anys. Considera Ariel Santa Maria un dels grans descobriments com a “home espectacle” del Sona 9. El programa 3XL.9 (Canal 33) cobria tota aquesta escena, amb reportatges arreu del país. Destaca la figura de Jordi Sogranyes com a “caràcter del Sona 9”, ja que anava a tots els concerts i se li va reconèixer aquesta fidelitat. • Situació actual de Pep Blay: Ara és professor de català a 3r i 4t d’ESO i utilitza molta música i material audiovisual per ensenyar. Això li dóna estabilitat per dedicar temps a escriure llibres, després d’una etapa com a guionista del programa 3XL.9 i d’altres projectes. 3.7. Tancament de l’especial i invitació a la festa • Sílvia comenta que habitualment rep les píndoles de Jordi Sogranyes en format gravat, però que avui l’ha tingut en directe per aquest especial. • Es tanca recordant: La festa del 25è aniversari del Sona 9 a l’antiga Fàbrica Damm. El concert dels Gadegan, entre altres propostes, com a part del cartell. • Jordi marxa dient que volia ser-hi per anunciar aquest esdeveniment, i s’acomiaden fins la setmana següent. 4. Idees clau del podcast 4.1. Sobre la gira de Marcos Brown • Gira relampag de presentació d’un senzill en tres països en 24 hores. • Combinació de planificació extrema i caos real (errors de tren, retards d’avió, presses constants). • Ús estratègic de vídeos per a xarxes socials per donar visibilitat al projecte. • Final emocionant a Tarragona, amb el concert al Bar 12 Topos i la presència de família i amics. 4.2. Sobre el Sona 9 • El Sona 9 ha estat durant 25 anys un motor de descobriment de noves propostes musicals catalanes. • Ha jugat un paper clau per a grups i artistes del Camp de Tarragona (Tarambanda, Ànimes, Eloi Durán, Ariel Santa Maria...). • El concurs ha funcionat com a espai d’igualtat territorial, permetent a bandes de fora de Barcelona tenir visibilitat i opcions reals. • Ha generat un ecosistema de memòries, anècdotes i trajectòries que segueixen vives avui en dia, tant en la música com en la pedagogia i la divulgació cultural. 5. Glossari intern de noms i conceptes destacats del programa (No és el glossari proporcionat, sinó un petit recull dels noms que apareixen al podcast) 5.1. Persones • Marcos Brown – Músic, protagonista de la gira en 24 hores amb el senzill What Dis. • Sílvia – Presentadora del programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio. • Jordi Sogranyes – Periodista musical, col·laborador fix del programa, especialista en el Sona 9. • Sergio – Amic i càmera de Marcos Brown durant la gira. • Toni Martínez – Guitarrista de Tarambanda. • Anna Cosell – Cantant de Tarambanda. • Eduard Soler – Baixista i compositor de Tarambanda. • Dani Catena – Bateria (Tarambanda, després Els Catarres). • Ariel Santa Maria – Músic, showman i ex-candidat polític, protagonista d’episodis mítics al Sona 9. • Pep Blay – Periodista, jurat del Sona 9, guionista de TV i actual professor. • Eloi Durán – Cantautor tarragoní, guanyador del Sona 9 2023. • Pau Vinyals – Productor musical i col·laborador d’Eloi Durán. 5.2. Grups i espais • Tarambanda – Grup pop de Valls, participants destacats a la primera edició del Sona 9. • Les Ànimes – Banda de rock de la Vilella. • Gadegan – Grup de Cambrils, participants i actuants a la festa del 25è aniversari. • Bar 12 Topos – Local on finalitza la gira de Marcos Brown a Tarragona. • Antiga Fàbrica Damm – Espai de Barcelona on se celebra la festa dels 25 anys del Sona 9. 6. Estructura temporal dels continguts A continuació, un esquema dels grans blocs del podcast amb els seus temps: • 0–46 s – Indicatiu del programa i entrada a Fans de Tarragona. • 46–145 s – Presentació general del programa: Marcos Brown + Especial Sona 9. • 145–258 s – Música d’entrada i transició cap a l’entrevista amb Marcos Brown. • 258–1386 s – Bloc Marcos Brown: viatge, anècdotes, trens, gravacions i concert al Bar 12 Topos. • 1420–1544 s – Tema musical i tancament del bloc de Marcos Brown. • 1544–1602 s – Indicatiu de Fans de Tarragona i entrada al bloc Sona 9. • 1575–1629 s – Presentació de Jordi Sogranyes i context del 25è aniversari del Sona 9. • 1695–1965 s – Tarambanda: testimoni de Toni Martínez i record de la final a Vic. • 1997–2287 s – Ariel Santa Maria: anècdotes, guitarra trencada, Canal 33 i situació actual. • 2306–2474 s – Les Ànimes: records del preliminar de Lleida i evolució del grup. • 2474–2642 s – Eloi Durán: experiència com a guanyador del Sona 9 2023. • 2642–2952 s – Pep Blay: mirada global al Sona 9, filosofia del jurat i impacte territorial. • 2952–2973 s – Tancament amb Jordi Sogranyes i recordatori de la festa del 25è aniversari.
Resum general Contingut principal: Entrevista sobre la presència de microplàstics a l’aigua de l’aixeta i a l’aigua embotellada, centrada en estudis fets a l’àrea metropolitana de Barcelona i extrapolables a Tarragona i a la resta d’Europa. Estat del trànsit Esment inicial al Servei Català de Trànsit: Accident a l’AP-7 a l’altura de Barberà del Vallès. Dos carrils tallats en sentit sud (cap a Sant Cugat, El Papiol, Tarragona). Uns 4 km de cues entre Santa Perpètua i Barberà. Resta de la xarxa viària: circulació tranquil·la. Qualitat de l’aigua de l’aixeta "Podem afirmar que la qualitat de l'aigua de l'aixeta és bona o molt bona? — Sense cap dubte." La qualitat de l’aigua de l’aixeta a l’àrea metropolitana de Barcelona és bona o molt bona. Els resultats s’obtenen analitzant: Dues grans dessalinitzadores. Dues plantes potabilitzadores. Es considera que els resultats són extrapolables a: La planta del CAT que subministra aigua a Tarragona. Altres punts de Catalunya, de l’Estat i d’Europa amb tecnologies similars. Dessalinitzadores vs potabilitzadores Diferències de procés Les plantes tenen processos interns diferents: Tipus de filtratge. Tipus de tractament aplicat a l’aigua. A les dessalinitzadores: Els nivells de microplàstics a l’entrada poden ser molt elevats. Després del procés d’osmosi, els microplàstics s’eliminen gairebé completament. Després es fa la remineralització (reincorporar sals minerals) per fer l’aigua bevible. Eficiència d’eliminació de microplàstics Percentatges d’eliminació de microplàstics: Entre el 85% i el 95% en general. Una planta concreta arriba fins al 99,5% d’eliminació. Això significa que: De cada 100 microplàstics, se n’eliminen 99. Punts de reincorporació de microplàstics Tot i la gran eficiència, hi ha punts concrets del procés on els microplàstics poden tornar a aparèixer: Remineralització a les dessalinitzadores: Quan s’hi afegeixen sals minerals i reactius, aquests poden aportar nous microplàstics. Recirculació de filtres: Els filtres que retenen microplàstics, per fer més sostenible el procés, es rentegen i es recirculen. Aquesta recirculació pot reintroduir microplàstics a la planta i reduir l’eficiència global. Tot i això, el disseny de les plantes i la capacitat de filtratge fa que el resultat final sigui una aigua amb molt pocs microplàstics a l’aixeta. Origen dels microplàstics a l’aigua L’aigua que entra a les plantes de tractament pot tenir nivells molt diferents de microplàstics segons la font: Riu Llobregat: Fins a 4 microplàstics per litre a l’entrada de la planta. Riu amb forta pressió antròpica (ús humà intensiu, abocament d’aigües residuals, etc.). Embassaments: Presenten 10 vegades menys microplàstics que el Llobregat. Aigües més tranquil·les i netes, més fàcils de tractar. Principals fonts de microplàstics La major part dels microplàstics detectats són en forma de fibres tèxtils. Origen principal: Rentadores domèstiques: Rentat de roba amb teixits sintètics (plàstic). Les fibres passen a les depuradores d’aigües residuals. D’aquí, arriben als rius i al mar. Quan es capta aigua d’aquests rius per potabilitzar-la, hi trobem microplàstics. Aigua de l’aixeta vs aigua embotellada "Pel tema de microplàstics, l'aigua de la ixeta és molt millor opció que les aigües embotellades." Quantitats comparades Aigua de l’aixeta: Per trobar un sol microplàstic, caldria analitzar entre 10 i 20 litres. Aigua embotellada: En 1 litre, ja s’hi poden trobar 5 o 6 microplàstics. Implicacions per al consum diari Si una persona beu 1–2 litres d’aigua embotellada al dia, durant tot l’any: Ingerirà molts més microplàstics que si aquesta mateixa quantitat fos d’aigua de l’aixeta. Conclusió clara: L’aigua de l’aixeta és una opció molt més segura en termes de microplàstics que l’aigua embotellada. Control de qualitat i paràmetres analitzats A les plantes potabilitzadores i depuradores: Cada dia s’hi analitzen molts paràmetres de qualitat de l’aigua. Tot i que els microplàstics no s’analitzen de manera rutinària, l’estudi demostra que: Les tecnologies actuals els eliminen molt eficientment. El control global de qualitat és molt més estricte que en el cas de l’aigua embotellada. Millores possibles al sistema L’estudi també identifica àrees de millora: Reduir la reincorporació de microplàstics: Tractar prèviament les aigües de rentat dels filtres amb un filtratge addicional. Revisar els reactius i sals usats en la remineralització perquè siguin: De millor qualitat. Amb menys contingut de microplàstics. Objectiu final: Que a l’aixeta arribin encara menys microplàstics dels ja molt pocs que s’hi detecten actualment. Extrapolació dels resultats a Catalunya i Europa La tecnologia de tractament d’aigua potable emprada a: Barcelona, Tarragona, altres punts de Catalunya, la resta de l’Estat i Europa, és molt similar. Per tant: Els bons resultats obtinguts a l’àrea de Barcelona són extrapolables a: L’aigua de l’aixeta de Tarragona. Altres zones amb plantes equiparables. Missatge final Podem beure aigua de l’aixeta amb tranquil·litat, almenys pel que fa als microplàstics. L’aigua de l’aixeta és: Més controlada, Més segura, I amb menys microplàstics que l’aigua embotellada. Tot i això, hi ha marge de millora en el disseny de plantes i en alguns punts del procés per minimitzar encara més la presència de microplàstics.
Panorama general de l’episodi L’episodi d’Arran de Mar recorre l’actualitat marítima de la costa catalana i combina informació pesquera, medi ambient, turisme, cultura i ciència. Al llarg de dues hores passen de les notícies diàries a entrevistes de fons i seccions especialitzades. 1. Obertura i tertúlia distesa Xerrada inicial de l’equip • Presentació de l’equip d’Arran de Mar des de Tarragona Ràdio i les emissores associades. • Conversa desenfadada sobre l’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026 i la mania de planificar amb massa antelació (entrades per concerts, reserves d’hotel, etc.). • Debat irònic sobre el fenomen social de les entrades d’“últim concert” (Oques Grasses): - Postureig i necessitat de poder dir «jo hi era». - Preus de revenda i «on arriba l’estupidesa humana». - Diferència entre qui hi va per moda i qui hi va per autèntica afició o per compartir-ho en família. "Encara que t’importi una fava el concert, com que és l’últim, has de comprar una entrada per dir: jo hi era." 2. Bloc informatiu de costa catalana 2.1. Pesca i regulacions europees Tonyina vermella a l’Escala • Comuns visiten el port de l’Escala per exercir d’interlocutors al Congrés dels Diputats davant la problemàtica de la pesca de tonyina vermella. • Els pescadors denuncien: - Efecte sobre altres espècies (la tonyina espanta el peix i dificulta la feina). - Normativa molt estricta: quota global d’uns 20.000 tones/any fixada per la ICCAT. - Les captures accidentals de la flota d’encerclament no es compten dins la quota, però els afecten igual. Final de la veda d’arrossegament a Palamós • Acaba la segona aturada biològica de l’any per a la flota d’arrossegament de Palamós. • Mesures de sostenibilitat del Pla de Gestió de la Gamba (des del 2013): - Dies de feina reduïts de 170 a 150 dies/any. - Quota de gamba vermella: de 90 a 70 tones. • Conseqüències per a la flota: - A moltes barques només els queden 15–20 dies de feina fins a final d’any. - Gran incertesa per repartir aquests dies (Nadal, mala mar, mal temps…). - La quota de gamba ja és exhaurida per la major part de la flota. • Sector i Generalitat pressionen la UE per flexibilitzar la regulació, al·legant millora dels caladors. Pressió a Brussel·les pels dies de pesca • El ministre espanyol Lluís Planes demana a la Comissió Europea més dies de pesca per al Mediterrani aquest mateix any, per cobrir la demanda de gamba vermella per Nadal. • Cita il·lustrativa: "Gato negro, gato blanco, que cace ratones" – qualsevol fórmula és bona si permet sumar dies de mar. • Actualment: - Topall de 130 jornades de pesca l’any 2025. - Bona part de la flota catalana ja ha esgotat el límit. 2.2. Turisme i producte local: Expo Cítric a Alcanar • Primera edició d’Expo Cítric a Alcanar: - Més de 50 expositors (agricultors, vivers, emprenedors). - Fira tècnica, gastronòmica i lúdica per revaloritzar la citricultura local. • Reivindicació de la taronja, mandarina i planter d’Alcanar com a productes de màxima qualitat mundial. • Activitats: show-cookings, degustacions, tallers infantils. • Emmarcada en les Jornades Gastronòmiques de la Clementina. 2.3. Grip aviària i bioseguretat a les granges • Augment de casos de grip aviària en aus silvestres a l’Estat i a Catalunya (primeis brots detectats al delta de l’Ebre). • El Ministeri eleva el risc de mitjà a alt i ordena el confinament de les aus de cria a l’aire lliure. • Testimoni del sector (Ous Roig): - Tancament de granges a visites. - Revisió d’horts de desinfecció i mesures de bioseguretat reforçades. - Por que un sol contacte d’una gallina amb una au silvestre obligui al sacrifici massiu de tota la granja i a controls en un radi de 3 km. • Malgrat el risc, la Federació Avícola Catalana destaca que no hi ha cap focus actiu en granges de producció a Catalunya. 2.4. Clima i adaptació a Sitges Pla Clima Sitges 2050 • Document estratègic amb 84 accions per: - Reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic. - Contribuir als ODS (aigua, inundacions, energia renovable, mobilitat sostenible, verd urbà, litoral viu). • Objectius climàtics: - −55,3% d’emissions el 2030. - Neutralitat climàtica el 2050 (−90% d’emissions). • Eixos destacats (Carme Gasulla, regidora): - Gestió del litoral i onades de calor. - Acompanyament econòmic, social i tècnic a la ciutadania vulnerable. - Concepte de justícia climàtica: qui menys recursos té és qui més pateix els efectes. • Procés participatiu: - Presentació pública a l’edifici Miramar. - Aportacions via Participa311. - Voluntat d’aprovar-lo al ple municipal a inicis d’any. 2.5. Infraestructures i conflicte al port d’Arenys Rebuig al “martell” de la bocana • El Club Nàutic d’Arenys (Carles Ubach) i el Club de Pesca Maresport rebutgen el projecte de reforma del port d’Arenys: - Construcció d’un martell i nous molls que estreten la bocana. - Preocupació per la navegabilitat i la seguretat d’entrada i sortida. - Crítica a l’impacte visual: grans vaixells en reparació (3–4 pisos d’alçada) tapant les vistes des del passeig i la platja. - Por a una reducció de biodiversitat marina als nous espais de moll. • Denúncia a la Sindicatura de Greuges, que havia demanat un estudi de navegabilitat. Malgrat això, Ports de la Generalitat continua amb el projecte executiu. Obres al passeig de la Musclera • Inici de les obres de reparació del passeig de la Musclera (Arenys): - Renovació de vorera i calçada. - Resposta a queixes veïnals per deficiències (clavegueram trencat, abocaments d’aigua bruta a la platja, enllumenat insuficient). - Treballs en dues fases per minimitzar afectacions al trànsit. 2.6. Port de Tarragona i lideratge logístic • El president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, assumeix la presidència de l’associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic. • Canvi de model: la presidència deixa de rotar només entre Port de Barcelona i Consorci de la Zona Franca, i s’hi afegeix el Port de Tarragona com a tercer actor. • Castellà subratlla l’oportunitat estratègica per al teixit logístic i empresarial tarragoní, coincidint amb un moment de transformació del port. 3. Serveis: temps, trànsit i falques 3.1. Meteo marina • Temporal de tramuntana i gregal la nit i el dimarts següent, especialment a la costa nord: - Mar de Fort amaror a mar brava. - Onades > 4 m mar endins; 1,5–2 m a la Costa Brava. - A la Costa Daurada i Barcelonina, estat de mar més moderat i entrada de xàloc. • Vent fort de tramuntana i mestral (fins a 80 km/h) a la desembocadura de l’Ebre i sud de la Costa Daurada. 3.2. Trànsit • Situació general tranquil·la, amb incidència destacada: - Accident a l’AP-7 a Barberà del Vallès (sentit sud, cap a Tarragona), amb dos carrils tallats i uns 4 km de retencions entre Santa Perpètua i Barberà. 3.3. Falques i publicitat • Diversos espots vinculats a Tarragona i al seu entorn: - Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (Moll de Costa, Port de Tarragona) amb exposicions sobre l’aigua. - Obres de millora del clavegueram a Tarragona i la Canonja (EMATSA). - Presentació de l’ICIQ (recerca química sostenible, al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV)). - Promocions d’hivern (calefacció) i oferta lúdica i gastronòmica al Port de Tarragona i al Serrallo. 4. Ciència i salut ambiental: microplàstics a l’aigua 4.1. Estudi de la URV sobre microplàstics Convidat: Joaquim Rovira, investigador del Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Resultats principals • A l’àrea metropolitana de Barcelona, beure aigua de l’aixeta comporta menys ingesta de microplàstics que beure aigua embotellada. • Eficàcia de les plantes potabilitzadores (dessalinitzadores i potabilitzadores convencionals): - Reducció de microplàstics entre 85% i 95%. - En una planta, fins al 99,5% (eliminen 99 de cada 100 microplàstics). • Comparativa d’exposició: - A l’aigua de l’aixeta: cal beure 10–20 litres per trobar 1 sol microplàstic. - A l’aigua embotellada: en 1 litre ja hi ha 5–6 microplàstics. - Tenint en compte el consum diari (1–2 litres), l’aportació de microplàstics de l’aigua embotellada és molt superior. Fonts i tipus de microplàstics • Diferències segons la font d’aigua: - Riu Llobregat (alta pressió antròpica): uns 4 microplàstics/litre a l’entrada de planta. - Aigües d’embassament: fins a 10 vegades menys microplàstics. • La major part de microplàstics detectats són fibres tèxtils: - Provenen de la bugada domèstica (teixits sintètics) que acaben a les depuradores i, posteriorment, als rius i al mar. Punts de reincorporació i millores • Encara que les plantes siguin molt eficients, hi ha punts on els microplàstics es poden reintroduir: - Remineralització a les dessalinitzadores: s’hi afegeixen sals minerals per fer l’aigua potable; aquests reactius poden contenir microplàstics. - Recirculació de filtres dins la planta, que pot tornar a posar microplàstics al circuit. • Propostes de millora: - Filtrar prèviament aigües de neteja de filtres perquè no reincorporin microplàstics. - Assegurar que els productes de remineralització tinguin menys càrrega de microplàstics. Missatge final • La qualitat de l’aigua de l’aixeta és bona o molt bona, també a zones com Tarragona (estat tecnològic similar). • Pel que fa a microplàstics, és preferible beure aigua de l’aixeta que no pas embotellada. 5. Conservació marina: projecte Life EcoRes i coralls 5.1. Alliberant coralls capturats per pescadors Convidada: Maria Montseny, responsable del projecte Life EcoRes a Vilanova i la Geltrú (coordinat per l’Institut de Ciències del Mar). Objectiu del projecte • Restaurar hàbitats de fons marí degradats al litoral català, especialment comunitats de coralls i gorgònies, espècies clau que: - Proporcionen refugi i hàbitat a peixos i crustacis. - Aporten valor ecològic i econòmic (indirectament, sostenen la pesca comercial). 5.2. Paper central dels pescadors • Les confraries de pescadors (Vilanova i altres 7 confraries de la costa) s’adhereixen al projecte. • Dinàmica de treball: - Quan els pescadors capturen accidentalment coralls i gorgònies, els porten a aquaris instal·lats a les confraries. - Els científics registren i fotografien els organismes, n’extreuen les parts mortes i els fixen a una base de substrat. - Els animals poden viure setmanes als aquaris, amb bons paràmetres d’aigua, fins que s’organitza el retorn al mar. Devolució al fons marí • Els organismes es retornen a uns 100 m de profunditat, en zones de veda pactades amb els pescadors (allà no s’hi pesca). • Tècnica de retorn: «efecte bàdminton»: - Corall/gorgònia enganxat a una base que actua com una pilota de bàdminton. - En caure, el conjunt tendeix a posar-se dret sobre el fons, amb una taxa d’èxit molt alta. • Monitoratge amb robot submarí: - S’ha comprovat que, just després del retorn i l’endemà, els organismes es mantenen en bones condicions. - Falta seguiment a més llarg termini (properes campanyes d’estiu) per avaluar supervivència i recuperació. 5.3. Resultats i reptes • Ja s’han alliberat més de 250 organismes capturats accidentalment. • Capacitat de recuperació als aquaris molt alta si s’eliminen les parts mortes. • En zones com la costa de Girona, han aparegut espècies de corall molt escasses, que obliguen a adaptar mètodes de restauració. • Es vol transferir l’experiència a altres àrees, una vegada es disposi de resultats sòlids. "Sense ells [els pescadors] no tindríem els animals. Gràcies a ells, moltes d’aquestes poblacions tenen una segona oportunitat." 6. Llibres i mar: faroners i solitud al Delta de l’Ebre 6.1. Secció de llibres mediterranis Participants: Sergi Corral i la col·laboradora Ona Vilà. 6.2. Novel·la: Mar de fora de Miquel Reverter • Escenari: Delta de l’Ebre, concretament la punta de la Banya (alfacs) i el seu far. • El poble fictici Santa Maria de Tipà està inspirat a la Ràpita (Topònim creat invertint Ràpita → Tipà a l’estil d’Espriu amb Sinera/Arenys). Argument • Protagonista: un noi que arriba a Santa Maria de Tipà perquè el pare hi fa de mestre. • Infantesa marcada per: - Solitud (fill del mestre, costa de fer amics). - Mort prematura de la mare i, més tard, del pare. - Refugi en la lectura, sobretot una Enciclopèdia que veu com el compendi de tot el saber. • Origen del faroner: - A 14 anys, orfe i sense recursos, l’alcalde li ofereix ser faroner del far de la punta de la Banya. - És un lloc aïllat i costa trobar algú que hi vulgui viure, però el noi accepta (hi veu estabilitat i ja està avesat a la solitud). • Vida al far (anys 40–50 del segle XX): - Descripció detallada de tasques del faroner: mesures meteorològiques, funcionament del far, instruments. - Només contacta amb el barquer de la Banya i un pescador que el visita de tant en tant. - La població el veu com una curiositat: turistes paguen per anar amb barca a “veure el faroner”. Temes centrals • Insularitat i aïllament: - El mar és alhora barrera i pont entre poble i far. - El faroner es converteix en figura exòtica, quasi turística. • Solitud i salut mental: - El protagonista crea un món propi basat en llibres i coneixement. - L’obsessió pel saber i l’aïllament extrem acaben afectant la seva salut mental, conduint-lo a una decisió final radical (sense spoilers). • Context històric dels fars a Espanya i del pla d’enllumenat marítim de 1847, barrejat amb ficció. 6.3. L’autor: Miquel Reverter • Escriptor rapitenc i professor d’institut. • Trajectòria de més de 20 anys, amb nombrosos premis literaris (Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre, Vila de l’Ametlla de Mar, Ciutat de Tortosa, Sebastià Joan Arbó, etc.). • Mar de fora guanya el 42è Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre i es publica a Cossetània el 2025. 7. Turisme sostenible: balanç a Riumar (Deltebre) 7.1. Temporada turística a Riumar Convidada: Lola Casanova, regidora d’enfocament turístic, sostenibilitat i platges de Deltebre. Resultats de la temporada • Ocupació a Riumar: - Més del 93% d’ocupació a l’agost. - Allotjaments per sobre dels nivells prepandèmia. - Increment respecte l’any anterior: +5% al juliol i +6% a l’agost. • Oficina de turisme: - Més de 3.500 persones ateses. - S’ofereixen rutes, informació de serveis, activitats, restauració (sense recomanacions puntuals per no discriminar establiments). Perfil de visitants • Prop del 49% són francesos (influència del càmping proper a l’oficina). • Repartiment aproximat: - 50% turisme nacional/internacional. - 29% catalans (turisme de proximitat, clau per tot l’any). • Repunt de visitants alemanys després d’anys de descens. Motivacions principals • Natura, rutes i itineraris són el primer motiu de visita. • Augment de turisme de natura i ornitològic (birdwatching): - Perfil molt sensible a la protecció de l’entorn. - Ajuda a allargar temporada més enllà de l’estiu. • Pes del turisme gastronòmic (Regió Mundial de la Gastronomia; producte de quilòmetre zero): turistes que gasten un 30% més de mitjana. 7.2. Sostenibilitat i desestacionalització Estratègia global • Missatge de marca: Deltebre, atracció natural tot l’any. • Accions per trencar l’estacionalitat: - Esdeveniments esportius: triatló, clínics esportius, campionat d’Europa de wakeboard fora de temporada. - Activitats culturals i de sensibilització ambiental a RiuMar i platges. Sostenibilitat i accessibilitat • Eixos forts a l’avaluació com a Destinació Turística Intel·ligent: - Molt bona puntuació en sostenibilitat. - Àmbits a millorar: innovació, tecnologia i accessibilitat. • Progrés a les platges: - Platja de Riumar amb bandera blava (implica complir criteris exigents d’aigua, serveis i gestió ambiental). - Implantació de platja sense fum a part de Riumar, per reduir residus i millorar salut. - Passarel·la ampla en materials reciclats per facilitar l’accés a persones amb mobilitat reduïda (cadires de rodes es poden creuar). - Oferta complementària de platges verges (bassa de l’Arena, marquesa/Punta del Fangar) per qui prefereix espais sense serveis. • Activitats d’educació ambiental: - Tallers amb infants a la platja amb materials reciclats. - Biblioplatja amb activitats culturals. Hub turístic del Carrilet • Projecte de “hub” turístic a l’avinguda Carrilet: - Mòdul prefabricat com a punt d’arribada i orientació dels visitants. - Espai amb tecnologia i recursos interactius per descobrir rutes, serveis i experiències. - Aula d’aprenentatge que recrea la vella estació del Carrilet amb realitat augmentada i audiovisuals. • Objectiu: enfortir la component tecnològica i innovadora de la destinació i millorar l’acollida. "El repte és que el turisme serveixi per millorar el que tenim, no per deixar-ho pitjor." 8. Esport: Volta Ciclista a Catalunya Femenina 8.1. Primera etapa des de Santa Susanna Convidat: Rubén Peris, president de la Volta Ciclista a Catalunya. • La Volta Femenina (segona edició) tindrà la seva primera etapa 2026 amb sortida i arribada a Santa Susanna (Maresme). • Releu simbòlic: durant anys, la Volta masculina iniciava a Calella; ara el Maresme manté el protagonisme amb la versió femenina. • Recorregut encara no definit: - Es treballa amb mapes digitals i es preveu visita sobre el terreny. - Possibilitat de passar per Arenys de Mar i colls clàssics com Collsacreu, però sense confirmació. - Cal equilibrar els perfils de les tres etapes (dificultat i quilometratge). 8.2. Impacte local i mediàtic • Tota la caravana (equips, vehicles, organització) pernoctarà a Santa Susanna → retorn econòmic directe per a l’oferta hotelera i comercial. • El dispositiu de cobertura televisiva i mediàtica serà equiparable al de la Volta masculina. • El pas de la Volta crea: - Visibilitat internacional del municipi. - Participació ciutadana (públic als carrers). "El que volem és que les proves femenines tinguin el ressò i la importància que es mereixen." 9. Notícies locals de Tarragona i eclipsi solar 9.1. Política municipal i pressupost • L’Ajuntament de Tarragona portarà el pressupost 2026 al ple del 21 de novembre per a aprovació inicial. • La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, es mostra optimista: - Negociacions avançades amb En Comú Podem i Junts. - Acord de principi amb tres consellers/es municipals no adscrits. • Serà el tercer pressupost del mandat de l’alcalde Rubén Viñuales. 9.2. Eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 • Es destaca Tarragona com a «capital catalana de l’eclipsi»: - El campanar de la Catedral de Tarragona es considera un lloc privilegiat per observar-lo. - L’eclipsi serà visible cap a les 8:30 h i durarà entre 1 i 1,5 minuts a la ciutat. • Activitat científica i divulgativa: - El juliol de 2026, Tarragona acollirà més d’un miler d’astrònoms al seu congrés anual. - El 29 d’abril de 2025 s’organitzarà una mena d’assaig general de l’eclipsi. 9.3. Crònica judicial • L’Audiència de Tarragona condemna a 18 anys de presó per assassinat l’home que va apunyalar repetidament una altra persona a Campclar (3 de març de 2024). • Fiscalia i acusació particular demanaven inicialment més de 20 anys. 10. Espècies invasores: la medusa tropical Cassiopeia andromeda 10.1. Descobriment i ciència ciutadana Convidada: Macarena Marambio, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar. • S’ha confirmat la presència establerta de la medusa tropical Cassiopeia andromeda (medusa invertida) a la costa d’Almeria. • Característiques: - Viu invertida al fons (tentacles amunt, disc oral orientat cap a la llum). - Moviment molt limitat a la columna d’aigua; no forma les típiques blooms superficials. • El cas s’ha detectat gràcies a la ciència ciutadana: - Centre de busseig local observa una gran concentració d’individus (centenars) i envia vídeos a la plataforma Observadors del Mar. - El centre col·labora activament recollint mostres per a l’anàlisi genètica. 10.2. Origen i expansió • Espècie originària de l’Indo-Pacífic, que entra al Mediterrani via canal de Suez i Mar Roig. • Ja era coneguda a la conca oriental i s’havia vist a Itàlia; a Espanya no s’havia confirmat genèticament fins ara. • Com arriba a Almeria? - Probable transport com a biofouling (pòlips incrustats al casc de vaixells). - Un cop arriba a una zona amb condicions òptimes (temperatura, aliment, salinitat), s’hi reprodueix i estableix població. 10.3. Impacte ecològic i riscos • L’augment de la temperatura del Mediterrani afavoreix espècies d’afinitats tropicals → tropicalització del Mediterrani. • En el port d’Almeria: - Ja és un ecosistema altament impactat, de manera que l’efecte addicional pot ser limitat. • Riscos potencials si s’estén a zones més conservades: - És una espècie invasora amb gran capacitat d’adaptació. - Pot competir amb espècies locals i alterar comunitats bentòniques. • Toxicitat: - Urticància moderada: pot produir lesions cutànies, tot i no ser de les més perilloses del Mediterrani. 10.4. Gestió i seguiment • Eradicar una espècie marina invasora és molt difícil, sobretot quan ja hi ha una població extensa. • Línies d’acció: - Monitoratge continu de la població (distribució, densitats, reproducció). - Coordinació amb administracions si l’expansió o l’impacte creixen. - Enfortir la protecció d’hàbitats naturals (àrees marines protegides) per reduir espai disponible per a invasores. • Crida a bussejadors i usuaris del mar: - Notificar observacions d’espècies inusuals o proliferacions anòmales via plataformes de ciència ciutadana. 11. Tancament del programa • Marina Pérez Got acomiada l’episodi recordant que Arran de Mar és «l’espai radiofònic més marítim de Catalunya» i anunciant la tornada l’endemà. • L’episodi destaca pel seu enfocament transversal: - Pesca professional i política europea. - Conservació marina (coralls, meduses invasores) i qualitat de l’aigua. - Planejament climàtic local i turisme sostenible (Delta de l’Ebre, Sitges, Riumar). - Cultura i literatura marinera (fars, insularitat, solitud). - Esport femení d’elit amb la Volta Ciclista a Catalunya Femenina. En conjunt, el podcast ofereix una visió global i actualitzada dels reptes i oportunitats que afronten el litoral català i la Mediterrània, combinant crònica diària amb anàlisi científica i cultural.
Resum general Aquest episodi de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio repassa els principals temes d’actualitat política, social, cultural, esportiva i de serveis a la ciutat i el seu entorn. Els blocs centrals són: • Pressupost municipal 2026 de Tarragona i el seu acord polític per a l’aprovació inicial. • Situació dels pescadors del Mediterrani i gestions del ministre espanyol d’Agricultura i Pesca davant la Comissió Europea. • Condemna per assassinat a Camp Clar i detalls del crim i la sentència. • Eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026, amb Tarragona com a «capital catalana de l’eclipsi» i la preparació ciutadana. • Setmana Europea de la Prevenció de Residus a la ciutat i nova Biblioteca de les Coses i Espai Bici. • Proposta de fill adoptiu per al doctor Ramon Monegal i canvis interns a Junts. • Cultura: Festival Internacional de Fotografia Scan Tarragona, intel·ligència artificial i memòria visual femenina. • 25 anys de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat i visita de la Vall de Boí. • Esports: situació del Nàstic de Tarragona, voleibol i bàsquet tarragoní. • El temps i la mobilitat: previsió meteorològica i afectacions als autobusos per obres a la Rambla Nova. Política municipal i pressupost 2026 Aprovació inicial del pressupost • El pressupost municipal de Tarragona per al 2026 es votarà al ple ordinari de divendres 21 de novembre. • La Comissió Extraordinària d’Hisenda ha acordat portar-lo al plenari, on és molt probable que s’aprovi inicialment. • Serà el tercer pressupost del govern de l’Alcalde de Tarragona Rubén Viñuales. • El PSC té un preacord amb: - Tarragona en Comú / Podem-Tarragona - Junts - Tres consellers no adscrits (Gómez, Duque i Vidal) “Ens mostrem optimistes que ara podem carrilar l’aprovació en el plenari” (Isabel Mascaró) Contingut del pressupost • Volum global: 236 milions d’euros (comptes consolidats), 1,5% més que enguany. • Inversions: 19,5 milions d’euros. • Eixos estratègics: - Millora dels serveis públics - Infraestructures urbanes - Priorització de les persones com a centre de la política municipal La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, defineix els comptes com a “realistes i pragmàtics”. Prioritats: habitatge, transport i patrimoni • Habitatge social: - 1,5 milions d’euros per compra d’habitatge - 250.000 euros per rehabilitació d’edificis • Transport públic (EMT – Empresa Municipal de Transports): - 1,8 milions per renovar i ampliar la flota d’autobusos - Modernització d’equipaments i millora de les cotxeres - Compra de 10 nous autobusos i 3 articulats • Cultura i patrimoni: - 500.000 euros per equipaments (actuacions al Teatre Metropol i Muralla) - Prop de 600.000 euros per preservar el patrimoni - 250.000 euros per a la transformació del mercat del fòrum Pesca al Mediterrani i quotes europees Gestions del ministre d’Agricultura i Pesca • El ministre espanyol Lluís Planes ha demanat a la Comissió Europea una solució ràpida perquè els pescadors del Mediterrani puguin sortir més dies a la mar aquest any. • Objectiu: cobrir la gran demanda de gamba vermella per Nadal. • Planes nega risc de desproveïment de peix o marisc, però reconeix que el sector necessita més jornades de pesca. “Busquemos una fórmula que nos permita que nuestra flota pueda disponer de más días a final de este año… gato negro, gato blanco, que cace ratones.” Quotes i possibles canvis • Les quotes pesqueres de 2025 fixades per la Comissió Europea donen 130 jornades màximes de treball als pescadors del Mediterrani. • Una part important del sector català ja ha esgotat aquests dies. • El comissari europeu de pesca, Costes Cadis, ha anunciat que s’estan treballant fórmules tècniques per permetre dies addicionals abans del període nadalenc. Crònica judicial: assassinat a Camp Clar Condemna de 18 anys de presó • L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 18 anys de presó un home per un delicte d’assassinat. • Els fets van tenir lloc a Camp Clar el 3 de març de 2024, quan el condemnat va apunyalar diverses vegades la víctima. • La Fiscalia i l’acusació particular demanaven inicialment més de 20 anys. • La sentència també inclou: - 5 anys de llibertat vigilada - Prohibició de comunicar-se o acostar-se als familiars de la víctima durant 25 anys - Indemnització de 50.000 euros per a cadascun dels tres germans i la mare del difunt Detall dels fets • 2 de març de 2024: discuteixen a la plaça Ponent de Tarragona. - La discussió puja de to i la víctima colpeja l’acusat, que cau a terra. - L’acusat fuig i va a buscar el seu germà amb la intenció de tornar a trobar la víctima. - A dos homes els diu: “Si el trobo, me’l carrego.” • 3 de març de 2024: localitza la víctima a l’exterior d’un locutori a la Rambla de Ponent. - L’ataca per sorpresa amb un ganivet al costat esquerre i li causa dues ferides al braç. - També dispara una pistola (real o simulada) sense impactar en la víctima. - La víctima intenta fugir per la rambla de Ponent, però cau desplomada pocs metres després entre vehicles aparcats. • L’acusat es troba en presó preventiva des de l’11 de març i ha acceptat l’acord de conformitat amb la Fiscalia. • El crim va provocar protestes veïnals a Camp Clar i de familiars reclamant justícia. Eclipsi solar total 2026: Tarragona capital catalana Un esdeveniment únic • 12 d’agost de 2026: eclipsi solar total visible a Tarragona. • Tarragona es presenta com la “capital catalana de l’eclipsi”. • Segons l’astrònom i professor honorari de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Manel Sant Romà: - L’últim cop que es va veure un eclipsi similar a la ciutat va ser el 1848, en època del general Prim. - No tornarà a passar fins d’aquí 200 anys. - A Catalunya, el tram on serà total és aproximadament “del Vendrell cap avall”. - A Lleida només serà total durant uns dos segons, mentre que a Tarragona durarà entre un minut i un minut i mig. “Tarragona és la capital catalana de l’eclipsi, sense cap mena de dubte.” Preparatius i recomanacions • L’eclipsi a la ciutat serà efectiu cap a dos quarts de nou del vespre (aprox. 20:30) i el sol estarà molt baix a l’horitzó. • Sant Romà recomana: - Buscar un punt elevat a la ciutat. - Evitar la platja, ja que el relleu (ponent) taparà el sol en el moment clau. “Per dir alguna cosa, la campana del campanar de la catedral és un lloc privilegiat.” • Es proposa el campanar de la catedral com a lloc ideal per gaudir de l’eclipsi. Assaig general: 29 d’abril • 29 d’abril: el sol es pondrà pel mateix lloc i a la mateixa hora que el 12 d’agost de 2026. • Es farà una mena d’assaig general i es cridarà la població a “mirar per la finestra”: “Si el 29 d’abril des de casa veus el sol, el 12 d’agost també el veuràs i podràs veure l’eclipsi sense moure’t de casa.” • El juliol vinent, Tarragona rebrà un miler d’astrònoms de tot l’Estat per al seu congrés anual, reforçant el paper de la ciutat com a centre de referència astronòmica. Sostenibilitat i Setmana Europea de la Prevenció de Residus Setmana Europea 2025 • Tarragona s’adhereix a la 17a Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que tindrà lloc del 22 al 30 de novembre de 2025. • L’èmfasi recaurà en els residus d’aparells elèctrics i electrònics, un repte creixent a escala europea. • L’oficina Europe Direct a Tarragona lidera les activitats, amb el conseller Mario Solé com a referent. “Intentem ser exemple de la disminució dels residus o de reconvertir un residu en una oportunitat.” • Exemple: els cartells publicitaris d’altres campanyes es reutilitzen per fer estotjos. Biblioteca de les Coses i Espai Bici • Inauguració: aquest dissabte, coincidint amb la Setmana de Prevenció de Residus. • Biblioteca de les Coses: - Espai per compartir eines i objectes, fomentant la reutilització i la reparació. - Nova seu al carrer Pin i Soler (pronunciat “Pinissolés” a l’àudio), amb punt d’atenció al centre. - Complementa el punt ja existent al casal d’entitats de Sant Salvador des de 2023. Amanda Pérez (membre del projecte) destaca la necessitat de “tenir un punt de recollida i entrega al centre de la ciutat” per facilitar l’accés als usuaris. • Espai Bici: nou espai vinculat a la mobilitat sostenible (es menciona a l’inici del bloc com a part de la inauguració conjunta). Mercat d’intercanvi i altres activitats • Primer mercat d’intercanvi impulsat per la xarxa de centres cívics de Tarragona: - Productes de segona mà en bon estat: roba, llibres, cromos, elements musicals. - Se celebrarà el 29 de novembre davant el centre cívic de Sant Salvador. Reconeguts i política catalana: Ramon Monegal i Junts Proposta de fill adoptiu per al doctor Ramon Monegal • Junts proposa declarar fill adoptiu a títol pòstum el doctor Ramon Monegal-Sardà. • Ho portarà al ple de divendres en forma de moció. • Segons el portaveu Jordi Sendra, la ciutat té el deure de retre homenatge a un metge que va marcar vuit dècades d’història sanitària i humana a Tarragona. • El doctor Monegal va fundar la Clínica Monegal l’1 de novembre de 1944, en plena postguerra, al carrer López-Peláez. • Model de medicina propera i innovadora, centrada en la persona, que va donar prestigi a Tarragona. Canvis organitzatius a Junts • Carles Puigdemont remodela la direcció de Junts per Catalunya: - Mònica Sales passa de portaveu a presidenta del grup parlamentari. - Albert Batet esdevé adjunt a la presidència del partit i director de campanya. • La nova figura d’adjunt a la presidència té com a objectiu: - Reforçar la interlocució amb empreses, sectors productius, patronals i sindicats. - Fer d’enllaç amb la coordinació de l’acció institucional a les diferents cambres parlamentàries. - Gestionar aspectes polítics i relacions institucionals que Puigdemont li delegui. • El context: l’informe de l’advocat general de la UE que avala la llei d’amnistia i el possible retorn de Puigdemont. • Al Parlament: - El càrrec de portaveu que tenia Mònica Sales l’ocupa ara Salvador Vergés (abans portaveu adjunt). - Salvador Vergés i Jeannine Abella (també portaveu adjunta) s’incorporen a la direcció permanent de Junts. Cultura: foto, IA i patrimoni romà Festival Internacional de Fotografia Scan Tarragona • L’Scan Tarragona celebra la dotzena edició i consolida la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. • Fins al 7 de desembre, al Moll de Costa del Port de Tarragona, s’hi poden veure: - El talent emergent a la secció Talent Latent - L’exposició El despertar d’Ícar - Fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans, la mostra de Paula Artés i els Scan Films - El projecte de Mer Haussmann i la publicació Bloc (esment publicitari inicial) Exposició «On comença la llum» i intel·ligència artificial • S’obre el projecte de la tercera residència de creació i investigació a l’arxiu, amb l’artista Mer Haussmann. • Títol: «On comença la llum». • Objectiu: reinterpretar els arxius fotogràfics històrics de Tarragona per imaginar una nova memòria visual femenina del segle XIX. • Ús d’intel·ligència artificial generativa per: - Transformar imatges d’arxiu en escenaris simbòlics. - Fer que les dones prenguin presència i protagonisme en espais públics d’on havien estat excloses. • El director de l’Scan, Jesús Vilamajó, destaca el debat sobre què és fotografia quan hi intervé la IA: “Per molta atenció que prestem a la imatge, som incapaços d’esbrinar que és una imatge que no ha passat mai… Això porta a plantejar si allò és una fotografia o no és una fotografia.” Exposició «Perfect Day» de Txema Salvans • El divendres 21 de novembre a les 19 h s’inaugura «Perfect Day», del fotògraf Txema Salvans. • Sèrie fotogràfica que combina ironia i lucidesa per retratar els rituals i contradiccions del lleure contemporani. 25 anys de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat • Tarragona tanca l’any de celebració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat. • El cap de setmana, una delegació de veïns de la Vall de Boí visita la ciutat en el marc dels actes Tàrraco XXV. • Els conjunts romànics de la Vall de Boí i el conjunt arqueològic de Tàrraco van ser proclamats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el mateix dia. • Fins ara, no s’havia fet cap activitat conjunta. • Programa de la visita: - Ruta pel patrimoni de Tàrraco guiada per guies locals. - A la Torre dels Advocats de l’Antiga Audiència, primera immersió als 2.000 anys d’història de la ciutat. - Als peus de l’estàtua d’August (prima porta), l’alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Burguera, rep de mans de Rubén Viñuales un llibre i una reproducció d’un got romà com a obsequi. Esports: Nàstic, voleibol i bàsquet Futbol: Nàstic de Tarragona • El Nàstic de Tarragona torna al camí de la victòria a la lliga. • Triomf 1-0 contra el Marbella al Nou Estadi Costa Daurada. • Situació classificatòria: - A 2 punts de les places de play-off - A 4 punts del descens - El líder, Atlético Madrileño, és a 7 punts dels granes • El gol el marca Marcos Baselga després d’una jugada amb centrada de Marc Montalvo i acció de Cedric, on hi ha penal però l’àrbitre aplica la llei de l’avantatge. • És la primera victòria de Cristóbal Parralo a la banqueta grana. • Parralo destaca que l’equip està lluny del nivell desitjat, però que és millor millorar amb bons resultats: “Si queremos estar arriba tenemos que mejorar mucho… es mucho mejor mejorar a través de buenos resultados porque eso hace que la credibilidad de lo que se hace vaya en aumento.” • Marcos Baselga, que tornava de lesió, valora la victòria i el seu gol: - Importància de tallar la mala ratxa de derrotes. - Satisfacció per marcar a casa davant l’afició. - Recorda que divendres ja tenen un altre partit i cal centrar-se en el següent repte. • La plantilla no tindrà dies de descans aquesta setmana, ja que prepara el partit de divendres a les 19 h al camp del Villarreal B. Futbol: categories inferiors i femení • Filial del Nàstic: - Empat amb 4 gols a casa contra el Sant Feliuenc. - Suma 13 punts i és vuitè. - El tècnic Xavi Vilagut admet una mala primera part (equip tou i pla) i una millora després del descans. • Divisió d’Honor juvenil: - Derrota del Nàstic 1-3 davant el Real Saragossa. • Nàstic femení (Primera Catalana): - Empat 2-2 a casa contra el Molins de Rei. - Gols d’Andrea Moral i Aroa. - Proper partit: visita al camp del Sant Cugat. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau • Club Volei Sant Pere i Sant Pau (equip masculí, Superlliga): - Únic equip que encara no ha sumat cap punt en les quatre primeres jornades. - Cuer de la classificació. - Última derrota a casa contra el Sant Roque, amb parcials: 26-28, 19-25, 26-24 i 23-25. • El tècnic Lázaro Borchi lamenta la manca de continuïtat: “Es un juego sin mucha continuidad… nos atascamos en una rotación y casi tiramos todo lo que habíamos hecho antes.” • Equip femení del Club Volei Sant Pere i Sant Pau (Primera Divisió Nacional): - Victòria clara 3-0 contra Son Ferrer (25-14, 25-20, 25-22). - Permet l’equip seguir al capdamunt de la classificació. - L’entrenador Edu Sánchez remarca la importància de sumar tres punts i donar minuts a jugadores amb menys participació. Bàsquet: clubs tarragonins • TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2): - Derrota 73-55 a la pista de l’Ibai Zabal. - Bona primera meitat, però un parcial de 24-7 a la segona part trenca el partit. - El tècnic Sergio Manzano destaca que, després del descans, s’obren massa pilotes perdudes, dificultant el control del joc. • Supercopa Catalunya – TGN Bàsquet (equip masculí): - Derrota clara 77-41 davant el CB Cerdanyola (CC). - L’equip ho ha perdut tot fins ara i haurà d’esperar la propera jornada per intentar el primer triomf. • Ibersol Club Bàsquet Tarragona: - Victòria contundent 90-69 contra el Sant Cugat. - És la sisena victòria consecutiva. - L’equip se situa amb 6 victòries i 1 derrota i es consolida a la part alta. - Destaca el partit de Dani Estefonuto: 31 punts, 5 triples i 29 de valoració. - El tècnic Toni Blanc subratlla que l’equip juga amb l’essència buscada, que té 12 jugadors que poden sumar i celebra la participació també dels jugadors del Primera Catalana. El temps i la mobilitat Previsió meteorològica • Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), dilluns comença amb un lleuger descens de temperatures. • Màximes del dia: - 21 °C a Tarragona, Reus i Tortosa - 20 °C al Vendrell - 16 °C a Gandesa • Cel predominantment poc ennuvolat. • Vent moderant de nord-oest, amb possibles ratxes fortes a zones interiors. • Per l’endemà es preveu: - Temporal marítim al litoral - Temperatures màximes a la baixa (18 °C a Tarragona, 17 °C al Vendrell i Tortosa, 12 °C a Gandesa) - Mínimes entorn dels 8 °C a Tarragona i 5 °C a Gandesa. Mobilitat i afectacions a la Rambla Nova • L’Ajuntament de Tarragona i l’EMT (Empresa Municipal de Transports) informen de treballs de pintura a la Rambla Nova (tram entre Enginyer Recasens i la Plaça Imperial Tàrraco). • Demà, de 10 a 12 h, hi haurà modificacions de recorregut a les línies 8, 11, 12 i 54. • Es recomana als oients consultar els canvis abans de desplaçar-se. Conclusió L’informatiu recull una imatge global i diversa de l’actualitat tarragonina: • A nivell municipal, avança l’aprovació del pressupost 2026 amb accent en habitatge social, transport públic i patrimoni. • Al pla europeu i estatal, destaca la negociació de dies addicionals de pesca per garantir el subministrament nadalenc. • La crònica judicial reflecteix la resposta penal davant d’un crim molt mediàtic a Camp Clar. • En l’àmbit científic i ciutadà, Tarragona es prepara per viure un eclipsi històric el 2026. • Les iniciatives de sostenibilitat (Setmana de Prevenció de Residus, Biblioteca de les Coses, mercats d’intercanvi) impulsen un model més circular de consum. • L’actualitat política i cultural (reconeixement al doctor Monegal, reorganització de Junts, Festival Scan i Tàrraco XXV) reforça la centralitat de Tarragona com a nucli patrimonial i creatiu. • L’espai d’esports mostra un teixit viu, amb el Nàstic intentant consolidar-se a la zona alta i clubs de voleibol i bàsquet alternant bons i mals resultats. Tot plegat configura un retrat complet però sintètic del moment que viu la ciutat i el seu entorn immediat.
