3638 episodis disponibles
Dotzè capítol: Prèvia de la Diada dels Castellers de Lleida i de Sants i remenat d'actuacions del cap de setmana. Al Quiosc, revisem les reaccions a X d'un premi nacional i fem una llista de les cançons que les colles cantarien a OT
Visió general de l’episodi L’edició del migdia de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio repassa l’actualitat local amb tres blocs principals: inversions esportives municipals, acció social i sensellarisme, i política/sector professional i energia, amb un tram final d’esports i servei (meteo i mobilitat). Idees clau • L’Ajuntament de Tarragona preveu adjudicar abans d’acabar el 2025 la compra i instal·lació de grades supletòries al Palau d’Esports, amb l’objectiu de minimitzar molèsties a entitats i calendari d’esdeveniments. • Es prepara un recompte nocturn de persones sense llar amb 130 voluntaris, coordinat amb cossos i entitats per obtenir dades i millorar estratègies de reducció de vulnerabilitat. • Junts planteja una reforma per simplificar la comunicació prèvia d’obres i reduir burocràcia; el PP critica polítiques vinculades a la taxa turística i reclama avenços en un projecte d’oci (Hard Rock). • El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona commemora el centenari i alerta de la manca d’enginyers davant el nou paradigma tecnològic i energètic. • S’evidencien retards en els ajuts Next Generation per a fotovoltaica, amb esperes llargues i percentatges baixos de resolució. • Cultura i joventut: el cicle La ciutat a Cau d'Orella dedica la 13a edició a supersticions i creences populars amb tallers, rutes i propostes gratuïtes. • Mitjans i societat: el programa Tothom arriba a 1.000 edicions, reivindicant la diversitat i la inclusió com a eix. • Salut: un estudi destaca el paper de les infermeres en el document de voluntats anticipades i el vincle amb l’augment de sol·licituds d’eutanàsia. • Esports: el Nàstic torna a guanyar però amb autocrítica per la segona part; resultats de bàsquet i voleibol del territori. "No me gustó nada el Nàstic en la segunda parte, absolutamente nada." Política municipal i ciutat Grades supletòries al Palau d’Esports • Projecte per instal·lar 1.960 seients retràctils amb tribunes telescòpiques i sistema automatitzat. • La capacitat passaria a 4.274 espectadors, amb una licitació d’entorn 700.000 € (subvenció prevista de la Generalitat). • El missatge central del consistori: executar-ho amb garanties i amb el mínim impacte sobre entrenaments i esdeveniments. Recompte de persones sense llar • Dispositiu amb equips de tres voluntaris per recórrer zones de la ciutat (Part Alta i baixa) i suport de Guàrdia Urbana i entitats. • Metodologia: mapa delimitat i fitxes d’observació (nombre de persones, sexe, lloc de pernocta: al ras, sota cobert, caixer, cotxe…). • Finalitat: acotar la realitat del sensellarisme i sensibilitzar la ciutadania. Debat polític i administració Proposta de Junts: menys burocràcia en obres • Reforma de l’ordenança per unificar tràmits: un únic model i inici més immediat un cop registrat. • Inclou: integració d’ocupació de via pública, taula de llicències i certificat d’idoneïtat tècnica. Posicionament del PP: taxa turística i Hard Rock • Crítica a l’increment de la taxa turística i advertència d’efectes sobre el sector. • Exigència que es compleixin resolucions parlamentàries per avançar en el projecte Hard Rock (impacte econòmic i ocupació). Economia, energia i professions Centenari del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials • Reivindicació del paper dels enginyers en la transformació tecnològica i industrial del territori. • Alerta: baixa el nombre d’estudiants d’enginyeria mentre creix la demanda empresarial. Ajuts a l’autoconsum fotovoltaic • A Tarragona: prop d’un miler de projectes per més de 8.000 mòduls, import aproximat de 3,3 M€. • Coll d’ampolla administratiu: esperes mitjanes molt altes i resolucions limitades. Cultura, societat i salut La ciutat a Cau d'Orella • Programació juvenil amb 13 propostes sobre supersticions, creences i remeis populars. • Format: tallers, rutes, literatura i natura; activitats gratuïtes (algunes amb inscripció). El programa Tothom (1.000 edicions) • Celebració del recorregut com a altaveu de testimonis, entitats i iniciatives socials. Infermeria i document de voluntats anticipades • Resultats destacats: majoria d’infermeres disposades a ajudar a omplir i aplicar el document. • Context: creixement de sol·licituds d’eutanàsia i freqüent presència del document en els casos registrats. Esports i servei Resultats i lectures esportives • Nàstic: victòria 2-1 amb preocupació pel rendiment de la segona part. • Bàsquet i voleibol: derrota del TGN Bàsquet (LF2), victòria del CBT a Eivissa i lideratge del femení del Sant Pere i Sant Pau. Meteo i mobilitat • Previsió de temps estable i temperatures suaus. • Avisos de trànsit i afectacions per obres i recorreguts alternatius d’autobús.
Resum de la Jornada: Retrobament amb la Victòria El Nàstic de Tarragona ha aconseguit trencar la mala ratxa al Nou Estadi Costa Daurada en imposar-se a la SD Tarazona per 2-1 durant l'edició 7.466 de Sempre Nàstic. Malgrat el resultat positiu, l'anàlisi dels tertulians i el mateix tècnic, Luis César, ha estat crítica amb el rendiment de l'equip a la segona meitat. Aspectes Clau del Partit • Gols Decisius: Marc Montalvo (min. 44) i Álex Jiménez (min. 45+2) van protagonitzar un final de primera part frenètic. • Joc Gris: S'ha debatut l'excés de control de l'estil de Luis César, que prioritza l'ordre defensiu però que pot resultar "avorrit" i manca de punch ofensiu a casa. • Noves Jerarquies: La possible pèrdua de protagonisme de Cedric Baselga davant l'empenta de jugadors com Jardí o el mateix Jiménez. Actualitat i Pròximes Cites • Derbi Català: Dissabte vinent el Nàstic visitarà la Nova Creu Alta contra el CE Sabadell amb les 700 entrades exhaurides. • Baixa Sensible: Óscar Sanz no podrà jugar el derbi per acumulació de targetes (cinquena groga). • Efemèride: Luis César ja és l'entrenador amb més partits oficials del club al segle XXI (148), superant Vicente Moreno. "Guanyes 2 a 1, és igual que no m'hagi agradat la segona part; hem guanyat 3 punts i estem a playoff." Noticiari de Tarragona Ràdio Fora de l'àmbit esportiu, s'han destacat les següents notícies: • L'ajuntament instal·larà grades retràctils al Palau d'Esports de l'Anella Mediterrània abans de final d'any. • Recompte nocturn de persones sense sostre organitzat per l'Institut Municipal de Serveis Socials. • Propostes de reforma administrativa de Junts i crítiques del PP a la taxa turística de Salvador Illa.
Èxit Mundial de Paola Ramos L'episodi de TGN Esports a Tarragona Ràdio comença amb una celebració especial per la gesta de l'esportista local Paola Ramos, coneguda com a Superpau. L'atleta tarragonina ha aconseguit una victòria històrica en l'última prova del Mundial a Jerez. • Domini absolut: Va guanyar la cursa amb un avantatge de 9,5 segons, la distància més gran mai registrada en aquest campionat. • Superació personal: Ramos explica l'emoció de tornar al podi després de diversos anys de lluita i agraeix el suport incondicional de la seva família i equip tècnic. • Homenatge: L'esportista va dedicar el triomf a l'Hugo, la família del qual li va donar l'oportunitat de tornar a la competició. "Era una sensació inexplicable per tot el que hem passat fins ara i tot el que hem lluitat per arribar fins aquí de nou." Esdeveniments Esportius a la Ciutat La Mitja Marató Ciutat de Tarragona El programa repassa els detalls de la 34a edició de la Mitja Marató, que se celebrarà el pròxim 2 de novembre. • Rècord d'inscripcions: S'han esgotat els 1.600 dorsals disponibles. • Recorregut: El circuit està totalment consolidat i passarà per punts emblemàtics com la Rambla Nova, la Via Augusta, L'Arrabassada i el Moll de Costa. Desena Edició de la Woman Race Es realitza un balanç molt positiu de la Woman Race, la cursa solidària que va tenyir de rosa Tarragona aquest passat diumenge. • Participació massiva: Un total de 3.650 persones van participar en aquest esdeveniment solidari. • Impacte social: Eva Franques, cap de comunicació de El Corte Inglés, destaca el disseny de la samarreta de l'il·lustradora Meritxell Garriga, que simbolitza la força de les dones davant la malaltia. • Solidaritat: L'esdeveniment s'ha consolidat com una cita imprescindible que combina esport i suport a la lluita contra el càncer.
Resum del programa Obertura i sumari del dia • Avui, dilluns 20/10/2025, arrenca setmana amb especial 1.000 programes de “Tothom” (demà a les 12 h, Sala d’Actes de l’ONCE). • Actualitat lleugera: robatori de joies napoleòniques al Louvre, temps insegur i previsió d’esports locals. • Agenda del dia: entrevista d’Esports, tertúlia del Nàstic, centenari dels Enginyers Tècnics Industrials, barris a Riu‑Clar, Tardor Literària i Espai Salut. Espineta – Valors del futbol (Adrià Coc) • Homenatge a Santi Coc, mític “3” del Nàstic: 528 partits, 17 temporades, 11 com a capità. • Missatge central: el futbolista “de veritat” ho és dins i fora del camp, amb humilitat, companyonia i compromís. “El veritable valor de l’esport és a l’equip, a l’ajuda i a l’esforç compartit.” Entrevista – Màrius Soler (Conseller d’Esports, Salut i Turisme Esportiu) Premi CSD i estratègia de turisme esportiu • L’Ajuntament de Tarragona rep el Premi Consejo Superior de Deportes 2024 per 56 esdeveniments i 36.000 esportistes (impacte proper als 10 M€). • Clau de l’èxit: instal·lacions d’alt nivell (Anella Mediterrània), clubs implicats, tracte proper i logística de ciutat mitjana molt accessible. • Calendari: 2025 creix i 2026 serà excepcional: Tour de França, Special Olympics, Copa de la Reina de bàsquet, Lliga Catalana ACB, tennis taula, etc. • Objetiu: consolidar Tarragona com a potència esportiva i motor de turisme esportiu per desestacionalitzar i dinamitzar l’economia local. Mitja Marató de Tarragona (34a ed.) • Data: diumenge 2 de novembre, sortida a les 9 h (Torres Jordi). • Dues modalitats: 10K (1 volta) i Mitja (2 voltes amb punt al Far). • Circuit urbà i pla, pensat per viure la ciutat; inscripció amb samarreta d’obsequi. Millores a l’Anella Mediterrània • Nova graderia telescòpica automàtica (tipus “acordió”) per ampliar aforament i apropar el públic a pista. • Tramitació desbloquejada amb Generalitat; licitació abans de final d’any i obres coordinades amb el calendari esportiu. Tertúlia del Nàstic Nàstic 2–1 Tarazona: victòria amb ombres • Primera part amb coses positives i gol+assistència d’Àlex Jiménez; segona part, equip superat i patiment final. • Preocupa la identitat a casa i la sensació de “tendresa” en la gestió d’avantatges. • Destaquen Rebollo a porteria i el mal arbitratge (criteri de targetes, hidratacions, i el no‑gol de Jardí revisat tard pel VAR). Classificació i derbi a Sabadell • L’equip és 5è amb 13 punts (8 jornades), a 2 del líder, però només a 5 del descens en una lliga molt igualada. • Clau: regularitat i sumar constantment; 700 entrades visitants al derbi de la Nova Creu Alta. • Missatge al vestidor: competir sense nervis ni pressió i consolidar un pla com a local. Centenari del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona Tradició i futur • Acte del centenari (1925–2025) amb 500 assistents al Centre de Convencions de PortAventura. • De l’associació de pèrits a col·legi professional: paper clau en el progrés industrial del territori (petroquímica, turisme, infraestructures). Talent, estudis i atribucions • Preocupació per la baixa vocació STEM i l’encaix de graus “blancs” (post‑Bolonya) sense atribucions. • El col·legi aposta per integrar noves titulacions, formació contínua i defensar l’A1 a l’administració. Transició energètica i digitalització • S’activa l’Oficina de Transició Energètica amb l’ICAEN per assessorar PIME en renovables, hidrogen, eficiència i vehicle elèctric. • La gran revolució “invisible”: automatització i control electrònic; ara, IA i transformació digital exigeixen formació contínua. • Crida a la coordinació metropolitana i a “anar tots a una” amb empreses i administracions. • Record solidari per les Terres de l’Ebre pels aiguats recents. Barris – Escola Riu‑Clar: biblioteca i lectura • L’escola s’adhereix al Pla Local de Foment de la Lectura com a centre pilot. • Reobertura de la biblioteca escolar: espai per nivells lector i zones de catifa/taules. • Activitats: club de lectura divertida, padrins de lectura, visita a la Biblioteca de Torreforta i concurs de mascota. • Dijous 23/10 (16:15 h): festa d’inauguració amb Margarida Aritzeta, Lluís Jiménez i espectacle de Passabarret; acte obert a famílies i barri. Tardor Literària 2025 • Gairebé 150 activitats de literatura per tota la ciutat fins ben entrat l’hivern. • Novetats: “Pedalada de contes” (9/11, prova pilot des de Torreforta) i expansió del Raconet Lector (contacontes familiars) a centres cívics i Antic Ajuntament. • Destaquen: Veus de Poeta, homenatges (Ferran Gerhard), jornades Montserrat Abelló (Ins Martí i Franquès) i teatre del poemari “Nosaltres qui?” (Pons d’Icart). • Programa viu i actualitzat a tarragona.cat (Cultura > Lletres). Espai Salut – Eurecat i la menopausa • Investigadors d’Eurecat i URV identifiquen ~140 biomarcadors metabòlics en model preclínic que monitoritzen la transició menopàusica. • Objectiu: validar en humans per predir riscos (cardiovasculars, osteoporosi, metabòlics) i activar intervencions preventives (nutrició/fàrmacs). • Explicació clara de fases: perimenopausa (cicles irregulars) fins a postmenopausa (12 mesos sense regla). “Visibilitzar i investigar la menopausa és clau per millorar la salut i el benestar de les dones.”
Panorama general de l’episodi Aquest informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio combina crònica esportiva grana, actualitat social i balanç del cap de setmana, amb un segon bloc final clarament esportiu. 1. Gimnàstic de Tarragona (Nàstic): victòria amb dubtes Partit contra el Tarazona i anàlisi • El Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) es retroba amb la victòria (2–1) davant el Tarazona en un partit gris. • Gols de Marc Montalvo (minut 44) i Àlex Jiménez just abans del descans. • Segona part molt dolenta, sense ocasions en atac i amb sensació de patiment constant. • Tot i el joc fluix, la victòria permet al Nàstic tornar a posicions de play-off. "Estoy contento por la victoria y estoy preocupado por lo que vi en la segunda parte... No me gustó nada el Nasti en la segunda parte, absolutamente nada." – Luis César, entrenador del Nàstic Preocupació de l’entrenador i proper derbi • Luis César destaca només la resiliència i solidaritat defensiva del seu equip. • L’equip descansa i començarà a preparar el derbi català contra el Sabadell a la Nova Creu Alta. • Baixa important: el capità Òscar Sanz, sancionat per acumulació de targetes grogues. 2. Dia Mundial del dol gestacional, perinatal i neonatal Acte de commemoració a Tarragona • Tarragona commemora el Dia Mundial del Dol Gestacional, Perinatal i Neonatal als jardins de l’Àncora (passeig Rafael Casanova). • Organitzen: Tanatori Municipal, Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i Associació A Contracord. • Objectiu: visibilitzar un dol sovint tabú i acompanyar les famílies. Manifest i reivindicacions • Es llegeix un manifest que denuncia tabú, aïllament i invisibilitat d’aquestes pèrdues. • Es reclama: • Marc legal estatal que reconegui totes les criatures que han marxat, independentment de l’edat gestacional. • Protocols d’atenció al dol a tots els hospitals, incloent interrupcions voluntàries de l’embaràs i cures pal·liatives. • Formació especialitzada i obligatòria per al personal sanitari. • La presidenta d’Adames Forum, Ivana Martínez, subratlla que s’ha avançat en visibilització però que queda molta feina per fer. Suport emocional i material a les famílies • La jornada comença al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau amb la confecció de saquets solidaris per als hospitals. • Els saquets inclouen: roba per embolcallar el nadó, una estela de ganxet i documentació simbòlica tipus “llibre de família” per reconèixer el bebè. • Míriam Coelho (A Contracord) insisteix en la importància de poder acomiadar el fill o filla amb tot l’amor possible. • També hi ha: • Taller familiar de pintura de samarretes. • Espai de reflexió amb mural de missatges i relats de dol. 3. Inundacions a les Terres de l’Ebre i resposta institucional Tancament de l’operatiu de Bombers • Una setmana després de les fortes pluges, Bombers tanquen l’operatiu a l’Ebre. • Han atès prop de 600 avisos. • No hi ha víctimes mortals. • Danys materials: • 24 edificis o infraestructures amb patologies estructurals. • 6 amb risc estructural i accés prohibit. • 8 amb danys rellevants i accés restringit. • 10 amb danys menors sense restriccions. • Més de 1.000 efectius han treballat per reobrir carreteres, netejar fang de baixos, garatges i soterranis. Assegurances i canvi climàtic • El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Samper, visita La Ràpita i Santa Bàrbara i reclama a: • Asseguradores privades, i • Consorci de Compensació d’Assegurances una resposta ràpida en peritatges i pagaments. • Samper planteja obrir una via política amb el Ministeri d’Economia per adaptar el funcionament del Consorci al nou context de canvi climàtic. • Es demana tractament diferenciat per als negocis de zones especialment exposades de les Terres de l’Ebre. • El Departament recorda que els afectats ja poden accedir a un paquet inicial de 60 milions d’euros en ajuts, subvencions i crèdits, ampliables. 4. Auge de les ciberestafes a Catalunya Dades i tipologies principals • Les ciberestafes representen ja el 15% dels delictes a Catalunya. • Es registren 300–350 denúncies diàries; un 90% són delictes comesos a internet. • Entre gener i agost de 2024 hi ha hagut 54.000 denúncies (una cada 6 minuts). • Només el 2025, més de 96.000 persones han vist compromeses les seves dades personals, gairebé el doble que l’any anterior. • Fraus més habituals: • Càrrecs bancaris falsos. • Enganys en compres en línia. • Falses ofertes d’inversió o de feina. • Phishing via SMS, correus o trucades que simulen bancs o empreses. • Spoofing, que imita números o missatges oficials. Resposta policial i consells de prevenció • Els Mossos d’Esquadra reforcen la seva resposta amb: • Impuls del segon factor d’autenticació. • Accions contra el spoofing i l’enginyeria social. • L’intendent Roger Sales Casas, cap de la regió policial virtual dels Mossos, insisteix que el millor antídot és aturar-se abans de clicar. "Quan t'arriba aquest SMS, aquesta trucada, aquest WhatsApp, el correu, atura't. Stop. Analitza... En cas de dubte, no. No cliquis, no truquis, no descarreguis cap fitxer. I al final, demana ajut." – Roger Sales • Regla bàsica resumida en quatre passos: “Stop, analitza, no cliquis i ajuda’t”. • Els estafadors juguen amb emocions intenses (por, alegria, urgència) per forçar decisions precipitades. 5. Document de Voluntats Anticipades (DVA) i rol de les infermeres Estudi a la demarcació de Tarragona • Un estudi de Montserrat Fernández, infermera de la Xarxa Santa Tecla i membre del Col·legi Oficial d’Infermeres, analitza el coneixement i implicació de les infermeres en el document de voluntats anticipades (DVA). • Objectiu del DVA: permetre que el pacient deixi per escrit les decisions sobre la seva salut per si un dia no pot expressar-se. • L’estudi, fet a medicina interna, mostra que: • 86,2% de les infermeres ajudarien un pacient a omplir un DVA si aquest ho demana. • El mateix percentatge el aplicaria si fos necessari. • Només un 6,9% se sent poc còmode o poc preparat per informar i ajudar. • Gairebé la meitat considera que els pacients hospitalitzats no tenen prou informació sobre què és i per a què serveix el DVA. Importància en el context de l’eutanàsia • Fernández remarca que les infermeres són una baula clau en l’aplicació dels drets dels pacients i en el respecte a les seves decisions. • Dades del Departament de Salut: • El 61% de les sol·licituds d’eutanàsia de 2024 anaven acompanyades d’un DVA. • En els casos en què es va aplicar la prestació d’ajuda a morir, el DVA era present en el 70%. • A la demarcació de Tarragona el 2024 hi va haver 26 sol·licituds d’eutanàsia, de les quals 6 es van aplicar. 6. Programa “Tothom” de Tarragona Ràdio: 100.000 edicions Un referent de diversitat i inclusió • El programa “Tothom” de Tarragona Ràdio arriba a la fita simbòlica de 100.000 edicions en antena (xifra utilitzada com a element de reconeixement). • S’emet des de l’octubre de 2009 i fa 17 anys que tracta: • Diversitat i inclusió. • Tercer sector i voluntariat. • Gent gran. • Malalties minoritàries i capacitats diverses. • Hi han passat milers d’entitats i persones per explicar projectes i experiències. Programa especial i reconeixements • Es prepara un programa especial el 21 d’octubre de 12.00 a 13.30 h des de la sala d’actes de l’ONCE. • El director i presentador, el periodista Miguel González Richard, remarca que vol ser un homenatge als testimonis i entitats que han passat pel programa. "Totes elles porten la història, nosaltres som el canal, l'altaveu, que ajuda a fer-les visibles i a donar veu a les seves reivindicacions i les seves preocupacions." • Guardons destacats del programa: • Premis Solidaris ONCE Catalunya 2021. • Premi Ràdio Associació de Catalunya 2021 a la inclusió. • Premi a la institució pública de La Muntanyeta (2014). • Premi Auriga Fuscus del Consell Esportiu del Tarragonès (2011). 7. Altres continguts i serveis Ràdio Servei: trànsit i temps • Situació de tranquil·litat a la xarxa viària tarragonina i sense incidències greus de bombers durant la nit. • Previsió meteorològica a la província de Tarragona (Agència Estatal de Meteorologia): • Matí amb cel molt ennuvolat i possibles precipitacions aïllades. • A partir del migdia, tendència a cel poc ennuvolat. • Temperatures màximes: fins a 27 °C a Tarragona, Tortosa i Reus. • Vent moderat de ponent i sud-oest, girant a component est a la tarda al litoral. Repàs de premsa • S’ofereix un repàs de portades i premsa digital, amb temes com: • Mites i veritats sobre incendis en cotxes elèctrics i seguretat en la mobilitat elèctrica. • Premi Nacional de l’Esport atorgat a Tarragona. • Problemes urbanístics a Reus (avinguda 11 de setembre) i debat a Cunit sobre la demarcació. • Nous aparcament provisionals a la part baixa de Tarragona. • Goteres al Palau d’Esports de Cambrils i reclamacions a la constructora. • Projecte de la Universitat Rovira i Virgili (URV) sobre intel·ligència artificial aplicada a la predicció de recurrència del càncer de mama. • Informacions sobre PortAventura i sostenibilitat. Anuncis i promocions solidàries • Espots sobre: • L’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), referent en química sostenible i descarbonització al campus Sescelades. • El concert Mamapop Guateque a favor de la recerca en càncer de mama a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. • Campanyes comercials d’Obramat Tarragona. 8. Bloc esportiu ampliat Nàstic: anàlisi esportiva i reaccions • Es repeteix i amplia la informació sobre la victòria 2–1 del Nàstic. • Es remarquen: • L’estrena golejadora de Marc Montalvo i Àlex Jiménez aquesta temporada. • La dificultat general per guanyar partits a la categoria. • L’autoexigència del vestidor i la necessitat de gestionar millor els avantatges. • Montalvo insisteix en la importància de ser autocrítics però també de valorar la reacció immediata després de l’empat rival. Bàsquet: TGN Bàsquet i Club Bàsquet Tarragona • TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2): • Derrota a la pista de Lleida (72–57). • Mal inici que torna a condemnar l’equip, tal com va passar davant el Maristas Coruña. • L’entrenador Sergio Manzano considera que el partit es perd al primer quart (gran desavantatge inicial). • L’equip és cuer i encara no ha guanyat, però té un partit pendent i estrenarà aviat la temporada com a local al Palau d’Esports Catalunya. • TGN Bàsquet Supercopa: • Derrota clara contra Castelldefels (43–77), equip invicte. • L’entrenador Sergio Lau destaca millores d’intensitat però també desconnexions i pèrdua de concentració, sobretot en el rebot defensiu. • L’equip és últim de la classificació i visitarà la pista del Premià. • Club Bàsquet Tarragona (CBT): • Victòria molt important a domicili contra l’Eivissa (75–82) a Lliga EBA. • Domini clar durant tres quarts, arribant a avantatges de 23 punts. • Gran actuació del gallec Dani Estefanuto, amb 21 punts. • En el tram final, David Fernández i Adrià Duch segellen la victòria des del tir lliure. • L’entrenador Toni Larramona es mostra molt satisfet, però adverteix que no hi haurà partits fàcils. • El CBT es consolida a la part alta amb 2 victòries i 1 derrota i rebrà el Mataró el proper cap de setmana. Voleibol: Club Volei Sant Pere i Sant Pau • L’equip femení del Club Volei Sant Pere i Sant Pau guanya el Manacor al tiebreak. • Remunta un 0–2 en contra per acabar imposant-se al cinquè set. • És la tercera victòria en tres jornades i les deixa líders en solitari de Primera Divisió Nacional. • La segona entrenadora Lorena Weber remarca que: • La remuntada dona molta moral i confiança. • L’equip va saber canviar el clima emocional dins la pista quan res no sortia bé. • Proper repte: visita al Bunyola (segon classificat) a Palma de Mallorca. Futbol base i femení del Nàstic • Filial del Nàstic (Lliga Elit): • Primera victòria de la temporada: 1–0 contra el Castelldefels amb gol de Teo Pozo. • El tècnic Xavi Vilagut explica que la primera part s’ha hagut de madurar davant la pressió rival. • L’equip genera diverses ocasions (inclòs un penal) abans de trobar finalment el gol. • Triomf dedicat al porter Gerard Curtó, lesionat de gravetat. • Juvenil del Nàstic (Divisió d’Honor): • Victòria 3–2 contra el Sabadell després de dues derrotes consecutives. • Primer equip femení del Nàstic (Primera Catalana): • Derrota 0–2 davant el Prat. • Les grana desaprofiten dos un contra un claríssims davant la portera rival. • El Prat, amb joc molt directe i pràctic, aprofita dues pilotes llargues a l’esquena de la defensa per marcar. • L’entrenador Adrià de la Penya demana reflexió col·lectiva i seguir treballant. • L’equip és a la zona mitjana i visitarà el camp de l’Aldeana el proper cap de setmana. 9. Estructura i to general del programa • L’episodi combina: • Informació esportiva centrada en el Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) i el teixit esportiu local (bàsquet, voleibol, futbol base i femení). • Actualitat social (dol gestacional, diversitat i inclusió a través del programa “Tothom”). • Seguretat ciutadana (ciberestafes) i protecció civil (inundacions a l’Ebre). • Sanitat i drets de final de vida (documents de voluntats anticipades i eutanàsia). • El to és informatiu i proper, amb ús de testimonis directes (famílies, professionals i entrenadors) que aporten profunditat emocional i context.
El Nàstic de Tarragona s'imposa al Tarazona L'episodi d'avui de Ja tardes Cap de Setmana a Tarragona Ràdio se centra en la retransmissió del partit entre el Nàstic i la Sociedad Deportiva Tarazona al Nou Estadi Costa Daurada. El conjunt grana ha aconseguit una victòria per 2 a 1 en un partit de dues cares molt diferenciades. Crònica del partit i gols • El primer temps ha estat dominat pels tarragonins, amb gols de Marc Montalvo i Àlex Jiménez. • El Tarazona ha aconseguit empatar momentàniament mitjançant Àngel López, però el Nàstic ha reaccionat ràpidament. • La segona part ha estat marcada pel patiment defensiu i la falta de control del joc, tal com ha reconegut el tècnic Luis César en roda de premsa. "No m'ha agradat gens el Nàstic a la segona part, absolutament res; només en rescato la resiliència i el compromís." Actualitat i anàlisi postpartit L'equip suma 13 punts i es manté en la zona alta de la classificació del grup 2 de la Primera Federació. S'han destacat les lesions de Morgado i les molèsties físiques de jugadors clau com Jaume Jardí i el mateix Àlex Jiménez, que ha hagut de ser atès al locutori de gespa per rampes musculars. Secció de Varietats: El Mana-mana En la segona part del programa, es repassa l'actualitat musical i del cor amb el toc d'humor habitual. • Retorn de l'Oreja de Van Gogh: Discussió sobre la tornada d'Amaia Montero al grup i la sortida de Leire Martínez. • Adéu a Andy y Lucas: Crònica de l'últim concert a Madrid i el llançament de la carrera en solitari d'Andy. • Curesa de la setmana: La polèmica dels tangues amb pèl llançats de la marca de Kim Kardashian. El programa tanca recordant la pròxima cita del Nàstic a la Nova Creu Alta contra el Sabadell.
Presentació i context L’episodi de Ja tardes Cap de Setmana a Tarragona Ràdio combina entrevistes musicals, agenda cultural, cinema, llibres, premis i molt d’humor, amb diversos blocs de col·laboradors habituals. 1. Entrevista amb El Lleig (José Galdrán) Concert al Festival Accents • Concert d’El Lleig al Casino de Constantí (Festival Accents), diumenge 19 a les 19 h (entrades: Entradium, 10€ anticipada / 12€ taquilla). • Repàs del seu darrer disc i presentació de la banda en directe: Àngela Alonso (bateria), Ramon Retxe (baix), Miguel Trujillo (guitarra) i Rubén Lorenzo (tecles). Trajectòria i records musicals • Recorden els temps de Tatanka i Lenya al Mono, amb anècdota curiosa: la locutora recupera unes maquetes antigues que s’assemblen tant a la seva veu que el fan dubtar si realment és ell; finalment conclou que és un altre grup amb el mateix nom. • Galdrán rememora concerts mítics amb Lenya al Mono: - Fira de Falles a València amb Raimundo Amador. - Festes de la Magdalena a Castelló amb OBK. - Plaça Mayor de Madrid per Sant Isidre. • Recorda els inicis a Tarragona: associació de músics, gravació a la plaça del Mercat, i 20 anys compartint escenari amb Miguel Trujillo (Cat Rock) i 25 amb el baixista Ramon (Lenya al Mono). Filosofia artística i directes • Defensa que el procés creatiu i “el viatge” són tan importants com l’èxit. • Explica com entén la música en directe: - Vol que el concert aporti coses diferents al disc d’estudi. - Deixa espai a la improvisació i a l’aportació dels músics. - Grava gairebé tots els directes per tenir-ne registre. • Presenta el directe acústic en format duo amb Miguel, que li permet: - Fer fins a 60 temes, molts d’ells versions o reinterpretacions. - Explicar històries i el context de les cançons. Interpretació, missatge i recepció • Reflexiona sobre com el públic interpreta les lletres: - Explica un cas a Bilbao on una oient estava convençuda que una cançó parlava d’ETA, quan en realitat era sobre religió. - Subratlla que un cop publiques una obra, deixa de ser només teva i cadascú l’adapta a la seva vida. • Sobre la comunicació (música i ràdio): - Accepta que sempre hi ha malentesos, encara que el missatge estigui gravat. Versions, Tarragona i discos especials • Parla del directe “Ibucins”, complement del disc Trossos, amb versions gravades en concert: - Counting Crows (no el tema famós “Mr. Jones” sinó una cançó menys coneguda, adaptada per parlar de Tarragona). - Versions de Números Rojos (amb el Teto), Joel Reyes, Paul Simon, etc. • Apunta punts de venda i suport: - Discos físics a Rambla Discos. - Contractació via Rambla Manejament. - Agraïment al festival Accents i a l’equip d’Excelentia. 2. Carrer d’Artistes amb Anna Ortega Premis Planeta 2025 • Roda de premsa al MNAC on es presenten les 10 novel·les finalistes (1.320 obres presentades, rècord de participació). • Jurat format, entre d’altres, per Luz Gabás, Pere Gimferrer, Carmen Posadas i Belén López. Obres finalistes (selecció) • Todos rien – Noelia Spinar • Ghosting – Salva Rubio • Por su gran culpa – Mauro Corti • No es tan fácil morir de amor – Elvira Torres • No es hermosa la luna – Selene Noctis • Zoltar el mago, el pirata Roberts y una novela del oeste – Keith Astra • El color de la lluvia – Sofía García • La muerte de la diosa – José Antonio Ariza • El destino en la esfera de un reloj – Enrique Alejandro Santoyo • Donde se escriben los nombres – Blanca Montoya Landa Guanyadors • Guanyador Premi Planeta 2025: Juan del Val amb Vera, una historia de amor. - Discurs centrat en la imprevisibilitat de la vida i la superació personal: “Lo mejor que tiene la vida es que nunca se sabe.” - Parla d’una protagonista que busca la llibertat perdent la por a equivocar-se. - Dedica el premi a la família i especialment a Núria Roca. • Finalista: Ángela Asensio (Ángela Avanza) amb Cuando el viento hable. - Novel·la que parteix d’un fet molt dolorós que es transforma en record dolç amb el temps. Premis ARC 2025 – Música en directe Presentació al Teatre Tarragona • Roda de premsa als Teatre Tarragona amb: - Raquel Bassas, presidenta d’ARC. - Representants de Diputació de Tarragona i Ajuntament de Tarragona (Regidoria de Cultura). • Els Premis ARC reconeixen professionals de la música en directe a Catalunya: artistes, mànagers, promotors, programadors i comunicadors. • Gala: 19 d’octubre, 20 h, al Teatre Tarragona, conduïda per Marc Grifoll (comunicador ebrenc). • 12 categories, 4 nominats per cadascuna, i 4 actuacions en directe. • Esdeveniment certificat com a esdeveniment sostenible. Nominació de Sílvia García • Categoria “Millor periodista o programa musical”. Nominats: - Son en català (Ràdio Silenci) - Sílvia García (Tarragona Ràdio) - Nando Cruz - Les Golfes (Xàldiga) • Gran emoció a la roda de premsa; companys i redacció celebren la nominació. • Sílvia explica que ho va saber en un moment personal delicat (sortint de l’Hospital Universitari Joan XXIII), i que ho va interioritzar més tard. • Compromís d’assistir a la gala i seguir treballant: la nominació es viu com un premi en si mateixa. Música en directe: Manuel Carrasco • Crònica del concert de Manuel Carrasco al Palau Sant Jordi (tancament del Tour Salvaje): - Concert de més de dues hores i mitja amb entrades exhaurides. - Imaginari de bosc, pell, serrells i estètica salvatge. - Canta Serrat en català, dedica fandangos a Barcelona i convida Rigoberta Bandini. - Concert pensat per fer catarsi emocional i “remoure consciències”. Cinema: estrenes destacades 1. Sujétame el cubata • Comèdia protagonitzada per JJ Vaquero i Goyo Jiménez. • Cameos de Patricia Conde, Carolina Noriega, Dani Rovira, Álex Clavero, Juan Dávila, Ana Morgade, Luis Piedrahita… • Dirigida per Fernando Ayllón i el mateix Vaquero. • Ambientada al bar El récord del erizo, local real de monòlegs i nits boges. • Humor d’embolics, amics implicats en plans absurds i esposa que potser és la principal responsable del tancament del bar. 2. Hasta que me quede sin voz (Leiva) • Documental musical sobre Leiva, no idea seva sinó de l’agència del seu barri. • Mostra la seva vida a la cúspide de la carrera i el descobriment d’un problema irreversible en una corda vocal. • Ritrat cru i honest: llums i ombres, addiccions, pressió, relació amb Joaquín Sabina (de pòster infantil a col·laborador i amic íntim). • Recull també la història de Pereza, el final de la banda i el retrobament amb Rubén Pozo. 3. Hasta que me quede sin voz (ficció) • A la secció de cinema amb Miguel (més endavant), reapareix el títol com a pel·lícula de ficció sobre desnonaments i precarietat a la ciutat, amb Luis Tosar, Itziar Ituño i Daniel Guzmán. • Tracta un cas de gentrificació i un desnonament imminent, que empeny el protagonista a prendre una decisió desesperada. 4. Gaby Gatos: la casa de muñecas de Gabi • Pel·lícula infantil inspirada en la sèrie d’animació, format mixt (actors reals + animació). • Aventureta de Gabi i l’àvia Gigi en un viatge per carretera, quan la casa de nines acaba a mans d’una excèntrica col·leccionista. • Repartiment amb Laia Lockhart, Gloria Estefan, etc. 3. Bloc de cinema amb Miguel González Secció molt densa amb trailers i comentaris en clau d’humor. Destaquen: Drames i thrillers • Un simple accidente – Film iranià de Jafar Panahi, Palma d’Or a Cannes 2025: - Un aparent accident de cotxe desencadena una cadena d’esdeveniments foscos. - Retrat social crític amb el règim iranià i el pes de la culpa. • Caza de brujas – Dirigida per Luca Guadagnino amb Julia Roberts i Andrew Garfield: - Professora universitària en crisi quan un alumne exemplar és acusat de conducta inapropiada. - Reflexió sobre correcció política, cancel·lació i com les víctimes acaben justificant-se. • La hermanastra fea – Revisió fosca i humorística de la Ventafocs des del punt de vista de la germanastra Elvira, en una societat obsedida per la bellesa. • La vida de Chuck – Adaptació d’Stephen King, història contada a l’inrevés sobre un home que troba sentit a la vida quan ja el perdia; to fantàstic i melancòlic. • La cena – Comèdia dramàtica amb Mario Casas i Alberto San Juan: - Any 1939: Franco vol sopar a l’Hotel Palace i els cuiners republicans veuen una oportunitat per fugir. • Good Boy – Terror amb un gos com a protagonista, que detecta presències sobrenaturals en una casa rural per protegir el seu amo. • Cabo suelto – Comèdia argentina: el cap de policia en fuga es camufla com pot, usant el seu uniforme com a disfressa. • La deuda – (la que es ressenya com a ficció social) Història de Lucas i Antònia, amenaçats per la gentrificació i un desnonament imminent. • Déjà Vu / Adaptació de videojoc (8) – Thriller de ciència-ficció, personatge atrapat en una estació de metro en un bucle temporal, només pot avançar si desapareix una “anomalia” del seu camp visual. Comèdia i terror lleuger • Sujétame el cubata (vist abans amb Anna) – Humor cafre, bar en fallida i plans absurds. • Diverses pel·lícules de terror i Halloween (bruixes, monstres) comentades amb to paròdic. Plataformes i sèries Prime Video • Culpa nuestra – Tancament de la trilogia romàntica (Culpa mía, Culpa tuya, Culpa nuestra) sobre la parella Nick-Noah. Apple TV+ (la “poma mossegada”) • Loot (3a temporada): - Protagonitzada per Maya Rudolph (Molly Wells), divorciada multimilionària que intenta redreçar la seva vida amb una fundació filantròpica. Movistar Plus • Gran aposta per documentals: - L’última llamada (presidents espanyols: González, Aznar, Zapatero, Rajoy) sobre l’exercici del poder. - Documentals sobre Serena Williams, Rússia i la Casa Blanca, Alejandro Magno, l’accident d’Air India, etc. 3CAT (podcast) • En defensa de Companys – Sèrie documental sonora amb Pere Arquillué: - Testimonis inèdits de Ramon de Colubí, militar i advocat d’ofici que va defensar Lluís Companys al consell de guerra franquista. - Barreja de periodisme, història i dramatització. Disney+ • Muerte en la familia Murdaugh – True crime: família poderosa de Carolina del Sud, accident nàutic mortal, secrets i escàndol públic. HBO Max • Una noche íntima con Adam’s Family – Especial de comèdia, monòlegs + documental + concert de rock amb Adam Pally. Netflix • Rabo de peixe (2a temporada) – Sèrie portuguesa de crim i contraban, amb 3a temporada ja anunciada. • Recomanacions personals: - Refugio Atómico – Thriller post-apocalíptic que deixa la sensació de cliffhanger al final de temporada. Altres • Filmin: estrena de la sèrie policíaca Bookish. • SkyShowtime: The Cop: A New Chapter (nova sèrie policíaca). 4. Espai Beta: ciència i tecnologia Intel·ligència artificial i NVIDIA • Beta dedica la secció a la intel·ligència artificial (IA) i al seu impacte social i laboral. • Referència a Jensen Huang, CEO de NVIDIA (pronunciat a l’anglesa “Envídia”), empresa que: - Va néixer fabricant targetes de so i gràfiques. - S’ha reconvertit en líder mundial de xips per a IA (com els que fan funcionar ChatGPT). Visió de futur segons Huang • Afirma que en el futur estarem més ocupats: la IA farà que moltes tasques es facin més ràpid, no que en deixem de fer. • Planteja la IA com a motor d’una nova revolució industrial: - Destruirà alguns llocs de treball, però en crearà de nous (disseny, manteniment, formació, supervisió d’IA). - És clau formar-se en eines d’IA perquè les empreses ja valoren aquests coneixements. • Idea clau: cada revolució industrial ha transformat la feina, però no ha eliminat la necessitat de treball humà. Riscos, pors i respecte • Sílvia admet por a la IA; Beta parla de respecte. • Diferencia entre la tecnologia (neutral) i l’ús que en fa l’ésser humà. • Recorda altres tecnologies que havien de ser salvadores (com Internet) i que també han generat problemes (ciberestafes, desinformació). Star Trek i humanòides • Conversa derivada cap a la ciència-ficció: - Star Trek (The Next Generation, capità Picard i el robot Data amb cervell positrònic). - Com moltes idees de la ciència-ficció acaben inspirant la recerca real. • Es planteja si en el futur podríem tenir humanòides amb sentiments i consciència pròpia. IA i corrupció: cas Albània • Recorden la notícia (de la setmana anterior) sobre Albània: - Creació d’una “ministra” d’IA anomenada Diela (“Sol” en albanès). - Cartera: adjudicació de contractes públics, per lluitar contra la corrupció. • Es pregunta, amb ironia, si a Catalunya o a Espanya també caldria un “ministre artificial” per controlar adjudicacions. Música del record: anys 80 • Beta tanca amb secció nostàlgica musical: - “Monalisa” – Extra: espagueti-dance, hit de pista el 1985. - “Only Music Survives” – Alba: himne sintetitzat amb missatge clar: “només la música sobreviu”. 5. Manamanà amb Mar (cultura pop, crònica rosa) Secció final molt dinàmica, centrada en notícies d’espectacles i cor. Rafael i la salut • Es recorda Rafael amb “Mi gran noche” (1967) i es comenta: - Fa uns mesos va patir un desmai i des d’aleshores cancel·la concerts. - S’especula amb una possible malaltia neurològica. - Es desitja força i recuperació i que pugui tornar als escenaris. El gran retorn d’Amaia Montero a La Oreja de Van Gogh Cronologia • 2007: Amaia Montero deixa La Oreja de Van Gogh. • 2008: entra Leire Martínez com a nova vocalista. • 2008–2024: Leire lidera el grup durant 17 anys. • 10/2024: el guitarrista Pablo Benegas anuncia que no participarà en la nova etapa. • 22/04/2025: Cayetana Guillén Cuervo filtra que Amaia torna al grup. • 23/04/2025: Amaia deixa de seguir Cayetana a xarxes per haver parlat massa aviat. • 15/10/2025: el grup fa oficial el retorn d’Amaia, confirmant també la sortida escènica de Pablo per a la gira. Nova etapa • Web i xarxes del grup queden en blanc uns dies com a estratègia de màrqueting. • Anuncien nova gira 2026 i nou disc; presenten un clip d’assaig d’una cançó inèdita (Inspiración): - So cru, gravat a l’assaig; melodia clarament “oreja” clàssica. - Frase clau del comunicat: tornar al local és “sentir que el temps ens esperava on ho vam deixar”, que genera polèmica (ignora els 17 anys de Leire). Reacció i futur de Leire Martínez • Leire trenca el silenci amb una trucada a un programa de TV (Joaquín Prat): - Diu que “no és la meva història explicar què ha passat; han de parlar ells”. • Aprofita el focus mediàtic per: - Anunciar concerts en solitari i enllaç per comprar entrades. - Visibilitzar la seva feina com a jurat d’OT. • A l’assaig d’Operación Triunfo, els concursants canten “La niña que llora en tus fiestas” amb Leire: - Noemí Galera anuncia que la cantaran amb ella i diu que cal “donar-li molt de carinyo aquesta setmana”. • Es comenta que, tot i el discurs oficial cordial, Leire està tocada emocionalment. Ruptura d’Andy & Lucas Final de gira i tensió • Últim concert al Palacio de Vistalegre (Madrid, 10/10): - Escenari fred: cadascú a la seva banda, sense complicitat. - Al final del concert, Andy s’asseu fet pols en un racó i l’abraça algú de l’equip. - Lucas es queda al prosceni somrient i saludant el públic en solitari. Comunicats i projectes • Andy publica un comunicat anunciant el final del duo després de 22 anys: - Més de 2 milions de discos venuts i més de 800 concerts. - Llença la seva carrera en solitari amb l’àlbum “Solo”. - Single de presentació: “Marioneta”, que al·ludeix al distanciament amb Lucas. - Disc previst abans de Nadal, cosa que demostra que el projecte en solitari fa temps que estava en marxa. • S’esmenta que hi ha testimonis de tècnics i mànagers que apunten a caràcter difícil de Lucas i rotació constant d’equips. Boda d’Estela del Carmen Banderas • Estela del Carmen (filla de Melanie Griffith i Antonio Banderas) es casa avui a Valladolid amb Alex Gruszczynski. • Celebració en dues parts: - Preboda al Castilla Termal Monasterio de Valbuena (monestir cistercenc reconvertit en hotel de luxe). - Boda al celler Abadía Retuerta. • Es comenta la curiositat del lloc escollit (no Málaga, sinó Valladolid) i la gran expectació per veure convidats i estilismes. Tom Cruise i Ana de Armas • S’havia especulat que la relació era només professional (projecte “Deeper”), però es confirma que van ser parella durant 9 mesos. • Fonts asseguren una ruptura “de mutu acord” i que “se segueixen estimant molt i són amics”, cosa que al programa es qüestiona amb ironia. • S’apunta que la Cienciologia podria haver influït en la separació si Ana no va voler implicar-s’hi. Moda i absurds: el tanga amb pèl de Kim Kardashian • Kim Kardashian llança un tanga amb pèl púbic incorporat a la línia Skims: - Teixit color carn amb pèl sintètic cosit en diferents tonalitats (ros, castany, negre…). - Preu: 45 € per peça. • Debat sobre la pressió estètica (depilació integral) i el mercat que ara ven “pèl fals” com a novetat. • Es comenta que les peces s’han esgotat ràpidament, i es critica la frivolitat de la proposta. Tancament musical amb humor • Mar demana Fangoria i sona una col·laboració amb Aitana (“Perfectas”) per tancar en to festiu. • Recorda que la setmana vinent hi haurà més Manamanà amb xafarderies i cultura pop. 6. Publicitat i servei A l llarg de l’episodi s’intercalen falques de: • Mamapop Guateque (1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona) – concert solidari per a la investigació del càncer de mama a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. • Via T – Associació de comerciants de Tarragona (defensa del petit comerç local). • Moll de Costa – Espai cultural del Port de Tarragona (museus, exposicions, teatre, gastronomia a El Serrallo). • ICIQ (ICIC) – Institut Català d’Investigació Química al campus Sescelades (URV), referent en processos sostenibles i descarbonització. • Tarragona Ràdio – Campanya per a anunciants i comerç local, destacant tarifes adaptades i la promoció Nou Comerç. 7. Temes principals de l’episodi Música i directes • Presentació de concerts locals (El Lleig, Festival Accents). • Crònica de gires grans (Manuel Carrasco, concerts d’Andy & Lucas, retorn d’Amaia a LOdVG). Llibres i premis • Seguiment dels Premis Planeta 2025 (guanyador, finalista i panorama editorial). Indústria musical i reconeixement • Focus en els Premis ARC 2025 i la nominació de Tarragona Ràdio i Sílvia García. Cinema i sèries • Repassat extens d’estrenes de cinema, documentals musicals (Leiva), true crimes, comèdia i continguts de plataformes. Ciència i tecnologia • Reflexió profunda sobre la intel·ligència artificial, NVIDIA, ChatGPT, futur del treball, i la idea de “ministres d’IA” contra la corrupció. Cultura pop i societat • Crònica rosa internacional (bodes, ruptures, egos artístics) i fenòmens virals (tanga pèlut de Kim Kardashian). En conjunt, l’episodi és una barreja molt viva de cultura, humor, memòria musical, actualitat editorial, cinema i reflexió tecnològica, amb un fil conductor clar: la música i la comunicació en directe com a centre de gravetat del programa.
L'Aliança Evangèlica i la seva Missió En aquest darrer episodi de la temporada, el programa Porta l'Esperança de l'Església Protestant de Tarragona convida a Jaume Llenes, secretari de l'Aliança Evangèlica Espanyola. Es discuteix la naturalesa d'aquesta institució, que amb més de 120 anys d'història, busca manifestar la unitat espiritual dels cristians evangèlics a Espanya. Unitat Espiritual vs. Unitat Institucional • Segons Llenes, la unitat evangèlica no és monolítica ni depèn d'un cap humà, sinó que es fonamenta en la sobirania de Jesucrist. • Es diferencia de l'estructura de l'Església Catòlica en el fet que prioritza la connexió espiritual per sobre de la jeràrquica. La Separació entre Església i Estat Un dels punts clau de la conversa és el concepte de Constantinisme i com el protestantisme defensa una separació clara: • L'Estat ha de ser neutre i tractar tots els ciutadans per igual, independentment de les seves creences. • L'Església ha de centrar-se en la seva tasca d'anunciar l'Evangeli sense dependre del poder polític. "L'Església ha de ser Església i l'Estat ha de ser Estat." El Repte de la Postmodernitat i el Jove Actual Es presenta la conferència sobre el jove postmodern, on s'analitza el canvi en la cosmovisió actual: • La postmodernitat no és una moda passatgera, sinó un canvi profund en la manera d'interpretar el món que no es veia des del segle XV. • Es caracteritza pel relativisme, on no s'accepten veritats absolutes ni normes universals. Rellevància de l'Evangeli en el Segle XXI L'entrevistat afirma que l'Evangeli continua sent vital perquè ofereix una bona notícia d'amor i reconciliació en un context de confusió i buidor existencial.
Introducció al Projecte Aquest espai, titulat Porta a l'Esperança, s'erigeix com un punt de trobada per a la reflexió i el creixement personal. El contingut se centra en oferir una perspectiva optimista davant els reptes actuals. Eixos Principals Visió de futur: Establir fites clares per a superar les dificultats. Suport comunitari: La importància de crear xarxes de solidaritat. Resiliència: Com transformar el patiment en una oportunitat d'aprenentatge. "L'esperança no és el mateix que l'optimisme. No és la convicció que alguna cosa sortirà bé, sinó la certesa que alguna cosa té sentit, independentment de com resulti." En definitiva, es busca transmetre un missatge de perseverança i llum en moments d'incertesa.
Solidaritat i Donació de Sang: Una Crida Urgent L'episodi d'avui del programa Porta a l'Esperança, emès des de Tarragona Ràdio, se centra de manera monogràfica en la importància de la donació de sang. Els locutors, Paquita Moreno i David García, conviden la ciutadania a participar en la jornada de donació organitzada a la seu de l'Església Evangèlica de Tarragona amb la col·laboració de l'Hospital Joan XXIII. Requisits i Mites sobre la Donació Es resolen els dubtes més freqüents per animar els oients a participar: • Qui pot donar? Persones d'entre 18 i 65 anys que pesin més de 50 kg i tinguin bona salut. • L'estat de dejuni: No cal anar en dejú per donar sang, a diferència d'altres proves mèdiques. • Necessitat constant: Espanya, i concretament Catalunya, necessita reserves constants pel creixement de la població i el turisme a l'estiu. • Multitractament: D’una sola bossa de 400 cc s'obtenen glòbuls rojos, plaquetes i plasma, podent ajudar diversos pacients simultàniament. Fonaments Cristians de la Solidaritat El programa explora per què una institució religiosa se sent cridada a organitzar aquest tipus d'actes civils: • L'exemple de Jesús: El cristianisme es basa en la donació de la pròpia vida (i sang) per la humanitat. Per tant, la solidaritat no és opcional pel creient. • Atenció integral: Seguint l'evangeli, l'església no només s'ha de preocupar pel vessant espiritual, sinó també per les necessitats físiques i socials de la ciutat. Interpretació Bíblica de la Sang Es tracta el tema de certes confessions que prohibeixen les transfusions: "No hi ha base bíblica per a que un cristià no doni la seva sang a una altra persona." Els locutors aclareixen que les prohibicions del Levític al Pentateuc es refereixen exclusivament al consum ritual de sang d'animals i no a la compartició de sang humana per salvar vides, una pràctica que s'alinea amb el principi de l'amor al proïsme.
Reflexió sobre el cinema i la fe En aquest episodi del programa Porta l'Esperança, s'analitza profundament la pel·lícula Senyals (2002) del director M. Night Shyamalan. El debat se centra en com el film utilitza els elements del cinema de ciència-ficció per explorar temes existencials i espirituals profunds. L'argument i la figura de Shyamalan La trama segueix la vida d'un antic pastor, interpretat per Mel Gibson, que ha perdut la fe després de la mort traumàtica de la seva dona. L'aparició de misteriosos cercles als seus camps de blat de moro serveix com a detonant per a una possible invasió extraterrestre. Els col·laboradors destaquen que: • Shyamalan és un mestre del suspens i del suggeriment. • El director té una obsessió per allò sobrenatural i el que escapa a la ciència. • Intenta enfrontar l'espectador amb realitats més enllà dels sentits. El propòsit darrere les circumstàncies Un dels punts clau de la discussió és la idea que res no succeeix per casualitat. El programa analitza com detalls aparentment insignificants de la pel·lícula (l'asma del nen, l'hàbit de deixar gots d'aigua, les darreres paraules de la dona) acaben sent els elements que salven la família. "Les coses no succeeixen per casualitat, sinó que tenen un sentit i Déu té el control sobre cada detall per al nostre bé." La fe i la necessitat de senyals S'aborda la crisi espiritual del protagonista, assenyalant que el seu problema real no és la incredulitat, sinó la falta de confiança en Déu davant del patiment. Es fa una comparació entre les "grans senyals" espectaculars que porten a la destrucció i les evidències diàries que apunten al Creador. Perspectiva Bíblica Finalment, es recorre a les Escriptures per explicar que Jesús sovint rebutjava donar senyals prodigiosos a qui només buscava l'espectacle. El missatge central és que el poder de Déu no es troba necessàriament en fets extraordinaris, sinó en la debilitat de la creu i en la presència divina enmig del patiment humà.
Introducció: Una societat malalta El programa comença reflexionant sobre la pèrdua de valors en la societat actual, citant problemes com la violència domèstica, l'individualisme i el consumisme voraz. Els locutors proposen que la solució passa per recuperar principis fonamentals a través dels ensenyaments de Jesús. L'experiència al estanque de Betesda Es narra el relat bíblic de l'Evangeli de Joan on Jesús cura un home que feia 38 anys que estava malalt. Aquest relat serveix de base per analitzar valors humans i espirituals: Valors fonamentals discutits • L'amistat: Es destaca la soledat extrema del paralític, que no tenia ningú per ajudar-lo a entrar a l'aigua. Es recorda la frase: > "Qui ha trobat un amic, ha trobat un tresor." • La perseverança: Malgrat les dècades de frustració, l'home seguia esperant una oportunitat. Es posa com a exemple de constància davant les dificultats de la vida. • La voluntat de canvi: Jesús fa una pregunta clau: "Vols ser sa?". S'analitza com, de vegades, les persones s'acomoden al seu patiment i no volen realment ser restaurades. • La fe: L'home creu en la paraula de Jesús sense posar excuses ni raonaments lògics sobre la seva invalidesa. Conclusió i aplicació actual L'episodi conclou que el paralític és un reflex de qualsevol persona que se sent sola o "malalta d'esperit". S'ofereix un Nou Testament gratuït als oients i se'ls convida a un concert de música cristiana del grup Sola Gracia a Tarragona.
Introducció al Programa El programa Porta a l'Esperança s'inicia amb una presentació institucional que estableix el to del programa. Aquest espai busca oferir un moment de reflexió i acompanyament a l'audiència durant la franja nocturna. Benvinguda i Salutacions A partir del minut 1:36, el locutor inicia una sèrie de salutacions cordials que es mantenen de forma constant durant tot l'episodi: • Es reitera el missatge de 'Bona nit' com a concepte central de benestar. • S'estableix un vincle directe amb l'oient per crear un clima de confiança. • El discurs se centra en la calma i la preparació per al descans. "Bona nit a tothom en aquest espai de reflexió i pau." Temes Principals de la Nit Durant la segona part de l'emissió, s'aprofundeix en conceptes relacionats amb l'esperança i la tranquil·litat d'esperit. L'estructura del programa permet que cada intervenció reforci la idea de superació personal i suport comunitari.
La paradoxa de la distància espiritual En aquest episodi del programa Porta a l'Esperança, l'equip explora un sentiment comú entre molts creients: la sensació que Déu està lluny. Sovint, les persones expressen que la seva oració sembla un monòleg o que Déu es mostra indiferent davant les seves necessitats. Aquest fenomen no és exclusiu d'uns pocs, sinó que es considera una experiència universal que ha afectat fins i tot a grans figures bíbliques. Els testimonis bíblics de la solitud Es destaca que personatges com el Rei David en els Salms o el profeta Elies van passar per moments de profunda foscor espiritual: • El Llibre dels Salms: Serveix com un diari íntim on s'expressen els alts i baixos de la relació amb el Creador. • El cas d'Elies: Després d'una gran victòria, cau en la por i el cansament, sentint-se sol en el desert fins que Déu el reconforta. Causes de la manca de sentiment religiós Els interlocutors identifiquen diversos factors que actuen com "núvols" que tapen el sol de la presència divina: • L'estrès i l'esgotament: La voràgine de la vida moderna i les càrregues familiars distorsionen la percepció espiritual. • La depressió: Es defineix com una alteració de la realitat que ens fa veure-ho tot amb "ulleres mal graduades". Se cita l'exemple de Moisès, qui va arribar a demanar la mort per la càrrega del poble. • Hipocondria espiritual: Una preocupació excessiva pel propi estat intern en lloc de fixar la mirada cap a l'exterior. La diferència entre "sentir" i el "sentit" de Déu Un concepte clau discutit és que la fe no ha de dependre exclusivament de les emocions, que són oscil·lants i fràgils. Es fa una distinció vital: "Sentir a Déu és una experiència puntual i emocional, mentre que el sentit de Déu és la certesa constant i racional que Ell hi és, encara que no el notem." Per concloure, s'anima als oients a mantenir un equilibri entre ment, voluntat i cor, recordant que la fe és una relació personal i integral que va més enllà dels sentiments passatgers.
El Significat Espiritual de la Setmana Santa L'episodi d'avui del programa Porta l'Esperança se centra a analitzar la Setmana Santa des d'una perspectiva bíblica i protestant, allunyant-se de les tradicions purament socials per focalitzar-se en el missatge de salvació. Relat Històric i Bíblic Es repassen els esdeveniments clau de la Passió de Crist segons les escriptures: • El judici davant Pilat i la pressió social per a la crucifixió. • El significat de la mort indigna en la creu usada per l'Imperi Romà. • La ressurrecció al tercer dia i la posterior ascensió de Jesús. Conceptes Fonamentals de la Fe El programa destaca que la mort de Crist no va ser un fracàs humà, sinó un acte amb un propòsit triple: 1. Substitutiu: Jesús pren el lloc que mereixia l'home. 2. Expiatori: Per al perdó radical dels pecats. 3. Redemptor: Per rescatar la humanitat d'una condemnació eterna. "Déu ha donat prova de l'amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors." (Romans 5:8) Crítica a la Religiositat de Façana Es discuteix com la societat actual ha convertit aquestes dates en una festa social o cultural. Els locutors emfatitzen que les penitències físiques o els sacrificis personals no tenen valor per a la salvació, ja que només Déu pot perdonar. Les bones obres han de ser una conseqüència de la fe, no un mitjà per aconseguir-la. La Importància de la Ressurrecció Es conclou que sense la ressurrecció la fe cristiana seria buida. La diferència de Jesús respecte a altres líders històrics o religiosos és el fet d'estar viu, oferint una relació personal i real en l'actualitat.
Reflexions bíbliques sobre el sofriment i la natura L'episodi d'avui del programa Porta a l'Esperança se centra a analitzar la violència en les seves diverses formes, especialment la violència de la natura. Prenent com a punt de partida el tràgic tsunami del sud-est asiàtic, l'equip reflexiona sobre les respostes humanes i espirituals davant de fets tan devastadors. El dilema del mal i la justícia divina Es discuteixen les diferents reaccions socials davant la catàstrofe: • L'actitud d'aquells que prefereixen no pensar-hi. • La solidaritat humana com a única resposta. • Les interpretacions religioses extremes que veuen el maremoto com un castigo diví. El programa aprofundeix en el concepte de la Teodicea, explorant com es pot conciliar un Déu que és amor amb l'existència del sofriment i la destrucció. Segons els interlocutors, la ira de Déu no s'ha d'entendre com un sentiment humà de venjança, sinó com una reacció justa contra la iniquitat. L'esperança en Crist Un punt clau de la discussió és la figura de Jesucristo com a solució al problema del pecat i el sofriment: • La mort de Crist es presenta com un sacrifici propiciatori que allibera els qui hi confien. • S'emfatitza que, tot i ser cristians, no estem exempts de patir calamitats, però sí que tenim la seguretat que "tot ajuda per a bé". "Ni la mort, ni la vida... ni cap altra cosa creada ens podrà separar de l'amor de Déu que és en Crist Jesús." La restauració de la creació Finalment, es recorda que el pecat ha afectat no només l'home, sinó tota l'estructura de la creació, la qual "gime esperant la seva lliberació". La promesa final és que la gràcia de Déu és infinitament més poderosa que qualsevol tsunami o adversitat terrenal.
Introducció i Identitat Cristiana L'episodi explora les arrels de la fe protestant-evangèlica i com aquesta es diferencia de la tradició catòlica romana. Els interlocutors emfatitzen que ser cristià no és seguir una religió o uns preceptes humans, sinó mantenir una relació personal amb Crist. • La identitat protestant es defineix pel retorn a la Bíblia com a única font d'autoritat. • L'important és qui salva i qui perdona, situant a Déu com l'únic protagonista d'aquestes accions. Diferències Doctrinals Fonamentals El Culte i l'Eucaristia Es respon a la pregunta de per què els evangèlics van al culte i no a la missa. La diferència clau és que la missa catòlica es veu com una repetició del sacrifici de Crist (transsubstanciació), mentre que per als protestants, el Sant Sopar és un acte simbòlic de commemoració d'un sacrifici que va ocórrer una sola vegada per sempre. La inexistència del Purgatori El programa argumenta que el purgatori no apareix a les escriptures. Segons els ponents: "Jesús ha acabat la purificació dels pecats; el qui creu en Ell no és condemnat." Es defineix el purgatori com una idea d'origen pagà introduïda en la tradició cristiana cap a l'any 300 dC. Veneració d'Imatges i Idolatria Es discuteix la prohibició bíblica de fabricar i venerar imatges d'acord amb l'Èxode 20. L'argument central és que no calen intermediaris de pedra; la salvació només es troba en Jesucrist. La Confessió Els cristians protestants no es confessen davant un home perquè consideren que només Déu té la facultat de perdonar pecats. Es cita la Primera carta a Timoteu per recordar que només hi ha un mitjancer entre Déu i els homes. Conclusió i Crida a la Decisió L'episodi tanca convidant els oients a no centrar-se en institucions, sinó en la figura de Jesucrist com a camí, veritat i vida.
La superació del trencament personal L'episodi se centra en el concepte de les vides trencades i com assolir una restauració completa després d'un fracàs o una situació de desamor personal. Es pren com a referent la figura bíblica de l'apòstol Pere per il·lustrar que cap situació és irreversible si s'aborda des del cor. El camí cap a la restauració El procés de reconstrucció d'una persona no és extern, sinó que neix de l'interior. Els punts clau discutits inclouen: • L'arrepentiment autèntic: No és un simple lament, sinó un canvi de direcció i el reconeixement honest dels errors. • La superació de l'orgull: L'orgull es descriu com el principal obstacle que ens impedeix acceptar les nostres falles i projectar la culpa en els altres. • La catarsi i la confessió: El retorn simbòlic al moment del dany per alliberar la càrrega emocional emocional sota l'ajuda de la fe. Silenci i Gràcia Un aspecte fonamental és la capacitat de mantenir-se en silenci per escoltar, evitant l'autodefensa constant. De la mateixa manera, s'emfatitza la importància de la gràcia, definida segons l'equip del podcast com: "Un regal que no espera res a canvi; el favor de Déu cap a nosaltres fins i tot sense merèixer-ho." El paper de la comunitat i el perdó La restauració també implica saber acompanyar els altres. Els cristians tenen el deure d'oferir amor, comprensió i consol a qui està passant per un moment de "derrumbe". Finalment, s'anima a l'oient a no quedar-se en el sentiment de culpa, ja que la restauració implica recuperar l'autoestima i la dignitat per emprendre nous propòsits de vida.
Introducció al Programa i el Món de Matt Groening El programa Porta a l'Esperança, dirigit per l'Església Protestant de Tarragona, dedica aquest episodi a analitzar la presència de la religió en una de les sèries més icòniques de la televisió: Els Simpson. Es destaca la figura del seu creador, Matt Groening, explorant la seva trajectòria des de la infantesa a Portland fins a l'èxit massiu a la cadena Fox. La Religió com a Eix Central Un estudi revela dades sorprenents sobre la càrrega espiritual de la sèrie: • El 69% dels episodis contenen referències religioses. • Un 11% de les trames se centren exclusivament en el cristianisme. La sèrie funciona com una crítica incisiva a la cultura nord-americana, utilitzant la ironia i el sarcasme per exposar la falsedat religiosa i la hipocresia de la societat actual. Anàlisi dels Personatges Clau Ned Flanders: L'Exemple de Coherència Es defineix a Ned Flanders com el personatge més autèntic. Representa un cristià evangèlic que demostra la seva fe mitjançant les seves accions. A diferència d'altres personatges, la seva vida gira entorn de la sinceritat i el sacrifici personal per la comunitat. El Reverent Lovejoy: La Fe Buida En contrast, el pastor Timothy Lovejoy simbolitza la religió per ofici i no per vocació. "És un personatge que de cristià només en té el nom, però en la pràctica és totalment al contrari." Es destaca la seva actitud cínica, el fet que utilitzi una bíblia de la biblioteca pública i el seu interès més centrat en l'aspecte material i institucional que no pas en l'espiritual. El Missatge de l'Evangeli Finalment, el debat es trasllada a la definició del veritable cristianisme. S'argumenta que no és una institució ni una filosofia, sinó una relació personal i sincera amb Déu. S'emfatitza que l'evangeli representa les "bones notícies" d'un Déu que pren la iniciativa per apropar-se a la humanitat.
Un espai històric de la ràdio a Catalunya dedicat al món de la sardana i la música de cobla amb notícies, entrevistes, novetats i tota l'actualitat en aquest àmbit de la cultura tradicional
Freqüència Eurovisiva és el programa de referència per a tots els amants de la música i d’Eurovisió a Catalunya. Presentat per Sebastián Ospina, Míriam Martínez, Antonio Altuna, Toni Soriano i Xavi Luque, arriba a Tarragona Ràdio amb l’objectiu de fer-te vibrar amb l’esperit eurovisiu com mai abans.
Resum general Programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio amb una edició molt musical i d’agenda local: des de la cancel·lació del concert de Maria Hein i Gigi Ros fins a l’entrevista central a l’Hèctor de Lincoln Park (tribut a Linkin Park) —concert ja amb entrades esgotades a la Sala Zero—, passant pel Festival Accents, propostes íntimes a l’Estudio 23 i el Concert d’Origen solidari al Teatre Tarragona. "Entrades esgotades" Temes principals 1) Lincoln Park (tribut a Linkin Park) a la Sala Zero • Entrevista a l’Hèctor: origen del projecte al 2015, tots venien de bandes pròpies i van crear el tribut per tocar més i oferir una experiència propera als fans de Linkin Park. • Repertori i etapa: se centren en l’època Chester; fan guiños a material nou com "From Zero" però el gruix és clàssic. • Recepció del públic: creixement de sales petites (50-100 persones) fins a Razzmatazz gairebé plena (2.000 persones). Molta gent els diu que, tancant els ulls, "és com estar a un concert de Linkin Park"; moments emotius amb públic de totes les edats. • Gira i dates: a Tarragona amb la gira Hybrid Theory 25 aniversari; properes parades: 31/10 Múrcia i 01/11 València. Entrades anticipades via web de la banda i Sala Zero. • Estat de vendes a Tarragona: entrades exhaurides per al dissabte (portes 20:00, concert 20:30). 2) Agenda Sala Zero (cap de setmana i setmana vinent) • Diumenge: Inside the Cure (tribut a The Cure) i altra nit de tributs. • Setmana vinent: Momo (homenatge a Queen), Mary Granados & Mr. Russo (diumenge) i Axel (30/10, 21:00) —entrevista enregistrada prèviament perquè marxa al Perú. 3) Festival Accents • Alidé Sans: avui a la Selva del Camp (20:30), presentant el seu darrer treball. L’artista andorrana, estimada per l’audiència del programa, torna amb nova proposta. 4) Humans on System (Nacho Terrés) a Vilaplana • Diumenge 19, 13:00, Casal Vilaplanenc: projecte que busca espais de calma i reflexió sobre un present de tecnologies disruptives i canvis socials. • Música com a paisatge sonor per aturar-se, agrair i reconnectar; format híbrid entre concert i sessió, també en espais naturals. • Disc de 7 cançons cuinat entre 2021-2022; el directe afegeix regals i textures. 5) José Galdrán “Lleig” al Casino de Constantí • Diumenge 19, 19:00: concert amb formats que van del duo proper (dues guitarres i veu) a banda completa; repertori ampli amb versions, traduccions i cançons pròpies. • Valor de l’imprevist en directe, aportacions dels músics i logística d’escenari (afinacions, canvis de guitarra) per mantenir el flux del concert amb qualitat. 6) “Secrets en acústic” a l’Estudio 23 (c. del Vidre, Tarragona) • Xavier Martín & Laura (pare i filla), diumenge 19, 19:30: boleros, havaneres, copla i estàndards; espai petit i màgic que s’omple ràpid. • La Laura destaca per afinació i connexió amb el públic; experiència prèvia en un programa de TV. El Xavier acompanya amb guitarra/piano i segones veus. 7) Concert d’Origen – La Sinfonia dels Herois (Teatre Tarragona) • Dissabte 6, 19:00, concert solidari amb beneficis per a la Fundació IDI Bell (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge) en suport de l’estudi i tractament de tumors cerebrals. • Projecte liderat pel neurocirurgià Andreu Gavarrós amb pacients; antecedent en directe a l’Hospitalet (11/05/2023) amb col·laboracions com Estopa, Judit Nederman i Gerard Quintana. Destaquem • Cancel·lació del concert de Maria Hein & Gigi Ros (Curtcircuit) a la Sala Zero; desig de reprogramar-lo i millors desitjos per a l’artista. • Entrades esgotades per a Lincoln Park a la Sala Zero; alta demanda als tributs. • Diversitat de formats: de grans tributs a formats íntims i propostes comunitàries que conviden a la pausa i la reflexió. Notes de context • Emissió des de Tarragona Ràdio dins el programa Fans de Tarragona; part de les converses s’han enregistrat prèviament als Estudis de Tarragona Ràdio.
Introducció i to de l’episodi Arran de Mar, des de Tarragona Ràdio, ofereix un magazín de tarda fortament centrat en el mar i la costa catalana, combinant: • Bloc informatiu territorial (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme i Costa Daurada) • Secció de pesca esportiva i gestió pesquera • Reportatge de busseig i patrimoni submergit • Entrevistes sobre conservació d’animals marins i fenòmens al litoral • Gastronomia marinera i producte local (calamar d’Arenys, arrossejat, etc.) • Surf terapèutic i inclusió • Agenda molt completa d’activitats de cap de setmana a la costa L’episodi alterna informació rigorosa, peces divulgatives i converses disteses amb to d’equip i complicitat entre emissores. 1. Xarra inicial i presentació de l’equip (0–346 s) Ambient distès i cultura pop • El programa arrenca amb presentació d’horari i estructura del dia. • Converses informals entre la conductora Marina Pérez i la tècnica Sílvia García sobre L’Oreja de Van Gogh, el retorn de la gira i el canvi de vocalista (Leire vs. Amaia). • Tertúlia lleugera amb col·laboradors de diverses ràdios locals (RadioDelta, Ràdio L’Escala, Canal Blau Ràdio, Ràdio Arenys), barrejant humor, música i crònica de successos (cas del fill de Mango) en to desenfadat. "Això i Operación Triunfo és el que em dona vida aquests dies" Aquesta part serveix per crear clima de proximitat abans d’entrar en els continguts de mar i territori. 2. Bloc informatiu de costa catalana (notícies) (397–1684 s) 2.1. Costa Brava – Ruta de la Tapa de l’Anxova (397–571 s) • A l’Escala, la Ruta de l’Etapa de l’Anxova 2025 tanca amb 23 locals i 16.500 tapes servides (20% més que el 2024). • Premis principals: - Sacsay Gastrobar (catalano-peruà): millor tapa per votació popular, “explosió salada”. - Clarete: tapa més original, tot i ser el primer any que hi participa. • Només 57 participants completen tota la ruta i poden votar l’originalitat i optar a premis (sopar al Celler de Can Roca, vals de compra, vol en avioneta, etc.). • S’explica la creativitat culinària del Clarete: combinacions trencadores com oli de fulla de figa amb llobarro i anxova, aigua de vainilla i llimona. "La creativitat no té límits... hi ha moltíssim més per poder investigar" 2.2. Delta de l’Ebre – Escola Horta Vella i arrossejat (635–879 s) Reobertura de l’Escola Horta Vella (635–772 s) • L’Escola Horta Vella de la Ràpita reobre una setmana després d’un aiguat important al Montsià. • L’alcalde Javier Reverter destaca: - Paper del voluntariat, inclosos els infants ajudant a netejar. - Danys només materials (moquetes, terres) i no personals. - Compromís amb Generalitat i ACA per reconduir l’aigua de barrancs i evitar futures inundacions. - Possibilitat, a llarg termini, de reubicar l’escola en zona no inundable si no es pot resoldre hidrològicament. 39a Diada de l’Arrossejat a l’Ametlla de Mar (772–847 s) • Finalment se celebra la 39a Diada de l’Arrossejat, ajornada per pluja. • Activitats: - Concurs amb una cinquantena de cuiners amateurs. - Degustacions d’arrossejat, cuina marinera, gambeta blanca, pop i seitó fregit (amb participació de la xarxa Peix Blau de Tarragona). - Animació amb xaranga Suquet Calero i actuació dels castellers Chics Caleros. 2.3. Garraf – Desallotjament del Club de Mar de Sitges (879–1119 s) • El TSJC fixa el desallotjament del Club de Mar de Sitges per al 23 d’octubre. • La resolució dona via lliure a Costes de l’Estat per recuperar l’immoble, situat en domini públic marítim-terrestre. • L’Ajuntament de Sitges demana: - Cessió temporal d’ús de l’edifici per evitar degradació i ús tancat amb plaques de ferro. - Participar en el projecte de recuperació del tram de costa (entre Bassa Rodona i Ribera) que preveu enderrocs (Club Natació, Club de Mar, Pícnic) i retrocés del passeig. • L’alcaldessa Aurora Carbonell defensa mantenir l’edifici del Club de Mar, catalogat i amb valor patrimonial, i reclama claredat sobre gronxadors, passeig i aportació de sorra. • El Club de Mar, com a entitat, explora recursos jurídics per evitar o retardar el desallotjament. 2.4. Maresme – Gestió integral de rieres i patrimoni marítim (1150–1409 s) Pla de gestió integral de les rieres del Maresme (1150–1286 s) • El Consell Comarcal del Maresme impulsa un pla de gestió integral de les rieres per reduir riscos d’inundació. • Problema actual: - Trams urbans depenen dels ajuntaments. - Trams no urbans depenen de l’ACA. - Resultat: gestió fragmentada i “a pedaços”. • El pla director ha de: - Diagnosticar l’estat de la xarxa hidrològica i infraestructures. - Identificar problemes i riscos per població i activitat econòmica. - Definir actuacions coordinades i prioritzades. • Es treballa en la forma jurídica i organitzativa del nou servei i en crear una taula de rieres del Maresme com a espai tècnic. Recuperació del pesquer escocès Margaret Allison (1312–1409 s) • Xerrada a Arenys sobre la història del ringer escocès Margaret Allison (1937). • Trajectòria: - Pesca de cèrcol a Escòcia, Anglaterra i illa de Man. - Posterior ús turístic a Mallorca i Costa Brava. - Arribada a Arenys el 2014 en mal estat, restauració completa fins 2018. • Avui és peça clau de l’activitat cultural i turística del moll i un dels ringers més antics en actiu. • L’acte inclou materials inèdits i la presència del periodista Jay Creswell, que el va salvar de ser desballestat. 2.5. Costa Daurada – Innovació al Port de Tarragona i esport solidari (1409–1487 s) Drons i digitalització al Port de Tarragona (1409–1475 s) • El Port de Tarragona participa en tres projectes finançats pel fons Ports 4.0 de Puertos del Estado: - Amelia Ports: software integral de suport a la gestió portuària amb drons automàtics (560.000 €, 60% finançat). - Cap Capitan: centre de control d’operacions aèries portuàries per sistemes no tripulats (394.000 €, 60% finançat). - Intracer: plataforma per a la digitalització del transport de contenidors per carretera (331.000 €). • Durada prevista: 18 mesos, amb rols diferenciats de l’Autoritat Portuària de Tarragona en cada projecte. Onco Swim Tarragona (1487–1554 s) • Consolidació de l’Onco Swim Tarragona a la platja de La Rebessada: - Quarta milla solidària i segona marxa aquàtica. - Organitza Aigües Obertes La Rebessada amb el Club Natació Tarragona. - Tots els fons es destinen a la investigació contra el càncer a través de la Lliga contra el Càncer. • Activitats: - Marxa aquàtica no competitiva (caminar amb aigua fins la cintura amb tècnica específica, amb suport del grup Marxa Aquàtica Baix Gaià). - Travessia solidària de natació sense caràcter competitiu. 2.6. El temps i el trànsit (1554–1684 s) Predicció marítima (1554–1613 s) • Lluís Mi Pérez explica una situació marítima força tranquil·la: - Vent feble, nits calmes, mar plana o marejol. - Possibles ruixats i algun flípolo (fenomen local) entre Baix Penedès i Baix Empordà. - Diumenge, vent de Garbí a la Costa Brava, mar més moguda i temperatura més alta. Estat del trànsit (1613–1684 s) • Servei Català de Trànsit informa de: - Accident amb carril tallat a l’A-2 (Brera/Sant Andreu de la Barca). - Vehicle avariat a l’A-27 cap al Port de Tarragona amb trànsit lent. - Congestió habitual de divendres a AP-7, C-58 i sortides de Barcelona. 3. Secció Federació Catalana de Pesca – Campionat a les Balears (1716–2538 s) 3.1. Campionat d’Espanya d’embarcació fondejada (1716–2012 s) • Connexió amb Pedro Terol (Federació Catalana de Pesca) i Pep Alós, biòleg i pescador, des de Palma. • S’està disputant el Campionat d’Espanya de pesca des d’embarcació fondejada amb 8 comunitats autònomes i 22 embarcacions. • Objectius esportius: - Catalunya ve de guanyar l’or per seleccions el 2024 i aspira a repetir pòdium. - Balears juga “a casa” i és rival fort. • Estructura del campionat: - Tres zones de pesca diferents per evitar sobreexplotar un mateix punt i equilibrar condicions. - Pesca amb normativa de captura i solta, amb puntuació per espècie. - Entrenaments previs per conèixer activitat del peix i optimitzar estratègies. 3.2. Pesca recreativa a les Illes Balears i cogestió (2031–2367 s) • Pep Alós explica la gran importància cultural de la pesca recreativa a Balears: - Fins a un 10% de la població pesca recreativament almenys un cop l’any. • S’ha creat un comitè de cogestió de la pesca recreativa dins la Conselleria de Pesca balear. • Canvis recents: - Augment de talles mínimes per espècies com cap roig o cirviola, proposats pels mateixos pescadors, basats en informes científics de talla de primera maduresa. - Implicació directa del sector en l’elaboració de la normativa. • Repte: la pesca recreativa no està organitzada en confraries com la professional; el 90% de pescadors no són a cap associació. - Calen òrgans per fer arribar informació i recollir opinions. 3.3. Biologia, canvi climàtic i recerca (2119–2320 s) • Pep Alós, com a biòleg i investigador en ecologia marina, se centra en: - Com responen les poblacions de peixos a la pesca i al canvi climàtic. - Garantir que hi hagi peixos i pescadors d’aquí 10 anys, per motius culturals i socioeconòmics. • Onades de calor marina a Balears: - Fins a 200 dies seguits amb temperatura del mar per sobre de la mitjana dels darrers 50 anys. - Efectes: estrès sobre espècies natives i entrada d’espècies invasores, alterant completament les comunitats. 3.4. Ética de la competició i captura i solta (2367–2514 s) • Pep explica la seva evolució personal: - Va deixar durant anys la pesca d’embarcació fondejada pel conflicte ètic de matar peix en competició. - Ha tornat arran de la implantació global de la captura i alliberament en aquesta modalitat. • Argument científic: nombrosos estudis mostren que un peix pot ser capturat, alliberat i sobreviure si es fa bé. • Es reivindica la competició com a minoritària però molt visible, útil per difondre valors de pesca sostenible. 4. Busseig al Mar Roig: el naufragi del SS Thistlegorm (2559–3157 s) 4.1. Context històric (2559–2830 s) • Reportatge de busseig recreatiu sobre el SS Thistlegorm, un dels naufragis més emblemàtics del món. • Durant la Segona Guerra Mundial, amb la Mediterrània controlada per les forces de l’Eix, els combois aliats cap al Nord d’Àfrica havien de rodejar l’Àfrica i entrar pel Mar Roig. • El Thistlegorm surt de Glasgow (2 de juny de 1941) carregat de material bèl·lic cap a Alexandria. • Un altre vaixell aliat xoca amb una mina al canal de Suez, bloquejant-lo, i el Thistlegorm és enviat a esperar a la llacuna de Shab Ali (Mar Roig, davant la península del Sinaí). • El 6 d’octubre de 1941, dos bombarders alemanys confonen el Thistlegorm amb el Queen Mary (que també hi havia de passar) i el bombardejen: - Les bombes entren a la bodega de munició. - El vaixell s’enfonsa en minuts, amb 9 tripulants morts. 4.2. Descobriment i condicions de busseig (2860–3014 s) • Després de dècades, Jacques Cousteau n’identifica la posició gràcies a pescadors locals. • Avui és parada obligada de la majoria de creuers de busseig del nord del Mar Roig. • Característiques de la immersió: - Fons a 32 metres, parts superiors a 16–18 m. - No és hipercomplex, però requereix experiència perquè les zones més icòniques són a les bodegues, amb sostre. - Visibilitat bona: 18–30 metres. • Vida marina abundant: - Peixos lleó, peixos cocodril, tortugues, peixos ratpenat, barracudes, coralls durs i tous, molts nudibranquis. 4.3. “Museu submergit” de la Segona Guerra Mundial (3014–3118 s) • El naufragi és descrit com un autèntic museu submergit: - A l’exterior: canons antiaeris intactes, locomotora, restes de tancs Bren Gun Carrier. - A les bodegues: files de camions i motos perfectament conservats. • Vehicles i equipaments destacats: - Motocicletes BSA M20, G3L i Norton 16H. - Camions Bedford, Morris Commercial, Ford i Tilling-Stevens. - Magatzems d’armes, ales d’avions i altra logística militar. Un “tresor enfonsat” que combina història bèl·lica, arqueologia submarina i busseig recreatiu d’alt nivell. 5. Publicitat, butlletí i transició d’hora (3217–3591 s) 5.1. Franja publicitària local (3217–3344 s) • Anuncis institucionals i comercials vinculats a Tarragona: - Via T (comerç local de Tarragona). - ICIQ (ICIQ) com a centre de recerca química sostenible. - Moll de Costa del Port de Tarragona com a espai cultural. - Obramat, Tarragona Ràdio (ofertes publicitàries per comerços). - Concert solidari Mamapop Guateque per la recerca del càncer de mama. 5.2. Butlletí informatiu de Tarragona (3401–3591 s) • Notícies breus centrades a Tarragona: - Ple municipal aprova ampliar la tarifa social de la brossa (pot passar de 700 a fins a 2.800 famílies beneficiàries). - Debat sobre la declaració de trànsfuga de l’exconsellera de Junts, Elvira Vidal. - L’Ajuntament de Tarragona (Rubén Viñuales) rep el Premi Consejo Superior de Deportes 2024 com a entitat local que més ha contribuït a la promoció de l’esport. 6. Fundació CRAM: tortugues marines, mòbules i amenaces (3641–4517 s) 6.1. Temporada de nidificació de tortuga careta (3641–3922 s) • Entrevista amb Lucía Garrido, cap d’Àrea de Clínica i Rescat del CRAM. • El 2025 és l’any amb més nius coneguts de tortuga careta (Caretta caretta) a la costa catalana: 11 nius. • Algunes dades clau: - Encara pot aparèixer alguna eclosió d’un niu no detectat. - La majoria de nius ja han culminat (naixement o confirmació de no viabilitat). - Es prioritza deixar nius in situ, incubant al CRAM només casos específics. • Raó probable de l’augment: - Les tortugues cerquen temperatures d’incubació més fresques per equilibrar la proporció de sexes (temperatura-dependent). - Desplaçament parcial des de zones clàssiques (Grècia, Xipre) cap a latituds com Catalunya. "Un de cada mil ous arriba a adult", fet que reforça la importància de cada niu i de minimitzar pertorbacions. 6.2. Femelles identificades i seguiment per satèl·lit (3922–4025 s) • S’han col·locat dos emissors de satèl·lit aquest any sobre femelles nidificants. • Cas destacat: - Femella que va fer posta a Begur, després a Sant Feliu de Guíxols i finalment a la Comunitat Valenciana. - El seguiment permet avisar altres territoris quan la tortuga s’apropa a costa. 6.3. Emmallaments de tortugues i xarxes fantasma (4025–4130 s) • Estiu inusualment intens: 11 tortugues ingressades, 9 per emmallament. • Les tortugues: - Usen objectes flotants per alimentar-se i refugiar-se. - Això les fa vulnerables a xarxes fantasma i restes de pesca a la deriva. • CRAM desenvolupa el projecte Favomar en col·laboració amb la flota pesquera: - Formació de pescadors per atendre captures accidentals. - Millora de canals de comunicació i conscienciació. 6.4. El cas excepcional de la tortuga laud i les mòbules (4171–4517 s) Tortuga laud (Dermochelys coriacea) (4171–4268 s) • Espècie present al Mediterrani però molt poc habitual a la costa catalana. • Aquest estiu, dos exemplars emmallats a pocs dies de diferència (Port de la Selva i port de Cullera): - Un s’allibera ràpidament in situ per mosos i agents rurals. - L’altre ingressa al CRAM, se li practica desenmallament i tractament, però acaba morint i apareix a la costa francesa. • Episodi considerat molt excepcional i preocupant. Augment de varaments de mòbules (4293–4486 s) • Espècie de rajiforme gran (Mòbula), abans gairebé inapreciable al litoral català. • Canvi recent: - 2024: només 1 varament i 1 interacció pesquera. - 2025: 11 varaments a Catalunya i 30 a tot l’Estat. - Molts més avistaments al Garraf i altres zones. • Causa dels varaments: multifactorial (reproducció, sistema immune, malalties, corrents, profunditats), sense una única explicació. • Hipòtesi: augment global de la població i canvi de distribució per clima i condicions ambientals, amb animals inexperts a zones noves. • Els varaments de mòbules són especialment dramàtics: - Són animals que es descompensen fàcilment i el simple fet de varar els aboca a un pronòstic dolent. 7. Calamarenys i identitat gastronòmica d’Arenys de Mar (4544–5604 s) 7.1. Jornades del Calamarenys (4544–4790 s) • Entrevista amb Joan Major, restaurador i impulsor del Calamarenys, les jornades gastronòmiques del calamar d’Arenys de Mar (30 anys d’història). • Balanç actual: - Bona acollida, restauradors contents, cada any més participació. - La mostra gastronòmica recent a la Llotja Vella ha tingut gran afluència, malgrat la fresca. • Actes centrals pendents: - Showcooking el 24 d’octubre. - Sopar popular amb fideuà de calamar com a plat principal, considerat el “dia gros” de la festa. 7.2. Origen de la marca “Calamarenys” i altres propostes locals (4688–5039 s) • Les jornades neixen a iniciativa de l’Ajuntament (època de Miquel Rubirola i Benet Maimí) i restauradors locals, triant el calamar com a producte estrella del Maresme. • El nom “Calamarenys” sorgeix d’un concurs de noms, guanyat per un treballador d’un hotel local, que rep un premi. • Altres intents d’identitat gastronòmica local: - “Calís Arenys”: cigaló/carabasses amb llet condensada, Calissai, canyella i escuma de llet; no ha acabat d’arrelar. - “Plat d’Arenys”: rap a la planxa sobre vichyssoise de porros, puré de pèsols del Maresme, gambes d’Arenys i oli de gamba. • Joan Major lamenta que pocs establiments el serveixen (bàsicament a casa seva) i s’ofereix a ensenyar la recepta per tal que més restaurants la incorporin. Es reivindica la necessitat de plats i begudes pròpies per “fer poble” i construir una identitat gastronòmica singular. 7.3. Pesca del calamar i relació amb el temps i els bolets (5066–5604 s) • Joan Major, també pescador, explica la fenologia tradicional del calamar: - Antigament, temporada entre festa major (juliol) i Nadal/reis. - Actualment es pesca gairebé tot l’any, fet que pot afectar la reproducció. • Relació curiosa però molt arrelada entre bolets i calamar: - “Si és bon any de bolets, és bon any de calamars”. - Defensa que cal pluja al Maresme i estabilització del temps i la lluna per millorar la pesca. • Mètodes de pesca recreativa: - Poteres (ploms folrats de fils de colors) i pajaritos (imitacions de peix amb hams en corona). - Tècnica de “fer botifarra” amb la canya (moure contínuament, no parar per evitar que el calamar es desclavi). • Crítica a: - Pesca intensiva de calamar durant tot l’any. - Retirada prematura de boies amb ous de calamar, que podrien afavorir la posta si es deixessin més temps. 8. Surf terapèutic per a infants i joves amb TEA (5638–6181 s) 8.1. Naixement i filosofia de Més que Surf (5638–5820 s) • Des de la platja d’Aiguadolç (Sitges), entrevista amb Adrià Esteve, psicòleg i fundador de l’entitat Més que Surf. • Des del 2016 desenvolupen un programa de surf terapèutic per a infants i adolescents amb trastorn de l’espectre autista (TEA). • Característiques del programa: - Temporada de maig a juny, amb un monitor fix per nen durant 8 setmanes. - L’aigua és una excusa terapèutica per treballar autoestima, psicomotricitat, llenguatge i habilitats socials. - Tot l’equip és voluntari; l’any vinent faran 10 anys. 8.2. Impacte en famílies i voluntaris (5820–6003 s) • Molts infants repeteixen any rere any, i alguns acaben convertint-se en premonitors. • Hi ha casos d’alt impacte social: - Joves que, gràcies al programa, s’animen a estudiar Integració Social. - Famílies que per primer cop poden deixar el fill/a en una activitat fora de casa. • Més que Surf també organitza activitats anuals: - Tallers quinzenals a l’Escola Pia. - Sortides a Sant Sebastià, Cuba, Cuenca (barranquisme, activitats de natura). 8.3. Necessitats d’inclusió i manca de recursos (6003–6070 s) • Adrià subratlla que la societat encara no ofereix prou recursos d’inclusió per a TEA: - En molts casos, cal 1 monitor per nen, multiplicant costos. - Les famílies no poden assumir aquest sobrecost en entorns d’oci i esport. • Reivindica que l’objectiu és que aquests infants puguin accedir als mateixos espais i experiències que qualsevol nen neurotípic. 8.4. Festival solidari Més que Fest (6108–6181 s) • Presentació del Més que Fest, festa de cloenda i captació de fons: - Se celebra al càmping Ola Camp Garrofer (Sitges), tot un dia d’activitats. - Inclou tornejos de pàdel, ioga, tallers, contacontes, concerts (Ramon Mirabet, Atomic Funk, Joan Tena, Ali Vigut, etc.). - Entrada simbòlica (“potser solidària” de 3 €), amb opció d’aportar més. • Tots els fons recaptats es destinen a mantenir les activitats terapèutiques de l’entitat. 9. Agenda de cap de setmana a la costa catalana (6258–6768 s) L’agenda final recull una gran varietat d’activitats culturals, gastronòmiques, esportives i solidàries, segmentades per zones litorals. 9.1. Costa Brava (6276–6352 s) • Palamós: show cooking de cuina marinera a l’Espai Peix; concerts (Búhos, Catarres) al Vespreig Mediterrani; ruta de tapes Temps de Tavernes. • L’Escala: sortida en caiac per descobrir la costa del Montgrí. • Llançà: taller de nusos mariners. • Empordà interior: Fira del Bolet a Albanyà, Trans Montgrí (travessa a peu pel massís). 9.2. Terres de l’Ebre (6352–6521 s) • Tortosa: 28a Diada d’Amics dels Castells i Nucli Antic (30 anys de l’entitat). • Mora d’Ebre: jornada Parlem d’autisme amb xerrades d’experts. • Escó: Dia de les Dones Rurals de la Ribera d’Ebre. • La Ràpita: espectacle musical Ego Femina. • Pinell de Brai: Octoberfest Terra Alta (cervesa, música i concursos). • Miravet: Cursa de les Dones de les Terres de l’Ebre (solidària amb la Lliga contra el Càncer). • Ametlla de Mar: recordatori de la Diada de l’Arrossejat dins les jornades del peix de llotja. • Amposta i Reguers: Jornades de les Lletres de Bremques i Fira del Rovelló. 9.3. Garraf (6521–6580 s) • Reforç de la crida a assistir al Més que Fest a Sitges: - Tallers, esports, jocs i concerts solidaris. - Objectiu: finançar les teràpies de surf per infants i joves amb TEA. 9.4. Maresme (6580–6768 s) • Dosrius – Canyamars: Fira del Bosc, recreacions medievals, espectacles, tallers i foc. • Santa Susanna: cursa d’obstacles Spartan Race (Sprint, Super, Beast i Kids Race), prova de l’Spain National Series 2025. • Calella: 35a Festa del Bolet, amb dinar popular i cercavila gegantera. • Arenys de Mar: visita guiada Arenys i els americans, sobre el llegat dels indians i la seva relació amb la mar. • Vilassar de Mar: projecció de Vaiana 2, pel·lícula animada ambientada en el món oceànic. 10. Eixos temàtics principals de l’episodi Mar i territori: notícies estructurades per costes (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme, Costa Daurada), amb focus en patrimoni, infraestructures, gestió del litoral i gastronomia marinera. Pesca i sostenibilitat: Competició esportiva amb enfocament de captura i solta. Debat sobre cogestió pesquera i implicació del sector recreatiu. Crítica a pràctiques que poden impactar la reproducció del calamar. Conservació i canvi climàtic: Augment de nidificació de tortuga careta a Catalunya. Aparicions de tortuga laud i mòbules, com a símptomes de canvis ecològics. Emmallaments i xarxes fantasma com a amenaces clau. Patrimoni marítim i arqueologia subaquàtica: Margaret Allison (Arenys) i SS Thistlegorm (Mar Roig) com a exemples de memòria històrica vinculada al mar. Esport, salut i inclusió: Onco Swim Tarragona i curses solidàries per la investigació del càncer. Surf terapèutic per a infants i joves amb TEA, amb una visió comunitària i voluntària. Identitat gastronòmica local: Calamarenys, Diada de l’Arrossejat, producte de llotja. Propostes per consolidar plats i begudes d’“Arenys” com a part de la marca de poble. L’episodi construeix una visió molt rica de la costa catalana com a espai viu i multifuncional, on conviuen patrimoni, economia, medi ambient, cultura popular i iniciatives socials innovadores.