3638 episodis disponibles
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
Panorama general Un programa amb dues meitats marcades: la secció musical-cultural amb Jordi Freixa i Jordi Català i, després, una entrevista a Monkey Jane (Txell) per presentar el nou single Flowers. El fil conductor és la cultura popular tarragonina, la música com a eina de comunitat i teràpia, i un accent especial en la Pau. Punts clau Guerres i pau: reflexió crítica i reivindicació de signar la pau abans del conflicte. Amparito Roca, patrimoni viu: versions inesperades i globals (Hannover, València, Tarragona) i reinterpretacions actuals. Acte Coppel per la Pau: a la Subdelegació del Govern a Tarragona, amb "Imagina't" (John Lennon) en català com a himne. Monkey Jane presenta Flowers: cançó-regal a 15 anys d'amistat, procés creatiu, discografia i plans de directe per madurar. Promos de programació: futbol del Nàstic, espais socials i culturals a la graella de Tarragona Ràdio (via web i a les Aplicacions mòbil). El Canó de Palamós: guerres, pau i cultura popular Pau abans de la guerra • Denúncia del caràcter "papers mullats" d’alguns acords i crida a la coherència pacifista. "No seria millor firmar la Pau abans d'anar a la guerra?" Amparito Roca, del pasdoble a l’electrònica • Versió d’una patrulla de l’exèrcit de Hannover: energia marcial i "temperamento español" en clau alemanya. • Versió de Tacho (Carlet, València): mashup amb "No trenquis més" en clau dance-pop. • Versió tecno de Andrea Grau (Tarragona): tema "Em parito ja" amb referències a gegants, valls i un "Visca Santa Tecla". Seguici i tradició • El seguici obre pas històricament per respecte als elements sagrats (Corpus, entrada del braç de Santa Tecla). • L’"entrada del braç" és definida com a moment culminant i espectacular de la festa. Memòria mediàtica i música a Tarragona Arxiu televisiu i pedagogia musical • Record dels programes FanFan i Claudinet a TV Reus i la digitalització a YouTube. • Cançons didàctiques: "Les nenes maques al dematí" i l’humor com a eina pedagògica. Agenda i Pau: de l’Ateneu a l’UNESCO Acte Coppel per la Pau • Petit concert a la Subdelegació del Govern a Tarragona, coordinat per l’Ateneu de Tarragona (vocal d’Humanitats: Josep Maria Ferran). • Participació de Josep Enric Peris, Jordi Freixa i Jordi Català, amb "Imagina't" (John Lennon) en català com a himne. • L’Ateneu fa arribar mensualment informes a la UNESCO: projecció de la ciutat i de Tarragona Ràdio a nivell internacional. Música per la Pau "No hi ha motius per matar ni causes nobles per morir." Promos i esport Sempre Nàstic • Crida a omplir la Marea Grana: Sabadell vs Nàstic a la Nova Creu Alta (Primera Federació, Grup 2). • Emissió a Tarragona Ràdio (96.7 i 101.0 FM), al web i a les Aplicacions mòbil. Interacció via xarxa X, Instagram i WhatsApp de Tarragona Ràdio. Altres espais • "Raulina amb salsa" (humor i actualitat), "La Porteria" (justícia global), i falques corporatives de la casa. Entrevista: Monkey Jane (Txell) presenta "Flowers" La cançó-regal • Flowers neix com un homenatge als 15 anys d’amistat amb el seu grup d’amigues: estima i complicitat malgrat la distància. • El videoclip es va gravar el mateix dia que elles van escoltar la cançó per primer cop, en una casa cova a l’àrea de Granada. Procés creatiu i intenció • Retorn al projecte després d’un temps d’experimentació i aprenentatge tècnic (compressió, producció...): prioritzar l’ànima de la cançó. • Treballar per singles per donar a cada peça el temps i la cura que mereix. La música com a teràpia • Inicis amb "Time to Time" com a cançó-teràpia: la música com a eina per sortir del pou emocional. Sonoritats i referents • Apunts estilístics que evoquen Jason Mraz (bon rotllo i melodia). Humor i autoironia lingüística a l’entrevista. Identitat artística • Origen de "Monkey Jane": energia juganera, imaginari ple de micos i logo tatuat. Discografia i etapes • Àlbums: Changes (amb peces sol·licitades com "Wikitiki"/"Island") i Silent Noise (etapa més americana i d’experimentació). Directes i formats • Pausa per definir el format escènic: opcions íntimes (petit comitè, espais no convencionals), obertura a teatre i proximitat amb el públic. • Experiències prèvies: Dones de Paraula, Festival Sota la Palmera, La Canonja. Xarxes, algoritmes i salut • Presència digital intermitent: equilibrar creativitat, docència i desgast d’algoritmes. Defensa de pauses i desconnexions. Idees-força La cultura popular de Tarragona és viva i dialoga amb el present (del pasdoble a l’electrònica). La música és comunitat, memòria i teràpia. Compromís amb la Pau des de l’escena local fins a l’altaveu internacional.
Resum executiu Copernicus 2025 alerta d’una triple crisi oceànica: escalfament global, pèrdua de biodiversitat i contaminació. L’informe constata que el 100% de la superfície oceànica pateix com a mínim un d’aquests impactes, amb rècords recents de temperatura i ones de calor marines cada cop més freqüents, llargues i intenses. "No, no, es que está ocurriendo." Punts clau Escalfament accelerat des de l’era industrial; rècord global el 2024: 21 °C de temperatura mitjana superficial. Ones de calor marines amb rècords al Nord de l’Atlàntic i al Mediterrani; destacada una durada de ~300 dies (2022-2023) al Mediterrani. Retrocés del gel a l’Àrtic i l’Antàrtic i pèrdua d’albedo, que retroalimenta i accelera l’escalfament. Acidificació: canvis en el pH que alteren les propietats fisicoquímiques, afecten ecosistemes, aqüicultura, pesqueres i fins i tot erosionen àrees de patrimoni de la UNESCO. Contaminació per plàstics i microplàstics: materials persistents que es fragmenten i entren a la cadena tròfica, amb impactes sobre fauna i exposició humana. Nivell del mar en pujada: ~23 cm/100 anys globalment; 8 cm en 25 anys a l’Atlàntic Nord, indicant acceleració. Impactes greus quan es combina amb temporals i meteotsunamis. L’informe és descriptiu i basat en observacions (no fa projeccions) i serveix de base científica per a decisions polítiques (p. ex., COP30). Implicacions Ecosistemes: alteracions de biòtops, pèrdues de biodiversitat i estrès per calor i pH. Economia blava: riscos per a l’aqüicultura, pesqueres i infraestructures costaneres. Societat i costes: major exposició a inundacions i danys durant episodis extrems, especialment al Mediterrani densament poblat. Missatge final Cal actuar amb urgència: les tendències actuals ja són mesurables i comprovades. L’informe aporta evidència per orientar polítiques i adaptació immediata.
Visió general de l’episodi Episodi d’Arran de Mar (Tarragona Ràdio) centrat en l’actualitat marítima de la costa catalana, combinant notícies, entrevistes de port i pesca, vela esportiva, impacte del canvi climàtic als oceans i iniciatives socials i solidàries vinculades al mar. 1. Actualitat de la costa catalana 1.1. Educació ambiental i pesca a l’Escala • Al Maram de l’Escala, pescadors i ONG organitzen tallers per a alumnat d’ESO per lluitar contra els plàstics al mar. • El Centre de Recuperació d’Animals Marins imparteix un taller sobre la biodiversitat mediterrània i la necessitat de conservar-la. • Es remarca que el Mediterrani és un mar molt biodivers, però molt amenaçat. • Pescadors expliquen el projecte Pesca Neta: - Quan surten a pescar, treuen molta brossa (plàstics, llaunes, residus d’avingudes fluvials). - Destaquen la necessitat de visibilitzar la tasca de neteja del fons marí i conscienciar els joves. • Dijous es farà un hackató al CER perquè els alumnes ideïn solucions creatives contra la contaminació marina. 1.2. Grip aviar al delta de l’Ebre • El GPEC denuncia un brot de grip aviar H5N1 en un xoriguer al delta de l’Ebre. • El Departament de Territori ha aturat l’anellament científic d’ocells i la captura de polles d’aigua. • El Departament d’Agricultura manté la caça d’ocells salvatges, fet molt criticat pels ecologistes: - Ho consideren una decisió greu i desencertada. - Denuncien que s’ha cedit a la pressió del col·lectiu de caçadors i s’exposa la població a un possible contagi i nova pandèmia. 1.3. Fons europeus de pesca a la Mar de l’Ebre • L’assemblea del GALP Mar de l’Ebre presenta el balanç de la segona anualitat dels ajuts FEMPA 2024-2025: - 28 expedients finançats, 8 exclosos per manca de fons. - 624.000 € d’ajuts concedits per a projectes productius i no productius. • L’Ametlla de Mar és el municipi més beneficiat (més de 200.000 €), fet que satisfà especialment l’alcaldessa Eva de Lamo. • Hi participen cofraries, ajuntaments, centres de recerca, hotels, restaurants i entitats socials. • La demanda total (3,4 M€) supera àmpliament la dotació, mostrant alta demanda de diversificació econòmica al litoral ebrenc. 1.4. Crisi del Club Natació Sitges • En ple any de centenari, el Club Natació Sitges tanca les instal·lacions per decisió de l’administrador concursal. • Es crea el Club Esportiu Aquàtic Sitges per garantir la continuïtat de la natació federada: - Els nedadors passen a entrenar-se a la piscina municipal, que cedeix provisionalment dos carrils. • L’Ajuntament treballa per recuperar la gestió provisional de les instal·lacions i reparar-les. • S’espera una adjudicació directa de l’equipament, amb diversos interessats, per un preu similar als 2,5 M€ de l’última subhasta. • Es constata que la pèrdua del club històric és irreparable a nivell social, però s’obre una nova etapa per mantenir la natació federada a Sitges. 1.5. Vela infantil i desigualtat de renda al Maresme • El regatista Lucas Garrido (Club Nàutic Arenys de Mar) guanya la Regata Gran Vila de Blanes en classe Optimist: - 3 victòries parcial, 2 segons llocs i un tercer descartat en 6 proves. - La regata (50a edició) reuneix 145 infants i serveix per configurar la selecció catalana que anirà al Campionat d’Espanya. • Sis municipis del Maresme (Alella, Sant Vicenç de Montalt, Cabrils, Cabrera de Mar, Teià i Tiana) es troben entre els 25 municipis més rics d’Espanya: - Factors clau: proximitat a Barcelona, entorn natural entre mar i Serra del Litoral, bons serveis i habitatge unifamiliar d’alt valor. - Es destaquen els forts contrastos interns de la comarca: municipis com Mataró, Pineda de Mar o Tordera tenen rendes per sota de la mitjana catalana. 1.6. Reforma horària i salut a Tarragona • Especialistes tarragonins en economia, medicina i psicologia defensen mantenir un únic horari tot l’any: - L’economista Miquel Àngel Fuster afirma que l’estalvi energètic del canvi d’hora és irrisori (pocs euros per habitant). - La doctora Meritxell Arenas alerta de trastorns del son, irritabilitat, menor rendiment i possible augment de risc cardiovascular associats al canvi d’hora. - La psicòloga infantil Ángeles Estevez remarca que els infants són especialment vulnerables a aquests canvis. • El debat s’ha reobert a la UE a petició de Pedro Sánchez; aquell dissabte l’hora s’avança. 1.7. Descarbonització i metanol renovable a Tarragona • Repsol subministrarà metanol renovable produït a l’ecoplanta de Tarragona a partir de 2029. • Acord pioner de 8 anys amb Norwegian Cruise Line Holdings per subministrar combustibles renovables als seus creuers al Port de Tarragona: - Biocombustibles des de 2026. - Metanol renovable des de 2029. • La planta processarà fins a 400.000 tones/any de residus sòlids urbans, generant 240.000 tones/any de combustibles renovables i productes circulars. • Es presenta el metanol renovable com a combustible clau per al transport marítim i mostra del compromís de Repsol amb la descarbonització. 1.8. Temps i trànsit • El meteoròleg Lluís Mi Pérez preveu: - Vent de garbí i ponent a la costa central i sud, amb cops de 40–50 km/h. - Mestral molt intens al Golf de Sant Jordi (fins a 80–90 km/h) i mala mar a la Costa Daurada sud, especialment dijous. • El Servei Català de Trànsit informa de retencions habituals d’entrada a Barcelona (C-58, AP-7, B-23) però sense incidències greus a la resta del país. 2. Llotja de l’Escala i pesca del peix blau 2.1. Festa de la Tonyina i projecte Viu en Blau • Des de la llotja de l’Escala, el patró major Josep Lluís Sureda valora molt positivament la primera Festa de la Tonyina: - Iniciativa sorgida de tres restaurants locals, amb la plaça de l’Ajuntament plena. - Proposa integrar-la en el projecte “Viu en Blau”, dedicat a la promoció del peix blau i la cultura marinera local. • Es reivindica que l’Escala podria ser la “capital del peix blau”, recordant que el municipi va créixer gràcies a la pesca i salaó del peix blau. 2.2. Conflicte per les quotes de tonyina • La pesca de la tonyina és un tema delicat a l’Escala: - Les barques d’arts menors tenen una petita quota que consideren insuficient. - Les barques d’encerclament, majoritàries al port, no tenen quota de tonyina i fa temps que reclamen quilos assignats. • La taula rodona de la festa serveix per visibilitzar la problemàtica de quotes i posar en valor la tonyina com a recurs local i alternativa econòmica per a la flota d’arts menors. 2.3. Temporada de tardor del peix blau • L’inici de la tardor és irregular per a la sardina: - L’estiu va començar molt bé però va afluixar a l’agost (mes tradicionalment fluix). - La tardor hauria de portar nous bancs de sardina per créixer, però enguany hi ha alts i baixos molt marcats. • Factors que condicionen la pesca: - Fases de la lluna: dies de lluna plena poden ser molt bons, amb bancs de peix molt agrupats que permeten pescar fins i tot sense llum artificial, localitzant-los amb sònars. - Depredadors (tonyines), que de vegades fan entrar el peix a la costa i d’altres el fan fugir. • L’afluència de barques d’altres ports continua: la setmana anterior hi havia set barques d’encerclament (3 locals i 4 de Palamós i Blanes). 2.4. Vedes, relleu generacional i pesca recreativa • Sobre la parada biològica (veda) de l’encerclament a Girona: - El sector proposa repetir el model de dos períodes (com l’any anterior) per afavorir reproducció i creixement del peix blau. - Proposta: aproximadament del 5 de desembre a l’11 de gener, i del 27 de febrer al 4 d’abril. - Es queixen de la lentitud administrativa que dificulta planificar manteniments i reparació de xarxes. • Relleu generacional complicat: - Hi ha una borsa de joves formats (curs de mariner pescador), però la flota és petita i les oportunitats limitades. - La pesca és percebuda com una feina dura, sacrificada i inestable, poc atractiva per al jovent. - Sureda reclama reduir burocràcia i fer l’ofici més atractiu a nivell administratiu i econòmic. • Arts menors i sèpia: - Són en veda de la sèpia; molts s’han orientat a la pesca de tonyina com a alternativa econòmica. - Es considera molt positiva aquesta diversificació. - Denúncia recurrent: manca de control de la pesca recreativa, que continua capturant sèpia durant la veda, minant l’efecte de l’esforç dels professionals. 3. Vela i clubs nàutics del Garraf i Maresme 3.1. Club Nàutic Vilanova: resultats i grans esdeveniments Entrevista amb Tete Sabater, director esportiu del Club Nàutic Vilanova. Regata d’Optimist a Blanes • Flota d’Optimist del club participa a Blanes en un nivell 2 del circuit català. • Hugo Nava aconsegueix una 3a posició general. • Condicions variables (vents fluixos, 4–5 nusos) posen en relleu que la vela és un esport molt tècnic i que l’experiència acumulada és clau. Copa d’Espanya d’ILCA 6 i experiència a Galícia • Vilanova porta 5 regatistes a Galícia per a la Copa d’Espanya d’ILCA 6: - Regata dins de ries atlàntiques, amb marees fortes i condicions molt diferents del Mediterrani. - Resultats esportius discrets, però gran aprenentatge per un equip jove en el seu primer campionat nacional. - Serveix per saber “on són” dins la flota estatal i fixar un punt de partida per millorar al rànquing. Lliga Iberdrola Femenina • El club ha creat per primer cop un equip femení per disputar la Lliga Iberdrola, puntuable com a Campionat d’Espanya femení. • Participen uns 20 equips de tot l’Estat; Vilanova acaba 8è, un resultat considerat excel·lent per a una estrena. Copa d’Espanya a Vilanova • El club organitzarà la Copa d’Espanya (classe no especificada, però en format de flota) del 30 d’octubre al 2 de novembre: - Es preveu uns 130 regatistes i fins a 9 proves. - Abans, una “precopa” aquest cap de setmana amb uns 40 participants i una travessa social de creuers amb 48 embarcacions, xifra rècord. • Es destaca la importància de tenir bon vent per garantir un campionat just i complet. 3.2. Club Nàutic Arenys de Mar: formació, escola i base nàutica Entrevista amb Pilar Rodríguez, gerent del Club Nàutic Arenys de Mar. Esport base i Lliga Blava Escolar • El club manté una intensa activitat formativa: - Escoleta d’Optimist per als més petits. - Flota Open per a joves que s’inicien una mica més grans. - Lliga Blava Escolar, ja en marxa, que permet que alumnes de 5è i 6è de primària provin la vela. • Objectiu: que tothom pugui provar la navegació sense haver de tenir embarcació pròpia i descobrir si la vela pot ser el seu esport o fins i tot una futura professió. • S’emfatitza la figura de Lucas Garrido com a talent emergent format al club i “nineta dels ulls” de la secció esportiva. Gran Premi d’Andorra • El 8 i 9 de novembre Arenys acollirà, un any més, el Gran Premi d’Andorra, organitzat amb la Federació Andorrana de Vela: - Reuneix al voltant de 120 participants de diferents classes. - Andorra, sense mar, ha escollit Arenys com a seu estable de la seva gran cita de vela. - Els camps de regata s’instal·len tan prop com es pot de la costa, depenent del vent; és espectacular veure la sortida massiva d’embarcacions des del port. Base nàutica i esport per a escoles • Continuïtat de la base nàutica, amb programes com Esport Blau i Aventura Blava per a les escoles locals: - La filosofia és que cap nen deixi de navegar per manca d’oportunitats. - El club aporta embarcacions i material; més endavant, qui vulgui progressar pot accedir a embarcacions de segona mà més assequibles. Club de Mar, rem i activitats socials • El Club de Mar del Nàutic ofereix: - Activitats dirigides (iogà, pilates, tonificació, funcional). - Rem amb 9 equips que competeixen de forma lúdica. - Entrenament d’un equip femení de lleut català de competició. • També impulsen cursos de bridge (joc de cartes estratègic), amb bona acollida i perspectiva de futures competicions (pools) entre clubs. 4. Estat dels oceans: triple crisi i impactes globals Entrevista extensa amb Álvaro de Pascual Collar, editor de l’informe 2025 de Copernicus sobre l’oceà. 4.1. Triple crisi planetària dels oceans • Les Nacions Unides defineixen una “triple crisi planetària” que afecta el 100 % de la superfície oceànica: 1. Canvi climàtic (escalfament global i olas de calor marines). 2. Pèrdua de biodiversitat. 3. Contaminació i pol·lució (incloent plàstics i microplàstics). 4.2. Escalfament oceànic i onades de calor marines • L’informe mostra un escalfament sostingut de l’oceà des de com a mínim 1982, vinculat a les emissions de gasos d’efecte hivernacle des de la Revolució Industrial. • 2024 registra el rècord històric de temperatura mitjana global de l’oceà: 21 °C. • Onades de calor marines (marine heatwaves): - Són períodes d’almenys una setmana amb temperatures del mar anòmalament altes. - Tenen impacte directe en ecosistemes, aqüicultura i pesqueres. - S’han registrat episodis rècord al Nord de l’Atlàntic i al Mediterrani. - Entre 2022 i 2023 al Mediterrani hi va haver una onada de calor de prop de 300 dies seguits (gairebé 10 mesos), rècord de durada, tot i no ser el màxim de temperatura puntual. 4.3. Pèrdua de gel marí i retroalimentació climàtica • Es constata un retrocediment clar del gel marí tant a l’Àrtic com a l’Antàrtic, amb nous mínims històrics. • Importància del gel marí: - Actua com a superfície reflectant (alt albedo), retornant part de la radiació solar a l’espai. - En perdre superfície de gel, la Terra absorbeix més calor, accelerant l’escalfament: bucle de retroalimentació positiva. 4.4. Acidificació de l’oceà • L’oceà absorbeix part del CO₂ atmosfèric, la qual cosa provoca acidificació (descens del pH). • Efectes clau: - Alteració de les propietats fisicoquímiques de l’aigua. - Canvi en la disponibilitat d’ions necessaris per a organismes calcificadors (coralls, mol·luscs, etc.). - Possibles impactes en aquicultura, pesca i erosió de zones costaneres. - Riscos per llocs Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO per processos d’erosió accelerada. 4.5. Contaminació per plàstics i microplàstics • El model econòmic actual depèn fortament del plàstic, un material poc biodegradable: - El plàstic no desapareix, sinó que es fragmenta en peces cada cop més petites (microplàstics). - No s’enfonsa fàcilment, de manera que roman a la columna d’aigua. • Conseqüències: - Els microplàstics són ingerits per organismes marins i entren a la cadena tròfica. - S’han detectat partícules plàstiques en fibres musculars de molts animals marins. - Això acaba afectant també els humans, que ingerim microplàstics a través del consum de peix i marisc. - A escala macro, xarxes i arts perduts continuen pescant (“pesca fantasma”) i maten fauna de manera indiscriminada. 4.6. Augment del nivell del mar i riscos costaners • L’informe recull un augment global del nivell del mar d’uns 23 cm en 100 anys. • A la regió del Nord de l’Atlàntic (zona europea), només en els últims 25 anys l’augment ja és de 8 cm, mostrant una acceleració clara. • Encara que pugui semblar poc, aquests centímetres: - No es perceben al dia a dia, però - Multipliquen l’impacte d’episodis extrems (tempestes, meteotsunamis, forts onatge), incrementant les inundacions a zones costaneres densament poblades com el litoral mediterrani europeu. 4.7. Missatge per a la COP30 • L’informe de Copernicus no fa projeccions futures, sinó que descriu què està passant ja amb dades observacionals. • Serveix com a base científica sòlida per a: - Responsables polítics i negociadors de cimeres climàtiques (com la COP30 al Brasil). - Societat civil i mitjans, per disposar d’informació contrastada. • No es pot respondre amb un “ja veurem si passa”, perquè tot allò que descriu l’informe ja està succeint. Idea central: la triple crisi (clima, biodiversitat, contaminació) és global, persistent i ja té efectes mesurables sobre els oceans i les comunitats costaneres; cal actuar amb base científica. 5. Dia de la Dona Rural i mercats de Deltebre Entrevista amb Eva Marín, regidora de Foment Cultural, Igualtat i Tinença d’Animals de Deltebre. 5.1. Homenatge a les dones dels mercats municipals • Deltebre celebra el Dia Internacional de la Dona Rural amb un acte dedicat a “Dones i mercats”. • Eix de l’edició: dones que treballen (i han treballat) als mercats de la Cava i de Jesús i Maria. • Es fa un treball de recerca històrica: - El mercat de la Cava funciona des de 1958, el de Jesús i Maria des de 1969. - Es recuperen noms, trajectòries i generacions (algunes parades arriben a la 3a generació familiar). - Participen dones en actiu i jubilades, i familiars de paradistes ja desaparegudes. 5.2. Valor social i econòmic de les paradistes • El mercat “sempre ha tingut nom de dona”: la majoria de persones darrere el taulell han estat dones. • Tasques destacades: - Atenció diària a la clientela amb bona cara, tot i jornades que comencen a les 3 de la matinada. - Pont entre el camp/la mar i la taula, connectant productors locals i famílies. - Exemple d’emprenedoria, constància i cura de la comunitat. • Es recorda un matrimoni de 96 anys que va tenir parada més de 60 anys, i casos com el de Marisol Pinyana (paella i peix), gairebé 30 anys al mercat. • El mercat genera vincles de família ampliada: paradistes i clients es coneixen de tota la vida, comparteixen records i esdeveniments personals. 5.3. Producte local, granel i sostenibilitat • Moltes parades ofereixen producte de proximitat: carn, peix, fruita, verdura, oli, llegums a granel, pa i pastes. • Es destaca el cas de parades de granel que fan el que ara es ven com a “tendència sostenible”, però que elles han fet tota la vida: - Sense sobreenvasat innecessari. - Quilòmetre zero real, amb productors de la zona. • Davant l’oferta massiva de grans superfícies, es reivindica el mercat com a espai de qualitat, tracte personalitzat i sostenibilitat. 5.4. Recepció ciutadana i dimensió cultural • L’acte compta amb 14 dones dalt l’escenari i molta participació del públic, que aporta anècdotes i records. • Es combina amb intervencions artístiques (companyia La Dama, peces “Sanguinària” i “Hollywood”, i un solo de dansa), creant un acte rodó i emotiu. • Objectius: - Fer visible una feina sovint invisible però imprescindible. - Reforçar la idea d’espai de vida i xarxa de suport que són els mercats. - Motivar noves generacions a continuar aquestes activitats comercials de base local. 5.5. Polítiques d’igualtat a Deltebre • La regidoria treballa en: - Renovació del pla d’igualtat de l’Ajuntament. - Renovació del pla de polítiques de dones. - Cursos, xerrades i el programa “Dones, salut i educació”, que celebra 20 anys. • El proper mes se centrarà en el 25N (violències masclistes) amb nous actes de sensibilització. 6. Repte solidari “Pels Valents” a Tarragona Entrevista amb Joan Carles Adell sobre un repte de natació en aigües obertes solidari a Tarragona. 6.1. El repte: 80 km nedant per al càncer infantil • El repte, ideat per Miguel Van der Poel, consisteix a nedar 80 km al llarg d’una setmana: - 16 km diaris de dilluns a divendres, sortint de la platja de la Rabassada fins al Castell de Tamarit i tornant. - Dissabte, tram final simbòlic perquè s’hi pugui afegir tothom amb una nedada més curta. • Objectiu: recaptar fons per al Pediatric Cancer Center de l’Hospital Sant Joan de Déu, dins la campanya “Pels Valents”. 6.2. Condicions de mar i acompanyament • Les etapes ja fetes han tingut condicions diverses: - Un dia amb mala mar i fort onatge, un altre amb bona mar a l’anada i corrent en contra a la tornada. - Temps d’entre 4,5 i 5 hores per completar els 16 km. • Cada dia, el Miguel neda acompanyat per un altre nedador conegut del món de les aigües obertes (Jordi Cervera, Joan Carles Adell, David Garriga, Marta Rubio, Ferran Tortosa, etc.), reforçant el component col·lectiu i de suport. 6.3. Final solidari a la platja de la Rabassada • Dissabte hi haurà un acte obert a la platja de la Rabassada: - Nedadeta popular (uns 1.000 metres) per qui vulgui sumar-se. - Punt de venda de marxandatge de “Pels Valents” (samarretes, gorres, clauers…). - Urna solidària per recollir donatius. • El repte s’insereix en l’objectiu global de “Pels Valents”: arribar a 1 milió d’euros recaptats des de 2017 per a la lluita contra el càncer infantil. 6.4. Com col·laborar • Es poden fer donatius: - Durant l’acte de dissabte a la platja, en efectiu a l’urna o comprant marxandatge. - En línia a través de la pàgina de l’Hospital Sant Joan de Déu, que disposa d’un enllaç específic per donatius al Pediatric Cancer Center. Missatge final: la natació en aigües obertes es converteix en eina de visibilització i recaptació per al càncer infantil, implicant la comunitat esportiva i la ciutadania de Tarragona. 7. Tancament i continuïtat • L’episodi combina actualitat local i comarcal amb temes globals (estat dels oceans) i històries humanes (dones dels mercats, repte solidari). • Es reforça la idea que el mar és central en la vida econòmica, social i cultural de Catalunya: - Des de la pesca i els ports fins a la vela esportiva, passant per la recerca científica, la transició energètica i la cohesió comunitària. • El programa es clou anunciant que Arran de Mar tornarà l’endemà a la tarda amb noves històries vinculades al litoral i al mar.
Polèmica pels Estatuts de l'Àrea Metropolitana El ple extraordinari de dilluns vinent serà decisiu per a la constitució de la futura àrea metropolitana. Els grups municipals de Tarragona es troben dividits per la fórmula de governança proposada als estatuts: • Conflicte de vots: El model actual d'"un municipi, un vot" és rebutjat per Esquerra Republicana i el Partit Popular, qui demanen un vot ponderat per població per mantenir la capitalitat de la ciutat. • Postura del Govern: El conseller socialista Nacho García demana generositat i afirma que les capitalitats s'exerceixen convencent la resta, no imposant-se. • Esmenes d'ERC: Els republicans condicionen el seu vot a incloure millores en el benestar de la ciutadania i a defensar els interessos de Tarragona. Impacte del Canvi Horari i Salut Especialistes locals s'han manifestat a Tarragona Ràdio a favor de mantenir un horari unificat tot l'any. Les conclusions principals són: • Economia: Segons l'economista Miquel Àngel Fuster, l'estalvi energètic és irrisori (pocs euros per habitant). • Salut: Meritxell Arenas (Col·legi de Metges) alerta d'alteracions en el rellotge biològic, cansament i fins i tot riscos cardiovasculars. • Infància: La psicòloga Ángeles Estevez subratlla que els més petits pateixen irritabilitat i desajustos en els ritmes circadians. Actualitat Social i Infraestructures Celebració de les 1.000 Edicions del Programa "Tothom" El programa social conduit per Miguel González ha celebrat una efemèride històrica a la sala d'actes de l'ONCE. Des de l'any 2009, aquest espai ha estat un referent per a la inclusió, el voluntariat i el tercer sector a la ciutat. Presó de Mas Enric i Projectes Energètics • Ampliació penitenciària: El Departament de Justícia construirà dos nous mòduls amb 256 places mitjançant mètodes industrials per evitar la saturació del centre. • Metanol Renovable: Repsol subministrarà aquest combustible des de l'ecoplanta de Tarragona a partir de 2029 per a la indústria de creuers, reforçant la descarbonització al port. Esports: Nàstic i Mitja Marató La Ciutat Esportiva del Nàstic El president Lluís Fàbregas ha confirmat que la segona i tercera fase de la ciutat esportiva dependran de l'ascens al futbol professional. Mentrestant, la primera fase ja dóna servei a 38 equips del planter. Rècord a la Mitja Marató La 34a edició de la Mitja Marató del 2 de novembre ha esgotat les inscripcions. El circuit serà totalment urbà, passant per punts com la Rambla Nova, la Via Augusta i el Moll de Costa.
Tothom compleix mil programes a Tarragona Ràdio L'edició número 1000 de l'espai Tothom s'ha celebrat amb un programa especial des de la sala d'actes de l'ONCE a Tarragona, servint com a punt de trobada per a les entitats i persones que han format part d'aquesta trajectòria de 16 anys a l'emissora municipal. L'episodi ha posat en relleu el paper de la ràdio com a altaveu de realitats sovint invisibilitzades. El valor humà del voluntariat i la salut Representants de la Federació Catalana del Voluntariat Social i de l'Associació Contra el Càncer de Tarragona han destacat la importància de l'acció voluntària: • El voluntariat no és mà d'obra gratuïta, sinó un acompanyament d'igual a igual que arriba on l'administració no ho fa. • La recerca sobre el càncer i el suport psicològic gratuït són pilars fonamentals per a les famílies. • S'ha subratllat el concepte de win-win: tothom hi guanya, tant qui dóna com qui rep l'ajuda. Experiències en primera persona i diversitat El programa ha comptat amb la participació del taller de premsa de la Fundació Privada Onada, on els mateixos usuaris preparen els guions i entrevistes, demostrant la seva capacitat de decisió i discerniment. També s'ha parlat amb: • Romà Soler, tècnic de l'Ajuntament de Tarragona, que ha recordat la història del Servei Municipal de la Discapacitat i la creació de la Frida. • L'entitat Si jo puc tu també, Epilep, reivindicant que el terme inclusió hauria de desaparèixer per donar pas a la normalitat absoluta en activitats com l'esport i la dansa. • Espercamp (Associació Asperger del Camp de Tarragona), que ha explicat l'autisme com una condició i la importància del diagnòstic en l'edat adulta. Gent gran i compromís social Mitjançant l'espai Veus Reconegudes, en col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés, s'ha posat el focus en les fites i lliçons de vida de la gent gran de Tarragona, combatent la soledat i fomentant l'envelliment actiu. "La diversitat hauria de formar part del que som com a societat, sense paternalismes i amb total naturalitat."
Context i significat dels 1.000 programes “Tothom” celebra el programa número 1.000 a Tarragona Ràdio, en un acte obert al públic que posa al centre els drets humans, la inclusió i la ràdio de proximitat. Des del primer minut, es reivindica que, com les ones de la ràdio, els drets humans travessen fronteres invisibles i arriben a tothom. Miguel González recorda els inicis del programa el 2009, el suport de la direcció de Tarragona Ràdio i l’evolució del format: • D’un espai en horari discret centrat en la discapacitat a un projecte ampli sobre capacitats diverses, gent gran, salut mental i tercer sector. • Canvis d’horaris, de periodicitat i fins i tot el pas al podcast (“tothom pot”), mantenint el directe i la filosofia de ràdio humana i comunitària. • Subratlla que el valor no són les xifres ni els premis, sinó les persones i les històries compartides al llarg d’aquests anys. "La ràdio continua sent l’espai de la veu real. Una veu que no busca semblar perfecta, sinó ser humana." També hi ha un apartat d’agraïments: a l’equip de Tarragona Ràdio, a l’ONCE, a les entitats, a representants polítics i, sobretot, als oients i als col·lectius que han passat pel programa. Paper de l’administració i polítiques d’inclusió a Tarragona Conversa amb Cecília Mangini (Ajuntament de Tarragona) S’obre el bloc institucional amb la consellera d’Igualtat, Serveis de la Ciutadania i Serveis Socials, Cecília Mangini, que felicita el programa i el defineix com a ràdio humana, propera i inclusiva. Mangini destaca: • Compromís històric de l’Ajuntament de Tarragona amb les capacitats diverses, anterior fins i tot al naixement del programa. • Existència d’un equip tècnic especialitzat en inclusió (amb referències a professionals concrets) que ha treballat per sobre dels colors polítics i donant veu a les demandes del col·lectiu. • Reconeixement que l’administració sempre està en deute: s’ha avançat, però queda molta feina pendent. Gent gran i xarxa comunitària Mangini explica l’atenció a la gent gran des de l’IMSS: • Model de “gent gran activa”, amb 14 llars de jubilats plenes d’activitat. • Les pròpies persones grans dinamitzen bona part de les activitats, reforçant autonomia i participació. • Es combina la part de lleure amb la dimensió social i d’acompanyament. Discapacitat, terminologia i drets Sobre el llenguatge, Mangini defensa que no li fa por el terme discapacitat: • Remarca que és precisament la condició de discapacitat la que activa el reconeixement de drets. • Recorda la reforma de l’article 49 de la Constitució i es defineixen com a “fans del 49”, com a símbol d’un pas endavant en el reconeixement de les persones amb discapacitat com a subjectes de drets. • Subratlla que capacitats diverses les tenim tots, però que cal atenció específica a les realitats més vulnerables. Accessibilitat, ciutat i Festa Major En relació amb l’accessibilitat i la inclusió urbana: • Encara hi ha moltes barreres arquitectòniques a la ciutat, que afecten persones amb mobilitat reduïda, persones grans, famílies amb cotxets, etc. • Es treballa per adaptar espais públics i platges perquè siguin progressivament més inclusius. • Esmenta un codi d’accessibilitat que interpel·la totes les administracions i actors. Pel que fa a la Festa Major de Santa Tecla, Mangini destaca: • L’existència d’una “festa per a tothom” com a exemple consolidat d’inclusió festiva. • Mesures recents com “carrers tranquils” on el Seguici Popular redueix el soroll per fer-los accessibles a persones amb hipersensibilitat auditiva o altres necessitats. • El fet que ara es parlin obertament qüestions com soroll, espais adaptats i convivència de sensibilitats. Salut mental i discapacitats “invisibles” Miguel i Mangini aborden el repte de les discapacitats no visibles i la salut mental: • Es reconeix que les barreres físiques són més fàcils de detectar, però que cal donar resposta també a trastorns de salut mental, autisme i altres condicions invisibles. • Es treballa amb entitats especialitzades (especialment en autisme) en aspectes psicològics, sensorials i cognitius. • Es recorda la necessitat de treballar també les barreres socials i mentals que tots tenim, més enllà de l’urbanisme. Persones sense llar: drets humans i resposta municipal Miguel introdueix el tema de les persones sense sostre com a part de la mirada integral del programa sobre drets humans i exclusió social. Mangini subratlla: • Es tracta d’un fenomen urbà en creixement, i aquestes persones són importants perquè són persones, no per la xifra que representen. • El vincle amb els drets humans: no tenir un lloc on tornar al final del dia és una de les situacions més dures que es poden viure. • El paper combinat de la societat civil i l’Ajuntament de Tarragona, que disposa d’un servei especialitzat (PAS, Punt d’Atenció a Persones sense Sostre). Recompte nocturn i ús de dades Es destaca la preparació d’un recompte nocturn de persones sense llar: • Participació d’uns 130 voluntaris, una xifra rècord que demostra la sensibilització creixent de la ciutadania. • El dispositiu abasta Part Alta, centre, eixample i barris, amb suport de Protecció Civil i Creu Roja. • El recompte es fa sobre persones visibles, però es calcula un 15–20% addicional de persones no detectades. • Aquestes dades permeten prendre decisions polítiques i tècniques més ajustades a la realitat. Mangini transmet també la felicitació de l’alcalde Rubén Viñuales al programa “Tothom”, reforçant el reconeixement institucional. Evolució de les entitats: de la veu de les famílies a la veu en primera persona Associació Ment i Salut La Muralla Miguel recorda que el primer programa del 2009 va tenir com a convidada principal l’Associació Ment i Salut La Muralla, dedicada a salut mental. Ara puja a l’escenari Paula Ulloa, coordinadora de l’entitat. Paula subratlla diversos canvis fonamentals des del 2009: • Abans la representació era majoritàriament de mares i famílies, en un model més paternalista. • Ara, cada cop més, són les persones amb problemes de salut mental en primera persona qui donen la cara i la veu, especialment en mitjans com Tarragona Ràdio. • Reivindica que ningú millor que elles pot explicar què necessiten, què pateixen i què reclamen. "El que ha canviat és que ara són les persones en primera persona les que volen donar la cara i la veu." Reptes actuals de la salut mental Malgrat els avenços en discurs públic: • Paula avisa que encara hi ha molta feina a fer: la salut mental sembla molt present en el debat, però el dia a dia continua ple de dificultats. • Les principals problemàtiques que detecten a l’associació són: • Habitatge: dificultats greus per accedir a un allotjament digne. • Feina: barreres laborals, estigma i precarietat. • Relacions socials i integració comunitària. • Reclama més suport sostingut de les administracions, que sovint van endarrerides en els pagaments i generen tensions econòmiques a les entitats. Sostenibilitat de les entitats i expansió territorial Paula explica la trajectòria recent de La Muralla: • L’entitat ha estat en moments límit, a punt de tancar per dificultats econòmiques, una realitat compartida per moltes associacions del tercer sector. • Actualment passen per un bon moment relatiu, però amb incertesa sobre el futur, molt condicionat pels recursos públics. • Han crescut fins a més de 300 persones vinculades a l’entitat. • S’han expandit cap a Salou, ampliant l’abast territorial i l’acompanyament. Tant el programa com l’associació coincideixen en la idea que “l’important és que se’n parli de salut mental”, i després ja es treballarà el com. Memòria, reconeixements i absències Miguel mira enrere cap al segon programa de “Tothom”, amb la presència de l’Associació de Paràlisi Cerebral de Tarragona, La Muntanyeta (ara Fundació La Muntanyeta), i recorda especialment la figura de Jaume Marí, president d’aleshores, ja traspassat. • Es recupera un fragment d’entrevista on Marí explicava l’evolució de l’associació des dels vuit pares fundadors fins a un projecte molt consolidat. • Miguel remarca la petjada de les persones que ja no hi són però han contribuït decisivament a l’associacionisme i a la inclusió. • El segon gran aplaudiment del dia va dedicat a totes aquestes persones que han marxat però romanen en la memòria col·lectiva. Aquest bloc reforça la idea que el programa és també un arxiu viu de la memòria social de Tarragona en matèria de discapacitat, salut mental i drets socials. Humor, participació i esport inclusiu Miguel reivindica que parlar de capacitats diverses i tercer sector també es pot fer amb humor i calidesa. Per fer el programa més visual i participatiu, demana al company Pep que actuï com “els seus ulls” a la sala i interactuï amb el públic. En aquesta dinàmica entra en escena l’esport inclusiu: • El Pep localitza Rubén Almazán i Álvaro Cano, capitans del Nàstic Genuïn, l’equip genuí del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) per a persones amb discapacitat intel·lectual. • El públic els rep amb un aplaudiment, reconeixent el valor simbòlic i social del projecte. • Miguel subratlla l’esport com a eina d’inclusió, més que no pas només de “superació personal”. • Es menciona que són a punt de començar una nova temporada Genuïn a Tarragona, reforçant la continuïtat del projecte. Aquest tram finalitza amb un to festiu i comunitari, mostrant que ràdio, entitats, administració i esport s’entrellacen en una mateixa aposta per una Tarragona més inclusiva i humana. Idees clau de l’episodi • Celebració del programa 1.000 de “Tothom”, com a fita de ràdio pública centrada en drets humans, diversitat i proximitat. • Evolució del programa: de la discapacitat a una mirada més àmplia sobre capacitats diverses, gent gran, salut mental, voluntariat i teixit associatiu. • Compromís de l’Ajuntament de Tarragona amb la inclusió: equip tècnic especialitzat, treball amb entitats, avenços en accessibilitat i festa major inclusiva. • Atenció a les persones sense llar: recurs especialitzat (PAS), recompte nocturn amb voluntariat i ús de dades per orientar polítiques públiques. • Salut mental i veu en primera persona: transició d’un model basat en famílies a la participació directa de les persones afectades, amb reptes forts en habitatge, feina i sostenibilitat de les entitats. • Memòria i reconeixements a persones i entitats històriques com La Muralla i La Muntanyeta, i figures com Jaume Marí. • Esport inclusiu amb el Nàstic Genuïn com a exemple de com l’activitat esportiva pot generar comunitat, autoestima i visibilitat per a les persones amb discapacitat. En conjunt, l’episodi és una celebració i alhora una reflexió crítica sobre tot el camí fet i el que resta per fer per construir una ciutat i una ràdio realment per a tothom.
Resum general del programa "La inclusió no s’improvisa... i l’empatia, si és sincera, pot canviar moltes coses." — Miquel González, sobre 1.000 programes de Tothom Punts clau del dia Salut: procés participatiu per definir el nou CUAP de Tarragona, amb serveis 24/7 i orientat a urgències de baixa i mitjana complexitat. Política municipal: debat sobre l’Associació per a l’Àrea Metropolitana (un municipi, un vot), l’estudi d’inundabilitat del POUM i la congelació d’impostos amb ampliació de tarifa social de la brossa. Economia: proposta d’eliminar el canvi d’hora el 2026 a la UE i anàlisi de l’OPA BBVA-Sabadell desestimada, amb impactes en competència, oficines i crèdit. Història i patrimoni: presentació del llibre sobre les intervencions arqueològiques a López Pelaez, 1 (magatzem romà amb gra, fulcre de bronze i gestió d’aigua). Especial: connexió final amb l’edició 1.000 de “Tothom” en directe des de l’ONCE. Editorial i celebració “Tothom” Miquel González reivindica la ràdio com a altaveu de veus invisibilitzades i l’aprenentatge de 1.000 programes: Inclusió, solidaritat i empatia com a eixos. Objectiu: continuar donant veu a tothom amb normalitat i respecte. Salut: el nou CUAP de Tarragona Objectiu i model CUAP: centre 24/7 que complementa els CAP i resol urgències menys greus amb més capacitat resolutiva. Serveis: radiologia, química seca (analítica urgent) i espais d’observació per decidir alta o derivació hospitalària. Impacte: descongestiona hospitals i reforça l’atenció primària. Participació ciutadana Enquesta a participa.gencat.cat (fins al 31/10) sobre experiència d’urgències: Accés i aparcament, senyalització, intimitat a recepció, sala d’espera i box d’atenció. Dura ~10 minuts; més de 200 respostes a mig període. Fase 2: grups de treball al novembre amb usuaris i professionals. Ubicació i calendari Ubicació pendent: es decidirà per criteris tècnics (fluxos, urgències) i resultats del procés participatiu. Pla funcional: primer esborrany abans de final d’any. Tertúlia política (PSC, Junts, PP) Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona Debat de governança: un municipi, un vot (PSC i Junts) vs vot ponderat (PP). Argumentari: Pro: generar projecte comú i solidari per serveis (ex. transport públic), evitant hegemonies; exemple comparat amb UE i Parlament (representació equilibrada). Contra (PP): Tarragona perd pes i capitalitat; reclama ponderació per població. Situació: associació com a embrió provisional (sense cessió de competències), constitució prevista el 31/10. POUM i inundabilitat Estudi d’inundabilitat en marxa amb focus en torrents i zones històricament afectades (Mora, Budallera, Vall de la Rabassada, Polígon Francolí, Horta Gran...). Adaptació climàtica: mesures correctores i preventives en nous creixements i ciutat consolidada; cooperació intermunicipal (ex. Catllar-Mora). Calendari: aprovació inicial del POUM el 2026. Fiscalitat i serveis Congelació d’impostos i taxes; ampliació de la tarifa social de la brossa i rebaixa a la deixalleria. Junts: va assumir el cost polític de la pujada inicial; ara dona suport a congelar i preveu demanar rebaixes futures. PP: critica que “congelar = consolidar la pujada passada”; demana eficiència en places no cobertes. PSC: reclama clarificar què es retalla si es baixa impostos (transport, inversions, personal?). Cultura i agenda Tàrraco XXV: “Romans al teu barri”, recreacions als centres cívics; recta final a finals de novembre. Canvi d’hora: debat breu sobre la conveniència d’eliminar-lo. Economia Canvi d’hora a la UE (proposta d’eliminar-lo el 2026) Estalvi energètic irrisori i afectacions a part de la població; millor un sol horari. Complexitat per latitud/longitud: ajust europeu difícil; cal consens i criteri que trastorni menys. OPA BBVA sobre Banc Sabadell (desestimada) Context i lògica (BBVA): reforçar Espanya i segment pimes on Sabadell és fort. Problemes clau: Preu insuficient i gestió de tempos (17 mesos) i comunicació que van erosionar la confiança. Resistència del petit accionista (molts, també clients) i silenci de part d’institucionals. Impacte de la no fusió: Evita concentració i un duopoli de facto a Catalunya/Tarragona (CaixaBank + BBVA+Sabadell). Evita tancament de fins a 450 oficines, pèrdua d’uns 8.000 llocs de feina i reducció de crèdit (~54.000 M€). Missatge de fons: la competència bancària beneficia famílies, empreses i AP; cal evitar reduir el mapa bancari a 2-3 megabancs. Història i patrimoni: López Pelaez, 1 (2011–2018) Presentació del llibre “Intervencions arqueològiques a Tarragona. Carrer López Pelaez, 1”. Troballes principals: Magatzem romà d’època flàvia amb espai de gra i estances per productes (possibles àmfores); conservació de murs fins a 1–1,5 m. Gestió de l’aigua: conduccions per evitar humitat al magatzem; a èpoques posteriors, aprofitament com a recurs. Peces icòniques: dos fulcre de bronze (aplics decoratius d’un llit romà), probablement del s. I, amagats i recuperats en estrat del s. III; també pintures i fragments epigràfics. Les restes s’han protegit sota l’edifici; el coneixement és obert i el llibre es pot descarregar al web de Patrimoni de l’Ajuntament. Tancament: especial “Tothom” 1.000 Connexió amb l’ONCE (Rambla Vella): programa en directe a les 12 h amb entitats i testimonis històrics del “Tothom”. Esperit de l’acte: representar tots els col·lectius i posar la veu al centre.
Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.
Mi Rollo Es El Rock, una hora de bona vibra amb guitarres potents de fons. Un clàssic de les ones tarragonines, en antena des de 2002 de la mà d´en Pae. Cada dilluns a les 8 del vespre a Tarragona Ràdio
Resum Programa amb to evocador i celebratiu on el retrovisor musical repassa moments clau i novetats: records de Portobelo (2018), memòria del primer concert de Miquel del Roig (1995) i crònica del concert de Lleig al Festival Accents amb el disc Fins que no em quedi veu. També s’esmenta la nominació de Sílvia als Premis ARC. Moments destacats Obertura poètica amb reflexions sobre els inicis i el pas del temps. Nominació de la Sílvia com a finalista als Premis ARC. Portobelo: record del final de gira (20/10/2018) a l’antic Submarino de Reus i paraules del líder Toret Blázquez. Miquel del Roig: 30 anys del primer cop que el Jordi el va veure en directe (21/10/1995), telonejant Tomeu Penya al Morell. Lleig al Festival Accents (Casino de Constantí): presentació de l’àlbum Fins que no em quedi veu i entrevista postconcert. Anècdotes sobre versions populars d’una cançó ("balla bastant" vs. "xiquets"). Cites clau "Final de gira, final de dos anys... avui aquí toca donar punt i final al que ha sigut ‘basant fer reals’ i al principi de Portobelo." — Toret Blázquez "Continuaré fent aquestes coses fins que no tingui més coses a dir." — Lleig "Penso lluitar i defensar-ho mentre en quedi vida. Fins que no em quedi veu." Temes i idees Perseverança artística i dificultats per fer arribar la música al públic. Memòria musical del territori (Reus, Morell, Constantí, Tarragona). Celebració de trajectòries: de la fi de gira de Portobelo als inicis de Miquel del Roig. Detalls rellevants Data clau: 20/10/2018 (Portobelo, fi de gira a Reus). Data clau: 21/10/1995 (Miquel del Roig teloneja Tomeu Penya al Morell). Esment a l’organització del Festival Accents i agraïments a Isaac i Domi García. Conclusió Un retrovisor musical que barreja nostàlgia, reconeixement i energia creativa present, culminant amb la força del tema de Lleig: Fins que no em quedi veu.
Resum general Entrevista dinàmica amb Los Glosters (Ramon i Carles) abans del seu concert a la Capsa de Música (Tarragona), que aprofitaran per gravar un disc en directe. El grup defensa el seu directe sense autotune i amb instruments reals, repassa 35 anys de trajectòria, comparteix anècdotes de gira (Liverpool, Perpinyà, Guadalajara, Sevilla, Cadaqués), comenta diferències de públic per territoris, parla de nous membres i reflexiona sobre la tecnologia i l’actual allau de bandes. Final amb menció a l’himne del Nàstic (Fúria Grana) i detalls pràctics del concert. "No som de ningú: som part d’aquest show... i sense autotune." Temes principals Concert especial i gravació en directe a la Capsa: enregistrament multicanal, possibles col·laboracions i edició posterior. Filosofia de directe: sense autotune, instruments de veritat i energia clàssica de banda. Trajectòria: prop de 35 anys; records i viatges, inclòs Liverpool (Cavern Club). Públic i escenes: diferències d’implicació segons ciutat/territori; festivals com a gran motor. Membres i història: nous fitxatges (Ricard i Jorge), etapa prèvia amb Pirats i canvis d’idioma. Tech i indústria: millora d’enregistraments casolans; crida per un reproductor DAT. Comunitat local: preu assequible, fila zero, crida a omplir davant l’escenari per capturar el calor del públic. Detalls del concert i enregistrament Què faran Gravar el directe per publicar-lo (amb retocs lleus si cal) i, si és possible, afegir-hi instruments/col·laboracions. Repertori centrat en l’etapa del disc “4” (tres anys en ruta) i cançons de tota la trajectòria. Com i amb qui Aprofiten el bon equip de la Capsa per una captura de so sòlida. Actitud de “passar-ho bé” i complicitat amb el públic: el soroll i l’ambient també es volen gravar. Públic i entrades Anticipada: 6 €. Fila zero per qui no hi pugui assistir però vulgui ajudar. Crida a posar-se davant l’escenari (no quedar-se a la barra!) per donar calor al directe. Trajectòria, viatges i anècdotes Liverpool (Cavern Club) Tercera visita; aquest cop a l’escenari interior (“backstage”). Sala mítica on han passat Paul McCartney i grans bandes; emoció de prova de so amb la sala buida. Un seguidor de Múrcia grava vídeos i els puja a YouTube; connexió amb públic de fora. Rutes recents Perpinyà: gran resposta amb una versió de Jacques Dutronc (van acabar repetint-la). Guadalajara: festival amb bar compartit entre rockers i públic de festa; convivència festiva. Sevilla: coincidència amb la marató; trobada amb un conegut de la Colla Jove. Cadaqués: retorn des de 1992; retrobaments i canvis al llarg dels anys. Públic, escenes i diferències territorials Fora de Catalunya, el públic acostuma a ser més entregat; a festivals, la gent ja ve a desfasar i gaudir. Horaris familiars permeten veure diverses generacions (pares, mares i canalla) al concert. Tòpic local: a Tarragona/Barcelona costa arrencar, però quan ho fa, s’hi lliuren. Història del grup i nous membres Evolució de Pirats cap a Los Glosters: xoc d’idioma/escena (rock català vs. pop 60s/beat), i final d’etapa. Ricard (exprofessor de guitarra) s’hi integra com a membre fix; Jorge col·labora quan pot (molts projectes). Record de l’Héctor i altres músics que han passat per la formació; mirada sentimental però pràctica. Indústria, tecnologia i memòria Avui, amb ordinador + DAW + micro, s’aconsegueix qualitat notable; abans, gravacions cares i complexes. Allau de noves bandes i sobresaturació a ràdio: arriben desenes de discos diaris. Crida per recuperar arxius: busquen reproductor DAT per digitalitzar una maqueta antiga. Moments i cites destacades Filosofia de directe: > "Sense autotune i tocant instruments de veritat." Complicitat amb el públic: > "Com més soroll, millor quedarà gravat." Memòria i reconeixement: > "Arribar a Liverpool i que l’organitzador digui ‘Los Glosters’… això marca." Homenatge local: l’himne de la Fúria Grana sona a vestidors i xarxes; el "xalala" fa de càntic col·lectiu. Crida final Divendres, Capsa de Música (Tarragona). Anticipada 6 € i fila zero per col·laborar. Prometen tornar a la ràdio a presentar el disc en directe quan estigui editat.
Panorama general de l’episodi Programa: Fans de Tarragona (a Tarragona Ràdio) amb entrevista als Los Glosters i secció del retrovisor musical. "Uns tios que canten sense autotune... i toquen instruments de veritat." Tema central: Concert de Los Glosters a la Capsa de Música (divendres 24), amb enregistrament en directe i opció de fila zero. Context: Conversa als Estudis de Tarragona Ràdio amb el Ramon i el Carles; repàs de 35 anys de trajectòria, gires i anècdotes (Liverpool, Sevilla, Perpinyà, Cadaqués, Guadalajara) i nova formació (Ricard i Jorge). Extra: Retrovisor musical amb Jordi Sugranyes: Portobelo, Miquel del Roig i Lleig (Festival Accents, Casino de Tarragona). Entrevista a Los Glosters: concert i filosofia de directe Capsa de Música: el pla Concert: divendres 24, entrades a 6 € anticipada (8 € taquilla), amb fila zero per qui vulgui col·laborar si no pot assistir. Objectiu: Gravar el directe a la Capsa de Música (primer cop que hi toquen) i editar-lo posteriorment. Crida al públic: “Com més soroll, millor quedarà enregistrat.” Demanen públic a davantera, no quedar-se a la barra. Sense autotune, amb instruments reals Proposta: Directe clàssic, sense autotune, amb instruments reals i “poca vergonya”. Identitat: “Continuem sent els mateixos... el mateix gos amb diferents collars.” Repertori i so Disc “4”: porten cançons del treball “4”; el so de la banda ha evolucionat i volen capturar el moment actual. Equipament: destaquen el bon equip de so de la Capsa. Gires, públics i anècdotes Liverpool i l’univers Beatles Han tornat a Liverpool (tercer cop): enguany han tocat a l’escenari interior (“backstage”) del festival tribute Beatles. Reconèixer-los: el promotor David (americà) els identifica i contacta sovint per propostes a Suïssa, Estocolm, Amèrica... Diferències de públic segons territori Fora de Catalunya: públic més entregat i participatiu (Madrid, Sevilla, Guadalajara). Tarragona/Barcelona: fama de públic més fred i cost d’“arrencada”. Anècdota Guadalajara: sala compartida entre un aniversari rocker i un festival, convivència i energia compartida. Roda de concerts i records Perpinyà (debut a França, sala Nautilus), Cadaqués (retorn després del 1992), Sevilla (coincidència amb la marató) i trobades curioses amb gent de Múrcia. Formació i trajectòries creuades Noves incorporacions Ricard (guitarra; antic professor de guitarra del Ramon): ja fixe. Jorge Varela (tecles; molts projectes en paral·lel): s’hi suma sempre que pot. Dels Pirats a Los Glosters Experiència prèvia amb Pirats (amb secció de vents i baixistes de nivell com Albert Anguela). Barrera idiomàtica als 90: en català costava fora, i dins l’escena local eren “incompresos”; avui hi ha molts grups i saturació d’oferta. Tecnologia i arxiu Millora de tecnologia domèstica: avui és més fàcil enregistrar amb software i micro a casa. Crida sobre formats obsolets: recuperació d’una maqueta en DAT (es busca reproductor per poder-la digitalitzar). Complicitats locals i himnes Connexió amb el Nàstic i la Fúria Grana: “La noche del Stom” s’ha convertit en cançó molt escoltada i compartida a xarxes pels jugadors. Idea sobre fer la “cançó de la Capsa” (homenatge local, a l’estil de Malasaña de Dani Martín envers bars mítics). Retrovisor musical amb Jordi Sugranyes Premis ARC: la Sílvia, finalista a Millor periodista; felicitació i ànims. Portobelo (2018): fi de gira de “Basat en fets reals” a l’antic Submarino de Reus; tall amb Tonet (Toret) Blázquez. Miquel del Roig (1995): record del seu “teloneig” a Tomeu Penya al Morell; menció de “La farola”. Lleig (José Galdrán): directe al Festival Accents (Casino de Tarragona) presentant “Fins que no em quedi veu”, amb presència d’Isaac i Domi García. Tancament i avanços Recordatori del concert de Los Glosters (preus, plaça limitada a la Capsa de Música). Proper programa: estrena de “Flower” de la Xell.
Resum Context i objectiu Entrevista a Eduard Escolar, representant de la pagesia, sobre l’estat de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, les seves implicacions per al territori i les demandes del sector primari. Punts clau El parc és encara en procés de creació; s’ha tancat la fase participativa, però hi ha incertesa sobre quines al·legacions s’han acceptat. Abast previst: 44.000 hectàrees; aproximadament 87,8% de propietat privada. Manca d’informació directa a la propietat afectada (moltes finques d’herència i propietaris poc connectats a canals digitals). Pressupost percebut com insuficient i fins i tot irrisori per la dimensió i necessitats de gestió del parc. Risc de prioritzar serveis al turisme per sobre de la gestió forestal, ramadera i agrícola. Possibles traves burocràtiques addicionals malgrat la promesa de finestreta única. El sector primari demana ser escoltat; s’està plantejant una plataforma de portaveus per parlar amb una sola veu. Suport de fons a la protecció i al parc, però discrepàncies amb el procediment i la governança. Preocupacions del sector primari Pèrdua del mosaic agroforestal i augment del risc d’incendis per abandonament agrícola. Dificultats per a la pastura i la gestió ramadera. Obstacles per a la gestió forestal i l’aprofitament de la fusta. Reducció de la capacitat productiva agrícola per traves i costos administratius. Propostes i demandes Informar individualment la propietat privada afectada sobre la intenció i els passos del projecte. Augmentar i garantir un pressupost estable i finalista per a gestió forestal, ramadera i agrícola. Incloure formalment les associacions del sector primari en la governança (comitès rectors i espais de decisió). Simplificació administrativa real: tràmit únic efectiu, terminis clars i reducció de càrrega burocràtica. Coordinació del sector primari en una plataforma de portaveus per reforçar la seva incidència. Impacte territorial Àmbit multicomarcal i a dues províncies; cal coordinació interadministrativa i recursos per a vigilància i manteniment. Equilibri entre protecció de la biodiversitat i activitat econòmica local. Cites destacades "No rebutgem el parc natural." "El pressupost [...] és una mica irrisori." Estat de les converses institucionals Reunions recents amb alcaldes i entitats ecologistes; el sector primari reclama ser inclòs en aquestes trobades. S’estudia organitzar un portaveu únic del sector primari per traslladar una posició comuna a l’administració.
Visió general de l’episodi Aquest capítol d’Arran de Mar combina l’actualitat marítima i de costa amb temes de territori, canvi climàtic, esport nàutic i geopolítica. El programa es divideix en dues grans parts: una primera hora informativa per tot el litoral català i una segona hora més temàtica amb reportatges i entrevistes. 1. Actualitat marítima i de costa catalana 1.1. Catxalot mort a la platja de Pals • Es troba un catxalot d’uns 10 metres mort a la Platja Gran de Pals. • El cos apareix amb ferides molt evidents, possiblement relacionades amb col·lisions amb vaixells de càrrega, una de les principals amenaces per als cetacis. • Entitats mediambientals alerten que: • El trànsit marítim intens entre Barcelona i Tarragona • La sobrepesca • I la contaminació del mar són causes habituals de la mort de cetacis a la Mediterrània. “Sembla que les coses a mar no es morin, o que els peixos no s’hagin de morir mai… però és un ésser viu.” 1.2. Vi i patrimoni a Empúries • Quarta edició de la proposta “Vespre al museu” al MAC Empúries, amb totes les entrades exhaurides. • Es combina cultura i vi: • Visita guiada al jaciment (part romana i part grega) • Tast de tres vins ecològics del celler Terra Remota (DO Empordà). • Es remarca que Empúries és un lloc on “el vi va néixer primer” a la zona, amb grecs, fenicis i romans democratitzant-ne el consum. • Unes 400 persones participen a l’activitat al llarg d’octubre, amb una molt alta demanda d’entrades. 1.3. Alcanar: primer “refugi climàtic” del país • Govern i Ajuntament d’Alcanar estudien l’enderroc de 10 cases dins del barranc del Llop, a la urbanització l’Estany / l’Estona del Canà Platja. • Aquests habitatges han patit 5 episodis catastròfics en 7 anys, amb inundacions cada vegada més greus. • L’Ajuntament proposa: • Renaturalitzar la zona • Traslladar els veïns a altres indrets • Convertir aquestes famílies en els primers “refugiats climàtics” de l’Estat. • El cas es presenta com una prova pilot per afrontar l’impacte del canvi climàtic en urbanitzacions en zones de risc. 1.4. Escape room d’emergència climàtica a l’Ametlla de Mar • Al Poliesportiu Municipal de l’Ametlla de Mar es fa un escape room gratuït sobre emergència climàtica i salut planetària, organitzat per la Diputació de Tarragona. • Continguts principals: • Emissions de gasos d’efecte hivernacle • Esgotament de recursos naturals • Ús abusiu de plàstics • Sobreconsum de recursos del planeta • Sessions de 45 minuts per a grups de 4 persones, amb l’objectiu de sensibilitzar sobre els reptes ambientals actuals. 1.5. Aiguats i fang a les Botigues de Sitges • Un aiguat intens (59 l/m²) provoca una gran baixada de fang a l’Avinguda de les Botigues de Sitges. • El fang prové d’obres d’un hotel i complex residencial a la zona muntanyosa de Vallbona. • Efectes: • Tercer episodi similar des de l’agost • Emburnals col·lapsats i inundacions de baixos i cases • Una desena de cases especialment exposades. • L’Ajuntament de Sitges: • Reuneix l’empresa constructora • Estudia mecanismes de contenció de terres i fang • Reconeix la necessitat de millorar la coordinació entre administracions (C-32, carreteres, vies locals). • L’oposició (Marc Gallén / Mar Galló) critica la manca de previsió, manteniment i control urbanístic sobre les obres. 1.6. Cultura popular i infraestructures al Maresme Fira d’acordions “A tota manxa” a Arenys de Mar • Arenys acull la Fira d’acordions i acordionistes “A tota manxa”, organitzada per La Diatònica. • Activitats: • Parades de luthiers i venda d’acordions • Tradillibreria amb llibres de cultura popular • Tallers tècnics sobre afinació, reparació i ergonomia • Concert vermut i actuació final del duet de folk Allfoll. • Es destaca: • L’alta participació d’acordionistes • L’interès del públic local pel so entranyable de l’acordió. Passos soterranis de Calella • L’Ajuntament de Calella inicia un pla per millorar la seguretat i la imatge dels passos soterranis que connecten la ciutat amb el front marítim. • Mesures: • Instal·lació d’11 càmeres de videovigilància i sensors d’aigua • Remodelació de 4 passos: nova il·luminació, neteja de grafits, panells decoratius amb motius de fons marí • Intervenció en 7 passos subterranis en total. • Finançament amb fons Next Generation: • 65.000 € per a càmeres • 165.000 € per a obres de millora. 1.7. Autoconsum fotovoltaic i tràmits eterns • A Tarragona, un miler de projectes han sol·licitat subvencions per instal·lar més de 8.000 mòduls fotovoltaics, amb un import total d’uns 3,3 milions d’euros. • Problema central: coll d’ampolla administratiu dels fons Next Generation gestionats per l’ICAEN: • Només el 18% de sol·licitants ha cobrat • Esperes mitjanes de 932 dies per resolució (més de 2 anys i mig) • Fins a 13 mesos més per rebre el pagament un cop justificada la instal·lació. • Import global sol·licitat a Catalunya: 400 M€, molt per sobre del pressupost disponible (se n’han concedit 182,4 M€ i pagat 51,8 M€). 1.8. Castanyada i Halloween a Tarragona • Tarragona prepara la castanyada i Halloween els dies 24 i 25 d’octubre: • Tallers infantils a la plaça Verdaguer i al Mercat de Torreforta • Tallers de panellets a la plaça Corsini (Gremi de Pastissers) • Espectacle infantil davant el Mercat Central • Segona rua de Halloween fins al Balcó del Mediterrani, amb batucada Brincadeira. • La consellera de Comerç, Montse Adán, defensa que: “La tradició s’uneix de nou a la modernitat i no s’ha de perdre la identitat.” • Es vincula la festa al comerç local (Via T, Mercats de Tarragona, Gremi de Pastissers, Artesans, Teleparc), amb: • Descomptes a aparcaments de la Rambla Nova i la Pedrera • Vals d’estacionament gratuït en fotocalls. 1.9. Mar, temps i trànsit • El meteoròleg Lluís Mi Pérez explica una situació dominada pel vent de garbí i ponent, amb: • Maró i ressaca a bona part del litoral • Millora de pluges i desaparició de “ciplons” costaners • Reforç del vent a la Costa Daurada i costa barcelonina l’endemà, amb pujada de temperatures. • Des del Servei Català de Trànsit, l’Eduard Sánchez informa d’una circulació fluida, només amb densitat habitual a vies principals de l’àrea de Barcelona. 1.10. Butlletí local de Tarragona En entrar la franja de Tarragona Ràdio, s’ofereix un breu Butlletí informatiu amb temes locals: • Palau d’Esports de Camp Clar: l’Ajuntament de Tarragona preveu adjudicar abans d’acabar el 2025 el contracte de grades supletòries retràctils, minimitzant molèsties a clubs i esdeveniments. • Recompte de persones sense sostre a la ciutat, amb 130 voluntaris, molt per sobre d’edicions anteriors. • Cicle “La ciutat a cau d’orella” (edició 12+1), dedicat a les supersticions, amb 13 propostes adaptades a joves. • Col·lecció de carruatges de Jordi Rovira s’obre al públic, amb recaptació per a l’Associació Contra el Càncer de Tarragona. 2. Parc Natural de les Muntanyes de Prades 2.1. En quin punt es troba el projecte? • Es parla amb Eduard Escolar, representant de la pagesia, sobre el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. • Situació actual: • S’ha acabat el procés participatiu amb al·legacions presentades • L’administració ha acceptat o rebutjat al·legacions, però els afectats no saben quines. 2.2. La propietat privada i la manca d’informació • El parc preveu unes 44.000 hectàrees, de les quals prop del 90% són de propietat privada. • Crítica principal: • La Generalitat no ha informat directament els propietaris. • Molta gent no ha participat perquè no coneixia el procés, especialment: • Persones grans sense accés digital • Propietaris que han heretat terres i no segueixen els canals administratius habituals. “Quan l’administració es vol posar a protegir el medi natural, però es troba que hi ha una part important de propietat, el primer és informar.” 2.3. Pressupost insuficient i viabilitat • Des de la pagesia es considera que el parc parteix d’un pressupost “irrisori”, insuficient per gestionar: • Vigilància i compliment de normes • Gestió forestal • Suport al sector ramader i agrícola. • Temor que els recursos es destinin sobretot a infraestructura turística, deixant de banda la gestió activa del territori. 2.4. Burocràcia i impacte sobre el sector primari • Oficialment, el dia a dia “no s’hauria d’afectar”, però l’experiència en altres parcs indica: • Més traves administratives per actuar en finques (aprofitaments forestals, pastura, cultiu) • Allargament de tràmits en un sistema ja molt burocràtic. • Es qüestiona la promesa de “finestreta única” i es tem un increment real de la càrrega burocràtica. 2.5. Manca de diàleg amb el sector primari • S’ha reunit administració i ajuntaments, i també entitats ecologistes, però: • Les associacions agràries, forestals i ramaderes no han estat escoltades amb la mateixa intensitat. • Es reclama: • Una reunió formal de totes les organitzacions del sector primari • Que puguin actuar com a portaveu únic per fer arribar la seva posició. 2.6. Importància del mosaic agroforestal i risc d’incendis • La pagesia no rebutja el parc natural, però vol condicions diferents: • Es defensa el mosaic agroforestal (barreja de bosc, conreus i pastures) com a clau per: • Reduir el risc d’incendis • Mantenir biodiversitat i paisatge • Donar continuïtat a l’activitat agrària. • Por principal: • Que, per traves i dificultats, es deixin de conrear terres • Que s’abandoni ramaderia extensiva i gestió forestal • I la zona es converteixi en bosc continu molt més vulnerable als grans incendis. 2.7. Ramaderia, fusta i agricultura en joc • Preocupacions concretes: • Ramaders: dificultats per continuar pasturant als boscos • Empreses forestals: problemes per aprofitar fusta de manera sostenible • Agricultors: pèrdua de capacitat productiva per restriccions i tràmits. • El parc afecta diverses comarques i dues províncies, amb un abast territorial molt ampli, fet que fa més crítica la manca de pressupost. 3. El calvari del Club Natació Sitges i el nou club aquàtic 3.1. Fi del Club Natació Sitges • El Club Natació Sitges, entitat centenària, es veu abocada al tancament: • Estava en concurs de creditors • Gestionat per un administrador concursal • La junta anterior va dimitir i no va aparèixer cap nova candidatura. • Paral·lelament, les instal·lacions de Vallpineda pertanyen a un Consorci (Ajuntament + Club Natació Sitges), fet que complica la gestió. 3.2. Naixement del Club Esportiu Aquàtic Sitges • Davant el tancament, famílies dels nedadors federats impulsen el nou Club Esportiu Aquàtic Sitges per mantenir l’activitat competitiva. • L’Ajuntament: • Ja havia aprovat ajudes per mantenir les instal·lacions en “mode manteniment” • Vol garantir que els esportistes no es quedin sense piscina per entrenar. 3.3. Reallotjament temporal i obres • Durant una revisió tècnica, es detecten deficiències a la piscina de Vallpineda. • Mentre es fan reparacions (15 dies – 1 mes), els nedadors: • S’entrenen a la piscina municipal de Sitges • Amb horaris i carrils limitats. • Un cop arreglada, la idea és que el nou club disposi d’una piscina sencera per millorar la qualitat dels entrenaments. 3.4. Futur de les instal·lacions • L’Ajuntament prepara la convocatòria del Consorci per fer una adjudicació directa de les instal·lacions, després d’una subhasta fallida. • Hi ha més d’un interessat disposat a optar-hi i a mantenir l’activitat de natació. • Condicions generals: • El terreny és d’equipaments esportius: només hi pot haver usos esportius • L’Ajuntament prioritzarà que es garanteixi la continuïtat del nou club de natació. • L’antiga dimensió social del club (socis que usaven lliurement les instal·lacions) queda en suspens; el nou club és eminentment esportiu. 4. El nostre peix: peixateria del Maresme a peu de plaça 4.1. Tardor a la peixateria d’Arenys • Des de la plaça del Mercat d’Arenys de Mar, l’Oriol parla amb la Mònica Serra, de la peixateria Illa Sobirà. • Productes de temporada i estat del peix: • Calamar: protagonista de la tardor (tot i que enguany en surt poc) • Roger i peix d’escata (molt peix “en terra”) • Gamba i escamarlà: n’hi ha poc i amb preus molt alts • Lluç petit per fregir • Una mica de gamba blanca local • Peix blau (seitó, sardina) i molt sorell, barat però poc apreciat per les espines. 4.2. El calamar, el rei de la cuina d’Arenys • A Arenys, en plena època del “calamarenys”, el calamar és molt versàtil: • Farsit • A la planxa • A la romana o arrebossat • Amb arròs, guisats diversos. • Es recomana aprofitar ara per cuinar-ne o congelar-ne de cara a festes (especialment tentacles i peix de temporada). 4.3. Proveïment i gustos de la clientela • La peixateria combina peix d’Arenys amb peix del nord: • Musclos, petxina, alguns raps i palangre provenen de fora • El peix del nord sovint és més gros i agrada a part de la clientela. • Per a infants i per evitar espines, Mònica recomana: • Lluç de bona mida • Rap (sense espines, però car i amb molt de cap) • Llenguado, tot i la poca disponibilitat i el preu. 4.4. Complexitat del sector pesquer i del petit comerç • La feina de peixatera implica: • Horaris llargs, aixecar-se d’hora per anar a la llotja • Estar pendent del temporal a mar, que afecta captures i mides. • Mònica reflexiona sobre el futur del sector: • A Arenys només queden dues peixateries independents, totes dues al mercat • Les noves generacions prefereixen feines de 8 hores sense riscos • Obrir peixateria o ser pagès implica incertesa i jornades llargues. • De cara al Nadal: • El marisc és molt car, i molta gent opta per carns • Es recomana comprar rap, calamar o marisc amb antelació i congelar-los, però no el lluç, que perd molta qualitat. 5. Projecte “Pescafils” i residus de pesca recreativa 5.1. Fils de pescar: un residu invisible però persistent • Amb Jordi Regàs, president del Club d’Immersió de Biologia (Facultat de Biologia, UB), es parla del projecte per retirar arts de pesca abandonats. • Problema central: • La pesca recreativa deixa al fons marí fils, ploms i ams • El monofilament pot trigar més de 600 anys a degradar-se • És transparent i discret, però s’acumula molt. • Efectes sobre la fauna i els hàbitats: • Fils que freguen i tallen substrats • S’emboliquen en coralls, gorgònies i esponges • Incrementen el deteriorament d’hàbitats fràgils. 5.2. Metodologia del projecte • Zones d’estudi inicials: • Sa Tuna (Begur) • Punta del Romaní (l’Escala) • Fases del treball: • Caracterització biològica de la zona: espècies presents i vulnerables (p. ex. corall vermell) • Documentació fotogràfica de la interacció fils-espècies • Una jornada específica de neteja intensiva. • Resultats impactants: • En una sola immersió d’una hora, 8 bussejadors treuen 1.200 metres de fil • Un bussejador habitual de la zona acumula 70 kg de plom per temporada, recollit només a la Punta del Romaní. 5.3. Pesca amb canya i gestió del litoral • El projecte no demonitza la pesca recreativa, però planteja: • Si en alguns punts especialment rics i fràgils caldria regular o restringir la pesca amb canya. • Context de gestió complicada: • Competències repartides entre Ministeri, Generalitat i ajuntaments (aigües interiors/exteriors) • Els ajuntaments només tenen certa capacitat de regulació a l’estiu. • Objectiu final: • Elaborar un estudi científic sòlid • Presentar conclusions als ajuntaments perquè disposin d’arguments tècnics per regular zones de pesca. 5.4. El Club d’Immersió de Biologia • Fundat el 1983 a la Facultat de Biologia de la UB, amb uns 400 socis. • Activitat doble: • Formació en busseig • Participació en projectes de ciència ciutadana i recerca amb l’ICM-CSIC, universitats i altres entitats. • Treballs habituals: • Seguiment d’escalfament del mar i efectes en coralls • Recompte de garoines i impacte sobre les algues • Millora de la tècnica de busseig per evitar cops de lletes sobre el fons. “Tot el que sigui vinculat a medi ambient i protegir-lo millor, hi som des de fa 40 anys.” 6. Esport nàutic: Campionat d’Europa de Wakeboard a Deltebre 6.1. Deltebre, seu europea del wakeboard barco • Entrevista a Joaquín Pérez Herbada, organitzador del Campionat d’Europa de Wakeboard Barco 2025 celebrat a Deltebre. • Ja s’hi havia fet un Campionat d’Espanya amb molt èxit; ara és el primer europeu al municipi. • Raons de l’elecció de Deltebre: • Condicions òptimes del riu Ebre (a l’alçada del pont Lo Passador) • Clima suau en aquesta època • Bones infraestructures al voltant: passeig fluvial, auditori, restaurants. 6.2. Què és el wakeboard barco? • Esport d’aigua derivat de l’esquí aquàtic: • Amb taula tipus snowboard • Arrossegat per un barco especialitzat (en aquest cas, marca Malibu) • L’objectiu és aprofitar l’ona del vaixell per fer salts i trucs acrobàtics. • Els trucs es puntuen segons: • Dificultat • Execució tècnica • Estil. 6.3. Funcionament del campionat • Durada: de dimecres 15 a dissabte 18 d’octubre. • Participants: • 108 riders de 12 països europeus • Més de 300 acompanyants. • Categories: • Per edats (des de menys de 14 anys fins a més de 50) • Masculines i femenines • Categoria Open, la “reina”, oberta als nivells més alts. • Mecànica de competició: • Cada participant fa dos recorreguts (anada i tornada) entre dues boies separades per uns 400 i escaig metres • Disposa d’un temps limitat per encadenar el màxim de trucs • Els jutges a bord del vaixell i a terra, amb càmeres i drons, enregistren i puntuen. • Les jornades finals de divendres i dissabte es tanquen amb: • Finals de cada categoria • Lliurament de medalles (no hi ha, en general, dotació econòmica a Europa) • Sopar de cloenda al restaurant Les Dunes. 6.4. Organització i projecció futura • Joaquín destaca que: • Han tingut totes les facilitats de l’Ajuntament i del teixit local • No hi ha hagut entrebancs significatius. • Objectius a mitjà termini: • Consolidar Deltebre com a seu estable de campionats d’Espanya i proves del circuit europeu • Impulsar una escola permanent de wakeboard al municipi, per poder entrenar sense necessitat de tenir vaixell propi. • El wakeboard requereix bona forma física i entrenament constant; a Espanya encara no és un esport professionalitzat, però es vol aconseguir més difusió mitjançant: • Competicions • Retransmissions en streaming • Xarxa d’escoles i entrenadors. 7. Gaza, Palestina i el “pla de pau” impulsat pels EUA 7.1. Un acord sense confiança • El programa tanca amb una entrevista a Mina, activista palestina, sobre la situació a la Franja de Gaza després d’un suposat pla de pau impulsat per Donald Trump. • Principals idees de Mina: • La població palestina no confia en el govern israelià, especialment l’actual executiu de dreta extrema • Israel no respecta els compromisos amb els palestins. 7.2. Genocidi i devastació social • Mina parla obertament de genocidi i neteja ètnica: • Condicions a Gaza després de dos anys de guerra: • Sense educació (escoles destruïdes o tancades) • Hospitals i centres mèdics devastats • Esglésies, mesquites i vida social arrasades • Castig col·lectiu a tota la població. • Algunes xifres que menciona: • Aproximadament 77.000 víctimes palestines, amb una gran proporció de dones i infants • Entre 20.000 – 22.000 nens morts • 20.000 infants més orfes • Milers de persones encara sota els enderrocs. 7.3. Crítica al pla de pau • Segons Mina, el pla de pau és un “vaso falso” perquè: • No aborda l’origen del conflicte • No parla de: • Annexions a Cisjordània • Murs i colònies israelianes (un milió de colons amargant la vida diària) • Presos palestins (uns 13.000) a presons israelianes • Dret a un Estat palestí viable. • Tampoc concreta com es reconstruirà Gaza, ni com podran tornar al nord les famílies desplaçades. • Tot i així, per als palestins, és una peça clau per intentar aturar el genocidi, ja que l’alternativa és deixar que Netanyahu “acabi la seva feina”. 7.4. Situació a Cisjordània i resposta internacional • Mina descriu Cisjordània com: • Un territori trencat en 7 zones aïllades • Amb més d’un miler de checkpoints i portes metàl·liques • Llibertat de moviment extremadament limitada. • També denuncia: • Retallades salarials a funcionaris • Població sense ingressos estables • Control israelià sobre tots els recursos d’aigua. • Sobre la comunitat internacional: • Es mou massa tard, després de dos anys de massacre • No ha pogut obligar Israel a aturar el genocidi • Gaza continua “tancada”, sense suficient ajuda humanitària ni maquinària per rescatar gent dels enderrocs. • Per a Mina, la prioritat absoluta és un alt el foc real, que permeti a la gent respirar i recuperar mínimament la vida. 8. Tancament del programa • El capítol conclou vinculant: • Les problemàtiques locals de la costa catalana (clima, urbanisme, comerç, cultura, esport) • Amb grans temes globals com el canvi climàtic, la gestió del territori i els conflictes internacionals. • La conducció des de Tarragona Ràdio i les connexions amb diferents emissores locals (Ràdio L’Escala, RadioDelta.cat, Canal Blau Ràdio, Ràdio Arenys) reforcen la idea d’una xarxa radiofònica de proximitat que mira del mar cap al món.
Resum general Episodi amb dues entrevistes clau per entendre com la fam i l’accés als aliments s’entrecreuen amb els conflictes armats i les polítiques migratòries europees. D’una banda, Juan Echanove (FAO) explica la diferència entre seguretat alimentària i dret a l’alimentació i denuncia l’ús de la fam com a arma a Gaza; de l’altra, Bruno Álvarez (Noname Kitchen) narra l’evolució d’una resposta de base —d’una cuina popular a una xarxa de documentació d’abusos— davant les fronteres de la UE. "No es pot utilitzar la fam com a arma de guerra" — Recordatori central del dret internacional humanitari i de la Resolució 2417 (2018). Conceptes clau (FAO) Seguretat alimentària vs dret a l’alimentació • Seguretat alimentària: que totes les persones tinguin, sempre, accés a aliments suficients, nutritius, segurs i produïts de forma sostenible, i que puguin consumir-los amb dignitat. • Dret a l’alimentació: dret humà reconegut internacionalment que imposa obligacions legals als Estats (respectar, protegir i complir). No cal una declaració de fam per considerar-lo vulnerat. • Exemples: crisis de l’oli de colza, o no respectar dietes religioses a presons —també vulneren el dret. Dret internacional en conflicte (Gaza) • El dret humanitari (Conveni de Ginebra) i la Resolució 2417 (2018) prohibeixen explícitament utilitzar la fam com a arma i limitar l’accés a béns bàsics a població civil. • Gaza: bloqueig de corredors i condicionament de l’ajuda és contrari al dret. Quan es declara hambruna ja és tard: s’ha d’evitar abans. • Risc sistèmic: si no hi ha regles a la guerra, ningú està protegit. “Vamos para atrás”. Implementació i justícia Com arriba l’ajuda i què fa la FAO • Hi havia una estructura funcional (Nacions Unides, UNRWA, Programa Mundial d’Aliments). La seva inhabilitació i el reemplaç per pocs punts de repartiment ha dificultat l’accés i posat en risc la població. • FAO: manté la producció local en conflicte (llavors, pinso, suport a agricultors) i impulsa la recuperació agrícola postconflicte. Justiciabilitat del dret a l’alimentació • +70 països el reconeixen a la Constitució; Europa (inclosa Espanya) encara no. • Polítiques derivades: restriccions a menjar ultraprocessat a escoles, etiquetatge clar. Cal avançar a la UE. Fronteres de la UE (Noname Kitchen) De cuina popular a evidència d’abusos • A Belgrad, en ple veto d’assistència, Noname Kitchen comença repartint àpats nocturns i construint confiança fora de camps oficials (amb MSF i Hot Food i Domeni com a suports puntuals). • A Šid (frontera amb Croàcia), documenten pushbacks/devolucions en calent, pallisses, gossos, robatoris i danys de policies de fronteres. • Neix la xarxa Border Violence Monitoring Network i es visibilitza el cas Madina (nena de 7 anys morta en una devolució il·legal). Externalització i criminalització • Externalització de fronteres (Sèrbia, Bòsnia), mur a Hongria, i Frontex amb pressupost creixent: ineficaç davant la determinació de les persones en trànsit. • Incidència: Black Book of Pushbacks, informes com Frozen Lives (tres menors egipcis morts a Bulgària), cartes a la CE, i alerta sobre el PEMA (nou Pacte de Migració i Asil) amb impactes més durs per a migrants. • Criminalització de la solidaritat: activistes detinguts (Bulgària), vaixells civils de rescat multats o bloquejats; guardacostes libis hostilitzant embarcacions de rescat. Educació i narrativa • Aules: explicar que molts són menors genera empatia. Falta donar més veu a persones migrades. • Batalla comunicativa: desinformació i algoritmes potencien discursos excloents; cal invertir en sensibilització sostinguda. Idea-força final • Tant a Gaza com a les fronteres de la UE, els testimonis apunten a un retrocés normatiu i humanitari: “vamos para atrás”. La resposta passa per defensa del dret, garantia d’accés i documentació rigorosa de vulneracions, amb pressió ciutadana i institucional.
Resum executiu El Nàstic suma 3 punts vitals (2-1) davant el Tarazona en un partit amb dues cares: bona 1a part (control, arribades i dos gols) i 2a part de patiment (pressió alta rival, imprecisions i ocasions en contra). Els gols grana, de Marc Montalvo (44’) i Àlex Jiménez (45’+5); l’empat parcial, d’Ángel López (45’+2). Jornada marcada per la solidaritat: braçalets i equipació rosa del porter per Dia Mundial del Càncer de Mama, i pancarta contra el bullying (Sandra). Al final, victòria agònica però imprescindible per mantenir-se en la zona noble. "De la segona part no salvo res, tret de la resiliència" — Luis César "Hem generat suficients ocasions per marcar; ens ha faltat encert" — Juanma Barrero Clau del partit 1a part (control i gols): Idees clares, amplitud i arribades (Juanda i Jardí connectant bé; Montalvo protagonista amb i sense pilota). 1-0 (44’): passada d’Àlex Jiménez i xut ajustat de Montalvo; Josele la toca, però entra. 1-1 (45’+2): refús curt de Rebollo i Ángel López empata. 2-1 (45’+5): centrada de Juanda i anticipació d’Àlex Jiménez. 2a part (patiment i resistència): El Tarazona puja carrilers i pressiona alt, guanya segones jugades i genera ocasions clares (cops de cap d’Imanol, arribades d’Ángel i Chechu). Canvis i contratemps grana: entren Mangel i Cédric; Morgado marxa tocat (entra Enric Pujol); entra Panis; Àlex Jiménez pateix contracció però torna per ajudar a tancar el partit. 8’ d’afegit i Rebollo determinant en diverses accions. Protagonistes MVP: Marc Montalvo — Gol, criteri i personalitat amb pilota. Àlex Jiménez — Assistència + gol, i minuts finals de cor tot i la molèstia. Rebollo — Aturades clau; dubte en el refús del 1-1. Juanda — Millor quan s’atreveix a l’1v1: assistència del 2-1. Pitu Iglesias (analista) — Subratlla la manca de contundència en segones jugades i la necessitat de ser sòlids al darrere. Tàctica i arbitratge Nàstic: 4-2-3-1 d’inici (Camus per dins, banda lliure a Juanda). En el tram final, estructura més prudent (Pau baixant a línia de 5 en fases defensives). Tarazona: 5-3-2 d’entrada; a la represa, carrilers molt alts i posterior doble punta amb Cubillas per buscar rematada. Arbitratge: partit trencat per interrupcions, una pausa d’hidratació polèmica, i criteri irregular en faltes i targetes (5a groga d’Óscar Sanz, baixa segura a Sabadell). Context i club Jornada solidària: braçalets rosa i porter de rosa (autoritzat) pel càncer de mama; pancarta contra el bullying per recordar Sandra. Futbol base en festa (presentació al descans). El president executiu Vilma Fàbregas remarca: El pes estratègic de la base (38 equips) i la Ciutat Esportiva (fases 2 i 3 condicionades pel salt al futbol professional). Confiança en Luis César i mirada posada en l’ascens. Marea grana a Sabadell: 700 entrades, bon ritme de venda. Veus postpartit Luis César 1a part “molt bona”; 2a part “molt dolenta” (sense joc, sense robos, sense contraatacs): només resiliència. Lesions/molèsties: Morgado (ísquio), Àlex Jiménez (quàdriceps, contracció; evolució positiva al final). Moï Delgado: arribarà quan agafi ritme (setmana vinent ja “a la terna”). Lectura de la lliga: ascendits en forma, ex-pleiof patint; “tot anirà al seu lloc”. Juanma Barrero (Tarazona) Bona 2a part, falta d’encert a l’àrea; cal gestionar millor els minuts post-gol. Jugadors Montalvo: “Content pel gol, però hem de millorar físicament i gestionar avantatges”. Àlex Jiménez: “Treball per gaudir i ajudar; la gent ens fa volar; a Sabadell, a per 3 punts”. Mirant endavant Derbi a Sabadell (Nova Creu Alta): baixa confirmada d’Óscar Sanz; opció de Mangel a l’XI. Objectiu curt termini: Millorar sortida i segones jugades. Contundència dins àrea pròpia. Traslladar la bona cara de la 1a part als 90’.
Resum executiu Partit intens i obert al Nou Estadi Costa Daurada amb final agredolç per al Nàstic. Després d’una primera part equilibrada i amb pal de Vladis per l’Alcorcón i una bona ocasió d’Òscar Sanz, els madrilenys s’han avançat amb Mariano Carmona (0-1, 42’). A la represa, penal sobre Sergio Santos i empat de Jaume Jardí (1-1, 69’). Quan tot apuntava a l’empat, en un córner del Nàstic el 98’ i una contra letal posterior, Borja Martínez ha fet el 1-2 (101’). "Estem molt dolguts. Sense l’últim minut, la 2a part era nostra" — Lluís César "Victòria de grup, hem cregut fins al final" — Pablo Álvarez Punts clau del partit Primera part (0-1): • Alçades inicials amb pressió visitant i sortides del Nàstic. • Ocasions: rematada d’Òscar Sanz (gran intervenció d’Iessa) i pal de Vladis. • 0-1 (42’): passada frontal i Carmona guanya a l’esquena la defensa; acció mal defensada (dubte i cobertura tardana). Segona part (1-1): • Ajust de migcamp: entra Mangel per Sanz (groga) i el Nàstic guanya pes amb pilota. • Penal per entrada a Sergio Santos; Jardí transforma amb seguretat (5è gol, 3r de penal). • Opció clau de Cédric (1v1) salvada per Iessa: ocasió per canviar el signe. Afegit i desenllaç (1-2): • Revisió de mans dins l’àrea de l’Alcorcón en un córner (no concedides). • En el córner posterior, rebuig i contra: Borja Martínez culmina al 101’. Arbitratge i VAR: • VAR present en mans al final de 1a part (sense penal) i en el penal a Santos (confirmat). • Revisió final per possible falta a Jardí en l’arrencada de la contra del 1-2: gol validat. Protagonistes Nàstic: • Jaume Jardí — màxim golejador (5); caràcter i lideratge. • Cédric — mobilitat i profunditat; li falta rematada avui en la clara del 2-1. • Sergio Santos — provoca el penal; partit exigent defensivament. • David Alba — patiment amb Carmona al 0-1; incidència física a la 2a part. Alcorcón: • Mariano Carmona — gol i amenaça constant. • Borja Martínez — decisió i gol del triomf al 101’. • Pol Domingo — retorn a casa amb solidesa i projecció; molt estimat a l’estadi. Declaracions destacades Lluís César (Nàstic): "La 2a part som superiors; dos rebuigs acaben en mà a mà. Ens fa mal l’últim minut." "Els jugadors han de ‘metabolitzar’ la derrota; el diumenge és un nou començament." Pablo Álvarez (Alcorcón): "Primera part molt bona; a la 2a hem patit d’inici però hem sabut sostenir i rematar." "Pol Domingo és un escàndol de futbolista i persona; millora l’equip." Marc Montalvo: "Hem fet un pas endavant amb pilota, però els petits detalls ens penalitzen massa." Álvaro García: "Partit decidit per detalls; toca corregir i anar a per la Tarazona." Dades i context Assistència: 7.134 espectadors, millor entrada de la temporada. Classificació (final de jornada): l’Europa líder (14), Cartagena (12), Alcorcón (12). El Nàstic queda 7è amb 10 punts (a 1 del playoff). Jardí: 5 gols (3 penals); pichichi de l’equip i de la categoria en el moment de l’emissió. Dinàmica Alcorcón: bloc sòlid, concedeix poc i rendeix en transicions. Prèvia i entorn Ambient: retorn emotiu de Pol Domingo (gran presència de la seva família i veïns amb caretes). Veus de la setmana: • Lluís Fàbregas — objectiu ferm a casa; renovacions de Jardí i Òscar Sanz en marxa; Copa vs Atlètic Balears. • Noé Calleja — Copa, il·lusió i ambició. • Jardí/Sergio Santos — confiança i importància de la dinàmica. • Luis César — cal “acostumar-se a guanyar” i patir per fer-ho. Mirant endavant Proper partit: Nàstic vs Tarazona (diumenge, 12h). Claus de millora: • Contundència en rebuigs i cobertures (evitar mà a mà als fronts). • Última passada i definició en transicions (ocasions com la de Cèdric). • Gestió dels minuts finals: reduir faltes i pèrdues que alimentin transicions rivals.
