Arxiu Sonor 1998
Arxiu Sonor 1998
Programa

Arxiu Sonor 1998

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 1998. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment. Aquest arxiu sonor és una eina útil per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història recent de la ciutat i en l’evolució de la ràdio local.

·16 episodis
RSS

episodis

1-12 de 16
  • 0'

    L'ascens heroic del Nàstic de Tarragona a Castelló

    Crònica d'una fita històrica El Gimnàstic de Tarragona ha aconseguit una victòria èpica i vital al camp del Castelló, assegurant la seva continuïtat i celebrant una fita esportiva davant de més de 350 aficionats grana desplaçats. Detalls decisius del partit El gol de la victòria: En el minut 29 de la primera part, Juan Macerrano ha marcat l'únic gol del matx (0-1) amb una rematada de cap impecable. La jugada final: El partit ha conclòs després d'una centrada de Josep Espigolet cap a la frontal, on s'ha buscat la intervenció de Javi Sars i Cidre abans del xiulet final. Classificació: Tot i l'empat a punts amb el Sajero, el Nàstic ha salvat la categoria gràcies al gol-average particular. "Ho hem aconseguit, no sense patiments, no sense penes, però al final ho hem aconseguit." Un final ple d'emoció La narració descriu moments de gran tensió fins a l'últim segon, culminant en una explosió d'alegria al Nou Estadi de Castàlia. Les abraçades i la festa entre jugadors i afició simbolitzen l'esforç d'una temporada difícil on finalment s'ha salvat la cadira.

  • 2h 7min

    El Nàstic assegura la permanència a Castelló

    Resum de la Jornada Final El Gimnàstic de Tarragona ha aconseguit l'objectiu de la permanència a la Segona Divisió B després d'empatar 1-1 contra el CD Castelló al Nou Castàlia. En una jornada d'infart marcada pels resultats simultanis d'altres camps, el conjunt grana ha depès de si mateix per evitar la promoció de descens. Desenvolupament del Partit • Domini inicial: El Nàstic ha sortit amb una pressió alta, conscient de la necessitat de puntuar. • Gols decisius: - Al minut 39, Juanma Serrano ha avançat els tarragonins amb una rematada de cap impecable. - Només tres minuts després, al 42, Julián ha empatat pel Castelló, també de cap. • Segona part de patiment: El Castelló ha tingut ocasions clares, incloent-hi una pilota al pal de Gálder i diverses aturades providencials del porter Rodri. El Context del Grup Tercer L'episodi destaca la complexitat de la jornada amb marcadors inusuals en altres camps: • L'Hospitalet ha golejat el Terrassa per 6-1. • El Valencia B i el Mensajero també han guanyat els seus respectius partits. "Hem hagut de patir fins a l'últim segon, però el Nàstic estarà a la categoria on es mereix estar." Futur i Celebracions • Permanència patida: El Nàstic se salva amb 46 punts, la mateixa puntuació que el Mensajero, però afavorit pel gol-average particular. • Crida a l'afició: S'ha convocat una celebració a la Plaça de la Font de Tarragona a les 22:30h per rebre l'expedició. • Planificació: El president José Luis García i el tècnic Paco Martínez Bonachera ja miren cap a la pròxima temporada amb l'objectiu de buscar l'ascens.

  • 13'

    Dimissió de Paco Martínez Bonachera al Nàstic de Tarragona

    Roda de Premsa de Comiat de Paco Martínez Bonachera L'entrenador Paco Martínez Bonachera ha explicat els motius de la seva marxa del Nàstic de Tarragona, centrats principalment en la manca de llibertat per prendre decisions esportives i les desavinences amb la secretaria tècnica encapçalada per José Luis Romero. Motius Principals de la Decisió Interferències en la plantilla: Bonachera denuncia que no se li ha permès liderar la renovació del grup segons els seus criteris com a entrenador. Defensa dels principis: L'entrenador prioritza la seva dignitat professional per sobre del contracte, decidint marxar sense rebre cap indemnització. Relació amb José Luis Romero: Tot i agrair-li el suport inicial, critica les seves formes recents i el que considera una actitud autoritària: "No vull que ningú pensi per mi ni ningú parli per mi. Sóc prou gran i responsable per fer-ho jo mateix." Les Crítiques al Model de Gestió Bonachera assenyala que, si bé el club necessitava una renovació a fons, les decisions s'han de prendre des del diàleg i no mitjançant "amenaces" o imposicions. Segons l'entrenador, qui s'exposa i es "crema" cada setmana és qui seu a la banqueta, i per tant, és qui ha de tenir l'última paraula sobre els jugadors. Agraïment a l'Afició L'entrenador ha volgut destacar el paper de la marea grana, definint-la com el millor que ha trobat a la ciutat i el factor clau per a la permanència de l'equip a la categoria: Reconeixement a l'afició que oblida els grans clubs per centrar-se en el Tarragona. Satisfacció personal per la feina feta durant els mesos que ha estat al càrrec.

  • 40'

    Efèmerida històrica del Nàstic: Victòria al Bernabéu

    Commemoració d'una fita històrica L'episodi se centra en el record del 11 de gener de 1948, una data marcada en vermell en la història del Gimnàstic de Tarragona. Aquell dia, el Nàstic es va convertir en el primer equip a guanyar un partit oficial al Santiago Bernabéu, vencent el Real Madrid per 1-3. Protagonistes de la gesta El programa compta amb testimonis directes que reviuen l'emoció d'aquella tarda a Madrid: • Camilo Roig: Extrem dret i autor del tercer gol, un espectacular xut des de 40 metres. • David Castillo: Periodista que va redactar la crònica original de l'enfrontament per al Diari de Tarragona. Detalls del Partit i Context • L'ambient: El camp del Madrid s'havia inaugurat feia només un mes en un descampat de la Castellana. Tot i la pluja intensa i la vitola de favorit del Real Madrid, el Nàstic va remuntar un gol inicial de Molowny. • Golejadors tarragonins: Juanete, Taltavull i Roig van segellar la victòria a la segona part. • Sistemes de joc: Es recorda l'època en què el Nàstic jugava amb un sistema ofensiu de tres defenses i cinc davanters, sota la direcció de Pepe Nogués. Comparació amb l'actualitat i participació L'episodi també analitza les diferències entre el futbol romàntic d'aquella època i el futbol actual, marcat pel talonari. "Nosaltres abans, guanyant moltíssim menys del que guanyen ells, deixàvem la pell al camp." Finalment, el programa s'obre a la participació dels oients mitjançant votacions per als jugadors de la temporada actual i sortejos de material del club (samarretes, bufandes i entrades), mentre es fan porres pel proper partit contra el Numància.

  • 56'

    Josep Maria García: El nou projecte per al Nàstic de Tarragona

    Presentació de la precandidatura al Gimnàstic de Tarragona L'empresari Josep Maria García ha presentat oficialment la seva precandidatura a la presidència del Nàstic. Amb una trajectòria de 42 anys a Catalunya (38 a Tarragona), l'objectiu principal és retornar la il·lusió a la ciutat i elevar el club a les cotes professionals que mereix. Eixos principals del programa • Professionalització integral: El projecte es basa en la contractació de persones a full time per gestionar el club i la parcel·la esportiva, sota el control de la Junta Directiva. • Apòstat per la cantera: García es fixa com a meta que, a mitjà termini, el 50% de la plantilla del primer equip provingui del futbol base provincial. • Gestió de seccions: No es vol centrar exclusivament en el futbol, sinó potenciar les sis seccions actuals de l'entitat, aglutinant esforços i evitant la segregació. • Estat de les instal·lacions: Es reconeix una situació "caòtica" de l'estadi, especialment a la tribuna, i s'ha marcat com a prioritat absoluta la millora del césped. Composició de la Junta i Suport Institucional La proposta inclou perfils destacats per la seva capacitat de gestió, com Ángel Fernández, Ferran Sánchez Camins i Tòful Solichero. García ha defensat la presència de perfils vinculats a l'ajuntament no com una qüestió de oficialisme, sinó per la seva contrastada experiència en la gestió pública i el seu amor pel club. "No vinc per la cadira, vinc per treballar. Si algú altre té bones idees, cal asseure's i sumar esforços des de dins o des de fora." Perspectiva Econòmica i Esportiva • Pressupost: Es pretén duplicar el pressupost actual del club mitjançant noves esponsoritzacions i l'augment de la massa social. • Societat Anònima Esportiva: No es planteja la conversió de forma immediata, a menys que es produeixi un ascens a Segona Divisió A que ho faci obligatori. • Relacions amb altres clubs: S'han mantingut contactes de cortesia amb figures com Camacho, buscant futures col·laboracions amb clubs de Primera Divisió.

  • 1h 15min

    Manifestació històrica a Tarragona per la Nacional 340

    Crònica de la protesta ciutadana i institucional L'episodi cobreix de manera exhaustiva la manifestació multitudinària celebrada a Tarragona per exigir solucions urgents a la sinistralitat de la carretera Nacional 340. La protesta sorgeix arran de l'accident mortal que va costar la vida a cinc persones la setmana anterior. Els punts clau de la reivindicació • El desdoblament immediat de la carretera entre Altafulla i el centre de Tarragona. • L'alliberament del peatge de l'autopista A7 per als vehicles pesants com a mesura de seguretat. • La construcció definitiva de les variants de la N-340 i la N-240. Desenvolupament de la jornada La marxa va començar a la plaça Imperial Tàrraco amb la lectura d'un manifest compartit per més de una cinquantena d'entitats i associacions de veïns. Posteriorment, una gran caravana de camions, autobusos i vehicles particulars es va desplaçar fins al punt quilomètric 1170 per fer un homenatge a les víctimes. "El poble posa els morts, vosaltres què?" Aquesta cita, present en una de les pancartes més dures de la jornada, resumeix el sentiment d'indignació dels tarragonins davant la inacció de les administracions centrals. El paper de les institucions L'alcalde Joan Miquel Nadal i representants de tots els grups polítics van participar activament. Nadal va ser especialment crític amb l'empresa Acesa, acusant-la de falta de solidaritat i sensibilitat per no haver obert les barreres del peatge de forma voluntària durant el col·lapse circulatori.

  • 47'

    Accident mortal a la N-340: Cinc morts a Tarragona

    Crònica de l'accident tràgic a la N-340 L'emissora de Tarragona Ràdio ha realitzat una cobertura exhaustiva d'un greu accident de trànsit ocorregut al voltant de les 12:30 hores del migdia a la carretera Nacional 340, concretament al quilòmetre 1170, a l'alçada de la urbanització La Mora. Detalls del sinistre i víctimes El sinistre ha consistit en una col·lisió frontal o semifrontal entre un camió amb matrícula de Barcelona i un autobús de la línia 9 de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona que es dirigia cap a La Mora. • El balanç definitiu del xoc és de 5 persones mortes. • Les víctimes mortals inclouen el conductor del camió, el conductor de l'autobús i tres passatgers. • S'han comptabilitzat uns 10 ferits de diversa consideració, traslladats als hospitals de Joan XXIII i Santa Tecla. "Ha estat una col·lisió certament sèria... un xoc frontal brutal." Gestió de l'emergència i trànsit Les autoritats han procedit al tall total de la N-340 en ambdós sentits durant tota la tarda per permetre les tasques de rescat i la retirada dels vehicles amb grues de gran tonatge. S'han establert diverses rutes alternatives: • Ús obligatori de l'autopista de peatge A-7 per a vehicles pesants. • Desviaments per carreteres secundàries (com les de La Riera o El Catllar) per a vehicles lleugers. Polèmica política i reivindicacions L'accident ha reobert el debat sobre la perillositat d'aquest tram de la N-340. Diversos testimonis i autoritats, inclòs l'alcalde Joan Miquel Nadal, han expressat la necessitat urgent de construir una variant o segona cintura per evitar que el transport públic hagi de circular per una via amb tanta densitat de trànsit pesant. S'han escoltat queixes sobre l'estat tercer-mundista de la infraestructura i la lenta gestió de l'administració central en l'execució de millores viàries a la zona.

  • 47'

    Accident mortal a la N-340 i crisi viària a Tarragona

    Crònica del Greu Accident a la Nacional 340 L'episodi cobreix de forma exhaustiva l'accident de trànsit ocorregut al quilòmetre 1170 de la N-340, a l'altura de La Mora, on un camió de gran tonatge i un autobús municipal de la línia 9 van xocar frontalment. Balanç de les Víctimes i Atenció Mèdica • L'accident ha deixat un tràgic balanç de 5 víctimes mortals: els dos conductors i tres passatgers de l'autobús. • Hi ha 10 persones ferides de diversa gravetat, traslladades als hospitals de Joan XXIII i Santa Tecla. • Els serveis mèdics confirmen que, tot i la gravetat de les fractures i traumatismes, no es pateix per la vida de cap dels ferits ingressats. Impacte en la Mobilitat i Gestió del Trànsit • La carretera N-340 ha quedat completament tallada en ambdós sentits durant hores. • Les autoritats recomanen l'ús de l'autopista A-7 com a via alternativa principal. • La complexitat de retirar els vehicles implicats ha obligat a mantenir el bloqueig fins ben entrada la tarda. Debat Polític i Reclamacions de Seguretat "Aquesta carretera s'ha cobrat vides cada setmana; és intolerable que no hi hagi una variant en ple segle XXI." • L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i altres autoritats locals han expressat el seu dolor i han reconegut la mancança d'infraestructures segures. • Familiars i ciutadans reclamen la construcció urgent d'una variant que eviti el pas del transport públic municipal per vies d'alta sinistralitat compartides amb camions pesants. • Es destaca la paràlisi administrativa i la necessitat d'accelerar els estudis d'impacte ambiental per a la nova segona cintura de Tarragona.

  • 28'

    Un any de l'accident de la Mora: el testimoni de les víctimes

    Memòria i seqüeles de l'accident a la N-340 En aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, commemorem el primer aniversari del fatídic accident de l'1 de setembre de 1998 a la urbanització de la Mora. El programa reuneix supervivents i familiars per analitzar com ha canviat la seva vida i quina és la situació actual de la seguretat viària a la zona. Els testimonis i l'impacte personal • Isabel Martínez: Amb 61 anys, encara pateix greus seqüeles físiques al braç i al pit després de quatre operacions. Destaca el pànic psicològic que sent cada cop que ha de circular per la carretera. • Maria Teresa Sevilla: Va perdre la seva mare en el sinistre. Relata la difícil recuperació de la seva filla de 12 anys, qui, malgrat estar físicament bé, presenta un fort bloqueig comunicatiu i seqüeles psicològiques. • Sergi Roura: Un jove que va patir una vèrtebra aixafada. Tot i que fa vida normal, expressa la seva preocupació constant en veure les creus a la carretera cada cop que hi circula amb moto. Crítica a la seguretat i a la inacció política Els convidats coincideixen en diversos punts crítics sobre l'estat de la Nacional 340: • Saturació de camions: Denuncien que, un any després, el volum de trànsit pesant no ha disminuït i que la carretera continua sent una trampa mortal. • Manca de sensibilitat: Es critica la passivitat de la ciutadania de Tarragona i, especialment, la falta de solucions per part del Ministeri de Foment. • Reivindicacions: Es demana de manera urgent la gratuïtat de l'autopista per desviar el trànsit i la millora de punts concrets com la corba d'entrada a la Mora. "A Tarragona, en infraestructures, som el cul de sac de Catalunya i de l'Estat." Acte de record Es fa una crida a la participació ciutadana per a l'acte litúrgic i la missa que se celebrarà demà a les 19:00h al punt quilomètric de l'accident per honrar les cinc víctimes mortals.

  • 32'

    Balanç d'un any de l'accident a la N-340 a la Mora

    Balanç i infraestructures un any després de la tragèdia Coincidint amb el primer aniversari del tràgic accident a la carretera N-340 a l'alçada de la Mora, que va costar la vida a 5 persones, representants dels veïns i del sector del transport analitzen l'estat de les promeses i les millores viàries. El debat se centra en si s'ha fet prou durant aquests 12 mesos per evitar noves tragèdies en un tram considerat d'alta perillositat. La situació de la variant i les promeses polítiques En un primer moment, les administracions plantejaven un horitzó de vuit anys per a qualsevol solució estructural. No obstant això, la pressió social ha aconseguit accelerar els terminis: • El projecte de la nova variant ja està a Madrid i es preveu que les obres comencin abans que acabi l'any. • S'ha assolit un compromís perquè la nova via estigui enllestida en un termini de dos anys. • Existeix una crítica per part de Josep Lluís Aïmat sobre el disseny, ja que considera que els dos o tres carrils previstos podrien ser insuficients en el futur prohom. Mesures pal·liatives: Peatges i transport pesat Una de les grans fites ha estat la implicació de la concessionària de l'autopista per desviar el trànsit pesat: • S'ha aplicat un descompte del 66% per als camions que utilitzin l'autopista en lloc de la nacional. • S'estima que entre 1.000 i 1.400 camions diaris s'han desviat de la N-340 cap a l'autopista gràcies a aquest conveni. • El sector del transport reclama la gratuïtat total com a única via real per descongestionar la carretera durant el període d'obres. "No hi ha res més car que no poder transitar o no tenir mobilitat; és un pensament infernal en els temps actuals." Divisió en el moviment veïnal L'episodi posa de manifest una fractura entre l'Associació de Veïns, liderada per Jordi Franqués, i la Plataforma de Veïns: • L'Associació va aturar les mobilitzacions en considerar que els passos polítics ja eren ferms i per les sancions rebudes per alguns manifestants. • La Plataforma, encapçalada per Lluís Hernández, manté els talls dominicals per considerar que les millores actuals són insuficients i merament "paraules i promeses". • Ambdós coincideixen, però, en la decepció per la poca participació de la ciutadania de Tarragona ciutat en les protestes. Actes de record Per demà, 1 de setembre, s'ha convocat una missa de difunts i un acte de solidaritat al mateix quilòmetre 1171 de la carretera per recordar les víctimes i mantenir viva la reivindicació de seguretat viària.

  • 10'

    Nomenament i presa de possessió del rector Lluís Arola

    Acte de Nomenament i Discurs de Presa de Possessió L'acte s'inicia amb la lectura del decret oficial 122/1998 per part del secretari general, el doctor Estanislau Pastor. Aquest document, signat pel president Jordi Pujol, nomena formalment el doctor Lluís Arola i Ferrer, catedràtic de Bioquímica, com a rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) després de la seva elecció pel claustre. Homenatge i Consolidació Institucional En el seu discurs, el rector Arola dedica unes paraules d'agraïment al seu antecessor, el doctor Joan Martí, i al rector en funcions, Josep Oliveres. Destaca que la universitat es troba en una etapa crítica que requereix un esforç de consolidació basat en el realisme davant reptes com: * La davallada demogràfica d'estudiants. * Les limitacions pressupostàries públiques. * L'augment de la competència entre centres universitaris. Estratègies de Futur i Compromisos El nou equip de govern proposa un pla estratègic que prioritza els següents eixos: 1. Equilibri pressupostari: Ajustar la despesa de personal sense sacrificar la qualitat docent i investigadora. 2. Mapa d'ensenyaments: Estabilitzar la xifra d'alumnes al voltant dels 10.000 i millorar la competitivitat. 3. Infraestructures: Finalitzar el pla d'inversions i les obres dels campus pendents. 4. Transferència de coneixement: Enfortir els vincles amb la societat i les autoritats per oferir valor afegit en l'àmbit social i econòmic. "Ser realistes no vol dir ser conformistes. Tenim prou potencial humà i material per aconseguir trobar solució als reptes plantejats." El rector tanca la seva intervenció refermant el seu compromís amb la transparència, el diàleg i la voluntat de ser el rector de tota la comunitat universitària, demanant la implicació de tots els membres per assolir l'èxit col·lectiu.

  • 24'

    Eleccions a la URV: Entrevista al rector Joan Martí

    Candidatura i Visió del Pròxim Mandat Joan Martí, rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) des del 1993, presenta la seva candidatura a la reelecció per tancar un cicle de consolidació institucional. Malgrat haver liderat la universitat des de la seva creació, Martí considera que la seva continuïtat és clau com a interlocutor principal davant l'administració pública per culminar el projecte universitari vigent. Polèmica sobre l'Autonomia Universitària L'entrevista aborda la polèmica reunió entre Martí i diversos polítics, inclòs el conseller de Cultura. El rector es defensa de les acusacions d'ingerència política formulades pel seu oponent, Lluís Arola: • Defensa que el contacte amb representants polítics és una part inherent i necessària de la gestió universitària. • Nega rotundament que aquestes trobades condicionin l'autonomia del claustre o el vot del col·lectiu. • Qualifica d'insult a la maduresa dels universitaris pensar que una reunió privada pot alterar les decisions democràtiques de la institució. Crisi en l'Equip de Govern i Avançament Electoral Martí reflexiona sobre la ruptura amb el seu anterior equip de govern, que ha forçat l'avançament de les eleccions. La Ruptura de Confiança "Si hi ha ruptura per part dels qui col·laboren amb mi a partir de la confiança, per què no hi ha una dimissió irrevocable d'aquestes persones?" El candidat expressa la seva perplexitat davant el fet que els vicerectors no dimitissin malgrat el trencament de la confiança, i subratlla que ell no és el responsable d'aquesta situació, tot i admetre que hagi pogut cometre errors de gestió per l'alta activitat del seu govern. Eixos del Programa i Reptes de Futur De cara al mandat 1998-2002, el rector planteja diversos eixos estratègics: • Contracte programa i pla estratègic: L'obtenció de prop de 1.045 milions de pessetes vinculats a l'assoliment d'objectius docents i d'investigació. • Qualitat de vida de l'estudiantat: Necessitat de revisar els nous plans d'estudis i millorar les infraestructures de convivència. • Consens intern: Iniciar una etapa de major debat i democratització en els òrgans de govern per decidir les prioritats de recursos. • Transferència i societat: Establir vincles més estrets amb el teixit empresarial i social per a la transferència de tecnologia i resultats. • Infraestructures: Gestió del segon pla d'inversions de la Generalitat per finalitzar centres com l'Escola d'Enginyeria o la Facultat de Química i resoldre la precarietat de l'Escola d'Infermeria. Model d'Universitat i Diferències amb l'Oposició Martí defensa el creixement sostenible de la URV, afirmant que s'ha arribat a un sostre equilibrat entre les diferents àrees del coneixement (ciències aplicades, salut, socials i humanitats). Finalment, qüestiona que la candidatura de Lluís Arola aporti un model realment diferent, alertant sobre propostes basades únicament en canvis d'"estil" sense propostes de fons alternatives.