Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

145-156 de 808
  • 15'

    Recuperació d'imatges úniques del cardenal Vidal i Barraquer

    Imatges històriques recuperades a Tarragona L'Aula d'Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), sota la direcció de José Carlos Suárez, ha localitzat unes imatges cinematogràfiques excepcionals del cardenal Vidal i Barraquer que daten de l'any 1929. Detalls de la troballa Les imatges s'han trobat dins d'un dipòsit de la família Alboui, que consta de 180 bobines de format 9,5 mil·límetres. L'escena concreta recull: * L'acte central del 25è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus. * Es tracta de les úniques imatges fílmiques que es conserven actualment del cardenal. * La gravació és de caràcter amateur (no professional), la qual cosa presenta certs reptes de llum i conservació. El valor del patrimoni cinematogràfic José Carlos Suárez subratlla la importància de recuperar aquest material per evitar la seva pèrdua definitiva: "És el nostre patrimoni cinematogràfic, històric i cultural; és una satisfacció recuperar coses que es donaven per perdudes." Reptes i finançament de la Unitat La unitat s'enfronta a serioses dificultats econòmiques per continuar la seva tasca: * El Ministeri ha denegat ajudes recents al·legant que el tema és "excessivament localista". * El procés de restauració i digitalització (telecinat) té un cost elevat que la unitat no pot assumir sola. * Fan una crida a la ciutadania perquè dipositin pel·lícules familiars antigues que puguin estar guardades en golfes, garantint-ne la conservació professional a la Filmoteca. Propers passos L'investigador ha anunciat que en un mes es farà públic un nou gran descobriment relacionat amb la història de Tarragona i la seva província.

  • 41'

    Línia Directa amb l'Alcalde: Urbanisme, Mobilitat i Ciutat

    Infraestructures i Mobilitat a Tarragona L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, detalla els acords amb el Ministeri de Foment per al nou traçat de la variant de la N-340. Aquest projecte pretén eliminar el viaducte actual i crear una circumval·lació en forma d'arc que alliberi la Via Augusta del trànsit pesant. • El projecte inclou radis de connexió amb el nucli urbà, millorant l'accés des de la zona de Llevant. • Es preveu que les obres de la Via Augusta s'enllesteixin durant l'any 2004. Projectes de Transformació Urbana • Reforma del Mercat Central: L'alcalde confirma que el conveni amb Mercasa es signarà abans de mitjans de desembre. El projecte mantindrà l'estructura monumental, ampliarà el pàrquing de la Plaça Corsini i inclourà una gran superfície comercial al soterrani. • Remodelació de la Rambla: Es marca un calendari per completar la Rambla President Companys fins al riu, amb l'objectiu de finalitzar-la abans del 2007. • El Corte Inglés: Nadal assegura que els tràmits municipals estan enllestits i que la construcció depèn ara del timing de l'empresa privada i de les llicències de la Generalitat. Participació Ciutadana i Queixes Directes Durant el programa, diversos veïns plantegen problemes quotidians que l'alcalde es compromet a revisar: • Enllumenat i Neteja: S'han rebut queixes per falte de llum als carrers S'Anauguri i Sant Pere i Sant Pau, així com brutícia al Teatre Romà. • Senyalització: Un instructor d'autoescola denuncia el mal estat de la pintura viària a zones com el Polígon Francolí i Tabacalera. • Seguretat Viària: L'anul·lació de la rotonda de Marquès de Montoliu es justifica per la pressió veïnal, tot i que l'alcalde defensa l'eficiència de les rotondes davant dels semàfors. "L'any 2004 el projecte de la Via Augusta quedarà explicat i el gruix de l'obra estarà acabat." Cultura i Esports Es discuteix la possibilitat de portar una residència d'esportistes a la ciutat i el debat sobre els castells de nou. L'alcalde proposa convidar la colla guanyadora del concurs de castells a actuar a Tarragona en anys sense concurs, possiblement per Sant Jordi, per no saturar les festes de Sant Magí i Santa Tecla.

  • 7'

    La Miloca i La Cometa: Nova narrativa des de Tarragona

    L'aposta narrativa d'Arola Editors Després de quatre anys d'experiència editorial, neix La Miloca, una col·lecció dedicada exclusivament al gènere de la narrativa. L'objectiu és donar continuïtat i forma a la ficció dins de l'editorial, apostant inicialment per autors de proximitat però amb voluntat d'abastar tot l'àmbit dels Països Catalans. Autors i obres destacades La col·lecció s'ha estrenat amb noms rellevants del panorama tarragoní: * Jordi Tiñena: Considerat un "primer espasa" de les lletres locals. * Àngel-Octavi Brunet: Amb una escriptura fresca i cinematogràfica. * Xavier Aguilar: Amb una novel·la històrica sobre la Tàrraco romana. Simbolisme i identitat El nom de la col·lecció, La Miloca, fa referència a la paraula tarragonina per designar un estel o cometa de jugar. "La narrativa és fer volar idees i plasmar històries, i el mot 'miloca' reunia perfectament aquesta característica de joc i llibertat." Expansió: La col·lecció La Cometa Paral·lelament, s'ha creat la col·lecció germana La Cometa per encabir textos d'interès escrits en castellà. Entre els seus títols destaquen obres de Toni Rombau, Ramon Arola i la pròxima publicació de Gustavo Hernández. Reptes i qualitat editorial L'editorial es defineix com a independent i reconeix les dificultats de competir des de fora de Barcelona (el centre dels lobbies editorials). Per compensar-ho, centren els seus esforços en: 1. Mantenir un llistó de qualitat molt alt en els textos. 2. Cuidar el disseny i l'edició, optant per formats atractius i tapes dures. 3. Mantenir un ritme de publicació sostenible de dos títols per any (Sant Jordi i Nadal).

  • 20'

    Balanç de la Tardor Literària i presentació de La Miloca

    Balanç de la Tardor Literària a Tarragona La coordinadora del certamen, Rosa Comas, fa un balanç molt positiu de l'edició d'enguany, destacant que el fet d'allargar les activitats durant tot el mes de novembre ha afavorit una major assistència de públic. Entre els actes més reeixits s'inclouen: Els recitals de poesia (especialment els dedicats a Miquel Martí i Pol i Maria-Mercè Marçal). La Ruta Literària, que es va haver de repetir per l'alta demanda. L'activitat Lletres a taula, que combina gastronomia i literatura. La gran implicació d'entitats locals i editorials. Malgrat l'èxit, l'organització reconeix que la polèmica al voltant del Premi Pin i Soler i la participació de Jaume Cabré ha eclipsat mediàticament altres premis rellevants com el Vidal Alcover. Nova col·lecció de narrativa: La Miloca L'editor Alfred Arola presenta oficialment la col·lecció La Miloca, una aposta de l'editorial tarragonina Arola per la narrativa de qualitat. Característiques de la col·lecció: Nom i origen: El terme Miloca és una paraula molt tarragonina que significa "estel" o "cometa", simbolitzant el fet de fer volar les idees. Autors destacats: Ja compta amb obres de Jordi Tiñena, Àngel-Octavi Brunet i l'òpera prima de Xavier Aguilar, ambientada a la Tàrraco romana. Projecte germà: Existeix la col·lecció La Cometa per a obres publicades en castellà. Periodicitat: L'estratègia preveu publicar dos títols l'any (per Sant Jordi i Nadal) per mantenir un ritme sostenible i curat. "S'aconsegueix que Tarragona respiri literatura o respiri cultura durant tot un mes." L'acte final de la tardor inclou una xerrada de Jaume Cabré sobre la relació entre música i poesia, seguida de l'espectacle El camí del rierol al Teatre Metropol.

  • 14'

    Normalització lingüística en el món econòmic: Premis a De Copin i Repsol

    Reconeixement a la normalització del català a l'empresa L'entrevista analitza la importància de la llengua catalana en el sector socioeconòmic a través de l'experiència de dues empreses guardonades pel Consorci per a la Normalització Lingüística. Es destaca que, tot i els avenços en l'administració i l'ensenyament, el món empresarial encara té reptes pendents. De Copin: Una trajectòria de 25 anys en català L'empresa de pintures De Copin, representada pel senyor Mestres, ha rebut el Premi a la Trajectòria. Els punts clau de la seva experiència són: - Ús exclusiu del català en tota la documentació interna i externa des de la transició (1978-79). - Constatació que l'ús de la llengua no ha perjudicat mai els negocis, sinó que ha estat un valor afegit. - Dificultats en l'etiquetatge: Denuncien que els fabricants posen excuses per no etiquetar en català, malgrat que sí que ho fan en moltes altres llengües de la Unió Europea. Repsol IPF: Iniciativa en una multinacional Josep Bertran explica per què Repsol ha rebut el Premi a la Iniciativa: - Han aprofitat un canvi d'identitat corporativa per catalanitzar tota la retolació del complex industrial de Tarragona. - Reconeixen que en una multinacional amb seu a Madrid la documentació global és complexa, però a nivell local és totalment normal usar el català en notes de premsa i visites. "El català, a poca voluntat que hi vulguis posar, s'entén perfectament." Reptes de futur Santi Pallàs, en representació institucional, remarca que aquests premis no tenen dotació econòmica perquè els fons s'han d'invertir en campanyes i ensenyament. L'objectiu final és que algun dia aquests guardons no siguin necessaris perquè l'ús de la llengua sigui absolutament total en tots els àmbits.

  • 22'

    Càritas Tarragona: La tasca de la Casa dels Transeünts

    Atenció integral a les persones sense sostre a Tarragona En el marc d'una setmana de sensibilització, el programa visita la Casa dels Transeünts de Tarragona per conèixer de prop la realitat de les persones que hi viuen i la tasca que realitza Càritas. El centre acull unes 681 persones a l'any i destaca un canvi de perfil amb un increment notable de dones en situació de vulnerabilitat. Projectes i estructura de l'acollida La casa disposa de 24 places distribuïdes en tres programes principals adaptats a les necessitats de cada usuari: Projecte de pas: Estades de tres dies amb servei d'àpats, dutxa i tràmits d'urgència. Projecte de mitja estada: De sis mesos de durada, destinat a persones grans que necessiten un recurs definitiu com una residència. Projecte Hèrcules: Programa de reinserció sociolaboral d'un a dos anys que treballa hàbits, addiccions i formació laboral. Reivindicacions i suport institucional Durant l'entrevista es posa de manifest la complexitat de la reinserció, que requereix una motivació personal pel canvi i un acompanyament psicològic constant. També es subratlla el paper del servei de rober Filigrana per normalitzar la vida dels usuaris. "Com et vols recuperar i inserir-te a la societat si et manca el sostre? L'habitació és el mínim que reclamem." Victòria Forns, responsable d'Acció Social, alerta sobre la dificultat econòmica de l'entitat, que depèn en un 50% de l'Ajuntament de Tarragona i la resta de donacions i petites subvencions de la Generalitat. Es fa una crida a les institucions per augmentar els recursos, ja que el centre dóna servei a tota la demarcació. Actes de la setmana de sensibilització Es convida a la ciutadania a participar en les activitats programades: * Xocolatada popular: Dissabte a les 11h davant de la casa amb els nois del projecte Hèrcules. * Portes obertes: Diumenge de 10h a 13h per conèixer les instal·lacions.

  • 10'

    La Casa del Transeünt de Tarragona: Portes Obertes

    Crònica de la Casa del Transeünt a Tarragona Amb motiu de la setmana de sensibilització de Càritas sobre el sensellarisme, el magazin del matí de Tarragona Ràdio realitza una connexió especial per conèixer el funcionament de la Casa del Transeünt, un recurs clau per a persones sense sostre situat a la Part Alta de la ciutat. Testimonis i convivència L'espai destaca pel seu ambient de col·laboració i suport mutu, tal com s'evidencia en les entrevistes realitzades: Aid Briti: Un usuari procedent del Marroc que, després de patir problemes de salut i perdre la feina, s'ha instal·lat temporalment al centre. Actualment, col·labora com a ajudant de cuina per combatre la depressió i mantenir-se actiu mentre cerca una nova oportunitat laboral. Margot (La cuinera): Gestora dels menús del centre, que prepara diàriament àpats per a unes 30 persones. Destaca la importància de les donacions i la planificació d'una dieta "normal" i de qualitat. Antònia (Servei de neteja): Amb 14 anys d'antiguitat, és la treballadora més veterana. Defineix la seva relació amb els usuaris com a excel·lent i basada en el respecte mutu. Funcionament del centre "Són ajudes puntuals, d'estonetes curtes... es demana una col·laboració perquè se sentin part de la casa, però mai per treure un lloc de feina." El centre funciona gràcies a un equip mixt de professionals i usuaris que s'organitzen mitjançant rotacions per mantenir les instal·lacions en bon estat i proveir de serveis bàsics d'alimentació i allotjament.

  • 9'

    Tinet Biblioteca: Creació i Difusió Digital a Tarragona

    La Nova Era de la Difusió Cultural a Tarragona La Tinet Biblioteca neix com un espai digital obert per recollir i difondre el gran volum d'obra intel·lectual i creativa de la demarcació de Tarragona. Aquesta iniciativa de l'OASI pretén donar sortida a tot aquell coneixement que, sovint, es queda guardat als ordinadors personals per la dificultat d'accedir als canals editorials tradicionals. Característiques de la Plataforma Sentit ampli de l'obra: Malgrat que inclou literatura clàssica (poesia, novel·la, contes), també hi ha espai per a treballs científics, articles d'economia, tesis doctorals i assajos de tota mena. Democratització de l'edició: L'autor només ha de convertir el seu document a format PDF i pujar-lo directament al web. Sense costos: Elimina les barreres econòmiques de l'edició en paper, permetent un accés lliure i global. Organització i Filtratge La biblioteca s'estructura de manera similar a una física, utilitzant la Classificació Decimal Universal (CDU), tot i que també permet cerques per: 1. Nom de l'autor 2. Títol de l'obra 3. Àmbit temàtic (història, química, economia, etc.) "L'únic que observem és que no atenti contra la moral... per la resta, no jutgem si l'obra és bona o dolenta... l'objectiu és mostrar-la al món." Una Oportunitat per al Talent Local L'espai és també un aparador per als editors tradicionals, que poden trobar-hi nous valors per publicar en paper. Un exemple destacat esmentat és el recull sobre palíndroms del desaparegut senyor Ginier, expert mundial en la matèria. Amb només una setmana de vida, el projecte ja ha assolit les 40 obres, demostrant la gran vitalitat creativa del territori.

  • 8'

    Entrevista a Feliu Formosa sobre 'El Camí del Riarol'

    Presentació de l'obra al Teatre Metropol El director escènic Feliu Formosa presenta l'espectacle El Camí del Riarol, una proposta que neix de la voluntat de donar un tractament escènic al cicle de cançons (Lieder) de Franz Schubert basades en els poemes de Wilhelm Müller. L'obra s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona en el marc dels actes dels premis literaris de la ciutat. L'argument i l'estructura escènica L'espectacle narra la història d'un moliner que segueix el curs d'un rierol buscant una molinera que mai arriba a trobar, culminant en un final tràgic on el protagonista mor a les aigües del riu. Els aspectes clau de la producció són: Interpretació musical: L'obra compta amb un tenor i un baríton tarragonins. La figura del lligam: Una ballarina de Barcelona actua com a personatge femení mut que representa tant el rierol com la molinera, aportant coherència i unitat a l'acció. L'idioma: Tot i que les cançons es canten en alemany, l'acció física ajuda l'espectador a seguir la línia argumental. "Jo diria que és un concert escenificat amb accions afegides que pretén, sobretot, emocionar el públic." Elements visuals i posada en escena La posada en escena defuig el realisme literal i aposta per l'estilització: Escenografia: Inclou una roda de molí feta d'acordió de paper i un plafó que evoca el fons pedregós del rierol. El piano: No és només un acompanyament, sinó un element escènic primordial on el pianista també participa de l'actitud teatral. La llum: Actua com un personatge més, creant espais i zones d'intimitat segons el dinamisme de cada cançó. Vestuari: Sobri i neutre per als cantants, amb tons que evoquen l'aigua (grisos i negres) per a la ballarina. L'objectiu final és que el muntatge s'integri en circuits musicals i arribi a més poblacions catalanes després de la seva estrena a Tarragona.

  • 7'

    Descartada la candidatura de Vandellós per al projecte ITER

    Reacció a la pèrdua del projecte ITER a Vandellós El vicerector de Política Científica de la Universitat Rovira i Virgili, el Senyor Correig, expressa la seva decepció davant la decisió dels ministres de la Unió Europea de no ubicar el reactor experimental de fusió nuclear a Vandellós. Tot i que la candidatura era tècnicament excel·lent, el pes polític i la tradició nuclear de França han estat determinants per a la tria de l'emplaçament francès. Impacte per a la universitat i el territori La no elecció de Vandellós suposa deixar de guanyar oportunitats estratègiques clau: Projecció internacional: La universitat hauria entrat en la "divisió d'honor" de la ciència mundial. Formació especialitzada: No es podran implementar els postgraus i doctorats específics vinculats directament al reactor. Desenvolupament econòmic: Es perd l'atracció d'empreses innovadores i la creació d'uns 3.000 llocs de treball especialitzats. Què és el projecte ITER? "ITER consisteix a demostrar tecnològicament que obtenir energia de la fusió és possible de forma continuada." Es tracta del projecte científic més gran del món després de l'estació espacial. L'objectiu no és encara la rendibilitat econòmica, sinó la viabilitat tecnològica de la fusió atòmica com a font d'energia inesgotable. Futur de la inversió en ciència Davant la promesa del govern espanyol d'invertir fins a 900 milions d'euros si el projecte venia a Catalunya, el vicerector suggereix que aquests fons es mantinguin per a altres àmbits de la recerca i la tecnologia per aprofitar l'impuls generat per la candidatura.

  • 9'

    Nou mètode per a la recuperació d'hidrocarburs en abocaments

    Desenvolupament d'una patent contra la contaminació per hidrocarburs Un grup de quatre estudiants de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili ha desenvolupat un mètode innovador per tractar residus d'hidrocarburs. El projecte va néixer com un treball de final de carrera motivat pel desastre ecològic del vaixell Prestige. En què consisteix la innovació? El mètode es basa en un procés físico-químic que utilitza operacions unitàries clàssiques de l'enginyeria, com la destil·lació i la sedimentació. La clau de l'èxit resideix en: La seqüència específica: L'ordre en què es disposen les operacions permet resultats òptims. Doble benefici: Aconsegueix minimitzar l'impacte ambiental i, alhora, recuperar l'hidrocarbur per a la seva comercialització i valorització econòmica. Separació eficaç: El procés separa els hidrocarburs dels àrids, deixant el terreny net. Origen i suport acadèmic Els investigadors, que van començar de zero fa tot just un any, van comptar amb la tutorització de l'expert Vicenç Claramonte Sebastián, professional de la indústria petroquímica. A més, l'equip subratlla la importància de la seva formació en treball en equip i rols de lideratge apresos durant la carrera. Aplicacions pràctiques i futur industrial Tot i que el focus inicial va ser el cas del Prestige, el camp d'aplicació és molt ampli: "Vam fer el disseny de la planta per tal que pogués regenerar qualsevol tipus de terreny contaminat per hidrocarburs." Les aplicacions inclouen: * Regeneració de terrenys en extraccions petrolíferes. * Desmantellament de gasolineres. * Neteja de zones afectades per fuites en el transport de combustibles. Actualment, els joves ja estan en negociacions amb empreses del sector per a la possible explotació industrial de la patent, superant els prejudicis inicials per la seva joventut gràcies al rigor tècnic demostrat.

  • 7'

    Protecció del Patrimoni Mundial i el cas de Tarragona

    Gestió del Patrimoni Mundial El senyor Lafuente, representant de la Direcció General de Belles Arts, explica el paper del Ministeri de Cultura en la protecció del patrimoni. Tot i que la gestió directa depèn sovint de les comunitats autònomes i els ajuntaments, el Ministeri actua com l'interlocutor oficial davant la UNESCO. El valor del segell UNESCO La declaració de Patrimoni de la Humanitat s'entén com un segell de qualitat superior a qualsevol itinerari turístic convencional. Els aspectes clau mencionats són: Reconeixement global: Atrau un turisme que busca garanties d'excel·lència. Compromís de conservació: Més que ajuts econòmics (destinats principalment a països en via de desenvolupament), el títol implica l'obligació internacional de preservar el bé. Responsabilitat política: Exigeix una planificació a curt, mitjà i llarg termini per part de les administracions locals. L'evolució de Tarragona Lafuente destaca que Tarragona ha progressat adequadament des de la seva declaració l'any 2000. Fa especial èmfasi en el que anomena "treballs de fontaneria": "Són aquelles tasques poc lluïdes, com expropiacions o enderrocs per recuperar estructures com el circ romà, però que són totalment necessàries per al sosteniment del patrimoni." Restriccions en el futur Espanya és el país amb més declaracions del món (38 en aquell moment), fet que dificulta obtenir nous reconeixements a causa dels nous criteris de la UNESCO (coneguts com la decisió de Cairns), que prioritzen països amb poca representació a la llista.