Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

181-192 de 808
  • 11'

    Salutació repetitiva de bona nit

    Anàlisi de la salutació Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva i monotemàtica d'una salutació nocturna. El contingut es basa exclusivament en l'expressió de cortesia habitual per acomiadar el dia. Punts clau de la interacció Consistència absoluta: No hi ha variacions en el missatge transmès al llarg del temps. Ritme constant: Les salutacions es produeixen en intervals regulars de temps. Absència de diàleg: Es tracta d'una concatenació de salutacions sense un intercanvi d'informació complex. Naturalesa del text El text es pot categoritzar com una prova de comunicació o un bucle de cortesia elemental. "Bona nit" Aquesta és l'única frase que estructura tota la transcripció, posant l'èmfasi en la repetició com a recurs principal.

  • 17'

    Festival de Nadal al Col·legi Mare Nostrum

    Crònica del Festival de Nadal L'emissió radiofònica connecta en directe amb el Col·legi Mare Nostrum per retransmetre les actuacions nadalenques dels alumnes. L'esdeveniment destaca per la seva vibe familiar i la gran participació dels nens, des dels més petits de P3 fins als més grans de 6è primària. Actuacions Destacades Alumnes de P4: Han interpretat l'obra Les Joguines Molt Cansades, on cada infant portava una joguina i entregaven una carta conjunta al carter reial. Alumnes de 3r: Han cantat una versió de la coneguda nadala anglesa Greensleeves (traduïda al castellà), mostrant una gran disciplina i entusiasme a l'escenari. Alumnes de 6è: Han estat els encarregats de tancar la part musical amb la tradicional peça catalana El Cant dels Ocells. Moments i Vivències La retransmissió capta anècdotes tendres, com els nens de P3 (els 100 angelets) que saluden les famílies o la presència massiva de càmeres de vídeo entre el públic. La reportera subratlla l'evolució dels alumnes, des del joc dels més petits fins a la certa vergonya o "pudor" dels més grans a l'hora de disfressar-se. Cloenda Institucional Com a punt final, la sotsdirectora del centre, Mercè Rota, ha realitzat una lectura poètica: "És bo de seure a casa en la penombra amb un llibre a les mans no començat..." Aquesta lectura ha servit d'homenatge al poeta Miquel Martí i Pol, traspassat poc abans d'aquell festival, per transmetre un missatge de pau i tendresa per a les festes.

  • 20'

    Festival de Nadal al Col·legi Mare Nostrum de Tarragona

    Retransmissió en directe des del Col·legi Mare Nostrum de Tarragona, on se celebra el tradicional Festival de Nadal amb la participació de tots els cursos, des d'educació infantil fins a primària. Desenvolupament de l'acte L'esdeveniment ha començat amb la benvinguda de la sotsdirectora del centre, la Mercè Rota, qui ha destacat el clima d'afecte i il·lusió de la comunitat educativa. Les actuacions s'han anat succeint en un gran escenari situat al pati de l'escola: Alumnes de P5: Han interpretat la nadala Sant Josep i la Mare de Déu, acompanyada d'una escenificació amb pastorets i angelets. Alumnes de 5è: Han cantat Oït, un son d'alta esfera, una adaptació d'una nadala anglesa. Alumnes de P3: Han protagonitzat un dels moments més emotius vestits d'angelets amb túniques brillants, interpretant la peça 100 angelets amb el suport dels alumnes de 6è. Alumnes de 2n de Primària: Han realitzat una petita representació teatral del fragment Anem a Betlem, que incloïa diàlegs i una coreografia al voltant d'un foc simulat. Ambient i participació L'esplanada del col·legi s'ha omplert de familiars, pares i avis que seguien les actuacions amb càmeres de vídeo i fotografies. S'ha destacat la tasca dels mestres en la coordinació dels més petits i la diversitat de tradicions musicals escollides per a les peces. "Ens sentim satisfets de compartir novament aquests moments amb vosaltres i de poder crear junts el clima d'afecte i de proximitat que ens caracteritza." Altres continguts Durant les pauses de la retransmissió, s'ha anunciat la programació especial de Tarragona Ràdio per al proper 22 de desembre amb motiu de la Loteria de Nadal, que inclourà sortejos, unitats mòbils i música en directe.

  • 8'

    Campanya Grans Sortejos i Futur del Mercat Central

    El Mercat Central es prepara per al Nadal El text recull una entrevista a l'Albert, representant de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona, on es destaca l'activitat frenètica i la gran preparació dels productes artesanals per a les festes. S'observa un canvi en el comportament del consumidor, que esdevé més previsor: Els clients compren productes com peix, marisc o carn amb setmanes d'antelació. El producte fresc es reserva per als darrers dos o tres dies. El taulell de peix fresc continua sent l'atracció principal del mercat. Sortejos i Campanyes de Promoció Es detalla la campanya de Nadal, que aquest any busca premiar la fidelitat sense exigir una compra mínima: El cotxe: És el premi estrella exposat a l'Eix Central. Mil lots de productes: S'han editat 130.000 butlletes del tipus "rasca i guanya" per repartir premis de forma massiva. Criteri del venedor: No hi ha un import mínim estipulat; la distribució de butlletes queda a criteri del paradista per beneficiar a tothom. Reivindicació del Nou Mercat L'associació aprofita la campanya per fer valdre el projecte del Nou Mercat Central. S'està a l'espera de la confirmació oficial de la signatura del conveni per part de l'Ajuntament i Espimsa. "Un cop tinguem el projecte, podrem començar una altra lluita pel que ens convé a nosaltres, al client i als voltants del mercat." Col·laboració amb Tarragona Ràdio Com a mostra d'agraïment pel suport mediàtic, el Mercat col·labora en un sorteig especial per al dia de la Loteria de Nadal: Els oients han de trucar i explicar què farien si fossin rics. Es sorteja una panera gegant farcida de productes de primera qualitat. És condició indispensable recollir el premi en persona al mercat a la 1 del migdia.

  • 15'

    Pa negre: Memòria, postguerra i la funció de la literatura

    La postguerra i la iconografia de la misèria L'escriptor Emili Teixidor reflexiona sobre l'època en què se situa la seva novel·la Pa negre, un període marcat per la postguerra immediata i la supervivència. L'autor descriu una realitat de racionament on el pa negre, la llet blava i les truites de pols formaven part del dia a dia. Destaca com aquesta memòria, tot i semblar llunyana, és extremadament propera i encara batega en aquells que la van viure. El canvi social i la pèrdua del món rural Teixidor analitza la transformació radical de Catalunya en poques dècades: El pas d'una Catalunya rural i industrial (les colònies tèxtils del Ter i el Llobregat) a una economia basada en els serveis i el turisme. La reconversió d'antigues fàbriques en hotels, restaurants o centres culturals. La pèrdua d'un paisatge humà que s'ha extingit amb la fi de les grans indústries tradicionals. La literatura com a testimoni i memòria Sobre la necessitat d'escriure sobre el passat, l'autor sosté que la literatura ha de prioritzar la qualitat de la llengua per sobre de la seva funció documental, tot i que reconeix el seu paper com a preservadora de la memòria col·lectiva. "Si no hi hagués llibres, no sabríem ni qui som. Els llibres són la memòria de la humanitat." Teixidor argumenta que encara no ha passat prou temps per explicar-ho tot i que, igual que a l'Alemanya de postguerra, moltes històries triguen dècades a sortir a la llum perquè la societat necessita un temps de silenci abans d'afrontar el trauma. La mirada infantil i la col·laboració del lector La tria d'un infant com a protagonista (l'Andreu) respon a la voluntat de mostrar un viatge iniciàtic cap al món dels adults. L'autor defensa la intel·ligència dels nens i com la novel·la busca un diàleg amb el lector, convidant-lo a completar la història amb els seus propis records o "peles de patata". Veritats incòmodes i el paper de la dona L'entrevista conclou amb una reflexió crítica sobre la història oficial: El col·laboracionisme: Teixidor afirma de manera provocadora que, d'una manera o una altra, tothom va ser franquista (ja fos actiu o passiu) per supervivència. El treball femení: Reivindica que les dones han treballat sempre, especialment en el món rural i a les fàbriques, sovint en condicions pitjors que els homes i amb salaris inferiors.

  • 8'

    Noves activitats i temàtiques al Parc Infantil de Tarragona

    El retorn al Moll de Costa i l'ambientació temàtica Aquest any, el Parc Infantil torna a ubicar-se al Moll de Costa, un espai ampli i de fàcil accés que permet una decoració interior renovada. Per trencar la fredor de l'espai, s'ha instal·lat un entoldat blanc i s'han utilitzat estructures baixes de fusta per millorar la visibilitat general. Tematització local i cultural Per primera vegada, el parc s'ha decidit tematitzar basant-se en dos eixos principals del 2004: * El centenari de Salvador Dalí: Introduint elements de l'artista català especialment en els espectacles. * El 150è aniversari de la Rambla Nova: Es reprodueixen elements emblemàtics com el Balcó del Mediterrani i els fanals del segle XIX. "Volem provocar el debat a l'escola sobre fets històrics de la ciutat, com la creació de la Rambla." Un espai d'educació permanent L'organització destaca que el parc no és només un espai d'oci, sinó un centre de formació en valors. Els continguts s'estructuren de forma transversal: Educació i creativitat: Tallers d'ecologia, solidaritat, literatura i noves tecnologies. Cultura popular: Coneixement de les tradicions locals i la història de Tarragona. Entreteniment de qualitat: Increment de l'oferta amb 44 espectacles i 23 tallers, a més d'atraccions d'èxit com els simuladors i els videojocs. Detalls de servei i preus Dates: Del 22 de desembre al 1 de gener (tancat el dia 1 al matí). Horaris: Generalment de 10:30h a 14:00h i de 16:30h a 20:30h. Preus: Es manté l'entrada a 2 euros per sessió i s'estrena un abonament de 15 euros per a tots els dies.

  • 31'

    Entrevista a Joan Miquel Nadal: l'alternança a Catalunya

    Anàlisi del canvi polític a la Generalitat L'alcalde de Tarragona i diputat de Convergència i Unió (CiU), Joan Miquel Nadal, valora la investidura de Pasqual Maragall com a nou president de la Generalitat de Catalunya. Nadal considera que l'alternança política és un fet positiu i engrescador dins de la normalitat democràtica a Europa. Relacions institucionals i autonomia municipal Nadal subratlla que la seva prioritat absoluta és la defensa dels interessos de Tarragona, independentment del color polític del govern a Barcelona. Destaca conceptes clau: • Autonomia municipal: Considera que la voluntat d'un ajuntament ha de ser intocable i expressa la seva confiança que el nou govern tripartit no frenarà els projectes locals. • Continuïtat de projectes: No preveu que el canvi polític aturi de forma sistemàtica el creixement urbanístic de la ciutat. El pes de Tarragona en el nou govern L'alcalde analitza la presència de figures del sud de Catalunya en llocs de rellevància, especialment la figura de Josep-Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap. "Qui mana a Catalunya en aquests moments és Esquerra Republicana i el conseller en cap és el senyor Carod-Rovira." Segons Nadal, el càrrec de conseller en cap és més executiu que el de president del Parlament, fet que pot beneficiar el desenvolupament de projectes com la façana marítima, l'arribada d'El Corte Inglés o la promoció de l'Expo 2015. Futur polític personal i local Nadal referma les seves decisions sobre la seva trajectòria política: • Confirma que aquesta és la seva última legislatura com a alcalde de Tarragona. • Reitera que el seu successor designat és Joan Aregio, tot i que aquest haurà d'obtenir el vistiplau del partit. • Sobre les eleccions generals de març, manifesta la seva voluntat personal de no presentar-se, tot i que es posa a disposició del partit si se li exigeix. Problemàtica a l'aeroport de Reus L'entrevista conclou amb una breu valoració sobre l'anunci de la companyia Hapag-Lloyd d'abandonar l'aeroport de Reus. L'alcalde atribueix aquesta decisió a una qüestió de competència i enveja respecte a l'èxit de Ryanair, i anuncia una propera reunió del Consorci del Camp de Tarragona per abordar el tema el dia 23.

  • 17'

    Projectes i obres en l'ensenyament a Tarragona

    Millores als centres educatius de Tarragona La regidora d'Ensenyament, Carme Duc, detalla les actuacions prioritàries per als centres de la ciutat, destacant l'inici de les obres al CEIP Sant Pere i Sant Pau. Aquestes obres, que duraran fins a l'abril, permetran traslladar els alumnes de P3 i P4 a l'edifici principal per habilitar una nova llar d'infants a l'edifici annex. Expansió de les Llars d'Infants Municipals El balanç de les noves llars d'infants obertes al novembre (El Miracle, El Serrallo i Sant Salvador) és molt positiu. Punts clau a destacar: Disponibilitat de places: Encara queden vacants lliures, especialment a Sant Salvador, a les quals les famílies poden accedir directament. Noves obertures: Per al curs vinent es preveu l'obertura de dues noves llars d'infants a Sant Pere i Sant Pau i a la zona de Llevant (La Rabassada). Atenció a les famílies: L'Ajuntament enviarà una carta informativa per recordar la naturalesa municipal del servei i atendre necessitats de conciliació horària. Planificació de nous centres de primària L'Ajuntament ja ha sol·licitat formalment a la Generalitat de Catalunya la construcció de tres noves escoles en zones de creixement, cedint terrenys municipals a: Joan XXIII La Floresta La Rabassada (Llevant) També s'ha confirmat la continuïtat de l'Escola Oficial d'Idiomes al seu emplaçament actual de la Rambla, amb una futura ampliació de les instal·lacions. Cultura i Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) L'Escola Municipal de Música acostarà la formació als barris per evitar desplaçaments i obrirà una aula de música tradicional. A més, al gener es publicarà la primera fase del Projecte Educatiu de Ciutat, que recull ponències d'experts per millorar la coordinació entre les regidories d'Esports, Joventut i Ensenyament. "Pel curs vinent hem d'oferir la llar d'infants de Sant Pere i Sant Pau; és un compromís que ja he acceptat."

  • 7'

    Carme Conesa presenta l'obra 'Se busca impotente para convivir'

    Humor i reflexió sobre les relacions de parella L'actriu Carme Conesa conversa amb Tarragona Ràdio sobre l'estrena de l'obra teatral Se busca impotente para convivir al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta comèdia, que porta gairebé un any en gira per tot l'estat amb un gran èxit de públic, planteja una situació insòlita a través d'un anunci per paraules. L'argument: Un anunci poc convencional La trama gira al voltant de Carmen, una dona triomfadora i independent que, canviada de les relacions convencionals, decideix buscar un home que sigui intel·ligent però impotent. Les idees clau de l'obra inclouen: La lluita de sexes i els tòpics sobre què busquen els homes i les dones. La cerca de la valoració personal més enllà del desig sexual. La descoberta que, quan apareix l'amor real, la part física esdevé una peça complicada de gestionar si s'ha renunciat d'entrada. Una producció dinàmica i divertida L'obra destaca per la seva agilitat a l'escenari, amb un repartiment on els actors (a excepció de Conesa) interpreten fins a 13 personatges diferents cadascun. Segons l'actriu, l'objectiu principal és el riure, una eina que considera "molt sana" i fins i tot terapèutica. "Riure és una teràpia per curar moltes malalties; nosaltres posem un granet de sorra perquè la gent passi una bona estona." L'entrevista finalitza destacant l'èxit de vendes a Tarragona, amb gairebé totes les localitats exhaurides, abans que la companyia continuï la seva gira cap a Madrid, al Teatre Amaya.

  • 33'

    Seguretat química i nou centre d'emergències a Tarragona

    La Seguretat Química a Tarragona L'entrevista amb César Puig, delegat del Govern de la Generalitat, s'inicia amb una comparativa entre l'accident industrial de Puerto Llano i la situació a Tarragona. Puig afirma rotundament que les realitats no són homologables gràcies a una conscienciació ciutadana superior i una estructura de seguretat més exigent. • El risc zero no existeix, però Tarragona ha aplicat conclusions tant de l'accident de Toulouse com dels recents sinistres. • S'espera un informe detallat de Repsol sobre Puerto Llano per extreure'n aprenentatges tècnics. "L'excés de confiança és el gran problema dels plans d'emergència quan no passa res durant molt de temps." Revisió del Pla PLASEQTA Es detalla l'actualització del Pla de Seguretat Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA), que s'ha adaptat a la normativa europea Seveso II. Novetats clau del Pla • Increment d'escenaris de risc: S'ha passat de 200 a 700 hipòtesis d'accident. • Efecte dominó: Per primera vegada s'analitza la interrelació de sinistres entre diferents indústries. • Auditories anuals: Inspeccions obligatòries per part d'agents externs a les empreses per garantir el manteniment dels sistemes de seguretat. El Nou Centre d'Emergències del Camp de Tarragona Situat a l'antic edifici del Consorci d'Aigües, aquest centre serà un referent a l'Estat espanyol i entrarà en funcionament ple a finals de setembre. • Centralitzarà la gestió del 112 i coordinarà respostes davant d'inundacions, incendis o nevades. • Inclou tecnologia per rebre imatges en directe dels polígons i avisos domiciliaris via telefònica. • Es pretén que sigui l'embrió d'un futur Institut de Prevenció de Riscos. Medi Ambient i Qualitat de Vida S'aborden dos temes que han generat tensió social: les males olors i els estudis sobre la salut. • Mapa d'olors: Es preveu la seva elaboració en el termini d'un any amb la col·laboració d'ajuntaments i la pròpia indústria química. • Estudis epidemiològics: Des de 1992 s'han recopilat dades d'unes 11.000 històries clíniques per analitzar l'impacte de la indústria en la salut pública, amb resultats que es presentaran aviat. Infrestructures i Prevenció • Bombers: S'ha posat en marxa un nou parc al Port de Tarragona finançat pel sector industrial. • Inundacions: Es destaca la neteja de la llera del Francolí i actuacions a la Riera de la Bisbal com a mesures d'autoprotecció davant de futures llevantades.

  • 24'

    Homenatge a l'ascens del Nàstic: El retorn dels herois

    L'Homenatge de l'Afició als Herois de l'Ascens El programa ret homenatge a la plantilla del Gimnàstic de Tarragona que va assolir l'ascens a la Segona Divisió A fa dues temporades, posant fi a 21 anys d'absència a la categoria de plata. Un grup de socis ha organitzat un sopar de comiat per a jugadors emblemàtics que ja han deixat el club o estan a punt de fer-ho. Membres Clau i Punts d'Inflexió • Gordillo, Masnou, Castillejo i Félix Prieto comparteixen els seus records sobre una temporada marcada per la tragèdia i l'èxit. • El punt d'inflexió emocional va ser la mort del delegat Joaquín Gómez a Cuenca: "Eso fue un punto de inflexión... lo principal por lo que se logró el objetivo era la unión y el buen vestuario que había." • Es destaca la fita de Castillejo, qui va marcar 27 gols durant aquella campanya històrica. L'Impacte Social a Tarragona Els convidats recorden com la ciutat es va bolcar amb l'equip, passant d'una assistència de 1.500 persones a omplir el Nou Estadi amb més de 12.000 aficionats. La identitat grana es va reactivar entre els més joves, que van començar a lluir les samarretes dels seus ídols locals en lloc de les d'altres clubs. Futur i Professionalitat • Gordillo marxa al Jaén amb Josep Maria Nogués. • Félix Prieto i Santi Castillejo busquen opcions que prioritzin l'estabilitat familiar a prop de Tarragona. • Jordi Masnou reflexiona sobre la dificultat de moure's constantment i la importància de valorar aspectes més enllà de l'econòmic. Els jugadors coincideixen que el futur del Nàstic és una incògnita a causa de la renovació total de la plantilla, demanant paciència a l'afició davant la pressió per tornar a pujar.

  • 9'

    Esport i integració a la Fundació Tallers de Catalunya

    La tasca social de la Fundació Tallers La Fundació Tallers de Catalunya és una entitat privada sense ànim de lucre que treballa per la inserció social i laboral d'adults amb discapacitat psíquica. Amb centres a Santa Coloma, Barcelona, Vilafranca i el Tarragonès, l'organització adapta els seus programes segons el grau de discapacitat dels usuaris: Centres Especials de Treball: Per a persones amb capacitat productiva que fan tasques de jardineria, neteja o administració. Centres Ocupacionals: Adreçats a persones amb un grau més elevat de discapacitat que requereixen un servei terapèutic i suport constant. Les Jornades d'Estiu: Esport i convivència L'episodi destaca la consolidació de les jornades esportives d'estiu, que van néixer l'any 1997 per trencar la rutina i oferir activitats lúdiques. Actualment, unes 350 persones de diversos centres de la província participen en un ventall d'activitats molt variat: Esports de precisió: Com les bitlles catalanes (molt populars) i la bòquia, una modalitat adaptada per a persones amb paràlisi cerebral similar a la petanca. Activitats de natura: Senderisme descentralitzat per diverses comarques, batejos de mar, vela i introducció al món del cavall. Altres disciplines: Tenis taula, bolos i jocs aquàtics. Impacte en els usuaris L'objectiu principal és fomentar la interrelació entre persones de diferents centres, cosa que resulta altament enriquidora per compartir experiències amb companys que tenen mancances similars. Segons els responsables: "La interrelació entre diferents persones amb discapacitat d'altres centres per ells és molt enriquidor perquè no només estan amb els seus companys de cada dia." A més de l'esport, la fundació promou activitats singulars com la producció de mel pròpia, on els usuaris tenen cura de les abelles i fan la recol·lecta, demostrant que la integració passa per obrir nous horitzons i capacitats.