Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

205-216 de 808
  • 12'

    Celebració del primer aniversari de Tarragona Ràdio a la Rambla

    Celebració de l'aniversari de Tarragona Ràdio En motiu del primer aniversari de l'emissora, el programa es trasllada a la Rambla Nova de Tarragona, davant del Teatre Metropol. Durant la retransmissió, diversos oients s'apropen amb els seus aparells de ràdio sintonitzats per participar en el sorteig de regals com samarretes, bosses i neveres de platja. La tertúlia de dones: un espai de llibertat i reflexió L'episodi destaca per la trobada presencial de les col·laboradores habituals de la tertúlia dels divendres. La conductora, la Iolanda García, agraeix públicament el compromís de les tertulianes, subratllant la importància de la ràdio pública com a mirall de la pluralitat de la societat. Visió femenina: Les convidades defensen l'existència d'un espai exclusiu per a dones, no com un acte de confrontació, sinó com una forma de parlar amb un enfocament més pragmàtic, comunicatiu i dialògic. Complicitat i amistat: Es recalca que, tot i tenir opinions polítiques o socials divergents, la relació entre elles és excel·lent, destacant la importància de les pretertúlies o converses fora de micròfon. Funció social: Algunes tertulianes comparen l'espai amb una teràpia de grup on poden "buidar el pap" i compartir els reptes de compaginar vida laboral i familiar. "No n'hi ha mai una postura de 'sentar càtedra' com un home; sempre hi ha una postura dialogant, acceptant les variacions de l'altre." Agraïment i continuïtat L'episodi clou amb un desig de continuïtat per a la propera temporada després de l'estiu, reafirmant el vincle entre les col·laboradores i la ciutadania de Tarragona.

  • 6'

    Celebració dels 16 anys i nova etapa de Tarragona Ràdio

    Celebració especial a la Rambla En motiu del 16è aniversari i del primer any del canvi d'estudis, Tarragona Ràdio realitza una emissió especial a l'aire lliure, situada a la Rambla Nova de la ciutat. Consolidació institucional i millores La presidenta de l'empresa municipal de mitjans, Maria Mercè Martorell, destaca el salt de qualitat viscut recentment: * Millora tecnològica: El trasllat a l'Avinguda de Roma i el canvi de freqüència al 96.7 FM. * Èxit d'audiència: L'entrada de l'emissora a l'EGM (Estudi General de Mitjans) competint amb emissores d'àmbit provincial. * Expansió de serveis: Creació de continguts editorials (llibres, calendaris), ús de noves tecnologies com els SMS i una graella de programació més àmplia. La ràdio de proximitat Martorell subratlla que l'emissora s'ha convertit en l'editora de l'Ajuntament i un referent informatiu per als ciutadans. A nivell personal, es declara "addicta" a la ràdio, destacant especialment les tertúlies i els programes que surten al carrer per apropar-se a la gent. "Tarragona Ràdio és una ràdio de referència... el futur no té límits i si nosaltres no ens els posem, ningú ens els posarà."

  • 14'

    Aniversari de Tarragona Ràdio i els seus col·laboradors

    Un nou inici: Celebració a l'Avinguda Roma El programa commemora el primer aniversari dels estudis a l'Avinguda Roma i la nova freqüència de Tarragona Ràdio. Durant l'episodi, s'alternen moments de nostàlgia sobre les antigues instal·lacions de la Rambla Nova amb paraules d'agraïment cap als col·laboradors que fan possible la programació diària. Col·laboracions i entitats participants Diverses figures clau de la societat tarragonina comparteixen la seva experiència amb l'emissora: Rosa Ballonrat (Patronat d'Esports): Destaca la millora de les instal·lacions per acollir grups més grans i la importància de la ràdio per fomentar l'activitat física. Enric Garriga (CPNL): Reflexiona sobre la bona salut del català a internet i la feina del Centre de Normalització Lingüística a través del "Quart de català". Roser Lozano (Biblioteca Pública de Tarragona): Subratlla la forta connexió entre la biblioteca i la ràdio com a part de la mateixa "galàxia comunicativa". Pep Calvet: Representa el vessant dels esports d'aventura i la natura, tot destacant la fidelitat dels oients locals. Confessions i proximitat L'emissora aprofita per trencar la barrera del micròfon i parlar de la il·lusió amb què es treballa, defugint la visió de que tot és "façana". Es remarca que el creixement de la ràdio va lligat a l'èxit de les entitats col·laboradores: "Si no tens ganes, les coses no surten. És un agraïment total per la vostra part." Finalment, es proposen noves iniciatives per a la ciutat, com un possible duatló per Sant Magí aprofitant les millores a la llera del Francolí.

  • 17'

    Josep Bargalló s'acomiada del Parlament de Catalunya

    L'entrevista se centra en la figura de Josep Bargalló, diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per Tarragona, qui abandona la cambra catalana després de dotze anys i tres legislatures d'activitat parlamentària intensa. Motius de la renúncia Bargalló explica que la seva decisió respon a una convicció personal sobre la limitació de mandats i la necessitat de renovació dins dels partits per deixar pas a gent jove i preparada. Segons el diputat: "Dotze anys són suficients per fer l'activitat parlamentària creïble per a tu mateix." Balanç de l'etapa parlamentària Durant el repàs de la seva trajectòria, destaca diversos aspectes clau: * Fites legislatives: Se sent orgullós d'haver impulsat la creació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). * Evolució del Parlament: Descriu la precarietat inicial de la cambra, on els diputats no tenien ni espais de treball propis, i critica el reglament actual, que considera feixuc i poc àgil comparat amb models com l'anglès. * Satisfacció personal: Més enllà de les grans lleis, Bargalló remarca la gratificació de resoldre problemes petits i directes dels ciutadans, com millores en infraestructures escolars. Futur polític i situació a Torredembarra Tot i deixar el Parlament, seguirà vinculat a la política com a regidor a l'ajuntament de Torredembarra. L'entrevista aborda la complexa situació urbanística i política del municipi, on Bargalló denuncia les fortes pressions del sector immobiliari sobre els càrrecs públics. També es preveu el seu retorn professional com a professor d'institut, a l'espera de possibles nous càrrecs en el futur, com el Consell d'Administració de la CCMA.

  • 14'

    Especial 1r Aniversari: Cinema, Festes i el Concurs de Focs

    Celebració i Màgia a Tarragona Ràdio En aquest episodi especial per commemorar el primer aniversari de l'emissora a les seves noves instal·lacions, es realitza una anàlisi profunda sobre la importància de la ràdio i l'agenda cultural de la ciutat de cara a l'estiu. La Nostàlgia Cinematogràfica de la Ràdio L'espai s'obre amb una conversa amb el col·laborador David Serra, qui reflexiona sobre la mística del mitjà radiofònic. Serra destaca que la ràdio posseeix una calidesa única gràcies a la invisibilitat de les veus. Influència cultural: Serra recorda clàssics com Historias de la radio, subratllant com el mitjà ha estat clau en la seva pròpia educació sentimental. Passió professional: Tot i la seva trajectòria en el món del cinema, confessa la seva fascinació pels micròfons i la immediatesa del directe. "La ràdio és màgia; la seva força resideix en aquesta invisibilitat i en la calidesa que transmeten les veus." Agenda de Festes i l'expectació pels Focs Japonesos La segona part de l'episodi compta amb la presència de Carles Sala, regidor de Joventut i Festes de l'Ajuntament de Tarragona. El regidor detalla les principals cites del calendari festiu: Concurs de Focs Artificials: Es destaca la participació històrica de la pirotècnia japonesa Marutamaya. És la primera vegada que una empresa nipona actua a Catalunya, generant una gran expectació entre els professionals del sector. Sant Magí: Es confirma el concert de La Oreja de Van Gogh per al 16 d'agost a la Plaça de Braus, així com l'actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Santa Tecla: S'anuncia l'espectacle del Tricicle i es debat sobre el canvi de model en els macroconcerts musicals, prioritzant la qualitat de la programació pròpia davant dels riscos econòmics del taquillatge. Perfil del Polític i Futur de l'Emissora La conversa també aborda la imatge pública del regidor, sovint associada a la cara més "amable" del consistori per la seva gestió d'esdeveniments lúdics, i finalitza amb els millors desitjos per a la continuïtat de Tarragona Ràdio en el seu segon any de vida.

  • 16'

    L'alcalde Nadal: Memòria, Rambla i Civisme a la Platja

    Conversa amb l'alcalde de Tarragona a la Rambla En un ambient distès a peu de carrer, l'alcalde de Tarragona repassa l'actualitat municipal, la història urbana i fa una crida a la responsabilitat ciutadana. La conversa barreja anècdotes personals amb projectes de futur per a la ciutat. Els Arbres de la Rambla i la Memòria L'alcalde corregeix la creença que els arbres actuals són centenaris, explicant que es van plantar el 1979 (brachichitos i tipuanes) per substituir els antics plataners que havien emmalaltit. Aprofita per subratllar la importància de la memòria en la política i el valor de l'estudi: Defensa el desenvolupament de la capacitat memorística davant la intel·ligència pura. Demostra la seva habilitat recitant de memòria tots els partits judicials de Burgos. Crida al Civisme i Seguretat a les Platges L'alcalde expressa una forta indignació per la manca de respecte a les banderes de seguretat a les platges. Considera que és un acte d'egoisme i insensatesa: "Això és impropi d'un ciutadà civilitzat... posen en perill a si mateixos i a les persones que les tenen que anar a salvar després." El Futur de Tarragona Ràdio i la Rambla De cara a la nova legislatura, es plantegen diversos reptes: Reconversió econòmica: L'emissora municipal s'haurà d'ajustar als plans d'estabilitat municipals. Model de programació: L'alcalde suggereix un format de música hit per a les tardes. 150è aniversari de la Rambla: Es planeja una gran celebració amb curses de barmans, desfilades i actes culturals. Connexió urbana: L'objectiu final és que la Rambla arribi fins al riu Francolí.

  • 15'

    Josep Subirats Pinyana: Memòries de guerra, presó i democràcia

    Entrevista a Josep Subirats Pinyana: Una vida marcada per la història L'exsenador i doctor en Ciències Econòmiques, Josep Subirats Pinyana, presenta el seu llibre de memòries titulat Entrevivències. L'obra recorre més de 80 anys d'història personal i col·lectiva, des de la Guerra Civil fins a la seva etapa al Tribunal de Comptes Europeu. L'etapa a la presó i la supervivència L'autor relata amb duresa els seus anys a la presó de Pilatos a Tarragona i altres centres franquistes. Condemnat a mort amb només 18 anys, la seva pena va ser commutada per reclusió perpètua a causa de la seva minoria d'edat. El record dels afusellaments: Explica com el so dels treballs a la fàbrica de taüts veïna indicava el nombre de persones que serien executades cada nit. Acompanyament en capella: Subirats acompanyava sovint els condemnats en la seva última nit, una experiència que el va marcar profundament. La "vacuna" emocional: L'exsenador afirma que sobreviure a la pena de mort li ha permès afrontar els problemes de la vida amb una serenitat especial, estant "curat d'espant". Formació i ascens polític Malgrat haver passat nou anys a la presó (dels 18 als 27 anys), Subirats va aconseguir formar-se durant la clandestinitat: Va aprofitar les escletxes del sistema per estudiar peritatge mercantil i, posteriorment, esdevenir doctor en Ciències Econòmiques. A la Transició, va ser elegit senador socialista (1977) per la demarcació de Tarragona dins de la candidatura de l'Entesa dels Catalans. Va destacar pel seu perfil tècnic en matèria fiscal, participant activament en els Pactes de la Moncloa i la reforma tributària espanyola. Memòria històrica i justícia El llibre també inclou una anàlisi de 14 sumaríssims desclassificats, on Subirats ret homenatge a figures com el doctor Rafael Battestini o l'alcalde de Tortosa, destacant especialment aquells que van tenir el coratge de declarar a favor dels processats i no pas els denunciants. "La més gran alegria que he tingut a la meva vida és quan vaig firmar la reclusió perpètua; si t'haguessis trobat entre 300 condemnats a mort, no t'estranyaria."

  • 8'

    Èxit del programa d'infermeria en centres educatius

    Balanç Positiu del Servei d'Infermeria als Instituts El programa de presència de professionals d'infermeria als centres educatius ha superat les expectatives inicials, assolint més de 2.150 demandes en el darrer any. Aquest servei, que inicialment preveia un desplegament més lent, s'ha consolidat com un espai de referència per a adolescents, docents i famílies. Funcionament i Confidencialitat L'èxit del model radica en la proximitat i la seguretat que ofereix als joves: Presència física: Una infermera roman 3 hores setmanals en un despatx del propi institut. Accessibilitat: S'intenta fer coincidir l'horari amb el pati o l'estona de dinar perquè els alumnes no hagin de demanar permís. Garantia de privacitat: Se'ls assegura confidencialitat absoluta i el control sobre les decisions de la seva pròpia salut. Principals Motius de Consulta Els joves cerquen respostes a qüestions amb efectes immediats o que afecten la seva percepció actual: Sexualitat: Consultes informatives i preventives de tot tipus. Nutrició i imatge corporal: Preocupació per l'alimentació i la imatge, incloent alertes entre companys sobre possibles trastorns. Salut emocional: Temes de conducta, estrès i convivència. "Ells havien de ser els amos de la seva situació de salut." Percepció del Risc i Reptes Futurs Un aspecte destacat és el biaix en la percepció del risc. Mentre que la sexualitat o la nutrició generen moltes preguntes, temes com el tabaquisme o l'alcohol pràcticament no reben consultes (només 13 casos d'alcohol en un any). Els joves no perceben aquests hàbits com un problema de salut immediat, cosa que marca una línia de treball per al futur basada en la sensibilització. Perfil de l'Usuari i Expansió Gènere: Les noies representen el 75% de les consultes, mentre que els nois suposen vora el 25%. Consolidació: En els centres on el programa fa dos anys que funciona, el volum de consultes s'ha duplicat respecte als centres nous. Ampliació: El programa s'estendrà a 27 centres el vinent curs, amb l'objectiu d'arribar a tota la demarcació.

  • 11'

    Explorant les Músiques del Món: Del Tradicional a la Fusió

    El Concepte de Músiques del Món i la seva Evolució En aquesta conversa s'aprofundeix en la definició i la programació de les músiques del món (o World Music), un terme que sovint genera confusió però que s’identifica principalment per la seva procedència i el seu arrelament en una tradició determinada. A diferència de la música tradicional pura, que tendeix a mantenir-se immutable, les músiques del món actuals són el resultat de la interconnexió global, incorporant influències del jazz, la clàssica o l'electrònica. Punts clau de la programació del festival: Companyia Elèctrica Dharma: Celebració dels seus 30 anys amb un format especial que inclou un trio de vents i un cor, reinterpretant el Llibre Vermell de Montserrat. Stanley Beckford (Jamaica): Representant del mento, una música amb arrels històriques i socials profundes, precursora del reggae i l'ska. Petrona Martínez (Colòmbia): Figura mítica del bullerengue. Una artista que, tot i la seva edat, manté una autenticitat aclaparadora, portant els cants de feina de la costa caribenya als escenaris internacionals. Besodos (Hongria): Un grup de músics joves que recullen la tradició dels Balcans però la passen pel sedàs de la formació acadèmica i els ritmes moderns. "El que sí que nosaltres busquem és que, a mínim, sempre hi hagi una referència en quant a la procedència; que tingui un mínim d'arrel." Distincions entre Música Ètnica i Músiques del Món Es fa una distinció clara entre el concepte de música ètnica (aquella que es manté estrictament fidel a l'origen ancestral) i les músiques del món, que permeten la fusió i les noves tendències. El festival aposta per fer moure l'esperit dels espectadors a través de propostes que portin els aires de diferents parts del planeta fins a Tarragona.

  • 16'

    2003-06-30 ESTIU JOVE

    Propostes formatives per a l'Estiu Jove a Tarragona El programa de ràdio presenta tres activitats destacades dins de l'oferta de l'Estiu Jove, centrades en el desenvolupament de habilitats tècniques, artístiques i personals. 1. Ofimàtica i Disseny Assistit Impartit pel professor Sergi Fernández Górdia, aquest curs busca optimitzar els coneixements informàtics dels joves. Els punts clau són: * Adaptació acadèmica: Ensenyar a fer servir internet i programes d'ofimàtica per a treballs escolars i apunts. * Diversitat de nivells: Tot i que s'orienta a un perfil més tècnic, el curs s'adapta al grau de coneixement de cada alumne. * Optimització de recursos: Aprendre a gestionar la font d'informació que és internet. 2. Taller de Caricatures amb Napi El conegut dibuixant Napi proposa un curs pràctic al Col·legi Pau Delclòs on l'objectiu no és només aprendre a dibuixar, sinó a observar la realitat: * L'art de la síntesi: Captar l'essència d'una persona amb poques línies. * L'autocaricatura: El curs comença amb el coneixement d'un mateix a través del propi retrat. * Singularitat: Napi defineix l'acte de fer una caricatura com una forma de rebel·lia simpàtica que assenyala allò que ens fa diferents. 3. Curs d'Autoestima i Creixement Personal Franzina Collado, del Centre d'Orientació Humana, explica la importància de la seguretat emocional en l'adolescència: * Autoestima: Un aprenentatge per recuperar la confiança i atrevir-se a expressar sentiments sense por a la crítica. * Entorn segur: La metodologia es basa en crear un espai on el jove se senti acollit per poder reflectir després aquesta seguretat al món exterior. * Franja d'edat: Tot i que el concepte de joventut és ampli, s'adreça principalment a persones de 17 a 35 anys. "L'essencial és captar-ho amb quatre línies. A mi m'agrada la simplicitat dins de la caricatura." Les inscripcions per a aquestes activitats es centralitzen majoritàriament a l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona (Rambla Vella, 7B).

  • 17'

    Balanç dels judicis ràpids i la justícia a Tarragona

    Anàlisi del Procediment de Judicis Ràpids Després de dos mesos de la seva implantació, el president de l'Audiència de Tarragona, Antonio Carril, valora positivament l'activitat judicial tot i reconèixer certes limitacions. S'ha observat un increment progressiu en l'ús d'aquesta fórmula, passant d'uns pocs casos inicials a un volum considerable de fins a 23 apunts diaris. Els principals casos gestionats sota aquest format són: * Judicis de faltes: Fets que no arriben a ser delictes greus però requereixen una resolució immediata. * Seguretat del trànsit: Especialment casos d'alcoholemi_es* i infraccions similars. Dificultats i Falta de Recursos L'entrevista subratlla una situació d'estrès i pressió per als jutges d'instrucció i el personal judicial. Antonio Carril destaca diversos problemes estructurals: Saturació operativa: Les guàrdies es tornen caòtiques pel solapament dels tràmits ordinaris amb els nous procediments ràpids. Necessitat de personal: Es calcula que fan falta almenys 22 nous llocs de treball (jutges i personal) repartits en dos nous jutjats a Tarragona i un o dos a Reus. Manca d'espai: El Palau de Justícia està col·lapsat. Carril considera "imprescindible" el projecte de la Ciutat Judicial per evitar la dispersió d'òrgans per la ciutat. L'Estatut Fiscal i la Seguretat Ciutadana Sobre la reforma de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, el president treu ferro a la situació de provisionalitat dels fiscals en cap, com José María Parra, i preveu que la majoria siguin confirmats en els seus càrrecs. Finalment, pel que fa a la delinqüència a la demarcació, s'apunta una tendència lleugerament positiva amb un descens del nombre d'assumptes i un manteniment alt de l'eficàcia policial. "El que abans era necessari, ara s'ha fet imprescindible: la Ciutat Judicial de Tarragona no pot esperar més."

  • 15'

    Salut Pública i civisme a les platges de Tarragona

    Gestió de la Salut Pública a les Platges En aquesta conversa amb Glòria Gràcia, de la Unitat Tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona, s'analitzen els mecanismes de control i les normes de convivència a les platges durant l'estiu. Els Criteris de Qualitat: Banderes Blaves S'explica que la concessió de les banderes blaves no és un simple protocol, sinó que es basa en la directiva europea 76-160. Els criteris principals inclouen: - Qualitat microbiològica de l'aigua: Recerca de coliformes i estreptococs fecals. - Accessibilitat: Serveis per a persones amb discapacitat i accessos per a vehicles. - Serveis i infraestructures: Estat dels aparcaments i equipaments. Controls i Analítiques L'administració realitza un seguiment rigorós de l'estat del litoral: - Aigua: Es recullen mostres cada setmana d'altures diferents (des de la sorra i des de mar endins amb la Creu Roja) durant la temporada d'estiu. - Sorra: Es fan principalment inspeccions visuals per retirar residus (meduses, fustes, brossa), activant les brigades municipals si cal. Civisme i Responsabilitat dels Usuaris El resum posa èmfasi en el fet que la salut pública també depèn del comportament individual. S'identifiquen diverses problemàtiques: - Gestió de residus: L'ús obligatori de les papereres per a burilles de cigarreta, llaunes i embolcalls. - Animals domèstics: Recordatori que està prohibit portar gossos a la platja a l'estiu per l'ordenança municipal, tant per higiene com per evitar molèsties. - Dutxes públiques: Ús exclusiu per treure's la sorra i el salnitre. Està prohibit l'ús de sabons o xampús per l'impacte ambiental dels detergents. Prevenció de Salut i Higiene Per acabar, s'ofereixen consells pràctics per evitar el contagi de fongs (dermatòfits), molt habituals en entorns humits: - Utilitzar esterilles sota la tovallola. - Fer servir tovalloles de dues cares per no barrejar la part que toca la sorra amb la que toca la pell. - Caminar amb xancletes a les zones de dutxes i xiringuitos. "El que no es veu és sempre el més perillós: els microorganismes que indiquen contaminació fecal."