Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

193-204 de 808
  • 5'

    Entrevista a Xavi Galant sobre el 14è Concurs de Focs de Tarragona

    L'art de la pirotècnia al servei de Tarragona En el marc del 14è Concurs de Focs Artificials de Tarragona, l'expert pirotècnic Xavi Galant, de Pirotècnia Gestió, comparteix la seva visió sobre la complexitat i el nivell d'exigència d'aquest certamen. Galant destaca que el públic tarragoní és cada vegada més expert, cosa que obliga les empreses a innovar constantment per sorprendre amb nous efectes i coordinacions. Darrere de l'espectacle: Treball i inversió L'espectacle pirotècnic no és només un xou visual, sinó el resultat de mesos de preparació: Representa la culminació del treball de tot un any d'investigació i disseny. Requereix una infraestructura logística considerable, amb equips d'entre 7 i 10 persones treballant intensament durant tot el dia del muntatge. Suposa una gran inversió econòmica que les empreses assumeixen com una plataforma publicitària i una exposició del seu saber fer davant el món. La tradició japonesa al Fortí de la Reina L'entrevista també posa el focus en la participació de l'empresa japonesa Marutamaya. Galant subratlla les diferències culturals i tècniques de la pirotècnia oriental: "Per ells la pirotècnia és quelcom més que un ofici, és una religió, un sapiguer fer." Segons l'expert, els japonesos destaquen pels seus canvis de color espectaculars i la creació de mons crisantems de diversos pístils, una tècnica molt depurada i difícil d'aconseguir a Europa.

  • 16'

    Presentació del 14è Concurs de Focs de Tarragona

    Inici de la 14a edició del Concurs Internacional de Focs Artificials El regidor de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Sala, presenta els detalls de la 14a edició del concurs, destacant la gran varietat internacional del cartell d'enguany. L'esdeveniment ha passat de ser un complement festiu a convertir-se en un fenomen sociològic amb entitat pròpia que atreu milers de persones a la platja del Miracle. Principals novetats i participació internacional Debut japonès: Per primera vegada a Catalunya, una pirotècnia japonesa, Maru Tamaya, inaugura el certamen. Aquesta empresa, amb història des del segle XVII, ha requerit una logística complexa de dos mesos per portar el material des de Tòquio. Cartell insular i global: A més del Japó, hi participen empreses de les Canàries, Alemanya i Sicília, consolidant Tarragona com una cita de referència per a les primeres marques mundials de la pirotècnia. Consolidació del format: La competició s'ha estabilitzat en 6 dies d'espectacles, amb 3 empreses que debuten a la ciutat i d'altres de veteranes. Seguretat, logística i expertesa ciutadana L'organització destaca que l'èxit del concurs no només depèn de l'espectacle, sinó d'un treball burocràtic i de seguretat que comença al gener. Es fa una crida a la ciutadania a desplaçar-se a peu per evitar col·lapses i gaudir millor de l'esdeveniment. "Els ciutadans de Tarragona han agafat un nivell d'expertesa que ja voldrien algunes poblacions del País Valencià." Sistema de votació i jurat El concurs disposa de dos veredictes que habitualment coincideixen: 1. Jurat d'experts: Valora 16 criteris tècnics i estètics (química, disseny, arts). 2. Votació popular: El públic pot votar de 0 a 10 mitjançant tres vies: paperetes tradicionals, missatges SMS al 7200 (paraula clau FOC) o a través de portals web especialitzats com piroart.com.

  • 10'

    La 25a Diada dels Raiers a la Pobla de Segur

    La tradició del transport fluvial a la Noguera Pallaresa L'entrevista a Laura Gordó, membre de l'Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa, ens apropa a la celebració de la 25a Diada dels Raiers, una festa declarada d'Interès Turístic Nacional. Aquest esdeveniment commemora un ofici desaparegut a principis del segle XX amb l'arribada dels camions i les preses. L'ofici del raier i la seva recuperació Origen de la festa: Fa 25 anys, un grup de veïns de la Pobla de Segur va decidir homenatjar els seus avantpassats que transportaven fusta pel riu. L'experiència de baixar pel riu: Malgrat la seva perillositat, es descriu com una activitat emocionant que requereix un manteniment constant de l'equilibri amb el calçat tradicional, la vigatana. Eines tradicionals: Es destaca l'ús de la ganxa, un pal amb doble punta de ferro utilitzat per dirigir els troncs i desembarrancar la fusta. Activitats destacades de la diada Tallers de construcció: Mostres de com es realitza el muntatge tradicional dels rais al parc municipal. Concursos i competicions: Celebració de de corregudes de barranqueig i transport de fusta a peu en zones de poca aigua. La Ganxa d'Or: Un guardó que enguany s'atorga a Jordi Pujol com a agraïment per la seva col·laboració política i institucional. Cultura popular: La festa culmina amb la cantada col·lectiva de la Cançó del Raier. "Baixar en un rai també és perillós, però és molt, molt emocionant." Finalment, es destaca el gran relleu generacional de l'associació, formada per gent molt jove d'uns 23 anys, cosa que garanteix el futur d'aquesta tradició a la Pobla de Segur.

  • 14'

    Noves llars d'infants i millores escolars a Tarragona

    Infraestructures educatives a Tarragona La nova regidora d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, Carme Duc, detalla el pla estratègic per ampliar l'oferta de places i millorar els centres educatius existents. Noves llars d'infants per al curs 2003-2004 L'Ajuntament s'ha fixat com a objectiu prioritari dotar la ciutat de més places de llars d'infants. Durant aquest curs, s'activaran quatre nous centres: El Miracle, el Serrallo i Sant Salvador: Estaran a punt de cara a l'octubre, amb un període de preinscripció que s'iniciarà al setembre. Sant Pere i Sant Pau: Es preveu que comenci a funcionar entre gener i febrer, un cop s'hagin traslladat els alumnes de P3 i P4 a l'edifici principal per alliberar l'espai annex. De cara al futur, s'està treballant en dos nous projectes a les zones de PACS i César August per als cursos vinents. Manteniment i inversions als centres educatius Durant el període estival, es realitzen diverses intervencions de millora als centres de primària: Adequació d'espais: Obres a Sant Salvador (pintura i trasllats), el Serrallo (millora de la xarxa telemàtica) i el Marcel·lí Domingo (reparacions en preescolar). Conveni amb la Generalitat: S'ha tancat un acord de col·laboració valorat en 787.500 euros. El Departament d'Ensenyament aportarà 240.000 euros i la resta anirà a càrrec de l'Ajuntament. Aquest pressupost inclou: Instal·lacions de gas natural a la Floresta. Pintura i millores de pistes a Sant Pere i Sant Pau, els Àngels i Gual Villalbí. Relació amb la comunitat educativa Carme Duc destaca la seva voluntat de visitar tots els centres i mantenir un diàleg fluid amb els directors, subratllant el seu perfil professional com a docent per facilitar l'entesa: "Jo vinc del Departament d'Ensenyament, fa 19 anys que treballo en una escola de secundària i parlem el mateix llenguatge; això als directors els agrada."

  • 13'

    Els Tuaregs: Cultura, supervivència i vida al Sàhara

    Els orígens i la identitat dels Tuaregs Els tuaregs es consideren a si mateixos descendents de gegants, identificant elements del paisatge desèrtic com els seus ossos (arbres fossilitzats) i les seves tombes (restes neolítiques). Malgrat aquestes creences populars, l'investigador aclareix que són pobles berbers que van migrar cap al desert fugint de les invasions islàmiques entre els segles VII i XII. Característiques culturals clau Aquesta ètnia ha desenvolupat una identitat única que els defineix fins avui: * El vel (Kel-Tagel-Must): Coneguts com els homes del vel, és un dels seus trets més distintius. * El Tamashek: La seva variant pròpia de la llengua berber. * Religiositat mixta: Tot i estar islamitzats, conserven tradicions animistes i creen el seu propi calendari de pregàries. Adaptació a un entorn extrem: El Sàhara Geogràficament, no viuen al desert obert, sinó als massissos muntanyosos (com l'Air o l'Ahaggar) on hi ha aigua i pastures. Pels tuaregs, el desert obert és l'esuf (el lloc salvatge i perillós), mentre que la tenda representa la civilització. "La tenda és l'egei, que vol dir interior, matriu i dona; la dona és la part civilitzada del món per als tuaregs." Canvis en el mode de vida Actualment, la seva vida nòmada s'ha vist alterada per dos factors principals: 1. Dures sequeres: L'avanç del desert ha reduït els seus ramats. 2. Conflictes polítics: Les guerres contra els governs de Mali, Níger o Algèria després de la descolonització han limitat els seus moviments. Molts han passat a ser agropastors, combinant la ramaderia amb el cultiu de cereals en assentaments fixos de fang. L'exposició etnogràfica a Tarragona L'exposició a la Fundació La Caixa presenta més de 260 objectes provinents del Museu de Neuchâtel (Suïssa), fruit de les expedicions de Jean Gabus des del 1946. La mostra inclou: * Objectes quotidians: Eines per fabricar mantega, joies de plata tradicionals i pells decorades. * Símbols de poder: Espases, cadires de camell i escuts d'òrix. * Art i música: Instruments com la vihuela (un tipus de violí) tocats principalment per les dones, que sovint són més cultes i dominen millor l'escriptura antiga (tifinagh).

  • 14'

    Dagoll Dagom inaugura el Festival d'Estiu amb 'La Parritxola'

    Presentació de l'obra al Festival d'Estiu de Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio connecta amb l'actor Pep Cruz, membre de la històrica companyia Dagoll Dagom, per parlar de la inauguració del Festival d'Estiu de Tarragona amb l'opereta bufa La Parritxola de Jacques Offenbach. Detalls del muntatge i temàtica Un trio amorós i de poder: L'argument gira al voltant d'un birrei, la Parritxola i en Piquillo. Pep Cruz interpreta el Birrei Amat, un personatge poderós i ridícul que intenta conquerir la protagonista. Crítica política i social: L'obra ha generat polèmica pel seu contingut satíric. Segons Cruz, l'adaptació conté referències a la globalització i a la política actual, fins al punt que alguns polítics van intentar posar traves a la seva estrena al Festival Grec de Barcelona. Gènere i estil: Es tracta d'una aposta per reivindicar l'opereta i el teatre musical total. "Els músics canten i interpreten, i els actors ballem, cantem i fem de músics; és una mena de teatre total." Participació dels oients i cloenda Després de l'entrevista, el programa reparteix entrades dobles entre els oients per a la funció del dissabte al Camp de Mart. Els participants subratllen l'expectació que genera veure una de les grans companyies catalanes a la ciutat, així com les ganes de gaudir de la música en directe malgrat la calor estival.

  • 17'

    Montserrat Duch: Renúncia i Balanç Polític al PSC

    Comiat i Renúncia de Montserrat Duch La diputada del PSC per Tarragona, Montserrat Duch, explica en aquesta entrevista els motius que l'han portat a decidir no presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Després de vuit anys de representació institucional, Duch argumenta que la política no ha de ser una professió permanent. Motius de la Decisió Sentit de l'etapa finalitzada: Considera que ja ha complert el seu cicle i que és moment de retornar a la seva vida professional com a historiadora i professora a la Universitat Rovira i Virgili. Privilegis de la funció pública: Reconeix que la seva condició de funcionària li permet una tornada segura, un "privilegi" que no té la majoria de la ciutadania autònoma o de l'empresa privada. Visió de la política: Defensa que l'activitat política ha de ser temporal i que es pot servir al país des de molts altres àmbits sense necessitat de tenir un escó. "A la vida hi ha un temps per a cada cosa; jo he decidit que ja en tinc prou i vull tornar a la meva feina." Propostes i Visió de Futur del PSC Malgrat la seva marxa, Duch es mostra convençuda d'una victòria de Pasqual Maragall. Destaca diversos punts clau: Reforma Electoral: Proposa un sistema mixt de llistes tancades i diputats elegits per sistema majoritari per apropar la política al ciutadà i reduir el poder dels aparells dels partits. Candidatura per Tarragona: Manifesta públicament el seu suport a Lluís Miquel Pérez (alcalde de Reus) com a millor relleu per encapçalar la llista a la demarcació, destacant la seva cultura de pacte. L'Àrea del Camp de Tarragona: Reivindica la seva tasca per superar les polítiques de campanar i consolidar la visió unitària del territori com la segona àrea més dinàmica de Catalunya. Balanç Personal i Dificultats Duch reflexiona sobre el cost personal de vuit anys al Parlament, assenyalant que per a les dones la política encara és un "territori impropi" degut a la doble jornada. Remarca també el desgast del model centre-perifèria, havent de viatjar diàriament entre Tarragona i Barcelona per mantenir la seva vida familiar.

  • 15'

    Estratègies de Promoció Econòmica a Tarragona amb Alejandro Fernández

    El nou cartipàs municipal i l'àrea de Promoció Econòmica L'entrevista presenta Alejandro Fernández (Partit Popular), el membre més jove del consistori, com a nou responsable de l'àrea de promoció econòmica de l'Ajuntament de Tarragona. Aquesta regidoria s'integra en una macroàrea d'estratègia dirigida per Enric Ricomà, on se separen els actius promocionals de les eines de dinamització directa. Eixos principals de la legislatura Fernández desgrana els tres pilars fonamentals de la seva gestió: Dinamització Comercial: Es preveu continuar amb el desplegament del POEC (Pla d'Orientació per a Equipaments Comercials). L'objectiu és expandir l'èxit de la iniciativa VIA T del centre cap als barris perifèrics com Torreforta i Sant Pere i Sant Pau. Viver d'Empreses i Emprenedoria: Es proposa transformar el viver actual en un observatori econòmic de la ciutat. Això inclou: Recerca activa d'oportunitats i nous espais de negoci. Foment de fórmules de finançament com el capital risc. Suport continuat als joves emprenedors mitjançant assessorament. Servei Municipal d'Ocupació: Es planteja un canvi qualitatiu amb nous plans d'ocupació, destacant la innovació en els serveis de proximitat per a la gent gran. Aquesta mesura busca una doble finalitat: donar servei a una població envellida i oferir inserció laboral a assistents socials actualment a l'atur. La recuperació del Pla Estratègic Un dels reptes més ambiciosos és la represa del Pla Estratègic de Tarragona. Fernández subratlla la importància de no deixar aquest document en un calaix i proposa: "Un pla estratègic ha d'implicar tota la ciutat i necessita una oficina de seguiment en col·laboració amb la universitat per avaluar-ne el compliment." L'objectiu final és que totes les àrees municipals treballin de manera interrelacionada sota una visió comuna de futur, seguint models com l'Agenda 21.

  • 9'

    Serveis i solidaritat per l'esclerosi múltiple a Tarragona

    Atenció Integral i Centres de Dia L'entrevista destaca el funcionament de la primera planta d'un centre especialitzat que ofereix serveis essencials per a les persones amb esclerosi múltiple. Actualment, el centre proporciona: Servei de menjador i transport adaptat per a pacients de tota la demarcació. Atenció professional en fisioteràpia i psicologia. Tallers d'autonomia personal, com ensenyar als afectats a cuinar les seves pròpies receptes. Plans futurs per obrir una segona planta dedicada al telemàrqueting per facilitar la inserció laboral. La Realitat de la Malaltia i la Investigació Es recorda que l'esclerosi múltiple afecta majoritàriament persones joves (entre 20 i 22 anys), amb una incidència especial en les dones. Atès que l'afectació és al sistema nerviós central (comparat amb la CPU d'un ordinador), qualsevol factor extern com la calor pot agreujar els símptomes. "Actualment no hi ha cap medicament que curi la malaltia, però les medicacions existents ajuden a espaiar els brots i millorar la qualitat de vida." L'hospital de referència per a la demarcació de Tarragona és la Vall d'Hebron, on es realitzen diversos assajos clínics internacionals. A més, es treballa per obrir un nou hospital de dia a Tortosa per evitar els desplaçaments de més de 100 km dels pacients de les Terres de l'Ebre. La Campanya "Mulla't" i Activitats Solidàries Aquest cap de setmana es preveuen nombroses activitats per recollir fons a la Plaça Corsini i piscines locals: Parc infantil i esport: Rocòdrom, tirolina i tir amb arc per un donatiu de 5 euros. Activitats gastronòmiques: Una fideuà popular i una sardinada. Exhibicions: Mostra de gossos de rescat de la Guàrdia Urbana i la presència del campió de trial, Abel Cabestany. L'acte central: La tradicional banyada solidària a les piscines per sensibilitzar la població.

  • 21'

    Entrevista a Joan Aregio sobre Economia i Pressupostos

    Economia, Ordenances Fiscals i Nous Reptes Municipals El tinent d'alcalde de l'Àrea Econòmica i Pressupostària i portaveu del govern de Tarragona, Joan Aregio, analitza la situació financera de l'Ajuntament de cara al pròxim mandat. L'entrevista se centra en l'elaboració dels pressupostos del 2004 i l'impacte de les noves lleis estatals. Política Impositiva i Fiscalitat Contenció impositiva: Es mantindrà la línia dels darrers anys de situar la pressió fiscal per sota de l'IPC interanual. Supressió de l'IAE: Aregio veu amb bons ulls la supressió de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), tot i que critica que les fórmules compensatòries del govern central perjudiquen les arques locals. Diferència entre taxes i impostos: L'entrevistat aclareix que les taxes (com la grua o la brossa) són el reflex directe del cost del servei, basat en estudis tècnics. Gestió Municipal i Pressupostària Inversions a llarg termini: Defensa que les inversions s'han de planificar en cicles de 3 a 4 anys per garantir la seva execució real. Despesa corrent: Es preveu un creixement molt moderat per equilibrar l'augment de la demanda de serveis socials i manteniment. Nous serveis: S'anuncia un retard en les noves dependències de la Rambla Nova, que s'espera que estiguin operatives abans de l'estiu del 2004 per millorar l'atenció al ciutadà. Visió Política i Futur "El primer pas per substituir el Joan Miquel Nadal és que quan arribin les eleccions la gent et voti." Aregio també aborda la seva futura presidència a la Diputació de Tarragona i destaca la feina interna a Convergència i Unió per preparar les llistes electorals al Parlament, posant èmfasi en la necessitat d'una comunicació clara i diàfana.

  • 34'

    Estratègies i Desafiaments Contra la Violència de Gènere

    Resum de la Taula Rodona sobre Violència de Gènere En aquest episodi del matí de Tarragona Ràdio, es debat profundament sobre la realitat de la violència de gènere a les comarques de Tarragona. Les convidades, expertes en l'àmbit social i institucional, analitzen les mancances del sistema actual i les iniciatives per millorar l'atenció a les víctimes. La Problemàtica Judicial i la Formació Un dels punts crítics discutits és la gestió judicial i legal dels casos de maltractament: • S'ha detectat una falta de sensibilitat i formació específica en jutges, advocats d'ofici i fiscals. • Les expertes subratllen que moltes vegades no s'apliquen les mesures de protecció (com les ordres d'allunyament) per desconeixement o mala praxi. • Es recalca que els processos civils (separacions) i penals (maltractament) haurien d'anar units per protegir millor la dona. L'Atenció a la Víctima: Un Sistema Fragmentat El podcast exposa les dificultats que viuen les dones quan decideixen denunciar: • L'anomenat "peloteo": les víctimes sovint han de passar per múltiples telèfons i institucions abans de rebre ajuda real. • La necessitat d'una coordinació integral entre serveis psicològics, jurídics i socials per evitar que la dona es faci enrere. • L'absència de cases d'urgència a Tarragona que ofereixin suport emocional immediat més enllà d'un simple allotjament en hotels o pensions. Desmitificació i Perfils del Maltractador Les convidades treballen per trencar els tòpics socials que encara persisteixen: • > "La violència de gènere no discrimina per nivell cultural, social o econòmic." • Es desmenteix que el maltractador sigui necessàriament un malalt mental o algú amb addiccions; sovint són persones integrades i "respectables" socialment. • S'alerta sobre la frivolització del tema en certs mitjans de comunicació que busquen l'espectacle o el morbo en lloc de la informació útil. Iniciatives de Futur a Tarragona Finalment, s'anuncia el projecte d'un nou protocol de coordinació a la ciutat, inspirat en models d'èxit com el de Girona, per crear un circuit únic que faciliti la sortida de l'infern del maltractament.

  • 25'

    Tarragona Ràdio: Un any als nous estudis i el valor de la tertúlia local

    Celebració i agraïment als col·laboradors En motiu del primer aniversari del trasllat als estudis de l'Avinguda Roma, el programa reuneix una àmplia representació dels seus tertulians habituals. Els presentadors, el Ricard i la Iolanda, destaquen la tasca desinteressada de les persones que comparteixen la seva opinió cada dia per analitzar l'actualitat més propera de la ciutat. L'evolució de l'emissora i el canvi d'estudis Els tertulians reflexionen sobre el creixement de la ràdio i de Tarragona: • L'enyorança i el progrés: Tot i recordar amb carinyo els antics estudis de la Rambla, el carrer de la Nau o el Mercat del Fòrum, es coincideix que el canvi a l'Avinguda Roma ha suposat un salt de qualitat en l'espai i el confort. • Anècdotes del trasllat: Es recorden amb humor els darrers dies a la Rambla, marcats pels sorolls de les obres i els sacs de ciment. • Expansió de la ciutat: Es discuteix com la ràdio segueix el creixement de Tarragona cap a ponent i cap a la façana marítima. La importància social de la tertúlia Els convidats defineixen la seva participació com un exercici mental i una oportunitat per: Contrastar opinions: La pluralitat de perfils (advocats, metges, comerciants i historiadors) permet una visió polièdrica de la realitat local. Crear estat d'opinió: Segons els participants, la ràdio local sovint marca l'agenda dels diaris de l'endemà. Copsar el pols del carrer: Els comerciants com l'Anton Guàs o el Ramon Civit expliquen que el taulell de venda és la seva principal font d'informació sobre les preocupacions ciutadanes. "Tarragona ha de viure amb el batec de Tarragona Ràdio, ja que és la que serveix realment el que interessa als ciutadans." El paper de la ràdio pública local L'episodi conclou amb una defensa tancada de la proximitat informadora. Els tertulians coincideixen que, en un món globalitzat, la notícia que la gent realment entén i valora és la local, fent de Tarragona Ràdio un referent indispensable per a la vertebració de la ciutat.